Mostrando las entradas para la consulta Ferrer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ferrer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 23 de junio de 2020

291. LA PALABRA DE VICENTE FERRER EN AÍNSA

291. LA PALABRA DE VICENTE FERRER EN AÍNSA (SIGLO XV. AÍNSA)
 
Si el mes de junio de 1415 había llevado a Vicente Ferrer a Barbastro y Graus, en julio se trasladó a la villa de Aínsa, donde se detuvo once días. Como en todos los pueblos por los que pasaba, el recibimiento aquí también fue cálido y multitudinario. La iglesia, en la que predicó el primer día, se hizo pequeña, de modo que tuvieron que habilitar un estrado en la plaza; de esta manera, dicen que pudieron oírle más de diez mil personas, llegadas de toda la comarca. Y lo cierto es que los jurados y los oficiales de la villa se las veían y deseaban para poder defenderle de las auténticas turbas piadosas que pretendían tocarle
o besar las manos del fraile.
 
En medio de esta enorme expectación, en un momento de máxima audiencia, llegó una tarde a la tribuna una mujer que decía estar endemoniada. Entre el calor, que era sofocante, y las contorsiones y gritos de la mujer, ésta era una especie de animal sudoroso.

Un familiar suyo intercedió por la pobre señora y, en medio de un silencio sepulcral, al conjuro de las
palabras de Vicente Ferrer, parece ser que el demonio abandonó su cuerpo. Tras unos instantes de sorpresa, todos los asistentes desfilaron para ver y hablar con la pobre señora, que no tenía ojos nada más que para mirar a su salvador.

Pero si la curación de la endemoniada, un ser racional enfermo, hizo crecer la credibilidad en el fraile,
mayor fue todavía la admiración cuando, estando en plena plática Vicente Ferrer, un jumento comenzó a rebuznar en un corral cercano a la plaza.

LA PALABRA DE VICENTE FERRER EN AÍNSA

 
Los rebuznos del animal eran tan agudos, constantes y molestos — tanto que inquietaban a los asistentes y no dejaba oír la palabra del fraile — que éste decidió intervenir.
Con voz cortante y decidida, mandó al animal que callase.
De repente, como si el jumento tuviera uso de razón y entendiera la palabra humana, el animal enmudeció completamente.
 
Si los argumentos que predicaba el dominico no hubieran sido suficientes para tenerlo como por un santo, que lo eran, aquel hecho hizo que su fama llegara al último rincón regado por el Cinca y por el Ara, de modo que aún se recuerda por estas tierras el silencio repentino del jumento quejumbroso.
 
[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 231.]

283. VICENTE FERRER SALVA SU PROPIA VIDA, Caspe

283. VICENTE FERRER SALVA SU PROPIA VIDA (SIGLO XV. CASPE)

283. VICENTE FERRER SALVA SU PROPIA VIDA (SIGLO XV. CASPE)

Las tensas sesiones y las acaloradas deliberaciones que habían conducido por fin al nombramiento de don Fernando de Antequera como rey de Aragón acababan de finalizar. Tras un merecido descanso de pocos días, los componentes de todas las delegaciones comenzaron a marchar. Caspe volvió a ser una población tranquila.

El fraile valenciano Vicente Ferrer, principal artífice de la solución dinástica caspolina, preparó como todos los demás su viaje y decidió poner rumbo a Peñalba, población situada en plenos Monegros, donde tenía previsto hablar a los judíos para tratar de convertirlos a la religión cristiana. El camino, como no podía ser menos, estaba polvoriento y seco.

Comenzó su andadura y aún no habrían transcurrido dos horas desde que saliera de Caspe cuando, en un recodo del accidentado camino, tuvo que detenerse al cortarle el paso un numeroso grupo de hombres a caballo. Iban todos vestidos de blanco.

El jefe de la partida increpó a Vicente Ferrer acusándole de ser el principal culpable de que su señor, el conde de Urgell, no hubiera sido elegido para ser rey de los aragoneses. Junto con la arenga, amenazó con matar al fraile dominico. Éste, no obstante —con gran serenidad y aplomo a pesar del peligro que estaba corriendo— replicó: «¿Podía ser buen rey y señor quien fue causa de la cruel y sacrílega muerte de un príncipe de la Iglesia?». Se refería Vicente, sin duda, al asesinato del arzobispo de Zaragoza, García Fernández de Heredia, a manos de los hombres del conde de Urgell.

Ante el arrojo del fraile dominico, el capitán y los hombres de armas que le increpaban y le tenían a su merced no reaccionaron. Se vieron subyugados por su valor, sustentado sólo en su palabra y en la convicción de sus ideas. Además, el tono acusatorio de la pregunta les dejó moralmente desarmados.

Aunque profiriendo insultos al fraile, abrieron un pasillo por el que atravesó Vicente Ferrer, que nunca estuvo tan cerca de morir. Lentamente, sin mirar atrás, continuó camino de Peñalba.

[Salas Pérez, Antonio, Caspe y la historia del Compromiso. (2ª ed.), págs. 51-52.]

martes, 26 de enero de 2021

19 DE MAYO. conde de Armanyach

19 DE MAYO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde, del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos galeras de florentinos.
Sin embargo, se mandó escribir varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se recibieron, y que también se hallan a continuación.

Al molt magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per quant no sabem aci la jornada que lo noble don Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e haura lexat a vos carrech dels afers que tenia segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que sabia lo dit dia e veia abatut un dia per venir de sa casa al dit exercit quant finiren los dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi sera façau ell e haja la present per sua e a cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la letra de Çaragoça en ça sino ab hun grandissim aventatge que noy volian anar ne portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon home de aci volch em dona lo consell que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo gran deseventatge axi com dit vos he que de continent que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt cuytadament que les tremates
e de continent que men tornas asi e axi que mossen yo he volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot lo dia e si abans pot abans per que mossen vos dich que li donets VIII florins dor car yo considerant que los altres ne volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa car yo he fet. Per que feya compte que no podia anar en neguna manera pus segurament ne tant prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça en casa del dit bon home car ell les me donara de cominent lo qual te molt bona e gran voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de Castella hoc encara entre nosaltres car may fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot vostre.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig lo Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per çacorrer lo castell o força de Lumvirra (Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda (Dartieda, De Artieda, en texto anterior). Crech mossen segons acis diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor Rey nols ha socorreguts que ells se daran a ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu saben que en la manera que lo conestable la te que lo Senyor Rey no la pora çocorrer desta volte car lo Rey de Castella es aqui en Algronyo ab calques vuyt o deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran de sobre que lo çocorriment noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha emprat tots los barons e cavallers de Arago e axi que particularment los demes li fan valença. Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab tots quants ell hic pot axir no bastan a CC. cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna gent de peu que no sen va negu ab ell de açi ni tempoch crech que daltra part car vuy los quil saguexen vuy en dia en aquest fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen mena abdos los fills del comte de Foy e molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne entre los quals ne es lo comenador de Monço e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria anomenar e los fills del nostre governador ço es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de partida de aci e lo Senyor Rey volia anar ab ella per acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema devia tornar aci vench hun araut (herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual venia dreçat aci als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del Senyor Rey de Castella lo qual los requeria que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar la llur bona pau la qual era entre ells. E que de continent dins dos hores li fessen resposta en altra manera que ell sen tornaria sens llur resposta car lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey dihent li com ells li portaven la dita letra que lo Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa Senyoria que fessen ne li responguessen en tant que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que deliberaran sobre lo dit araut sino ques diu aci que lo dit araut sen es anat e partit sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a Deu. Lo senyor archebisbe diuen que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera continuera e prorrogara les dites corts de que mossen vos avis que los aragonesos ne stan baires a pits nom se com so (su; s´ho, se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit ques guard ara mes que may que no senten sino totstemps en fer gran dan en ça persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com segons son stat largament informat per lo bon home de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols e de no fer ne res car diu que ella te la mel en la bocha e lo gran fel e vari (hiel, veneno) en lo cor car tot no son sino malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa que ells pugan metre qualque gran divisio aqui entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen sino com nos podran enganar que no es negu de aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons ells diuhen ço es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han altra sperança sino que poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons yo veig e hoig (oigo) aci per casa del Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi encara alguns traydors del nostres diuhen coses de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la "guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e altres forçes moltes en Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen que han scalabrat forment (fortment; fuertemente; forment o froment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en aquest regne se met gent stranya dich vos que seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo regne per destrouit.
Item mes mossen fonch deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no havian pogut fer correu propri cense (sin; sine; senes; sens, sense) una gran despese ell si volch que yo nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab cuyta en la ciutat de Çaragoça divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo tot vostre.

martes, 23 de junio de 2020

EL MAS DE FERRER, BENABARRE

292. EL MAS DE FERRER (SIGLO XV. BENABARRE)

EL MAS DE FERRER (SIGLO XV. BENABARRE)


Siguiendo con la ruta que se había trazado por el Somontano y el Pirineo (Barbastro, Graus y Aínsa), Vicente Ferrer, algo avanzado ya el verano de 1415, fue a parar a tierras de Benabarre. Como en el resto del recorrido, familias enteras, entre enfervorizadas y curiosas, acudieron a oír su palabra. No había camino por el que no llegaran a Benabarre, casi en peregrinación, los habitantes de todos los pueblos aledaños.

En esta ocasión, el fraile dominico se trasladó un día desde Benabarre al cercano Mas de la Pudiola, una de las muchas masadas que hay diseminadas por toda la comarca. Allí fue recibido con grandes muestras de cariño y respeto por sus masoveros, que le sentaron complacidos a comer a su mesa. Cuando al cabo del rato intimaron un poco, Vicente Ferrer les pidió que, en recuerdo de aquella corta pero entrañable visita, cambiaran el nombre que desde siempre había tenido la masada por el de Mas de Ferrer.
Lo meditaron sus dueños y por eso se le conoce hoy así.

Este curioso suceso no hubiera dejado de ser una mera anécdota si doscientos setenta y cuatro años después, es decir, en 1689, en vísperas del día de san Vicente, no hubiera fallecido la entonces dueña del mas, doña Felipa de la Casa, devotísima del santo.

Decidieron trasladar el cuerpo de esta mujer desde la que había sido su morada hasta el convento de Nuestra Señora de Linares de Benabarre. Durante la media hora de camino y más de cuatro horas que duró el oficio, ardieron de veinticinco a treinta hachones. Cuando todo terminó, viendo que los hachones permanecían casi intactos los pesaron. Su peso era el mismo que cuando los sacaron de la bodega.
Sin duda alguna, el santo valenciano había intervenido en hecho tan portentoso.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., págs. 231-232.]

miércoles, 3 de marzo de 2021

26 DE OCTUBRE.

26 DE OCTUBRE.

Aprobadas las instrucciones que se habían redactado sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que se habían de entregar por el mensajero que se designase a este objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present ab la qual licenciau nostra embaxada volent e requirent nos que partiam de continent per anar aqui cessant tota consulta prefegint nos VIII jorns al cami per esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Anants donchs quant mes cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de la nostra partida suplicantsla desa bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no fos covinent per aquella hora mas que la sua Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es nostra intencio partir de aci digmenge apres dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem axi empero qui no anem precipitadament com correus ne deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço si la jornada passava al vostre comptar vos havem volgut fer lo present correu per que nous sia admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey sertificada de nostres libertats e privilegis sa acustumada clemencia e humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus preheminents de que son stats insignits altres primogenits e derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors nons semble que al present sia necessari tramettre aqui persona creents tots temps haja loch recorrerem a vostres grans prudencies per defensio de constitucions privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo Sant Carles primogenit
(ya llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix) es confort nostra lo seu gran poder per los grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual letra me pregau vulla star attent o vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat. Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia metre la persona e los bens per les libertats e per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots aquests afes (afers) e de altres tocant en ma casa e informat largament En Vilafreser portador de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes. Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany com be haveu acustumat. E per la present no dich pus sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De Paralade (Peralada) a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses vezcomte de Rocaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.

Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat liurara a la sua Altesa la letra de creença que sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua clemencia assignadora explicara a aquella com los dits diputats e conçell en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab letra e per mija dels embaxadors del dit Principat notificaren los robatoris e dans donats per gents de mossen Rebolledo ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don Jofre de Castro Casla de Cervera ha en Ribargorça los quals robatoris e dans segons informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los malfactors presos per manera que justicia mijançant contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris e altres molts dans hinc inde seguits sien pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt largament son contengudes en la letra de la sua Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant encara que los robatoris e dans dessus dits no aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran credulitat e conformitat lo que apres segons son avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses dients segons als dits diputats e conçell es stat los malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte de aquest Principat per quant no donants laugera creença a paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara derrament (derrerament, darrerament; raderamén; últimamente) som avisats los dits diputats e conçell que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet havien segons son certificats los dits diputats e conçell han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e trencades les portes e robades les cases fins als forrellats los quals ab les preses son stats receptats en hun loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans haver manat a sos vassalls de les dites vilas (vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee las, no les) que acullissen les dites parts els fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules proferides per los dits damnificants mostren haverho fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o conservacio de la qual no entenem flixar a res ne suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi era cascuns del dit Principat tocar poria e de que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los ha encautats esser atents a la observança de la dita capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen porta als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a ells se sguarda proveheixquen en les dites coses talment que los dits diputats no hajen recaure en necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla de fet revocar e per nulla haver la dita letra e manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que de alguns afers seus propris ne de persones particulars no parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio e que fara e exequtara totes coses de que per los dits diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any Mil CCCCLXI.

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CLIX, 27, nomina, jurando, Jacha

CLIX.

Núm. 27.

Hic sunt nomina illorum scripta qui jurando fecerunt hominium et fidelitatem Raimundo comiti barchinonensi in regno aragonensi de Jacha scilicet et de aliis castris Aragonis. In primis de Jacha
fecerunt hominium et sacramentum: Peregrinus Datrussil. Calvet filius Gali Dat. Bernad Andreu. Ponç Andreu. Constantini Sancti Antuli. Guillelmus de Forches. Petrus Richer. Nadal. Arnaldus filius Galiciani. Guillelmus Beli. Lambert. Johan de Meitat. Bartolomeu de Chahore. Peitavi Mercer. Banc Fertunons. Magnet. Bernad de Ban. Garner. Pere de Madel. Jorda de Gali Dat. Bernad de Tarbes. Alaman Sancti Antuli. Pere de Forches. Ermengodet. Geral de Chaorc. Ramon de Fortsanc. Bernad Guarter. Guilem Belabarba. Pere Beli. Pere Bonet. Guilem Barrau. Arnal Eschasset. Pere Gras. Selvan. Marti Domeng. Ebrard. Garcia de Porta. Beceli. Palai. Galton. Ponç de Campfranc. Domeneg de Madel. Guilem Assota. Pere Ramon Moneder. Ramon de Terrachona. Pere Assiu. Tebal Pelicer. Pere Giral. Bofil. Guilem de Pampalona. Bernard Celesti. Furtun de Madel. Ramon Mercer. Ramon de Carrio. Guilem Benassis. Bonet Estable. Arnal Ferrer. Esteva Mercer. Garsio Texener. Andres. Arbert Cabater. Pere Majorges. Berard. Muza de Caorc. Aimeric Mercer. Allbert Pellicer. Vidal de Liurada. Johan Long. Ez de Befoneria. Ponç Ferrer. Pere Bru. Bernad de Muli. Garsio Cabater. Pere de Ruphet. Sanc Guilem Pelicer. Garsia Sanc de Esa. Bernad Miroela. Sanc Galinc Alhaiat. Garsio de Baseia. Guilem Garsia. Guilem de Sanc Sandot. Gilabert Cabater. Vidal Cabater. Pere Choia. Elias de Peragiis. Bonet Carter. Sanc de Burgnou. Bru Cabater. Pere Bernad. Guilem Jouan 
Arnall filius Sanc Habic. Bonet Beli. Jouan Radolf. Lucad. Joies Cabater. Osmo Cabater. Rogger Cabater. Pere Lambert. Arnal Calvet. Bonet Alleger. Guilem Paminer. Pere Trentalabres. Guilem Blanc. Bru Doreci. Guilem Trosseler. Ramon Colteler. Arnal Vestid. Pere Alleger. Jouan Richarc. Bernad Malvestid. Guilem de Campfranc. Duran de Morlans. Arnal Cabater. Guilem Arnal. Ug Cabater. Deussalvet. Sanc Dagossa. Calvet Ferrer. Ramon Constanti. Christia Madeler. Vidal filius Dominici. Marti Bataia. Jouan de Gorra. Constanti Ferrer. Pere Dorchau. Ramon Picho. Perola. Furtun Dates. Bonet. Arnolf. Marti Osmon. Francesc Cabater. Chastan Dates. Bonet Formes. Marti Cabater. Baro Muliner. Sanc Pelicer. Bertran Cabater. Bernad de Oscha. Constanti de Burgs. Ubert Borrel. Bru Camiador. Jocbert de Chaorc. Bernad Gocelm. Bernad
Ros. Guilem Richer. Ramon de Todela, Guilem Burgnou. Galicia. Sanc Cabater de Tolosa. Vidal Cabater. Guilem Flotes. Steve de Chaorc. Pere Daissa. Ramon de Condom. Renall de Partanai. Ponc Barba. Garsio de Morlans. Pere Archimbal. Ramon de Forches. Jouan Fabre. Geral Rois. Bernard Umball. Vidal Ferrer. Armengod Cabater. Forester. Enego Duran. Garsia Madeler. Jofre Seler. Gocelm de Montpestler. Ponc Esteve de Jacha. Bertran filius ejus. Steva Carpenter. Guilem de Jacha. Gocelm de Jacha. Guilem Rocha. Pere de Toronia. Grasset. Esteve de Amer. Elies Fornes. Calvet Madeler. Garsia Tascher. Sanc Curador. Petito. Simon. Jouan. Duran. Gali de Madel. Folco de Treies. Aner de Forces.
- Assotani: Abbas Blasc. Blac Oriol. Enego Blasc. Garciacec. Furtun Acenarc. Alchal. Garcia Sanc de Fau. Sanxo Fort. Bitarnall. Forts. Monxo. Beliartala. Garcia Tonoxoa. Ariol Arraia.
- De Bardaisa: Galino Baions. Maiaio. Sanx Acenarc. Garcia Dat. Garcia Cenarc. Xemeno Garcians. Garcia Riol. Garcia Blasc.
- De Siroesa: Gali Prior. Oliver. Saxo Vorra. Salvo. Jouans. Dat Enecons. Garsia. Furtun. Blascho. Navarro. - De Vilanova: Lup Garcec. Ariol. San Sanc. Xeme Lobec. Acenar. Bonet. Benet. Furtun Lobec.
- De Aruxo: Neco Blasc. Eneco Necons. Gali Garcec. Acenar Blasc. Enego. Gali Sanc. Anaiola. Ramon Galvan.
- Daratores: Garcia Sanc. Banc Adogar. Arnal Oriol de Vergosa. Gali Garcec. de Vergossa. Gali de
Vergossa. Sanxo de Castelo. Blasc Varcec. Garcia Dat. Garcia Xemenons. Garcia Blasc. Sanxo Arcec. Sanxo Arcec de Sancto Martino. Garcia Necons de Atoressa. Ato de Vergossa. San Xemenons. Acenar Galinc de Vergossa. Xome Acenar de Vergossa. Gali Marti de Verguo. Blasc Arcec de Voschos. Sanxo de Arox. Mucartica de Usa. Enec Acenarc do Darag. Eneg Xemenons Daratores. Blasc Varcec de Castel. Garcia
Sentar Dosse. Sanx Enecons de Veschos. Ariol de Vila Noela. Sanx Acut. Sanx Oriol de Vila Noela. Petrus filius ejus. Alvaro de Vilanova. Mir de Vilanova. Arnal de Vilanova.
- De Acin:
Acenar. Enec Acenarc. San Garcec de Canalela. Acenarcec de Castel. Enec Oriol de Vila Noela. Acenar de Vergossa. Sanxo de Sires. Sanxo de Castelo. Enec Arcec de Rossa. Francho de Castello. Gali de
Rossa. Petro Dacin. Garci Acenarc de Rossa.
- Un Castel:
Alchal. Enego Mic. San Sanx. Daniel. San Facivel. Petro Garcec. Eneg Xemenons. San Fertinons. Jouan Garcec. Petro Enegons. Garcia Orbita. Enec Arcec. Furtun Balast. Garcia Fertunons. San Fertinons. Jouan
Sanc. Garcia Sanc. Jouan Fertinons. Jouan Cornei. Garcia Sanc. Almorabid. Sanc. Garcec. Garcia Canuto. Jouan de Certan. Eneg Fertunons. Fertun Lop. Petro Fertinons. Cantador. Garciacec. Jouan Oriol. Furtun Biel. Garcia Fertinons. Guilem Arnal. Ciprianus. Guilem de Samata. Garciacec de Bel. Furtu Enecons. - Aoer:
Enec Arceec. Alcal. Garci. Alinic. Marti Garcec. Gali Acenarc. Garcia Necons de Comaire. Eneg Lobic de Liso. Garcia Sanc filius Sanc Sanc. Xeme Bacons. Garciacec. Menestral. Petro filio Enego. Sanxo Barcec Dargileva. Pero Lobec. Sanx Oriol. Pedro Acenar. Pedro Sanc filius de Carnerer. Eneg Alinic. De Cimel. Gali Sanc fil de Sanc Sanc. Blasc Arcec. Garcia Necons nepos ejus. Eneco Necons de Comarux. Garcia Necons Bronx. Furtun Garcec. Paracol. Enec Arcec de Rumpsacs. Xeme Galons. hanc Acenarc. Sanc Galinic. Garciacec de Nan. Eneg Fertinons. Furtu (o Furto) Xemenos.
- Lusia:
Pardo. Alchal. Pedro Sanc. Garcia Lobec. Bonet. Assiv. Furtun Sanc. Garcia Necons. Enec Sanc. Camariol. Pedro Sanc. Jouan Enecons. Furtun Sanc. Bonet Cabate. Saxo Arcec Jouan. Garcia Sanc. Morel. Abbas Gali. Gali Acenarc. Lop Enegons. Galidat. Lop Lobec. Bitanau. Gali Necons. Garcia Cenarc. Xeme Sanc. Eneg Xemenos. Gali Garcec. Furtun Fertunons. Gali Sanc. Garcia Sec. Gaicia Sanc, Garcia Bacons. Gali Garces. Enec Necons. Enec Acenarc. Garcia Fertinons. Eneg Sanc. Eneg Fertinons. Garcia Fertunons. Garcia Fertunons alter. Eneg Fertunons. Garciacec. Petro Galinic. Jouans. Sanxo Arcce. Garcia Sanc. Furtun Dat. Salvador Eneg Lobet. Sanxo. Pedro Arcec. Gali Jouan. Garcia Fertinons. Enec Ariol. Pedro Arcec. Garcia Sanc. Eneg Xemenons. Donat. Garcia Fertinons. Lop Enegons. Pedro Lobec. Sanx Enegons. Gali Enegons. Banc Enegons. Furtun Garcec. Acenar Fertunons. Biel. Alchal. Galegons. Eneg Sanc. Garci Ardonic. San Fertunons. Garcia Necons. Garci Arcec. Furtun Galinc. Sanxo Bacons. Garcia Sanc. At Acenarc. Fertu Jouans. Galino Bacons. Arid. Anaia. Eneco Necons. Sanxo Ferreto. Sanxo Galinic. Ato Garcec. Lop Enegonis. Enego Necons. Oriol. Enec Sanc. Fertuno. San Sanc. Garcia Necons. Enec Acenarc. Munter. Albaro. Dato.
Xeme. Garcia Fertunons. San Sanc. Acenarc. Sanc.

martes, 23 de junio de 2020

VICENTE FERRER INSTITUYE LA PROCESIÓN DE LA DISCIPLINA, Graus

290. VICENTE FERRER INSTITUYE LA PROCESIÓN DE LA DISCIPLINA
(SIGLO XV. GRAUS)

VICENTE FERRER INSTITUYE LA PROCESIÓN DE LA DISCIPLINA (SIGLO XV. GRAUS)

Una vez más Vicente Ferrer, el dominico valenciano, había entusiasmado con sus sermones a los barbastrenses, a los que, por cierto, salvó de una espantosa tempestad mientras estaban oyendo misa en la catedral. Luego, cuando creyó que su misión había concluido en la ciudad del Vero, se encaminó a Graus. Era el verano de 1415, y los grausinos le recibieron también con los brazos abiertos, en olor de multitudes, acudiendo gentes de todos los pueblos de las riberas de los ríos Ésera e Isábena.

En Graus inició una línea nueva filosófico-religiosa, de manera que una buena parte de los argumentos mantenidos por el santo fraile dominico se basó en una defensa apasionada de la disciplina de la carne como medio eficaz de santificación y de penitencia, puesto que si sangrar al cuerpo mortal para buscar su curación era sano —se refería, sin duda, a las sangrías que los galenos recetaban en no pocos casos—, más lo sería para sanar el alma.
La palabra de Vicente Ferrer era escuchada en sermones diarios, bien en la iglesia bien en la plaza, a los que acudía con recogimiento prácticamente toda la población. Lo cierto es que sus argumentos calaron muy hondo entre los grausinos, de modo que, siguiendo prácticamente al pie de la letra sus pláticas, accedieron a establecer la penitente procesión de la disciplina, de la que el santo valenciano se puede considerar su inventor y Graus uno de los lugares pioneros de esta práctica piadosa, que llegaría a alcanzar su máxima expresión durante los actos procesionales de Semana Santa.

Como es natural el predicador tuvo que abandonar Graus para proseguir su andadura pastoral, pero fue tal la semilla que el valenciano sembró en Graus que la villa determinó adoptarle como patrón, distinción que perdura hasta la actualidad.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 231.]

VICENTE FERRER APLACA UNA TEMPESTAD, Barbastro

289. VICENTE FERRER APLACA UNA TEMPESTAD (SIGLO XV. BARBASTRO)

VICENTE FERRER APLACA UNA TEMPESTAD (SIGLO XV. BARBASTRO)


Es conocido que el fraile dominico Vicente Ferrer se hallaba en el mes de junio de 1415 en Barbastro, donde había llegado para profundizar en la palabra de Dios ante los feligreses, pero, fundamentalmente, para —como hiciera en tantos otros lugares— tratar de atraerse a los judíos de la aljama barbastrense, reacios a abandonar su religión.

Llegó el día de la festividad de san Pedro y san Pablo y la catedral barbastrense se abarrotó de fieles para asistir a la celebración de la misa, tal como solía ocurrir cuando se anunciaba la presencia del santo valenciano.

Cuando había comenzado el oficio, las nubes que habían cubierto a Barbastro durante la noche dieron paso a una tremenda tempestad de truenos y rayos, como no recordaba ninguno de los allí presentes.
El miedo se apoderó de todos, temiendo incluso que se hundiera la techumbre de la iglesia.

Se percató Vicente Ferrer del miedo colectivo que se había apoderado de quienes habían acudido a oír sus palabras e interrumpió momentáneamente la celebración de la misa. Se encaró a los fieles, les dirigió palabras de tranquilidad y tras hacer la señal de la cruz con su mano derecha, a la vez que salpicaba con agua bendita al aire, el temporal amainó en el acto.

Cuando llegó el momento del sermón, con el susto todavía metido en el cuerpo de todos, comunicó el fraile a los fieles que san Pedro y san Pablo habían mediado por su intercesión para que aquella tempestad no acabase con los árboles y los frutos de su subsistencia, y que, si no fuera por ellos, el castigo por los pecados cometidos por la comunidad barbastrense no hubiera sido sólo de piedra y granizo, sino de piedra y fuego.

Antes de finalizar el sermón, predijo ante los todavía asustados y temerosos fieles cómo antes de transcurrido un año vivirían otra tempestad semejante si no enderezaban sus vidas, advertencia que no debió surtir demasiado efecto a la larga, pues parece ser que una tormenta infernal se desató a los once meses justos.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 231.]

EL CRUCIFIJO DE SAN VICENTE FERRER, MUNÉBREGA

282. EL CRUCIFIJO DE SAN VICENTE FERRER (SIGLO XV. MUNÉBREGA)

282. EL CRUCIFIJO DE SAN VICENTE FERRER (SIGLO XV. MUNÉBREGA)


Más que por la belleza y la finura de su talla, que por otra parte no eran nada despreciables, el Crucifijo de la iglesia parroquial de Munébrega fue célebre por tratarse de una imagen que, según la tradición y la leyenda, había pertenecido al fraile predicador Vicente Ferrer, quien —en agradecimiento a las atenciones recibidas por sus habitantes en una de sus giras evangelizadoras para tratar de convencer y convertir al cristianismo a los judíos de la localidad— decidió donarlo al pueblo y dejar así testimonio de su paso, como ocurriera en tantos otros lugares de Aragón.

Por razones que nos son desconocidas e inexplicables —aunque quizás fuera para preservarlo de los atesoradores de enseres y pertenencias del famoso fraile valenciano que proliferaron por todas partes— el bello Crucifijo fue secreta y celosamente guardado en el hueco de uno de los brazos de un enorme facistol que había en el coro de la iglesia, hasta que un día fue hallado y puesto a la vista de todos, habiéndose perdido la noción y las vicisitudes de su origen.

Algunos años más tarde, cambió Munébrega de párroco y el nuevo decidió hacer limpieza de enseres y de ornamentos de la iglesia. Abrillantó patenas y cálices, reparó casullas, arregló bancos... Y se llevó a su casa el gran facistol del coro para restaurarlo con calma. Cuando lo manipulaba una tarde para liberarlo del polvo acumulado, vio en el hueco de uno de sus brazos que había un pequeño pergamino.
La curiosidad natural le llevó a leer en él que «aquest Sant Christ lo fiz San Vicente Ferrer».
Sin duda, el pergamino había pasado desapercibido cuando se rescató la imagen.

Desde entonces no sólo no cabía duda de la pertenencia inicial de aquella sagrada imagen, sino que, además, quedaba fehacientemente testificado que su autor material había sido el propio predicador valenciano, tan querido y recordado por estas tierras.

[Faci, Roque A., Aragón..., I, pág. 108.]

 

VICENTE FERRER IMPIDE QUE LOS DIABLOS SE ACERQUEN A CASPE

288. VICENTE FERRER IMPIDE QUE LOS DIABLOS SE ACERQUEN A CASPE (SIGLO XV. CASPE)

VICENTE FERRER IMPIDE QUE LOS DIABLOS SE ACERQUEN A CASPE



Nos hallamos en Caspe. La ciudad es un hervidero de gente, congregada en torno a los nueve compromisarios que tenían la encomienda de elegir un rey para Aragón entre los diversos aspirantes. Dentro de la sala de sesiones, las discusiones entre los representantes aragoneses, catalanes y valencianos se alargan; asimismo, en las calles y plazas, es casi imposible de dejar de hablar del problema sucesorio. No obstante, de cuando en cuando se producen intervalos de merecido descanso.

Entre los muchos y variopintos personajes congregados en torno al debate oficial, había un invocador del diablo que presumía constantemente de poder saber quién iba a ser denominado rey y, para demostrarlo, invocó públicamente a Satanás preguntándole el nombre que él y los asistentes que le rodeaban deseaban saber. El diablo, sin dudar lo más mínimo, le dijo un nombre y el hechicero le dio publicidad, corriéndose como reguero de pólvora no sólo por Caspe, sino por todos los confines del reino aragonés y aledaños. No obstante, los nueve compromisarios —argumentando y contraargumentando— continuaban los debates.

Pocos días después, en medio de un gran corro de gente, volvió a repetir la representación, pero en esta segunda ocasión el nombre proporcionado fue el de otro aspirante distinto. Ante tal contradicción, el hechicero le preguntó al diablo por qué un día le daba un nombre y días después otro. Satanás, que conocía y mantenía relaciones desde hacía tiempo con el hechicero, se sinceró, diciéndole: «Sabe que de tres leguas al contorno no me puedo acercar a Caspe, por un hombre que hay allí», haciendo referencia a Vicente Ferrer. Naturalmente, las contradicciones del hechicero le desacreditaron ante la concurrencia y tuvo que abandonar el lugar. Por el contrario, la fama y el crédito del fraile todavía se cimentaron más.

Algunos días después, influidos definitivamente los compromisarios por los argumentos del fraile valenciano, eligieron rey al infante castellano don Fernando, que muy pronto supo de aquella decisiva intervención. Fernando I, en agradecimiento, le nombró su confesor, aunque lo fue sólo por muy escaso tiempo, pues el ministerio de su apostolado no le permitía asentarse de manera definitiva en corte alguna. Así es que, una vez aclamado el nuevo monarca, Vicente Ferrer se trasladó a Alcañiz.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., libro II, pág. 188.]

(Los de Caspe, Casp, son caspolinos, caspolinas, casposos no, casposas tampoco.)

sábado, 20 de junio de 2020

215. EL AUGURIO DE VICENTE FERRER (SIGLO XV. CALATAYUD)

215. EL AUGURIO DE VICENTE FERRER (SIGLO XV. CALATAYUD)

EL AUGURIO DE VICENTE FERRER, SIGLO XV, CALATAYUD, San Íñigo

El famoso fraile y predicador valenciano Vicente Ferrer —cuya intervención en la reunión caspolina para elegir rey de Aragón a la muerte de Martín I el Humano fuera tan decisiva— recorrió constantemente todos los caminos de Aragón predicando la palabra del Evangelio, labor evangelizadora dedicada fundamentalmente a la conversión al cristianismo de una población judía que, en mayor o menor número en cada caso, habitaba en la mayor parte de nuestras ciudades, villas y aldeas.

En cierta ocasión, Vicente Ferrer creyó necesario salirse de la ruta que llevaba trazada y decidió acudir a Calatayud, acompañado por alguno de sus discípulos, para tratar la conversión de los judíos bilbilitanos, pues le constaba que seguían absolutamente ternes en sus creencias, pero la población entera, incluida la cristiana, estimó improcedente la medida, llegando inclusive a apedrear al predicador y a sus acompañantes, tal como parece que le ocurriera en el mismo Valencia y en otras ciudades, según relatos similares.

Ante aquella actitud no sólo amenazadora sino real de los bilbilitanos, puesto que tuvo que soportar un auténtico vendaval de piedras y lodo, el fraile y sus acólitos se pudieron poner a duras penas a cubierto hasta que amainó el temporal, pues los guardas de la ciudad dispersaron a sus perseguidores.

Cuando se decidió a salir de la casa donde se había cobijado, se dirigió a los pocos viandantes que aún quedaban por la calle y predijo que la ciudad de Calatayud se vería inundada por los ríos Jalón y Jiloca que confluían a las puertas de la muralla, como castigo divino a la oposición recibida.

Viniendo de quien había venido tan terrible profecía, es natural que el miedo se apoderara de las gentes de Calatayud, que temían por sus casas y haciendas. Pero fue entonces cuando san Íñigo, a la sazón patrón de la ciudad, hizo saber a todos sus habitantes que tal desastre no ocurriría mientras los bilbilitanos siguieran profesándole a él la debida devoción, como así ocurrió.

[Recogida oralmente.]

(Pues el santo NO falló, porque NO dijo cuándo iba a pasar, y ha pasado más de una vez. JA, JA!, caray con el "frare valencià, germà de Bonifaci".)



https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8D%C3%B1igo_de_O%C3%B1a

San Íñigo, de origen mozárabe, nació en Calatayud en los primeros años del siglo XI (tradicionalmente se acepta el año 1000). Desde su juventud se retiró al monasterio de San Juan de la Peña. Después de ordenado sacerdote se escondió en las montañas de su tierra, en Tobed, para vivir como anacoreta.

Sin embargo, al parecer fue descubierto por sus extraordinarias virtudes y sus milagros. El mismo Sancho III el Mayor de Navarra fue a buscarlo para que se convirtiera en abad del Monasterio de Oña (Burgos), que rigió hasta su muerte el 1 de junio de 1068. Fue consejero de Sancho III el Mayor de Pamplona y confesor de su hijo, el rey Don García Sánchez III de Pamplona, a quién atendió en sus últimos momentos al morir en la Batalla de Atapuerca. Es autor de Observaciones singulares en la aritmética y Sistemas astrológicos sobre la natividad de algunos príncipes y de varias personas conocidas.