Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.

3 DE JUNIO.

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo, fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.

Primo fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre lo manament que es stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas vitualles en Barchinona.
Item que les universitats del Principat sien avisades del traure de les banderes de Barchinona e pregats que facen lo semblant es preparen a les armes.
Item que sia trames home propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien mester les sues galeres siu poria fer compte lo Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e entorn de ella.
Item que es faedor de les persones processades haver delinquit contra lo Principat.

Pasadas a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo recibieron en este día.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres processos que ab lo meu haveu trames la hun yo he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per laltra letra feta a XX del present me responeu al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus avise siau molt certs que en tot ço que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en la mia propria stant en sperança ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e treball en que yo soch que la persona e gent son be mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça es arribat en Monço ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los blats stan a la falç e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del marquesat per queus pregam molt affectadament aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e sforç del Principat no li es obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades. E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat que mes nos pot dir sino que quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera en Monço molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.

Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó (Arinyo) y de Luis Benet.

Senyor muy noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar en exe Principado con proposito de tener los braços abiertos adabraçar e perdonar todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e a vos assaz provechosa. Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros amigos desto sean certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret (Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma muller be podeu confiar etc.

Senyora molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S. certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab lo castella Damposta per lur virtut me volgueren exir a reebre. E axi ani decontinent a besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat incontinent sens aturar en ciutat en aquestos senyors los quals ab gran desig me speraven ab los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans sper se reduira al servey del Senyor Rey e amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que entre los menuts e ciutadans e los quey son per les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant nosaltres som de parer que les sises sien del tot relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo vullam servir contrals rebelles de Cathalunya e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de França li deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta raho yo he scrit al senyor de Selga que sino dellibera reduir al servir del Senyor Rey que encontinent sia aqui secretament e faça vendicio ab hun notari de Arago de Selga a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car si aço differeix fer pos dubte noy veja senyor que li pesara. Per merce encontinent reebuda la letra ab la present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los castells de la terra se proveesquen es guarden per forma que exos senyors de cathalans delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman Troncedo per quant sint entenen en furtarlo. Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus nos ajut e prest me disponre esser ab vos e manarme lo que servey vos sia. De Quadret a XVII de maig.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. De les coses que occorren a present ja per lo honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo archebisbe de Çaragoça es ja arribat a Monço e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem volgut avisar ab creença per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix desenganant los del gran perill de destruccio en ques metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat. Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car gran part dels fets se guanyen es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco hauria ofert al Senyor Rey valença e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs del Marquesat e sa mare que es a present en Camarasa repare e obre les forçes quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les primeres letres de empre per cort de la ciutat. Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem sentiment los prohibeix de venir encara que sien requests. Encara per queus era reportat que a una barcha de Pomar que es en lo riu de Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre que sien levades e axi no romandra pas en tot Segre avinent sino en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e encarregam que en tot lo queus hauran necessari per endresça (se lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça) de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler. Les noves de França e les altres de part de ça se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres per lo honorable religios frare Luis de Castellvi del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en cosa jutgada frare Pere de Biure olim comanador de la comanda de Tortosa per sos demerits sia stat declarat inobedient e rebelle e privat del habit e de la dita comanda la qual sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del braç seccular per la qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes vegades e per gran temps diu haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just sia donat ço que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de justicia expedita car ultra que fareu lo degut encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e negocis tochants gran interes e util de aquest Principat trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau propici e donant li creença feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram car ultra que fareu lo degut com a vertader cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com a vertader cathala alre nos pegues creure encara vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia. Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos dispongau a totes coses que seran delliberades per los pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de França e daltres parts qui cominen entrar per damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure del qual vos sou castella no sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia sua e de aquella vila. Per ço vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables a savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la gent a Munço e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer certificant vos que vuy comence exir la gent per fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera fesseu sforç de la mes gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta no li podem scriure e prenga la present com a sua. De aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres persones molt cuytadament trameses som certificats que gent darmes es ja arribada en Monço e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en la triga. Pregam vos per ço e encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com a sua car som certs ell ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

FIN DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)

9, 10, 11 de junio, 1461

9 DE JUNIO.

Se presentó el vicecanciller del Primogénito, alegando, de parte de este, algunas razones, para probar que podía dicho Señor tener su vicecancillería, y pretendiendo que así lo declarasen los señores Diputados y Consejo, no obstante los capítulos concordados; a cuyo enviado se dio la oportuna contestación, con referencia a los mismos capítulos, y apoyándose en las constituciones del pais.

10 DE JUNIO.

Acordóse que los embajadores que poco antes habían llegado con la respuesta y modificaciones de la Reina, fuesen otra vez a reunirse con los demás compañeros de embajada, para entregar a dicha Señora la réplica y apuntes acordados en consejo, regresando todos juntos el día siguiente.
Insistiendo otra vez e importunamente el Señor Primogénito en su súplica, fue rechazada por las causas y razones antedichas.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles e magifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per virtut de la cort elegit en Barchinona residents.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Vostra letra havem rebuda diluns a set hores de nit de la qual restam alegres e molt contents comprenent vostre scriure nos dona avis e quasi certitud de concordia la que sumament per tots deu esser desigada. Inseguint la ordinacio vostre som stats ab la Serenissima Senyora Reyna regraciant a la Excellencia sua en paraules com millor havem sabut e ab lectura de la mateixa letra per que lo grat sia attribuit a vostres reverencias egregia nobleses e magnificas senyories. La dita Senyora Reyna ab molta contentacio nos ha hoits sperant ab desig la retornada de nostre notable companyia. Placiaus donchs reverends egregis nobles e magnichs senyors attendre expeditament a la total conclusio dels fets per que al enemich de pau sia tolta avinentesa poder algun dan fer en cosas de tanta salut e repos de aquest Principat. Ordenant en nosaltres tot lo que a vostres reverencias egregia noblesas e magnificas senyorias sia plasent. Feta en Vilafrancha de Penedes a nou de juny any Mil CCCCLX hu. - Los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos a vostra honor promptes.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors. Aquests dies passats havem rebuda una letra vostra de crehensa feta a mossen
Francesch Lobet trames en aquestes parts per vosaltres e hoida la dita crehensa havem fins aci cessat e diferit trametre una letra la qual fahiem a vosaltres mossenyors diputats de la gran admiracio que tots haviem de vostres reverencies e magnificencies per causa de una intima feta aci a alguns de nosaltres de part de vosaltres dits mossenyors diputats per lo deputat local ab mija de son notari en vigor de una vostra letra per ell a nos ligida contenent en la hun cap que de aqui avant per nosaltres ni per los fets concorrents nous aiustassem la qual ab tota reverencia parlant es stada vista a nosaltres e encara als consols de aquesta vila molt impertinent e molt obviant al repos de aquesta patria e encara no gens saludabla als fets concorrents com be sabeu que la virtut unida es pus potent que la dispersa ab tot que gens per ço nosaltres nons dispergirem majorment en la necessitat de aquesta patria. Empero per quant lo dit mossen Francesch Lobet nos dona molta natura de unguets solament vos fem la present queus placia donar fe e crehensa al dit mossen Francesch Lobet e encare a mossen Johan Sampso de nostre nombre de quinzena qui informats plenament de nostres intencions e de moltes altres coses vos explicaran largament ço que ab dita letra vos scriviem e encara la intencio de tots. E a present molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors nons occorre mes a dir suplicant la divina potencia vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita a Perpenya a XXX de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Anthoni de Vilanova. - Los residents en Perpenya dels elets per lestament militar del comdat de Rossello aparellats a vostra ordinacio.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables u de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A quinze del mes corrent havem rebuda una letra de vostres molts grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies data a VII del mateix mes per lo magnifich mossen Francesch Lobet aci vengut per recitar e dir a vosaltres e al consell de aquesta vila en crehença vostra certs afers qui han sguart grantment al be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat lo qual ab molta saviesa orde degut e termens pertinents en virtut de sa dita crehença ha recitats e dits a nosaltres e al dit consell a no pocha consolacio nostra que molt vos regraciam e metentho en obra per dies successius havent haguts diverses colloquis e rahonaments ab lo dit mossen Lobet dels dits afers e de altres concernents lo be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat e precipuament dels grans perills en que sta vila es constituida e quant es de necessitat per evitar aquells ab promptitud hi provehir segons mes stesament lo dit mossen Francesch Lobet explicara a vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses placiaus per so mossenyors sens triga provehir a la seguretat e tuicio desta dita vila segons la celeritat e qualitat del negoci requir e posat sia dit per molts aqueixa ciutat sia en majors perills si es en majors provisions e defensions per les quals no tem res. Esta vila es vacua de tota provisio e defensio e no es maravella si continuament imploram auxili don scrivim a nostres embaixadors encarragantlos stretament sempre continuen suplicar a vostre consistori queus placia provehir a la seguretat e defensio de aquesta vila. Speram Deus migansant hi sera donat tal orde ab efecte que sta vila sera preservada de tots perills dans e inconvenients. Suplicant la potencia increada molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpenya lo derrer de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir a los embajadores que habían quedado con la Reina la siguiente carta, avisando la partida de los demás compañeros de embajada, a quienes entregaron las instrucciones y una cédula para dicha Señora, que también se hallan a continuación.

Dirigitur dominis ambassiatoribus.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Vuy havem rebuda vostra letra a la qual nons fretura respondre mas solament per aquesta avisam vostres reverencies e magnificencies com per gracia de Deu los coses que tenim entre mans son apuntades e concordades e Deus volent dema per lo mati los vostres conambaixadors partiran ab les coses necessaries. Creem sera expedient certificarne la lllustrissima Senyora Reyna. E sia molt reverend egregi nobles
magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona dimecres a X de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor prests.

Instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell llur fetes als reverends nobles magnifichs e honorables embaixadors lurs qui tornen a Vilafrancha de Penedes a la Senyora Reyna servadores per los dits embaixadors qui vau (van) per los altres qui lla son per los dits deputats e consell.
Primo tots los dits embaixadors ensemps presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna les respostes les quals los qui ara parteixen sen porten dient aquelles esser la final delliberacio e conclusio ques fa a la capitulacio a sa Excellencia presentada e per ço la supplicaran que li placia la dita capitulacio fermar ab les dites respostes.
E si per ventura la dita Senyora Reyna strebara en no voler atorgar que per lo lllustrissimo Primogenit loctinent general etc. se puixen tenir corts als cathalans no stiguen per axo los dits ambaixadors de passar tot lalre.
Item si la dita Senyora Reyna no volra passar que los esmerços o quitaments per les doscentes milia libres se facen segons lorde que exiran no stiguen per axo los dits embaixadors de passar a la paga faedora de aquelles dins un any. E si aparra a la sua Senyoria esser massa de un any poran los dits embaixadors devallar fins en vuyt mesos e no menys.
E si los XV jorns donats a delliurar don Johan de Biaumont aparran a la dita Senyora esser pochs hauran facultat los dits embaixadors de afigir hi cinch jorns e axi seran vint dies.
En les altres respostes no flixen en res los dits embaixadors. E si la dita Senyora Reyna no les volra passar tornarsen han los dits embaixadors axi los qui ara van com los qui primers lla eren tota consulta cessant.
Expedite Barchinone die decimo junii anno millesimo CCCCLX primo. - A. P. abat de Montserrat.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Si vostra lllustrissima Senyoria considere la resposta donada per los dits diputats e consell a la oferta per vostra excellentissima Senyoria en la vila de Caldes feta manifestament veura la causa de la recusacio esser stada per quant la oferta era concebuda en tal manera que aceptada aquella juxta la sua serie no redundara en servey de la Majestat del serenissimo Senyor Rey ne benefici e repos del Principat les quals coses los cathalans reputant per molt cares continuament en la pensa tenen per satisfer al servey de nostre Senyor Deu servey de la Majestat real benefici e repos del dit Principal e per conseguent justament deu cessar la admiracio per vostra gran Senyoria per causa de la dita recusacio o no acceptacio de la dita oferta deguda.
E per quant vostra Excellencia demana embaixada e altres coses per Castella dien los dits diputats e consell que molt es certa la Majestat del Senyor Rey de les coses per los cathalans e predecessors lurs per la real corona e exaltacio de aquella fetes. E per conseguent deu pensar axi la sua molt excellent Senyoria com vostra illustrissima Senyoria que pus la concordia present sia fermada ab bon compliment los dits diputats e consell faran tals coses que seran a servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del Illustrissimo Primogenit e benefici del dit Principat e poblats en aquell.

11 DE JUNIO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernabé apóstol.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, entre ellas una presentada por el enviado de la ciudad de Tortosa y otra por los síndicos de Perpiñan, que fueron remitidas a los nueve de las banderas, según voto del obispo de Vich, que se tomó como deliberación, acordándose al propio tiempo otros varios asuntos de interés secundario.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias a las municipalidades de Lérida, Perpiñan, Vich, Villafranca y Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vistes les crides manades publicar per la Excellencia de la Senyora Reyna una sobre la cominacio dels feudataris e altra sobre lo guiatge dreçat a tots e sengles encara que sien gitats de pau e treua considerat que ab tot los motius de aquelles hajen altra expressio empero es vist directament esser per empatxar les deliberacions e exercit de aquest Principat fetes per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio de les libertats repos e benavenir de aquest Principat. Per ço
volem que lo deputat local de aqui en nom e per part nostra com a representants lo dit Principat a instancia vostra require los veguer sotzveguer e altres oficials que com lo efecte de les dites crides sia contra la capitulacio atorgada fermada e jurada per la Majestat del Senyor Rey e en gran dan e interes del repos e tranquillitat del dit Principat se abstinguen de publicar aquelles e si publicades les hauran aquelles tornen al primer stament en la manera que seran stades fetes ab cominacio que si ho recusareu fer nosaltres en virtud de la dita capitulacio et alias procehirem contra ells per totes vies degudes e permeses. E mostrau la present al dit diputat local per que li sia notoria nostra voluntat al qual manam que axi ho face. E sia Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. En aquests dies no ha molt passats lo honorable En Berenguer Luch Ripol sindich de aqueixa universitat nos mostra vostra letra en virtut de la qual nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix en que significam star per quant haveu ayres la Senyora Reyna e lo Illustrissimo Primogenit deuen anar en aqueixa ciutat. E jatsia molta voluntat tinguessem en desempatxar aquell empero attes la materia es de gran importancia e les fahenes que tenim entre mans son moltes no havem hagut oportunitat de deliberar fins avuy en lo qual dia havem feta certa conclusio la qual vos comunicara lo dit sindich. Nous sia maravella com de aquella clarament ab la present nous avisam car coses hi ha que per bons respectes stan millor acomenades a la lengua majorment de persona discreta. E sia lo bon Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del Gene-neral (en dos lineas, en estos textos he encontrado varias veces este error: se repite un trozo de la linea superior. No sé si es fallo del editor, Manuel Bofarull, o en el texto original ya está así) e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix etc. ut supra usque certa conclusio de la qual vos avisara lo dit sindich. Nous sia maravella etc. ut supra totum. - Los diputats e consell etc. a vostra honor apparellats.

Los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio en la prop passada cort de Leyda (estamos a 22 de mayo de 1462. Esta prop passada cort en Cataluña, con el rey Juan II de Aragón, fue en 1461) assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat. Als honorables veguers sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones en lo dit Principat justicia ministrants. Saluts e honor.
Zelants la honor de nostre Senyor Deu lo servey del Senyor Rey e repos de aquest seu Principat nos son interposats mijançers e concordadors de la questio e questions gran temps ha gitades entre los pagesos vulgarment dits de remença de una part e lurs senyors de la part altra la qual dona gran torb no solament al comerci (comercio; comers, comerç) en gran dan de les generalitats del dit General mes encara a tot lo repos e tranquillitat del dit Principat en gran deservey de la corona reyal. Es stat plasent a nostre Senyor Deu han fets les dites parts ab intervencio de nosaltres e de la dita ciutat certs apuntaments e capitols de concordia dels quals porte gran necessitat esser a vostres jurisdiccions publicats e manifestats. Per tant a servey del dit Senyor Rey e repos de la sua cosa publica vosaltres e quascun de vosaltres ab tenor de les presents exortam e encara per deute de justicia vos requerim que vistes les presents quiscu en sa juridictio los dits apuntaments e capitols de concordia dels quals vos trametem copia ab lo segell del General sotz segellada ab veu de publica crida publicats intimats e manifestats a fi que los havents interes axi senyors com vassalls qui aci no son stats presents en lo apuntament dels capitols de la dita concordia e pusquen adherir e consentir per tot lo mes de juny primer vinent de Ilur adhesio nosaltres certificar. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio en lo prop passada cort de Leyda assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat a qualsevol diputats locals als quals les presents pervendran. Saluts e honor.
Scrit havem als honorables veguers e sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones justicia exercints en lo dit Principat que vistes nostres Ietres ab veu de publica crida manifesten e publiquen certa concordia apuntaments e avinença peí intervencio nostra e de la vostra ciutat tractats e concordats entre los homens e pagesos vulgarment appellats de remença de una part e los senyors de aquells de la part altra dels quals trametem copia del segell del dit General sotz segellada. On com desijem provehir a totes coses les quals tal publicacio pusquessem empatxar o dilatar a vosaltres e a cascu de vosaltres ab los presents manam que si alguns dells dits veguers batles e altres dels dits oficials denegeran per qualsevol forma o diferian fer la dita publicacio aquells de nostra part en virtut del sagrament e homenatge per ells prestats en scrits o de paraula requeriats de fer e complir les dites coses ab
degudes protestacions. E de llurs respostes ab efecte nos certificats e contra los renitents sera feta la provisio deguda. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los señores Diputados recibieron, en este día, las cartas que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors de diputats e concell en Barchinona sie dada.
Mossenyors. Ahir En Pere de Belloch vos scrivi avisant vos del maneig que tenia per haver Hostalrich. Apres continuant sa delliberacio ell parti ab cinch cents homens e per quant los homens Dostalrich nos podien concordar axi prest com fora stat necessari tenint nos vench al dessus e dormim a la Valloria. En Verntallat dormi prop de Ostalrich un territori apellat Maçanes. Vuy de mati En Pere de Belloch es partit de la Valloria per anar a Hostalrich no empero que ells may lagen fet cert que ells fossen contents que anant ell li obririen les portes e aço crech jo ho feyen per quant si la cosa per algun destorp no venia al degut efecte ells no fossen per lo comte mal tractats pero davenli tantes seguretats que al dit En Pere de Belloch es stat vist esser necessari lo sen anar (lo anarsen; el irse) e presentarse a Hostalrich e axi ho ha fet. Com som stats alli han nos fet star passades dues hores que may lo comte ses volgut deliberar de lexar nos entrar stant a la porta que ve a Barchinona. En Verntallat stava en vista nostra e nosaltres dells. En Pere de Belloch delibera fer demostracio de voler los tellar e quastar los splets. En aço lo comte veent que la gent sen tornava devalla lo carrer avall (sidevalla sirá cap avall, no devallará cap amún) com fou be avant alguns bons homens de la vila han nos ubert la porta e axi tota la gent nostra es entrada en Hostalrich ab molta victoria. Loat sia Deu e lo beneyt Karles. Lo castell e la torra de fora no havien encara haguda pero per quant lo castell es fornit de gent de la torra se ha bona sperança de continent se haura e jo crech a la hora dara es hagut. En Pere de Belloch e jo delliberam que jo vingues aci per fer vos lo present correu per quant en Hostalrich havia tant grant tabustol que no haguerem trobat qui hi vingues. Al fer de la present es arribat En Pere de Jolia lo qual ell e jo havem delliberat de continent partir per Hostalrich per donar tota endressa que puxam als fer e manen me vostres S. lo que plasent los sia. En Sentseloni XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors prest al manament vostre Guillem Ramon Catala canonge de Barchinona.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e llur conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre algunes novitats ques dien es preparen fer contra aquesta ciutat e lo Principat e encara contra la capitulacio scrivim largament al honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat e li remetem certes instruccions de e sobre les quals coses sa a comunicar ab vosaltres. Per queus pregam affectuosament quant podem vos placia donar li fe e creença en tot lo que de nostra part vos explicara e provehir yvarçosament a la indempnitat de aquesta ciutat com sia de urgent necessitat e la triga puixa aportar molt gran e irreparable dan e inconvenient no solament aquesta ciutat mes consequent a tot lo Principat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e nostra. De Lleyda (hasta ahora solo había aparecido Leyda en estos textos. En este caso, la segunda l no se ve clara, por mal scan, está como cortada por arriba, las otras l tienen forma de alcayata con el gancho arriba izquierda) a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt gran R. N. M. e honorables providencies certas cosas de nostra part. Placiaus dar los fe e creença com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt honorables senyors. Pochs dies ha passats vos scrivim una letra de creença a vosaltres explicadera per En Jaume Tallada sindich e missatger nostre la qual creença creem haura explicada a vosaltres apres per alguns sentiments que havem en aquestes parts los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure a vosaltres mas per letra e instruccions scrivim al dit Jaume Tallada dels dits fets. Lo qual explicara largament los dits fets e sentiments a vosaltres stesament. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostra gran reverencia e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos ere recitat. Vullats a nosaltres per letre e al dit Jaume Tallada de paraula respondre a les coses per ell explicades en forma que nosaltres siam prevists a les coses necessaries com lo cars o requira. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e
guarda. Scrita en Cervera a XX del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis magnifichs e molt honorables senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. A vostres grans reverencies tremetem lo honorable micer Johan Vello doctor en leys per esplicar vos algunes coses de part de nosaltres e de aquesta ciutat. Suplicam vos li doneu fe e creença en tot ço e quant vos dira e explicara axi com aquell qui es plenament informat les cosas necessaries a aquesta ciutat e vullau sobre aquelles provehir axi com confiam e speram de vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a toto ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Mossen vaguer daquesta ciutat rebudes dues crides de la Senyora Reyna aquella huy iniciave fer publicar en la present ciutat a la qual publicacio los senyors de pahers havents aquella per obviant a constitucions privilegis e libertats del Principat et alias me han request degues requerir lo dit veguer cessar fer la dita publicacio e request per mi de concell dels honorables micer Gabriel Beralda e micer Luis Cirera doctors assidents a mi jaquists per lo honorable micer Aran assessor meu ara absent daquesta ciutat. Lo dit mossen veguer en virtut de la dita mia requesta de continent feu cessar la publicacio de les dites crides translat de les quals vos tramet dins la present interclus. De aço he volgut consultar vostres reverencies los quals manen
a mi lo quils sera plasent dege fer. De Leyda a XX de maig any Mil CCCCLXII. - Quis comana en vostra gracia P. Arnau Sagrera loctinent de deputat local de Leyda.

Siguen los pregones a que se refiere la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya et cetera. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes de que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la execucio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita lllustrissima Senyora Reyna e del Illustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los loch e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.
Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya a tots e sengles comtes vescomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones de la dita Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit per repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attentar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit senyor viles castells lochs jurisdiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen o posseesquen res en feu
per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o lla hon que sien armats e aparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustre Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent o remis ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cars e tant necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e llur concell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends magnifichs egregis e honorables mossenyors. Ahir que comptavem vint del mes de maig present en absencia mia que ab mon assessor ere anat a la vila de Reus per pendre certa informacio e proces per vosaltres a mi manat pendre e lo qual vos tramet foren publicades açi en Terragona ab veu de publica crida dues crides per part de la Serenissima Senyora Reyna de les quals dins la mia present letra vos tramet trellats intercluses. Perque consulte vostres reverencies egregias e honorables savieses de aço per lo ofici qui me es comanat. Dada en Terragona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - De vostres reverents e egregies savieses humil servidor. - Pere Arlenbau (Arlambau en otra carta anterior) deputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Siguen los pregones a que hace referencia la carta anterior iguales en todo a los ya transcritos.