Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
lunes, 29 de abril de 2019
LAS GESTAS DEL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA
martes, 1 de septiembre de 2020
AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.
AÑO 1460.
8 DE
DICIEMBRE.
Als molt reverend e honorables mossenyors
los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem
a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del
Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual
aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans
de supplicacions quens ha occorregut.
E
perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de
la dita cort feta pera quinze de janer no havem
forma de procehir a altres deliberacions e provisions
per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del
dit cas havem delliberat cometre encarregar e
pregar a vosaltres per la occurrencia
de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab
aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera
per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats
tals remeys que concernesquen servey de nostre
Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa
publica (res publica) e tranquillitat de la persona
del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt
afectadament queus placia en les dites coses donar
presta expedicio axi com lo cas requer.
Scrita en lo
loch on es convocada la cort en Leyda
a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460).
- La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en
la ciutat de Leyda a vostra honor.
En cumplimiento de
lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña,
que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel
Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho
día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por
el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de
San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro
Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas
Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer
Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés;
micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets,
maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo
Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana,
comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de
Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida,
mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de
Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen
Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de
Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de
Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen
Francisco Çaçala,
mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé
Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen
Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de
Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá,
En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro
de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls
y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los
concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor,
conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen
Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen
Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran
Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen
Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro
Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen
Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de
edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila,
En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de
Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores,
notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha
carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido,
pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio,
se acordó lo que sigue:
Tots los dits senyors congregats son
concordes que vist lo contengut en la preinserta letra
als dits deputats tremesa per la dita cort de
Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per
cert que los dits deputats en virtut de la dita letra
e lo contengut en aquella han plen poder de fer les
eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi
ho consellen als dits deputats ço
es que ells e los oydors de comptes del dit General
elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab
que ni hage de tots los estaments segons es acustumat
per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e
supplicar a la sua Majestat tot lo que sera
concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats
e oydors per aço
fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als
dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de
persones en lo qual ni haja de tots los estaments
segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors
totes les coses quils occorreran per los dits affers
de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit
negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses
concernents lo dit negoci han per cert poder despendre
e aconsellen que despenen dels diners del dit General
aquella quantitat de peccunia quels semblara esser
necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits
congregats prometeren e juraren sobre los quatre
sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de
Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa
segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita
embaxada o altres concernents a aquest negoci que no
consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en
la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant
que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat
e la dita despesa e actes per los dits deputats e
oydors fets per les dites coses sien admesos lohats
e ratificats per la dita cort.
Procedióse seguidamente a la
elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo
elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo
de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro
Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín
Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen
Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro
Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para
el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el
Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la
Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana,
micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de
Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana,
comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt,
mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida,
mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá,
Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen
Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros,
mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom,
mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.
Al abad
de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les
escribió como sigue.
Mossenyer Reverend. Per alguns afers
concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a
comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço
molt stretament que vista la present vingau e siau aci
ab nosaltres de continent e sens triga car
vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo
Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a
VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat
de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend
mossenyer labat de Sant Benet de Bages.
En los
mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo
de Muntanyans.
miércoles, 25 de diciembre de 2019
CXLV, 11
Núm.11.
Hoc est judicium datum inter dompnum R. comitem barchinonensem principem aragonensem et Bernardum de Anglerola de controversiis que inter eos agitabantur apud Barchinonam a venerabili Bernardo terrachonensi archiepiscopo atque Guillelmo barchinonensi ac Petro ausonensi necnon et P. cesaraugustano episcopis et Ugone de Cervilione ac Borrello gerundensi judice et Guillielmo Dapifero atque Guillielmo de Castrovetulo et fratre suo Arberto et Arnallo de Lercio et Raimundo de Villa Murorum atque Guillelmo de Cervera et Gerallo de Jorba.
Primum conquestus est comes jamdictus quod Bernardus de Anglerola invaserat et per invasionem tenebat multos honores in illis partibus inter llerdam et Anglerolam quod ipse comes divina gratia auxiliante a sarracenis adquisierat quos comes jamdictus nunquam ei dederat. Ad quod respondit Bernardus quod predictos honores habebat per aquisicionem el donum quod parentes sui fecerant per scripturas ab atavo predicti comitis scilicet Raimundo Berengarii vetulo. Ad quod respondit comes quod atavus ejus nec donacionem illam fecerat aut si fecisset illa donacio non valebat nisi ipse eam aprobaret tum quia nunquam parentes Bernardi illam donacionem possederant aut in donatoris potestate nunquam illa donacio fuerat. Multis hinc inde dictis et auditis rationibus judices supradicti noluerunt de causa procedere donec scriptura donacionis deduceretur in medium quam ilico adjudicaverunt ostendi. Quam scripturam Bernardus dixit se ibi non habere sed ostenderet eam si comes ei diem statueret. Quam diem comes noluit ei statuere quia dixit quod eo tempore quo statuit ei diem agitandi causam apud Barchinonam precepit ei ut munitus omnibus auctoritatibus et rationibus suis ad placitum veniret. Quod Bernardus se intellexisse negavit. Et ideo judicaverunt judices supradicti quod si comes testibus posset ostendere quod hanc precepcionem ei fecisset vel scripturam ostenderet aut quiquid dampni in dilacione ostendende scripture comes sustinebat jamdictus Bernardus ei restitueret: si vero comes in probacione defecerit judicaverunt quod propria manu juret Bernardus se non intellexisse comitem sibi precepisse ut prephatam scripturam aferret. Iterum conquestus est comes super Bernardum jamdictum quod ipse terminos amplissimos acceperat ad illam turrem que dicitur Alcholeia quos nec ipse dederat ei vel patri suo. Ad hoc respondit Bernardus quod illam turrem cum jamdictis terminis pater suus per suum fevum adquisierat. Predicti vero judices interrogaverunt Bernardum si quod dicebat per scripturam ostendere posset: quod se facere posse negavit. Ideoque judicatum est quod vel testibus patrem suum illam adquisicionem fecisse probaret aut secundum curie consuetudinem monstraret Bernardus hoc adquisisse patrem suum per fevum. Iterum conquestus est comes de Bernardo jamdicto quod acceperat longiores terminos ad castrum Corbins quam continebatur in carta cum qua pater Bernardi predictum castrum adquisivit. Ad hec Bernardus respondit quod comes dederat jamdictum castrum cum predicto Bernardo milicie Templi et habebant magistrum milicie dominum suum in hac causa defensorem atque tutorem. Ideoque judicaverunt ut Bernardus haberet magistrum milicie Templi qui eum in hoc negocio rationabiliter defenderet aut pro se ipso responderet. Itemque conquestus est comes quod Bernardus et sui proprias oves comitis rapuerat et ovile invaserat et quicquid invenit ibi asporteverat et depredaciones multas hominibus comitis fecerat et homines sui in publica via transeuntibus et venalia portantibus multa rapuerant et etiam ipse Bernardus erat multorum debitor tam pro se quam pro fratre suo defuncto Berengario hominibus comitis quibus creditam pecuniam persolvere nolebat. Ad hoc Bernardus respondit quod malefacta illa que hominibus llerde intulerat ideo fecit quia sui malefactores cum comite Urgelli extiterunt debita autem que ipse vel frater suus hominibus comitis debebant illa que ab hominibus comitis vera esse monstrarentur libere redderet: si quas vero depredaciones in campo vel in via publica vel hominibus comitis preter inimicis suis ipse vel homines sui fecerant vel restitueret vel restitui faceret. Ad hoc supradicti judices tale judicium dedere quod quicqid mali tam hominibus Ilerde quam alliis hominibus comitis vel etiam iter agentibus preter illis quos in propriis malefactis invenere intulerant Bernardus vel sui omnia eis in integrum restituat: de debitis autem illa que recognoscit se vel fratrem suum debere reddat: illa vero que se vel fratrem suum debere disitetur creditores vel testibus convincant eos sibi debitores existere vel jurent eos sibi debere quod querunt aut Bernardus jurare faciat quod de debitis sibi et fratri suo super impositis nec plus debeat quam recognoscit nec scit amplius Berengarium fratrem suum debere. Conquestus est iterum quidam homo de Bernardo a quo mutuo susceperat CCC morabetinos in itinere Beati Jachobi et ei reddere nolebat. Ad quod respondit Bernardus quod comiti nullam injuriam in non reddendo prephatam pechuniam faciebat ideo quia ille homo de terra comitis non erat. Ideo judicaverunt judices quoniam omnium injuste oppressorum in terra sua cura ad comitem de jure spectat pecuniam in fide propria Bernardo creditam per instanciam comitis jamdicto homini conquerenti Bernardus jure reddere debet. - Conquestus est Bernardus de Anglerola super jamdicto comite domino suo qui ei promiserat se daturum advocatos qui eum in causa quam eum eo habebat patrocinarentur et ei dare nolebat: quod comes se promississe negavit. Ad quod tale dedere judicium quod Bernardus testibus ostenderet verum esse quod comiti obiciebat: et si facere posset quicquid dampni Bernardus sustinuit pro advocatorum penuria comes ei restituat. Iterum conquestus est Bernardus quod ex precepto comitis ivit cum eo in exercitum in Aragonem et multa ibi perdidit: et hoc comes non recognovit. Judicaverunt supradicti judices quod Bernardus probaret se perdidisse cum comite que dicebat aut secundum curie sue consuetudinem averaret et comes ei restitueret. Conquestus est iterum Bernardus quod homines comitis diversis locis sue terre comorantes auferebant suis hominibus de Anglerola pecuniam quam eis debebant: ad quod respondit se nescire quod ipse dicebat. Judicaverunt judices quod debitores qui erant comitis hominum de Anglerola cogeret comes vel ad restituendum vel ad jure respondendum.
lunes, 29 de abril de 2019
EL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA, RECONQUISTADOR DE CALASANZ
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernardo_del_Carpio
http://www.xtec.cat/~jrico4/pdfs/historia/his3.pdf
http://mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bernat-conde-de-ribagorza
http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?sammelwerk=Estudios+Men%C3%A9ndez+Pidal
http://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/download/65423/167887
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0223272.xml
https://www.jstor.org/stable/25162270
https://core.ac.uk/download/pdf/38982032.pdf
http://www.iea.es/documents/73041/0d1a4564-7bf1-4c36-bbe1-c4ca4329f17a
https://es.wikipedia.org/wiki/Calasanz
Calasanz (Calassanç, en catalán ribagorzano JA JA JA cardassáns a Girona) es una localidad española de la provincia de Huesca, integrante del municipio de Peralta de Calasanz en la comarca de La Litera. Es el núcleo de población más antiguo de La Litera (ya mencionado en un documento visigótico del año 556) y está situado en una colina cortada por la parte Este y Norte, a 736 m. de altitud. El término confina por el Norte con los de Juseu y Aguinaliu, por el Este con Gabasa, por el Sur con el de Peralta de la Sal y por el Oeste con los de Estadilla, Alins y Azanuy, teniendo una extensión aproximada de una hora y media de Norte a Sur y lo mismo de Este a Oeste.
Calasanz alcanzó su máxima población hacia 1857 en que llegó a contar con 1.003 habitantes, pero la población actual de Calasanz ronda las 40 personas (debido a la emigración de los años 50–70), triplicando prácticamente durante la época estival.
La persona natural de Calasanz se denomina con el apodo de Cañuto o calasancio.
Calasanz está situado en la franja oriental de la provincia de Huesca (Aragón), en la zona sur de la Sierra de la Carrodilla, en el margen derecho del río Sosa. Esta zona del pre-Pirineo aragonés es frontera entre las comarcas de La Litera (La Llitera), a la cual pertenece, y La Ribagorza (La Ribagorça).
romance aragonés Tamarite de Litera

Cañuto | Castellano | Catalán |
---|---|---|
“ Posé alguno diga que un llugá tan chico coma éste siga aburrit, perque ya s'eiga acostumbrau a seguí el reloj según el horari de una fábrica, agón li manan la faena que ha de fe. A Calasanz ninguno tien que aburrirse pues coma allí diuen, siempre ñai algo pa "aná fen", y si a alguno no se li ocurre, aquí li posam unas cuantas cosas pa que pueda triá, cuan se canse de una: Així que pot aná fen: ”
acustá el pastó
allambrá cazuelos
amagase el tuzalet
amostrá el cul a la boira
aná a defora
apedregá als cochos
apllená la pichella
apuyalá el fiemo
arrastrá caltróns de choquetas
arreglá la pastura pals llatóns
arrupise pel fret
atapí la palla
atizá el foc
atravesá crenchas y tuzals
aventá a la Cuella
baixá un baixadó / y pujá un pujadó /
beure en una cadolla a chupamorro
brincá esponas
brivá urmos
bulldre carbazó
buscá nius
calzá als pollez
cansá un bigós
cargá els sarguiz
caure aigua pe la marmota
cazá el tarroquet
cllavá la encllusa
comprá charras y charróns
contá endevinetes
coure codoños al caliu
culldre tabelletas
chollá las ovellas ( esquilá )
chuga al señalet y als palitrocs
chuñi els somés
entrecabá trunfas
escobá el calleriz
escruza el tros pe la endrecera
esfarrabusteá el bestiá
esfulliná la chuminea
estripá tarrocs
fe aigua de estremoncillo
gritá a un zagalet
llevá el disná als homes
mastullá las someras
minchá recau
muñí las crabas
paixenta el betiá
penchá la alforcha al ficoz y a la entosteta
piulá coma els torrodans
pixá fora del tiesto
aná din: ¡¡posé pllourá!! y ¡¡pot ñaure ruixada!!
rechirá el aceite pál zabó
repllegá esparrics
rustí el llató y probá el mondongo
sentase al banquilet de la Pllaza
sentí al pregoné
sobreixise la baseta
tindre fillos cañutos
tropezase con la guineu / Rabosa
ventá ulivas y grano
zurcí els peals del homes
lunes, 23 de diciembre de 2019
LX, perg 220, septiembre 1149
Perg. N° 220. Set. 1149 (no se ve bien si es un 9).
In nomine Domini nostri Jesuchristi: Certum sit omnibus quod ego Raimundus Dei gratia comes barchinonensis princeps aragonensis et Tortose marchio cupiens habere partem regni celestis meritis et intercessionibus sanctorum propria animi deliberatione dono et concedo in perpetuum Deo et Sancto Salvatori Cesaraugustane sedis et Bernardo ejusdem episcopo et canonicis ibi Deo sirvientibus et successoribus eorum villam atque castellum que dicitur Alballat cum omnibus suis terminis heremis et populatis et cum silvis et cum aquis et cum pascuis suis et cum omnibus redditibus et juribus suis sicut unquam melius habuit vel habere debuit in tempus de mauros dono et concedo illis ut habeant eam per hereditatem. Similiter dono per fevum et per honore Deo et supradicte ecclesie Sancti Salvatoris et Bernardo episcopo et successoribus suis illo castello de Alballat cum omnibus redditibus et directis suis omnibus diebus vite mee: et post obitum meum dono et concedo illud supradictum castrum et villam ut habeant et possideant per hereditatem. Adhuc autem dono et concedo totum donativum sicut superius scriptum est
ut habeant illud salvum et ingenuum et liberum et franchum salva mea fidelitate et de omni mea potestate per secula cuncta amen. - Sig+num Raimundi comes. - Facta carta era MCLXXXVII in mense septembre in obsidione Ilerde dominante me Dei gratia comite in Barchinona et in Aragone in Superarbi et in Rippacurcia atque in Tortosa: episcopo Bernardo in Cesaraugusta: episcopo Dodo in Oscha: episcopo Guillermi Petri in Rota: episcopo Michael in Taraçona: comite Arnald Miri Palariensem in *Buile et in Ricla: vicecomite de Gavarret et de Bearn in Oscha et in Bespen: Bernardo Gomiz in Jacha et in Agierb: Ferriz in Sancta Eulalia: Garçia Ortiz in Cesaraugusta et in Fontes: Artal in Alagon: Peire de Castellaçolo in Calataiub: Sancio Necones in Darocha: Fortunio Acenariz in Tarazona: Galin Xemence in Belgit: Galindo Ximinones in Alcala: Pelegrin in Alxeçar: Fortun Dat in Barbastro: Pereramon in Estata: Frontin in Elson: domno Petro de Rueira magister militie Templi in Monçon et in Corbinos. Sunt testes visores et auditores de hoc super scriptum comite de Paliares et Guillermi Raimundi Dapifer et don Gomez et Petrus magister de milicie Templi et don Fredul et Frontin et Pere Destopanian et Auger et Gillem Arnal fratri suo et Galindo Johanne de Roda et Raimundus prior Sancti Salvatoris et Martinus canonicus. - Et ego Andree de Agierb scriptor hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci.
Nota: MCLXXXVII : 1187, Perg. N° 220. Set. 1149.
Belgit : Belchite : Belchit.
Alxeçar : Alquézar ?
Agierb : Ayerbe. Ahí hierve el agua a 100 °C.
sábado, 23 de mayo de 2020
XLIX. Reg.n.15.fol.56 y reg.n.17.fol.84.21 jun.1237.
Reg.n.15.fol.56 y reg.n.17.fol.84.21 jun.1237.
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majorice Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani volentes populationem et villam
construere et edificare la loco qui dicitur parrochia de Figeres et quod omnes qui ibi populabunt seu habitabunt hujusmodi libertatibus et bonis consuetudinibus infrascriptis debeant congaudere: idcirco per nos et successores nostros damus et concedimus vobis Raimundo Berengarii Raimundo Torti Johanni Mir Guillelmo Ranaldi Bernardo Laurentii Arnaldo Malerii Bernardo Renardi Petro Juliani Petro de Ortis Guillelmo Corcoy Petro Jacobi a. Letonis Perpiniano Davin Petro Ramonelli Guillelmo Aynsa Guillelmo Suynearii Bernardo Cherig Raymundo Maçot Castilioni de Salellis ço Salcllis) Guillelmo Rotbaldi Johanni Caliu Bernardo Anclet et Guillelmo Servienti et universis aliis dicte parrochie de Figeriis et quibuslibet aliis qui in dicta populatione sive villa habitabunt et populabunt et vestris ac eorum successoribus universis franquitates et consuetudines que sequntur. - la primis statuimus quod vocetur dicta villa Villa Regalis et habeat terminos unius millierii la circuitu ipsius ville et quod in dicta villa vel dictis terminis suis curia Bisulduni nec aliqua alia curia non intret pro aliqua querimonia vel aliquo alio maleficio sed quod ibi sit bajulus noster vel vicarius qui audiat et distringat ipsas querimonias et justicias. - Item concedimus vobis quod non teneamini facere nec faciatis unquam nobis nec nostris boaticum terragium erbagium cuguciam intestiam nec exorquiam nec aliquid ratione predictorum nec questiam nobis vel nostris dare immo ab ipsis omnibus sitis semper vos et successores vestri franchi et liberi penitus ac immunes. - Item concedimus et indulgemus vobis quod de aliquibus mercaturis vestris nobis non detis nec teneamini dare lezdam sed sitis inde franchi sicut homines Bisulduni. - Item concedimus vobis quod habeatis in dicta villa macellum prout est la Gerunda quod quidem sit de dominio nostro tantum. - Item concedimus vobis quod illi a quibus hereditates vel possessiones ad censum tenetis vel tenebunt illi qui in dicta villa populabunt non possint a vobis petere nisi tantum censum quod eis facere debetis pro honoribus seu possessionibus quos vel quas pro eis tenetis ad censum nec vos compellere alia ratione. - Item statuimus quod nullus miles vel aliquis alius extraneus vel privatus audeat mittere neque mittat equos mulos vel aliquas alias bestias la campis trillis ortis vel locis aliis la quibus blada sint et quod in dicta villa non sit desuetum de vino sed quilibet possit undecumque voluerit aportare et vendere vinum - Item statuimus quod furnus vel furni qui in dicta villa erunt sint nostri et non teneamini dare de pane quem ibi coquetis nisi de viginti et quatuor panibus unum panem. - Item concedimus vobis quod de aquis terminorum dicte ville possitis accipere ad vestram voluntatem ad rigandum blada et vineas et ortos vestros ita quod illi qui habebunt necesse dictam aquam teneant ipsam quisque ipsorum per unam diem et sic secundum numerum competenter. - Item quod de cepis porris caulibus (cebollas, puerros, coles) et quibuslibet aliis erbis sive ortaliza detis lezdam nobis sicut Gerunde datur et non aliter. - Item indulgemus vobis quod aliquis qui in dicta villa populabit qui sit ecclesie militis vel hominis ville et in dicta villa permaneat non teneatur se redimere a domino cujus erit sed quod incontinenti sit noster.
- Item concedimus vobis et statuimus quod in dicta villa sit mercatum la die lune la unaquaque septimana et sit ibidem fira semel la unoquoque anno que incipiatur la prima die (se lee dio) dominica mensis septembris et duret per octo dies ad quam firam omnes qui ad eam venire voluerint et venerint sint salvi et securi et sub guidatico nostro la veniendo ad eam et stando ac redeundo ad domos suas nisi fuerint banditi seu preconizati vel homicide aut raptores sive latrones. - Item concedimus vobis quod si aliquis extraneus a dicta villa percuteret aliquem de dicta villa quod bajulus seu vicarius aut aliquis alius non possit ipsum ibi guidare nec assecurare intus villam ipsam sine licencia ipsius qui vilipensus fuerit vel percussus: quod si fieret et ille qui esset percussus vel vilipensus aut amici ejus seu homines dicte ville per se de eo acciperent idoneam ultionem quod non teneatur inde curie sive nobis nec illi a quo ipsam acciperent ulcionem. - Item concedimus vobis quod omnes habitatores dicte ville teneantur per sacramentum et sub certa pena bajulo curie nostre dicte ville quod si aliquis vel aliqui ejusdem ville esset ab aliquo extraneo vilipensus sive percussus et hoc ostenderet bajulo vel curie dicte ville quod ipse bajulus vel curia teneatur facere preconizari consilium et quod omnes homines teneantur se congregare la loco la quo ipse bajulus vel curia erit et quod ipse bajulus seu curia vel vicarius et omnes homines dicte ville teneantur sequi signariam si consilium est ipsorum et curie nostre et quod de aliquo malo quod dicto extraneo facient non teneantur. - Item statuimus quod si aliquis vel aliqui extranei tenerent la reguardo aliquem vel aliquos habitatores dicte ville et ipse habitator dicte ville assecuraverit jus facere ipsi extraneo in posse bajuli vel vicarii dicte ville et ille extraneus noluerit hoc recipere quod dictus bajulus seu vicarius et homines ipsius ville teneant ipsum similiter la reguardo et vicarius seu bajulus ipsius ville capiat ipsum si poterit et teneat captum donec assecuraverit quod non faciat malum hominibus dicte ville. - Item concedimus vobis quod si ab aliquo habitatore dicte ville querimonia facta fuerit racione debiti vel comande aut cujuslibet rei mobilis de qua tercium solvi deberet et ille de quo querimonia fiet cum querelante composuerit vel solverit rem petitam suo querelanti infra X dies post querimoniam curie factam ille reus non teneatur domino aliquid racione tercii dare inde. - Item volumus et statuimus quod nullus se possit tueri privilegiis nostris regalibus licet in dicta villa permaneat nec homines ejusdem ville eum juvare teneantur donec juraverit fidelitatem nobis et nostris et quod aliquis licet fidelitatem nobis juraverit ut est dictum non habeatur pro vicino dicte ville nec deffendatur privilegiis nostris donec domum habeat in dicta villa et ibi suam faciat continue mansionem. - Concedimus etiam vobis et statuimus quod quicumque fuerit bajulus vel curia dicte ville pro nobis teneatur jurare cum de ipsa se emparaverit bajulia vel nos seu nostri eum ibi ponemus servare ibi justitiam et privilegium nostrum presens et omnia hic contenta. - Insuper etiam promitimus vobis quod in dicta villa faciemus forciam sive castrum aut staticum ad opus nostri et quod nos vel successores nostri vos vel successores vestros aut dictam villam vel terminos ejus comiti Empuriarum nec vicecomiti Rocabertini presentibus vel futuris nec alicui alii richo-homini vel militi comitatus vel vicecomitatus predictorum non dabimus seu alienabimus in excambium vel alio quoquo modo nec eisdem in redditibus seu juribus nostris dicte ville aliquid dabimus seu assignavimus sed vos et vestros successores seu dictam villam cum terminis suis omnibus et redditibus ac juribus nostris ejusdem ville retinebimus ad opus nostri perpetuo nos et nostri etiam successores: promitentes etiam vobis quod predicta omnia observabimus nos et nostri vobis et vestris ut superius continetur et contra ipsa vel eorum aliquid non veniemus nec aliquem faciemus vel permitemus contravenire aliqua ratione: mandantes firmiter vicariis bajulis curiis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta omnia firma habeant et observent ac faciant observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Data Cesarauguste Xl° kalendas julii anno Domini millessimo CC°L septimo.
domingo, 7 de marzo de 2021
5 DE MARZO.
5 DE MARZO.
Se recibió otra
carta de Juan Ferrer, que sigue.
Als molt magnifichs e de
gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat
de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey
fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia
e magnificencies de les noves quem semblava bonament se
poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a
dir car no tinch al present fahenes açi
de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch
hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he
(e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha
corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents
de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino
per occasio de marques
que exequuten huns contra altres. Es ver que yo
crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar;
dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça
son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts.
Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a
rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo,
fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant
comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII
embaxadors. Crech sien ja empatxats e
partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat
la cort als de aquest regne crech yo que la major part
de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta
en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim
recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres
manaments.
En otra sesión de este día, el arcediano Çariera
leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos
eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución
de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores
iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces
subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos
obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al
señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la
Reina participaron que dicha señora había provehido ya el
asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien
extrañaba que, habiéndolo
hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación;
sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a
votación, por el orden siguiente.
Voto del señor
Patriarca.
Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de
nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la
qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera
ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si
expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça
pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que
deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions
rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la
relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer
a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo
tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e
per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui
entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien
sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que
demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver
oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria
sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta
ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la
Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies
provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials
precipuament se ha fer.
Del conde de Pallars.
Al fet
del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir
ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a
despesa del General la qual gent asistescha primerament
en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits
pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien
conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha
suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua
Altesa que proveescha a les dites coses e si noy
proveix ques exequute lo que dit ha
dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo
les letres derrerament ordonades de part dels diputats e
consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça
no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de
les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de
Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als
tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera
provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al
consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora
Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no
son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en
admetre o repellir los altres qui no son stats passats
ab faves. (Las habas, faba, fava, fabes, faves, blancas y negras que se
usaron en la elección.) Mister Bean
Del canónigo Dusay.
In
omnibus es del parer del senyor patriarcha.
De mosen
Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.
Es
del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e
de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de
les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen
en lo que lo taulell deu e pot fer.
De mosen Marcos Lor, por
sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.
Idem ut patriarcha in
omnibus.
De micer Agustin della Illa.
En
los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons
ut patriarcha.
De Pedro
Juan de Sant Climent.
In omnibus ut patriarcha.
De
mosen Dalmau de Queralt.
Idem ut patriarcha.
De Pedro
Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.
Idem ut
patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.
Del maestro
Bernardo Lor.
En los caps de don Jofre e dels oficials ut
dominus patriarcha.
De mosen Narciso de Sant-Dionis.
Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap
de mossen Bastida.
De Francisco Burgues alias de Sant
Climent.
In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de
mossen Bastida
Del arcediano de la Mar, por sí y por el
honorable Juan Dalmau.
In tribus capitibus ab lo senyor
patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio
ja sobre aço feta.
De mosen Cirera.
Idem in omnibus ut patriarcha.
De
mosen Hostalrich.
Ut patriarcha in omnibus.
De Pedro
Miguel de Peguera.
Ut patriarcha id facto de don Jofre de
Castro tantum.
De mosen Juan Sorts.
Ut patriarcha in
omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora
Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.
De Romeu Lull.
Al fet de don Jofre tantum ab lo
senyor patriarcha.
De mosen Bernardo Çaportella, por sí y
por mosen Sampsó.
Idem ut patriarcha in omnibus.
De
Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.
Idem in omnibus ab
lo parer del conde de Pallas.
Del abad de San Juan.
Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es
de mossen Copons e dels oficials.
Del abad de Amer.
(de Mer en textos anteriores)
Idem in omnibus ut comes.
De mosen Antich Ferrer.
Idem in omnibus.
De
mosen Roger Alamany.
Idem in omnibus ut comes declarat en lo
cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor
patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex
a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de
Pallars.
De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.
En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.
Del
abad de San Benito.
Ut comes in omnibus pro se et domino
episcopo Vicensi.
Del canónigo Colom.
En lo
cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor
patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira
que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres
caps es del parer del senyor comte de Pallars.
Del canónigo
Çariera.
Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo
derrer dels oficials se ature deliberacio.
De Francisco
Lobet.
Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes
la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor
patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun
dia.
De Agustin de la Illa.
En lo fet dels
oficials ab lo senyor comte de Pallars.
De mosen Vilademany.
Idem ut comes in omnibus.
Del comendador Çaplana.
Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences
preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo
senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo
que es stat dit per lo dit senyor comte.
Del canónigo Thor.
Idem ut comes in omnibus.
De Bernardo de Guimerá.
Idem ut comes.
De Galceran Carbó.
Idem ut
comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.
De Artal de
Claramunt.
Idem en los tres primers caps. Al fet dels
oficials se ature deliberacio.
De Pedro Despluges.
Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.
De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.
Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.
De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de
Cervera.
Idem ut comes in omnibus.
Del canónigo
Torres.
Idem ut comes ab la addicio que preceescha la
embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.
De Pedro Cestrada.
Idem
ut comes.
De Bernardo de Marimon.
Idem ut comes in
omnibus.
De Pedro Miguel de Peguera.
Idem ut comes
en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la
addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.
De Juan
Dez-Valls.
Ut canonicus Torres in omnibus.
De Luis
Xatantí.
Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.
De Romeu Lull.
En lo fet de les remençes
ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que
per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet
de mossen Copons e dels oficials ut comes.
De Bernardo Juan
Çapilla.
Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.
De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.
In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la
Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo
senyor comte.
De micer Pedro Severtes.
Idem ut
comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de
Barchinona.
De maestro Bernardo Dez-Lor.
Attes que
es cert quel General ha ya despes per
aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del
General en virtut de la comissio de la cort es del vot en
aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.
Del abad de Monserrat.
Idem ut mestre Lor en lo fet
de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la
despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.
Idem
ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.
Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde
de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.
Los diputats clohen lo present consell en los
caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que
per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General
no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son
tenguts e obligats com a diputats.
Y después de leída por
el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por
los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.
Los XXXV requeren e preguen los
dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons
forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII
veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o
retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a
cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus
tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e
de totes altres coses licites de protestar.
A cuya protesta,
contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.
E los
dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio
que han feta en la manera dessus dita com sien primer
tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint
se que pus no sia contra lo dit sagrament e
homenatge ells faran so que es stat delliberat per los
XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab
consell dels advocats de la casa.
Acerca de los otros dos
asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no
se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.
martes, 18 de febrero de 2020
XLVI, perg 1974, Jaime I, 7 mayo 1269
Sit omnibus notum quod Ego Raymundus de Siscar miles solempni stipulatione et sub homagio et juramento a me inferius prestitis promitto vobis illustri domino Jacobo Dei gratia regi Aragonum Majoricarum et Valentie comiti Barchinone et Urgelli et domino Montispesulani quod ad partes ultramarinas cum vos illuc transfretabitis quod sequar vos in propria persona cum tertio militum parati cum equis et armis ac aliis apparamentis meis et dictorum militum ac ero apud Barchinonam prima die proximi venturi mensis augusti paratus recolligere me in mari cum dictis militibus equis et armis ac apparamentis meis et meorum militum et cum in dictis partibus vos fueritis ubicumque sequar et juvabo vos contra omnes personas et a vestro servitio non recedam nec inde absque vestra voluntate et licencia redibo. Vos vero domine rex predicte debetis michi et militibus meis predictis ac familie nostre et equis ac apparamentis nostris omnibus dare passagium franchum et victualia a die qua intravimus Barchinonam post primam diem augusti qua ibi esse debemus ut superius continetur et etiam in mari postquam recolecti fuerimus quam etiam in terra in partibus ultramaris et facere emendam equorum quos amitemus secundum quod hec aliis qui nobiscum transiffretabunt facere et complere debetis. Et pro predictis complendis dono vobis domino regi fidejussorem et completorem pro toto Guillelmum de Alcala dominum de Xearch militem qui mecum et sine me teneatur vobis complere predicta a me vobis promissa ut superius continetur: quam fidejussionem predictam ego Guillermus de Alcala predictus facio et concedo libenter vobis dicto domino regi ut superius continetur: pro quibus omnibus predictis tam ego Raymundus de Siscar quam ego fidejussor predicti obligamus vobis dicto domino regi omnia bona nostra mobilia et inmobilia specialiter et generaliter ubique habita et habenda. Et ad majorem etiam istorum omnium firmitatem ego Raymundus de Siscar predictus facio Berengario Bardina nomine vestri homagium ore et manibus secundum usaticum Barchinone comendatum tactisque a me sanctis IIII evangeliis et cru+ce Domini juro me predicta omnia et singula attendere et complere ut superius continentur et in aliquo non contravenire aliqua ratione sic me Deus adjuvet et hec sancta Dei evangelia et crux Domini coram me posita et tacta. Insuper etiam ego Raymundus de Siscar predictus confiteor in veritate me habuisse et recepisse numerando a vobis dicto domino rege ratione predicti transitus et apparamenti mei et dictorum militum quos mecum ducere debeo quatuor mille solidos jaccenses de quibus vestri bene paccatus sum mee voluntati renuncians exceptioni non numerate peccunie et exceptioni in factum et doli. Quod est actum nonas madii anno incarnationis Christi MCCLXIX. - Sig+num Raymundi de Siscar (1). - Sig+num Guillelmi de Alcala predictorum qui hoc concedimus et firmamus firmarique rogamus. - Sig+num Petri Ferrandiz de Pina. - Sig+num Eximini de Casp militum testium. - Sig+num Berengueroni Bardina qui hoc scripsit sub jussione Berengarii Bardina notarii publici illerdensis.- Sig+num mei Berengarii Bardina notarii publici illerdensis qui hec scribi feci.
(1) Igual juramento y homenaje prestaron en el mismo mes de mayo de 1269 Guillelmo de Puigalt.- Arnaldo de Vilamajor.- Guillermo de Alcalá.- Arnaldo de Artesa.- Garcia Martin.- Beltra de Perexenz. - Arnaldo de Soler.- Arnaldo de Solans.- Pedro de Portareig.- Bernardo de Montalt.- Elias Esteve. - Pericon de Queralt. - Poncio de Foix.- Bernardo de Foix.- Arnaldo Ferrer.- Bernardo del Forn.- Raimundo Zatorre.- Pedro de Granisanch.- Pedro Dez-Plans.- Pedro Balbi.- Jaime de Cervera. - Guillermo Zacort. - Beltran Zacort. - Bartolomé de Togores.- Raimundo de Ferradela é Iñigo de Vallobar, todos caballeros y personas distinguidas.
xlvii-perg-1975-jaime-i-10-mayo-1269