Mostrando las entradas para la consulta Montcada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Montcada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 24 de diciembre de 2019

CXI, apen, 9 junio 1159


CXI
Apen. N°6?.9 jun. 1159.

Notum sit omnibus quoniam ego Raimundus comes barchinonensis princeps aragonensis debeo tibi Guilelmo Mainardi II milia et D morabatinos aiadinos et lupinos propter quos inpignero tibi totum illud quod modo habeo et recipio in Pratis in dominio et in tota parrochia Sancte Juste videlicet in quartis in taschis in decimis in chestiis in *traginis in placitis et justitiis et servicis et usaticis et in boschis et in riberes et in piscationibus et in planis et in montibus et in condirectis et in eremis et in omnibus que ibi accipio in dominio aliquo modo et quod mitas inibi tuum proprium bajulum et non erit ibi ullus bajulus nisi ille quem tu ibi volueris mitere. Et si qua ibi fuerint placita notificet ea bajulus tuus meo bajulo de Moione et insimul cum aliis probis hominibus de Pratis placitent ea et determinent sive per judicium sive per laudem et tu Guillelmus habeas quitquid inde exierit ad tuam voluntatem. In tali quoque pacto predictum pignus tibi subpono ut omnia que inde exierint hoc primo anno de isto mense junio usque ad alium accipias per CCCC morabatinos in tuo pachamento deinde vero accipias per singulos annos omnia que inde exierint in omnibus per CCC morabatinos similiter in tuo pachamento quousque sis pachatus et quod superfueris habeas ad tuam voluntatem in tuo proprio ad omne velle tuum inde perficiendum. Predictum vero pignus possis tenere dare dimitere vel comendare cuicumque volueris tam in vita quam in morte quousque inde sint tibi vel tuis plenarie persoluti predicti II milia et D morabatini aut ego vel mei te inde pacharem sine tuo engan de quanto inde remaneret si aliquis prephatum pignus tibi vel tuis impediret vel occuparet. Et de hoc toto ego non decipiam te nec faciam decipi. Si autem quod absit aliquis tibi vel tuis auferret vel impararet predictum pignus laudo tibi et confirmo in ipsos ostaticos quos tibi posueram per III mille et CC morabatinos quos michi acomodasti quando ivi ad recuperandam Trencataiam quia istum debitum est adhuc de ipso debito primo. Sunt ipsi ostatici R. de Podioalto Arnallus de Lercio major Artaldus de Castelnou Guillelmus de Montcada Raimundus frater ejus Guillelmus de Castelvel macip Guillelmus de Bellog quem tibi dedi pro Bernardo de Bellog ut isti redeant in tuum ostaticum illuc ubi tibi illud facere convenerunt et inde non exeant aliquo modo donec ego vel mei pacharemus et redderemus tibi vel tuis hoc totum quod inde remaneret ad pachandum sine tuo engan. Nos vero supradicti ostatici convenimus tibi Guillelme Mainardi sub illo sacramento quod tibi fecimus in alia carta ut sicut suprascriptum est ita compleamus et atendamus tibi vel tuis sine tuo engan. In hoc autem debito est pacatus Guillelmus Longus quem tu pachasti pro me de hoc quod ei debebam. Actum est hoc V idus junii anno ab incarnatione Domini millesimo CLVIIII. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Arnalli de Lercio majoris. Sig+num. Sig+num Artalli de Castellonovo. Sig+num Guillelmi de Montcada. Sig+num Raimundi fratris ejus. Sig+num Guillelmi de Castelvel macip. Sig+num Guillelmi de Bellog. Sig+num Guillelmi Beg. Sig+num Guillelmi Ulrig. Sig+num Guillelmi Longi. Sig+num Geralli Udalardi. Sig+num Guillelmi Dalbari. Sig+num Petri Poncii. Sig+num Petri Prementis Claven.
- Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit.

Nota:
condirectis et in eremis: conreu y erm; cultivo – yermo.

lunes, 23 de diciembre de 2019

LV, perg 3 del A, 5 agosto 1148


LV

Perg. N°3 del A. 5 ago. 1148.

Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Raimundus comes barchinonensis atque aragonensium princeps impignero tibi Guillelme Raimundi Dapifer et fratri tuo Otoni ac filio tuo Guillelmo de Montcada totam meam dominicaturam de Osor cum omnibus terminis et apendiciis suis et totum illud de Sancta Cruce cum omnibus que ibi habeo vel habere debeo propter quatuor milia solidorum barchinonensis monete quos vobis debeo. Tali quoque conditione ut jamdictum pignus tamdiu teneatis possideatis et expletetis quousque Raimundus comes jamdictus aut mei post me successores reddam vel reddant tibi jamdicto Guillelmo Raimundi aut fratri tuo Otoni vel filio tuo Guillelmo de Montcada jamdictos quatuor milia solidos sine omni engan: et si moneta mutaretur vel pejoraretur reddamus tibi vel tuis jamdictis marchas argenti puri ad computum de quadraginta tribus solidis et sic vadat de marcha in marcham. Predictum quoque pignus mito tibi jamdicto Guillelmo Raimundi et fratri tuo Otoni et filio tuo Guillelmo libere et integre sine tuo engan sicut melius tenuit illud et habuit pater tuus Guillelmus Raimundi cum omni integritate propter jamdictos quatuor milia solidos sicut superius est comprehensum. Si qua autem persona hoc disrumpere vel infringere temptaverit nichil proficiat sed in duplo componat et postmodum hoc permaneat inconvulsum. Facta carta nonas augusti anno XI regni Leovici junioris. - Sig+num Raimundi comes. - Sig+num Petri Bertrandi de Bellog. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Bertrandi de Merola. Sig+num Petri Sanctiminati. - Sig+num Poncii scriptoris comitis qui hoc scripsit die et anno quo supra.

jueves, 3 de septiembre de 2020

13 DE ENERO.

13 DE ENERO. 


En la sesión de este día se acordó que por el abad de Monserrat se contestase a Luis de Vich en términos generales, diciéndole que la Diputación y la Junta o Conferencia, en el negocio que les habían encargado las cortes, procurarían el mayor bien del señor Rey y el sosiego y la satisfacción del Principado. Se acordó luego despachar las siguientes cartas, y se dio cuenta de haberse recibido las que más abajo se insertan.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per nostra letra que derrerament scrivim a vostres savieses fahem oferta que certificariem aquelles del que los embaxadors del Senyor Rey qui venien explicarien a nosaltres e de la resposta quels seria feta. Perque satisfent a nostra oferta vos certificam com lo magnifich mossen Luis de Vich per part de la Majestat del dit Senyor ha explicat a nosaltres diputats car ab los del consell parlar no li ha plagut dihentnos algunes causes perque la dita Majestat havie feta la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor Princep les quals son aquelles expressades en la letra dels embaxadors de la qual vos havem trames copia. Subjungint que la dita Majestat nos pregava e encarregava donassem orde e manera fos desistit en les supplicacions instancies et prosequcions ques fan per part de aquest Principat en liberacio de la persona del dit Princep. Per nosaltres diputats fon detenguda en lo respondre deliberacio proposant al dit mossen Luis de Vich si li plaguera present lo consell dels XXVII congregats fer la sua exposicio e oyr la resposta en que ell se reserva acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab nosaltres diputats. E per tant es deliberat per lo dit consell e per tots los altres apres congregats esser feta al dit mossen Luis la resposta en efecte seguent la qual per lo dit consell es stada acordada e conclosa e es que lo Principat de Cathalunya e nosaltres ab lo consell aquell representants per cosa alguna no desistiriem en la prosequcio de la liberacio del Senyor Princep car en la detencio sua e extraccio del Principat de Cathalunya sostenen ruptura e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats del Principat los quals se enten conservar e defendre e mes que la dita detencio per molts sguarts porta grans inconvenients e dans a la cosa publica de aquest Principat e deservey molt gran a la Majestat del Senyor Rey lo
qual es sinistrament informat e no ben consellat en aquesta materia ans dels tal consells axi creguts per la sua Altesa seguex diminucio de honor e reputacio a la sua corona. E per quant aquest Principat es Io principal conseller del Senyor Rey e qui millor veu e ab fidelitat innata lo que es honor e servey de la sua corona e utilitat conservacio e repos de la cosa publica li consellen insten y (solo se encuentra e, et, primera y griega en este tomo, año 1461) prosseguexen restitucio de la persona del Senyor Princep en Cathaluuya (Cathalunya) don lo ha tret e apres liberacio e de aquest proposit james disistira lo Principat ans ho continuara procurara e curara esser observades les libertats de la Patria. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. A nosaltres es continua cura solicitut e vigilancia donar orde en les coses que concernexen la desijada fi de les coses occorrents per causa de la detencio del Senyor Princep lo qual negoci es ab tanta strenuitat e sforç empres en aquest Principat que per forma alguna desistir en aquell no seria comportat certificantvos com ir a XII del present arribaren aci tots los de quius trametem nomina (lista de noms; nombres) e cascuna ora ne arriben. Dit dia apres mig jorn congregats tots en la casa de la Diputacio (són los diputats del General, pero la Generalitat NO la anomenen) los fon feta relacio de les coses fins aci en aquest negoci subseguides e foren legides publicament totes vostres letres a nosaltres trameses e les instruccions per nosaltres fetes e letres a vosaltres trameses e tots los actes en aquest negoci subseguits. Per los dits congregats ab tanta uniformitat e concordia que en lo mon mes dir ne excogitar nos podria (poria ix abans) foren tots los dits actes molt loats comendats ratificats e aprovats dihents que pus virtuosament fer nos podien e axi ho faeren continuar per lo notari fahent oferta cascuns per si e per aquells qui representaven no fallir james en la prossequcio de aquest negoci ans ab molta animositat fins a la fi aquell continuar portar fins a reintegracio total dels privilegis e libertats (no se trobe llibertat ni llibertats) de la patria e son specialment stats molt contents de la satisfaccio per vosaltres feta a descarrech de aquest Principat volent mes avant loant e aprovant pus la Majestat del Senyor Rey gracia consentir al Principat de liberar la persona del Senyor Princep o a pena de carceller donar ha denegat de justicia deurelo restituhir en Cathalunya sia promptament e streta demanat juxta la forma de la ultima (si Pompeyo Fabra ve esta palabra, seguramente la quita de su diccionario) letra (aún no he visto lletra, como carta; litera o littera en latín) que tramesa vos havem car tots los dits congregats staran sperant (muchas palabras sin e inicial) la dita resposta perques puxa (se encuentra puga, pero no pugui, y perque se puga) talment consellar deliberar e exequtar quen seguescha (no segueixi) servey (se encuentra servici, pocas veces, pero no servei) e honor al Senyor Rey (no se encuentra rei ni Rei, Reyna, no Reina) utilitat e repos a la cosa publica (res publica, republica) daquest Principat. Pregamvos donchs tan (se encuentra tan y tant) stretament com podem ab (con, no se encuentra amb, que es en mallorquín emb) molta cuyta (o cuita; cuidado) e ab aquella decencia ques pertany juxta la forma de la dita letra dada aci (açi, aci, daci, daçi, muy típico de la lengua valenciana) a VIl del present mes façau la dita instancia de justicia si feta ja (se encuentra también ya, y a veces hi ha: ya) no es ço (= lo; per ço: per això) que no crehem (creem, no creiem) e ab molta cuyta nos (nos: mos; no ens) certifiqueu de la resposta perque en aquesta materia se puxa (no se encuentra: es pugui) cumplidament deliberar. Mes vos (pasa a tos y a us) avisam com mossen Luis de Vich ha donada a nosaltres diputats una letra de la dita Majestat e per part de aquella de e per part de aquella nos ha explicat les causes de la detencio del Senyor Princep les quals molt mes ne eren ja per vosaltres scrites subjungint que la dita Majestat nos pregave e encarregave se donas orde e manera fos desistit en les suplicacions instancia e prossequcio ques fan per part de aquest Principat en la liberacio (no lliberació) de la persona del dit Princep. Per nosaltres deputats (se encuentra diputats y deputats) fon retenguda en lo respondre deliberacio posant al devant al dit mossen Luis si li plaguera present lo consell dels XXVII fer la sua (seua; seva) exposicio e oyr (oír en castellano; oir, sentir, escoltar) la resposta dihentli que en aquest negoci no fahiem (pasa a feiem, feem y faem) res sino per vigor de la comissio de la cort la qual ab cert consell feta nos era en que ell se reserva (verbo en pasado, pero no es reservà, sino SE delante) acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab (expresión que a Pompeyo le daría bastante grima: supongo que usaría "mes que amb") nosaltres diputats sols. Es stat deliberat vuy (hoy: se encuentra vuy, huy, avuy, avui no lo encuentro en este tomo hasta ahora; ayer: ir, ahir, etc) per los XXVII e per tots los novament venguts que la prossequcio de aquest negoci no pot esser derelicta ans cove (abans, sino que convé) dit negoci prosseguir fins a (se encuentra tro a) fi e conclusio desijada (no hay ningún desitjada o desitg, sino desig, desijada, desigam) e axi (així) ne han fet levar acte. E per ço juxta deliberacio dels demunt dits sera al dit mossen Luis feta resposta que per res nos pot desistir de aquest negoci allegant e deduhint les causes e rahons de que tant vos havem scrit e per ço no les replicam e es ordonat molt pus (mes, més; más) forçadament e streta que nous (no vos, no us) es stat scrit en la derrera (última) e altres letres li sie feta resposta e axi sera fet. Per lo mati havem rebuda vostra letra de VIIII (9, XIX) del present per la qual (también se encuentra cual) som certificats dels replicats triplicats e quadruplicats. Stam ab molta contentacio de vostra diligencia eus (e us, e vos) pregam continueu juxta la forma ja scrita e en los inconvenients que la dita Majestat allega (alega; al.lega con l geminada, se pronuncia la l dos veces, con una muy corta pausa entre ellas, al+lega, no es ni ll ni y; resto del latín) del Rey de Castella e que ha sinistra (siniestra: mala, también izquierda) opinio de les coses que per aquest Principat se fan (no: es fan) som nosaltres be certs (ben certs, segurs de; bien ciertos, seguros de) que tal opinio de nostres actes e procehiments no se ha ne sen haura car pus axi (car: ja que: ya que) rectament debita e virtuosa procehim attesa nostra innata e incorrupta fidelitat (también feel, feeltat) ya vulgada notoria e publica tals pensaments no se hauran (este se hauran no cambia a es hauran) ans creuran lo Senyor Rey mal conselIat e perversament recaure en error e deservey (deservicio; deservei) de la sua corona e dan de la cosa publica daquest Principat. E pus la sua Majestat veu que per aquests actes son suscitades tals novitats per lo Rey de Castella e facilment les pot reposar comanant lo Princep al Principat de Cathalunya com a carcellers perque se voI detenir ne aturar en fer aço (això; asso, assò o assó) que es de justicia e son servey (su servicio; lo seu servissi; lo seu servei) e lo Principat ho (hoc latín, algunas veces se encuentra todavía hoc; otras se encuentra hoc : sí, afirmación en OCcitano) reputara a gracia. Nos detenga donchs la sua Serenitat en fer gracia al dit Principat e reposara tantes coses suscitades e podra poch (poco; poc) stimar qualsevol moviments de Rey vehins (vecinos; veíns o veins) e altres. Lo acte del Rey En Jacme e son fill primogenit havem rebut ab plaer car servira en son cas e loch. Aquesta letra e totes coses sien comunicades als missatgers de Barchinona car semblant comissio han (tienen; tenen) ells de la ciutat e aquestes dues cases (dos casas) procehexen ab summa unio e bona intelligencia (también con l.l). E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e guarda e dels afers (asuntos, aferes) queus son acomenats bona direccio. Dada en Barchinona (de ahí sale la data como fecha, Barchinona es nombre general para Barcelona, alguna vez de encuentra Barçalona, Barcinona, etc, procede de la muy antigua Barcino, apellido) a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A P. abat (abbat, abad) de Montserat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. (prontos, preparados)

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables (todavía se usa molt honorable para el presidente de la actual Generalidad o Generalitat, quizás también para los diputados) mossenyors los diputats del General de Cathalunya (la Generalitat no aparece con tal nombre, pero sí casa de la Diputacio, sin tilde aún) e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi (singular) nobles magnifichs e honorables mossenyors (plural). Vostra letra de XXIII del passat havem rebuda ab la qual nos (mos: no ens) scriviu stesament dels actes fets per los embaxadors lo queus regraciam (regraciar: dar las gracias, agradecer) als quals per la expedicio e cuyta del correu no havem temps axi com volriem (voldriem) de satisfer ni respondre. Pero per quant lefecte final de vostra dita letra es pregarnos (pregar+nos: pedirnos; plegaria, petición) elegissem (eligiésemos o eligiéramos) algun nombre (número) de persones que fos de XII sertificam (se encuentra certificam más veces) vostres reverencies nobleses e magnificencies que tant per los respectes que scriviu quant (tant – quant: tanto, como, cuanto) per fer unio e conformitat ab vostres procehiments e voluntat tant quant hi sentirem e sabrem havem feta eleccio de quinze persones ab poder de respondre e fer cara en tot ço que lo negoci concorrent requerra procehint en tots aquests actes lo jurament per vosaltres scrit se devia prestar del qual poder ensemps ab (ensemble; junto con; ensamblar) la satisfaccio de les dites e altres coses per la primera vos scriurem copiosament (copiosamente, de copia, copioso, ya en latín, abundante). Lo trellat de les persones de que es feta dita eleccio sera interclus dins la present significantvos que lestament (el estamento) nostre e reyal e la vila de Perpenya (Perpignan, Perpiñán) tostemps (tots temps; touts temps; todos tiempos) sera en unitat e bona concordia toquant (tocant; tocando) lo be avenir e repos del concorrent negoci no contrestant qualsevol perturbador que treballas (trabajase o trabajara) en lo contrari. E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e continua guarda. Dada en Perpenya a XII de janer any mil quatracents sexanta hu. - Lo vescomte de Roda. - Los elets (electos, elegidos) per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.
Mossenyors la letra qui es ab la present dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen Dalmau Dez-Volo vos placia haja spatxat recapte ensemps ab letres vostres.
Apres (après francés; después; després) havem vist lo trellat de la letra tramesa a vosaltres per los dits embaxadors a la qual vos respondrem com dessus (arriba) es dit.  

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. (en, a veces se encuentra a)
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de dos del present ab la qual nos scriviu com per causa de la detencio del Senyor Princep e de la comissio a vosaltres feta per la cort que ab consell de aquelles persones queus fos vist provehisseu tots remeys concernents servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep per ço com lo fi desijat fins aci no es stat obtengut ab consell de les persones eletes haveu delliberat haver consell de mes persones scrivintnos elegiam una persona e la tremetam a vosaltres ab plen poder sobre les dites coses per la qual raho aquesta universitat ha elet lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquesta ciutat per entrevenir en les dites coses ab tot poder bestant sobre aquelles. Perqueus placia aquell admetre en los dits fets e donarli fe e creença en tot ço e quant per aquesta ciutat dira e explicara a vostres
reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen en tot lo que plasent los sia.
E tinga aquellas la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota honor de vostras reverencias e
magnificencias apparellats los procuradors de Tortosa.



Reverendo ih Christo patri virisque colendissimis dominisque deputatis Principatus Cathalonie.
Reverende in Christo pater virique colendissimi et magnifici. A vestrum serie et potestate quoddam exivit edictum literarum nos movendo et monendo ob necessariam concurrenciam in numero copioso personarum reperiendique remedia ab Altissimi consilio super discrimina nostrum et serenissimi Regis et incliti principis sciscitatos vos dicitis ab inbaxiatoribus Principatus ut ipsa exharat littera ac perlecta ob quod jussa paratum insequentes et patrie in comuni ministerio quamquam Ecclesia hec multo perplexo levietam et vinculo ejus fuerit innodata ut tanto servicio una cum allis tocius Principatus libere insistamus elegimus ad hec in sindicum nostrum honorabilem Franciscum Climent canonicum et archidiaconum majorem hujus ecclesie facultate plenissima assistendi qui et utilitati comuni in federe Regis nostri Illustrissimi et ejus incliti filii studebit pro parte nostra in fine omnium concordare. Deus omnipotens qui fons est tocius consilii inefabili sua providencia adaperiat corda vestra et infundat remedia pacifica donetque media paternique nexus ipseque Spiritus Sanctus cum Principe nostro ut maneat nec solvantur Altissimum exoramus Amen. Ex Dertusa VIII januarii anno a Nativitate Domini
Millessimo CCCC sexagesimo primo. Colendissimis Paternitati et dominacionibus vestris prompti Capitulum Ecclesie Dertuse. (capitol, cabildo)

Als molt observandissims e manifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt observandissims e magnifichs senyors. Dimarts quis comtava sis del present mes de jener ab aquella deguda manera ques pertany rebi una vostra letra segons la seria de aquella me pregau volgues elegir una persona en cars que jo fos impedit de no poder
anar aqui a Barchinona la qual fos ab vostras saviesas a XII del dessus dit present mes havent sguart a utilitat e repos de la cosa publica. E per tant desijant concordia e lo ben avenir de tots he delliberat trametre en loch meu e per mi lo honorable micer Johan de Soldevila oficial e vicari general meu ab poder bastant e ultra aço supplich e continuament vull supplicar nostre Senyor Deu vos endres en tal manera que lo fi sia accepte a sa sacratissima Majestat e tranquillitat de la terra la qual vos vulla consellar e sia de tots special custodia. Dada en Tortosa a VIII del dessus dit mes de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A la honor e obsequi de vosaltres prest Ot de Muncada bisbe de Tortosa. (Montecateno : Moncada, Montcada, Ot escribe de sí mismo Muncada).

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. De vostres grans providencias havem reebudes dues letres ab una interclusa en la una de aquellas contenents en efecte per certs sguarts tocants servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey utilitat e repos de lacosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep volguessem elegir una persona ab suficient potestat per les dites coses la qual per los respectes demunt dits sia a XII del present mes aqui en aqueixa ciutat. E nosaltres vistes les dites dues letres
vostres e interclusa havent voluntat gran en fer e cumplir les coses per vosaltres demanades havem fet aplegar un consell ordinari en lo qual havem fetes legir les dites vostres letres pregantlos de paraula volguessen donar conclusio en la eleccio de la persona segons per vosaltres es demanat. Mes per tant com nosaltres e lo dit consell ara novellament som entrats en lo regiment e per ordinacio de aquesta vila lo consell ordinari no pot elegir algun sindich ne missatger sens un gran consell appellat de Sexantena en la qual han esser sexanta prohomens los quals sexanta prohomens han esser liquidats per lo racional de aquesta vila quals son en majors talles o summa de quistia e aço sots grans penes sagrament e homenatge quey va a nosaltres e a tot lo consell ordinari no havem pogut dar conclusio en la liquidacio dels dits LX prohomens mes continuament sens divertir a altres actes ni negocis nosaltres fem treballar lo dit racional de aquesta
vila en fer la dita liquidacio dels dits LX prohomens. E per major expedicio del dit negoci havem associats certs prohomens al dit racional per fer la dita liquidacio e crehem fermament que dins breu temps sera acabada de liquidar la dita sexantena e encontinent
sens dilacio alguna nosaltres aplegarem lo dit consell de LX en lo qual elegirem tal persona e ab tal poder que Deus migensan Deu ne sera lohat e vosaltres contents.
E aço senyors molt reverend honorables e molt savis no pensets sia ficcio ni difugi a dar expedicio al dit negoci car lo voler nostre e de tota aquesta universitat es en tota honor del Senyor Rey e ben avenir de la cosa publica de tot lo Principat e repos del Senyor Princep. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a VIIII de janer any Mil CCCC LXI. - Molt reverend honorables e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Vuy que tenim XII del present mes de janer any present e dejus scrit havem avisat molt mati un consell appellat de Sexantena en lo qual havem proposat lo contengut en vostres letres e encara aquelles fetes legir en lo dit consell lo qual consell no discrepant algu ab grandissima voluntat han elegit e creat sindich actor e procurador de aquesta universitat e dels singulars de aquesta lo honorable En Jacme Tallada ab amplissima potestat en aquell per la dita vila donat tant com es al present cas e coses en vostres letres contengudes. Mes per quant desijam ell si possible es vuy esser aqui lan fem anar cuytat no havent en sa publica forma lo dit sindicat per quant desijam com predit es ell sia aqui lo qual Deus volent prestament molt prest li trametrem en sa publica forma. Pregant molt reverend magnifichs e savis mossenyors donau fe e creença al dit Jacme Tallada en tot ço e quant de
part nostra e de tota aquesta universitat vos sera dit expremit e recitat. E conserveus Deus vostres reverend magnifiques persones. De Cervera a XII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila del Cervera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors Ios diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Havem vuy rebuda una letra vostra dada en Barchinona a dos del present mes ab afecte que deguessem trametre una persona ab suficient potestat sobre les coses contengudes en la dita letra la qual persona sia e dege esser aqui a XII del dit present mes. Per tant com axi espatxadament no havem pogut trametre ni espatxar la dita persona havem donat carrech e comissio al honorable micer Agosti de la Illa canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna (de Elna) de entrevenir en les coses per les quals demanau la dita persona. Axi que si per qualsevulla manera o raho lo dit micer Agosti no poria entrevenir en les dites coses o en altra manera sera necessari trametehi altra persona del nostre Capitol hauda letra vostra tantost com sera possible la hi trametrem. E sia tant la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Elna a sis del mes de janer any de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests lo capitol de la Seu Delna.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de gran saviesa mossenyors. Diluns prop passat entre sis e set hores de nit reebem una vostra letra en la qual nos avisaveu de la comissio per la cort general a vosaltres feta per la deliberacio de la persona del Senyor Princep e com
vosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones havieu fets certs enantaments e preparatoris empero fins aci no era aconseguit lo fi desijat ans ab deliberacio del dit consell era vist nosaltres e altres esser demanats e per çons pregaveu afectuosament volguessem elegir una persona queus tramatessem ab suficient potestat per les dites causes la qual per los respectes dessus dits sia a XII del present mes aqui. Perque reeber aquella de continent fem ajustar consell general en lo qual fonch elegit sindich per aquesta vila sobre lo dit fet lo honorable En Johan Solanell de aquesta vila portador de la present ab suficient potestat segons pot esser vist en son sindicat lo qual havem amplament informat de nostra intencio sobre lo dit negoci. Pregantvos mossenyors que al dit Johan Solanell sindich nostre e a tot ço e quant a vostra molt gran reverencia e honorables savieses sera explicat sobre lo dit fet vos placia donar plena fe e creença. E sia molt rererend honorables e de gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat vostra
continua guarda. Scrita en Puigcerda a VIIII de janer any MCCCC sexanta hu. - A vostra honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Al reverendo e magnificos e devotos amigos los diputados del General de Cathalueña residentes en Barchinona.

Reverendo e magnificos e devotos amigos. Vuestra letra recebi scrita en Barchinona a dos del presente notificandome por aquella el inconveniente e caso recrescido a que la corte vuestra deste Principadgo non podia donar conclusion por causa de la prorrogacion fecha de la corte para la qual aviades demandado cierto nombre de personas entre les quales me declarastes escreviendome que por los respectos en vuestra letra contenidos yo sea a dotze del presente en esa ciudad. Magnificos e devotos amigos del inconveniente e caso pocas personas son que mas se devan doler que yo e nuestro Señor sabe como a mi noticia vino el pesar e grand enojo que ove e tengo non sin causla e por los esguardes non dubdo conosceys por quanto con intrannable deseo soy presto trabajar a servicio del Senyor Rey mi Senyor e paz e sosiego e tranquillidad de sus Reynos e bien avenir deste Principadgo de Cathalunia e dado orden en algunos fechos que tengo necessarios en este condado e tierra a Dios plaziendo lo mas presto que ser pueda sere en esa cibdat segund lo escrivo a la vuestra corte de Cathaluenna a la qual nuestro Senyor Dios de tal gracia que todos e yo con ellos e con vos podamos en el dicho inconveniente e caso dar tal orden e manera commo Dios sea loado e el Senyor Rey mi Senyor servido e el inconveniente cesse por quel casso se repare a su servicio e a bien e paz e sosiego de todos sus regnos e repos e bien avenir deste Principadgo commo specialmente este es mi deseo. Dada en Sant Pedro Pescador a nueve dias de enero anno de Mil CCCCLXI. - Infante.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Ultra dues letres que de vosaltres molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors diputats havem reebudes la primera de dos del mes corrent laltre de set del mateix mes ab lo traslat o copia de la letra per los embaxadors del Principat a vosaltres tramesa ir a les nou apres mig jorn rebem per correu certa altra letra de vostres molt grans reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses data a nou del mes corrent. E per tant car ans de la recepcio de la dita letra de comuna concordia de nosaltres e de les condicions de persones entrevenints en los consells generals de aquesta vila haviem convocat consell general per aquell celebrar la jornada de la present a les set ores ans de mig jorn en lo dit consell congregat havem feta legir la dita vostra letra e legida aquella per lo dit consell ab gran unitat e concordia es feta eleccio de tres persones ço es dels honorable En Thomas Taqui per burgesos Francesch Pericoles per mercaders e Johan Ramon altre dels sobreposats de parayres per los cap de mesters e sobreposats dels oficis los quals han manament de partir dema de gran mayti per esser ab vostres molt gran reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses e informaran aquelles de la grandissima concordia e inseparable unio que es vuy en aquesta vila e encara en lo bras militar de aquest comdat per conservacio de les libertats constitucions usatges e privilegis de Cathalunya a gran servici e benefici de la reyal Corona de la Majestat del Senyor Rey repos e tranquillitat de la republica de tot lo Principat. E la potencia increada molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio de vostres molt grans reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses. Scrita en Perpinya a XII de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

miércoles, 18 de noviembre de 2020

8 DE MARZO.

8 DE MARZO. 

Fueron recibidas en este día las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau per recomanat el vullau fer ben remunerar car certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car hon tot lo reves vingues ço que no es de presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem sostenir ne crech may poguessem aturar aci vuyt jorns e axi me par que la vila haja forniment pera XV me par sia prou bastantment provehit daqui avant. Son arribat aci ab lo capita per veure sis volia servir de mi e per veure com staven les coses de aci trop que ha donat carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de aquella e jatsia ells sien homens savis hajen per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch per dit que attes la gent que som en un camp per flach que fonch volentnos metre sols en defensio seria massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna aqui en Cathalunya no crech si faça algun moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon se faça no crech james vinga en aquesta vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat ques ha contra aquells qui han mostrada cara en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar sobre aço e veure en quina manera pora exir lo capita provehir axi a la indempnitat axi de son exercit com encara al haver als dits lochs e viles del Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa guisa que per be sia manat ab crida escassament ne han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Als venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres de aquella qui hir fonch feta a mig jorn. Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos spatxi e trames pero per quant vuy demati a quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de Ribagorça ab los vehins de aquell se son ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera disapte se devien trobar en la Almolda que es loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat de Çeragoça del dit loch de la Almolda e altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit sia provehit que en la vila e castell se guarden be e singularment lo pont e encara fora la vila los passos e per guardia de aquells lançades scoltes per los camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada (Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres letres les quals hir
rebi e ab letres que yo li he fetes de crehença per los dits cavallers per part mia splicadora. Per semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de Aytona ab doscents homens de peu instruhit per mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força ni en altra manera mas que treballas aleujar ell e sa gent quant pus prop poria del dit castell a fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat provehit attes que Alcarras sta en lo cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e loch. E com los inimichs familiars interiors e domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça ab sa companyia los quals stant en aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura libertat quatre jorns havia hi com hir que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya se volia inimicar lo realme de Arago al qual molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell instades e requestes e axi molts contents huns dels altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los homens de peu que fins vuy açi son attesos no basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de Navarre que era en Faro ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus haureus a grat per vostra letra sia avisat com voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per gordar e regordar lo castell e vila muralles entrades e exides de aquells e troben molts forats molts trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces (passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna guayta han mester dessus CCCC homens. Daria en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres de tots los quim vendran entre mans car del dit Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los vehins se son ajustats pus de D pahons. Han se ajustar als Almolde que es de Johan de Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura e no segons lart en que es comendat e axi tostemps haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat. E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que facilment se porien saguir si los dits consellers entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo portador de la present nos vullats consellar e certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor Rey per ventura lur venguda e stada aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia. De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo mateix sere letra. Mossenyors perquem recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e los acordats per lo General primers e lo dit Senyor passa per mig del cor de la dita gent los capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna primer apres al Senyor Primogenit enclinant les banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon dat a mi fiu que aquests CXV homens que era companyan lo dit Senyor hisqueren primers de tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament axi fort en la cara que paria fos serafi e en tot aquell dia may perde aquella color e com mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt la taula e com los digueren que fessen loch respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E ell exequant hun poch los ulls casi gent tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber trenta solidos dich XXX sous. E per la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. - Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la Bruna.

Als molt magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta de passatge son restades fins aci e ara van ab la present vos scrivim larch de la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira en Terragona e prest lo haurem aci. E perque siau participants en nostre goig e consolacio vos avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e servici de la Majestat reyal e benifici e repos no solament de aquest Principat mas encara de tots sos regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor promptes.

domingo, 22 de diciembre de 2019

índice, tomo IV

Índice de los documentos y demás materias que comprende este tomo. 

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón


(Se omiten las páginas porque no coinciden en este formato: word, Openoffice, html)

INTRODUCCIÓN.

I - Testamento del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 3°, en el que, después de
ordenar varios legados y otras disposiciones de menor importancia, nombra heredero de sus estados de Cataluña a su primogénito don Ramón Berenguer 4°, y dispone de su condado de Provenza a favor de su hijo segundo, don Berenguer Ramón.

II - Testamento otorgado por el rey de Aragón don Alfonso el Batallador, con el cual instituyó herederos de su reino al Santo Sepulcro de Jerusalén, a los religiosos hospitalarios y a los
templarios, por iguales partes.

III - Convenio del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 4° con Gauceberto de Peralada y los hermanos Raimundo y Aimerico de Torrelles, sobre la encomienda, custodia y bailía de la villa de Peralada, y feudo de Prats.

IV - Otro del mismo conde con Guillermo de Cornellá, sobre la encomienda del castillo de dicho nombre.

V - Donación de dicho castillo de Cornellá, otorgada por Majencia y su hijo Guillermo a favor del conde.

VI - Donación del castillo de Barberá, otorgada por el conde, de acuerdo con sus barones, a favor de la milicia del Templo, para cuando se estableciese esta en sus dominios.

VII - Homenaje que Raimundo Bernardo prestó al conde de Barcelona por el castillo de Castell-Adral y otros feudos.

VIII - Otro homenaje que Guillermo Raimundo de Berga prestó al conde por los castillos de Peguera, Figols, Valmaña y Torredella.

IX - Estatuto otorgado por el conde a favor de la iglesia de San Juan de Ripoll.

X - Carta-puebla de Artasona, concedida por don Alfonso el Batallador.

XI - Privilegio otorgado por el conde y San Olaguer, a favor de los templarios que debían establecerse en los estados de Aragón.

XII - Testamento de Berenguer de Moncada.

XIII - Donación de unas casas sitas cerca del Regomir, otorgada a favor de los templarios por Bernardo Raimundo de Mazanet y su hijo Berenguer.

XIV - Sentencia dada por el obispo de Barbastro en la controversia que tenía el abad de San Clemente con el de San Martín.

XV - Homenaje que Guillermo Raimundo, hijo de Inés, prestó al conde don Ramón Berenguer.

XVI - Convenio del mismo conde con Guillermo de San Martín y su mujer Beatriz, con el que aprueba su casamiento y les concede el feudo de Moncada, por el cual, y por los de Monbuy y Montornés, le prestó dicho Guillermo el correspondiente homenaje.

XVII - Otro convenio entre dicho conde y el senescal Guillermo Raimundo, con el que terminaron las
cuestiones que se debatían entre los dos sobre las aguas de los molinos de Moncada y Barcelona.

XVIII - Partición de bienes entre Guillermo Raimundo y su mujer Beatriz, por razón del divorcio que había sido declarado por el arzobispo de Tarragona.

XIX - Concesión en feudo de los castillos de Tudela, Sobreporta, Torelló, Tona y algunos otros, otorgada por el conde a favor del mencionado Guillermo Raimundo.

XX - Donación del diezmo de las parias que el conde don Ramón Berenguer percibía en España, otorgada a favor de Diosdado.

XXI - Privilegio concedido a los vecinos de Uncastillo por don Ramiro, rey de Aragón, ratificado por el conde de Barcelona don Ramón Berenguer, y confirmado por el rey don Juan 1° en 1389.

XXII - Donación de la ciudad de Tortosa, para cuando se conquistase, otorgada por el conde a favor de Guillermo de Monpeller.

XXIII - Concordia entre los condes de Barcelona y Ampurias, seguida de la concesión en feudo de los castillos de Cerset, Terrat y otros, otorgada por el primero al segundo.

XXIV - Donación del reino de Aragón, otorgada por don Ramiro a favor del conde de Barcelona.

XXV - Juramento de fidelidad que por orden del mismo don Ramiro prestaron al conde todos los vecinos de Huesca.

XXVI - Ratificación de la donación otorgada por don Ramiro a favor del conde.

XXVII - Orden del mismo don Ramiro, para que en adelante todos los que habían sido sus vasallos obedeciesen al conde de Barcelona.

XXVIII - Convenio entre el emperador de España, don Alfonso, y el conde de Barcelona, sobre el repartimiento de las tierras del rey de Pamplona, don García.

XXIX - Concesión de unas casas en Agramunt, otorgada a favor de Ramón Arnau por los condes de Urgel, Armengol y Elvira, con aprobación de su hijo.

XXX - Escritura con que el conde de Barcelona y príncipe de Aragón cedió a Reverter el vizcondado de Barcelona, el feudo de Piera y de algunos otros castillos.

XXXI - Donación de los bienes de Abin-Sila, en el término de Aranda, otorgada por el conde a favor de Íñigo Sánchez de Burbachana.

XXXII - Cesiones que los caballeros del Santo Sepulcro y los Hospitalarios otorgaron a favor del conde, de la parte del reino de Aragón que a cada uno les pertenecía en virtud del testamento de don Alfonso el Batallador.

XXXIII - Donación de los bienes de Abein-Sordo, hecha por el mismo conde a García Garcez.

XXXIV - Homenaje prestado al conde por Galceran de Sales, hijo de Ermesinda.

XXXV - Donación de unas casas en Barbastro, otorgada por el rey de Aragón, Pamplona, Sobrarbe y Ribagorza, don Pedro Sánchez, a favor de Galindo Garcez.

XXXVI - Confirmación de la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro hicieron al conde de Barcelona, de la parte del reino de Aragón que les había dejado don Alfonso el Batallador.

XXXVII - Testamento del obispo de Barcelona, Arnaldo, otorgado antes de emprender su viaje a Jerusalén.

XXXVIII - Debitorio de quinientos sesenta maravedises y cien libras de plata, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por el conde de Barcelona, príncipe de Aragón y marqués de Tortosa y Lérida.

XXXIX - Venta de una almolacenia, hecha por el conde a favor de Arnaldo Pérez de Arcos.

XL - Sentencia dada por la curia o tribunal del conde en el pleito de Guillermo de Castellvell con Poncio Pérez de Bañeres.

XLI - Convenio de Domingo Perdiguero con Ferrer de Benebar y García de Oiarda, acerca del castillo de Alhozerein.

XLII - Empeño de una tierra en Viladecans, otorgado por el conde a favor de Guillermo Suñer.

XLIII - Fundación de la orden del Templo en los estados del conde, y donación que se les hizo de los
castillos de Monzón, Moncayo, Chalamera, Barberá, Remolins y Corbins, junto con algunas otras rentas y derechos, para que dichos religiosos pudiesen mantenerse.

XLIV - Promesa de fidelidad que Geraldo Alemany hizo a su señor el conde de Barcelona. 


XLV - Juramento y homenaje prestado a dicho conde por el mismo Geraldo.

XLVI - Donación de una pardina en Barbastro, otorgada por el conde a su judío Zecri.

XLVII - Carta de hermandad y protección que los templarios concedieron a D. Perdiguero, D. Almoravech, G. Priavol y Ferrer de Benavar, por la donación que estos les habían hecho de la quinta parte de Alfoceya.

XLVIII - Donación de algunas heredades en Monzón, otorgada por el conde a favor de Beltrán, Geraldo, Sancho y Guillelmo de Belsa, Juan de Camporrells, Berenguer de Miravet, Domingo y Estévan de Soria.

XLIX - Encomienda de las castellanías de Piera y Cabrera, concedida por el conde a Guillermo de Guardia.

L - Donación de una parte del castillo y villa de Ciurana a Berenguer Arnau.

LI - Donación que el conde hizo a Guillermo Raimundo, del castillo y tercera parte de la ciudad de Tortosa, del castillo de Peñíscola y de las islas de Mallorca e Ibiza, todo para cuando se conquistase; y decisión de algunas cuestiones que se habían suscitado sobre dicha donación.

LII - El conde confirma a favor de Sibila, Alaman y Arnaldo Sord, la donación de unas casas que les había hecho.

LIII - Donación de una heredad en Consellos, otorgada por Fortuño Aznares a favor de Aznar Garcéz y de su mujer doña Oria.

LIV - Convenio entre el conde de Barcelona, don Ramón, y el de Urgel, don Armengol, en que el primero dio en feudo al segundo la tercera parte de la ciudad y territorio de Lérida, con reserva de la parte que
debía dar a los templarios; y el de Urgel prometió al de Barcelona ser su hombre fiel, y acudir como buen vasallo a sus huestes y cabalgadas.

LV - Empeño del señorío de Osor, otorgado por el conde de Barcelona a favor de los hermanos Guillermo y Otón de Moncada.

LVI - Capitulación concedida por el mismo conde a los moros de Tortosa.
(N. E. 13.12.2025: Ahora vas por la calle Moncada de Tortosa, y quizás te encuentres todavía con algún moro. El apellido Montecateno tiene muchas variantes, Moncada, Montcada, Montechateno, etc.)

LVII - Carta-puebla de Espluga Calva, otorgada por el conde a Porcel de Cervera y a otros, con reserva del noveno de todos los frutos.

LVIII - Carta-puebla que el conde de Barcelona y el de Urgel concedieron a los habitantes de Lérida.

LIX - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el rey de Navarra, y capítulos para el matrimonio de la hija de este con el referido conde.

LX - Donación del castillo y villa de Albalat, hecha por el conde a la santa Iglesia de Zaragoza.

LXI - Carta-puebla y franquezas concedidas por el conde don Ramon Berenguer a los vecinos de Tortosa, y varios otros documentos sobre usos y costumbres de dicha ciudad, y disputas que esta tuvo con los templarios.

LXII - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el emperador de España, don Alfonso.

LXIII - Debitorio de seis mil y cuatrocientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Ibiloci.

LXIV - Consagración y dotalia de la iglesia de San Juan de Ripoll.

LXV - Convenio de doña Teresa de Boria con el conde, sobre la potestad de su castillo de Boria. (Borja)

LXVI - Concordia celebrada entre el conde de Barcelona y los religiosos del Templo, sobre los castillos de Boria y Magallón, y algunos otros bienes que habían sido de Pedro Teresa.

LXVII - Sentencia dada por el tribunal del conde en el pleito que seguían los religiosos hospitalarios con Umberto de Basea, sobre la partición del feudo de Montesquiu.

LXVIII - Donación del castillo de Gallifa, hecha a favor del conde por Pedro de Massanet.

Donación del castillo de Gallifa, hecha a favor del conde por Pedro de Massanet

LXIX - Donación de la tercera parte de la ciudad y territorio de Tarragona, otorgada por el arzobispo Bernardo a favor del conde don Ramón Berenguer.

LXX - Dotalia de la Santa Iglesia de Tortosa.

LXXI - Sentencia dada en el pleito que el arzobispo y clero de Tarragona seguían contra Roberto y Guillermo de Aguiló.

LXXII - Carta de protección, otorgada por el conde a favor de la iglesia de Ullá.

LXXIII - Testamento de la reina doña Petronila, con el que instituyó heredero de sus estados al hijo que había de nacerle, dejando empero el usufructo al conde su marido para mientras viviese, y la propiedad para el caso de que dicho su futuro hijo falleciese sin dejar sucesión.

LXXIV - Escritura con la que Guillermo Ça-Noguera y su mujer María cedieron al conde el señorío de los bienes que poseían en Santa María de Cornellá y San Juan Despí.

LXXV - Donación de Santa María de Moyá, otorgada por el conde a la iglesia de Santa María del Estañ, con retención de un mercado y feria que estableció en dicho pueblo.

LXXVI - Donación de un campo en el término de Vilamejor, hecha por el conde a Arnaldo Pérez y a su mujer Ermesinda.

LXXVII - Donación del castillo de Mirabet con todos sus términos, que acababa de conquistar el conde, otorgada a favor de los religiosos del Templo.

LXXVII - Venta de la tercera parte de la ciudad de Tortosa, que pertenecía a los genoveses, otorgada
por estos a favor del conde, por precio de diez y seis mil seiscientos maravedises, aunque con retención de la isla de San Lorenzo y estipulando a su favor varios privilegios.

LXXIX - Donación de la villa de Godall, hecha por el conde a Guillermo de Copons.

LXXX - Donación de Patirella, hecha a don Ezo por don Sancho, rey de Navarra.

LXXXI - Homenaje y juramento de fidelidad que prestaron al conde de Barcelona los magnates del vizcondado de Bearn, por muerte de su vizcondesa Guiscarda.

LXXXII - Concesión en feudo del castillo y términos de Flix, hecha por el conde a Bonifacio de La Volta.

LXXXIII - Promesa que Guillermo Fortuñ hizo al conde, de presentarse y estar a derecho por su señorío de
Villafortuñ, siempre y cuando fuese requerido.

LXXXIV - Remisión de algunas prestaciones a que estaban sujetos los vecinos de San Julián de Vallfogona, otorgada por doña Almodis, vizcondesa de Bas.

LXXXV - Escritura con que el conde cedió a favor de San Jaime de Frontañá el señorío de todos los
bienes que aquella iglesia poseyese en el término de Ripoll.

LXXXVI - Debitorio de setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

LXXXVII - Relación que hizo don Lope, obispo de Pamplona, de cuanto había practicado para que fuesen
resarcidos al conde de Barcelona los daños que le había causado don Sancho de Navarra, por lo que se había entregado en rehenes a dicho conde, sometiendo el negocio a la decisión del arzobispo de Tarragona y obispo de Lérida.

LXXXVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Raimundo de Maurella.

LXXXIX - Venta del castillo de Guardia con toda la montaña de Monserrat, hecha a favor del conde por
Berenguer Ça-Guardia, hijo del vizconde Reverter.

XC - Bula del papa Adriano 4°, aprobando las donaciones y concesiones hechas por el conde a los religiosos del Templo.

XCI - Convenio celebrado con el conde por el emperador de España don Alfonso y sus hijos don Sancho y don Fernando, sobre el repartimiento del territorio ocupado por los moros, y de los estados del rey de Navarra, don García.

XCII - Recibo de varios ornamentos y libros de liturgia pertenecientes a San Martín de Estopañá, que fueron entregados a Poncio por Guillermo de Agela.

XCIII - Donación de tres partes de Flix, otorgada por el conde a favor de Bonifacio y de su hijo Gasqueto.

XCIV - Donación de Cuevas de Remolins, Sena, Sijena y otros territorios que debían conquistarse de los moros, hecha por el conde a los religiosos hospitalarios.

XCV - Concordia para terminar las cuestiones que se habían suscitado entre el conde y el rey don Sancho de Castilla, sobre los estados de Zaragoza y Calatayud.

XCVI - Ratificación que hizo el obispo de Pamplona, de estar en rehenes en poder del conde; y promesa de excomulgar al rey y reino de Navarra, luego que hubiese vuelto a su silla, hasta que fuese indemnizado dicho conde y le fuesen devueltos a él sus castillos, por los cuales prometió ser fiel a don Ramón Berenguer.

XCVII - Donación de las villas de Roncesvalles, Urruoz y Ovano, con una heredad en Galipienzo, hecha por el conde a García Moravid.

XCVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Galceran de Sales.

XCIX - Sentencia dada por el tribunal del conde, en el pleito que éste tenía con Pedro de Puigvert, en la cual se hace mérito de las expediciones militares del conde a Lorca, Narbona y Aragon, y del asesinato de don Ramón Berenguer Cap d´Estopa.

C - Otra larga relación del obispo de Pamplona, en la que manifiesta lo mucho que había trabajado en favor de las indemnizaciones debidas al conde de Barcelona por el rey de Navarra don Sancho.

CI - Juramento de fidelidad que Alberto de Petra prestó al conde por el castillo de Rocamur.

CII - Homenaje que Guillerma y su marido Bernardo de Vilar prestaron al conde por el castillo de Petra.

CIII - Ampliación del homenaje que antecede, hecha por los mismos otorgantes.

CIV - Juramento de fidelidad que Berenguer Reverter prestó al conde por el castillo de Guardia y montaña de Monserrat.

CV - Carta-puebla de Monforte, con la que fueron concedidos a sus vecinos los fueros de Zaragoza.

CVI - Carta dotal que Parason, juez de Arborea, otorgó a favor de su mujer Agalbursa, sobrina del conde de Barcelona.

CVII - Venta de la mitad del molino de Abadenc, situado en la parroquia de San Vicente de Junqueras, otorgada por Bernardo Pedrós y su mujer Pereta a favor del conde.

CVIII - Donación de la cuarta parte del molino de Susgiter, hecha por el conde a Raimundo de Torredella y a su mujer Geralda. (N. E. Me encantan estos nombres típicos catalanes.)

CIX - Donación en feudo del castillo de Pratella, otorgada por el conde a favor de doña Ezo y sus hijos.

CX - Declaración del anciano Bernardo Echardo, en la que se hace mérito de algunas rentas que pertenecían a los condes de Barcelona, y del asesinato de don Berenguer Cap d´Estopa.

CXI - Empeño del dominio y derechos que percibía el conde en Prats y parroquia de San Justo, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por la cantidad de dos mil y quinientos maravedises.

CXII - Enfeudación del castillo de Guardia, hecha por el conde a favor de Berenguer de Guardia, hijo del vizconde Reverter.

CXIII - Sentencia dada por el arzobispo de Tarragona, san Otaguer (Olaguer), y otros magnates, sobre las injurias y otros agravios que el conde decía haber recibido de su veguer Berenguer.

CXIV - Sentencia con que se decidieron las cuestiones pendientes entre el abad de San Cucufate y Raimundo Pérez de Bañeres.

CXV - Juramento de fidelidad que Beltrán de Canals prestó al conde por su casa y fortaleza de Canals.

CXVI - Cesión de las dos terceras partes del dominio del castillo de Cabra, otorgada por el monasterio
de San Martín de Albengena, a quien pertenecía dicho castillo antes de la invasión de los moros, a favor del conde de Barcelona, que lo había reconquistado.

CXVII - Reconocimiento que Pedro de Barcelona hizo a favor del conde, por todos los bienes que habían pertenecido a Pedro Ricart.

CXVIII - Reconocimiento de vasallaje, con obligación de pagar un censo anual de un cerdo o tres dineros, otorgado por Guillermo Dezplá a favor del conde.

CXIX - Donación en feudo del castillo llamado Deus-lo-vol, y por los moros Mezimeeger, otorgada por el conde a favor del arzobispo de Zaragoza.

CXX - Concesión de un terreno para edificar, situado en el mercado y junto al río de Gerona, otorgada por el conde a favor de Pedro Balma, con obligación de pagar un censo de doscientos cerdos o seiscientos dineros cada año.

CXXI - Debitorio de seis mil y setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CXXII - Otro debitorio de seis mil maravedises, firmado también por dicho conde a favor del mismo Guillermo Leterico.

CXXIII - Licencia del conde a Bernardo Folch para construir un molino en los términos de Piera, Bedorch o Cabrera, con la obligación de que perteneciesen al conde la mitad de las rentas que produjese dicho molino.

CXXIV - Reconocimiento de vasallaje que Juan de Gron hizo a favor del conde, en testimonio de gratitud por cierta donación que dicho conde le había hecho.

CXXV - Reconocimiento de vasallaje hecho a favor del conde por Poncio de Palou, y promesa de pagarle cada año un cerdo o cuatro sueldos de moneda barcelonesa.

CXXVI - Venta de una casa en el arrabal de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CXXVII - Breve dirigido al conde por el papa Adriano 4°, en recomendación del obispo e iglesia de Huesca.

CXXVIII - Bula del papa Eugenio , concediendo varias gracias a los que acompañasen al conde en la guerra contra los infieles.

CXXIX - Bula del sumo pontífice Adriano 4°, previniendo a los arzobispos de Tarragona y Narbona que apremiasen con censuras eclesiásticas a los que de cualquier modo hostilizasen al conde, dando directa o indirectamente ayuda a los sarracenos.

CXXX - Otra del mismo pontífice, aprobando la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro, hospitalarios y templarios habían hecho al conde, de la parte del reino que les había dejado don Alfonso el Batallador.

CXXXI - Breve del papa Eugenio 3°, exhortando al Conde de Barcelona a que haga las paces con G. (García), duque de Pamplona.

CXXXII - Convenio con que el abad de Ripoll, el de San Saturnino y algunos otros personajes prometieron estar a lo que dispusiese el conde en el negocio de Ripoll.

CXXXIII - Bula del papa Anastasio 4°, confirmando las gracias concedidas por Eugenio a los que acompañasen al conde de Barcelona en la guerra contra los infieles.

CXXXIV - Otra del sumo pontífice Adriano 4°, declarando que nadie pudiese excomulgar al conde sin expreso mandato de Su Santidad o de su legado á latere.

CXXXV - Otra del mismo pontífice, confirmando la excomunión pronunciada por Eugenio contra un conde Gaufredo, por delito de adulterio.

CXXXVI - Escritura de fianza, otorgada por Raimundo Ademaro con sus castillos de Finestres, para el cumplimiento de las obligaciones contraídas por Guillermo, conde de Besalú.

CXXXVII - Carta de Guillermo, patriarca de Jerusalén, y Pedro, prior del Santo Sepulcro, dirigida al conde, anunciándole la cesión que habían otorgado a su favor.

CXXXVIII - Donación de varios derechos y castillos, entre ellos el de Ceboller, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CXXXIX - Franquezas concedidas por el conde y ratificadas por Guillermo Raimundo Dapifer a los habitantes de Tortosa.

CXL - Convenio entre los condes de Barcelona y Urgel, en que el primero cede al segundo la tercera parte de la ciudad de Lérida para cuando fuese conquistada.

CXLI - Convenio con que el conde se obligó a dar a los genoveses la tercera parte de lo que conquistase,
a cambio de los auxilios quo debían prestarle.

CXLII - Carta de Reverter, vizconde de Barcelona, a su señor el conde y rey de Aragon,
haciéndole mil protestas de amor y fidelidad, y noticiándole que le enviaba a su vasallo Roberto para
el arreglo de ciertas cuestiones que tenían entre sí acerca los feudos de Granera y Piera.

CXLIII - Juramento con que don Fernando, rey de León y dominador de Galicia, se obligó a ayudar a su tío
el conde de Barcelona para la defensa de sus estados.

CXLIV - Promesa que los genoveses hicieron al conde, de ayudarle con su ejército y armada en el sitio de Tortosa y conquista de las Baleares, y de cederle las dos terceras partes de cuanto conquistasen por sí solos desde el Ebro hasta Almería, facilitándole además cuantas máquinas se necesitasen para la guerra.

CXLV - Sentencia dada en Barcelona por el arzobispo de Tarragona y otros magnates, dirimiendo las disputas y pleitos que el conde tenía con Bernardo de Anglesola.

CXLVI - Otra sentencia dada por la corte de Barcelona, decidiendo las cuestiones que el mismo conde tenía con Galceran de Sales.

CXLVII - Otra para decidir el pleito que vertía entre el conde y Guillermo Raimundo Dapifer, con motivo de las partes que se habían señalado en Tortosa a los genoveses y a los religiosos templarios.

CXLVIII - Cambio que hizo el conde con Sancha y su hijo Bernardo de Belloch, de unas casas que
tenía establecidas a Guillermo Taberner, situadas en la plaza de la ciudad de Barcelona, por otros que dichos madre e hijo poseían en el foso del castillo nuevo, junto al muro de la ciudad.

CXLIX - Dibitorio de seis mil setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CL - Traslado de una escritura en que se hace una larga relación de lo ocurrido en Aragón y Navarra entre los reyes don García Ramírez y don Ramiro el Monje, con varios magnates de uno y otro reino, para la elección de rey después de la muerte de don Alfonso el Batallador en la batalla de Fraga.

CLI - Carta de Pedro, rey y juez de Arborea, a su cuñado el conde, en la que se trata de la expedición que este proyectaba contra Mallorca.

CLII - Carta del obispo de Barcelona al conde, pidiéndole que amparase al abad de Vall-laura
en los daños que estaban causando a dicha iglesia los vecinos de Montagut.

CLIII - Otra del conde de Barcelona, pidiendo al maestre de los templarios que le enviase diez religiosos, a quienes dotaría competentemente, para la fundación de la orden en sus estados.

CLIV - Los cónsules de Pisa escriben al conde, pidiéndole la continuación de la buena amistad y alianza
en que siempre habían estado, y que no deje entrometer a los genoveses en el asunto de las Baleares.

CLV - Carta del conde al emperador don Alfonso, prometiéndole no invadir las tierras del rey de Navarra, y rogándole que envíe a su hijo don Sancho al frente del ejército, para acordar juntos los medios de combatir a los enemigos de la Cruz.

CLVI - Otra de Raimundo de Molnell al conde, aconsejándole algunas medidas para mejorar el deplorable estado de las salinas de Tarascona.

CLVII - Reverter, vizconde de Barcelona, escribe al conde, protestando de su adhesión, y quejándose de los daños que, según decía, se le habían causado en su honor de Guardia.

CLVIII - Juramento de fidelidad prestado al conde de Barcelona por el de Ampurias, Ponce Hugo.

CLIX - Homenaje que prestaron al conde los vecinos de Jaca y otros pueblos de Aragón.

CLX - Juramento de fidelidad al conde, prestado por Guillermo de San Martín.

CLXI - Memorial de los daños que Berenguer Miron había causado a su señor el conde en diferentes lugares.

CLXII - Donación de los castillos de Monzón, Ceboller y otros, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CLXIII - Venta de la mitad de ciertos edificios situados en la plaza del mercado de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CLXIV - Promesa del conde a Bernardo Ug, de no entregar a otro la encomienda del castillo de Castellet.

CLXV - Testamento sacramental del conde don Ramon Berenguer 4°.

CLXVI - Donación del reino de Aragón, otorgada por la reina viuda doña Petronila a favor de su hijo Alfonso.

CLXVII - Testamento de doña Petronila.

CLXVIII - Testamento de don Alfonso II de Aragón, hijo de don Ramón Berenguer y doña Petronila.

Fin del índice.