Mostrando las entradas para la consulta Alguer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Alguer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de agosto de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3).
 
 
Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.


Los dits missatgers del
regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent
parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne
declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo
dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab
ell de companyhia ans entenen aquella dege
perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de
Mallorques jatsia les obres fins aci als dits
missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit
regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e
bona companyhia quels dits missatgers los han feta
e mostrada: e james ara estants en Alcaniç
los missatgers del dit regne no han haud debat
altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament
Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de
scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per
part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos
james feta paraula car fora negar lo titol reyal
e aquell minvar. Mes
veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits
missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los
dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los
fon dit clarament per algun dells que los del
parlament Darago no volien sofferir en manera del mon
que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur
tractament ne en la regonaxença de la justicia de la
reyal successio no allegants en aço
alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos
missatgers volien sostenir o esforçar
lo contrari que romprien de present ab
Arago e que pus expedient era fermar ab lo
parlament Darago resident en Alcaniç e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo
principat admetent lo regne de Mallorques per aço
havia a rompre ab los aragoneses: e com per los
dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio
de dret ab savis folos respost per lo missatger
del principat que nos daria loch a res e axi que
hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo
principat ab lo parlament Darago que admetre lo
regne de Mallorques e per aço sol rompre ab
Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que
no seria admes pero que en la no admissio daquell se
pendria escusa per lur divisio e aço
sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu
e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del
reverent parlament del dit principal o de sos reverents
missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides
colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta
concloure e finar lur admissio verbal e
nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo
primer dia fon haud per finat: be que creem ques
trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels
missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab
fets contraris e que fossen contents quen fossen
admeses com a missatgers de regne nominalment sens
entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la
regonaxença de la justicia de la successio reyal e
preparatoris e antecedents daquella axi com si de
bisbes los haguessen tornats atras a abbats
mitrats: ni james los dits missatgers del regne
tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns
singulars affers lurs sino quels faheren
demanar resposta de lur proposicio la qual los fon
dilatada fins que presupposada axi com article de fe
lur total exclusio entre lo dit parlament Darago
e los dits reverents missatgers del principat foren finades e
concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e
convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits
missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui
devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o
termes primerament segon e terç
ni que de quescuna terna hagues haver almenys una
persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la
publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres
compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats
e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits
reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt
dir en Tortosa ço que no saberen james
Alcaniç sino tan solament lo loch e
dos presidents no anomenats e lo nombre
de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.
Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal
si los dits missatgers del dit regne son stats
per menys que testimonis en lo dit acte e actes los
quals ne la los foren ne plena ne semiplenament
de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda
haver copia fins açi jatsia raquesta e de
paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant
ab lur reverencia los dits missatgers del regne en
Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur
potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo
principat el regne Darago sens concordia del dit
regne de Mallorques no podie finar: e per ço
los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cedula insertes: e james los fon
respost a aquells segons eren raquests per los dits
missatgers del regne sino tan solament quen
consultassen lo general consell del regne de
Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct
la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat
empero de lurs quereles les quals ab
colors de paraules nos poria amagar sta en los
seguents puncts. Lo primer com lo
reverent parlament del principat o sos reverents missatgers
sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de
Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure
per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat
per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent
parlament com aquella sia via compromissaria la qual
contradiccio de un sol embarga segons es notori en
dret. Lo segon article que concordats de nou persones de
necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del
dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell
regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab
los altres nou axi que fossen dotze ni aço
es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar
sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a
intimacio e notificacio de terme als competitors als dits
regne Darago e principat. Lo quart article que apres
stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç
los es stada dada copia dels capitols
convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne
exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur
continença
o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit
aci per lo dit reverent parlament daquest
principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les
dites nou persones e ara eletes sis persones per
aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells
tres. Lo sise article es lo expressat en
la resposta ara novellament dada per lo reverent
parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols
convencionats entre los reverents missatgers del dit principat
e lo dit reverent parlament Darago sino als havents
potestat de contractar ab ells: les quals paraules
no freturen de gran e subtil glosa. Perquels
dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi
algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells
com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse
e clossir del present molt reverent parlament del dit
principat e sos reverents missatgers segons es violent
presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas
saviesas e consciencies de tantes solempnes
persones en aquell entrevenients: advertints han
procehit e anantat en los dits actes ab
major benavenir que han poscut per venir ab aquella
concordia quels es stada possible e a relevacio de
majors scandols a la justicia de la successio reyal e
conexença daquella: jatsia de part de fora daço
que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells
es conagut e manifest los appareguen evidents
greuges e notoris prejudicis del dit regne de
Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne
philosophia moral ne haja demostracio conclohent
de necesitat en una de dues parts contradictorias:
perseverants en lurs raquestes offertes e
protestacions per lur descarrech e excusacio creen que
al present sia pus expedient a lur honestat e
benavenir e bona concordia del negoci lur anada
personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço
que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijançan
la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels
dits affers que si pus avant per esser tres e encara no
del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses
concordades e finades axi com per spay de nou mesos o
entorn han sperat en les parts deça o entrevenir
en los tractaments sens raho affer effectual de
lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils
es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E
seran molt aconsolats si de present los son liurades o
trameses en Barchinona ans que passen en
Mallorques bones letres e consolatorias del
present molt reverent parlament per los dits affers. E la
present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir
quatre hores apres mig jorn per lo discret en
Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia
continuada en lo peu de les dites respostes e requeren
esserlos feta carta esparça per lo notari
present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura
de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol.
1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e
honorables senyores el parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables
senyores: recebida vuestra letra e hoyda la
creença en virtut daquella por el honorable en
Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos
respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta
materia sia verinosa e total destruccion en aqueste
regno considerados los innumerables dampnatges que a la
cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por
conservar entre nos e vos unidat e hermandat et
que los otros de la dita succession mediant la
gracia divinal per nos e vos vienguan en una e
buena concordia: los dits dampnatges a part
posados havemos el tiempo de los XX dias en los
capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores
e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março
primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos
affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos
negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos
placia fazer que los ditos capitoles sean
deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct
Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e
seellada con el siello del reverend vispe
de Huesca a cincho
dias de março del any MCCCCXII. - El parlament
del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm.
311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e
honorables senyors: vostra letra he rebuda dada
en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en
acabament que posats e lexats los affers per que
me havets aci trames en lo
millor partit e apuntament que posques men degues partir e
tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia
letra a vostres reverencies noblesas e honorables
saviesas per mi tramesa hage certifficat
de ma partida scandels dans e inconvenients aci
seguits la qual me appar la donchs no haguessets
reebuda e apres se sia seguit que los
honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los
dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament
que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir
em pregaren en nom de aquex parlament que en tot
benavenir e concordia lur ab los forans daquest
regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser
e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal
que tota bona concordia sen seguira segons los
sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables
senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses
sera vist yo deure romanir o jaquir aquests
affers placieus scriuremen car yo son
prest complir vostres manaments als quals deig e son
tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt
reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra
guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e
manament prest Francesch Darill missatger trames en
regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A
los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables
personas del parlament general del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos
embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e
pora quien querria
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos
saber que recebi la carta que me embiastes por la qual
me embiastes dezir que me supplicades que mandase
sallir luego la gente de castellanos que estava
en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas
que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui
son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo
contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi
buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca
deste negocio: de la qual resposta los dese
parlament vos devedes
tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos
plasen que yo buenament pueda fazer por honra de
vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado.
Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis
dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano
de mi senyor la fis scrivir por su mandado.
- El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito
presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las
cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber
tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que
siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt
nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general
de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia
la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers
los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per
lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de
la nostra presencia e hannos apportat una letra
la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra
letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en
les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat
que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona
Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres
missatgers havets praticat tractat que tota vegada que
nos vullam entendre ab la raho de lo
fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es
necessari e mester trameta in aquestes parts de
Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e
que decontinent que la dita moneda sia complida in
les dites parts de Cathalunya farets que vendran en
Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los
pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes
altres paraules in la vostra letra contengudes havem
complidament entesa e aximatex la creença per
la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la
qual letra e creença havem haud singular plaer vehent
la vostra bona voluntat que in nostro servey
demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus
megor aquests affers pusquem metre a
exequcio havem determenat trametre la dita
quantitat de XXX millia florins Darago per los
honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano
e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos
supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits
missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita
moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer
primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos
vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa
vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos
sien recomanats car axo sera honor e excelsament
de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. -
Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de
Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors:
A la vostra molt gran saviesa
notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen
Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia
florins Darago ha aci tramesos per trametre aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir
aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es
stat scrit que ha mester aci per ferne la honor
del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los
rebelles e traydors: los quals diners son tots
en diners de Florença o ducats dor comptant
quescun flori per XV solidos barchinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer
Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa
manera que dels dits XXX millia florins havem preses
altres D florins de Florença que havem donats a la
dita galea que per menys noy volia anar e somnos
obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres
senyors per vostra gran bonesa los pagarets
aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat
e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits
XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e
no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a
la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos
humilment e cara que en les dites coses vullats eus
placia treballar e fer treballar axi com be sots
acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones
provisions que fer si pusquen e quels dits D florins
que nosaltres havem presos e donats a la dita galea
dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e
distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra
manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri
e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa
mester; e queus placia fer cuytar lo fet per
manera que la gent hic sia mijant abril o al pus
luny per tot lo mes dabril per tal que puscam
tallar les lavores de Sacer qui sta huy
en mal partit per fam que no han que menjar. -
Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien
aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga
de lur sou car aqui los seran dats a raho
de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI
solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car
flori Darago noych es axi corrible com lo
ducat o flori de Florença. Aqui van ab la
moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e
Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble:
sia merce vostra despatxarlos e de darlos
endreça
bona e presta que en lo dit temps sian aci car
si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la
vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce
provehir envers nosaltres que hajam qualque
sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos
lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita
vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de
Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar
consell e recapte ques mantenguen per lo
dit senyor: car si guerra es los dits castells nos
poran sostenir si provehits no son de ço quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor
que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques
pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana.
E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats
fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del
mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los
vostres humils servidors quis comanan molt en vostra
gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los
consellers e prohomens de la vila del Alguer.
(N. E. A mí me parece que los de Alguer, Alguero, escriben en perfecto occitano, y supongo que hablarían parecido en esos tiempos, 1412.)

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba
el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió
a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para
discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento
valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo
con los catalanes sobre la elección de los nueve
compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de
Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el
parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.

Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm.
315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium
congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini
archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta
reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando
Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in
Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo
Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii
archidiachono Terracone Philippo de Medalia
archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis
Barchinone et multum nobilibus Johanne comite
Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa)
et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de
Bages Dalmacio Çacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus
Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo
Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes
Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse
sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis
et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino
Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre
Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de
Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus
comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur
de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod
poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat
deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare
de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt
quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum
archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in
hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus:
attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni
et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis
videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum
regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio
et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum
conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis
die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum
conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis
acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam
ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus
et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli
Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii
notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después
de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se
presentó para instar que se procediese luego a la elección de los
nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente
reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa
el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis
demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte
successionis regie electis que ibidem remanserunt et
quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex
dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit
occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac
Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione
Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante
absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt
nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona:
qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit
simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius
nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem
personas que facere debent examinationem nostionem et
publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas
conscientias illius qui est noster verus rex et princeps
post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo
capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus
de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit
dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi
contentabantur de certa nominatione certo modo fienda
de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem
de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis
sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis
conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum
regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et
requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et
per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro
eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer
Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge.
- Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça.
- Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço
es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de
mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis
personas de les XXIIII ço
es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles
reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons
lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus
quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas
et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi
dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum
ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem
votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus
episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie
elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars
dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro
terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac
Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie
dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda
donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens
quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo
oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod
remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen
quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat
ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis
duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula
et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater
dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone Guillelmum de
Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum
doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina
et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna
Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem
episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium
Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater
Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de
Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris
doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit
honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa
decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in
Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda
donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater
dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem
cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum
reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis
abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in
Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. -
Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit
quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles
Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum
nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de
Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum
domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de
Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit
quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de
reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus
Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis
utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit
ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro
terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si
tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus
honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire
cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium
Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item
dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni
sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum
videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum
regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam
habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione
dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis
Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem
et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii
dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis
Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino
Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra
Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium
Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro
terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum
Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus
Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant
Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit
quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item
honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo
domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus
Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum
dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi
jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro
terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses
voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec
transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem
Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus
dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem
fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum
de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli.
- Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur
oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur
majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super
proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati
jurarunt super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum
conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler
Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis.
- Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus
comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt
honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum
de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum
doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio

Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius
datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum
Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad
exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la
tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no
habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia
por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii
anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de
Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano
in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario
per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt
michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum
predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta
per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum
novem personarum que facere debent nostionem et publicationem
regis et quod facta de dictis votis vera computatione per
ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum
votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet
reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone
et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes
reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium
Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium
Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de
Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio
milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de
Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus
concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis
ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia
Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant
diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista
civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant
multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et
quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis
non potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo
aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare
et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que
alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de
Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam
rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino
archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de
Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et
Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro
Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et
nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti
requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu
dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la
comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo
alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats,
embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento
que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la
misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm.
318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis
senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. -
Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de
nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los
sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos
certifficam per la present que jatsia per nostres peccats
aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa
mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e
senyor de loabla recordacio derrerament defunct
fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs
perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e
fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem;
pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e
pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua
gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos
han preservats XXII meses han passats o entorn de tots
los dits perills e dampnoses e grans adversitats e
havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament
en lo principat dessus dit mas encare en altres
regnes e terres de la dita corona diverses mals
scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant
com es stat en nosaltres continuadament en los affers
de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora
de nostre vertader rey e senyor ab tota
sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E
jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la
indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los
dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de
quens dolem singularment: empero per gracia divinal e
singular treball e cura de aquest parlament los dits affers
son huy en bona e fort notabla disposicio car
segons crehem siats ja informats en lo mes de
janer prop passat nosaltres tramessem gran e
solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama
e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e
disposicions a la dita discusio e conexença necessaris
expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta
concorda e fina ab lo dit parlament del regne
Darago tots los dits preparatoris molt loablament e
solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran
seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual
concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost
premesa certa protestacio per los dits valencians e
altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per
exequcio dels dits affers restava tan solament que los
parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir
nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis
han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los
competitors de la dita corona volran alegar o
proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar
segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver
per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los
parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab
grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e
jatsia que segons juhi humanal considerades les
multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix
imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james
concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones:
pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e
famosa nascio perescha usant de sa infinida
potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e
concordats los dits parlaments en la manera seguent:
ço es que huy dada de la present aquest
parlament en concordia e los missatgers del regne Darago
e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per
aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents
la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps
segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e
nomenades les dites nou persones les quals son les seguents:
los molt reverends pares en Christ e honorables senyors
mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets
archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en
leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors
mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en
Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch
Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa
mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en
decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent
Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors:
e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp
daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e
rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio
de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres
que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de
Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e
enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia.
Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla
disposicio en que son posats: vullats donchs molt
honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e
leyal sotsmes a la dita corona devotament
considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no
solament en los temps passats donant a aquesta nascio
singulars prosperitats e victorias e

prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes
encara en lo present preservantnos de sinistres
scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren
los regnes e
terres viduats e orbats de lur
rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan
singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta
consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat
e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa
consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de
tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e
justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant
ab pença indifferent e devota la gran probitat
leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa
antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e
inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular
abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran
consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars
virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen
e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de
aquelles expendides
publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol
de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure
que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo
fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona
maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e
obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o
miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e
predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant
approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio
inveterats peccadors se son convertits. Pensats
donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les
dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia:
e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes
gracies retets benediccions e lahors donant orde
cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons
misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien
generalment fetes car semblant sera aci fet per
nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en
lesdevenidor vulle per sa merce illuminar
les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament
de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa
publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil

CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña
Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar
algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba
puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat
de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a
vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que
los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia
present dixi als honorables jurats quels plagues
desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues
aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona
fi los dits affers ab ells ensemps pus
fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes
deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A
la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria
e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me
seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem
ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los
dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne
sera loat e vosaltres aconsolats e ab
concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al
loch dipputat a la general congregacio. E sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit
vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey
e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en
regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo
escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que
recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una
comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina
viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba
al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores
de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum
generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et
protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum
Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores
illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum
de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus
cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem:
attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare
debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis
expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente
per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone
probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate
et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas
personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et
qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt
principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et
publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum
quatenus reipublice regnorum et principatus corone
regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit
satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et
attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam
dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint
examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis:
exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure
canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum
consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et
invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et
publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus
requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse,
pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve
compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña
Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le
notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del
mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios
de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los
compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió
también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el
sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán
de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del
día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los
diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron
leídas las cartas que siguen: 



Núm. 321. Tom. 19. fol.
1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat
en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e
savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables
savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer
ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables
affectualment nos pregats
vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta
ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments
que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses
en la dita vostra letra son molt pus largament
enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general
de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de
Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech
e cura special e consideram encara don lo dit general
en major part ha pres e pren son nodriment e ha son
stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio
e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts
prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom
al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats
admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis
vulle imaginats: ans lo quens es pus cru
sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra
manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en
termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt
reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als
dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que
per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts
ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que
aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons
deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol
augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech
que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament
puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien
utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos
perdonets com a present no defferim als prechs qui
per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets
segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI
dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de
Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.


Als tres molts
reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents
lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat
de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables
senyors placia a saber a las vostras tres redubtables
reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo
jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir
anant en lo compromis feyt entre los officials
del senyor rey Darago e luy anavam delliberats
devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em
stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats
a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes
aysi presents
davant los quals lo dit compromis ha stat principiat
davant los autres conseliers de la dita ciutat
dels quals encara non havem pogut haver deguna
expedicio jatsia hi hajam feyta
tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat
puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e
be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig
de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em
stats informats que lo bastard Doria ha
requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit
senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e
sus ayço los missatgers del dit Doria
son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara
maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e
vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses
e que vulle e entenda am e feig complir e seguir
les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja
observat e guardat la treua duna part e daultra
jurada e per conseguent ço que
los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni
dejen esser irasits a las causas per ells requisides;
tan humilment quant podem supplicam a las
vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler
ausir e entendre las nostras rasons e detenir
los dits missatgers de supersesir en la dita armada per
ells requisida entro a tant que nos hajam
enformat lo vostre molt honorable
parlament del contrari de ço
quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si
tost com siam per los
dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt
reverents nobles e honorables
senyors la causa principal haura bona fi a
la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre
Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e
honorificancias am creysament de bens e de
honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març.
- Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor
apparellats.

parte 4

domingo, 24 de mayo de 2020

N. 11. Legajo de cartas reales y autógrafos. Apoca, portis

N. 11.
Legajo de cartas reales y autógrafos.

Die veneris XI mensis decembris anno predicto (1506).

Apoca de XXXXVI solidis et sex denariis expensis in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Barcinonae.
Sit omnibus notum. Quod Ego Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba Regiusque Archivarius et seu tenens claves Regii Archivi Barcinonae confiteor et recognosco vobis Magnifico Bartholomeo Ferrer Regiam Thesaurariam Regenti. Quod dedistis restituistis et solvistis mihi numerando omnes illos Quadraginta sex solidos et sex denarios monete Barcinone quos ego solveram personis et causis ac rationibus exaratis in quodam computo per me vobis tradito cuius verba hec sunt.

Compte de les despeses fetes en eper les portes del portal del Real Archiu de Barcelona per Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor en lo mes de octobre any MD e sis. Primo per refer dites portes mudant hi barres noves e faen les tornar de dues a una planajar e cimentar aquellas. E per claus e port de portarlos a casa del fuster e per tornar les a son loch. E axi per jornals e guix ha pagat a Joan Xammar fuster XXIIII solidos e sis diners. Item ha pagat a Pere Bonfill alias Alguer ferrer per les tancadures ço es pany e dues claus ab moltes guardes e I anell gran de ferro car les primeres tancadures de dites portes eran tan dolentes que ab una agulla facilment si obrire.

Et ideo renuntiando exceptioni non numerate et ex causis et rationibus predictis non solutae pecunie et doli mali facio vobis de praedictis quadraginta sex solidis et sex denariis presentem apocam de soluto in testimonium premissorum.
Actum est hoc Barcinone die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo sexto. Sig+num Petri Michaelis Carbonelli predicti qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Carbonellus scriva et Archivarius Regius ac Petrus Castello notarii Cives Barcinone. 

Fernando II de Aragón, Católico, N. 11. Legajo de cartas reales y autógrafos. Apoca, portis


Documento 12

viernes, 14 de junio de 2019

PARLAMENTO EN BARCELONA, 1410

PARLAMENTO EN BARCELONA.
Núm. 1.
CONVOCATORIA (1).
Tomo 21, fol. 2027.
 
/ Parte de la colección de Bofarull, tomo I /

(1) Aquí donde empiezan las actas del parlamento conviene prevenir al lector de ciertas circunstancias que, ignoradas, podrian ponerle algunas veces en duda sobre la exactitud de los traslados y fidelidad de los estractos de este proceso; y que podrán servirle tambien para los demás que sigan formando parte de esta publicacion.

Las actas del parlamento catalan y compromiso de Caspe abrazan los tomos 14 - 22 de la coleccion de procesos de cortes que conserva este archivo; pero lejos de ser completa semejante coleccion, faltan en ella algunas cortes de las que consta se celebraron a los catalanes en particular, bastantes de las generales, y casi todas las celebradas a los aragoneses y valencianos. Algunas de ellas sabemos que se conservan en el archivo de Valencia; pero las mas, que hubieran debido hallarse en Zaragoza, desaparecieron seguramente cuando la general ruina de aquella ciudad por los años de 1808. Tan sensible falta nos priva de publicar simultáneamente, como hubiéramos deseado y lo requeria el buen orden, las actas de los parlamentos ó juntas que legal ó ilegalmente celebraron tambien los aragoneses en Calatayud, Zaragoza, Alcañiz y Mequinenza; y los valencianos en ValenciaVinarozTraiguera y Morella; pues de todas esas asambleas no existen en este archivo otros documentos auténticos, que la correspondencia inserta en las actas del parlamento catalan. Obsérvanse tambien en estas bastantes lagunas, que si bien no desvirtuan de ningun modo su autenticidad, perjudican notablemente á la claridad y completa noticia del asunto que en ellas se ventila. Obra de diferentes escribanos y secretarios, se ve claramente que algunas de estas faltas son debidas al descuido de los amanuenses, que dejaron de continuar documentos que debian insertarse; pero no son ellas las mas importantes: al método seguido al redactar dichas actas, y a la organizacion especial del parlamento y de la junta de Caspe debe seguramente atribuirse el que nos falten ahora los alegatos de los pretendientes ó de sus abogados, los documentos que presentó cada uno para fundar su derecho, gran parte de la correspondencia e instrucciones secretas emanadas de los parlamentos, y otros muchos justificativos que podrian ilustrarnos para penetrar el misterio con que hasta cierto punto se presenta aun envuelto el resultado final de aquella controversia, y conocer todas las buenas y malas artes que se pusieron en juego para conseguirlo.
El nombre de proceso que llevan todas las actas de cortes y el formulario enteramente curial de que en ellas se usa autorizan a pensar que quizás todas las escrituras y demás justificativos de este de que tratamos se reunieron en pieza separada, con arreglo a la práctica seguida entonces en
cualquier litigio: si así se hizo, aquella pieza separada ha desaparecido. En cuanto a la correspondencia e instrucciones que nos faltan, debe considerarse, que organizado el parlamento en comisiones autorizadas muchas veces con facultades omnímodas, muy a menudo cuidaban estas de despachar por sí y ante sí su respectivo negociado, dando ton solo cuenta al parlamento de su final resolucion, y comunicándole o no los antecedentes segun mejor conviniese. No es, pues, de estrañar que falten ahora en sus actas muchos de aquellos papeles, porque estas poco mas contienen de lo que fue leido y publicado en sesion plena de todo el parlamento. Pero aparte de todo esto, y sin contar con los documentos presentados por cada competidor, ¿qué se hizo el cúmulo de escrituras, copiadas algunas de los originales de este archivo; memorias, crónicas y otros escritos, que consta fueron remitidos a Caspe por la diputacion del principado para instruccion y noticia de los jueces o embajadores? Nada de esto existe en este archivo, y todo induce a creer que parte de aquellos papeles quedaron en poder de las mismas personas a quienes fueron remitidos.
A pesar de estos defectos, de la insignificante falta de algunos folios, y de la equivocada colocacion que se dio a otros al reunir en volúmenes los legajos, cuadernos y pliegos sueltos que formaban estas actas, su legitimidad es intachable. Siendo, pues, tan digno de memoria el hecho a que se refieren, y su interés tan manifiesto, hubiera sido imperdonable descuido el no encabezar con ellas esta colección.

En Guerau Alamany de Cervello cavaller gobernador general de Cathalunya. Als honrats e amats los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona saluts e dileccio. Ben sabets lestament en que al present per mort del molt alt senyor en Marti rey Darago de loable recordacio son los regnes e terres de la dita corona real Darago e quant es necessari als cathalans tenir parlament general per soccorrer a les urgents necessitats iminents al principat de Cathalunya specialment per la mort del dit senyor e per posar lo dit principat en degut estament ab consell dels prelats et persones ecclesiastiques barons cavallers et homens de paratge e sindichs de universitats de ciutats et viles reyals del dit principat: perque affectuosament vos pregam et ab la present vos requerim e amonestam que per tenir lo dit parlament axi com es de gran necessitat constituats de vosaltres certs sindichs et procuradors qui per aqueixa ciutat sien a XXXI dies del prop vinent mes dagost en la vila de Muntblanch la qual a tenir lo dit parlament havem assignada ab poder bastant de consellar provehir e ajudar en totes les dites necessitats e specialment si necessari sera sobre la forma e manera ques deu tenir per lo dit principat ensemps ab los altres regnes e terres de la dita corona en tractar e ordenar de la succesio dels dits regnes e terres de la dita corona Darago la qual successio lo dit senyor rey en Marti en la sua fi volch e ordona esser dada a aquell qui per justicia pertangues. E per ço com la on ha multitud de gents ha persones de diverses enteniments per la qual diversitat moltes de vegades se segueixen escandels e sabets quant seria nohible en aquest temps: per ço aparia si a vosaltres semblara bo que los qui vendran al dit parlament sien pochs en nombre e que per mils demostrar benignitat fraternitat caritat unitat e amor vera venguen en la pus simpla et honesta manera que poran: e aço no dilatets si la perdicio del dit principat posat en extrema necessitat desijats esquivar: e en aquests affers et tots altres hajats a memoria la gran feeltat e naturalesa que vostres predecessors et vosaltres havets totstemps hauda en conservacio e creximent de la dita corona reyal. Dada en Barchinona a XXII dies de juliol en lany de la nativitat de nostre senyor mil quatrecents deu. - Gubernator.

 

/ a partir de aquí pongo tildes en palabras que no la llevan, ejemplo, día, también. /
En virtud de la preinserta convocatoria se reunió efectivamente el parlamento en Montblanch el día señalado, 31 de agosto de dicho año 1410; mas habiendo sido muy pocos los que concurrieron, ya por el estado de zozobra y desgobierno en que empezaba a hallarse el principado, ya también por las enfermedades que a la sazón reinaban en aquella villa; reunidos bajo la presidencia del gobernador en la iglesia de san Miguel, el día 10 de setiembre, resolvieron prorogarlo para la ciudad de Barcelona y día 25 de dicho mes, como efectivamente se hizo (1).

(1) Véase el poder otorgado por Fr. Fernando de Siscar a Fr. Galceran çarroca, inserto en el acta de la sesión del día 30 de setiembre, con lo allí notado.

SESIÓN DEL DÍA 25 DE SETIEMBRE DE 1410.

Reunidos en una de las salas del palacio real de Barcelona el gobernador general del principado y solos trece individuos del parlamento, sin contarse ninguno del brazo militar, que concurrieron a esta sesión, abrióla el gobernador en estos términos:
Núm. 2. Tom. 14. fol. 152. (Estas citas se refieren a la colección de procesos de cortes.)
Senyor e vosaltres altres senyors qui açi sots presents: yo estant a la vila de Muntblanch ab assentiment de la major part de les condicions del principat de Catalunya qui lla eren per les morts qui en la dita vila eren mude lo parlament al present día de vuy a aquesta ciutat de Barchinona. E per ço com segons he sentiment alguns barons e cavallers e missatgers e sindichs de ciutats e viles reyals son en cami per venir a aquest parlament: yo si a vosaltres par nius ve plasent enten lo present parlament se deja continuar a dimarts primer vinent per lo mati sino apres de dinar.

Tomó luego la palabra el arzobispo de Tarragona, y dijo:

Núm. 3.

Nosaltres mossen segons que ja en la vila de Muntblanch fem protestam que per la convocacio del present parlament e prorogacio daquell e mutacio del loch per vos fetes ne per alguns altres actes fets e fahedors per vos no sia nens puxa esser fet ni engenrat o en alguna altra manera tacita o expressa causat algun prejudici lesio novacio ne derogacio alguna a nostres privilegis costums ne libertats ans aquells e aquelles nos romanguen salves e illeses. E ab aquesta protestacio la cual volem que puxe esser ordonada e dictada largament e daquella esser feta carta publica a nosaltres plau que en nom de Deu la prorogacio del dit parlament sia feta.

Por último añadió el gobernador:
Núm. 4.

E yo axi com aquell qui no he cor ni voler de prejudicar vosaltres ni altri admet vostra protestacio tant com per dret e justicia sie tengut sens prejudici e derogacio de les regalies e preheminencies reyals e de mon offici.

A la protesta del arzobispo de Tarragona se adhirieron igualmente los síndicos de Barcelona, Perpiñan y Figueras, únicos que se hallaban presentes al abrirse la sesión, y los de Gerona que se presentaron después de comenzada; y luego el gobernador, con el beneplácito de todos los asistentes, prorogó el parlamento para el día 30 de este mismo mes.

SESIÓN DEL DÍA 30.

Reunidos en número considerable los individuos del parlamento con el gobernador general, ante todo les celebró misa y predicó el arzobispo de Tarragona; y luego, antes de pasar a constituirse, Francisco Burgués, otro de los síndicos de Barcelona, presentó a nombre de todo el brazo real la siguiente protesta o requirimiento:

Núm. 5. Tom. 14. Fol 154.

Jatsia lo braç o condicio de les ciutats e viles reyals present en aquest parlament per costum antich sia en possessio de seure mesclat ab los altres braçes e axi ho haja en altres parlaments per justicia obtengut et fos just et rahonable axis observas en lo present parlament tot empatxament postposat: empero per no empatxar ni dilatar los fets dels quals se deu tractar rahonablament en lo present parlament qui requiren gran celeritat e per expedicio del dit acte toquant la successio e preparatoris daquella tan solament lo dit braç o condicio reyal en lo present parlament per los dits sguarts flixara seure en lo loch hon ha acostumat de seure en corts generals en lo principat de Catalunya: protestant que lo seure que fara no li puxe esser tret a consequencia en altres parlaments ni quant tractaran altres actes ans tot lur titol possessio us et costum de seure mesclat ab los altres braçes segons lur antich costum stigua en tota sa força efficacia e valor lo present singular acte no contrastant. De la qual protestacio e totes altres coses contengudes en la present cedula requer lo dit braç o condicio que per vos notari sia feta carta publica a ell et a cascuna universitat dell et liurada quant lan volran (1).

Leido este escrito, pidieron copia de él para contestarle, y protestaron preventivamente de las pretensiones que en él se indicaban, el arzobispo de Tarragona y el conde de Cardona, a nombre de sus respectivos estamentos. En seguida se dio allí mismo audiencia al enviado de don Alfonso, duque de Gandía, y conde de Ribagorza y de Denia, en cuyo nombre presentó la carta que sigue:

Núm 6. Tom. 14. fol. 155.

Als noble e molt honrats lo gobernador lo batle general e los veguers e altres qualsevol officials reyals del principat de Cathalunya o lurs lochtinents. Nos don Alfonso del alt infant en Pere Darago que Deus haja fill duch de Gandia e comte de Ribogorça e de Denia vos enviam molt

(1) Se ha continuado aquí esta protesta, porque, cuando no tuviese otro interés, indica una de las diferencias que existían entre las cortes y los parlamentos.



Leido este escrito, pidieron copia de él para contestarle, y protestaron preventivamente de las pretensiones que en él se indicaban, el arzobispo de Tarragona y el conde de Cardona, a nombre de sus respectivos estamentos. En seguida se dio allí mismo audiencia al enviado de don Alfonso, duque de Gandía, y conde de Ribagorza y de Denia, en cuyo nombre presentó la carta que sigue:

Núm 6. Tom. 14. fol. 155.

Als noble e molt honrats lo gobernador lo batle general e los veguers e altres qualsevol officials reyals del principat de Cathalunya o lurs lochtinents. Nos don Alfonso del alt infant en Pere Darago que Deus haja fill duch de Gandia e comte de Ribogorça e de Denia vos enviam molt
a saludar. Be creem no ignorets com per la gran triga e dilacio sobre la declaracio de la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago apres mort del senyor rey en Marti de gloriosa memoria fahedora per sa diuturnitat es e pot esser presta a grans et insuportables scandels perills et damnatges de tota la terra e senyoria Darago en gran dan et desfavor de lur dret rey et senyor: perques cove que nos a qui apres del dit senyor entenem certament ques pertany la successio dels dits regnes e terres la qual molts dies ha passats havem adita e acceptada instem e cuytem vostres naturalesa e leyaltat les quals tots temps ab gran esforç tro a scampament de sanch e mort inclusivament havets mantenguda et conservada a donar bona et breu fi e acabament a degut effecte e ostensio daquella justicia ques pertany. On com hajam per nostre dret ab gran diligencia ab solemnes doctors fet veure e examinar tots los testaments dels reys passats e clarament hajam ab aquells trobat e conegut los regnes e terres de la corona Darago apres mort del dit senyor a nos pertanyer com sia ciar e en ubert a tot hom qui veure e saberho vol majorment per lo testament del senyor rey en Jachme de gloriosa memoria tresavi nostre lo qual conquista los regnes de Valencia e de Mallorques de mans de infels axi ordonant apres de la institucio del infant en Pere primogenit et hereu seu ço es que sis convengues quel dit infant en Pere primogenit seu o los fills daquell legitims mascles o descendents daquell en dreta linea mascles legitims sens fill o fills legitims et mascles morissen lo regne Darago ab totes ses terres fossen devolutes a certs substituits seus e deffallints tots los dits substituits derrerament volc e stabli que tots los seus regnes e terres devolvessen a aquell qui a ell fos pus proisme en linea de parentela lo qual empero los legitim e mascle e devallas per dret grau de son linatge segons que en lo dit testament pus largament es contengut. Donchs com tots los dits descendents del dit rey en Jachme per la dita dreta linea hajen finits sos dies sens fill o fills mascles e legitims trosus en lo senyor rey en Marti derrer descendent per dreta linea defunt e ja ans de la mort del dit rey en Marti tots los altres substituits contenguts en lo dit testament fossen defallits: segueixse que tots los regnes e terres e tota la heretat per lo dit testador al dit seu primogenit lexada pertany a nos qui som pus proisme al dit rey en Jachme en linea de parentela e som mascle e legitim descendent daquell de mascle per dret grau e de son linatge. E ultra nostra justicia en la dita successio a nos competent no solament per lo dit testament mas per altres justes rahons encara vosaltres deuen induhir a spatxar et declarar nostra justicia de la dita successio a nos pertanyent les preheminencies e esguards los quals nos havem a la casa Darago car entre aquells qui devallen per dreta linea masculina de la dita casa cessant parlar daquells qui per linea femenina devallen daquella qui son estranys com no hajen tan bon dret com nos en la dita successio no sia algu dins lo regne ne fora daquell haja los dits sguards a la dita casa segons nos havem ço es com lo senyor infant en Pere pare nostre fon fill legitim del rey en Jachme ço que no ha altre. Item mes que som net del rey en Jachme que no ha altre. Item que som nebot del rey Namfos que no ha altre. Item que fom et som cosingerma del rey en Pere que no ha altre. Item que fom et som oncle dels reys don Johan e don Marti que non ha altre. Item que som primer en temps a la casa Darago com siam major de dies que algun altre e som natural de la casa et regnes Darago e per conseguent dejam esser primer et millor en dret. Item per ço com altament e loable havem servit a la dita casa e los reys et regnes daquella en totes guerres et affers que en nostre temps son stats en los dits regnes metents et despenents axi nostra persona ab scampament de sanch e longa preso de aquella com bens de nostres sotsmeses e servidors e perdiment de lurs persones en mantenir sustentar e conservar la dita casa mes que altre qui dret si digua segons que aço a tot lo mon es notori. E per conseguent com fossem derrer en temps ço que no som seriem et som pus fort primer e millor en dret en la dita successio que algun altre segons es lo conservador de la nau a altre creedor primer en temps: ne havem menys parents amichs et servidors et ab que los mantengam ab totes coses si mester era que algun altre: per ço ab gran ansia y congoxa pregamvos e vostra vera fealtat ab aquella major instancia que podem requerim que ab tota solicitut e virtut havents Deus davant vostres ulls e lo deute per lo qual sots tenguts e obligats a la casa Darago al pus tost et breu que porets entenats reyalment e de fet a la expedicio publicacio e deliurament del dret de la dita successio com lo contrari seria gran carrech de vosaltres e daquells qui ferho han e portantho breument a final conclusio segons dit es serets dignes de gran laor et honor e nomenats preservadors de la dita casa e corona reyal Darago e desviadors de tot sinistre mal et perill de aquella: pregantvos que de les dites coses lo pus prest que esser pusque hajam vostra resposta tal com de vosaltres per los esguarts damunt dits se pertany: e per vostra acostumada bondat permetats de la presentacio de la present a vosaltres fahedora per conservacio de nostre dret e justicia esser feta carta publica. Dada en la nostra vila de Gandia ab nostre segell comu sagellada lo segon dia de setembre del any de la nativitat de nostre senyor mil quatrecents deu.

Iguales cartas y en los mismos términos presentó dicho embajador a los del brazo real y a los del eclesiástico.
Despedida la embajada, tomaron luego asiento todos los concurrentes, que eran quince por el estamento ecclesiástico, treinta y cinco por el militar y diez por el real, y habló el gobernador como sigue:

Núm 7. Tom. 14. Fol. 160.

Segons la gran desolacio tribulacio e grans perills en los quals lo principat de Cathalunya ensemps ab los altres regnes e terres de la corona reyal Darago es posat per la plorosa mort del molt excellent princep e rey nostro en Marti de gloriosa recordacio a tots es massa notoria majorment com per desaventura nostra cert et indubitat succeidor nons sia romas: per ço considerats los inconvenients escandols errors et perills ques poden e sacostumen seguir per estar longament sens rey cap et senyor per proveir a perills … e com a governador de Cathalunya creat en vida del senyor rey qui Deus haja e confermat en larticle de la sua mort he convocats e appellats vo ... per ço que migançant la gracia divinal de la qual tots bens devallen e proceexen e la gran providencia de vosaltres sia a les dites necessitats e grans perills subvengut e ajudat. Perque senyors vos prech amonest et requir en la millor forma et manera que puix et deig per carrech de mon offici que servant la sancta et loable amonestacio e ordinacio quel senyor rey que Deus haja feu en la fi de sos dies ço es que ab vera unitat e concordia dels altres regnes haguessem et obeissem per nostre rey e senyor aquell a qui per justicia pertangues: vullats postposar totes parcialitats e desordenades affeccions per haver sol sguard a Deu justicia e a vostra leyaltat e aquella mantenir guardar e conservar segons han fet tots temps vostres predecessors e vosaltres mateixs: per ço que lo gran renom de la nacio cathalana preycat et scampat per tot lo universal mon no peresqua nis trabusch ans sie mantengut e purament guardat: e que ab vetlada cura e sobirana diligencia vos vullats sforçar en obrir et trobar vies e maneres com ni per quina forma e hon se deura ab los altres regnes e terres de la dita corona comunicar parlar e praticar daquesta successio e conexer de la justicia dels pretenents haver dret: e aço lo pus prestament que esser puxe com tota trigua aministra et aporta perills et mal temps segons que per mossen larquebisbe vos es stat assats largament e mills que yo no ho sabria dir en son sermo explicat. E entretant fins que aço sia finat e a nostre senyor Deu haja plagut demostrar e donarnos en unitat et concordia aquell rey e senyor que per justicia deura succehir e senyorejar nosaltres vullats proveir al bon regiment e altres necessitats del principat e ben publich de aquel haventvos sius plaura en tots aquests affers per tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat et la cosa publica ne report utilitat e la gran fama de lealtat daquesta nacio sia conservada e augmentada per vostres virtuosos actes e loables operacions. E aquestes son les causes per les quals yo he convocat e appellat lo present parlament: son cert que vostra gran providencia ho haura molt mills entes que yo no ho he sabut dir e mester que es.

Terminado el discurso del gobernador, contestó el arzobispo de Tarragona en estos términos:
Núm. 8.

Mossen ab les protestacions salvetats e retencions acostumades e ja dessus insertes ço es que per la convocacio del parlament e prorogacio et prorogacions daquell et mutacio del loch fetes e fahedores ne per algun acte contrari per mi o per los de la condicio ecclesiastica fet no sia prejudici lesio derogacio o novacio alguna als privilegis franqueses e libertats e usos nostres ans sobre aquelles e aquells nostre dret e interes e encara lo del senyor rey e vostres com a governador e les preheminencies sues e vostres romanguen illesos et salves segons damunt es pus largament expressat: a mi et als altres de la condicio et braç ecclesiastich plau entrar parlar per tractor deliberar e concordar dels fets e manera per vos mossen explicades e proposades en tal guisa e manera si plaura a Deu que ell sera loat e beneyt e lo principat de Cathalunya ne reportara honor et profit.

Con la respuesta dada por el arzobispo conformáronse todos los del brazo eclesiástico, los del real y el conde de Cardona; pero Rogerio Bernardo de Pallars, hijo del conde de Pallars, protestó manifestando su disentimiento de que se hubiese trasladado la asamblea a Barcelona. Contestáronle dicho conde de Cardona y otros varios, ofreciéndose a presentar por escrito las razones en que se fundaban para apoyar dicha traslación. El doncel Gerardo de Sanahuja con otros sus parciales, que se titulaban brazo real de los caballeros y hombres de paraje, presentó también y pidió fuese leída una cédula en que se alegaban algunas razones contra la indicada traslación; y aunque al principio se opusieron algunos a su lectura, por la denominación de brazo real que en ella se atribuían los esponentes (1), al cabo se accedió a ella, contentándose el gobernador, el arzobispo y
casi todos los síndicos de las ciudades con pedir copia de ella para refutarla. En cuanto a la mutación de lugar, manifestó el arzobispo de Tarragona, que el estamento eclesiástico seguiría el partido que le pareciese más fundado, en vista de las razones que alegasen cada uno de los altercantes; siendo por lo mismo de parecer que debiesen todos presentarlas por escrito, para que
nombrándose a propósito una comisión, y dado por esta su dictamen, pudiese el parlamento proveer lo conveniente. Indicó además, que sobre el pretendido brazo de los caballeros podía también adoptarse el mismo medio conciliatorio. Por último, después de haber Arnaldo de Santa Coloma manifestado que como procurador del vizconde de Castellbó no podía consentir, hasta que lo hubiese consultado a su principal, en que el parlamento se celebrase en Barcelona; y de haber los síndicos de las ciudades protestado contra su traslación a otro punto, suspendióse la sesión de este día, para continuarla por la tarde en el mismo lugar (2).

(1) Estas pretensiones de los caballeros y hombres de paraje a formar brazo por sí continuaron con más o menos empeño durante todo el parlamento, y aun mucho tiempo después; hasta que el rey don Fernando, en las cortes que celebró en Barcelona a los catalanes en el año 1412, dio su real sentencia, negándoles lo que pretendían, y mandando que debiesen unirse a los demás nobles y barones, formando juntos el brazo militar.

(2) Al final del acta de cada sesión continúa el escribano secretario la prorogacion para el día y hora que se señalaba, con la protesta que contra ella hacían todos los asistentes. Fundábase esta en que el parlamento, creyendo obrar por derecho propio mientras vacaba la corona, no reconocía en el gobernador facultad alguna para hacer tales prorogaciones y convocatorias, ni para tener ninguna intervención en el parlamento: disidencia que se concilió más adelante por medio de árbitros, adoptando el temperamento de que el gobernador presidiese tan solo dos o tres veces al mes, verificándolo en los demás días el arzobispo de Tarragona, como personaje más calificado del parlamento, aunque siempre bajo la respectiva protesta de ambas partes. Así fue que desde entonces, cuando intervenía el gobernador, este era el que prorogaba; y cuando el arzobispo,
hacía la prorogacion el mismo parlamentum per se.

Congregado de nuevo el parlamento a la hora indicada, presentóse Francisco çatrilla con la siguiente carta de Pedro Torrelles:
Núm. 9. Tom. 14. fol. 168.

Molt reverents egregis nobles et honorables senyors. Per altres letres vos he certificats e per mossen Ramon de Perellos del estament daquesta illa en quin punt ere. Ara vos certifich per la present ab desplaer com Longosardo es perdut e fon intrat en aquesta manera ço es que miçer Cassa Doria qui te vuy Castell Jenoves se ajusta ab quatre naus armades en les quals ere Artal Dalago e arribant a Longosardo posaren tota la gent en terra dissapte a XVI dies del mes dagost prop passat e començaren de combatre la torre de Sent Jordi e estrenguerenla en tant que aquells de la torre vengueren a patis: e de fet lo sendema que fou digmenge per lo mati ells alçaren la bandera de Jenova en la dita torre e los enamichs faheren la via del burch en lo qual havia de noranta en cent persones combatents car hi era armada la galiota de mossen Berenguer Miquel e sens gran combatre entraren lo dit burch per força darmes e lo capita ab tots los altres se recolliren en la torre de Sancta Maria la qual bat la mar e tantost faheren patis ab los enamichs e reteren la dita torre de que feren gran traycio e malvestat car ells se podien tenir sis volguessen per ço quant hi havia prou vitualles dintre a quants eren e si ells axi com podien se fossen tenguts yols socorria per mar e per terra ey fora anat personalment e quey sabes morir: e de la perdua del dit castell la vila del Alguer qui per aquesta epidemia e mortaldat es mig despoblada esta en gran perill e los enamichs nan presa gran audacia e esforç: e de fet aquells de la dita vila del Alguer man trames a dir requerir et pregar que si desig lur salvacio lus trameta gent la qual forçadament ma convengut a trametre per defensio lur ço es mossen Jordi de Caramany ab LX o LXX de cavall e una galea armada per ço com hi ha nova que les galees del rey Lançalau e les naus armades de jenoveses lo deuen anar a combatre: e per ço aquells de la dita vila han deliberat que pus no poden haver socors de vosaltres que ells robaran tant com puxen per lur salvacio axi com aquells qui no poden pus ni han altra manera de salvarse e yo que veig que nols puix al present bonament socorrer ne dar manera de pagarlos nols ho puix contrastar axi com havia fet fins açi que no he sofert que algun robas axi com ho havien acostumat. Perqueus placia axi com aquells qui sots aqui ajustats per lo ben avenir de la cosa publica del principat de Catalunya que semblant perdicio qui toque al pus viu de nostra nacio no vullats metre en oblit e quem trametats prest socors de diners e de gent e de caxes de viratons axi com se pertany el acte requer en special de diners ab los quals yo puxa contentar la gent darmes e galeas qui son romases açi e han promes sperar per amor de mi la vostra resposta fins per tot lo present mes de setembre: e vajeus lo cor com tots los reys passats han desijada sobiranament la conquesta de aquesta illa per la qual meteren les persones e bens en destruhiren lur patrimoni e ara per gracia de Deu son stades venjades les injuries e offenses passades qui eren stades fetes a la nacio catalana e la dita illa es en punt tal que ab poch socors seria a tots temps subjugada a obediencia e servitud de la casa reyal Darago: certificantvos que per mi si ha despes tant com he poscut en lo mon e nom ha romas res qui moble sia deça ni della ans me ha convengut empatxar ma heretat de molt: e podets pensar senyors que yo sostenint e comportant tants nobles cavallers gentils homens e altres e galees que no ses pogut fer sens gran cost: e encara faç gracies a nostre Senyor Deus com ho he poscut tant sostenir. E nous pensets que you planga ans ho tinch per fort be esmerçat pus que ho he mes en servir de la casa reyal Darago e en lo profit e augmentacio de la cosa publica de tots sos regnes e terres e non desig remuneracio: e per la dita raho tramet a vosaltres senyors Nandreu de Biure e en Francesch çatrilla portadors de la present informats largament de ma intencio e de tots los fets de la illa en quin punt son fins a la jornada present. Perqueus placia donarlos plena fe et creença axi com fariets a mi si personalment parlava voler desempatxar los dits missatgers e enviarme bon recapte ab ells o ab altre axi com lacte requer e yo sper de vosaltres senyors: en altre manera placieus haverme per scusat car a mi axi com aquell qui no puix mes et he fet et faç strem de poder covendra forçadament e contra ma voluntat lexarho tot per falta de socors e partirmich: e aximateix haver per scusats los habitadors de Caller e del Alguer qui hauran tornar a les primeres letres de robar per salvacio lur e encara hauran prou que fer se puxen sostenir ni salvar. Scrit en castell de Caller a tres dies de setembre lany MCCCCX. - A vostra honor prest - Pere Torrelles lochtinent de rey en Cerdenya.

Presentada y leída la carta que antecede, tomó la palabra el portador de ella Francisco çatrilla, y habló como sigue:

Núm. 10.

Molt reverends nobles et honorables senyors. Jatsia a mi sia stada comanada creença per mossen Pere Torrelles a mi apenes cal res dir com les necessitats e altres coses a mi comanades de dir sien assats largament en la letra explicades: pero lo dit mossen Pere vos prega que en tot cas del mon vosaltres lo dejats socorrer e breument si no voleu que aço que ab tan gran cost et treballs ses adquisit e guanyat se perde. Aximateix vos prega vullats haver per recomanat don Frederich axi sobre lo fet del regne de Sicilia com sobre los altres fets et drets seus: e mes avant per ço com ell ha sabut que apres mort del senyor rey mossen Ramon Torrelles frare seu es stat pres per lonch temps en lo castell Nou e apres a supplicacio dels honorables consellers de Barchinona es stat donat a manleuta pero que no gos exir de Catalunya: pregueus que per sguards dels serveys que ell ha fets a la casa e corona Darago e a la cosa publica de sos regnes et terres vullats fer soltar del tot lo dit mossen Ramon de guisa que puxe fer sos affers axi en Arago com en altres parts e que de totes aquestes coses haja breument vostra resposta.

A este discurso contestó el arzobispo, que el parlamento se alegraba de los prósperos sucesos de aquel reino, al paso que sentía los desastres en él ocurridos, y que sobre todo lo manifestado en la carta y demás expuesto por el embajador se deliberaría y proveería lo necesario.

Pasóse luego a tratar del artículo de la traslación y cuarto brazo pretendido por algunos caballeros, resolviéndose después de prolija discusión, en cuanto al primer punto, que cada una de las partes eligiese cuatro comisionados, que juntos con el arzobispo pudiesen ventilar el negocio y adoptar la resolución más conveniente; y en cuanto al segundo, que los que se titulaban procuradores del cuarto brazo se avistasen con dicho arzobispo, para que asociándose este otras personas ilustradas, conferenciasen todos sobre el derecho que pretendían. Sin embargo los síndicos de las ciudades se opusieron bajo protesta a que los mencionados caballeros y hombres de paraje tomasen parte en la elección de los cuatro comisionados, o sea del que a ellos les correspondería elegir. El síndico de Tortosa Jaime Granell protestó también en este día contra la celebración del parlamento en Barcelona, y requirió que fuese trasladado a otro punto. Por último comparecieron los procuradores del abad de Santas Creus, del de Santa María del Estany y del regente el priorato de Cataluña con sus repectivos poderes, de los cuales el último es del tenor que sigue:

Núm. 11. Tom. 14. Fol. 173.

Noverint universi: Quod nos frater Ferdinandus de Siscario ordinis sacre domus Hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani preceptor domus Cardenii Ilerde regens prioratum Cathalonie pro sanctissimo in Christo patre et domino domino Benedicto divina providente clementia sacrosancte
romane ac universalis Ecclesie summo pontifice: Attendentes multum nobilem dominum Geraldum Alamanni de Cervilione militem gubernatorem generalem Cathalonie nos precasse requisivisse et monuisse cum quadam littera sua que data fuit in civitate Barchinone vicesima secunda die mensis julii proxime transacti quod ultima die mensis augusti proxime lapsi nos personaliter essemus in villa Montisalbi in qua ipse assignaverat tenere parlamentum cathalanis pro succurrendo urgentibus necessitatibus iminentibus principatus Cathalonie specialiter pro ponendo dictum parlamentum qui per mortem illustrissimi domini regis est in magna tribulatione et periculo in statu debito cum consilio nostro et aliorum prelatorum personarum ecclesiasticarum baronum militum et sindicorum universitatum civitatum et villarum regalium dicti principatus prout in dicta littera hec et plura alia largius sunt contenta. Attendentes etiam quod cum nos personaliter essemus in dicta villa Montisalbi predicta ultima die mensis augusti et etiam per alios dies pro interessendo in dicto parlamento tandem die mercurii intitulata X die mensis septembris anno predicto cum nos essemus in ecclesia Beati Michaelis ville Montisalbi cum aliis prelatis et personis ecclesiasticis baronibus militibus et personis generosis et sindicis universitatum civitatum et villarum regalium dicti principatus coram predicto domino gubernatore inter omnes fuit concordatum et deliberatum quod propter multas et magnas mortalitates que nunc vigent in dicta villa et in aliis locis circumvicinis predictum parlamentum non teneretur in ipsa villa Montisalbi imo teneretur in civitate Barchinone ab illa die mercurii ad quintam decimam diem (1) tunc proxime venturam: et cum nos multis arduis negotiis nostri ordinis occupatus quibus sine

(1) Dirá el día 15 seguramente por equivocación del copiante, pues todos los demás documentos están contestes en indicar el 25, en cuyo día empezaron efectivamente las sesiones.

magno dampno ac periculo quas dicere non esset licitum vel honestum non possumus ad dictam civitatem Barchinone personaliter interesse pro essendo in dicto parlamento: et vero gratis et ex certa sciencia facimus constituimus et ordinamus procuratorem et iconomum nostrum et dicti prioratus certum et specialem et ad infrascripta generalem vos venerabilem fratrem Galcerandum çarocha dicti nostri ordinis presentem et onus hujusmodi procurationis et mandati in vos sponte suscipientem videlicet ad comparendum et interessendum pro nobis et dicto prioratu et nomine nostro et prioratus predicti in predicto parlamento et consentiendum et tractandum si et prout expedierit in omnibus et singulis que fient tractabuntur et ordinabuntur per ipsum nobilem dominum gubernatorem una cum prelatis personis ecclesiasticis richis hominibus nobilibus militibus civibus et hominibus villarum principatus Cathalonie et etiam ad utilitatem honorem et comodum totius regni Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice et ad proponendum et si opus fuerit protestandum et requirendum verbo et scriptis si et prout expediens videatur et de protestatis et requisitis instrumenta acta processus et alias scripturas fieri faciendum tractandum et expediendum in predictis et circa predicta que nos facere possemus si personaliter adessemus etiamsi talia sint vel fuerint que mandatum exigant speciale et que merita causarum postulant et requirunt: vobis enim super predictis omnibus et singulis tradimus et comittimus liberam et generalem administrationem et speciale mandatum promittentes in manu et posse notarii infrascripti hec a nobis pro vobis et omnibus aliis personis quarum interest vel poterit interesse legittime stipulantis nos semper habere ratum gratum validum atque firmum quicquid per vos dictum procuratorem et iconomum nostrum et dicti prioratus in et super predictis et circa predicta actum fuerit sive gestum et nullo tempore
revocare sub bonorum et jocalium nostrorum et dicti prioratus omnium ipotheca. Quod est actum in castro Spellunce Francolini undecima die mensis septembris anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo decimo. - Sig+num nostri fratris Ferdinandi de Siscario predicti qui hec nomine predicto laudamus concedimus et firmamus. - Testes hujus rei sunt Marchus de Media-Vila scriptor Spellunce Francolini - Petrus Clapers termini castri de Puig-Reig - et G.mus Spinos predicti loci Spellunce Francolini. - Sig+num mei G.mi de Sancto-Martino notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum auctoritate ejusdem qui hoc instrumentum scribi feci et clausi predictisque interfui.  



SESIÓN DEL DÍA 2 DE OCTUBRE.

En el acta de este día, se hace primeramente mérito de haberse presentado al gobernador en su casa al noble don Pedro de Cervelló, para entregarle el siguiente escrito, en nombre propio y de todos los magnates, barones y nobles en él mencionados.
Núm 12. Tom.14. Fol. 177.

Dissentint e contrastant e encara opposantse a la novella mutacio o variacio del loch feta per vos mateix mossen lo governador de Cathalunya ab alguns a vos adherents en fort poch nombre e sens causa justa parlant ab deguda honor de la vila de Montblanch majorment a la present ciutat de Barchinona per tenir lo parlament general del principat de Cathalunya se maravellen molt los magnats barons nobles infrascripts ço es saber lo vezcomte Dilla e de Canet Roger Bernat de Pallas mossen Berenguer Arnau de Cervello en Guillem Huc de Rochaberti mossen Pere de Cervello mossen Acart e mossen Loys de Mur mossen Ramon de Paguera mossen Francesch de Caramany item en Ramon Icart procurador del egregi comte de Prades en Guillamo de Queralt procurador del egregi comte de Pallas en Guillem de Tagamanent procurador del noble mossen Bernat ... item mossen Guerau de Rochaberti item en Guillem Ramon de Montagut procurador den Joffre Gilabert de Cruilles com la vostra noblesa no ignora que lo dit parlament toque en general a tot lo principat de Cathalunya e ben avenir de aquell e nos pertanya convocar sino a princep majorment attenent en special en lo cas en que som hon se deu tractar de la successio de rey e senyor de la terra la qual no recau en no poch interes del principat de Cathalunya e sia cosa certa que los magnats barons nobles e sos predecessors per lur preheminencia antiguada han acostumat e son en possessio de tant de temps ença que no es memoria del contrari de entervenir en tots los parlaments generals del dit principat consentir e plenament donar son vot en tota assignacio de loch o variacio de aquell per ço que la eleccio e variacio de loch feta se devia fer de concordia de tots e a negun stament de la terra no sospitosa per donar aviament als negocis los quals en lo parlament general se deuen pertractar e toldre totes divisions e prejudicis com los actes del dit parlament son voluntaris e han a proceir en concordia: e vos no contrastant que lo parlament sia stat per vos convocat a la vila de Montblanch a la qual los dits magnats barons nobles e altres persones enteniem anar et esser presents empero no sperats los dessus dits e altres ni la presencia o consentiment de aquells havets mudat lo dit parlament a la dita ciutat de Barchinona la qual cosa parlant ab vostra honor sens consentiment de tots no deviets ni podiets fer per les rahons seguents.
- Primerament que a vos es cert e notori que la dita ciutat ha acostumat de prejudicar les preheminencies libertats e privilegis e costums dels dits magnats barons nobles de Cathalunya mes que ciutat et vila del dit principat en special en certs actes es versemblant que mes prejudicaria e contrastaria ara que noy ha rey ni senyor: per los quals contrasts e prejudicis evidents la deliberacio e breu expedicio toquants lo fet de la successio del rey esdevenidora la qual es salut de la terra se poria molt prorogar e seria parar laços a molts inconvenients que de la trigua se porien enseguir. - Item mes avant que los actes qui son voluntaris e a tots los braços et estaments toquants axi com es la variacio e novella eleccio del loch per vos feta se son acostumats es deuen fer ab consell et ab madura concordia de tots los dits braços et estaments del principat de Cathalunya per la qual cosa los dessus dits devien esser sperats per moltes dilacions e prorogacions axi com es acostumat en les corts et parlaments en lo dit principat celebrades en les quals son stats presidents los senyors reys de gloriosa memoria hon se son acostumades donar dilacions e prorogacions per los absents sperar per ço que tots les actes se facen madurament hi en plena concordia nes poguessen impugnar majorment en aquest cas en lo qual la concordia del loch es gran fonament a la bona expedicio del ben publich e la variacio e novella e voluntaria e no concordada eleccio del loch pot esser en gran destrich dels actes tan necessaris a la real successio e engenrar grans divisions entre les persones dels dits braços e estaments e per conseguent pot esser de grans dans a la cosa publica del dit principat de Cathalunya e encara als altres regnes. E ja que vos mossen lo governador no sperats los absents mudassets e variassets lo loch sens concordia e voluntat dels staments per vos mateix sots color de epidemies ço que parlant ab honor no podets ni devets fer ja menys lo podiets ni deviets mudar en la ciutat de Barchinona hon es aqueixa causa e impediment de les dites epidemies les quals son en la dita ciutat per la qual moltes notables persones se staran de venir personalment e atturar en la dita ciutat. - Item que no es versemblant que en la dita ciutat los dits negocis los quals es perill en la trigua e requeren gran festinancia o celeritat puxen pendre breu expedicio per ço com mostrantho experiencia qui es gran maestressa dels negocis celebrantse les corts en la dita ciutat se son dilatades per spay de dos anys sens que res de be no si ha pogut concloure per ço com los sindichs de la dita ciutat estant en lurs cases propries e entenents en lurs faenes venien a hores incompetents e dilataven los negocis no volent consentir a la major concordia daquelles si ja no fahien per ells e posant los fets en molta dilacio vexaven de messio los altres braços tant que eren lasses de tant messionejar e tant que per la triga e enuig sen anassen e los consellers de la dita ciutat aconseguissen dels dits altres estaments del dit principat lur intencio final per la dita absencia e ab altres maneres. - Item que per les contradiccions e fictes scrupols los quals los diputats de Cathalunya han assajats moure voluntariament e per lur propri interes mes que per lo ben avenir de la cosa publica ab XII persones per la cort general eletes als quals diputats los dits consellers de Barchinona de temps present han donat grans e ubertes favors pregaries e requestes mes encara mes avant passant los limits cobejants total senyoria e regiment e administracio de les monedes del general de Catalunya segons per experiencia se mostre e no obeyr als manaments de les dites XII persones en special en bestraure monedes per les missatgeries ordonades per la dita cort les quals eren profitoses no solament al principat de Cathalunya ans a tots los regnes e terres de la senyoria del rey Darago e eren solicitadores e abreviadores dels dits negocis de la dita reyal successio e los dits consellers donants favors als dits diputats en gran interes del dit principat contradientsles han dilatades be IIII meses les dites missatgeries per lur propria auctoritat e ço que pijor es han hauts del dit general per ma dels dits deputats XXXX millia florins los quals distribuexen comunament a lur sol voler. - Item que no es expedient ne en deguna manera profitos ans se spera gran dan de fer semblant parlament en la dita ciutat per ço com se porien enseguir grans inconvenients qui estan apparellats e comoguts en les gents per la varietat singularitat de affeccions e diversitat de oppinions que es en la dita ciutat en special en lo fet de la dita reyal successio e com sia major multitud seria major la confusio. - Item que attes lo cas inoppinat en lo qual som privats de rey tots generalment e moltes persones no sien arreglades a la obediencia e temor de la justicia com perill de ajustar multitud de gent divisa en gran poblacio hon haja diversitat de oppinions e singulars affeccions segons es dit es tant en la dita ciutat no sen poria enseguir reintegracio ne bona esmena. - Item que ultra les coses dessus dites se deu molt atendre e ponderar la gran e intollerable preheminencia auctoritat e superioritat que en lo temps present se donen los consellers de Barchinona en los parlaments del principat de Cathalunya: les preheminencies e superioritat en special se mostre notoriament en les crides novellament fetes e ordonades dels dits consellers les quals per los dits nobles no porien rahonablament esser comportades com sien molt prejudicials a lurs libertats e porien recaure en grans contrasts e engenrar grans e irreparables divisions les quals majorment en lo present cas deuen esser lunyades com serien contraries al ben avenir de la terra. Hoc encara deuen esser atteses e considerades les cominacions e novelles ordinacions dels dits consellers les quals han fetes e dien que faran per les quals es metre e cominar terror quel vot dels consellants no sia franch ni deliure ne porien franchament son vot et oppinio a servir de Deu e de la cosa publica donar. - Item com la dita mutacio del loch fos axi expedient e opportuna e fos ab consell e voluntat dels dits braços feta devies fer en ciutat propinqua e vicina als regnes Darago e de Valencia per ço com seria donar entenent als dits regnes de metres en regla e seria introduccio de donar speransa al bon spaxament de la dita successio e facilment los uns dels altres porien haver relacio. - E atteses les dites coses e cascuna de aquelles en son cas e temps explicadores los dits magnats barons nobles e procuradors daquells qui son la major part et pus sana de lur braç en la dita mutacio o variacio per vos dit mossen lo governador feta novellament en la present ciutat per si e per los altres a ells adherents e adherir volents no consenten ans expressament dissenten protestant de la nullitat de tots et sengles actes fets et fahedors en virtut de la dita vostra nulla e invalida convocacio e mutacio: offerintse de nomenar e concordar ab los altres braços de altra ciutat o vila qui sia sana e covinent a benifici et spaxament dels affers hon no occorreguen los dits dubtes trigues e perills e qui sia prop e avinent als altres regnes als quals toquen axi be los dits affers com al principat e ab consell et concordia lur se han strenyer et spatxar en que approfitara la propinquitat del loch: e la present requiren los dessus dits sia inserta en lo proces e a part los ne sia feta e liurada carta publica per vos notari present.

Abierta después la sesión en el palacio real a la hora señalada, dióse cuenta en primer lugar de un escrito presentado por Guillermo Oliver a nombre de todos sus consíndicos, en el que se rebatían las razones en que Geraldo de Sanahuja y los suyos apoyaban su oposición a que el parlamento se celebrase en Barcelona, y se pretendía probar la ilegitimidad del cuarto brazo que algunos pretendían formar; a cuyo escrito se adhirió también el arzobispo de Tarragona a nombre de su estamento. Propuso en seguida el mismo arzobispo que se tratase de contestar al duque de Gandía; del gravamen irrogado al brazo militar por los conselleres de Barcelona, prohibiéndoles el uso de armas; de la traslación del parlamento, y de la guerra que había estallado entre el conde de Pallars y el obispo de Urgel; pero nada se resolvió por entonces.

Sesión del día 3.

Tratóse de algunos asuntos pendientes, pero no se adoptó ninguna resolución.

Sesión del día 6.

Antes de tomar asiento los concurrentes, comparecieron ya los embajadores del conde de Urgel y presentaron su credencial, cuyo tenor es como sigue:

Núm. 13.

Als molt reverends egregis barons nobles et honorables los del principat de Catalunya residents en la ciutat de Barchinona. - A la vostra molt gran saviesa de ma intencio largament informats tramet lo reverend mossen de Malta maestre Johan Exemeno confessor meu los noble mossen Dalmau de Queralt e honrats et amats micer Macia Vidal canceller e micer Domingo Sanard consellers meus sobre alguns affers los quals de ma part vos explicaran: pregantvos axi affectuosament com podem que a tot ço queus diran sobre los dits affers donets plenera fe et creença axi com si per mi personalment vos ere dit. Dada en lo monestir de Bellpuig sots mon segell secret a XXIIII dies de setembre lany MCCCC deu. - Jayme Darago - JAYME.

En vista de la credencial que antecede, manifestó el arzobispo a los embajadores que se les señalaría día para darles audiencia.
Terminado este incidente, abrióse la sesión con la siguiente proposición que hizo el mismo prelado.

Núm. 14. Tom. 14. fol. 190.

Molt nobles e honorables senyors. Acim par que hajam a fer dues coses: la una assignar jornada o certa hora a missatgers que hic ha de França e ha dies que demanen esser hoits e del comte Durgell les quals son persones de gran auctoritat e trameses per grans senyors e sera vergonya dilatarlos audiencia: a mi parria e a la condicio ecclesiastica que certa hora per explicar e dir ço que volran
los deja esser donada e assignada. Laltra lo fet de la bandositat o guerra del bisbe Durgell e del comte de Pallars del qual he parlat altra vegada: en lo qual mes vejares degues esser cercat tall via e manera que fos occorregut que mals ni scandols no si poguessen multiplicar ni enseguir.

Cuya proposición aprobaron los síndicos de Barcelona, Gerona, Vich, Manresa, Perpiñan, Figueras y Berga; pero Rogerio Bernardo de Pallars y Gregorio Burgués reiteraron sus respectivos disentimientos.
Fue llamado luego el gobernador general, que a la sazón se hallaba fuera del parlamento, y le fue dirigida la interpelación que sigue por el noble Roger de Moncada.

Núm. 15. Tom. 14. Fol. 191.

Mossen lo gobernador. Yo volria saber de vos per quin motiu ni raho havets lo present parlament convocat.

A cuyas palabras contestó el gobernador del principado en estos términos:

Mossen Roger. La primera jornada que fos açi en lo parlament yo explique jatsia grosserament les rahons per que aquest parlament ere stat convocat e en les letres per mi trameses per raho del dit parlament son en gran partida expressades.

A la antecedente respuesta del gobernador replicó Roger de Moncada con las siguientes palabras:

Mossen: bem recorden les rahons per vos dites e expressades en vostres letres per les quals aquest parlament es stat ajustat: e parlant sens prejuhi de algu maravellme perque sich escolten altres debats sino que tractassem e finassem ço per que hic som. En ço que es altercat de la mutacio daquest parlament feta a aquesta ciutat estich molt maravellat car cert es e notori que estant lo governador a Montblanch feu aquesta mutacio de consentiment de les condicions de la Sgleya e de la major part de barons nobles e cavallers e de les ciutats e viles reyals qui lla eren: e de fet la ciutat de Barchinona es en possessio que lo parlament se te açi: perque entenents ab diligencia a la causa
final de haver nostre vertader rey e senyor semblant empaxament deuria esser foragitat e quant es per ma part yo consent al parlament em plau ques tenga a aquesta ciutat e son prest e apparellat de entrevenir e tractar en aquests affers totes altres altercacions foragitades. E daço vull e requir quem sia feta carta publica per vosaltres scrivans e per cascu de vosaltres entrevenients en aquest parlament e offirme de donarvosho per scrit.

Levantóse luego la sesión bajo las protestas de estilo, y repitiendo el síndico de Tortosa la general que tenía presentada contra todos los actos del parlamento.

Sesión del día 7.

Abierto el debate sobre la proposición hecha en el día anterior por el arzobispo, acordóse, después de varias protestas y contradicciones, que al día siguiente fuesen recibidos en audiencia solemne los embajadores de Francia y los del conde de Urgel.

Sesión del día 8.

Las pretensiones de los caballeros y hombres de paraje que querían formar el cuarto brazo dieron lugar en este día a una sesión borrascosa, en la que, después de haber mediado repetidas y acaloradas protestas, abandonaron la sala de sesiones los estamentos eclesiástico y real: y aunque después volvieron a reunirse, sin embargo se levantó la sesión sin haber dado audiencia a los embajadores citados.

Sesión del día 11.

El acta de este día da cuenta de la solemne recepción de los embajadores de Francia, y después de insertar los nombres de los asistentes, dice así:

Núm. 16. Tom. 14. fol. 199.

Quibus omnibus suis locis consuetis sedentibus post quandam pausam aplicuerunt et venerunt ad aulam dicti palatii regii et locum utique in quo superius nominati residebant reverendus in Christo pater Gerardus episcopus Sanctiflori ac etiam Enricus de Maria primus Parisius parlamenti presidens Robertus de Challus senescallus Carcassone et magister Guillelmus de Undello legum doctor regis Francie ambassiatores asserti: et soluto vicissim inter supranominatos de parlamento et ambassiatores salutationis et responsionis oraculo et inter sedilia dictorum de parlamento ipsis ambassiatoribus receptis et honorifice collocatis dictus reverendus Gerardus tradidit reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone quatuor literas pergameneas et quatuor papireas clausas et sigillatas: quibus literis receptis honore quo decet per dictum reverendissimum dominum archiepiscopum etiam per dictos ambassiatores fuerunt tradite plures alie littere nobili Rogerio de Montechateno ac sindicis civitatis Barchinone et nonnullis aliis de dicto parlamento. Et tandem fuit concordatum per dictas conditiones ecclesiasticam militarem et regalem quod eo tunc non legerentur littere memorate maxime cum assereretur per dictum reverendum Gerardum episcopum ambassiatorem fore credentiarum dumtaxat et tenoris prolixi sed quod ejus reverendi ambassiatoris propositioni declarative ut asserebatur dictarum literarum audientia preberetur. - Et ilico dictus reverendus Gerardus episcopus ambassiator palam et publice coram omnibus preinsertis et
pluribus aliis in multitudine copiosa ad suam faciendam propositionem prorupit sumens pro themate: Judicium justitie judicate in portis vestris. Zacharie VIII°. Et suo ydiomate proprio eleganter dictum thema divisum in tres partes extitit prosequtus ornatum et approbatum multis sacre Scripture allegationibus et aliis diversis auctoritatibus: concludendo effectualiter comendans instans et requirens quod Deum et justitiam pre oculis haberent omnes de dicto parlamento: innuens ratificans et confirmans quod ex justitia oritur pax et quod justitia et pax erant due amice et sorores Deo placide atque grate. Effectus autem propositionis ambassiatoris predicti hic non inseritur ex eo quia effectualiter continetur in literis per dictos ambassiatores dicto parlamento presentatis quarum litterarum tenores inferius de proxime sunt inserti. - Et facta sue propositioni fine dicti ambassiatores recesserunt ab aula dicti palatii adhoc ut dictum parlamentum super responsione fienda decentius deliberare valeret et omnes conditiones dicti parlamenti sine contradiccione cujuspiam deliberarunt quod per reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone dictis ambassiatoribus et propositioni facte fieret responsio nomine totius parlamenti. - Sicque vocatis et ingressis prenominatis ambassiatoribus aulam palatii et locum dicti parlamenti reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone reverentiis et salutationibus debitis hinc inde cum dictis ambassiatoribus factis prorupit ad respondendum omnibusque tribus capitibus dicte propositionis satisfaciendum bene notabiliter atque late sumens pro themate: J … judicabo... partes etiam d … et extitit elegantissime prosequtus: concludens nomine totius parlamenti pro finali … propositioni per ipsum ambassiatorem quod jus successionis corone regie Aragonum facta congregatione generali regnorum et terrarum dicte corone regie dabitur sine fallo ille cui per justitiam pertinebit: quam responsionem omnes de dicto parlamento laudarunt et approbarunt talemque esse eorum intentionem indubie affirmarunt. Sicque urbanis gratisque congediis mutuo et vicissim per dictos
ambassiatores et conditiones de parlamento factis dicti ambassiatores recessere ab aula palatii regii supradicti.

Mandóse en seguida despejar la sala, y habiendo quedado solos los individuos del parlamento, dióse lectura de las cartas que habían presentado dichos embajadores de Francia, y eran como siguen:

Núm 17. Tom. 14. fol. 200.

Patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus viris civibus et incolis civitatum ac villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis. - Karolus Dei gratia francorum rex patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus et providis viris civibus et incolis civitatum et villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum. Amici carissimi: sicuti jam alias providentiis vestris scripsimus antequam nobis innotesceret obitus nuper defuncti carissimi consanguinei nostri Martini olim regis Aragonum cui Deus parcat dilectos et fideles Gerardum episcopum Sanctiflori Henricum de Maria primum nostri Parisius parlamenti presidentem ac Robertum de Chaluz senescallum nostrum Carcassone milites et magistrum Guillelmum de Vendello in sacra Pagina et jure civili professorem consiliarios nostros pro renovatione confederationum et amicitiarum alias inter nos et predecessores nostros reges Francie ex parte una et reges Aragonum predecessores ipsius consanguinei nostri regis ultimi ex altera firmatarum et inhitarum et ipsas in melius quoad dictum consanguineum nostrum ultimum regem et ejus heredes in regnis suis terris et dominiis reformandum ad ipsius defuncti consanguinei nostri presentiam ordinaveramus destinandos: et jam satis in via processerant dum dicti sui obitus ad nos devenere rumores. Dolenter profecto obitum ipsum audivimus sed oh hoc dilectio fervens quam ad regna terras et dominia sua et eorum incolas antea gerebamus prout et semper gerimus non fuit nec est aliqualiter diminuta sed ipsam toto mentis annisu continuare volumus nostra parte: potissime
cum sicut e certo nobis innotuit prefatus defunctus consanguineus noster antequam finiret dies suos dum ab eo peteretur ut quem vellet sibi in dictis suis regnis terris et dominiis succedere declararet ordinavit et voluit curias regnorum terrarum et dominiorum suorum predictorum congregari ut per eos testamenta progenitorum suorum cum diligentia viderentur et quem ex tenoribus dictorum
testamentorum constaret per justitiam sibi debere succedere ipsum et non alium pro suo rege et domino haberentque deinceps et tenerent. Pro cujus ordinationis exequtione et pro scrutando cui dicta successio secundum jus et justitiam pertinere debebit jam ut fertur estis invicem congregati: et sicut audivimus testamenta predicta per viros solemnes ad hec doctos videri et examinari fecistis in hoc facto tanquam fidelis dicti defuncti regis et domini vestri voluntatis et ordinationis exequtores secundum Deum et justitiam affectione qualicumque semota quod gaudenter referimus procedere cupientes: quorum quidem testamentorum translata et omnia dubia que super his possent per aliquos fieri et moveri nos etiam per famosos utriusque juris divini videlicet canonici et civilis professores fecimus diligenter perscrutari: qui omnes in unum convenerunt dictam successionem carissimo consanguineo nostro Ludovico primogenito consanguineorum nostrorum carissimorum illustris Ludovici regis Sicilie et Yolandis ejus uxoris filie quondam defuncti Johannis olim regis Aragonum deberi et nulli alii pertinere: et si favente Domino qui in exhibitione bone justitie delectatur judicium vestrum pro dicto primogenito consanguineo nostro dicti regis Johannis nepote
concludatur sicuti de vestris fidelitatibus et magnis providentiis fieri et concludi indubie speramus tanto plus ad ipsam dilectionem erga vos et omnium dominiorum predictorum incolas et subditos augmentandam fortioribus nimirum et amplioribus vinculis astringemur: et idcirco dictis obitus hujusmodi rumoribus nobis notis statim ipsis nostris ambassiatoribus mandavimus ut in eorum itinere procederent vobiscum de ista materia prout a nobis instructi fuere locuturi. Vestras igitur fidelitates providas affectibus intrinsecis requirimus quatenus materiam istam tam arduam inter vos cum solertis indaginis maturitate digerentes cui prefata successio pertineat secundum justitiam declaretis: tenentes indubie e cetero nos et totam domum nostram Francie adversus omnes qui vos in hujusmodi justitie perscrutatione quomodolibet impedire et eidem justitie postquam per vos declaratum fuerit contraire presumpserint cum effectu potentialiter erecturos vobisque daturos contra ipsos et prout et dum videbitur expediens auxilium consilium et favorem: ad hec specialiter inducti tum ex causis et rationibus supratactis tum propter vicinitatem terrarum tum propter gratuitatem per subditos nostros ab incolis dictorum regnorum et terrarum et dominiorum dicti defuncti consanguinei nostri perceptionem tum etiam quia prefatus consanguineus noster Ludovicus rex Sicilie dum ultimo ad regni sui conquestam accessit regna et dominia eorumque subditos et incolas supradictos nobis affectuosa comendatione recomissit: casu quo exigente ad nos in his amici carissimi cum omni fiducia securum habetote recursum. Data Parisius XXVIIIa die julii. - Neauville.

Núm. 18.

Patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus viris civibus et incolis civitatum et villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis. - Karolus Dei gratia francorum rex patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus et providis viris civibus et incolis civitatum ac villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum. Amici carissimi: ut vobis plenius innotescat qualiter negotium carissimi consanguinei nostri Ludovici consanguineorum nostrorum carissimorum Ludovici regis Iherusalem et Sicilie et Yolantis ejus consortis defuncti consanguinei nostri Johannis olim regis Aragonum filie primogeniti jus sibi competens in successione regnorum terrarum et dominiorum que dictus rex Johannes et post ipsum Martinus ejus frater rex Aragonum nuper et ultimo defunctus vita eorum durante tenuere possidereque concernens est in nostra mentis continua memoria reconditum: qualiter etiam afficimur ut hujusmodi successio per vos cito pro dicto primogenito consanguineo nostro justitia mediante declaretur: de qua quidem declaratione in vestris fidelitatibus et discretionibus providis specialissime confidimus: ecce quod post alios ambassiatores nostros nuper ad ipsum regem Martinum dum viveret tam pro renovatione confederationum et amicitiarum alias inter nos et nostra dictosque reges Johannem et Martinum et nonnullos predecessores suos reges Aragonum et eorum regna retrolapsis temporibus inhitarum quam super facto successionis hujusmodi pro prefato primogenito consanguineo nostro procurande aliisque certis negotiis de quibus fuerunt onerati parte nostra transmissos et quos postquam de obitu regis Martini fuimus informati in itinere per eos jam incepto precipue pro prosecutione prefate successionis ad utilitatem dicti primogeniti consanguinei nostri cui ipsam de jure competere credimus usque ad amicitiarum presentias quas pro declaratione dicte successionis pro illo ad quem per justitiam pertinet audiveramus fuisse congregatas vel deberi in proximum congregan procedere mandavimus: ecce quod dilectos et fideles Johannem de Alneto hospitii nostri magistrum militem et Guillelmum Benedicti utriusque juris professorem consiliarios nostros pro prosecutione dicte successionis pro dicto primogenito consanguineo nostro ad easdem vestras presentias nunc ducimus destinandos: non ab hoc legationem per nos dictis primis ambassiatoribus nostris comissam revocantes sed illam per istam petius roborantes: quorum ambassiatorum nostrorum primorum et istorum ultimorum sermonibus tam insimul quam sigillatim vobis nostra parte referendis tanquam ab intrinseca nostri cordis affectione procedentibus velitis quesumus fidem credulam adhibere et circa expeditionem ipsorum celerem et votivam nostri contemplatione taliter attendere quod vobis exinde teneamur ad uberes actiones gratiarum. Data Parisius prima die augusti. - Neauville.

Núm 19. Tom. 14. fol. 204.

Patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus et providis viris civibus et incolis civitatum et villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis. - Ludovicus regis francorum primogenitus dux Aquitanie et delfinus viennensis. Patres in Christo reverendi magnifici et potentes nobilesque ac prudentes et providi viri amici nostri carissimi: ut melius sciatis afectionem quam dominus meus rex gerit ex intimis ad carissimum consanguineum nostrum Ludovicum primogenitum consanguinei nostri carissimi regis Iherusalem et Sicilie et ejus uxoris defuncti dompni Johannis quondam regis Aragonum filie et ut jus sibi competens in successione regnorum terrarum et dominiorum que et quas tenuerunt dum viverunt prefatus rex Johannes et post eum dompnus Martinus nuper et ultimo defunctus ejus frater sibi servetur illesum: apices suos magnificentiis vestris iterum post destinationem ambaxiatorum suorum et quamplurium scriptionum vobis directarum nunc dirigit parte sua. Et nos etiam qui apud ipsum primogenitum consanguineum nostrum ad hec nexu sanguinis nos cogente fervore sincere dilectionis accendimur amicitias vestras de quarum fidelibus providentiis ipse dominus meus rex et nos etiam de juris hujusmodi pro dicto consanguineo nostro declaratione secundum justitiam plene confidimus tenore presentis iterative scripture quanta possumus affectione duximus requirendas et rogandas quatenus circa negotium istud quam citius comode fieri poterit attendatis jus prefatum dicti consanguinei nostri habentes specialiter recomissum: a certo et indubie tenentes quod in his que tangent justitiam dicti consanguinei nostri et sui juris conservationem contra quoscumque ipsum impedire et terras et patrias vestras propter hoc molestare nitentes vos toto posse juvabimus: et ad hoc scimus dictum dominum meum regem affectatum esse voluntarium atque promptum. Quapropter ad dictam declarationem faciendam cum illa spesecure potestis attendere in qua profecto nullatenus reperietis vos fraudatos. Altissimus vos conservet. Scripta Parisius die XXVIIIa julii.- LOYS.- Grasset.

Núm 20.

Patribus in Christo reverendis prelatis et aliis personis ecclesiasticis necnon magnificis et potentibus comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis nobilibus ac prudentibus et providis viris civibus et incolis civitatum ac villarum principatus Cathalonie ad generalem et regalem statum
dicti principatus deputatis amicis nostris carissimis. - Patres in Christo reverendi magnifici et potentes nobilesque ac prudentes et providi viri amici nostri carissimi. Nexus sanguinis ac etiam affinitas quibus carissimus filius noster qui Katerinam filiam nostram matrimonialiter desponsavit Ludovicus primogenitus carissimorum fratris et sororis nostrorum domini Ludovici regis Iherusalem et Sicilie et domine Yolandis ejus consortis filie defuncti dompni Johannis quondam regis Aragonum nobiscum et nos secum conjungimur continuis meditationibus nos inducunt ut agenda dicti filii nostri que quasi plusquam nostra propria reputamus illa potissime que jura sibi per justitiam competentia in regnis terris et dominiis que et quas prefatus rex Johannes et dompnus Martinus ejus frater post eum rex Aragonum nuper et ultimo defunctus ipsis viventibus tenuere cordi tenaciter habemus: ad quorum etiam sustentationem et defensionem dominum meum regem voluntate favorabilissima firmissima quoque noscimus affectatum prout per suos apices ad vos iteratis vicibus jam directos et per solemnes suos ambassiatores conscientias vestras de hiis satis fuisse credimus informatas: et ut nostrum in hac parte debitum persolvamus quamquam de vestris fidelibus providentiis confidentiam habeamus specialem quod jus hujusmodi pro dicto filio nostro cui per justitiam competit juxta tenorem testamentorum regum Aragonum retroactis temporibus conditorum illesum observare curabitis: tamen tam affectione paterna quam justitie zelo permoti providas discretiones et amicitias vestras adhuc post plurimarum scriptionum nostrarum ad vos destinationem iterato requirendas duximus et rogandas quatenus circa juris prefati dicto filio nostro
in successione dictorum regnorum terrarum et dominiorum ut prefertur competentis declarationem quam citius comode fieri poterit attendere studeatis: nam sicut vobis scripsimus contra quoscumque vobis in dicta declaratione fienda et ipsius observatione contradicere vel eisdem contraire nitentes nos totis nostris carissimorumque fratrum amicorum et confederatorum nostrorum viribus offerimus opponere una cum persone nostre vel saltim alterius fratrum nostrorum predictorum cum tota nostra potentia dum et quotiens providentiis vestris expedire videbitur etiam expositione personali: in hoc quando si et dum casus exegerit ad nos cum omni securitate premissorum fidenter recurratis quos
statim ad hoc promtos reperietis effectualiter et paratos. Paternitates et magnificentias vestras conservet Omnipotens feliciter et votive. Scripta Parisius die XXVIIIa julii. - Dux Burgundie comes Flandrie Arthesii et Burgundie palatinus etc. - JEHAN. - Fortier.

Leyéronse además otras cinco cartas, que o son simples credenciales, o repetición de alguna de las que anteceden bajo distinta fecha. Por último el síndico de Barcelona Guillermo Oliver, a nombre del brazo real, y el arzobispo de Tarragona, en representación del eclesiástico, presentaron cada uno un escrito, requiriendo al brazo militar para que, guardando para más adelante la satisfacción de sus pretendidos agravios, quisiese unirse a ellos y así pudiesen acordes tratar del negocio de la sucesión.

Sesión del día 13.

Después de la lista de los asistentes, el acta continúa en estos términos la recepción solemne de los embajadores del conde de Urgel.

Núm. 21. Tom. 14. fol. 214.

Quibus omnibus suis locis solitis et debitis sedentibus post paululum accesserunt reverendus frater Johannes Exemeno magister in sacra Pagina episcopus de Malta regni Sicilie nobilis Dalmatius de Queralt honorabiles Mathias Vitalis et Dominicus Sanardi decretorum professores ambassiatores dicti egregii Jacobi de Aragonia comitis Urgelli una cum pluribus aliis in multitudine satis grandi pro audiendo dictam fiendam propositionem: et factis vicissim salutationibus et reverentiis inter prenominatos de dicto parlamento et ambassiatores proxime nominatos et ipsis ambassiatoribus inter sedilia dictorum de parlamento receptis et collocatis honorifice et decenter: preambulus reverendus frater Johannes Exemeno ambassiator palam et publice suam propositionem explicavit rogans monens et suscitans ex parte sepedicti egregii Jacobi omnes de dicto parlamento quatenus puram justitiam circa succesionem corone regni Aragonum 
prosequerentur modis et viis adversativis justitie ultrojectis semotoque dispendio tarditatis eleganter justitiam auctoritatibus extollens glorificans et approbans: quam quidem justitiam successionis videlicet regni Aragonum pertinere asseruit ipsi egregio Jacobo de Aragonia comiti Urgelli uti
descendenti ex linea legitima et masculina regie domus Aragonum sicque per solemnes in sacra Pagina et utriusque juris canonici et civilis professores dictus egregius Jacobus repererat quibus hec fecerat diligentissime recognosci: et ob hoc ipse reverendus ambassiator pro themate sue propositionis sumpserat: Intende in causam meam quod fuit multis rationibus et allegationibus prosecutus. - Et explicata pretacta propositione dicti reverendus nobilis et multum honorabiles
ambassiatores ab aula dicti palatii regii recessere adhoc ut dictum parlamentum super responsione fienda decentius deliberare valeret: et statim habito acordio omnes conditiones dicti parlamenti sine contradictione cujuspiam deliberarunt quod per dictum reverendissimum dominum archiepiscopum Terracone dictis ambassiatoribus et propositioni eorum fieret responsio nomine totius parlamenti. - Sicque vocatis et ingressis ambassiatoribus prenominatis aulam palacii et locum dicti parlamenti reverendissimus dominus archiepiscopus Terracone reverentiis et salutationibus debitis cum dictis ambassiatoribus persolutis dicte propositioni facte per dictum reverendum fratrem Johannem Exemeno episcopum ambassiatorem respondit et satisfecit nomine totius parlamenti Cathalonie accipiens pro themate responsionis hec verba: Quod justum fuerit dabo vobis quod idem reverendissimus dominus archiepiscopus fuit mirabiliter prosequtus. Quam quidem responsionem omnes de dicto parlamento habuerunt propriam et utique elegantem ratam atque gratam et eam laudarunt et approbarunt.

Propuso después el gobernador que se adoptase alguna medida para poner en paz al obispo de Urgel y conde de Pallars; pero nada se acordó.


Sesión del día 14.

A petición del arzobispo y después de algún altercado, salieron del parlamento bajo protesta los síndicos de Tarragona, por ser vasallos de dicho prelado. Habiéndose después tratado de nombrar una comisión que entendiese en el negocio del obispo de Urgel y conde de Pallars, y asimismo en sosegar las turbulencias que había en la ciudad de Lérida; los caballeros y hombres de paraje que pretendían formar brazo quisieron también nombrar sus delegados: y como se opusiese a esto el brazo real hubo de levantarse la sesión sin hacer el nombramiento.

Sesión del día 16.

Los dos brazos eclesiástico y real, y la parte del militar que seguía al conde de Cardona, manifestaron estar conformes en el nombramiento de comisionados que entendiesen en terminar la guerra del obispo de Urgel y en apaciguar los bandos de Lérida. El titulado brazo real de los caballeros y hombres de paraje presentó también un escrito, ofreciéndose dispuesto, bajo ciertas condiciones y salvedades, a tratar en Barcelona del negocio de la sucesión para que habían sido convocados; y por último el síndico de Tortosa manifestó por escrito las razones que tenía para oponerse a que el parlamento se celebrase en Barcelona. Después de haber dicho:

Núm. 22. Tom. 14. fol. 173.

Yo senyors del XXVe dia del mes de setembre prop passat continuament fins a la jornada present quantes vegades ses en aquesta ciutat continuat lo parlament he contrastat e contradit per mi e per les altres ciutats e viles reyals qui ab mi adherir voldran que lo parlament nos tengues en aquesta ciutat per moltes rahons offerinme en les contradiccions e protestacions que yo fahia que daria les rahons en scrits. E jassia que per alguns sia stat dit que yo fahia aquestes protestacions e contradiccions per comodnm (commodum) proprium que lo dit parlament se mudas a Tortosa: empero per mostrar clarament que semblant raho a mi no ha mogut de fer les dites protestacions e contradiccions yo pos en aquesta cedula o full de paper en partida e no totes les rahons o causes per les quals yo he protestat e contradit e posare les altres rahons en son cas temps et lochs covinents;

entregó el escrito concebido en estos términos:

Núm. 23.

En Jacme Granell sindich de la ciutat de Tortosa per si e per la dita ciutat e per les altres ciutats viles et lochs reyals del principat de Catalunya qui a ell se voldran adherir no ha consentit ne consent ans expressament dissent segons ja de paraula hi dissenti a Muntblanch que lo parlament general del principat de Catalunya se faça en la ciutat de Barchinona com no sia loch competent ans ab deguda reverencia parlant molt sia parcial e sospitos a ell e a sos principals e a alguns altres del dit principat per moltes rahons e entre les altres per les causes e rahons dejus expressades: lo qual dissentiment ja fet fa per la present jornada e per totes les altres jornades que lo dit parlament se continuara dins la ciutat de Barchinona. E primerament com en lo dit parlament se haja a tractar de la successio del regne Darago o preparatoris daquella la qual es acte molt ponderos e de gran arduitat e requira selemne gran digest e madur consell e de suficiencia e numerositat de persones: parria rahonablement que deguessen esser sperats los sindichs de totes les ciutats viles e lochs reyals acostumats de venir a corts e aquells esser exortats e amonestats per diverses requestes e specialment los sindichs de la ciutat insigne de Leyda en la qual entre les altres ha persones de molt gran saviesa et aprovades en molts e solemnes actes segons experiencia ha mostrat en molts e diversos negocis arduus e fets. Item com lo acte de la dita successio requira gran celeritat et concordia feta en caritat e segons se diu per alguns en la ciutat de Barchinona haja alguns discorts de voluntats afeccionades a diverses competitors segons diversitats de moviments de hoy e de amor de utilitat o de favor: no es versemblant que en la dita ciutat se deja seguir breu concordia de la dita successio o preparatoris de aquella segons lo acte requer e majorment com los sindichs de la dita ciutat segons se diu no acostumen de prestar son consentiment en alguns actes sens consultacio dels honorables consellers et consell de la dita ciutat los quals com sien diversos et en gran multitut nos poran facilment e sens gran triga concordar. Item experiencia ha mostrat e segons relacio de alguns sindichs de les ciutats e viles reyals qui son entervenguts en la cort derrerament celebrada en la dita ciutat de Barchinona que los sindichs de la dita ciutat de voluntat dels honorables consellers han acostumat de dilatar los negocis que son stats tractats en la dita cort o parlament en gran utilitat e honor sua e dampnatge e innumerables despeses de tots los altres braces e staments de singulars qui son entrevenguts en la dita cort: e com aquest acte de sa natura requira breu spaxament e gran celeritat nos deu tractar en loch axi acostumat majorment que segons se diu ells hajen empaxades les embaxades ordonades per la cort les quals devien anar en los regnes Darago e de Valencia per les quals lo dit negoci de la successio fora ja molt avançat: es versemblant que donaran molts altres destrichs e dilacions en lo dit parlament. Item com en aquest parlament se hajen a proposar alguns greuges que la dita ciutat de Barchinona ha fets volent predominar a tot lo principat e atribuir a si ço ques pertany a tots los estaments e occuparse les peccunies del general e entre los altres se haja a proposar contra los diputats e lurs actes en la administracio de les dites peccunies e aquells sien molt fovorejats e promesos servar indempnes per la dita ciutat: no seria loch competent per tractar tal negoci en aquella ques sia demostrada axi parcial. Item com en lo dit parlament se hajen a proposar entre los altres un greuge que la dita ciutat de Barchinona fa a tot lo principat de Catalunya e a tots los regnes e terres del senyor rey Darago ço es que ha posat novell vectigal de malla per lliura a totes les mercaderies que entren per mar en la dita ciutat e ixen daquella lo qual cove que sia remogut e revocat en tant quant toque aquells qui no son de la dita ciutat o de son terme: e per rahonar e reduhir lo dit greuge a justicia no es rahonable ques faça en la dita ciutat com sia et faça en aço manifesta part. Item com la cort general del principat de Catalunya derrerament celebrada en la ciutat de Barchinona hagues donat cert poder a XII persones en que havia de cascun bras o estament de tractar e procurar lo ben public del dit principat del qual poder han usat e fets molts actes ensemps ab dos sindichs de la ciutat de Barchinona qui eren en nombre de les dites XII e a gran instancia dels honorables consellers de la dita ciutat ab certs vincles de juraments etc. hi fossen stats associats los dits honorables consellers e un sindich de Gerona altre de Tortosa altre de Perpenya segons appar per actes publichs: lo qual sindich de Tortosa associat a lur instancia e consentiment ha fet sagrament e homenatge en poder del governador de Catalunya de be e leyalment consellar lo ben publich del dit principat juxta son poder et saber etc. segons appar per carta publica presa per en Fonolleda notari e en apres ha usat continuament en tots los consells ab los dessus dits XII segons ere tengut fer: e apres los dits honorables consellers se hajen occupada e a si atribuida tota la potestat de aquells e quant en ells es los ne hajen foragitats exercints los actes ques pertanyen exercir a tot lo principat vinents contra capitols e actes de cort distribuints les peccunies del general segons lur voluntat: e aquest tan gran notori greuge abans de totes coses se haja proposar e reparar en lo dit parlament: no seria loch competent tractar de la reparacio daquell en la dita ciutat qui lo dit greuge ha procurat axi voluntariament. E per les dessus dites rahons e altres moltes que si porien ajustar les quals lo dit sindich enten a explicar en son loch et temps conclou lo dit sindich que lo dit parlament nos deu fer en la dita ciutat de Barchinona ans se deu os deuen elegir loch o lochs los pus covinents segurs et sens sospita e avinents e acostats als altres regnes e terres: per ço que los parlaments e tractes comuns sien breument comunicats als altres regnes e la dita successio prenga breu et benaventurat spaxament a laor et gloria de nostre Senyor Deus e utilitat e ben avenir de tota la cosa publica.  



Sesión del día 17.

Después de algún altercado entre los disidentes y los demás brazos del parlamento, Guillermo Oliver presentó a nombre del brazo real el siguiente escrito:

Núm 24. Tom. 14. fol. 231.

A una cedula en lo present parlament offerta per en Jachme Granell allegantse sindich de la ciutat de Tortosa en la qual lo dit Jachme se esforça dir allegar e mostrar que lo parlament en la present ciutat per gracia de nostre Senyor Deus ajustat se deu mudar en altre loch o lochs los quals segons ell diu esser pus abils en tenir e continuar lo dit parlament de la qual requesta e desrahons se deuria desistir com se diga esser contra expres voler de la ciutat de Tortosa e sia de dret en dret separarse del braç de les universitats reyals ab lo qual braç la dita ciutat de Tortosa vol esser un cors e un voler: respon lo braç rey al de les ciutats e viles reyals del principat de Cathalunya presents
en lo dit parlament tant com toque la mutacio instada rahonada e singularment demanada per ell e algunes rahons o per tals allegades per ell a fulsir la postulada mutacio tocants en general lo dit braç lexant les altres a la ciutat de Barchinona e sindichs daquella per satisfer com singularment sien vistes tocar propri interes daquella e diu: que lo dit Jachme Granell no pot ni deu impugnar a la dita mutacio feta de Muntblanch en la ciutat de Barchinona ab los altres braços del principat sia justament sancta e deliberada en scrits continuada la dita mutacio: per la qual mutacio axi solemnament feta es imposat perpetuu silenci al dit Jachme Granell e a tot altre qui contradir hi voldra nec est amodo ad vomitum redeundum nec reaccendendi sunt prioris contradictionis carbones. E ha hauda gran raho a la dita mutacio com la present ciutat es loch cominal apte sufficient abil e idoneu a continuar lo dit parlament: primerament com sia situat en lo mig del ja dit principal hon confluen per ses necessitats totes les ciutats e viles de Cathalunya: es abundant de viures e altres coses necessaries e cascu a gran covinentesa ampla pera recollir molta gent sens affany: en la qual cascu qui no cerch scandol pot segurament habitar: sana merce de nostre Senyor en la qual sanitat la vulla per sa gracia conservar: es terme de saber moltes novelles de totes les parts del mon del qual saber fretura molt lo dit general parlament per moltes rahons e assats notories a cascu com los regnes maritims de la corona reyal per lurs necessitats a la dita ciutat hajen de costum comunament declinar e en aquella mills que en altra obtenir a lur necessitat aquella provisio ques pertany: e per gracia de nostre Senyor dotada de molta abta persona per consell: es per costum antich en actes grans e assenyalats e de memoria dignes en tot be avenir ab lo adjutori de Deu venturosa: no veu ni coneix lo dit braç que deja esser a alguna ciutat o vila del principat sospitosa com volenterosament treball en son cas per cascuna daquelles com a sors e procur tot lo be que pot a la cosa publica del dit principat. Per les dites rahons e altres moltes per esser breu de present omeses lo dit braç reyal no consent en la mutacio per lo dit Jachme ineptament e sens tot fulciment de raho demanada: e en cas no permes estant ferm en la mutacio del dit parlament en la present ciutat deliberada requerint lo dit Jachme ques partesqua de sa inepta e nuha de tota justicia mutacio desijada e lexats impertinents mijans affectades dilacions oblidades vulle entendre en lo acte per lo qual es lo dit parlament congregat e que tots ensemps ab tota unitat e concordia entenen en lo dit acte principal urgent arduu e gran en la triga del qual se veu gran perill: attes majorment que la notable ciutat de Tortosa ha acostumat de esser una cosa ab lo braç reyal e haja tots temps instigat e treballat en lo benavenir de la cosa publica del dit principat de Cathalunya: e la mutacio del dit loch per lo dit Jachme requesta no sia a present sino dilatar lo parlament e bon fruyt daquell de la qual trigua se esperen versemblantment molts perills e scandols e lo cuytar e abreviar sia salut e conservacio de la cosa publica del dit principat e no tan solament del dit principat hoc encara de tots los regnes e terres de la corona reyal Darago.

Y luego en representación de la ciudad de Barcelona pidió el mismo Oliver que fuese leída otra cédula, que dice así:

Núm. 25.

Per tant com algunes de les preteses rahons allegades per en Jachme Granell mercader de la ciutat de Tortosa sobre la mutacio per ell ab son propri motiu ab gran et assats voluntaria e desreglada affeccio desijada esguardan la ciutat de Barchinona en singular: los sindichs de aquella loant approvant e ratificant la resposta feta per lo braç reyal a la longa descomposta mal texida inepta e fort impertinent cedula donada per lo dit Jachme e stant et perseverant en aquella responents als particulars e per ell no verament nomenats greuges preteses dien: que la ciutat de Barchinona no ha acostumat en universal ni en singular fer algun greuge prejudici o sens raho a algu e menys ha acostumat de laguiar dilatar o alongar lo be general en corts o en parlament ans estreny e acurça totes dilacions e affectats empaxaments daquells qui noy hauran bona intencio tant com pot la experiencia de fet sia maestra: perque no diu veritat lo dit Jachme Granell en lo article ja dit ne en altres per ell en avant allegats com la ciutat de Barchinona fa levar vectigal de malla per lliura aquell se leva ab titol fort just antich e ab gran raho e per us longament observat: e lo dit Jachme qui com a mercader lo seu interes familiar ab mantell del pretes sindicat prosegueix impugnant no sab que se deu be callar del dit cas. Menys diu veritat lo dit Jachme Granell que la ciutat haja occupades peccunies del dit principat: e si algun carrech ha pres per favor de la cosa publica del dit principat aquell ha exercit a be e profit de la cosa publica e mes a son dan que profit: e sabho la ciutat de Tortosa a la qual es stada donada alguna quantitat per necessitat del castell reyal daquella e encara ho sab be lo dit Jachme qui en aquest punt amaga la veritat del dit cas: pero la ciutat de Barchinona leyalment e be e en tota favor de la cosa publica se es hauda en lo dit carrech segons ella mostrara en son loch e temps com deura e conexera segons ja coneix que son cantar ha fort poqua raho. Conexera mes avant que la dita ciutat en lo cas de la dotzena per ell pretes ab gran affeccio rahonat ha fet ço que deu en los actes en los quals es entrevenguda e en los quals entreve e entrevendra per avant tots temps: seguint en lo dit cas e tots altres lo sa enteniment e comu concernent profit general de tot lo dit principat e en res no desviant de aquell: e lo dit Jachme en lo dit cas clou los ulls de raho obrint los de voler propri e affectada intencio tota utilitat publica postposada: e totes les sues inutils allegacions e irrahonables esforçes en e sobre les coses dessus dites sab be la ciutat fermament que no proceexen de la ciutat de Tortosa per la qual se diu trames sino de son propri inordenat motiu e voler desreglat segons li sera mostrat pus ubert per avant. La qual resposta ensemps ab aquella feta per lo braç reyal requeren los sindichs ja dits en nom de la dita ciutat que sia continuada a la fi de la ja dita cedula per lo dit Jachme offerta e esser feta e liurada a ells et a la dita ciutat carta publica com lan vullen.

Leídos los escritos que anteceden y examinado el poder otorgado por el abad de Bellpuig a Francisco de Turriá, acordó el parlamento a propuesta del arzobispo, que en adelante las sesiones fuesen secretas, atendida la gravedad de los negocios que debían ventilarse, y cuánto importaba que se guardase sobre ellos el mayor sigilo.

Sesión del día 20.

Noventa y nueve individuos del estamento militar protestaron contra las gestiones de los que se empeñaban en formar brazo aparte, retardando así el despacho de los negocios en que debía ocuparse el parlamento, y fueron elegidos cuatro comisionados por cada brazo para que procurasen terminar la guerra entro el obispo de Urgel y el conde de Pallars, y apaciguar los bandos de Lérida.

Sesión del día 21.

Reunióse el parlamento; pero por haber sobrevenido luego la noche, se levantó la sesión sin haberse discutido ni resuelto ningún asunto.




Sesión del día 22.

Nada se resolvió tampoco en este día.

Sesión del día 24.

Guillermo Oliver presentó a nombre del brazo real un requirimiento a los del militar, para que, dejando aparte las cuestiones que los tenían desunidos, procurasen conciliarse, a fin de que todos juntos pudiesen tratar luego del negocio de la sucesión; y el conde de Cardona, a nombre de muchos de su estamento, se ofreció también dispuesto a tratar de dicho negocio, dejando para tiempo más oportuno el hacer valer los derechos que pretendían los de su brazo. Abrióse después un lijero debate sobre el modo de transigir las cuestiones pendientes; mas no tuvo por entonces ningún resultado.

Sesión del día 25.

Presentáronse en este día varios escritos, relativos todos a los puntos de discordia que había en el parlamento; concluyéndose la sesión con manifestar el arzobispo de Tarragona, el conde de Cardona y sus adherentes, y los síndicos de las ciudades, que estaban todos dispuestos a tratar del negocio de la sucesión.

Sesión del día 27.

Continuó el debate sobre las disensiones que había en el parlamento; pero tampoco tuvo ningún resultado.

Sesión del día 28.

El acta de esta sesión está mutilada en el proceso; solo hay el principio de ella, por el cual se ve que en este día se presentaron los síndicos de Lérida Francisco Basset y Bernardo de Olzinelles.

Sesión del día 29.

Abrióla el arzobispo de Tarragona con el siguiente discurso:

Núm. 26. Tom. 14. fol. 267.

Molt reverends nobles e honorables senyors per gracia del Sant Sperit lo parlament del principat de Cathalunya per aquella mateixa gracia açi ajustat es concorde en lacte seguent: ço es que tots debats e questions per los quals lo parlament es stat tro huy diferit o alongat e altres dependents e emergents de aquells sien mesos en poder de tres veus ço es de mossen de Vich e de mi e de mossen Bernat de Sanctamans per una veu e de mossen lo vezcomte de Castellbo de mossen Guillem Ramon de Munchada e de mossen Manuel de Rajadell per altra veu e de misser Francesch Basset de Leyda de misser Guillem Domenge de Gerona de misser Guillem Lobet de Perpenya missatgers e den Berenguer Dezcortey e den Johan Ros consellers de Barchinona per altra veu: los quals hagen en tots aquells debats ensemps o departidament personalment en concordia de tots algun dells no discrepant en res pronunciar per justicia o per bon expedient o per via de amigable composicio o concordia dins un mes del dia de la ferma avant continuament comptador no tocant empero en proprietat alguna de privilegis libertats o preheminencies de alguna de les condicions mas en lo us o possessio e que nos pusca prorogar lo dit temps sens voluntat de totes les parts e que lo poder dels dessus dits sia dictat amplament e larga a conexença e voluntat de tots los arbitres substancia no mudada. E si sesdevendra que lo dit vezcomte se partesca de Barchinona o ere empaxat en tal manera que no pogues en aço entendre: que en aquell cas lo dit mossen Bernat de Sanctamans no sie ne pusca esser arbitre dels dits fets: axi que si los arbitres de la condicio militar seran dos los de la condicio ecclesiastica sien aximateix dos totes les altres coses romanents en sa força e valor: e si algu dels dits arbitres sera malalt absent o empaxat en tal manera que no pusca en aço entendre que la condicio de que sera ne pusque elegir un altre en loch de aquell: e que per tenir e servar les coses que los dits arbitres pronunciaran o declararan les persones ecclesiastiques faran sagrament e totes les altres sagrament e homenatge: e que no contrastant lo present acte sie proceit en los actes principals tocants la successio.

Aprobadas por todo el parlamento las antecedentes indicaciones del arzobispo, propuso el mismo prelado que se adoptase algún remedio para poner término a la guerra del obispo de Urgel y conde de Pallars, y el parlamento acordó que se instase a la comisión que entendía en este negocio para que diese su dictamen, a fin de poder providenciar lo más conveniente. Por último, a propuesta del indicado arzobispo se aprobó por unanimidad el acuerdo que sigue:

Núm. 27. Tom. 17. fol. 268.
Lo parlament del principat de Cathalunya per gracia de nostre Senyor Deu açi congregat ab bona unitat e concordia per acte de parlament valedor e de açi avant servador fa statueix e ordona les coses seguents. - Primerament que lo parlament ha elegides e elegeix XII persones ço es IIII de cascuna condicio les quals hajen ansia e carrech de encerquar veure saber e promoure quines e quals coses han mester los missatgers qui deuen esser tramesos en los regnes de Arago e de Valencia per part del principat de Cathalunya ne quins memorials o instruccions los deuen esser fets e totes altres coses que sien opportunes o necessaries per expedicio dels presents negocis les quals XII persones son les seguents:
- Primerament per la condicio de la Sgleya larquebisbe de Tarragona mossen de Vich misser Johan Siurana prior de Tortosa mossen Bernat de Sanctamans. Per la condicio militar lo comte de
Cardona mossen Pere de Cervello mossen Dalmauçacirera mossen Berenguer Dolms. Per la condicio real en Guillem Oliver de Barchinona en Bernat Olzinelles de Leyda en Jacme Granell de Tortosa en Pere Garat de Perpenya sindichs.
- Encara mes lo dit principat per semblant acte mateix de parlament inviolablament servador e tenidor fa statueix e ordona treua general e voluntaria entre les persones qui huy entrevenen en lo dit parlament e de açi avant hi entrevendran ad invicem apres que en aquella fermat hauran duradora tenidora e observadora tant com lo present parlament durara e trigara e un mes apres dins la present ciutat de Barchinona e dues legues fora aquella a cascuna part: la qual treua sie dictada e ordonada largament per les XII persones dessus prop nomenades e que sia fermada divendres primer vinent ab sagrament per les persones ecclesiastiques e ab sagrament e homenatge per les altres.

Sesión del día 31.

En el acta de esta sesión se da cuenta en primer lugar de la recepción de los embajadores del infante don Fernando de Castilla en estos términos: / será el próximo rey de Aragón después del Compromiso de Caspe Casp /

Núm. 28. Tom. 15. fol. 273.

Quibus eorum consuetis locis sedentibus convenerunt et accesserunt ad dictum parlamentum ...
milites ambassiatores et nuntii ut asseruerunt incliti et magnifici infantis Castelle quibus receptis honorifice prout decet dictus ... unus ex assertis ambassiatoribus supradictis dixit in ejus ydiomate effectualiter que sequntur: videlicet quod dictum parlamentum non miraretur quare ipsi non faciebant vel fecerunt propositionem vel arengam faciens super his aliquas rationes reddentes causam quare non faciebant propositionem ut predicitur vel arengam. Item per modum interrogationis petiit et dixit si dictum parlamentum intendebat in hac civitate intendere in discussione juris successionis regnorum corone Aragonie cui ex competitoribus pertineret: nam si in hac discussione volebat dictum parlamentum intendere ipsi ambassiatores vel nuntii erant parati die ipsis asignanda hostendere quod jus dicte successionis dicto infanti eorum domino et nemini alii pertinebat si autem non intendebat dictum parlamentum de jure dicte successionis in hac civitate cui pertinebat tractare eo casu rogabat et hortabatur ex parte domini sui dictum parlamentum de duobus: uno quod accelerarent hujusmodi negotium nam mora quelibet erat nociva: altero quod haberent recomendatam justitiam in hujusmodi tam grandi negotio nedum dicti domini infantis eorum domini sed etiam omnium illorum qui jus in dicta successione pretendebant habere: et sic finem imposuit verbis suis. - Et recedentibus a dicto parlamento ut idem parlamentum super responsione ipsis ambassiatoribus fienda valeret deliberare decentius: fuit deliberatum quod dictus reverendissimus dominus archiepiscopusTerracone nomine totius parlamenti responderet ambassiatoribus supradictis effectualiter ut inferius continetur: quibus pro ipsa responsione audienda redeuntibus ad parlamentum predictum dictus dominus archiepiscopus verbis romancialibus respondit ipsis effectualiter in hunc modum. Quod dictum parlamentum audiverat gratanter eorum rahonamentum et excusationes causam reddentes quare propositionem non fecerant vel arengam: et quod ad interrogationem per ipsos factam dictum parlamentum respondebat quod non intendebat de discussione juris succesionis regnorum et terrarum corone Aragonie absque aliis regnis et terris tractare et quod dictum parlamentum acceleraret et festinaret quantum posset comode negotium hujusmodi: et quod infallibiliter justitiam istius tam grandi negotii haberent pro illo ex competitoribus pro quo faceret propitie recomissam.

Fué finalmente discutido y aprobado el dictámen de la comisión que entendía en el arreglo de las disensiones entre el obispo de Urgel y conde de Pallars, y en el de los bandos de Lérida, reducido a que se nombrasen tres embajadores, uno por cada brazo, los cuales fuesen enviados dos a Urgel y Pallars y otro a Lérida, para que exhortasen a las partes a celebrar la paz o almenos una tregua, poniendo en manos del parlamento la decisión de sus debates; y en el caso de que aquellas no quisiesen conformarse, las amenazasen con que el parlamento procedería contra los perturbadores de la paz según justicia.

Sesión del día 4 de noviembre.

El arzobispo de Tarragona presentó primeramente la proposición que sigue:

Núm. 29. Tom. 13. fol. 277.

Molt reverends nobles e honorables senyors. De tres coses principalment mes vejares se deje parlar en la present jornada: la primera dels embaxadors qui deuen esser tramesos en Arago e en Valencia: la segona dels remedis donadors en los fets del bisbe Durgell e del comte de Pallars: la terça de la forma de la treua dessus acordada e specificada. De la primera vos fare yo relacio per tant com hi he cabut e son stat un dels elets a saver veure e encerquar quines et quals coses son expedients o necessaries a les embaxades trametedores en Arago e en Valencia: e segons que entre los altres e mi a aço deputats es stat rahonat seriens de vejares que deuen esser elegits XII embaxadors o missatgers persones solemnes e notables ço es quatre de cascuna condicio los quals sien trameses sis en Arago e sis en Valencia a los quals sien fets memorials e instruccions bons e aximateix sen porten letres les quals contenguen com lo parlament del principat de Catalunya
ha mesos tots debats e questions que fossen entre les condicions de aquell en poder de certes persones e que a present per gracia de nostre Senyor son concordades e ab unitat proceexen en los actes principals tocants la successio: e que lo parlament del principat de Catalunya los pregua els requir que ells se vullen concordar en cas que sien discordes e cuytar en aquests affers als quals tota trigua es massa nociva: car de aquestes letres se seguirien dues coses: la una que si debats havie entre ells dels quals nos poguessen concordar pendrien per ventura semblant tall remedi o partit que es stat açi pres entre nosaltres: laltra que si eren concordes se cuytarien mes per ventura que
no fan. Mes avant deuen esser instruits los dits embaxadors que si los de Valencia nos podien concordar que los dits sis embaxadors qui hi seran tramesos facen lur poder ab bons tractes e maneres de concordarlos: e semblant facen aquells qui seran tramesos en Arago. Encara mes deuen
esser instruits los dits missatgers o embaxadors que tracten aquells qui seran tramesos en Valencia ab los valencians e aquells qui seran tramesos en Arago ab los aragoneses del loch comu hon tots los regnes e terres se deuen ajustar per tractar dels negocis presents de la successio qual sera. Item
mes si hi vendran tots los del parlament de cascun regne o terra o si seran elegits embaxadors o missatgers per cascun regne o terra. Item mes quants embaxadors seran de cascun regne o terra. Item mes si en lo loch hon per lo general parlament se ajustaran se regiran os governaran sots un president o sots tres e que sobre aço a tractar e concordar sie donat cert poder als dits missatgers o embaxadors. Be es empero de vejares a mi que sobre lo loch e lo nombre dels missatgers e sobre lo fet del president degues esser dat poder als dits missatgers de tractar mas no de concloure sens consultar lo parlament general del principat de Catalunya. Aquestes son les coses que entre mi et
mos companyons en aço son stades tractades e rahonades: fasne relacio a vosaltres quen deliberets ço que plasent vos sia. De la segona cosa de que sich deu parlar vos fara relacio mossen de Monserrat: e de la terça mossen lo comte de Cardona.

Aprobada la proposición que antecede, el abadde Monserrat dio cuenta, a nombre de su comisión, de que el estamento militar no había nombrado todavía el uno de los embajadores que debían ser enviados a Lérida y a Urgel y Pallars; y el conde de Cardona la dió de que no estaba aun redactada la escritura de paz y tregua que debía firmarse, según lo acordado en 29 del anterior octubre. Acordó además el parlamento, a propuesta del arzobispo de Tarragona, que se estendiese y firmase una protesta general, para que por ningún acto de aquel parlamento se entendiese derogado ningún privilegio de cualquier clase o persona de las que a él concurrían; quedando encargados de redactarla Francisco y Pedro Basset.

Sesión del día 5.

Adoptóse en ella, a propuesta de Guillermo Oliver, el acuerdo continuado en el acta en estos términos:

Núm. 30. Tom. 15. fol. 284.

Et incontinenti totum parlamentum deliberavit et ordinavit quod unus ambassiator accederet nomine totius parlamenti Cathalonie ad regnum Majoricarum pro complendis faciendis et exequendis ea vel similia que alii ambassiatores mittendi ad regna Aragonie etValentie facere debebant: et quod dictum regnum Majoricarum instaret invitaret et requireret ad generale parlamentum venire: cujus
quidem ambassiatoris ad regnum Majoricarum mittendi electionem remissit dictum parlamentum illis XII personis electis et deputatis ad tractandum videndum et intendendum super expeditione dictorum ambassiatorum ut superius continetur.

Sesión del día 7.

Dióse cuenta de haber sido nombrados los tres embajadores que debían ir a Lérida y al conde de Pallars y obispo de Urgel, y fueron: Juan Ciurana, por la condición eclesiástica; Juan Eymerich, por la militar; y Luis de Aversó, por la militar.


Sesión del día 8.

Publicáronse los nombramientos de los embajadores que debían ir a Aragón y Valencia, y fueron: para Aragón, el abad de Monserrat y Francisco de Ferriol, por el estamento eclesiástico; Guillermo Raimundo de Moncada y Pedro de Cervelló, por el militar; Francisco Burgués y Guillermo Lobet, por el real: y para Valencia, el abad de Santas Creus y Pedro de Bosch, por el eclesiástico; Gilaberto de Canet y Gregorio Burgués, por el militar; y Francisco Basset y Francisco de Sant Celoni, por el real. Acordóse en seguida, a propuesta del arzobispo, enviar dos correos con cartas a Aragón y Valencia, noticiando a dichos reinos la concordia del parlamento catalan, la embajada que se trataba de enviarles y su objeto. Finalmente se encargó a la comisión de los doce el despacho de todo lo necesario para la expedición de los embajadores, así a Aragón y Valencia, como a Lérida y al conde de Pallars y obispo de Urgel.

Sesión del día 10.

Tratóse solamente de la expedición de los embajadores, y nada se decidió.

Sesión del día 12.

Francisco çatrilla pidió que se le diese contestación a la carta de Pedro de Torrelles que había presentado al parlamento a 30 del anterior setiembre. A instancia del síndico de Barcelona, propuso el arzobispo que cada estamento viese y deliberase qué medidas podrían adoptarse para la defensa y seguridad del principado. Habiéndose luego hecho presente, que de los árbitros nombrados en 29 de octubre para poner término a las disensiones del parlamento faltarían Guillermo Raimundo de Moncada, Francisco Basset y Guillermo Lobet, por haber sido nombrados embajadores; fueron elegidos en su lugar Roger de Moncada, Bernardo de Olzinelles y Pedro Garart. Leyóse después el siguiente memorial de la reina viuda doña Margarita.

Núm. 31. Tom. 15. fol. 293.

Molt reverent egregi noble e honorable parlament. Ab congoxa dolor de cor e ab escampament de moltes lagrimes vos recita la molt alta senyora reyna dona Margarita relicta del molt alt e glorios senyor lo senyor rey en Marti de memoria e recordacio loables com apres que la cruel e inhumana mort la ha viduada de son marit molt car e princep e senyor seu e vostre: adversant encara a ella fortuna: ses trobada destituida de totes assignacions a ella per lo dit senyor fetes per sustentacio de sa vida e reginal stat ne pot encara son dot creix e altres drets demanar: perque la dita senyora: ço qui es doloros a hoyr: no pot ne a sustentacio de sa vida e estat en alguna manera proveir. Posada en necessitat molt anxiosa ha demanat consell a persones notables scients e fiables si per negun cami de justicia poria a tant estreta necessitat esser proveit: e ha trobat que per benefici special de les constitucions generals de Catalunya ella es poseidora de tots los bens del dit senyor rey e dins lany deu esser alimentada segons sa reginal excellencia requer dels dits bens e lo dit any passat deu fer los fruyts de aquells seus fins entegrament sia pagada en son dot creix e altres drets: e lla hon lo dit benefici de les constitucions no fos stat conegut per disposicio de dret comu poria la possessio dels dits bens per special providencia de dret a ella obligats avocar e aquells tenir tro fos entegrament pagada en les dites coses. E per ço que lo present parlament qui es lum de intelligencia font de sciencia e sabiesa e rabaça molt antiga e ferma de fealtat e naturalesa vege clarament que la dita senyora no es ambiciosa ne emfruna de haver la presidencia e regiment dels dits bens a ella per justicia pertanyents segons li es donat entenent: volent en tots sos affers qui sien de algun assenyalat pes procehir e enantar ab consell e ordinacio del dit parlament en lo qual ha singular confiança e devocio: prega affectuosament e estreta lo dit parlament e per deute de fealtat e naturalesa lo requer que a tot profit publich principalment no oblidades les precipuitats e prerogatives que les reyals stats e dignitats e semblant regne daquest merexen la vulla consellar com se portara en les dessus dites coses consellades: e que li placia almenys per la honor del dit senyor e de sos regnes e terres interim sens alguna dilacio o trigua a ses extremes e de aqui avant importables necessitats segons sa dignitat e reginal estat merexen loablement proveir.

Por último Dalmacio çacirera presentó también en este día un requirimiento, para que los árbitros nombrados para dirimir las cuestiones que se agitaban en el parlamento diesen luego su fallo y estendiesen el compromiso.

Sesión del día 14.

Tratóse del pronto despacho de los embajadores a Aragón y Valencia, y de si deberían enviarse uno, dos o tres a Mallorca; pero sobre este último punto nada se decidió.

Sesión del día 15.

Habiéndose suscitado un acalorado debate sobre la intervención que el gobernador pretendía tener en el parlamento, confióse de común acuerdo la decisión de este negocio al arbitrio de los juristas Francisco y Pedro Basset, asesores del mismo gobernador.

Sesión del día 19.

El arzobispo de Tarragona, a nombre de todos los árbitros nombrados para decidir las cuestiones que se ventilaban en el parlamento, intimó a los que se creyesen agraviados que alegasen su derecho dentro de tercero día. Fue elegido árbitro Francisco de Vilanova en reemplazo de Roger de Moncada, y se dio cuenta de estar ya despachados y dispuestos a emprender su viaje los embajadores a Aragón.

Sesión del día 21.

Manuel de Rajadell y Guillermo de Busquets recordaron las necesidades que aquejaban a la reina Margarita y pidieron se le contestase al memorial presentado a 12 de este mes; respondiéndoles el arzobispo de Tarragona, que con otros del parlamento se avistaría con dicha señora, para oír a ella y a sus abogados sobre el contenido de dicho memorial. Compareció también Pedro Armengou, enviado por los paheres de Lérida para manifestar el mal estado de aquella ciudad, por los bandos que en ella había, y pedir el competente remedio; según así se esplicaba en la carta que presentó, escrita por dichos paheres al gobernador y parlamento de Cataluña a 15 de este mismo mes. Finalmente el abad de Santas Creus, a nombre de sus coembajadores, se despidió para Valencia.

Sesión del día 22.

Tratóse de varios asuntos, sin recaer sobre ellos ninguna resolución.

Sesión del día 24.

Dióse audiencia a los abogados de la reina viuda Bernardo de Gualbes, Aymon Dalmau y Guillermo Ros, los cuales sostuvieron de palabra las pretensiones de doña Margarita; habiéndoseles contestado por el parlamento, que este proveería lo conveniente. Espidióse credencial a Marcos Turell, dirigida a Francisco de Vallgornera, para apaciguar las disensiones suscitadas entre este y Manuel de Rajadell. Espuso después el arzobispo de Tarragona que el parlamento era de dictámen, que el gobernador pasase en persona a Lérida para poner remedio en los negocios de aquella ciudad, y proveer asimismo lo conveniente acerca de la guerra entre el conde de Pallars y el obispo de Urgel; y que en cuanto a la intervención que dicho gobernador debiese tener en el parlamento y modo de hacer las prorogaciones, quedaban nombrados Bonanat Pere y Jaufredo de Ortigues para que, de acuerdo con los abogados de aquel, tratasen y concordasen sobre dicho asunto.

Sesión del día 26.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta de Luis de Aversó, embajador enviado a Lérida.

Núm. 32. Tom. 15. fol. 314.

Al molt reverend noble et honorable lo parlament general del principal de Cathalunya congregat en la ciutat de Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables senyors. Com yo fuy arribat açi en Leyda atrobi açi prou mal entre aquestes bandosidats: e tant que quaix tota la ciutat era ab la una part ço es ab la dels Comes e daltra part en Samso de Naves qui era fora de pau e de treua e era en ribera de Ebre e en valença dell lo noble en Franci Darill e daltres: e daltra part lo senyor bisbe de Leyda qui segons par a mi es lo tot en aquests affers qui no es en la ciutat ans es a Golmes a IIII legues daci e lo veguer qui no era en la ciutat: e yo vehentme en tal trontoll recorregui per los
pahers e parli ab ells axi com Deus me administra: los quals ab mi ensemps fon acordat que yo parlas ab en P. çescomes perque ell fes venir en Ramon çescomes son frare qui es lo principal en la bandositat per tal com lacte propri del qual devalla la bandositat dita esguarda aquest Ramon e no en P.: e de fet yo he parlat ab aquest P. çescomes aquest ha fet venir son frare en Ramon e vengut yo he parlat ab aquests dos frares e ab alguns altres de lur valença ab aquella millor manera que Deu me administra ab tots los carrechs que rahonablement darlos pogui ab totes persuasions per tirarlos a mon proposit ab dolces prechs e paraules e requestes forts e cominacions de part de vosaltres senyors: entant que apres curt acord per ells retengut me resposeren que per reverencia del parlament metrien aquests fets tots en poder del parlament sots algunes retencions: e be que yo los hagues grat de lur resposta del tot no la volgui acceptar per occasio de lurs retencions: mas acorde ab los pahers ensemps que yo anas al senyor bisbe ensemps ab misser Berenguer Colom lo qual de aquests affers molt havia ça entras practicat ab ell: e de fet dijous a XX del present mes nos fom ab lo dit senyor bisbe en lo loch de Golmes e aqui parlam molt estesament dels dits affers en los quals par quel dit senyor sia queacom tirat e mogut contra los Comes e encara per aquests affers contra los pahers de la ciutat e lo consell de aquella: pero a la fi e per gracia divinal nos romanguem sots tres conclusions. La primera es ques prenga paraula entre les parts de no dampnificar dins XV dies sdevenidors: e aço per tal que mal nos seguesca e mills los fets se puxen passejar: e daço lo dit senyor ha pres carrech per part del dit Samso de Naves e yo lo he pres per haver la dita paraula dels Comes e aço haja recapte tant com yon havia a fer. La segona es que lo fet de la pau e de la treua qui toqua lo dit Samso se mete en curts termes: e per aço yo he ja hauts lassessor del veguer e altres savis qui hi han a cabre: de que fiy en Deu que fort sera curt lafinament. E la terça es la comparacio de la dita pau e treua que ha a fer lo dit Samso: la qual faç mon poder e pens se acabara quel dit en Samso comparra fora la ciutat per satisfer al proces de la pau e de la treua. Daltra part he haut a proveir per tal com lo dit Samso es della lo riu que per tal que nos pusque seguir scandol ne mals que les barques si ell volia passar deça nol passen: e moltes altres coses he haudes a fer senyors a be dels dits affers que per no enujarvos obmet de scriure. Pero senyors molt reverend nobles e honorables per tal com queacom yom sospit del moviment quel dit senyor bisbe ha contra los pahers lo consell de la ciutat e la partida dels Comes placie a vosaltres de scriure al dit senyor tantost encarregantlo de aquests affers estretament e no superficial: car yo veig be que si ell se vol attes ell qui es tots los affers hauran bona fi dins curts termes. Daltra part que façats quel comte de Cardona son frare que li scriva tan estretament com puxa: e per tal com se diu açi que don Anthon de Cardona hic deu venir ab gent darmes perques vulla: vos placia si res es queu vullau fer cessar car aço seria nafra sens sperança de guarir: e si res yo molt reverent nobles e honorables senyors per vosaltres puix fer manatsme car prest me offir a complir. Scrita en Leyda dissapte a XXII de noembre MCCCCX. - Los castells dels quals es la questio tenia lo senyor bisbe en nom de precari e ara en nom propi: perque es obs que en la letra que li farets se faça mencio que vosaltres senyors vehents que rahonablament los affers ne deuen venir mills havets per acordat quels dits castells venguen en ma comuna: e aquesta entench yo que deu esser lo veguer daci o la ciutat: per quel pregats et encarregats que ell hi vulla dar loch e de tot aço vos porets informar ab los missatgers daquesta ciutat qui aqui son. E placieus senyors que vostre rescriure sia breu per tal que lo temps nom falla. - A tot vostre servey prest - Luis de Averso.

El parlamento acordó contestarle, y que se escribiese además sobre el mismo asunto al obispo de aquella diócesis. Prorógose después hasta el día 29 de este mes el término del compromiso otorgado en igual día del pasado octubre; y habiéndose levantado ya la sesión, el conde de Cardona, en nombre suyo y de sus adherentes, presentó al arzobispo de Tarragona el escrito que sigue, a fin de cumplir con la intimación hecha en la sesión del día 19.

Núm. 33. Tom. 15. fol. 317.

Primo reducunt ad memoriam quod principatus Cathalonie erat principatus per se et habens comitem Barchinone in principem virum illustrem et potestatem regiam habentem ut probatur in L. Provincialium C. de erogatione militaris annone l. XII° et in c. Cum dominus in prohemio usaticorum Barchinone. - Secundo quod comitatus Barchinone fuit unitus regno Aragonum principaliter et non accessorie ita quod quicumque esset rex Aragonum esset comes Barchinone ut apparet in unione regni et comitatus et probat textus in c. Volumus et concedimus in prima curia Barchinone domini regis Petri secundi. - Tertio quantum in suscipiendo regem et comitem quod nunc noviter congregandi sunt omnes status dicti regni et comitatus ut probatur quia in Sicem congregatus fuit omnis Israel ad suscipiendum regem Roboam filium Salomonis post ejus obitum III° Regum XII° c. - Quarto quod congregatio necessaria fuit cathalanorum per se ad concordandum modum et formam cum aragonensibus et valentinis super modo suscipiendi novum regem et comitem et ad tractandum alia preparatoria ejusdem susceptionis: quia ex quo Cathalonia est per se comitatus et principaliter debet ut de comitatu judicari et censeri juxta ea que ponit Guillelmus de Cugno in l. Si quando a duciano C. de appellationibus et Bartolus in 1. si convenerit ff. §. Nuda de pignoratitia actione et juxta c. XII: III Regum desuper allegatum.
- Quinto quod ista congregatio fieri debuit et debet in civitate Barchinone causis et rationibus inter alias sequentibus. - Tum quia civitas Barchinone antiquior et dignior est quacumque civitate principatus Cathalonie quia caput est ipsius comitatus et ab ipsa comites et reges denominari voluerunt ut est desuper dictum. Pro hoc rubrica prohemii Institutionum cum ibi notatis per Johannem Fabri: et etiam quia privilegio italico in Ispania sola civitas Barchinone fuit dotata ut 1. fin. ff. de censibus. - Tum quia tractatus suscipiendi regem ut comitem Barchinone est fiendus in capite ipsius comitatus sicut dicitur de electione prelati que fienda est in civitate ubi est prelatura ut in c. Cum terra Extrav. de electione cum ibi notatis. - Tum quia illustris rex Martinus decessit in civitate Barchinone igitur ibi sit fiendus tractatus arguo c. Ubi majus periculum Extrav. de electione li. VI: quia tractatus electionis pape futuri fiendus est in loco in quo decessit ut ibi.
- Tum quia tales tractatus sunt suspecti de seditionibus et scandalis et jus ita presumitur ut XXIII distinc. c. In nomine Domini: et de jure presumendum est quod civitas Barchinone que multum lata edificiis et repleta populis et insignita insigni consilio et multitudine officialium occurret et salubrius providebit periculo seditionum et scandalorum quam alius locus Cathalonie ut 1. I C. de his qui per metum judicis omnino appellare et l. Non est verosimile ff. quod metus causa cum ibi notatis per Bartolum et Extrav. de rescriptis li. VI in c. Statutum circa principium et §. I et II cum ibi notatis. - Tum quia civitas Barchinone est hodie sana magis quam alius locus principatus
Cathalonie igitur barones et nobiles non sunt trahendi in virtute dicti tractatus extra Barchinonam ad loca infirma ut est textus cum glosa in c. Ad supplicationem Extrav. de renunciatione et notatis per Bartolum in l. Sciendum ff. ad Trebellianum §. finali versu Sed et salutis. - Tum quia civitas Barchinone est sita in idoniori loco principatus Cathalonie quia in medio ejus et sic nullus potest conqueri de disparitate tractatus seu ibidem veniendi. Pro hoc c. Statutum et ejus rubrica Extrav. de rescriptis lib. VI. - Tum quia civitas Barchinone abundat magis in peritis victualibus et hospitiis et aliis ad usum humane vite necessariis quam alius locus principatus Cathalonie: igitur Barchinone
est continuandus et tenendus tractatus parlamenti quia si propter comoditatem predictorum cause ardue apostolice comittuntur in civitatibus insignis quanto magis causa presentis parlamenti est tractanda Barchinone que est arduissima et periculosa ut aperit textus in c. Ubi majus de electione lib. VI. Pro hoc dictum c. Statutum de rescriptis lib. VI et quod ibi ponit Jo. An. in novella super verbo Comode. - Ex his ergo clare mostratur parlamentum esse tenendum et continuandum in civitate Barchinone et non alibi. - Ulterius dicunt ipsi nobiles et barones quod ipsa preconitzatio facta per nobilem gubernatorem est revocanda ex sui serie et forma tamquam prejudicialis eorum juri et justitie causis et rationibus inter alias sequentibus. - Tum quia dicta preconitzatio imponit penam ipsis baronibus militibus et fuit sine consensu ipsorum baronum militum facta et publicata ipsa preconitzatio et sic contra constitutionem Cathalonie generalem qua cavetur quod militi non possit imponi pena sine consensu ipsius militis. Pro hoc c. Item ordinamus et statuimus quod aliquis vicarius vel officialis noster etc. in curia Montisoni (MontsóMonsóMonzón) domini regis Alfonsi secundi. - Tum quia dicta preconitzatio aufert facultatem nobilibus militibus et aliis baronibus portandi omne genus armorum et sic ensem et tamen barones milites et homines de paratico habent ex longissima usancia principatus Cathalonie quod ipsi possunt defferre ensem qua fuerunt cincti in militia assumenda per principem seu consueverunt cingi non obstantibus quibusvis ordinationibus civitatum et officialium regiorum. Pro hoc 1. Filius familias ff. de testamento militari et lex Milites ff. ex quibus causis majores et 1. Scimus. C. de jure deliberandi: pro hoc etiam quia illa que semper ita usitata fuerunt non debuerunt mutari vel infringi ut 1. Minime C. de legibus. - Tum etiam quia est alias multimode privativa libertatis baronum militum et nobilium ut ex ejus serie mostratur et precipue contra usum et observantiam antiquatam guerre ipsorum nobilium et baronum. - Ulterius est etiam clarum quod electio dictarum XII personarum peccavit in materia et forma et fuit nullius momenti causis et rationibus inter alias que sequntur. - Tum quia in curiis Cathalonie per regem Aragonum et comitem Barchinone tenendis nichil potest judicari aut disponi nisi rege existente in ipsa curia quia ipse rex est disponens et omnis status regni assentiens et consulens: ut probant notata per Inocentium id c. quarto de jurejurando qui textus fuit fabricatus per papam propter domum regem et regnum Aragonum. Hoc etiam probat textus in usatico Barchinone Judicium in curia datum circa finem ibi quia demens est et sine sensu qui sapientie et scientie curie vult resistere vel contrastare in qua sunt principes episcopi etc. De esentia igitur curie est quod in ea sint princeps et status regnorum et si unum deesset non diceretur curia quia ubi ex dispositione juris vel hominis in actu requiruntur duo unum adhiberi in actu non sufficit ut 1. Non enim ff. de adoptionibus cum ibi notatis et 1. Cum hii §. Si pretor ff. de transactionibus et 1. fin. ff. de divortiis cum ibi notatis cum multis similibus. Cum igitur in electione dictarum XII personarum non interfuisset rex in curia qui est disponens merito actus non valuit ex quo tantum fuit celebratus per status assentientes vel consulere debentes quia ille qui debet assentire vel consulere disponenti per se non potest aliquid disponere ut l. II C. de assessoribus et l. I ff. E titulo cum ibi notatis per Bartolum circa finem et quod etiam ponit idem Bartolus in 1. Si uni ex pluribus circa finem ff. de re judicata. Confirmatur etiam quod rex in curia sit disponens et status regnorum consentiens consulens et approbans tantum ut in capitulo Item statuimus volumus et etiam ordinamus quod si nos vel successores nostri constitutionem etc. aliquam generalem seu statutum etc. et in c. Item quod semel in anno in prima curia Barchinone domini regis Petri secundi cum multis aliis similibus. - Tum quia ipse duodecim persone fuerunt eligentes et electe quod est reprobatum a jure: tum etiam quia pro majori parte persone electe sunt defuncte et alie renunciarunt: tum quia potestas non fuit ita late data in curia sicut fuit scripta. Igitur hiis attentis el alias in jure et facto notoriis est clarum de justitia dictorum nobilium. - Ulterius super brachio pretenso seu ejus usu per milites placet baronibus et nobilibus quod fiat ipsis militibus justitia et si per justitiam debent habere brachium et exercitium ejus quod habeant ipsum brachium et ejus exercitium.

Sesión del día 27.

Antes de abrirse la sesión, Dalmacio çacirera y Marcos de Aviñó, en nombre suyo y de otros sus parciales, entregaron al arzobispo otra cédula concebida en los mismos términos que la presentada el día anterior por el conde de Cardona. Reunido después el parlamento, compareció Manuel de Rajadell, pidiendo de nuevo que se contestase al memorial de la viuda doña Margarita y a lo espuesto por sus abogados. Leyóse asimismo la carta que sigue:

Núm. 34. Tom. 15. fol. 326.

Alts molt reverents spectables egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Barchinona. - Molt reverents spectables egregis nobles et honorables senyors. Fervor de naturalesa innada e feeltat vertadera de la qual tuyt som tenguts a la corona real Darago nos constrenyen e raho stricta nos obliga que ab sobiranes vigilies sollicitud e effecte entenam a investigar e saber qual es roy nostre e senyor e a fer aquells bons preparatoris ques convenguan als actes de les principals missatgeries les quals per tots los regnes e terres subjectes a la dita corona deuen esser fetes e trameses al general parlament ques tendra per declarar o publicar aquell qui per justicia deu succeir als dits regnes e terres e esser rey e ductor nostre: e per ço volents la cosa tant com en nosaltres sia metre en orde e regla ab obra havem apuntats e fermats en bona concordia per gracia de Deu certs capitols e elets e publicats los missatgers qui prestament partiran per conferirvos e comunicar los dits capitols a fi quey vejats ço queus parega esser bo e necessari per als actes dessus dits e per la expedido de la principal missatgeria. Perque senyors les vostres reverencies nobleses e bondats dotades de virtuts e de saviesa loables pregam affectuosament e de cor queus placia entendre en bona e presta expedicio dels dits affers en tal guisa que sublada dilacio que porie causar grans inconvenients ço que Deus destolga los fets vinguen a tal conclusio e acabament que sie a gloria del Rey celestial e servey de la dita corona e augment de laor e de renom de la feeltat e a ben publich segons es de bon desig. E sapien les vostres reverencies que per letra de la vila Doriola (Orihuela) frontalera a la ciutat de Murcia que es del realmede Castella havem haut ardit de coses punyents e tals que nons paren esser per al be avenir del regne segons porets veure en trellat dun article o capitol de la dita letra interclus dins aquesta: e apres haguem rebuda la dita letra sabem per via de la frontera que lo capita de les D lances nomenat en la dita letra era ja ab sa gent en la dita ciutat de Murcia. Als per aquesta nous scrivim mas que la sancta Trinitat endreçe vostres coratges en fer rectitud de justicia eus haja en sa proteccio. Scrita en Valencia a XX de noembre. - Huc bisbe e los brasos ecclesiastich e reyal del regne de Valencia a vostra honor. - Tenor vero cedule in dicta littera interclusa sequitur in hunc modum. - Item senyors certificam vostra saviesa que havem per noves certes que lo digmenge prop passat comptats nou dies del present mes de noembre fon feta crida publica en la ciutat de Murcia de part del infant de Castella ab trompes e tabals per la qual fahia saber que ell habia fermada treua a cert temps no declarant aquell ab lo rey de Granada que manava que algu no fes dan als moros ne a bens del dit rey de Granada. Item mes senyors havem sabut quels homens de Murcia han fet apartar los bestiars seus qui eren aprop la frontera de aquesta vila en lo camp de Cartagenia vers lo camp de Nulla qui es a la part de Lorca. Item mes es contengut en la dita crida quels frontalers qui son en la dita ciutat stiguen segurs açi e no vajen en altres parts. Item que en lo sisen dia del present mes de noembre parti un recaptador de la dita ciutat ab quatre carregues de moneda qui levaba al infant: e quant fou en çeça qui es a set legues de la dita ciutat atroba aqui un porter del infant per lo qual manava esser tornada la dita moneda a la dita ciutat dient que aquis devia pagar a Pere Manrich que venia capita ab D lances.
Jaufredo de Ortigues presentó asimismo otras dos cartas, una credencial del obispo de Lérida a favor de dicho Jaufredo, y otra del dean y cabildo de aquella Iglesia, dirigida al gobernador y parlamento, en la que manifestaban el mal estado de aquella ciudad; como lo hizo también de palabra el mismo Ortigues, esplicando además por qué motivos estaban en poder del obispo algunos castillos.

Sesión del día 28.

Después de haberse leído una carta de los nobles, barones, caballeros y hombres de paraje residentes en el obispado de Gerona, en contestación a otra que les había sido dirigida por el gobernador (no están continuadas en el acta), publicóse la siguiente:

Núm. 35. Tom. 15. fol. 332.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors. Vostra letra havem rebuda e de present nos som certificats com pus secretament havem poscut axi del tracte del matrimoni de
don Frederich ab la filla del infant de Castella com de la venguda en aquest regne del dit don Frederich: e no havem trobat que res sia en fet del dit matrimoni ne de la venguda del dit don Frederich. Be es ver ques diu ques deu mudar de Sogorb per raho de les morts que hi comencen en qualque loch o castell prop de Segorb. Senyors nosaltres tindrem esment en aquests affers pus que encarregats nos ne haveu e de ço quen sintrem vos nescriurem de present: e si haurem apuntats açi alguns tractes de la concordia daquest regne qui migançant la ajuda de nostre Senyor están en bona disposicio e pensam que breu pendran bona fi nosaltres entenem anar la via de Casp hon lo Sant Pare deu esser e segons vostra letra supplicarlem dels fets dessus dits ab aquella pus arreglada manera que porem ne sabrem: e manatsnos senyors ço que plasent vos sia. Scrita en Saragoça digmenge a XXIII de noembre. - Ramon Fivaller et P. de Sentcliment apparellats a vostre servey.

Dióse después cuenta del dictámen de los árbitros que debían decidir la cuestión pendiente con el gobernador, el cual estaba concebido en estos términos:

Núm. 36. Tom. 15. fol. 332.

Ere stat mogut un partit ço es que lo governador entervengues algunes vegades en les prorrogacions del parlament e stigues per grans pauses que noy entervengues axi com dirie hom a cop de quinse dies o un mes una vegada: e que lavos fos protestat per lo parlament e per ell en la
manera acostumada e que en aquesta manera los fets porien anar avant: e que sobre aquest partit lo governador e sos assesors se avien aturat acord e ells aximateix per quen fahie relacio al parlament.

En cuanto a los asuntos de Lérida, opinaron los mismos árbitros, que debía escribirse sobre ellos al obispo, cabildo y paheres de aquella ciudad, y al embajador que tenía allí el parlamento.

Sesión del día 29.

Leyóse primeramente una carta del parlamento a los embajadores en Aragon, en la que se trataba de cierta cuestión pendiente entre el recaudador de la lezda de Cadaqués y algunos ciudadanos de Zaragoza; y después fue leída la que sigue del papa Benedicto XIII.

Núm. 37. Tom. 15. fol. 340.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus et ceteris viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus et proceribus universis civitatum villarum et locorum principatus Catalonie in parlamento Barchinone congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei. Venerabiles fratres et dilecti filii litteras vestras recepimus noviter in effectu continentes vos percepisse relatibus nonnullorum et fama publica referente quod inter dilectum filium nobilem virum Fredericum comitem Lune et quandam filiam dilecti filii nobilis viri Ferdinandi infantis Castelle matrimonium celeri festinantia tractatur ex quo si fieret stantibus terminis turbationes magne ut scribitis in hoc regno sequi possent: ob quod nos precibus invitatis quod hunc tractatum deviare velimus: super quo noveritis quod sicut aliqui de regno isto sciunt quos apud vos esse credimus Barchinone licet aliquando de matrimoniis pro dicto Frederico audiverimus loqui semper fuit nostra responsio quod pro nunc non expediebat super tali materia intrare tractatum: et nunc in eadem intentione manemus. Preterea scribitis quod dictus Fredericus a terra sua ut audivistis recessit vel est de proximo in Aragoniam profecturus etc. Super quo scire vos volumus quod venerabilis frater noster episcopus Segobricensis et dilecti filii nobiles viri Vitalis de Blanis et Anthonius de Turrillis milites quibus cura et custodia dicti Frederici est comissa et magister Franciscus Granulles medicus ejus scripserunt nobis quod ex eo quia Segobrice ubi dictus Fredericus manet diebus preteritis pestilentialis morbus incipiebat vigere fecerant diligentiam si in regno Valentie in locis propriis dicti Frederici esset aliquis immunis ubi absque periculo manere posset: et quia non est repertus locus talis elegerunt declinare ad alterum de duobus vel ad locum de Huesa in Aragonia qui est proprius dicti Frederici vel ad locum de Bexix qui per quinque leucas distat a Segobrica et est ordinis Calatrave et in regno Valencie: et de hoc ultimo loco mandavimus diu antequam vestras reciperemus litteras informationem recipi et necessaria si erit possibile preparari. Et teneatis a firmo quod ad illa que concernant bonum honorem et utilitatem corone Aragonie et subditorum ejusdem habuimus rectum zelum et intentionem sinceram et fuimus et sumus in firmo proposito ab eisdem dampna et scandala ac pericula posse tenus removere: vos
autem fratres et filii ad exequendum illa que concernunt expeditionem votivam successionis regni manus acomodas prestare minime differatis ad que cum Deo nos semper reperietis promptos benivolos et attentos. Datum Caspi Cesarauguste diocesis die XXIII novembris sub signeto nostro secreto.

Publicáronse además otras cuatro cartas, dirigidas por el parlamento, una al obispo, otra al obispo y paheres, otra al cabildo de Lérida y otra al embajador Luis de Aversó, conforme a lo acordado en 27 de este mes; prorogóse después hasta el día 6 del próximo diciembre el término del compromiso otorgado a 29 de octubre, y compareció por último el síndico de Caller Marcos Jover con un escrito en que se pintaba el mal estado del reino de Cerdeña y se pedía que fuese socorrido.

Sesión del día 1° de diciembre.

El arzobispo de Tarragona, a nombre de todo el parlamento, contestó a lo pedido por la reina viuda doña Margarita (Véase la contestación por escrito, continuada en la sesión del día 9.). Leyóse después una carta en que los embajadores enviados al obispo de Urgel y conde de Pallars daban cuenta de su llegada y del estado de aquel negocio, y pedían que el parlamento escribiese a ambos contendientes, exhortándoles a ajustar la paz. Finalmente se dio cuenta de una solicitud presentada por el comendador de la casa de San Jorge, en la diócesis de Tortosa, para que el parlamento instase al papa que se dignase despachar ciertas provisiones que le había pedido ya el rey don Martín, para sostén y ayuda de aquella santa casa.

Sesión del día 3.

El parlamento escribió al papa como sigue:

Núm. 38. Tom. 15. fol. 354.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei providentia sacrosancte romane et universalis Ecclesie summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater. Premisso semper vestrorum pedum oculo beatorum litteras vestre sanctitatis quibusdam nostris aliis
responsivas recepimus reverenter que nobis quietem in mentibus et contemplationem in cordibus ex singulis eorum partibus attulerunt: quamvis etenim relationes et rumores illos de dompni Frederici matrimonio atque motu in fabulosas noverimus comentationes conversos non attamen pudet nos de tali materia scripsisse quia zelus sinceritatis et pacis et quietis optatio rationibus in nostris litteris exaratis ad scribendum vestre sanctitati de talibus cum qua non errare confidimus pupugerunt ad que profecto tale obtinuimus responsum quale de tante sanctitatis clementia indubie sperabamus: super quo tantum ferventius apud sanctitatem ejus ad actiones assurgimus gratiarum quanto suas gratas responsiones oblationes et incitationes dilectionis et benevolentie hostensivas de eadem tanquam de pii et amantissimi patris puriori affectione novimus processisse. Quare de vestre sanctitatis beatitudine hoc tempore procelloso veluti de ductore et singulari patre protectore et
domino indubie confidentes eidem devote et humiliter supplicamus quatenus istius principatus et aliorum regnorum et terrarum corone Aragonie et subditorum ejusdem turbationes et necessitates occulo propiciationis advertens dignetur nostris et illorum profectibus sic vigilanter intendere et pericula dampna et incomoda congruis remediis prevenire quod tante sanctitatis presidio coadjuti nullius turbationis incomoda sentiamus sed cum quiete ac pace ad cognitionem nostri indubitati principis regis et domini valeamus pervenire concorditer ut optamus. Super quibus vestre sanctitatis devotis orationibus in quibus confidentiam gerimus singularem et pro quarum continuatione ejus sanctitatem supplicamus humiliter nos devotissime comendamus quam conservare et prosperare dignetur Altissimus ad regimen universalis Ecclesie sue sancte per tempora longiora. Scripta Barchinone sub sigillo archiepiscopi Terracone XXVIIII die novembris anno MCCCCX. - Vestre
sanctitatis humiles servitores et oratores devoti parlamentum generale Cathalonie principatus.

Escribióse además al obispo de Urgel y al conde de Pallars, sobre sus desavenencias; a los embajadores en aquel pais, sobre lo mismo; y al papa y a los embajadores en Aragon sobre lo pedido por el comendador de San Jorge.

Sesión del día 4.

Tratóse de nombrar promovedores de los negocios del parlamento y de adoptar algunas medidas para la defensa del principado; pero nada se decidió por entonces. Presentáronse en el parlamento Juan Dezplá y Luis de Gualbes, conselleres nuevamente elegidos de Barcelona, pidiendo que fuese relevado de su embajada Francisco Burgués, por haber sido también nombrado conseller; a lo que accedió el parlamento, eligiendo en su lugar a Raimundo Fivaller, aunque mediante protesta de algunos del brazo militar.
Sesión del día 5.

Prorogóse por una semana más el compromiso otorgado en 29 de octubre, y se leyó una carta escrita desde Lérida por los embajadores que iban a Aragón, en la que daban cuenta del estado de los bandos y turbulencias de aquella ciudad.
Sesión del día 6.

Presentóse un embajador del rey deNavarra con la credencial que sigue:
Núm. 39. Tom. 15. fol. 368.
A los muy reverentes padres en Dios e nobles e nuestros caros e buenos amigos los deputados de los tres estados de Cathaloigna. Muyt reverentes padres en Dios e nobles e vosotros caros e buenos amigos. Prontament nos imbiamos devers vos nuestro bien amado e fiel cambarlench mossen Oliver de Gleu portador de las presentes sobre algunas cosas que encargado li aviamos vos explanar e dezir de nuestra part tanto sobre el deseo que avemos de saber en ben las nuevas e estado de pardailla como sobre nuestra ida en nuestro regno. Si vos rogamos carament que en todo lo que el dito mossen Oliver vos dira de nuestra part lo querades creer e adjustar plenera fe: e nos fazet con ell saber vuestra graciosa respuesta ensemble con otras cosas que nos por honor de vos e del regno e senyorios Daragon fazer podamos por aqueillas acomplir a todo nuestro poder feablement e de buen grado. Muyt reverentes padres en Dios e nobles e vos caros e buenos amigos el sant Sperit vos aya siempre en su guarda. Scripta en Paris el VII dia de noviembre. - El rey de Navarra - CHARLES.

Y continúa luego el acta en estos términos:

Núm. 40.

Qua quidem littera lecta et per me dictum notarium publicata dictus honorabilis Oliverius de Gleu vigore credentie cum preinserta littera sibi comisse dixit in effectu quod rex Navarre accedebat vel ibat de Francia ad regnum suum et quod volebat et intendebat transire per patriam istam: ideo petebat ex parte dicti regis quod sibi concederetur salvum conductum et etiam mitteretur in introitu regni dicto regi conductum. Super quibus reverendissimus dominus archiepiscopus supradictus nomine totius congregationis predicte retinuit deliberationem. Et habitis in congregatione predicta super premissis consilio et deliberatione maturis fuit tandem per reverendissimum dominum archiepiscopum supradictum nomine ipsius congregationis responsum militi supradicto quod principatus Catalonie habebat placitum de adventu dicti regis et quod ipsi principatui erat acceptum et gratum quod transiret et faceret iter suum per illum et quod dictus principatus scriberet gubernatori Rossilionis et loqueretur cum gubernatore Catalonie quod facerent dicto regi et concederent salvum conductum et etiam conductum. De qua responsione dictus miles tanquam ex ea contentus gratiarum omnibus supradictis fecit quamplurimas actiones eos rogans ut vellent concessa per eos accelerare nam ipse qui statim ad dictum regem revertebatur intendebat reperire dictum regem versus civitatem Narbone.

Fue nombrado en seguida Raimundo Xatmar para que acompañase a dicho rey de Navarra. Leyóse después la siguiente carta de los diputados del general del reino de Valencia.

Núm. 41. Tom. 15. fol. 369.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors vostra letra havem rebuda ab les directes per vostra part als estaments de aquest regne e a mossen lo bisbe de Valencia: e havem haut singular plaer com segons vostra letra per gracia de Deu concordes de vostres debats havets elets missatgers per comunicar e venir a tal conclusio ab los altres regnes e terres de la senyoria real que juxta la ordinacio derrera del molt alt senyor rey don Marti de gloriosa memoria rey Darago prestament se puxa entendre en lo regoneximent e determinacio de la justicia de la successio del dit regne e senyoria Darago. Placie a nostre senyor Deu que en los dits affers vos endrece eus hi faça entendre ab tal diligencia com es necessari a la cosa publica e al descarrech de la feeltat de tots. Molt reverents egregis nobles e honorables senyors nosaltres per enseguir lo contengut en vostra letra havem fetes donar les letres que havets trameses als estaments de aquest regne e la sparsa tramesa a mossen lo bisbe de Valencia ab lo qual e sens ell treballarem per tot nostre poder que los dits estaments de aquest regne sien prestament ajustats e en tal orde que quant vostres missatgers sien aci sens lagui puxen explicar a tots ensemps o a cascun estament per si lur creença segons creem certament que poran fer. E si algunes coses podem fer per vostre servir honor e plaer offerimnos de enseguirho per nostre poder. E sia lo Sperit sant illuminador e guarda vostra. Scrita en Valencia a XXVIII de noembre de MCCCC deu. - Los deputats del general del regne de Valencia apparellats a vostra honor.

Leída la carta que antecede, tomó la palabra el arzobispo de Tarragona y habló en estos términos:

 

 

Núm. 42. Tom. 15. fol. 370.

Molt reverents nobles e honorables senyors: per metre algunes coses en algun bon orde o apuntament yo hir apres dinar tramesi per alguns ab consell dels quals lo dit apuntament se pogues fer e trobemnos alguns de cascuna condicio justats a la mia posada: e axi estants vench un scuder de mossen lo vescomte de Castellbo qui dix que venie de França e que un capita qui havia nom Borrado ere justat ab ben IIII milia rocins e mes lo qual menaçaba que vendria en aquesta terra hon no havie rey ni senyor e moltes cominacions e follies e entre les altres que pus nons podiem concordar de rey que ell serie dins breus dies rey o morrie: e mes avant en Bernat Darmanyach (Armagnac) qui menaçava que hic vendrie en altra manera e ab major poder que no ere vengut daltres vegades: e que segons les noves del dit scuder parie que aquestes companyes dins breus dies hic devien esser: les quals noves a ell arquebisbe habie refermades mossen Oliver de Gleu cavaller qui venie de Paris qui era home de creença. E com aquestes coses fossen tals que en aquelles devie esser prestament en deguda manera provehit: per ço fonch acordat per tots aquells qui segons es dit eren justats a la mia posada e per mi que sobre la defensio de la terra e per proveir a les coses novellament reportades entenguessem e fessem alguns apuntaments e apres de aquells fessem relacio a tots vosaltres quin ordonassets ço queus plagues axi com aquells a quis pertany la conclusio e determinacio de aquests e semblants fets. Los apuntaments que foren fets son aquests. - Primerament fou semblant e era vist expedient a tots los qui erem justats que devien esser trameses spies en Franca per saber la veritat de les dites noves e que per spaxar aquelles fossen elegides algunes persones per tot lo parlament quin haguessen carrech e que aço fos fet secretament e presta. - Item que de aquestes noves fos scrit als embaxadors qui son en Arago e en Valencia e en Pallars: als quals fos trames a dir quen consultassen lo papa e los aragonesos aquells qui son en Arago e los valencians aquells qui son en Valencia. - Item que de aquestes noves fos scrit als capita e gobernador de Rossello a Puigcerda en Pallas a la vall Daran e altres de les fronteres avisan et sollicitanlos que regoneguen e façen regonexer les forses e les fronteres e que façen de guisa que stiguen ben guardades e ben a punt de ço que mester sia segons dells se pertany e es stat acostumat en temps passat: e que les letres quels seran trameses contenguen les noves planament axi com son stades reportades sens nomenar algun capita. - Item que fos feta inhibicio que cavall ni roci no hic isques ni armes e quen fos scrit en Arago Valencia e en Rossello que fessen semblant.
- Item que devie esser dat orde en Catalunya de fer e haver prestament aparellats si mester era mil bacinets e mil pillarts e mil ballesters a cavall. - Item que fos intimat als competitors dels regnes e terres de la corona Darago que pus aquesta terra se metia en cami de equitat e de justicia que no la torben ne façen res de fet: e quels sia protestat que si ho fan que la terra ha et haura lo dret de aquell qui procehir voldra en res de fet per no res e per perdut encara que loy hajen: pero que aço no fos mes en exequcio sens consultar los regnes e terres de Arago e de Valencia.
- Aquestes molt reverends nobles e honorables senyors son les coses que anit foren apuntades sobre la defensio de la terra vejau queus ne sembla fetsne ço que deliberarets esser pus profitos a la cosa publica del principat: e per explicar e dir aquestes coses vos havem fets ajustar si be no es jornada de parlament car la cosa es tal que no soferie dilacio.

Sobre estas medidas se reservó el parlamento deliberar antes de aprobarlas.

Sesión del día 9.

Leyóse la siguiente contestación al memorial de la reina viuda doña Margarita.

Núm, 43. Tom. 15. fol. 373.

Lo parlament general del principat de Catalunya vista e hoyda la cedula donada en lo dit parlament per los honorables mossen Manuel de Rajadell cavaller e en Guillem de Busquet tresorer de la illustre senyora reyna dona Margarita relicta del molt alt senyor lo senyor rey prop defunct de memoria recordable en nom e per part de la dita senyora e enteses les coses en aquella contengudes ab comuna concordia respon a cascun cap de aquella. E primerament lo dit parlament en universal e en singular se dol del cas e necessitat de la dita senyora e ha gran e sobiran desig que als dits cas e necessitat fos proveit abundantment e deguda: e devallant a specie responent al primer cap diu lo dit parlament que lo gran e arduu punt o article sobre lo qual per part de la dita senyora es consell
primerament demanat sguarda interes de tots los regnes e terres de la corona reyal e lo dit parlament per si no deu rahonablement pendre carrech de consellar la dita senyora en lo dit punt. Com a Deus placia que lo general parlament de tots los regnes e terres de la dita reyal corona sia sobre lo cas de la successio aplegat si per part de la dita senyora a aquell sera demanat consell sobre lo dit article lo dit parlament del principat de Catalunya se offer prest de acordar e consellar ensemps ab tots los altres regnes e terres la dita senyora justament e deguda e donar obra effectual a tot bon spaxament de la dita senyora sobre lo punt ja dit. Al segon punt respon lo dit parlament que la dita senyora rahonablament e deguda deu esser en totes ses necessitats provehida dels bens del senyor rey quondam marit seu: e en aço lo dit parlament se offer dar aquelles rahonables favor e ajuda que puxa e de encerquar tots mijans ab los quals pus prestament puxa esser proveit dels emoluments fruyts e rendes a la reyal corona pertanyents a la necessitat e peticio de la dita senyora: offerint a la dita senyora deputar algunes persones les quals entendran sobre lo dit segon article en la dita cedula proposat per part de la dita senyora per ço que en e sobre aquell puxa esser pus facilment provehit. E requer lo dit parlament vos notari que la present resposta continuets a la fi de la dita cedula en façats a aquell e a cascun braç de aquell ne liurets carta publica com lan vullen.

Despachóse en seguida a Raimundo Xatmar para que fuese a recibir al rey de Navarra, y se acordó escribir a dicho rey, al gobernador de Rosellon y Cerdaña, a los cónsules y al castellano de Perpiñan, a los oficiales reales y jurados de Gerona, y generalmente a todos y cualesquier oficiales del principado de Cataluña, sobre lo que se encargaba a dicho Xatmar en sus instrucciones (1). Acordóse escribir también a los embajadores en Aragón para que procurasen apaciguar los bandos de Pedro Galceran de Pinos y Pedro de Gurrea. Leyóse después la carta que sigue de los embajadores enviados a Valencia.

(1): Véanse en la sesión del día 10.

Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrech quens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos som curats de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab los procuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni moren alguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobat que en la vila de Maella e en Vallderoures ha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dorta ha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenys aquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverent frare Romeu de Corvera maestre de Muntesa ab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un loch justats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axi que per lurs discordies no podem dir que lurs affers sien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pus clarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequir e estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lur concordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminar e endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya. E conserveus la santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita en la vila de Sent Matheu lo primer dia de deembre del any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments.

Publicóse además un requirimiento del brazo real a los otros dos, dirigido a que se adoptasen providencias para la defensa y seguridad de la patria; y se acordó por último, que en vez de leer públicamente todas las comunicaciones, pasasen antes a la comisión de los doce, para que viese si debían quedar reservadas.

Sesión del día 10.

Fueron aprobadas en primer lugar las medidas propuestas en la sesión del día 6 por el arzobispo de Tarragona para la defensa del principado; y luego se dio cuenta del siguiente:  




Núm. 45. Tomo 15. fol. 379.

Memorial o instruccions de les coses de que lo parlament general de Catalunya ha donat carrech al honorable mossen Ramon Xatmar cavaller lo qual lo dit parlament tramet per conduyr e acompanyar lo rey de Navarra per lo principat de Catalunya. - Primerament que lo dit mossen Ramon procur e sen port ab si un salvconduyt del governador de Catalunya per al dit rey de Navarra. - Item quant sera a Perpenya donara al governador de Rossello la letra que li porte del parlament e haura dell un altre salvconduyt per al dit rey. - Item sen ira en la entrada del regne quant sabra lo dit rey de Navarra deure entrar en aquell e darli ha la letra que li porta del parlament la cual es de creença effectualment: per vigor de la qual li dira que lo parlament de Catalunya se comane en sa gracia e que ha gran plaer de sa venguda crehent que dell lo dit principat per la bona voluntat e amor que es stada e es entre lo dit rey e la casa Darago no pot haver dell sino tota honor favor ajuda e consell e altres bones paraules sabents captacio de benevolencia que a la saviesa del dit mossen Ramon occorreran. - E mes avant li dira lo dit mossen Ramon que lo governador de Catalunya li tramet un salvconduyt e lo governador de Rossello lin tramet un altre e que lo parlament per conduyr guiar e acompanyar lo dit rey li ha trames ell dit mossen Ramon Xatmar: perques offir de ferli tot servey e honor que pusca e de aqui avant lo dit mossen Ramon lo acompanyara el servira de tot ço que pora el fera acollir en los lochs viles e ciutats del dit principat axi com millor pora e a semblant senyor se pertany e li fara liurar vitualles e tot ço que mester haja: per exequcio de les quals coses sen portara una letra del parlament de prechs dreçada a tots officials de qualsevol ciutats viles e lochs del dit principat e mes avant sen menara un porter. - E per aquesta raho tocant lo bon acolliment al dit rey fahedor lo dit mossen Ramon ultra les ja dites sen portara letres del parlament dreçades als consols de Perpenya e haura ja parlat e parlara encara ab lo dit gobernador de Rossello e ab los dits consols pregantlos de part del dit parlament que vullen graciosament e be acollir lo dit rey e li facen tot servey e honor que pusquen e a semblant senyor se pertany. - E semblant fara ab los officials reyals e jurats de Gerona quant hi sera als quals portara letra del parlament de creença. - Quant empero lo dit mossen Ramon Xatmar sera a Perpenya abans o apres la entrada del dit rey axi com a ell sera vejares sabra o sentira de la divisio o dissensio quis diu esser entre alguns de la vila e daltra part entre la vila e lo castella del castell: e si lo governador ab qui principalment ne parlara li consellera que sen entrameta e quen parle fara aplegar aquells entre los quals es la dita divisio e pregar e amonestarlos ha que vullen viure ab unitat e concordia e donarhi tot loch car lo temps es tal que no es mester que en aquesta terra hage gens de divisio e que qui ara la procura ni la nodreix pren massa de carrech e altres bones paraules que li semblaran. E semblantment fara son esforç de concordar la vila ab lo castella e parlara aximateix ab mossen Bernat Dolms de aquesta materia e li dira com lo parlament lo prega que do tot loch e manera a unitat e concordia ab la vila e darli ha la letra que lo parlament li tramet qui es de creença al dit mossen Ramon comanada: e sobre aço lo dit mossen Ramon cresqua e amplie ses bones noves e savies paraules segons li sera vejares e los affers requerran conformantse ab la intencio del parlament qui es procurar e nodrir unitat et concordia e extirpar divisions e dissensions. E en totes les dites coses se haura lo dit mossen Ramon en la forma e manera que lo governador de Rossello qui sab la qualitat dels affers e la condicio de les persones li consellera. - Item mes donara una letra que lo dit parlament tramet a mossen Francesch de Vallgornera la qual conte creença al dit mossen Ramon comanada per vigor de la qual li dira que lo parlament lo pregua ques vulle inclinar a pau unitat e concordia ab mossen Manuel de Rajadell car lo temps present no es de guerrejar ne es tal que bandols ni divisions se dejen sostenir ni nodrir en aquesta terra: e que vulla donar bon exemple de si mateix e complaure a les pregaries del parlament qui li ho grahira molt. E si pau non podie traure o haver almenys faça son poder de obtenir que lo debat principal mete en poder del parlament: e en aço servara lo dit mossen Ramon totes aquelles millors maneres que pora.

Leyéronse asimismo en esta sesión todas las cartas credenciales de que se hace mérito en la instrucción que antecede; y después de haberse separado ya los individuos del parlamento, Guillermo Oliver, otro de los síndicos de Barcelona, presento la siguiente escritura de poder.

Núm. 46. Tom. 21. fol. 2.026.

In Dei nomine noverint universi quod die martis secunda mensis septembris anno a nativitate Domini MCCCC decimo in presentia Bernardi de Spelluncis notarii publici Barchinone intervenientis in his vice et nomine et ut scriptoris curie mei Bonanati Egidii notarii et scribe infrascripti et in presentia etiam testium subscriptorum ad hec specialiter vocatorum convocato generali consilio seu parlamento in civitate Barchinone voce preconia Bernardi Cadireta preconis publici ejusdem civitatis congregando ex causa specialiter infrascripta ipsa die apud gradum palatii antiqui regii dicte civitatis ut moris est generale consilium seu parlamentum celebrari aut universitates dicte civitatis ad ipsum consilium seu parlamentum convocari et congregari: convenerunt in dicto loco ad ipsum generale consilium seu parlamentum honorabiles Ferrarius de Gualbis Anthonius Busoti Berengarius de Cortilio Johannes Ros et Arnaldus Ballesterii consiliarii hoc anno dicte civitatis: convenerunt etiam in eodem loco simul cum ipsis honorabilibus consiliariis quamplures ex juratis et probis hominibus ac singularibus dicte civitatis et multi cives et habitatores ejusdem civitatis universitatem predicte civitatis more solito facientes et representantes: et ibidem dicta universitas attendens quod nobilis Geraldus Alamanni de Cervilione miles gubernator Catalonie qui ad presens est principalis et major officialis regius qui utatur jurisdictione in principatu Catalonie scripsit consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone cum sua patenti littera sigillo sui gubernationis officii in dorso sigillata hujusmodi seriei (Insértase aquí la convocatoria: v. pág. 219): ideo predicta universitas more solito ut predicitur congregata volens annuere rogaminibus dicti nobilis gubematoris cum preinserta littera sibi factis cum per mortem dicti domini regis qui certum non dimissit successorem videatur celebratio dicti generalis parlamenti reipublice dicti principatus Cathalonie sume necessaria: de certa scientia cum auctoritate et decreto venerabilis Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate et Vallensis Modiliani et Modilianensis presentis et auctoriczantis constituit et ordinavit cum presenti publico instrumento veros certos et speciales procuratores actores et sindicos ejusdem civitatis ac ejus universitatis et singularium de eadem honorabiles Guillelmum Oliverii Franciscum Burgesii Marchum Turelli Johannem Fivellerii et Bonanatum Petri licenciatum in decretis cives Barchinone licet absentes tanquam presentes ad hoc per consilium centum juratorum dicte civitatis in domo consilii ejusdem civitatis ut moris est celebratum die sabbati vicessima tertia proximi preteriti mensis augusti jam nominatos et quatuor aut tres ipsorum in solidum ita quod occupantium primitus negotium conditio potior non existat ad interessendum pro dicta civitate et ejus universitate ac singularibus in dicto generali parlamento et ejus celebratione et ad tractandum ordinandum consulendum providendum et juvandum simul cum aliis de quolibet brachio dicti principatus Cathalonie qui in dicto parlamento intererint circa omnes et singulos actus in preinserta littera expressatos et omnes alios ab eis vel aliquo eorum incidentes emergentes seu dependentes qualitercumque prout ad deffensionem comunem utilitatem et bonum statum reipublice (va en dos lineas, más arriba reipublice junto) Cathalonie principatus prefatis sindicis actoribus et procuratoribus ac quatuor et tribus eorum videbitur expedire: et ad consentiendum vel dissentiendum prout eis vel quatuor aut tribus eorum visum fuerit quibusvis actibus seu negotiis que in dicto parlamento proponantur concludantur seu qualitercumque expediantur et quosdam actus seu negotia eorumque conclusiones una cum aliis in dicto parlamento vel sine eis approbandum vel reprobandum: et prefato nobili gubernatori ac quibusvis aliis personis seu collegiis quasvis requisitiones monitiones et protestationes tam in dicto parlamento quam extra offerendum et presentandum: et pro predictis omnibus et singulis quevis publica instrumenta nomine dicte universitatis et ejus singularium firmandum et pro eorum observatione bona omnia et jura predicte universitatis obligandum quecumque juramenta licita prestandum et subeundum et generaliter omnia alia et singula in predictis et circa ea faciendum exercendum et procurandum que quivis sindici actores et procuratores ad interessendum celebrationi parlamentorum generalium in Cathalonia constituti facere consueverunt et possunt tam de consuetudine quam de jure queque dicta universitas constituens personaliter facere potest etiamsi propter gravitatem agendorum vel alias mandatum exigerent speciale: dicta enim universitas predictis honorabilibus sindicis actoribus et procuratoribus suis et quatuor ac tribus eorum dedit et commissit in et super predictis omnibus et singulis ac incidentibus dependentibus seu emergentibus ex eisdem et ipsis connexis totum locum suum et liberam ac generalem administrationem cum plenissima facultate. Et promissit jamdicta universitas eisdem sindicis actoribus et procuratoribus ac michi notario et scribe infrascripto ut publice persone nomine omnium quorum interest et intererit ac interesse poterit in futurum stipulanti acceptanti et legittime recipienti judicio sisti et judicatum solvi cum suis clausulis universis: prefatamque universitatem et ejus singulares semper habere ratum gratum validum et firmum quicquid per dictos honorabiles sindicos actores et procuratores et quatuor ac tres eorum in predictis et circa ea dictum tractatum ordinatum consultum provisum procuratum et actum fuerit sive gestum et nunquam revocare sub bonorum dicte universitatis et ejus singularium omnium obligatione: de quibus omnibus supradictis dicta universitas petiit et requisivit sibi et dictis sindicis actoribus et procuratoribus fieri et tradi unum et plura publicum et publica et tot quod inde petita fuerint instrumentum et instrumenta per me notarium et scribam supra et infrascriptum. Acta fuerunt hec Barchinone die mense anno et loco predictis presente dicto Bernardo de Spelluncis notario et scriptore jurato ac presentibus discreto Jacobo Riera presbitero Castri de Gravera diocesis vicensis Guillermo Pujada coltellario civitatis Vici Eximeno Dorna regni Aragonis et Francisco Torra civitatis Valentie testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis. - Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiolani et Modilianensis qui huic sindicatus procurationis et actorie constitutioni in nostri presentia facte ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum appositum manu mei Anthonii çaplana auctoritate regia notarii publici Barchinone et scribe curie vicarie dicte civitatis in cujus posse dictus honorabilis regens vicariam hanc firmam fecit secunda die septembris anno a nativitate domini MCCCC decimo presentibus testibus discreto Jacobo Riera presbitero Castri de Gravera diocesis vicensis Guillermo Pujada coltellario civitatis Vici Eximeno Dorna regni Aragonis et Francisco Torra civitatis Valentie. Et ideo ego notarius et scriba predictus hec scripsi et hoc meum hic apposui sig+num. - Sig+num mei Bonanati Egidii auctoritate regia notarii publici et scribe honorabilis consilii Barchinone qui hec scribi feci et clausi.

Sesión del día 11.

Dióse cuenta de un escrito presentado por Berenguer de Oms, en representación del titulado brazo de los caballeros, generosos y hombres de paraje, y concebido en los mismos términos que el requirimiento que presentó el brazo real a 9 de este mismo mes.

Sesión del día 12.

Fue leída la carta que sigue de los embajadores en Aragón.

Núm. 47. Tom. 21. Fol. 2.034.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en Barchinona. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Despuys que de la ciutat de Leyda haguem scrit a vostres reverencia noblesa e saviesa tramesem en Pere Dezpont a Tamarit e a Monso per saber la sanitat e disposicio de aquells lochs: e ell continua son cami per Saranyena e la Natga fins a Saragoça. Nosaltres ço es abat de Montserrat Francesch de Ferriol Guillem Ramon de Muncada Pere de Cervello Francesch Burgues e Guillem Lobet fom tots ensemps a Pina dijous prop passat que teniem IIII del mes de deembre dejus scrit e dalli partim lo divendres seguent e apres dinar entram en la dita ciutat de çaragoça e exirennos a rebre larquebisbe de çaragoça lo governador Darago don Johan de Luna e los jurats de çaragoça lo comanador de Cantavella e de Castellot mossen Blascho e mossen Johan Ferrandez de Heredia e molts daltres qui podien esser CCC passats de cavall. Lo sant pare arriba aci dimecres prop passat ignorant aquesta ciutat la sua venguda e a supplicacio dels jurats de la dita ciutat la qual en sa entrada li volie fer honor dressa posar en la Aljafferia: e hir dissapte demati que fon sant Nicolau entra en la dita ciutat e fonli feta gran honor e foren empaliades e enjoncades totes les carreres per les quals passa de la entrada de la dita ciutat fins al palau del arquebisbe en lo qual posa lo dit sant pare anant dret cami de la Aljafferia fins al dit palau tenint son cami per lo mercat e intrant per lo portal de Toledo e puys per la carrera dreta. E tantost com lo dit sant pare fon dinat demanadali sobre aço hora nosaltres tots ensemps anam fer reverencia al dit sant pare: e feta la reverencia attes que no havem trobat aquest regne en disposicio quels presentassem vostres letres per nosaltres li fon supplicat fos de sa merce de assignarnos hora de presentarli una letra de creença que li aportavem e explicar aquella: e lo dit sant pare resposnos que era prest de hoyr de present nostra creença. E de fet tantost li presentam la dita letra explicantli la creença de aquella segons serie e tenor de les vostres instruccions tocants lo del fet de don Frederich axi sobre del matrimoni com de la exida del comdat de Luna: a la qual explicacio de creença lo dit sant pare nos respos molt be e graciosament offerintse de fer e treballar tant com en ell fos possible en los affers per los quals som aci trameses. E descendent en especie en lo fet de don Frederich nos dix que totalment ignorava lo fet del dit matrimoni nes pensava que algu particular o singular fos tan atrevit tractar aquell sens sabuda sua e que si ell ho sabes nos ho diguera: e de la exida del dit comtat de Luna nos dix quel dit don Frederich no era exit del dit comtat ne sabie ne degues exir: be es ver que per raho de les morts se era mudat de un loch en altre: e li semblave segons nos li haviem dit no degues lo dit don Frederich exir del dit comtat ne discorrer la terra: dientnos lo dit sant pare que ell havie gran plaer e sobirana consolacio de les bones unitat e concordia del principat de Catalunya. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo dit dia mateix en lo vespre deliberaram trametessem un correu als missatgers de Barchinona qui son en los lochs de Almunia o de Amonozir (Almonacid de la sierrahon son lo castella Damposta e don Anthon de Luna e los altres a ells adherents que volguessen venir aci a çaragoça prestament per informarnos dels affers que manejen: o en cas que la lur venguda daci fos turbativa o desviament dels affers que tenen entre mans per lur letra nos ne vullen largament informar: e de fet lo dit correu parti de continent com fon per nos deliberat. Lo dit Pere Dezpont nos ha feta relacio que a Tamarit e a Monço ha mortalitats e quey començaren pot haver mig any e que encara hi continuen e axi mateix en los lochs a aquells circumvehins e encara a Saranyena e a la Natga e havem sabut que a Gandesa Maella Corbera e per tots los lochs entorn se moren. Aci en la ciutat de çaragoça comencen de morir de epidemia: han ich morts de pochs dies ença passats CCC de epidemia. Moren hic alguns dies de VIII en X persones: a Fraga los quiy passam trobam sanitat al present e que morts hi havia ja haudes mas que no ni havia morts pus avant de XXX e que de dos mesos ença noy avie algu mort. De vitualles per gracia de Deu hi ha competent habundancia exceptat de vin del qual axi en quantitat com en bonesa hi ha defalliment. Com haurem parlat ab los dits missatgers de Barchinona si venguts seran o per letra hauda lur informacio de la dita informacio e de tot ço que haurem fet ni sabut dels affers per los quals som tramesos continuadament segons que succehiran certificarem Deu volent largament e distincta vostres reverencia noblesa e saviesa de les quals sia guarda e proteccio la sancta Trinitat. Scrita en çaragoçdigmenge a VII de deembre. - A vostre honor e servey apparellats los vostres missatgers en Arago trameses.

Fue después nombrado arbitro Guillermo Muntallá en reemplazo de Bernardo de Olzinelles; y últimamente se prorogó de nuevo hasta el 18 de este mes el término del compromiso otorgado a 29 de octubre.

Sesión del día 15.

Abrióse la sesión con la lectura de la siguiente caria:

Núm. 48. Tom. 21. fol. 2.039.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per altres letres vos he scrit largament los fets de aquesta illa en quin punt eren e per la present vos certifich que per la gracia de Deu los fets de la conquesta daquesta illa estan en bou punt: certificantvos quel vezcomte de Narbona en lo mes de setembre prop passat vench davant Horistany ab tota la gent que havia en sa companyhia e volch posar setge sobre la dita ciutat en tant que tota la terra que yo havia conquistada se era mesa remor per lo dit vezcomte: e de fet yo deliberi de cavalquar ab aquella poqua gent quem era romasa que foren entorn CCCL fins en CCCC homens a cavall e fiu una cavalcada per los lochs que yo havia conquistats e castiguils en aquella forma e manera ques pertanyia: e apres yo men vingui al castell de Montreal ab tota la gent e daqui deliberi de trametre socors a Horistany e trametiy cent homens darmes dels quals fiu capita mossen Jordi de Caramany mossen Ramon de Rexach e mossen Pere Bertran a qui Deus perdo: e de fet lo vezcomte me trames missatgers lo senyor de Morlans e un altre gentil hom e com foren davant mi ells me pregaren em supplicaren com lo vezcomte hagues deliberat de esser bon vassall de la casa e corona Darago e que yo li volgues restituhir tot ço del seu: e yols respongui que per ço com lo vezcomte era davant Horistany que yo no li respondria a neguns tractaments seus mas que yo li manava axi com a lochtinent de rey ques levas es partis de Horistany e com ell sen fos anat e levat de aqui que yo li respondria en sos tractes tornat a Sacer que en aquell cas yo era content de hoyr son tractament: e la conclusio mia es aquesta de remetre son fet en Catalunya a certes notables persones elegidores per mi e son aquestes ço es lo comte Durgell e lo vezcomte Dilla: e aço sera sots certa forma e manera segons que en los capitols porets veure largament los quals vos trametre per missatgers seus e meus: certificantsvos axi mateix que per algunes malalties que sich son seguides hic ha morta alguna gent de be de que jo son romas speguat de gent: per la qual cosa vos prech axi com aquells qui amats la honor de la casa real Darago e lo benefici de sos regnes e terres que vosaltres me vullats trametre uns CC o CCC homens de cavall de bona gent e CC ballesters e uns XXV o XXX millia florins ab que yo pugua acorrer e pagar aquesta gent darmes que hic ha romasa e les galeres que tinch aci en servey de la dita conquesta: e nou vullats dilatar car si plaura a Deu ab aço los fets de aquesta illa hauran bona fi e conclusio e sera gran honor de la casa real Darago. E mes avant vos certifich com per certes noves que yo he sabudes de Sicilia com la senyora reina es assetjada al castell de Saragoça la qual tots jorns es bombardejada e trabucada de quem sembla esser gran carrech de tot lo regne e minua esguardant que sia stada muller de senyor nostre natural e majorment que sia romasa vicaria del dit regne: perque vos en certifich per ço que hi vullats provehir per la honor de la casa Darago e per tal quel dit regne nos meta en perill de perdre qui tant costa ne tant necessari es a la dita casa reyal Darago: e sobre les dites coses yo he informat largament mestre Miquel Quintana de tots los damunt dits fets lo qual vos prech que vullats creure sobre les dites coses axi com a la mia propria persona. Scrita en castell de Caller a dos de deembre any MCCCCX. - Pere Torrelles lochtinent de rey en Sardenya a vostra honor prest.

Leída esta carta, su portador Fr. Miguel Quintana esplanó también de palabra su contenido.

Sesión del día 16.

Comparecieron en el parlamento algunos de los conselleres de Barcelona, ofreciendo, a nombre de la ciudad, su cooperación para socorrer las islas de Sicilia y Cerdeña, de cuyo mal estado tenían noticia. Discutióse este punto, así como el de la defensa del principado; pero nada se resolvió.

Sesión del día 17.

Dióse cuenta de una cédula presentada por el brazo real, en la que, después de rebatir algunas espresiones continuadas en el escrito dado por Berenguer de Oms a 11 de este mes, se reiteraba el requirimiento que dicho brazo real hizo el día 9. Leyóse después una carta en que el castellano de Perpiñan pedía que se le suministrasen algunos fondos con que pudiese atender a la custodia y conservación de aquel importante castillo; y últimamente se presentaron los conselleres de Barcelona, repitiendo sus ofrecimientos e instando para que fuesen socorridas Sicilia y Cerdeña.

Sesión del día 18.

Nombróse compromisario a Marcos Turell en reemplazo de Guillermo Domenge, y se prorogó hasta el día 19 el término del compromiso. Presentóse luego en el parlamento Juan Eymerich, otro de los embajadores enviados al conde de Pallars y obispo de Urgel, dando cuenta del ningún resultado que había tenido su embajada, y de los males que amenazaban al país por causa de la guerra que se hacían dichos potentados. Discutióse este asunto, pero nada se decidió: no obstante el brazo real y el eclesiástico requirieron al gobernador del principado para que evitase tamaños males, y protestaron de cuanto ocurriese por su culpa. Leyóse por último la siguiente carta del conde de Pallars, presentada por su enviado Pedro Picamal.

Núm. 49. Tom. 21. fol. 2.050.
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Certifich a vostres grans savieses com per part de vosaltres he reebuda una letra de creença per mossen lo prior de Tortosa e per en Johan Eymerich per part de vosaltres a mi explicada contenent tres caps que per honor e reverencia de vosaltres considerat lo temps volgues donar loch en la questio qui es entre lo bisbe Durgell e mi e vassalls seus e ribera de Tremp e vassalls daquella: lo primer per pau lo segon com aquesta nos pogues ho volgues metre en poder de vosaltres lo terç hon a mi fos massa carregos donar tal treua e sobresehiment qui en los affers principals del benefici publich pogues esser menat a deguda fi. Considerat senyors com tostemps per ma casa es estat sostengut diverses e grans treballs per tot benefici de la cosa publica havent a memoria seguir les vestigies dels passats volent complaure a la reverencia e noblesa de tots vosaltres exoblidat carrechs insupportables a mi de portar so vengut voluntari de vosaltres a complaure de temps sufficient esmaginant que dins aquell rabonablament pot esser vist lo cap del regiment de la salut publica a quis pertany voluntariament he dat a vosaltres o aquells qui per vosaltres hic son tramesos treua entro per tot lo mes de maig primer vinent: e daço he promes sobre ma fe de ma ma propria toquat al prior de Tortosa e an Johan Aymerich aquesta treua tenir et servar et de fer totes et sengles coses en us e en tals coses si pertany axi com pus largament per ells fos ordonat: la qual cosa plagues a Deus james per mi feta no fos ates lo gran carrech que en fe de vosaltres jo he reebut: car trobarets senyors que jo donant compliment a les coses concordades ab vostres missatgers fiant dells esser de major virtud so estat enganat et decebut: quar prestament per mi esser donada la paraula havia treyt de totes les fronteres totes establides qui per mi hi fossen e esse seguit quels enemichs no tement Deus ni offensa aqui la san feta man corregut un loch de un scuder appellat lo loch Eroles vassall e sotsmes meu els habitants daquell morts hi presos el loch foguejant sen han menats: e veus açí senyors la paga et honor qui per vosaltres he reebuda que paria versemblant si presumir se devie per vostres missatgers esser consentit segons la manera et praticha dels affers jatsia rahonablament presumir nos deja pero lo versemblant fa estar en suspita. No contrastant senyors lo sinistre carregos a mi pervengut per ço com jo havia donada la fe a vosaltres e no pas a la part he per delliberat hagut mon consell per com jo he donat la fe et sagrament de mon cors a vosaltres ell prior en nom de vosaltres si en Johan Eymerich reebuda aquella ço com he trobat que sens carrech de ma fe dampnejar la part jo no poria entro a vosaltres ne hagues consultat: vos ho notifich ab la present hajats a mi per desencusat et que de la hora avant que la present vos sera liurada no estare ans ab tota diligencia entendre axi ab mos amichs com ab la gent qui de present he e daltra part ab tota aquella que haver pore de quina ni de qual part se sia fer tot aquell dan que jo pore a mos enemichs et valedors daquells axi com aquell que encara que no mi haja ab temprada manera me deu esser comportat atesa la minua e gran falta que en fe de vosaltres he presa la qual james en aquest regne no hac par: e de la present me tinch translat per descarrech de ma fe. Als ab la present molt reverents egregis nobles et honorables senyors nous faz saber a vostra saviesa mas que la sancta Trinitat sia en vostra proteccio e guarda. Scrita en loch de Salas a X de deembre. - Lo comte de Payllars.

Sesión del día 19.

Tratóse de los negocios del conde de Pallars y defensa del principado, pero no se adoptó ninguna resolución. Levantada luego la sesión de este día, reuniéronse al anochecer algunos de los del parlamento en casa del arzobispo de Tarragona, y allí se dio cuenta del siguiente fallo de los árbitros:

Núm. 50. Tom. 21. fol. 2056.

Nosaltres arbitres dessus dits hoydes e considerades les rahons qui per les parts de les coses dejus scrites contenents nos son stades proposades pronunciam en la forma seguent. - Primo com sobre la mutacio del parlament de Muntblanch en aquesta ciutat de Barchinona a la exida de aquesta ciutat fos questio e debat alguns allegants que la dita mutacio nos era puguda fer e que lo parlament se devie es deu mudar daquesta ciutat en altre loch e altres per lo contrari allegants lo contrari de les dites coses: pronunciam e declaram que a present lo parlament nos moga de la dita ciutat tro a tant que en lo dit parlament sia delliberat e acordat que la dita exida sia necessaria e aximatex tro a tant sia delliberat e acordat per lo dit parlament del loch on se mudara e temps e manera de la dita exida: e que en lendemig continuadament e tots temps sia procehit e enantat per lo dit parlament en los affers de la successio e tots altres toquants lo bon stament de la terra e per la dita questio nos puxa sobreseure daqui avant ni fer algun empatxament en algun dels affers qui en lo dit parlament
se tracten o bonament se poran tractar. - Item sobre la questio de les XII persones quis son intitulades representaos per la cort lo principat de Cathalunya pronunciam e declaram que les dites XII persones no deuen per occasio de la dita pretesa dotzena incorrer ni reportar blasme ne
macula de infamia ni de deshonor: mas considerat que lo parlament es de moltes e de grans e notables persones decorat e que lo dit parlament representa huy tot lo principat de Cathalunya e en lo qual alguns dels principals de les dites dotze persones entrevenen: pronunciam e declaram que les dites XII persones no puguen lo dit poder pretes allegar ni de aquell en nenguna manera ni acte usar ara ni per avant sino en la forma temps loch e manera que lo dit parlament voldra e ordonara e no en altra guisa e que per qualsevol dubte qui per aço isques nos pusque lo dit parlament aci ne en altra part empatxar sospendre ni dilatar ans continuadament proceesque segons dessus es dit en los affers de la successio e tots altres toquants lo bon stament de la terra. - Item sobre la questio del braç allegat per privilegi pretes dels cavallers pronunciam o declaram axi com en la darrera cort de Cathalunya fon concordat e praticat que nos nomenen braçes en lo dit parlament sino condicions ço es ecclesiastica militar e de les universitats reyals: e per tal com en les eleccions de les persones se es comunament en los principals e mes actes servada paritat entre les dites condicions segons havem vist per lo proces us o costuma del parlament e cort darrerament en Cathalunya celebrats pronunciam per esquivar dubtes questions e debats ques hagen a fer les eleccions en lo dit parlament en paritat ço es tants dels prelats e capitulars qui fan condicio ecclesiastica com dels varons e cavallers e homens de paratge qui fan condicio militar e com de la condicio de ciutats e viles reyals qui fan condicio de les universitats reyals: pero de concordia de les condicions lo cas
exigent puguen les dites condicions variar en lo nombre sie quant vist lus sera. Per aço empero no entenem res a dir o prejudicar a la proprietat del dit pretes privilegi ni encara res dir en lo us sino entro hajam rey e senyor e aquell hagut sia a quescun de qui sia interes permes e legut en e sobre les dites coses e quescuna de aquelles proseguir sa justicia e la present sentencia o declaracio ni res
daquella davallant no puga esser allegat o tret a consequencia ans romangue quescun en aquell dret libertat costuma us e privilegi en que era ans de la present declaracio o sentencia. - Item sobre la questio de la crida feta per mossen lo governador sobre la inhibicio de portar armes ordonants los consellers de Barchinona la qual pretenen los barons e cavallers e homens de paratge esser a ells perjudiciable: pronunciam que per lo dit mossen lo governador sien fetes tals salvetats e provisions que los privilegis usos e libertats dels dits barons cavallers e homens de paratge e aximateix de la ciutat de Barchinona romanguen sens lesio o perjudici algun en tota lur força e vigor.
- Item pronunciam que si en o sobre la present sentencia o declaracio o coses daquella dependents o emergents exira ambiguitat dubte questio o scrupol algun que per nosaltres puga esser dins spay de un mes pronunciat declarat o interpretat.

Leyéronse además dos o tres votos particulares de algunos árbitros que en varios puntos disintieron de la mayoría.

Sesión del día 20.

El acta de esta sesión empieza dando cuenta de la audiencia a que fueron admitidos los embajadores del conde de Urgel, en estos términos:

Núm. 51. Tom. 21. fol. 2.64.

Quibus omnibus eorum solitis sessionibus collocatis venerunt ad dictum parlamentum reverendus frater Johannes Exemeno ordinis minorum episcopus de Malta et honorabilis Mathias Vitalis decretorum doctor nuntii et ambassiatores egregii et potentis viri domini Jacobi comitis Urgelli et obtulerunt ac presentarunt dicto parlamento quandam litteram dicti domini comitis quam per me Raymundum Bajuli notarium el conditionis ecclesiastice secretarium dictum parlamentum legi fecit et publicari cujus tenor et primo epigramatis sequitur in hunc modum. (Es una simple credencial dada en Sanboy a 17 de diciembre). - Qua quidem littera lecta et publicata dictus episcopus de Malta explicavit et dixit verbo ex parte dicti domini comitis Urgelli quod dictus comes audiverat nova quod gentes armigere extere nationis venire debebant ad expugnandam patriam istam destitutam rege domino et pastore et quod hoc notificabat dicto parlamento. Item quod rogabat dictum parlamentum quod vellet intendere circa defensionem patrie. Item quod offerebat personam et bona pro ipsius patrie defensione. - Ad que omnia reverendisimus dominus archiepiscopus Tarrachone de voluntate et ordinatione dicti parlamenti nomine ipsius parlamenti respondit quod dictum parlamentum regratiabatur multum dicto comiti notificationem et exhortationem ac oblationem predictas et quod dictum parlamentum suo casu acceptaret oblationem per eum factam.

Despachados ya los embajadores del conde de Urgel, comparecieron los conselleres de Barcelona instando nuevamente que fuesen socorridos los reinos de Sicilia y Cerdeña, y que Francisco Burgues, conseller electo, fuese llamado de su embajada en Aragon. Leyóse después una carta del obispo de Lérida en contestación a la que le había escrito el parlamento a 19 de noviembre, y dando cuenta del estado de aquella ciudad; y otra de Juan Ciurana, enviado al conde de Pallars y obispo de Urgel, manifestando todo lo ocurrido en aquel negocio después de la partida del otro embajador Juan Eymerich, que había regresado a Barcelona. Finalmente, Juan Linás, procurador de Bernardo de Oms, castellano de Perpiñan, presentó una cédula requiriendo que fuese socorrido aquel castillo.

Sesión del día 22.

Presentóse en el parlamento Luís de Aversó, recién llegado de Lérida, y manifestó el estado de los bandos de aquella ciudad, con una carta en que los paeres de ella daban razón de todo. Tratóse después de enviar nuevamente a Juan Eymerich al lado del conde de Pallars y obispo de Urgel, y se levantó la sesión. Vuelto a reunir el parlamento por la tarde, compareció Juan Gilbert, enviado desde Zaragoza, el cual entregó dos cartas, la que sigue de los prelados, nobles, caballeros, etc.; y otra de los jurados, que no se continúa aquí por ser igual su contenido.

Núm. 52. Tom. 15. fol. 388.

A los muyt reverentes egregios nobles cavalleros e honorables senyores los del parlament general del principado de Catalunya plegados en la ciudad de Barchelona. - Muyt reverentes egregios nobles e honorables senyores. Assi por letras de la senyora reyna de Navarra e de la senyora reyna de Sicilia filla della como por letras e relaciones de otras personas havemos entendido que mossen Bernat de Cabrera faze todo su fuerço de querer desheredar la dita senyora e encara que tiene aquella reclusa e sitiada en castell Marquet de la ciudat de çaragoça conbatiendo aquel con bombardas et en otras diversas maneras: las quales cosas si assi son parescen seyer de mal exemplo considerado que la dita senyora es seyda muller del senyor rey de Sicilia de alta memoria qui en vida del senyor rey su padre era nostro senyor jurado e apres si a Dios haviese plazido sesperaba seyer nuestro rey e senyor: por lo qual entendemos que todos los sotsmesos a la real corona Daragon devemos envers la dita senyora et el servicio et honor suya a tanto quanto del dito senyor su marido sera vidua haver aquell sguart que havriamos si el dito senyor fuesse en la vida present et encara por sguart de la dignitat suya et de los senyores de qui yes filla: et havemos por cosa perniciosa et mala que contra ella qui por el senyor rey fue creada e constituhida vicaria e governadriz general del regno de Sicilia alguno se levante e le contradigua e lenpache en su regimiento et muyto mas la persigua e empugne por via hostil: como ultra la vergonya e cargo que a todos nos de aquesto se pueden subseguir versemblantment presumamos se spere perdicion de aquell regno o de los habitantes en aquell el qual sabedes como carament con escampamiento de sangre e perdicion de notables gentes e grandes expensas de todos sus sotsmesos los ditos nostres senyores padre et fillo virtuosament a gloria de la alta corona Daragon conquistaron: por lo qual si assi yes segons que nos fue dado a entender entendemos que todos ensemble e cada unos por si de aquesto nos devemos sentir e provehir cerca aquesto en todas las maneras possibles de guisa que la honor reverencia e servicio de la dita senyora sean acatadas segund conviene e la perdicion e inconvenientes que se speran subseguir Dios mediant se eviten. Ond como la intencion nuestra sia de continent como el parlament de aquesti regno sia ajustado el qual ajustament mediant la gracia divinal en buena concordia esperamos bien fazer provehir cerca aquesto segund conviene: rogamos et exortamos vuestres reverencias noblezas et honorables saviezas que vos qui por la gracia de Dios ya sodes ajustados no esperando el ajust o congregacion nuestra como toda dilacion e tardança en aquesto versemblantment sia danyosa ide querades provehir segund conviene. E por aquesta razon enviamos a vos el honorable Johan Gilbert bachiller in utroque canonge e racionero de la seu de Lerida e tenient lugar de official de çaragoça largament informado de nuestra intencion al qual vos placia dar cerca aquesto plena fe e creyença de lo que de part nuestra vos explicara bien assi como si per nos personalment vos fuesse explicado. El sancto Spiritu sea en vuestra guarda. Scripta en çaragoça a VIII dias de deziembre. - Los prelados nobles cavalleros scuderos ciutadanos e otros qui al present son ajustados en la ciudat de çaragoça aparellados a vuestra honra.

Dióse después cuenta de las cartas que se entregaron a Juan Eymerich, a saber: para el obispo de Urgel, para el conde de Pallars y para el veguer de Lérida, noticiándoles a todos la comisión que el gobernador había dado a dicho veguer para inquirir y castigar a los promovedores de los disturbios y guerra que había en Urgel y Pallars, y causantes del saco e incendio del lugar de Eroles; como se desprende también de las siguientes instrucciones dadas al mismo Eymerich.

Núm. 52. Tom. 15. fol. 391.

Memorial peran Johan Eymerich de les coses que ha a fer e dir per part del parlament axi ab lo comte de Pallars e son fill com ab lo bisbe Durgell son frare e ab los seus. - Primerament dreçara son cami al dit comte al qual regraciara molt per part del parlament la treua que ha donada e atorgada pregant e requerintlo ab totes les millors e pus savies maneres que pora e sabra que la dita treua vulla tenir e servar no contrastant lo exces que ses seguit del loch Daroles lo qual es estat molt desplasent al dit parlament que so han donat et donen a gran carrech: e entenen quel dit comte en aço no ha carrech ans es tot del parlament lo qual ha provehit et provehira a deguda reintegracio segons pus largament lo dit Johan li pora explicar: e informar la mes avant de totes les submissions quel bisbe deu fer axi de sa persona com de la questio de metre en poder del parlament com encara de metre lo loch de Tremp e los homens qui son estats al delicte del dit loch Daroles en poder del governador o del parlament lo qual governador procehira axi rigorosament com lo cas requer a consell del dit parlament. E estrenyera sobre aço lo dit Johan los dits comte e son fill per totes vies e maneres que ell e lo prior conexeran en aço esser utils et profitoses e en special informaran los dits comte e son fill quel parlament ha gran voler que lo fet Daroles sia rigorosament castigat e punit e que al senyor Daroles sia feta aquella rahonable e possible satisfaccio que esser pora: pregants induhints e requerints los dits comte e son fill que per amor e contemplacio del dit parlament et per utilitat e ben avenir de la cosa publica e per raho del dit fortunat temps vullen encontinent desajustarse e aviar totes gens que tinguen et specialment los gascons. - Item dira al bisbe com lo dit parlament ha haut sobiran desplaer de la malea que ses feta del dit loch Daroles e que so han donat e donen a gran carrech et minua e que per moltes excusacions que ell haja dites per sa part nol tenen quiti de gran culpa atenent que ell es senyor del loch e no es presumidor los homens fossen tan atrevits si ell noy prestas consentiment majorment que apres lo malifici ell ço es lo dit bisbe ha receptat los malfaytors en son loch et en presencia sua han encantada e partida la roba que sen han portada e robada del dit loch sens mostrarhi punicio castich o displacencia alcuna: e a la conclusio informara lo dit Johan lo dit bisbe com lo parlament es dacort e de intencio que aquest fet sia corregit e castigat e quel dit parlament sia reintegrat de la minua e carrech quen ha reebuda e que la reintegracio jatsia no bastant sia la ques segueix. - Primerament quel bisbe meta la sua persona en poder del archabisbe major e principal prelat del dit parlament. - Item quel dit bisbe meta lo loch de Tremp e los homens qui han comes lo dit crim en poder del governador e del parlament lo qual governador procehira en lo dit fet a consell del dit parlament. Enten empero lo dit parlament que la submissio personal del dit bisbe en poder del dit archabisbe nos deja fer fins la treua axi per lo comte com per lo bisbe sia refermada segurament a fi que per la venguda del bisbe nos pogues seguir scandel. - Item dira mes avant al bisbe com lo governador a instancia del dit parlament ha provehit quel veguer de Leyda e de Pallars puig a Tremp per enquerir e apres castigar e punir los malsfeytors: perque lo dit parlament lo prega et requer que al dit veguer do tot consell favor e ajuda oportunitat et loch que puxa bastantment procehir en los dits affers segons lo dit Johan ha offert per sa part: notificantli que en res mils no pora mostrar sa ignocencia siy es com en donar tot loch que les coses damunt dites complescha e exequescha tant com en ell sera. - Item lo dit Johan ab mossen lo prior ensemps avisaran continuament e soveny lo dit parlament dels fets en la forma que succehiran. - Item si cas era quels dits fets no prenguessen la conclusio damunt dita e que estigues per los dits comte e bisbe los dits missatgers no partesquen ans aturen fins hajen consultat lo dit parlament dels feyts en la forma que succehit hauran.

Leídas estas instrucciones y las cartas de que se ha hecho mérito, el brazo eclesiástico protestó que a pesar de lo que se decía en aquellos documentos, no pudiese entenderse que consentía en ninguna pena que importase derramamiento de sangre, mutilación de miembro o muerte. Ultimamente Marcos Turell, síndico de Barcelona, propuso que se nombrase una comisión compuesta de cierto número de individuos de cada brazo, para que entendiese en ordenar el despacho de los negocios en que debiese ocuparse el parlamento: cuya propuesta fue aprobada por todos los brazos.

Sesión del día 23.

Juan Llinás reiteró su requirimiento para que fuese socorrido el castillo de Perpiñan. Comparecieron después los embajadores franceses, asegurando al parlamento la amistad que profesaban al principado el rey y demás príncipes de Francia, y su ninguna participación ni noticia de los preparativos de invasión que se decía se estaban haciendo en la frontera; y anunciando al mismo tiempo que la reina de Sicilia, esposa del rey Luis, pasaría a Barcelona con algunos señores franceses, pero sin ninguna mira hostil. Con esto se levantó la sesión de este día, que fue la última del año 1410.

FIN DEL TOMO PRIMERO DE LA COLECCIÓN.


ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Preliminar.
Reales órdenes para que se dé a luz esta Colección.
Actas del parlamento de Cataluña que precedió al COMPROMISO DE CASPE.
Introducción.
Indice de los documentos pertenecientes a la introducción.
Serie de los documentos.
Parlamento en Barcelona.
Núm. 1.- Convocatoria del parlamento.
Sesión del día 25 de setiembre de 1410.
Núm. 2.- Prorogacion del parlamento.
Núm. 3.- Contestación y protesta del arzobispo de Tarragona a la prorogacion hecha por el gobernador de Cataluña.
Núm. 4.- Réplica del mismo gobernador.
Sesión del día 30.
Núm. 3.- Protesta del brazo real sobre el asiento que le correspondía ocupar.
Núm. 6.- Carta del duque de Gandía, alegando su derecho a la corona.
Núm. 7.- Discurso de apertura del parlamento, pronunciado por el gobernador general.
Núm. 8.- Contestación del arzobispo de Tarragona al discurso del gobernador.
Núm. 9.- Carta de Pedro Torrelles, noticiando la toma de Longosardo y mal estado de las cosas
de Cerdeña.
Núm. 10.- Discurso del enviado de Pedro Torrelles, sobre lo mismo y recomendando el derecho del bastardo don Fadrique.
Núm. 11.- Poder para asistir al parlamento, otorgado por Fr. Fernando de Siscar a Fr. Galceran çarroca. 239. Sesión del día 2 de octubre.
Núm. 12.- Cédula presentada por algunos nobles, fundando su oposición a que el parlamento se celebrase en Barcelona.
Sesión del día 3.
Sesión del día 6.
Núm. 13.- Credencial del conde de Urgel a favor del obispo de Malta y otros sus embajadores.
Núm. 14.- Proposición del arzobispo de Tarragona sobre dar audiencia a los embajadores de Francia y a los del conde de Urgel, y adoptar alguna medida para poner en paz al conde de Pallars y obispo de Urgel.
Núm. 15. - Interpelación hecha al gobernador por Roger de Moncada, para que cesasen todos los demás altercados y se tratase luego del negocio de la sucesión.
Sesión del día 7.
Sesión del día 8.
Sesión del día 11.
Núm. 16.- Copia de una parte del acta del día 11 de octubre, en que se da cuenta de la recepción de los embajadores de Francia.
Núm. 17.- Carta del rey Carlos de Francia, recomendando el derecho del hijo de don Luis de Nápoles y doña Violante.
Núm. 18. - Otra del mismo monarca, acreditando embajadores especiales para tratar del negocio de la sucesión.
Núm. 19.- Otra carta del delfín de Francia, credencial para los mismos embajadores, y recomendando también al príncipe Luis.
Núm. 20.- Otra carta de Juan, duque de Borgoña, en los mismos términos que la del delfín.
Sesión del día 13.
Núm. 21.- Una parte del acta del día 13 de octubre, en que se refiere la recepción de los embajadores del conde de Urgel.
Sesión del día 14.
Sesión del día 16.
Núm. 22.- Discurso con que el síndico de Tortosa acompañó la presentación del documento que sigue.
Núm. 23.- Escrito del mismo síndico alegando razones por las que el parlamento no debía celebrarse en Barcelona.
Sesión del día 17.
Núm. 24.- Contestación del brazo real a dicho síndico.
Núm. 25.- Contestación dada al mismo por la ciudad de Barcelona.
Sesión del día 20.
Sesión del día 21.
Sesión del día 22.
Sesión del día 24.
Sesión del día 25.
Sesión del día 27.
Sesión del día 28.
Sesión del día 29.
Núm. 26.- Discurso del arzobispo de Tarragona sobre el modo de establecer la concordia entre todos los del parlamento.
Núm. 27. - Auto de concordia del parlamento.
Sesión del día 31.
Núm. 28.- Acta de la sesión del día 31 de octubre, en que se dio audiencia a los embajadores del infante don Fernando.
Sesión del día 4 de noviembre.
Núm. 29.- Proposición del arzobispo de Tarragona sobre enviar embajadores a Aragón y Valencia. Núm. 30.- Acuerdo del parlamento sobre enviar embajada a Mallorca.
Sesión del día 7.
Sesión del día 8.
Sesión del día 10.
Sesión del día 12.
Núm. 31.- Memorial de doña Margarita, pidiendo le fuesen otorgados los derechos que le correspondían como a viuda de don Martín.
Sesión del día 14.
Sesión del día 15.
Sesión del día 19.
Sesión del día 21.
Sesión del día 22.
Sesión del día 24.
Sesión del día 26.
Núm. 32.- Carta en que el embajador enviado a Lérida para sosegar los bandos que había entre los
Navés y las çescomes, da cuenta del estado de aquel negocio.
Núm. 33.- Razones alegadas por el conde de Cardona y sus partidarios para que el parlamento continuase en Barcelona.
Sesión del día 27.
Núm. 34. - Carta del obispo y de los brazos eclesiástico y real del reino de Valencia, en que se trata
del negocio de la sucesión.
Sesión del día 28.
Núm. 35.- Otra carta de Ramon Fivaller y Pedro de Santcliment, en que se habla del matrimonio de
don Fadrique.
Núm. 36. - Dictamen de los árbitros sobre la intervención que debía tener el gobernador en el parlamento.
Núm. 37.- Carta del papa Benedicto, en que se trata del casamiento de don Fadrique con una hija del infante don Fernando de Castilla.
Sesión del día 1.° de diciembre.
Sesión del día 5.
Núm. 38.- Contestación del parlamento a la última carta del papa.
Sesión del día 4.
Sesión del día 5.
Sesión del día 6.
Núm. 39.- Credencial dada por el rey de Navarra a sus embajadores.
Núm. 40.- Parte del acta en que se refiere la recepción de los embajadores de dicho rey de Navarra.
Núm. 41.- Carta de los diputados de Valencia, ofreciéndose dispuestos a contribuir por su parte a que se decida luego y del mejor modo posible el asunto de la sucesión.
Núm. 42.- Medidas propuestas para la defensa del principado.
Sesión del día 9.
Núm. 43.- Contestación del parlamento al memorial de la reina viuda dona Margarita.
Núm. 44.- Carta de los enviados a Valencia, dando cuenta del estado de aquel reino.
Sesión del día 10.
Núm. 45. - Instrucciones a Raimundo Xatmar para ir a recibir al rey Carlos de Navarra.
Núm. 46.- Poderes otorgados a los síndicos de la ciudad de Barcelona.
Sesión del día 11.
Sesión del día 12.
Núm. 47.- Carta en que los embajadores enviados a Aragón dan cuenta de su llegada a Zaragoza, de la entrada del papa en aquella ciudad, y de la visita que le habían hecho.
Sesión del día 15.
Núm. 48.- Carta en que Pedro Torrelles da cuenta de los asuntos de Cerdeña.
Sesión del día 16.
Sesión del día 17.
Sesión del día 18.
Núm. 49.- Carta en que el conde de Pallars manifiesta que se aparta de la tregua que había prometido, porque los secuaces del obispo de Urgel habían saqueado e incendiado el pueblo de Eroles.
Sesión del día 19.
Núm. 50. - Fallo que dieron los árbitros sobre las cuestiones que se habían debatido en el parlamento.
Sesión del día 20.
Núm. 51.- Parte del acta del día 20 de diciembre, en la que se refiere la audiencia dada a los mensajeros del conde de Urgel, que se presentaron a ofrecer al parlamento el ausilio de dicho conde para la defensa del principado.
Sesión del día 22.
Núm. 52. - Carta de los aragoneses en recomendación de la reina de Sicilia.
Núm. 53. - Instrucciones a Juan Eymerich sobre lo que debía hacer con el conde de Pallars y obispo
de Urgel.
Sesión del día 23.

Fin del Índice.

ERRATAS NOTABLES.

La serie cronológica de los documentos y su numeración en el índice están equivocadas, pues al que lleva el número XIV le corresponde el VIII, y así deben corregirse sucesivamente los demás desde el VIII, que debe ser IX, hasta el XIII inclusive, que debe ser XIV.
En la pág. 174, lín. 27, debe leerse «murtre» en lugar de «mintre».



Tomo II