Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats, 1359

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU.

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs.

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de salari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barchinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

CI legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

9, 10, 11 de junio, 1461

9 DE JUNIO.

Se presentó el vicecanciller del Primogénito, alegando, de parte de este, algunas razones, para probar que podía dicho Señor tener su vicecancillería, y pretendiendo que así lo declarasen los señores Diputados y Consejo, no obstante los capítulos concordados; a cuyo enviado se dio la oportuna contestación, con referencia a los mismos capítulos, y apoyándose en las constituciones del pais.

10 DE JUNIO.

Acordóse que los embajadores que poco antes habían llegado con la respuesta y modificaciones de la Reina, fuesen otra vez a reunirse con los demás compañeros de embajada, para entregar a dicha Señora la réplica y apuntes acordados en consejo, regresando todos juntos el día siguiente.
Insistiendo otra vez e importunamente el Señor Primogénito en su súplica, fue rechazada por las causas y razones antedichas.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles e magifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per virtut de la cort elegit en Barchinona residents.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Vostra letra havem rebuda diluns a set hores de nit de la qual restam alegres e molt contents comprenent vostre scriure nos dona avis e quasi certitud de concordia la que sumament per tots deu esser desigada. Inseguint la ordinacio vostre som stats ab la Serenissima Senyora Reyna regraciant a la Excellencia sua en paraules com millor havem sabut e ab lectura de la mateixa letra per que lo grat sia attribuit a vostres reverencias egregia nobleses e magnificas senyories. La dita Senyora Reyna ab molta contentacio nos ha hoits sperant ab desig la retornada de nostre notable companyia. Placiaus donchs reverends egregis nobles e magnichs senyors attendre expeditament a la total conclusio dels fets per que al enemich de pau sia tolta avinentesa poder algun dan fer en cosas de tanta salut e repos de aquest Principat. Ordenant en nosaltres tot lo que a vostres reverencias egregia noblesas e magnificas senyorias sia plasent. Feta en Vilafrancha de Penedes a nou de juny any Mil CCCCLX hu. - Los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos a vostra honor promptes.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors. Aquests dies passats havem rebuda una letra vostra de crehensa feta a mossen
Francesch Lobet trames en aquestes parts per vosaltres e hoida la dita crehensa havem fins aci cessat e diferit trametre una letra la qual fahiem a vosaltres mossenyors diputats de la gran admiracio que tots haviem de vostres reverencies e magnificencies per causa de una intima feta aci a alguns de nosaltres de part de vosaltres dits mossenyors diputats per lo deputat local ab mija de son notari en vigor de una vostra letra per ell a nos ligida contenent en la hun cap que de aqui avant per nosaltres ni per los fets concorrents nous aiustassem la qual ab tota reverencia parlant es stada vista a nosaltres e encara als consols de aquesta vila molt impertinent e molt obviant al repos de aquesta patria e encara no gens saludabla als fets concorrents com be sabeu que la virtut unida es pus potent que la dispersa ab tot que gens per ço nosaltres nons dispergirem majorment en la necessitat de aquesta patria. Empero per quant lo dit mossen Francesch Lobet nos dona molta natura de unguets solament vos fem la present queus placia donar fe e crehensa al dit mossen Francesch Lobet e encare a mossen Johan Sampso de nostre nombre de quinzena qui informats plenament de nostres intencions e de moltes altres coses vos explicaran largament ço que ab dita letra vos scriviem e encara la intencio de tots. E a present molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors nons occorre mes a dir suplicant la divina potencia vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita a Perpenya a XXX de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Anthoni de Vilanova. - Los residents en Perpenya dels elets per lestament militar del comdat de Rossello aparellats a vostra ordinacio.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables u de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A quinze del mes corrent havem rebuda una letra de vostres molts grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies data a VII del mateix mes per lo magnifich mossen Francesch Lobet aci vengut per recitar e dir a vosaltres e al consell de aquesta vila en crehença vostra certs afers qui han sguart grantment al be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat lo qual ab molta saviesa orde degut e termens pertinents en virtut de sa dita crehença ha recitats e dits a nosaltres e al dit consell a no pocha consolacio nostra que molt vos regraciam e metentho en obra per dies successius havent haguts diverses colloquis e rahonaments ab lo dit mossen Lobet dels dits afers e de altres concernents lo be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat e precipuament dels grans perills en que sta vila es constituida e quant es de necessitat per evitar aquells ab promptitud hi provehir segons mes stesament lo dit mossen Francesch Lobet explicara a vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses placiaus per so mossenyors sens triga provehir a la seguretat e tuicio desta dita vila segons la celeritat e qualitat del negoci requir e posat sia dit per molts aqueixa ciutat sia en majors perills si es en majors provisions e defensions per les quals no tem res. Esta vila es vacua de tota provisio e defensio e no es maravella si continuament imploram auxili don scrivim a nostres embaixadors encarragantlos stretament sempre continuen suplicar a vostre consistori queus placia provehir a la seguretat e defensio de aquesta vila. Speram Deus migansant hi sera donat tal orde ab efecte que sta vila sera preservada de tots perills dans e inconvenients. Suplicant la potencia increada molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpenya lo derrer de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir a los embajadores que habían quedado con la Reina la siguiente carta, avisando la partida de los demás compañeros de embajada, a quienes entregaron las instrucciones y una cédula para dicha Señora, que también se hallan a continuación.

Dirigitur dominis ambassiatoribus.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Vuy havem rebuda vostra letra a la qual nons fretura respondre mas solament per aquesta avisam vostres reverencies e magnificencies com per gracia de Deu los coses que tenim entre mans son apuntades e concordades e Deus volent dema per lo mati los vostres conambaixadors partiran ab les coses necessaries. Creem sera expedient certificarne la lllustrissima Senyora Reyna. E sia molt reverend egregi nobles
magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona dimecres a X de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor prests.

Instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell llur fetes als reverends nobles magnifichs e honorables embaixadors lurs qui tornen a Vilafrancha de Penedes a la Senyora Reyna servadores per los dits embaixadors qui vau (van) per los altres qui lla son per los dits deputats e consell.
Primo tots los dits embaixadors ensemps presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna les respostes les quals los qui ara parteixen sen porten dient aquelles esser la final delliberacio e conclusio ques fa a la capitulacio a sa Excellencia presentada e per ço la supplicaran que li placia la dita capitulacio fermar ab les dites respostes.
E si per ventura la dita Senyora Reyna strebara en no voler atorgar que per lo lllustrissimo Primogenit loctinent general etc. se puixen tenir corts als cathalans no stiguen per axo los dits ambaixadors de passar tot lalre.
Item si la dita Senyora Reyna no volra passar que los esmerços o quitaments per les doscentes milia libres se facen segons lorde que exiran no stiguen per axo los dits embaixadors de passar a la paga faedora de aquelles dins un any. E si aparra a la sua Senyoria esser massa de un any poran los dits embaixadors devallar fins en vuyt mesos e no menys.
E si los XV jorns donats a delliurar don Johan de Biaumont aparran a la dita Senyora esser pochs hauran facultat los dits embaixadors de afigir hi cinch jorns e axi seran vint dies.
En les altres respostes no flixen en res los dits embaixadors. E si la dita Senyora Reyna no les volra passar tornarsen han los dits embaixadors axi los qui ara van com los qui primers lla eren tota consulta cessant.
Expedite Barchinone die decimo junii anno millesimo CCCCLX primo. - A. P. abat de Montserrat.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Si vostra lllustrissima Senyoria considere la resposta donada per los dits diputats e consell a la oferta per vostra excellentissima Senyoria en la vila de Caldes feta manifestament veura la causa de la recusacio esser stada per quant la oferta era concebuda en tal manera que aceptada aquella juxta la sua serie no redundara en servey de la Majestat del serenissimo Senyor Rey ne benefici e repos del Principat les quals coses los cathalans reputant per molt cares continuament en la pensa tenen per satisfer al servey de nostre Senyor Deu servey de la Majestat real benefici e repos del dit Principal e per conseguent justament deu cessar la admiracio per vostra gran Senyoria per causa de la dita recusacio o no acceptacio de la dita oferta deguda.
E per quant vostra Excellencia demana embaixada e altres coses per Castella dien los dits diputats e consell que molt es certa la Majestat del Senyor Rey de les coses per los cathalans e predecessors lurs per la real corona e exaltacio de aquella fetes. E per conseguent deu pensar axi la sua molt excellent Senyoria com vostra illustrissima Senyoria que pus la concordia present sia fermada ab bon compliment los dits diputats e consell faran tals coses que seran a servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del Illustrissimo Primogenit e benefici del dit Principat e poblats en aquell.

11 DE JUNIO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernabé apóstol.

11, 12 noviembre

11 DE NOVIEMBRE.

Los nueve comisionados para calcular lo que habría de practicarse sobre la venida del señor Primogénito, manifestaron, en esta sesión, a los señores Diputados y Consejo, que, según su modo de pensar, debían estos indicar al Concejo de la ciudad que no se diese prisa en enviar embajada a dicho señor Primogénito, antes eligiese cuatro representantes, los cuales, reunidos con los nueve comisionados de la Diputación, calculasen y tratasen lo que fuese conveniente decirle a su llegada, eligiéndose al mismo tiempo, por parte de aquella, otra comisión para practicar lo que en tales casos se requiere, al tener que verificar dicho señor la entrada en la ciudad.
Sigue una carta, que se recibió en este día.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de set del present ensemps ab una altre dels honorables consellers de aqueixa ciutat e per que es veritat que encara que aquesta ciutat ha fet tot son possible en detenir la Senyora Reyna e Senyor Primogenit fins avuy que es diluns e per ço haviem trames quatre notables persones de aquesta ciutat per suplicar e instar se detengues com dit es les quals encara ab aderencia dels embaixadors del Principat ques trobaven aqui e convidats per ells no han pogut obtenir ques detengues ans disapte a vespre sa Majestat e lo dit lllustre Primogenit intraren ab aquella festa e cerimonia acustumada fer a primogenits. Veritat es per quant aquesta ciutat ha de custum antiquissima que entrant Senyor Rey o Primogenit novellament ans de intrar en ciutat a la porta de aquella fa lo jurament particular acustumat aquest ha prestat lo dit Illustre Primogenit. E per quant haviem per clar attesa la edat de aquell aquest jurament no valer res ab protestacio expressa que si per lo Principat ere altrament desliberat la Senyora Reyna com a tudriu que es segons fa fe lur secretari ha jurat e auctoritzat si vist e desliberat sera alre per taulell e ciutat de Barchinona aquest jurament de la Senyora Reyna va per no prestat e axi com si may fos stat prestat de aço hi ha acte e protestacio expressa e admessa per la Senyora Reyna la qual vos trametem treslat interclus hi per semblant del jurament general ab les protestacions les quals vos trametem. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia vostra e nostra. De Leyda a VIIII de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostres beneplacit e honor aparellats.

Los señores Diputados mandaron expedir, en este día, las siguientes cartas.

Del vezcomte Dilla.
Molt honorables e savis senyors. Recordeus pochs dies ha passats vos scrivim pregant e exortant vos que attes que lo noble e magnifich Senyor lo vezcomte Dilla e de Canet ere ab altres per servey de aquest Principat de la cosa publica de aquell en la embaixada per lo dit Principat feta al Illustrissimo Senyor Rey e per conseguent ere guiat en persona e bens e salegrave es devie alegrar de moltes porrogatives no enentasseu en la exequcio que instave En Pere Prunes per raho de hun censall en la sua baronia de Luça o vassalls de aquella segons en la dita nostra letra data en Barchinona a XX de octubre prop passat pus largament es contengut. Encara ab aquesta vos tornam pregar e exortar que en la dita exequcio contra lo dit senyor vezcomte ne la dita sua baronia o vassalls seus e bens lurs totalment sobresegau e en res noy anenteu ne proceisquau stant ell en la dita embaixada ans si alguna cosa hi haveu anentada stant ell en la dita embaixada ho tornen al degut e primer stat. En altre manera segons vos havem scrit per nostre descarrech e per conservacio e manteniment de les porrogatives que tals embaixadors se alegren e han acustumat alegrar e per benefici e bon stament de la cosa publica de aquest Principat a nosaltres covindria provehirhi degudament. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e consell lur etc. a vostra honor prests.

Honorable senyer.
Pochs dies ha vos scrivim cessasseu de la instancia que segons se dehia feyeu contra la baronia de Luça o vassalls de aquella la qual es del noble e magnifich
senyor lo vezcomte Dilla e de Canet per raho de un censall ques diu lo dit vezcomte fa. Encara ab aquesta vos tornam scriure que de tota instancia contra lo dit vezcomte stant ell en la dita embaixada en que es per part de aquest Principat e per servey de aquell e de la sua cosa publica cessets (ceséis; ejemplo occitano como farets, faretz) e en res noy anenteu ans quant en vos sia la perturbeu e la empatxeu. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda sobre la execucio quis insta per En Pere Prunes contra lo noble e magnifich senyor lo vezcomte Dilla e de Canet o la sua baronia de Luça o vassalls seus lo qual es ab altres embaixadors per aquest Principat al Senyor Rey a la qual vos responem que vosaltres no ignorau o no deveu ignorar los embaixadors de qualsevol Senyor o universitat tant quant sta en la embaixada es guiat en persona e en bens e stant en la embaixada contra ell e sos bens no pot esser en res enantat o feta novitat alguna quant mes donchs a hun tal embaixador que es per aquest Principat y per servey de la cosa publica de aquell qui compren entre les altres aqueixa universitat deu esser servada la dita prerogativa que contra ell ne sos bens ne sos vassalls per causa dell no sia feta novitat stant en la dita embaixada. Pregam vos per ço que en observar la dita porrogativa al dit senyor vezcomte e sos bens no siats (occitano; seáis; siau, sigáu, sigau, siguéu, sigueu) contraris ans lo favoriats (occitano para favorezcáis; si ves cómo se escribe en catalán Pompeyano, te caes de culo) quant en vosaltres sia durant la dita embaixada. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

12 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

20 DE FEBRERO.

20 DE FEBRERO.

Reunido el Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra Çariera portador de la present ses trobat en aquelles parts unt se son fets los ajusts dels pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tascas. (plural occitano con as; tasques valenciano con es)

Hecha lectura de la carta que precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que se halla a continuación.

Vistes per les dites persones los actes e processos per los diputats e lur consell en lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens de remença. E encara les informacions preses per provar lo dan interes e torb del General e tots altres procehiments fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici de la cosa publica del Principat en los fets que vuy concorren dels dits homens de remença que en lo interim que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar es mester que los diputats e consell si plasent lus (o los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller pensada en la qual puixen despendre de les pecunies del General fins en L florins corrents e no mes dels quals daran bon compte e raho la qual provisio per bons respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab gran solicitud (se encuentra también solicitut y sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites coses nos reposassen lo Principat haurie entrar en pensament de fer ço que li parrie per servici de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del Principat.

Leída la cédula que precede, ocupáronse de su contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas, sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes certes ordinacions disponents sobre les lanes draps cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars, sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia) qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas) al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien imposats nous drets e molt graus no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com son lanes cuyrams sabates draps per obs de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses que per obs de aquell son necessaries les dites noves ordinacions son en pocha stima e de molt pocha importancia quant al interesar publich del Principat de Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre) les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses segons de abans fahien e era acustumat fer com de aquelles parts no isquen ne entren coses ques puixen naveguar en altres parts nes puixa donar dan al publich de la terra del dit Principat lo qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits suplica en les damunt dites coses vullau provehir segons a vostres savieses sera vist conexedor.

Tras la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a los remensas.

A tot lo mon es manifest e notori los grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals (como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol, scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy son suscitats per los homens de remença vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels drets de generalitats del dit Principat e gran dan e irreparable en tots los staments de la terra. Als quals scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren molt accelerada provisio tota triga apart posada.

El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables e de gran providencia senyors los diputats e consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors.
Per be que yo crega vostres reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans e apparallar se (aparejarse, prepararse) ab les armes contra tots aquells senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar de pagar censos tascas que per les terres que tenen pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre tots aquells qui volian los drets exhigir e ab gran temeritat aquests jorns han comensat moures contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada (Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel, Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per squivar major scandol a desliberat desliurar dos vassalls que per dita raho tenia presos e com crech siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides mentides e malvestats que donen entenent per moure lo poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e per que en los principis son les provisions pus facils per lo carrech que tenia e delliberat certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau de Cruilles. (Guerau)