Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
lunes, 13 de enero de 2020
De la Almoyna.
Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.
sábado, 8 de febrero de 2020
VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.
Reg. n° 1529. Pars. Ia fol. 45. Sin fecha.
Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.
viernes, 5 de marzo de 2021
17 DE DICIEMBRE.
17 DE DICIEMBRE.
Reunidos en
sesión a las dos de este día, conforme habían resuelto en la
anterior, presentóse mosen Arnaldo Fonolleda, consejero real y baile
general de Cataluña, de parte de la Reina, con la idea de cumplir la
promesa que hizo dicha Señora (punto) de presentar en tal día
el nombre de la persona que designase para canciller y el de algún
otro que se había omitido en las listas, y a este objeto dijo que se
señalaba para el primero al arzobispo de Tarragona y para
lugarteniente de protonotario a En Gaspar Maymó; después de lo que,
partió dicho Fonolleda, y conferenciando el Consejo sobre tales
asuntos, deliberóse que antes de votar la admisión de los
propuestos, se tratase de suplicar a la señora Reina, para que
proveiese los oficiales y ministros de justicia que faltaban,
conforme ya se había deliberado. Hecha la deliberación referida,
suspendióse por entonces la sesión.
Fue recibida, el mismo día,
la siguiente carta del señor Rey.
Als reverend e
venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels
nostres los diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs e amats e
feels nostres. Vostra letra feta a XXIIII de novembre
prop passat havem reebuda en la qual es feta commemoracio
de certa provisio de nostra cort emanada dirigida als veguer e
sotsveguer de Tortosa e altres oficials manant a aquells que
prenguessen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azço
(puede ser una mancha o una ç) ab lurs rendes e fruyts
e que no permetesen per algu la possessio de les dites
comandes esser presa sens nostra licencia e manament ne usar
de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna
de aquelles disponents segons en la copia de la dita provisio a
nos remesa se conte es feta mencio per lo
semblant en la dita vostra letra de certa remissio o guiatge
per nos atorgat a Miquel Davinyo donzell de Vilafranca de Penades
e de altre guiatge atorgat a mossen Miquel de Gualbes cavaller
domiciliat en Barchinona pretenents les dites provisions esser stades
fetes e procehir contra forma de la capitulacio entre nos e aqueix
Principat fermada suplicant nos ab molta instancia que
per deguda observacio de la dita capitulacio nos plagues
revocar cassar e anullar la dita letra remissio
guiatges e actes si alguns altres semblants hi hauria remetent tota
la administracio e exercici al lllustrissimo Princep don Ferrando
nostre molt car e molt amat fill primogenit e loctinent
general segons que en la dita vostra letra stesament es
contengut. Satisfent a la qual vos responem que a Deu no placia james
la intencio nostra sia stada ne creem que per la
expedicio o concessio de les dites letres o provisions sots la
forma que son stades desempatxades sia stat fet res contra la
dita capitulacio car jatsia per virtut de la dita
capitulacio per nos fos creat loctinent general irrevocable lo
lllustrissimo Princep don Charles nostre molt car fill
primogenit a qui Deu do santa gloria en lo dit
Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdenya
(Cerdanya; Cerdenya, Cerdeña, Sardinia, Sardinie, etc, era un
reino de la corona de Aragón. Página 332 del pdf para comprobar.)
e en la dita loctinença hage succehit lo dit Princep don Ferrando
nostre molt car fill primogenit (aunque Carlos
fue primogénito, primo genitus, el primer hijo, al morir, a Fernando
se le llama primogénito) segons forma de la dita capitulacio no
veem empero que per la collacio de la dita
potestat a nos sia tolta facultat de provehir stant
fora lo dit Principat en totes aquelles coses que haurien
pogut proveir abans de la ferma de la dita capitulacio essent absents
del dit Principat exceptats los casos expressament prohibits
per los capitols en algu dels quals no es compres la expedicio
de les dites provisio guiatge o remissions. Tota via empero
per que apparega de la nostra bona e dreta intencio la qual es
observar a la letra la dita capitulacio nos de present scrivim
a la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada
muller tudriu e curadriu del dit lllustrissimo
Princep don Ferrando nostre molt car fill primogenit e
loctinent general a la qual trametem copia vostra letra e de
la provisio nostra en aquella inclusa donant li carrech
special que ab bon consell e digesta deliberacio faça
veure e regonexer si en e sobre les dites coses per vosaltres
a nos scrites inadvertentment o en altra manera res sera stat
fet contra la dita capitulacio ço que no car com dit
havem aquella volem que sia inviolablement observada e que en
res no li sia derogat. Dada en Calatayu a VII dies de
deembre del any Mil CCCCLXl.
- Rex Joannes.
Siguen dos cartas, que no debieran hallarse en este
lugar, (conforme se advierte en el registro,) pues fueron expedidas
el mismo día de su fecha.
Molt alt e molt Excellent
Senyor.
Aci es vengut hun embaxador del
Rey de França lo qual nos ha portat letra
de creença del dit Rey e en virtut de aquella ha explicat de
paraula e apres nos ha donada sa proposicio en
scrits. Nosaltres responem al dit Rey per nostra letra.
De la qual letra e altres coses dessus dites trametem a
vostra Majestat copia e copies intercluses dins la present per que
vostra dita Majestat veja lo scriure del dit Rey
e lo proposat a nosaltres e la resposta. Ab tant molt
alt e molt Excellent Senyor tinga la Sancta Trinitat en
sa proteccio la Excellencia vostra la qual de nosaltres
man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XVI
del mes de deembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra
Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra
humilment se recomanen los diputats del General e
consell lur representants lo Principat de Cathalunya. -
Al molt alt e molt Excellent
Senyor lo Senyor Rey.
Al molt honorable senyer
En Johan Ferrer missatger dels diputats del General de
Cathalunya en la cort del Senyor Rey.
Honorable senyer.
Per lo magnifich mossen Charles Dolius vos trematem
una letra dreçada al Senyor Rey ab la qual li
notificam la venguda de hun embaxador del rey de
França e ço que per ell nos es stat proposat.
Presentau la a sa Altesa de continent que rebuda
la hajau ab humils recomendacions de nostra part e del
consell. E no cesseu solicitar los altres afers per los
quals sou aqui. Sobre los quals vos scriurem en apres.
Dada en la ciutat de Barchinona a XVI del mes de deembre
del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
lunes, 10 de junio de 2019
Tomo I, texto XXX, Sperante in Deo Cardona, Alphonsus elnensis episcopus
Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10 parte 2.a fol. 480. 7 de agosto de 1409.
Item die mercurii vesperis dicta septima augusti proxime dicti honorabili et multum prudenti viro Sperante in Deo Cardona consiliario et vicecancellario jamdicti domini regis personaliter constituto in eadem domo capituli monasterii antedicti pro dicta celebranda curia ad quam intervenerunt personaliter congregati. - Reverendus et venerabiles in Christo patres Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- A la proposicio per part del senyor rey per vos mossen lo vicecanceller feta a la cort ir que fou diluns a V del present mes dagost demanan consell a la dita cort per lo dit senyor posat en gran tristor per la dolorosa nova del senyor rey de Sicilia molt car fill seu sobre la provisio fahedora en los afers e conservacio de Cerdenya e de Sicilia respon la dita cort: que atteses la arduhitat de la materia proposada gran pes perills e dans dels negocis qui subseguir se poden per la mort de dit senyor axi en les dites parts com en lo principat de Cathalunya e en los altres regnes e terres del dit senyor per molts casos ja iminents appar a la dita cort parlant ab humil reverencia del dit senyor que ella sola no dege dar consell en la prossecucio e merits dels dits affers mas quel dit senyor promptament e sens tarda degues per les dites rahons convocar tots sos regnes e terres per via de cort o de parlament general e lavors la dita cort ensemps ab los altres donara son consell esperant en la divinal gracia que sen seguira exalçament a la sua reyal corona e profit a sos regnes e terres. - E suplica la dita cort al dit senyor que placía a la sua reyal magestat de voler estretament e prompta entendre e donar loch en la justicia universal e defensio general e bona reparacio dels greuges del dit principat com en aquestes virtuoses e loables provisions stiga fundamentalment e penys tota la utilitat publica del dit principat: significant la dita cort al dit senyor que per reverencia e honor de la sua alta senyoria e benefici del dit principat ella es presta entendren viceralment e ab cor entes.
- Et predictis sic gestis atque secutis prefatus honorabilis vicecancellarius iterum eadem verba que in scriptis reducere se dixit nunch pro tunch expresse requisivit continuari in processu jam dicto et in fine proxime inserte cedule dicte responsionis necnon et in pede instrumentorum dicta die erina fieri de oblatione preinserte cedule requisitorum per dictum reverendum episcopum elnensem nomine dicte curie in posse discretorum Petri de Ponte et Francisci Fonolleda receptorum: qui reverendus episcopus elnensis eodem nomine post predicta requisivit eadem verba in scriptis reduci et de eisdem dicte curie fieri atque tradi copiam que fuit illico dicte curie concessa per dictum honorabilem vicecancellarium qui nomine et in personam dicti domini regis dictam continuavit curiam ut sequitur.
- Lo senyor rey vos continua la present cort a dema per lo mati en aquest loc mateix.
- Tenor autem cedule dictorum verborum per dictum honorabilem vicecancellarium prolatorum ut superius mencionatur et postea in scriptis redactorum est seriei sequentis.
- Lo senyor rey lo qual los del consell del dit senyor que açi son e yo havem trovat indispost de sa persona per lo cas tribulacio e tristor en que es posat e segons relacio dels metges no es ne sta menys de febre e mestre P. Soler per la dita raho li ha levat lo vi ha vista la resposta que vosaltres en nom de la cort donas anit passada a nosaltres del dit consell e a mi en scrits e es stat fort maravellat daquella com jatssia la dita resposta puxa esser congrua e covinent per medicina cura e plena provisio dels negocis de Serdenya e de Sicilia empero no proveheix ne satisfa al cas e al perill e a la cuyta gran que es necessaria entretant es mostra al present als dits negocis a sostenir: ans seria axi com qui preparaba mediçina e cura al malalt perillos et en article de mort constituhit e no provehia a sostenir lo malalt entretant que la dita medicina se apparellaria de que lo malalt morria e la medicina no poria approfitar: perque lo dit senyor vos prega que havent sguart a la sua persona e compassio a la tribulacio en que es posat e a vostra propia naturalesa e a la gran necessitat e cuyta dels affers et al interes gran queus hi va e a les altres rahons quius foren dites a la primera proposicio la qual vos fon feta de paraula en die que noy havia cort vullats entendre diligentment e cuytosa en tractar e consellar al dit senyor quina provisio deu esser feyta entretant e prestament en los dits negocis de Cerdenya e de Sicilia e bestraure al interim qui es molt cuytos e perillos mentres que la plena provisio se tractara es ordenara: com satisfet al dit interim lo dit senyor pus vosaltres li ho conssellets e li donets loch que puga sos regnes e terres ajustar seguira vostre consell. Aço diu per tal com segons hun dels capitols que novellament vos ha atorgats en la cort dins spay de un any qui ara corre no deu lo dit senyor licenciar la present cort ne continuar aquella a mes spay de XV dies sens consentiment de la dita cort. - Mes avant diu lo dit senyor que ell ha entes que alguns se complanyen com lo dit senyor no met primer en lo sosteniment dels dits negocis alcunes monedes les quals se diu quel rey de Sicilia de memoria recordable havia en Serdenya ara en temps de la sua mort e joyes aximateix hoc encara alguns moros catius dels quals se spera bon rescat e axi mateix alcuns presoners jenoveses e altres los quals havian apresonats les sues galeas dels quals semblantment se spera bona finanza et vexella dargent e altres coses quel dit rey son fill que Deus haja havia. E com lo dit senyor entena que es rahonable cosa que ell de si mateix hi meta les dites coses e encara castells e lochs seus ey faça tota cosa factible mana queus sia dit e offer lo dit senyor que vosaltres prenents carrech del sosteniment dels dits negocis a aço quey sia necessari per al present e interim totes les dites coses vinguen en ma de vosaltres per peu e seguretat que ço ques haura e exira de les dites coses se convertesca en ço que despendrets. E com la necessitat sia gran lo dit senyor vos fara liurar les dites coses encontinent no contrastant qualsevol particular disposicio feta per lo dit rey son fill de les dites coses o dalcunes daquelles: com lo dit senyor fara raho aquella que sia tengut a qualsevol persones qui dret se donen en aquelles o alcunes daquelles on tengut hi sia per disposicio o gracia feta a ells per lo dit son fill: e aço es aparellat lo dit senyor de metra en execucio realment e de feyt encontinent en la primera tramesa e metra les dites coses en ma daquelles persones que vosaltres hi volrets diputar. - Mes avant diu lo dit senyor sobre lo capitol de la dita vostra resposta ab la qual li supplicats que vulla entendre e provehir al feyt de la justicia e de la defensio universal e a la provisio dels greuges: que be sabets com ell diverses vegades vos ha ofert segons apar en lo proces de la cort que jatsia pertangues a ell provehir a la justicia e a les altres coses dessus dites que a ell plahia despullarsen e donar poder a certes persones per ell e per la cort elegidores les quals sens consultar e referir provehissen a la justicia e aximateix als greuges e aço ha continuat e instat e request diverses vegades segons apar en lo dit proces e de present vos en requerex. E tro vuy no ha stat ne sta ne stara daci avant per ell ne per la sua part que en los dits feyts no sia procehit enantat e concluit complidament: ans ha stat en lo passat per la cort qui la dita justicia no li ha encara offerta ne poguda offerir perque de aquestes coses nol calia nel cal solicitar ne instar com sia stat e sia prest de present de donar fi e conclusio a aquelles.
jueves, 19 de noviembre de 2020
17 DE MARZO.
17 DE MARZO.
Entre otras
deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la
Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en
enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la
misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio
tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.
Als amats e feels nostres los diputats del
General e consell representans lo Principat de
Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e
magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem
scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e
axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta
a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E
no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos
tant singular festa deliberam partir huy apres dinar
jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la
Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e
stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent
ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en
Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de
VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E
aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita
Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre
proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta
sperança que vostra letra nos
dona que de nostres treballs reexira servey gran
a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita
Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo
Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes
et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau
avisats stant per partir la dita Majestat hac hun
correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren
anats a soccorrer lo castell o força
de Lumbierre e com los era exit Charles
Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila
per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab
ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins
aquella e que havien soccorregut la dita força
en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo
fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde
e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans
que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar
la dita força e traure aquella
de fora e metrela dins per forma que apres nos poria
soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en
costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre
aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim
Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga
nit amunt amprant particularment los homens de condicio
estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre
Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e
fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera
la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no
stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes
vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo
semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames
a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles
e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey
de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita
sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la
dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio
vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a
fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par
redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix
Principat ne de aquest
regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam
a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara
nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau
les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan
lo dit negoci car hora fonch que la dita
Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com
encara per la fretura que la absencia nostra fara a son
servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent
certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla
la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses
vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita
Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo
dessus dit persevera quens partissem ens mana
que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu
provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del
dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet
tornas a loch e que als no si seguis. E fent
conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi
fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la
via de Agualada lo pus prest que porem. Data en
lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març
any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.
Als molt reverend egregis nobles
magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt
reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues
letres la una de set laltra de nou del present vos
havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es
constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi
per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les
despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi
de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual
indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra
bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar
ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites
despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e
fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun
nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi
com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada
resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som
molt admirats car veem esser molt necessari per lo
sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat
majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre
pacientment ni permetria que per gent stranya encara
que sien del dit Principat los dits castells e forçes
sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos
proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita
custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço
noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la
qual es aquesta ciutat es molta e nos força
a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos
pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de
dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en
regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa
fornir sos castells e viles com en Arago que la junta
hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia
en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres
reverencies no vullen
oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e
profit de tot lo Principat. E perque dan algu
non puxa seguir car si nvitats algunes se han a
fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta
ciutat per ço
com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres
reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que
devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia
en aquesta ciutat segons que per les letres dessus
dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens
breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets
es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som
prests fer tot lo quens sia possible e tinga
aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a Xllll de març
del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present
havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago
fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu
e que en Çaragoça
ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab
cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça
ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas
e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab
la dita gent a Fraga perque navisam vostres
reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests
los procuradors de Tortosa.
Als molt honorables e savis
senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt
honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII
si se refieren a la carta anterior) de març
corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda
del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech
a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a
vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia
vist fahedor. De la custodia del castell Damposta
scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de
la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una
conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies
quils regescha e haja carrech de guardar lo
dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat
local quens informe de la gent que hi ha stat per
guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio
dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la
raho volra. E sia molt honorables e savis
senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII
de març any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat - Los diputats del General de
Cathalunya e consell et cetera.
Al honorable senyer En Pere
Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable
senyer. Responent a una letra que los procuradors de
aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell
Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor
de dies vaje ab una conestablia
de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest
Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere
Gil (no julivert).
Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara.
E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins
ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra
informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau
caut en lo que som avisats que de temps en temps han
aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la
veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona
a XVII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als
molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als
quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns
dells o a sos lochtinents los diputats
del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les
presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e
repos del dit Principat entenents en tolre e levar
totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien
entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e
volents aquelles pacificar entre los altres havem fet
venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo
honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la
vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor
regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special
prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach
donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a
instancia del procurador fischal ere es diu gitat de
pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes
de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo
entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e
fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes
parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a
tractar sobre aço.
Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats
ho prestets o fer e prestar permetats al dit
Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota
favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.
Al molt egregi
senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi
senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem
deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den
Gaspar Çabater
conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia
per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus
pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera
licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo
sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
et cetera.
Al honorable senyer En Francesch de
Sentçaloni diputat
local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer.
Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu
requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat
que sobre les coses en lo memorial que va dins la present
contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi
cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de
continent per persona segura e en aço
no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre
assessor insteu se faça
justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de
Malavella (Caldes) qui era acordat en lo
exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa
ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans
que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a
XVll de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue a esta
carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se
habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo
Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado
conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse
opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe,
contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de
los remensas al mismo fin.
Als molt honorables e savis senyors
los gentils homens consols jurats e altres prohomens
de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra
letra havem rebuda de creença
per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir
nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que
confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les
coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a
servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest
Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots
avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e
savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de
març del any Mil CCCC sexanta
hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Al molt noble e
molt magnifich mossenyer lo visrey del regne
de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal
Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona
del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici
tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de
aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne
lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de
Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys
exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits
afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals
placia donarlos plena fe e crença
en tot ço que
per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres
dit era e circa los dits negocis fer e obrar
com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La
Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga
en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança
tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al
maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de
la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del
propio reino.
Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa
senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de
Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre
alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor
servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e
nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los
regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix
regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys
exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament
dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies
explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença
en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si
per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la
integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la
dita corona reyal amor benvolença
e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a
vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera.
La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors
haja e tenga en sa proteccio les nobleses
magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota
confiança scriuen tot ço
quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los
diputats del General e consell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats
a vostra honor.
Bajo la misma forma se escribió también al
senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de
Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de
Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las
siguientes instrucciones.
Instruccions per part dels
reverends e molt magnifics diputats del General del
Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio
de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt
honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana
embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les
illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya
de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles
magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes
barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e
staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien
arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar
los esdetvinga donaran lurs letres de creença
a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits
regnes congregats sino veuran
e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon
congregar nos poguessen explicaran als consells de les
principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons
e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals
congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les
altres persones de condicio que no seran en los dits consells e
congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles
primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de
Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit
Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe
e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample
remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en
aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta
reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de
Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien
haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes
gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles
durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint
de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu
havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e
deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del
Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat
reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill
seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi
demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita
ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch
per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio
tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata
fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda
subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit
lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga
la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com
de fet ana portantsen lo dit Illustre
Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço
comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran
consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna
embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos
dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta
embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e
comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita
Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la
persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits
embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les
supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides
plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita
fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses
concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts
desigants sumament la liberacio del dit Primogenit
deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades
persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer
eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat
ultra les altres embaxades dessus dites los
quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal
supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e
demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les
quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia
demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal
abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur
deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels
dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de
justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons
signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit
Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun
seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita
cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a
aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge
e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una
persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item
mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la
cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara
per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat
reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota
demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de
aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e
asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon
lo contrari se faça
es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici
de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e
ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa
o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus
no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada
en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor
Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins
la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita
Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo
dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del
dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força
e virtut de les constitucions e leys dessus allegades
han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta
humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany
aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia
supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son
stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança
de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de
tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e
congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia
en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al
qual apres los dies de la Majestat reyal per drets
divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es
deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal
corona e tots los subdits vassalls de aquella li son
tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia
e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren
imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat
aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor
Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal
esta obtesa de perversos inichs consellers que no
tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal
Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e
levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals
malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada
detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu
Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e
prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes
e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans
stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los
fora vist fallir si en aço
no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e
honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han
deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats
consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor
Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots
temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e
honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en
la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual
negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per
quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits
cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es
la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa
intencio los sera protector e ajudador e que la sua
gracia migançant pervendran a
la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que
los rignicoles dels dits regnes de Arago e de
Valencia per los mateixs sguarts que dessus
no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits
embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat
es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit
exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces
degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu
de so metent del qual proces es president lo veguer de
Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia
del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo
dit exercit es dirigit contra lo castell força
o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia
detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal
Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la
liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als
dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors
prelats comtes barons cavallers homens de condicio e
universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya
e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e
magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e
consell representants lo Principat de Cathalunya los
quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies
esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio
que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com
los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los
regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits
regnes se seguia de que als cathalans per la amor e
benvolença que han als dits
regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien
e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per
quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit
negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama
contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies
dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne
alguna creença en aquella car en lo animo dels
cathalans james no fonch ne ara es alre
que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e
per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones
e bens e per deute de aquella com dit os son impellits
destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes
diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre
en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e
per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal
corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra
opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar
ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de
les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig
de continent ne seran lançades en mar quatre
qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les
altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit
Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya
e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a
ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes
regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan
molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e
explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors
prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels
dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per
los dits embaxadors que jatsia dells no crega
altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran
exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran
que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la
dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes
ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com
fins açi
quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen
esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença
e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells
e lo dit Principat fins açi es
stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita
amor benvolença e fraternitat
tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e
poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si
mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch
opportu. La qual amor benvolença
e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu
Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici
comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e
atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de
la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels
regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors usaran e
applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes
pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e
fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença
amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat
segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço
veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes
bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella
se spera los dits honorables embaxadors referintlos
multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e
de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots
temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal
companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta
tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en
Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC
sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans
empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides
moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e
explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a
saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e
assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant
lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne
de Arago en lo castell de la qual vila lo dit
Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit
no fonch lla plegat lo
dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per
alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e
com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila
de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per
poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar
per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit
Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor
Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e
encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en
lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable
quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita
liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los
cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e
volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja
dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço
ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de
bombardes scalles artelleries e altres municions per
aquell debellar e intrar per la liberacio dessus
dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por
eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o
cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y
junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen
grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent
en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna
en la ciutat de Çaragoaa
plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua
e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e
encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita
liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella
mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal
de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de
febrer prop passat fonch e es stada per lo dit
Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent
anant la via del dit castell de Morella del qual castell per
la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha
tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e
jaquit ab tota libertat dins lo dit
Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa
exultacio e alegria en tot lo dit Principat de
Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa
jocunditat e leticia (como
la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano,
esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon)
lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de
Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e
consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e
bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e
benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes
e dominis de la reyal corona e a les quals Deu
migançant
pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia
ques fa es fera contra los malvats
consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit
Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra
la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica)
del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals
consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e
altres Deu volent se fera tal castich que redundera
a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e
benifici e repos de tots los regnes e dominis de la
reyal corona hoc e a pena e castich de tals
culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas
de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo
seu de liurament los dits cathalans han desijat
esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya
e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos
nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses
apres subseguides e que hajen bona sperança
de les sdevenidores que Deu migençant
se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat
e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos
de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a
exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans
que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e
regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual
longament Deus los conserve.
Expedita die
XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de
Montserrat.
domingo, 12 de septiembre de 2021
16 DE NOVIEMBRE. (1463)
16 DE NOVIEMBRE.
Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.
Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte)
miércoles, 8 de enero de 2020
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.