3 DE MARZO.

3 DE MARZO.

Ocupóse la sesión de este día con la lectura de varias cartas, cuyo tenor es como sigue.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsia per lo correu a nit passada per mi spatxat siau avisats com los embaxadors per los diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça quiscuns per si eran stats a mi e explicada sa crebença la resposta que per mi los ere stada feta no resmenys per quant lo magnifich don Johan Dixer per certa letra de avis que vuy de mati dada de la present reebuda havia de la senyora sa muller ab Ia qual li dehia com mossen Rebolledo se metie en tall de correrli ses terres e entre aquelles volerli cremar e afogar lo loch de Bellxit (Belxit, Belchite) volgues partir de la present vila ab una flota de gent axi de peu com de cavall de aquest exercit del Principat dient e pretenent com jo dijous prop passat volent seguir aquella crehença que per vosaltres a mi era stada tramesa ab vostra letra dada en Barchinona a XXIII de febrer prop passat la qual rebi en Leyda a mitge nit la nit que de aquella parti essent per cavalcar e venir en aquesta present vila era stat deliberat per ell e per mi e mon consell ab tanta o mes gent de aquella ab la qual de present ell partir volia ell partir Ia via del castell de Penyalba e de aquell *stacio e de aqui havent les barches de Ebro segons la donchs fos avisats ab letra mia dada en la present vila a XXVI del mes prop passat he deliberat fervos la present per avisarvos com per reposar lo dit don Johan so stat molt pregat per los dits embaxadors axi dels deputats e regne de Arago com dels jurats de la ciutat de Çaragoça e singularment per part dels dits jurats volgues ajustar mon consell e ab aquell deliberas e provehis lo dit don Johan no hisques ne partis e vehent que les rahons per lo dit jurat de Çaragoça fetes eren molt degudes e ajustat lo dit consell en lo qual lo dit jurat es entrat ab sos companyons e present lo dit don Johan per satisfer e donar raho al dit don Johan de les dites noves que hagudes havia de la dita senyora sa muller per les quals stava axi mogut dix que era veritat com divendres proppassat en la nit volent ell ab alguns altres jurats de la dita ciutat companyons seus fer la via de la Serenissima Senyora Reyna qui anava per desliurar la persona del Senyor Primogenit de preso e exequtar la gracia de e
sobre lo dit Senyor a la dita Senyora e jurats de Çaragoça per lo dit Senyor Rey per ells supplicat atorgada per lo dit Senyor Rey qui la donchs havia nova com jo era junt en Fraga e havia haguda aquella a ma mia fonch convocat consell en lo qual foren appellats e demanats los dits deputats de Arago jurats de Çaragoça e molts altres barons e senyors del dit regne axi lechs com ecclesiastichs als quals lo dit senyor explicada la nova que sa Majestat havia de aquesta vila sobre dos caps demanava consell. Lo primer si fora degut sa Majestat fes tornar la dita Senyora Reyna e sobreseure en aquella gracia que per ell tant liberalment era stada atorgada. Laltre que attes que per mi ab la host e exercit del Principat ere entrat en lo reyalme de Arago e de aquell havia pres aquesta vila que es clau e porta del dit regne e de la qual a peu pla se pot anar e entrar fins en la ciutat de Çaragossa com e en quina manera per sa Majestat e encara per lo regne e los qui aqui eren se devia provehir que tal e tanta gent darmes no talas ne afogas lo dit regne e lochs de aquell. A la Majestat del qual per lo dit consell fou respost quant al primer cap que per res sa Majestat no volgues revocar la gracia per ell liberalment atorgada sobre la liberacio del dit Senyor Primogenit ans aquella prosseguir com fos per sa Majestat be e degudament feta a servey de Deu e sa reyal corona benifici de sos fills e repos de tots sos regnes e terres la qual no revocar ne en aquella sobreseura sa Majestat reyal fou contenta. Quant al segon cap fonch deliberat e conclos en lo dit consell e respost al dit Senyor que les hosts del regne se convocassen los sobrejunteros e altres gents darmes segons los furs usos e costums del dit regne. E perque la dita host e exercit del dit Principat ignorant la gracia per lo dit Senyor feta no passassen Ebro que totes les barques del dit riu fossen preses e afonades o cremades. De que ells ço es lo dit jurat de Çaragoça e altres embaxadors per la dita ciutat havien per ferm que la nova que lo dit don Johan havia de la dita Senyora sa muller no ere gens en fet segons a ell era stat donat entendre mas que si remor o moviment hi havia de gent darmes axi de peu com de cavall era tant solament lo que era stat deliberat en lo consell reyal havent per ferm de e sobre les barques de Ebro lo ques dehia que eren afonades e cremades. Com axi fos deliberat e hoit a ple lo dit jurat e altres de sa companyia per mi e mon consell absents los dits jurat e companyons es stat deliberat que attes lo que dit ere per aquells com encara lo quis dehia de la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es fi a nostra empresa e encara per esser avisat en Johan Ferrer per letra vostra no acordas pus gent ne fes algunes altres coses significants algun sobresehiment de prosseguir la dita empresa que no obstant los motius e rahons del dit don Johan Dixer ni ell ni home del dit exercit nos mogues nis partis en manera alguna. E perque si per ventura per alguna altre via vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de les dites coses ço es dels moviments de les gents darmes del dit regne e barchas cremades eren avisades ignorant la veritat del fet en deliberar alguna cosa no fossen enganades e encara per lo descarrech del dit don Johan de res que per vosaltres li pogues esser donat carrech vos fes la present segons dessus es dit. Per semblant vos avisas com los diputats de Arago qui aci son han pres comiat de present per partir de mati e aço perques diria que los seus condiputats del dit regne absents ells haurien donats deu milia florins al Senyor Rey. E perque fahent la present he rebut hun home de don Matheu de Muncada ab una letra sua quim par molt desonesta e tal que es degut vosaltres la vejau dins la present vos tramet aquella la qual vista deliberareu segons trobareu fahedor. Dada en Fraga lo primer de març any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Apres de havervos scri la letra que va ab la present es arribat a mi hun hom qui laltre jorn jo havia trames en Gascunya en la vila del Oro per la nova quem havien dita de la gent darmes que lo comte de Foix ajustava en Gascunya lo qual home no es pogut plegar en la dita vila per tant com poch ha que ell arriba del port lo port sera tant carregat de neu que lavors ni daquells bons dies se poguera passar e axi puys no podia passar esse hagut informar com mills ha pogut dels qui derrerament eren venguts de aquella terra. Les novitats quey eren hi encara senyaladament de aquesta de gent darmes hi ha trobat per homens conexents seus que saben prou en los fets de aquella terra com en Gascunya nos fa ajust de gent darmes.
Es be ver que la comtessa de Foix los ha trames a dir en Biarn (Bearne, Bearn) que li trameten dos milia ballesters per guart de sa persona o quels li trametan per via de Pamplona significant que la terra los hi dega trametre a ses despeses e aquests o que creguen de no anarhi a ses despeses o que nols vingue be axir (exir, eixir, eixí) de llurs cases per be que fins aci no hajen feta molta remor de anar no sen son mesos en neguna orde ni aparell. E veus aci mossenyors molt reverent e molt magnifichs en suma tot quan aquest hom ha pogut sentir dequi avant per satisfer a la opinio de alguns durs en creura que sia la liberacio del Senyor Primogenit reyalment e de fet en la opinio del Senyor Rey los quals huy han donada aci fama que lo dit Senyor ha hagut del General de Arago deu milia florins molt scaldadament e contra forma acustumada los quals vol convertir en
soldajaments de gents e ha trames a nit hun hom a Çaragoça por quen vinga informat de la veritat e lo haver hagut en los deu milia florins deI General se ha aci per cert e volerlos per soldejar gents darmes e altres necessitats es vulgar parlar e fama incerta.
Lo capita significa ahir a hun gentil home de don Matheu de Muncada que la voluntat sua fora aleujar de aquesta gent del exercit de aquesta vila quiy carregaven massa e de trametrelin huns quants a Miquinença perque fossen aleujats (pagantlos o) pagantlus lurs vitualles segons es acostumat. Lo dit don Matheu ha respost que nols li trameta que de son grat noy entraran e algunes altres rahons en ques mostraria ell no esser prou aderent a la voluntat del Principat. Es stat fins aci deliberat no ferli neguna resposta ni moviment nos sapia si aquesta deliberacio del Senyor Primogenit sera deduhida en exequcio. E maneume vostres reverencies e honorables savieses ço que plasent los sia. Dada en Fraga lo primer de març a deu hores apres mig jorn. - Del quim recoman en gracia e merce de vostras saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend noble magnifichs e honorables mossenyors. Anit passada per correu vos scrivi a compliment del que occorria. La present es per dir a vostres reverencies noblesa e magnificencies com huy don Johan Dixer ha rebut Ietra de sa muller en que li diu com ha sentit com mossen Rabolledo e alguns altres de Arago li volien correr algunes terres sues specialment donarli a sacho Bellxit de que lo dit don Johan ha fet demostracio ab part de aquesta gent del exercit fer aquella via axi per defensar los dits lochs seus com encara per ofendre los de aquells quel volien ofendre e de aço se ha fet raho al capita e consell per los diputats Darago e jurats de Çaragoça qui son huy en aquesta vila pregant lo capita no ho permetes fent fonament que aquesta sospita es voluntaria e no vera e que trametra gent en Arago en aquesta manera seria scandalitzar Arago e torbar la liuranza del Senyor Primogenit. Entre los altres ha dit a mi apart micer Johan de Gurreya (Gurrea, Urrea) hun dels diputats del dit regne ab lo qual jo ja de entich he conexença que lo Rey ha volgut provar en Arago les gents quin animo tenien e tots lan desenganat que en aquesta materia del desliurament del Senyor Primogenit tots seguiran lo Principat de Cathalunya e si ells no son stats començadors de aquest fet es que la preso e infraccio de libertats e privilegis ses feta en Cathalunya e no en Arago pero que prosseguir la dita deliuracio del dit Primogenit cosa es que tothom ha en voluntat e que axi lo Senyor Rey vehent ço que en Cathalunya se fehia e sentint lo coratge dels aragonesos ses hagut a inclinar a les supplicacions de tots e que ara stant les coses en aquests termens entrar gent cathalana en Arago per fer guerra majorment ab tant pocha causa com es aquesta sospita causada sens alguna raho seria pervertir la voluntat dels aragonesos e donar occasio al Rey de mudar son bon proposit. Aquest matex me ha donat raho de la provisio feta per lo Rey en lo cremament e tot lo desbaratament de totes les barchas de Ebro (no he encontrado Ebre) dient que essent desliberada per lo Senyor Rey la libertat del Senyor Primogenit ell tench consell en que ell dit deputat fonch present e alli lavos fonch ja deliberat fer aquella provisio en les barchas per provehir al pus segur en cas que aquesta host volgues passar avant e que no ses fet gens per partir segons lo Senyor Rey de la gracia atorgada al Senyor Primogenit e la conclusio que feta es stada que tengut consell per lo capita al qual me ha demanat es stat conclos no esser spedient gens moures alguna de aquesta gent de aci per entrar en Arago. E jatsia que axi sia conclos si vostres reverencies noblesa magnificencies e honorables savieses han la conclusio per bona de volerla significar clarament e streta al capita car jatsia ara sia conclos axi poch moviment bastaria en portar altra deliberacio.
E manaume mossenyors vostres reverencies noblesa e magnificencies ço que plasent los sia. Feta en Fraga lo primer de mars Mil CCCCLXI.
Vostra letra de XXVIl del passat en quem es manat que no do sou a gent de cavall ne de peu ni que pach municions artellaries et cetera rebi la nit passada a XII hores de mitge nit. Fare segons mes manat. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies noblesa e magnificencies Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra vostra havem rebuda continent en efecte pregantnos que per benefici nostre e del Principat de Cathalunya conformantns ab aquell vullam fer preparar las personas de aquesta vila que sien dispostes per fer armes perque si necessitat occorria sien previstes e aparellades en fer lo degut segopns lo cas requerra en defensio del dit Principat e nostra com siam constituhits en frontera en resistir contra qualsevol gents que volran intemptar de entrar e tenir contra lo dit Principat feta entenent prosseguir aquella per recuperacio e liberacio de la persona del Senyor Primogenit e que del nombre de persones que son en aquesta vila suficients e dispostes per fer armes vos dejam certificar per Ietra nostra fahent en aquest negoci per lo be comu e del dit Principat la diligencia ques pertany axi com de nosaltres sperau. Hon nosaltres satisfent a la dita vostra letra a la reverencia e magnificencia de vosaltres certificam com de continent que havem sentit per veu e fama que los fets tractats entre lo Senyor Rey e los senyors de embaxadors del dit Principat no venien en concordia e lo dit Senyor Rey ab lo dit Senyor Primogenit se apartaren cautament de la ciutat de Leyda essent en Fraga mana establir la vila e castell nos som preparats en aquesta vila en fer fort nostra muralla guaytant nit e dia aquella ab portals tancats e ben guardats en manera que no pugam esser decebuts ab la millor diligencia que podem provehint la dita muralla de bombardes buçons pedres e altres furniments segons nostra possibilitat com millor havem pogut e mes havem arreglat les persones de aquesta vila per dehenes e cinquantenes ab manaments per part de la senyoria sots la feeltat son tenguts en aquella que tota hora que sentran e oyran so de viafos o de campana sien prests ab lurs armes per resistir contra aquells quins volran ofendre e mes encara havem preparat de vitualles axi per nostre mester com encara per refresch de alguna esquadra de les gents del dit Principat ques diu que per ordinacio vostra seria deliberat trametre la on lo dit Senyor Primogenit sera e aquesta provisio havem feta per tant que si lur passatge de dites gents sera per aquesta vila sien ben reculits e servits. Certificantvos dels homens de aquesta vila los qui son en disposicio de fer armes son en nombre de cent ab tot son mal preparats e provehits de arnesos dels quals no som en possibilitat o facultat en provehirnos de aquells com mester seria per la gran inopia que es en nosaltres axi per occasio del incendi seguit en la nostra esglesia parroquial per reparacio de la qual portam gran carrech com encara per altres oppresions e afanys urgents en nosaltres axi en universal com en particular. En totes coses a nosaltres possibles per la honor del dit Principat del qual membre e de vosaltres senyors de qui fem cap e speram subvencio consell e ajuda en son cars e loch nos proferim promptes ab tota una voluntat e efecte complir. La Sancta Trinitat vos prospere en gracia e vostron bon regiment. Dada en Bathea a XXVlll del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e servir de vosaltres prests los jurats e prohomens de la vila de Bathea.

Als molt reverent e magnifichs diputats residents en Barchinona de Cathalunya et cetera. Molt reverent e magnifichs senyors. Una vostra letra havem rebuda en que significau que algunes gents poch desigants la honor de la magestat del Senyor Rey e la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya volrien empatxar e perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit et cetera e que per lo benefici nostre e de tot lo dit Principat conformantnos ab aquell del qual som membre volguessem fer preparar tota persona de aquesta vila qui sia per armes en tal manera que ocorrent alguna necessitat sien provistes e apparellades a fer lo degut en aquella segons la exhigencia del cars requira e que del nombre de persones que seran en aquesta vila suficients a fer armes vos certificassem per nostra letra segons que en la dita vostra letra que dada fonch en la ciutat de Barchinona a vint del present mes de febrer largament es contengut. A la qual responent certificam vostra reverencia com en aquest loch ha cent trenta homens per combatre e fer armes pero preparats e disposts al present nich ha cent per ofendre e defendre. Es veritat que no sich trobe al present poch mes de deu cuyraces. Oferintnos promptes en totes coses que toquen a la honor e servici del Principat la feeltat salva. Dada en Vilalba a XXVI del mes de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre servey prests jurats e prohomens de Vilalba. (dels Arcs) 

Als molt reverents egregis e magnifichs senyors lo General diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis e magnifichs senyors. Degudes recomendacions premisses a la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres yo tramet aqui a mon nebot En Galceran Çacirera portador de la present informat largament de ma intencio e voluntad les quals a vostres reverencies e magnificencies ha de part mia extensament explicar. Perque suplich quant mes afectuosament puch ni se en aquelles los sia plasent donarli fe e creença en tot quant per aquest los sera explicat tal com tinch sperança donarieu a la mia propria.
E ordon de mi la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres lo que plasent los sia. De Azco (Ascó) a XXVIl de febrer any Mil CCCCLXI. Lo qui en gracia de vosaltres senyors me recoman lo castella Demposta.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aqui va mon frare En Johan Jorda e son cunyat En Pere Luis Garridell ciutadans de aquesta ciutat exhibidors de la present per pendre sou per cinch rocins e cinch homens de peu los quals foren anats aqui ab los dits rocins e homens sino per quant aci se apleguen totes les gents darmes. Son homens disposts e habils segons veuran vostres reverencies. Suplichvos mossenyors los vullau haver per ben recomanats car sens dubte ells compliran lo que oferran es dispondran en totes coses que ordonaran vostres reverencies les quals me rescriuen lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs mossenyors. Ab correu vos he scrit del avis he hagut de Morella a Deus sia plasent los fets prenguen bona fi. En Jordi Arbones de aci home ben dispost pera armes va aqui per pendre sou pera ell e XXIIII homens. Es tal que baste a donar recapte en una conestablia. Diu ell e los altres son be a punt de armes a homens de peu necessaries. Placia a vostres reverencies haver aquell per recomanat les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordicacio (ordinacio) e manament Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Certifichvos com en aquesta hora he cobrada letra e resposta de una de les persones que he trameses a Morella la qual scriu com air que era diumenge primer dia de març entre dues e tres hores passat mig jorn la Senyora Reyna entra en Morella acompanyada ab lo Senyor archebisbe lo mestre de Muntesa lo visrey lo comanador de Montroig e molta altra gent e dreta via puja al castell e al peu de la scala descavalca e puja ab tota la gent e a la porta del castell feren sos actes e tots ajustats entraren en aquell e la dita Senyora Reyna entra en la cambra hon stava lo Senyor Primogenit e a poch distant hisqueren abdosos e devallareusen (devallarensen) del dit castell e al peu de la scala la Senyora Reyna cavalca en les anques de la mula del senyor archebisbe e lo Senyor Primogenit en la sua mula vestit ab capapuç morat capell de sol burell ab la xia de seda negra e axi sen devallaren a la sglesia hon los rebe la professo. E daqui hisqueren e sen anaren a la posada de micer Pere Ram e alli restaren la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit. E diuse que deu fer la via de aqueixa ciutat segons lo dit home scriu e que partiran vuy que es dilluns e que deu passar per aquesta ciutat. Perque mossenyors aço es nova certa de la deliberacio del dit Senyor Primogenit e axi ho poden creure vostres reverencies com la persona que de aço scriu es persona digna de fe. Los de Gandesa e de Orta fan resposta a les letres quels son stades trameses remetles a vostres reverencies ensemps ab la present les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de març del any Mil CCCCLXI.
Lo portador de la present parteix a les tres hores apres mig jorn de vuy que es dilluns. Ha esser aqui en XXVI hores. Darli heu si compleix XII florins e per quiscuna hora que avançara mig flori. - Mossenyors. - Lo qui es molt prest a vostra ordinacio e manaments Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per comissio de cort elegit e assignat en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Rebuda havem una letra vostra scrita en Barchinona a XVIII del present mes per la qual nos significau axi lo cas de la detencio feta per la Majestat del molt alt Senyor Rey de la persona del lllustrissimo Senyor Princep fill primogenit de aquell de la qual ja per moltes vies nosaltres haviem hagut noticia com encara los actes per aqueix insigne Prinicipat per causa de la dita detencio fets ab tot lo que ha succehit en lo dit negoci fins a la data de la dita vostra letra. E finalment nos dieu queus preparau entrar en aquest regne per obtenir delliurament e restauracio de la persona del dit Senyor Princep e aço enteneu a fer ab potencia de alguna gent per obviar a aquells detractors del honor real los quals a les dites coses vos volran donar impediment algu volents sobre aço clarament la intencio nostra saber. A la qual vos responem que a nosaltres ha donada molta congoixa molestia e enuig la dita gran novitat de la detencio del dit Senyor Princep no solament per los respectes en la dita vostra letra recitats mas encara per molts altres dignes de consideracio los quals a present ommetem e per ço es stat e es tots temps nostre desig ab summa e continua diligencia entendre e procurar amor e concordia e mutua dileccio entre los dits senyors pare e fill e axi per obra ho havem fet per aquelles vies millors e pus acceptes quens ha paregut deures fer segons ja havem scrit a vostres reverencies per altres letres nostres.
E apres havem hagut enuig e desplaer de les diferencies que entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo dit Principat per la dita raho son seguides de les quals per la fraternitat indisoluble unitat e amor que es e tots temps es stada entre lo dit Principat e nosaltres havem gran sentiment per que encara de les dites coses vehem preparats molts dans e inconvenients a tots los sotsmesos a la real Majestat e corona de Arago. Perque a present no vehent altra via pus disposta o saludable a be obrar e remediar en lo dit negoci que tractar e procurar concordia amor e benivolencia entre los dits senyors pare e fill per medi e intercessio de embaxades e encara per aquella mateixa via tractar e comunicar per tot nostre esforç entre la prefata Majestat e vosaltres molt reverents nobles e magnifichs senyors de repos e assossech e concordia en les dites diferencies havem
delliberat trametre e de continent trametem nostres embaxadors a la prefata Majestat los quals apres comunicaran ab los sexanta embaixadors vostres residents en la ciutat de Leyda si alli seran atrobats e sino ab aquelles persones que per vosaltres hi seran destinades pregantvos aquelles vullau designar e trametre en aquella part del dit Principat que propinqua al loch hon la Majestat del dit Senyor Rey se trobara per major facilitat e expedicio dels dits fets. Al quens scriviu de la entrada de vostra gent fahedora en aquest regne vos responem que no esta en nostra facultat qui sols havem carrech de aquesta ciutat e terme de aquella e no de tot lo regne. E aço es fins açi lo nostre proposit e intencio e lo que a vosaltres per nostres letres havem a comunicar. Quant plaent a Deu nostres missatgers seran ab los vostres poran ab aquells comunicar los quals pus stesament los poran dir e recitar nostre bon afecte e intencio molt promptissims a les dites coses. E per a present nons resta pus a dir sino que nostre Senyor Deu conserve vostre consell e nostres al servir sen (seu) e de la real Majestat e del dit Senyor Princep e primogenit e benavenir de la republica nostra. Recomanantnos a les grans reverencies nobleses e virtuts vostres les quals nostre Senyor Deus tinga en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Valencia a XXVII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Los Justicia jurats e consell de Valencia promptes a tota honor e beneplacit de les vostres grans reverencies.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ahir que era dissapte vos fiu correu eus scrivi de Ia nova que havia de Morella de la liberacio del Senyor Primogenit e jatsia per saber pus plenament la veritat de la dita nova e de totes altres coses que si sien fetes hi haja trameses dues persones a consell dels honorables procuradors de aquesta ciutat empero fins ara no he cobrada alguna resposta ne avis ne alguna de les dues persones mas vuy que es diumenge apres dinar es vengut de Paniscula (Peñíscola) lo honorable En Pere Dez Puig veguer de la present ciutat e ha portat letra del mestre de Muntesa que fa al comanador major feta en Çaragoça a XXV del mes de febrer scrivintli com la Senyora Reyna venia a Morella per la liberacio del Senyor Primogenit la qual letra es del tenor seguent.
- Lo mestre de Muntesa e de Sent Jordi comanador major per consolacio vostra e de tots nostres subdits e vassalls de nostra religio vos avisam com a Deus infinides gracies la Majestat del Senyor Rey en lo dia de vuy ab molta liberalitat ha feta gracia a la Senyora Reyna a supplicacio sua per part de tot lo Principat feta a la liberacio del Illustrissimo Princep lo qual aquella ensemps ab lo senyor Visrey e nos anam vuy per delliurar de la detencio e per portarlo en Cathalunya. Speram esser en Trayguera dilluns primer vinent ensemps al lo dit Senyor Princep hon feu fer tota provisio per ben recollir alli los dits Senyora e Senyor Princep. Seretshi e avisareu aqueixs pobles. De Çaragoça a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Perque mossenyors avis vostres reverencies de les coses dessus dites. Es vengut en aquesta hora un frare de la vila de Morella e parti air a les deu hores de mati e compte que la Senyora Reyna encara no era entrada en Morella com ell parti mas que los jurats e prohomens de la dita vila eren exits per rebre aquella com ja haguessen nova que venia e era prop e quel Senyor Primogenit encara era en lo castell de Morella e aço per quant speraven que la Senyora Reyna vingues el delliuras e tragues del dit castell. E axi la nova dita de paraula per lo correu que porta la letra de Morell de la qual ahir scrivi a vostres reverencies no es exida vera segons lo que aras compte per lo dit frare mas esta nit mossenyors spere rebre correu e saber nova certa de les dites coses e altres que saber se poran. Rebut quel haja prestament ne scriure a vostres reverencies. Certificantsvos mes com los de Vilalba han feta resposta a la letra quels es stada tramesa la qual vos tramet ab la present. E altres coses mossenyors no occorren scriure sino quem manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia los quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de març del any Mil CCCCLXI.
Lo correu portador de la present parteix vuy que es diumenge primer dia de març a les set hores de nit ha esser aqui dins XXVIII hores. Si compleix dauli deu florins corrents. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa. 

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vuy data de la present lo honorable deputat local de aquesta ciutat nos ha comunicat e notificat una letra de XXIll del present de vostres reverencies a ell tramesa la qual vista certificam aquelles com havem hagut e havem a memoria e a diligencia en fer diligent investigacio quanta gent util e disposta en armes se trobaria en aquesta ciutat encautant aquella com hora fos stigues presta per anar lla hon seria delliberat oferintlos haurien sou del General del dia que exirian de la present ciutat. E per quant mossenyors molts de aquesta ciutat qui han disposicio en armes no veen aci les pecunies del General promptes per haver lo sou o prorata de aquell per provehirse de algunes armes quels son necessaries no volen donar paraula ne
prometre de esser prests com fossen demanats *al ses armes ab tot que mostren haverhi huna voluntat e axi bonament nous poriem fer certs del nombre de la gent de aquesta ciutat util en armes empero creem que essent aci realment Ies pecunies e que de fet se done lo sou de continent de la present ciutat se trobaran pus de trecents homens molt disposts en armes. Placieus donchs mossenyors provehir se donc lo sou aci e ab tota certinitat poran vostres reverencies esser avisades del nombre de la gent disposta en armes no solament de aquesta ciutat mas encara de molts lochs circunvehins qui ab gran voluntat si dispondran. Lo hononable En Berthomeu Ferriça exhibidor de la present qui segons entes havem va aqui demanat per vostres reverencies informara aquelles de les dites coses en les quals aquesta ciutat diligentment ha provehit. Placiaus a aquell donar fe e creença en lo que per part de aquesta ciutat sobre les dites coses vos sera dit e explicat. E sia molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVll de febrer del any Mil CCCCLXl. -A tota vostra ordinacio promptes los procuradors de la ciutat de Tortosa.

Als molt reverend egregis nobles e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles honorables e de molt gran providencia mossenyors. Vuy baixa hora havem rebuda una vostra letra per correu ab interclusa de una letra de don Lop Ximen Durrea de les quals per les coses en aquelles contengudes nosaltres e tota aquesta ciutat havem molt gran alegria regraciantvos molt vostre avis. E volents executar mossenyors la tramesa dels docents homens de quens havieu scrit los quals ha dies stan preparats per partir sabut que part del sou es stat trames aci per vosaltres al diputat local qui a present recusa dar aquell per letra que diu ha de vosaltres fins altrament hi hajats scrit. E perque mossenyors los dos capitans e vuyt conestables per comissio vostra per nosaltres elegits han fetes totes les despeses necessaries per ço vos supplicam que si la anada de la dita gent havia a romandre vostres grans providencies vullen provehir e remunerar los dits capitans e conestables condecentment segons de aqueix consistori virtuosament es acustumat. Sobre les quals coses vos placia donar fe e creença a mossen Francesch Sampso sindich de aquesta ciutat al qual Iargament ne scrivim. E placia a vostres grans providencies si la necessitat dels fets concorrents ho comportara vulIau licenciar lo dit mossen Francesch Sampso alguns pochs dies per venir fins en aquesta ciutat tornantsen prest a ordinacio de vosaltres com hajam molt per accepte havem entes lo haveu elegit en vostre consell. E sia la Trinitat Sancta en vostra guarda e proteccio. Scrita en Gerona a XXVllI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions promtes los jurats de Gerona.

Als molt reverent e magnifichs sanyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Muy reverent e magnifichs senyors. Apres que a la saviesa vostra es stat scrit quels diputats nos havien scrit e axi mateix lo Senyor Rey de la bona nova de la libertat del Primogenit e com la hagui per correu vos fo tramesa e non havem haguda resposta. Air arribaren los diputats e los jurats de Çaragoça per mes certificar la dita nova la qual si vera sera per tot dimecres vos deu esser certa e per tant lo capita ha hagut de consell que no devie moure de aci fins que per vos fos ordonat lo contrari. E de aço ja per altra vos es stat consultat. Apres de aço es a saber a nit e vuy yo he hagudes letres de ma muller per la qual so avisat com lo Rey ha fet rompre les barques de Ebro e sino la de Miquinença noy ha leixat. Lo capita na scrit a don Matheu e ell ha respos prou descortesament si lo Primogenit hix noy ha necessitat de passar lo riu.
Si rompen per mes rompre e nons manchara expedient. Axi mateix so avisat com lo Rey e aço es cert ha presos deu milia florins del General ab acte de cort fals e no valedor a consell dels bons consellers seus e .... tots partits e diu que puys yo he feta la guerra que ell destruira ma terra yo volria que ja sen hagues leixat. Perque si vos senyors me defeneu com haveu ofert yo bastare be a pendre mes en un jorn que ell a mi en un mes. A gracia haure per la saviesa vostra sia scrit al capita que en cas que a mi hajen corregut e cremat qualque loch que ab consentiment vostre yo sia de aquesta gent ajudat e defes que vostres fets senyors encara que façan lo degut nos desfaran abans sen faran e milloraran. Yo senyors he sabut com per la saviesa vostra es manat que aquesta gent no sia soccorreguda e si Deu me endreç parlant sens passio yo veg gran inconvenient per quant aquesta gent sta pobre e no sera pera passar pus avant ni pera tornarsen atras sens gran inconvenient del General perque faran mal e no si pora dar recapte. Aço senyors vos ho dich per mon descarrech e ordonau ço queus placia. De Fraga lo primer dia de març. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX de febrer proppassat havem rebuda ab la qual nos amonestau e encautau per les causes en aquella contengudes que nosaltres en la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor Primogenit la qual ha empresa lo Principat de Cathalunya e enten a prosseguir nos vullam conformar ab lo dit Principat e vullam fer preparar les persones que sien per fer armes perque sien previstes e apparellades a fer lo degut segons la exhigencia del cas requerra e vullam donar orde en tenir e guardar lo castell e vos vullam certificar del nombre de les persones que aci seran suficients per fer armes. A les quals coses vos responem que nosaltres havem bona voluntat en lo dit fet e negoci e volem e entenem esser conformes a les ordinacions e delliberacions vostres e ab vosaltres viure o morir *nens entenem separar ne apartar del dit Principat axi com aquells qui som part de aquell al qual entenem fer e donar quant en nosaltres sia tota favor e ajuda quens sia possible. Certificantsvos com fem estar preparades les persones de aquesta vila quiscuns ab ses armes les quey son e seran dispostes axi com per vosaltres nos es scrit. Del nombre de les persones utils per fer armes vos certificam com les que son fornides de totes armes en aquesta vila fem compta seran trenta homens. Esta en veritat que si aci havia forniment darmes axi com cuyraces ballestes lances e cervelleres porien esser cent homens disposts per fer armes. Quant al castell vos certificam com lo Comanador nostre que es aci sta en aquell el te provehit e guardat ab homens de aquesta vila e nosaltres nol poriem haver a nostra ma per quant ell lo fa guardar el te e hi sta segons es dit. Daqui avant vegen vostres reverencies a lo que es fahedor. E som prests en lo dit negoci e tot altre fer lo que ordonaran vostres reverencies les quals nos rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Orta a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Qui son prests e apparellats a tot lo que ordonaran e manaran vostres grans reverencies los jurats e prohomens de la vila Dorta. (Horta de Sant Joan, Tarragona).

Als molt reverend e magnifichs senyors los senyors diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de vostra reverencia en la qual nos certificau la perturbacio que alguns volen fer en la delliberacio de la persona del Senyor Primogenit la qual lo Principat per serviy del Senyor Rey e per tranquillitat e pacifich stat del Principat ha empresa e que algunes gents delliberarien entrar en lo dit Principat per damnificar aquell e que es necessari lo dit Principat star preparat e ses gents signantment los qui stan en frontera com nosaltres e pregats a nosaltres per lo benefici del dit Principat e nostre conformantnos ab aquell del qual som membre vullam fer preparar tota persona de aquesta vila que sia per fer armes en tal manera que occorrent necessitat sien promptes e apparellades a fer lo degut segons que aquestes coses pus stesament en la dita letra son contengudes a la qual nos referim. E aquella lesta a vostres reverencies certificam que ja abans de vostra letra haviem preparats tots aquells qui son per fer armes per la cominacio que a nostres orelles es pervenguda e havem trobat que aci en aquesta universitat se troban per fer armes cent cinquanta persones. Empero per quant havem per gracia de Deu viscut molt pacifichs e ab gran fraternitat la gent no ses mirada en armes de cors e no si podrien armar de cors pus de quoranta e axi aquells com tots los altres ab aquelles armes que tindran volem viure e morir ab lo Principat axi com a membre seu e del qual desigam tota prosperitat e honor. Supplicants lo bon Jhesus conserve lo loable e bon stat vostre e don compliment al desig dels pobles del Principat e exalç aquell e face finar en be vostre salutable proposit e per vostres reverencies començat. De Gandesa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors de vostra reverencia humils servidors los jurats e consell de la vila de Gandesa.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per Nanthoni Folgues vos trametem cinch milia florins dor de nombre dels quals fareu soccorriment a la gent de peu qui es ab lo capita general ço es a quiscun home de peu qui pendren volran XXXIII sous obligantse pero e donant caucio de servir per quinze jorns ultra los dos mesos per los quals son pagats. No es empero intencio nostra doneu res a capitans de cinquantenes. Perque meteuho axi en obra e stalviau tot ço que salvar sen puscha car lo soccorriment se fa per subvenir a la dita gent e no per necessitat que de aquella se haja. E per fer aço es necessari vos aneu personalment a Fraga car no volem per altri se menege. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorabIe senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Dehim e manamvos que no assoldejeu pus gent darmes daquiavant ne volem que per aço se façen pus despeses e levau la taula del accordament si per la dita raho ne tenieu parada. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo castella Damposta.
Molt reverend senyor. Vostra letra havem rebuda e hoida la creença a nosaltres en virtut de aquella explicada per lo honorable En Galceran Çarriera donzell vostre servidor la qual entesa vos regraciam molt vostra bona voluntat e oferta que feu a les coses concernents servey e honor del Senyor Rey e liberacio del Senyor Primogenit e benefici de aquest Principat. Feu senyor lo pertinent de vos e segons la confiança que de vostra reverencia se ha car cathala sou com quiscu de nosaltres e aquesta patria es la natural vostra e nos poria creure que en lo benefici e honor de aquella fosseu james oblidant. E daqui avant no fretura pregar ne encarregarvos de la bona guarda e custodia de vostres castells e forces per guardar aquells de gents enemigues del Principat car per cert havem hi sera per vos fet lo degut. E per quant se han bones noves que lo Senyor Rey per sa clemencia e merce hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e creem e speram que ab tot efecte la dita nova se seguira no afretura per lo present donarvos faticha de venir aci. Si necessitat occorrera vos sera scrit. Per semblant no afretura vostra senyoria anar al Senyor Rey per intercedir en aquest negoci segons havets ofert la qual cosa per semblant vos regraciam car speransa tenim en nostre Senyor Deu que ab la liberacio del dit Senyor Primogenit ques seguira ab tot efecte totes coses hauran bona quietacio e repos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga senyor molt reverend en continua proteccio sua. E rescriviunos françosament tot quant a honor e beneplacit de la reverencia vostra per nosaltres fer se puscha. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Montornes receptor de les pecunies de intrades e exides del General de Cathalunya.
Receptor. Per quant lo diputat local de aqueixa ciutat per ordinacio e manament nostre diu ha fet anar lo veguer o altre oficial de aqui a mar per arrestar les fustes qui lla eren e per semblant ha trameses algunes persones en algunes parts per saber e sentir algunes coses sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e es rahonable a aquells esser feta satisfaccio per tant vos dehim e manam que ensemps ab lo dit diputat local vejau quines ne quals persones han treballat ne quals treballs han fets e de les pecunies de vostra recepcio pagareu e satisfareu a aquells ço que rahonablament haver degen haventvoshi ensemps ab lo dit diputat local segons de vos e dell se confia. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Diverses letres havem de vos rebudes en les quals nos han plagut los avisos que fets nos haveu. E sens falta es stada vista e coneguda vostra bona voluntat e diligencia ab la qual havets entes en les coses que vos havem acomanades en sereu hagut en tota reputacio bona. Resta que daqui avant e tota hora continuets en fer be com fins aci. Signantment nos aviseu si ja fet nou haureu com sapiau es cert que la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit sien partits de Morella e del loch hon seran e del cami que faran quant vos ne hajats la nova certa. A les altres coses en vostres letres contengudes no afretura per la present respondre solament en aquella part que dehiu façam pagar lo veguer que haveu fet anar a mar per arrestar les fustes e les spies e persones que havem trameses dehim gran raho. E per tant nosaltres scrivim an Johan Montornes receptor que ab vos ensemps veja los treballs dels qui en aço han treballat e quels ne faça satisfaccio. Comunicaune ensemps e feuhi segons de vos e dell se confia. Les letres que ab la present vos trametem donareu orde sien be donades. - Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

LXI, perg 224, 30 noviembre 1149, Costumbres de Tortosa

LXI.

Perg. N° 224. 30 nov. 1149.

(A) Todas las palabras que se hallan marcadas en cursiva están borradas en el documento que copiamos,
pero se han llenado estas lagunas comprobando este con otros traslados y en parte con lo que del mismo se halla impreso en las Costumbres de Tortosa: (Edición de la misma ciudad año 1539)
asimismo, los claros que se encuentran puntuados indican que ha sido imposible leerse las palabras que los debieran ocupar.

Hoc est translatum scertum et fideliter translatatum VII idus marcii anno ab Incarnatione Domini ... (A)
Ad honorem Dei omnipotentis Patris et filii et Spiritus Sancti. Ego Raimundus Berengarii gratia Dei
comes Barchinone princeps Aragonum atque Illerde et Tortose marchio. Dono vobis omnibus habitantibus cunctisque successoribus vestris in perpetuum in civitate Tortose domos et casales ortos et ortales campos et vineas cultos et heremos cum omnibus eorum pertinentiis in hereditate propria libera francha et ingenua sicut unicuique dabo per donationes meas et cartas quas facturus sum vobis. Dono etiam vobis montes et planos et boschos et ligneamina ad omnes vestros usus proprios tam domorum quam navium. Dono etiam vobis prata et pascuas et venationes et habeatis hec omnia vos et omnes successores vestri post vos libere et ingenue cum omnibus ingresibus et egresibus sicut habentur et continentur per terram de Colle Balagarii usque ad Uldichona et sicut pervadit de Roca Folletera usque ad mare. Damus iterum vobis omnes aquas dulces et mare ad piscandum et
navigandum exceptis stagnis et salinis in quibus retineo solam meam novenam. Dono insuper omnibus vobis quod non donetis ammodo in Tortosam leudam neque portaticum neque passaticum et quod non faciam vobis nec successoribus vestris aliquam fortiam vel districtum in personis vestris vel in possessionibus mobilibus aut immobilibus neque per me neque per personas mihi subditas nisi quod sola justicia mihi dictaverit quam justitiam tenebitis observabitis secundum mores bonos et consuetudines quas subterius vobis dedi et scribi feci.
Omnia quoque suprascripta vobis integriter dono et firmiter laudo simul cum ipsis stagnis et salinariis in quibus solam meam retineo novenam. Primo siquidem modus Tortose civitatis hic est: Quiccumque alicui extiterit debitor et ad terminum noluerit eum paccare postquam exactor querimoniam suam super hoc
curie exposuerit causam suam debitor integre ei restituat et postmodum quantum constaverit quinta pars illius debiti quod redderit tantum de propio suo idem debitor curie reddat. Pignera vero coram testibus accipiantur ad terminum: que si tunc redempta non fuerint conserventur inde post terminum X dierum: que si tunc redempta non fuerint sit deinceps licitum eis qui tenuerint ea vendere vel impignorare sine alicujus contrarietatis obstaculo. Si quis etiam minando vel irascendo contra alium cultellum vel ensem vel lanzeam traxerit LX solidos curie donet aut manum desteram perdat. Qui autem perdiderit latronem
in latrocinio tenat eum donec sua recuperet et postea illum ad justitiam curie reddat: et si quis miles alicui homini vel femine Tortose fuerit dator vel debitor per se vel per alium et statuto termino noluerit reddere quod debuerit postquam exactor semel fuerit de eo fatigatus ad curiam pigneret dictum suum datorem del debitorem de cavallo suo aut de mulo aut de quibuslibet rebus suis quas cum eo vel sine eo invenire potuerit. El ipse dator vel debitor pignus ei non deffendat neque contendat. Et si quis apellaverit alterum cucurbitum hoc est Cuguz aut renegatum aut bandatorem et eadem ora percuserit eum ille cui hoc verbum protulerit nulla de eis vindicta vel justitia requiratur. Contentiones vero et alia malefacta que fuerint infra habitatores Tortose sit licitum probis hominibus aptare et pacificare ad invicem si voluerint
antequam curie manifestentur vel ad sacramentum deveniant. De injuriis et malefactis que facte fuerint postquam clamor fuerit factus ad curiam firment in directum per judicium curie et proborum hominum Tortose. Pro inventione vero fugitivi sarraceni qui inventus sit de Tarrachona usque ad Hiberum flumen
unus morabatinus accipiatur. Et de Ibero usque ad Uldicona duos. Supradicta omnia vobis dono franchamente et libera et sine vestro engano modo prescripto ut ea potenter et firmiter teneatis et habeatis ac jure perpetuo possideatis salva in omnibus mea fidelitate et meis directis et amodo ero vobis bonus senior et bonus dominus et amabo semper atque honorabo et deffensabo personas vestras et omnia vestra ubicumque per me vel per meos posse habuero sicut meos proprios et mihi karissimos. Addo iterum vobis quod per clamorem aut per ullum repte quod vobis facerem non faciatis mecum bataiam neque cum ullo seniore aut bajulo de Tortosa. Propter hec omnia dona superius comprehensa nos omnes habitatores Tortose convenimus vobis domino nostro Raimundo comiti suprascripto ut simus vobis fideles in omnibus.
Facta ista carta II kalendas decembris die festo Sancti Andree anno dominice incarnationis MCXLIX. -
Sig+num Raimundi comes. Sig+num Bernardi Tarrachonensis archiepiscopi. Sig+num G. Barchinonensi episcopi. Sig+num Guillelmi Raimundi. - Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Petri Sanctiminati.
Sig+num B. de Belloloco. Sig+num Poncii de Cervera. Sig+num G. de Copons bajuli comitis. - Sig+num Poncii qui hoc scripsit die annoque proscripto. - Petrus de Almenar presbiter pro teste subscribo et signum meum facio. Sig+num Dominici abbatis subscribentis pro teste. Dominicus Miralleç diachonus hoc translatum fecit atque translatavit et hoc sig+num fecit.

Remembrança sia al Comanador de Tortosa que sis fahia composicio entrel Temple els homens de Tortosa el Temple los fahia gracia que usasen dalgunas costumes entrels que nulla costuma que sia contra dret no puxen usar contra la senyoria. - Es escrit en la carta del compte de Barcelona de les costumes quel dona als ciutadans de Tortosa que tot hom qui amenasan hoirosament traura coltell ho espasa ho lança contra altre pac a la cort LX sous ho perda lo puyn dret. Ara husen los dits ciutadans de Tortosa de poc de temps ança que quant los senyors demanen LX sous per coltell tret et provat be tot lur enteniment e audes II scentencies que pagar deu los LX sous posas defensio quen defeniment de son cors lo trac et .... testimonis en oltramar o la on se vel. E aquesta costuma an feta de III anys ho de IIII ança. - Remembrança sia al Comanador que quan sera devant lo senyor rey que acatte manament que aquel leyn en que el apart puxa anar a Tuniç.

- Utitur in civitate Tortose quod nullus absque acusatore legitimo qui se ad penam Talionis subscribatis puniatur per
hoc tam in occultis quam in notoriis criminibus seu maleficiis sine
aliqua excepcione et in crimine adulterii manifesti. Item utitur quod
licet crimina et maleficia fuerint manifeste comissa non possit inde
fieri inquisicio et sic dicta maleficia remanent impunita. Item
utitur quod si pater acusare voluerit interfectorem filii sui quod
hoc se ad penam talionis sub .... Item utitur quod tam in criminali
causa quam civili non subjiciatur quis questionibus licet alias
veritas pacti apareat non .... precedant mendacia. Item utitur quod
si aliquis in causa criminali condempnetur non auditur apellans immo
incontinenti mandatur sententia executioni sed in causa non tantum a
deffinitiva sed indiferenter ab omni interlocutoria apellatur exepta
lite con .... Item utitur quod si aliquis velit agere contra alium
personali vel reali accione ad interrogationem partis adverse hanc
eligere an agat cum carta vel sine carta et siquidem dirat quod sine
carta postea non poterit producere per se vel per alium aliquam
cartam seu scripturam siquidem dicat se velle agere cum carta nunquam
audietur nec respondebit ei adversarius quousque produxerit dictam
cartam. Item utitur quod post caucionem deparendo juri prestitam reus
non tenetur venire ad judicem per VII vel VIII dies continue
numeratos licet citetur per judicem et si non citetur infra illos VII
vel VIII dies predictam caucionem interpositam non procedetur contra
eum non premissa trina citatione que habet continere VII vel VIII
dies ex eo quod tribus diebus in abdomada tantum redditur jus et ad
illas et in illis diebus debet fieri citatio per judicem et hoc tam
in arduis quam mediocribus minimisque causis excepta causa
alimentorum mercenariorum unius diei vel duorum ne cotidianis
alimentis fraudetur et hoc servatur tam in omnibus hominibus
civitatis quam alterius jurisdictionis. Item utitur quod licet contra
non juratur de calupnia immo si reus negaverit inducuntur
probationes actori et si reus opposuerit aliquam excepcionem
quam actor negaverit judicetur reo excipienti probationes et
si dicit reus non habere in prontu testes cum sint ultramare
vel aliis longinquis partibus dabuntur ei inducie legales licet
adversarius se oponat dicendo quod per difugium vel malitiam hujus
dilationes petantur et hoc utitur nullo prestito juramento quod
maliciose hujus dilationis non petat. Item utitur quod si contentio
fuerit inter partes de processu cause eredatur simplici assertioni
judicantis et vicarii nulla inde ostensa scriptura cum de usu non
scribantur nec conficiantur acta in causis nisi cum libelus et licet
contra et producciones testium in causa. Item utitur quod testes non
compelluntur testificari nisi sit causa criminalis et promiserit se
testificaturam vel inveniatur in instrumenta subi ... Item utitur
quod sentencie proferuntur sine scriptis vel si jure aliqua eam velit
habere scriptam post latam sententiam judex qui tulit eam faciet
notario scribere et subsignare vicario et postea ipsa subscribet et
hoc faciet post unum vel duos dies et plus provi .... voluerit et sic
sententiam scriptam habeat litigator. Item utitur quod tam principali
causa quam apellationis nulla fit condempnatio expensarum in aliquo
casu licet constet de calumnia subcumbentis. Item utitur quod nullus
christianus admititur contra judeum in testem
quacumque accione contra judeum agatur tam reali quam
personali. Item utitur quod administratores tutelarum et curarum
comituntur nullo a tutore vel curatore prestito juramento. Item
utitur quod si alteratio fuerit inter partes de consuetudine
videlicet quod una pars asserat consuetudinem quam per se inducit et
altera pars dicat non esse consuetudinem cum non constet esse factam
ab hiis qui potestatem habent concedendi et propter hoc sit indicta
probatio consuetudinem asserenti utitur quod probi homines nullo
prestito juramento de veritate dicenda conferunt ad invicem et si
viderint per simplicem verbum aliquorum sui ipsorum quod illud quod
per consuetudinem alegatur fuerit inter eos judicatum et tali
modo *probatio consuetudo quod utatur non distincto bene vel male
fuerit judicatum habeatur per probata tamquam consuetudo facta de
consensu eorum qui habent concedendi consuetudinem potestatem et ac
si esset rationabilis et legitima prescriptam. Item utitur quod nisi
tribus diebus in ebdomada usque ad horam tertie non redditur jus
videlicet die lune die mercurii die sabati et si
contingat aliquam illarum dierum propter festum vel aliquam causam
fuerit feriatam in sequenti die non feriata non
redditur jus in locum illius diei in qua feriam contingit cum
deberet jus singulis diebus non feriatis jus reddi. Item utitur quod
si qua causa vel negotium dicitur per aliquam Dertusse
consuetudinem esse diversa per sententiam primam quod
postmodum ille quem lata fuerit sententia non auditur apellans. Item
utitur quod oficium judicis quod loco actionis ponitur non habet
locum in dertusani quocumque casu judicis oficium intentetur
de jure nisi in tribus casibus videlicet in dandis tutoribus et
curatoribus et reparationem instrumentorum amissorum restituere ....
ista regula indistincte quod sine accione nemo experitur sed si
competat sibi judicis oficium non poterit cum intentare maxime si non
petat aliquid sibi dari vel fieri ab adverso sed a solo judice. Item
utitur quod si aliquis fuerit captus pro aliquo maleficio ....
interrogatur extra judicium et siquid aliquid fuerit confesus sibi
providitatur licet deficiat acusator et non audit penitus de dicta
confesione. Item utitur quod si in aliquo contractu habito in
scriptis vel sine scriptis in quo caveatur ad certum
tempus pecuniam solvi vel aliquid fieri et nisi factura fuerit quod
promititur dapnum interesse refici et emendari stipulanti non
reficitur nec in aliquo emendatur. Item quod testamenta confecta cura
tabellione et unico teste valeant. Item utitur quod oficium judicis
in nullo casu intenlatur nisi in reparatione instrumentorum amissorum
et restitutione minorum petendis tutoribus et curatoribus ipsis
minoribus. Item utitur quod actor non tenetur scribere petitionem
suam seu concipere libellum quousque reus firmaverit jus et post
cautionem juris poterit actor scribere pro ut sibi melius videbitur
expedire. - Homines dertusenses habito inter se consilio
generale unanimiter statuerunt quod nullus ipsorum iret ad balnea
Templi ad balneandum et si quis iret ad balneum
Templi et non iret ad balneum P. Jordani quod ipse
P. Jordani ipso de conquereretur tamquam de eo qui venit contra
comunem civitatis propter quod videtur articulus contra dominium
factus hujus statutio contrafacta ítem jam dicti cives
dertusenses quandam plateam que quidem est dominorum
Dertuse fratribus Templi indebite concedebant ponentes
ibidem flequarias suas cum pane ad vendendum et
ejicientes illas quas faciebat in dicta platea residere in
prejudicium Templi non modicum et comptemtum minabeatur et
enim prefati cives quod si quis fratrum vel aliquis ipsorum tangeret
flequarias suas seu panem earundem medietate interficeretur ab ipsis.
Item cum judicia sint hominum civitatis deberet judices constituere
qui secundum jura sciret judicare unde quia non faciunt super hoc
impetretur litera a domino papa et judex Cesarauguste
episcopus. Item injurantur iidem cives sibi et potius Templo
de possessionibus quas vendiderunt nec dederunt seu aliquo modo
alienaverunt nec commutaverunt in posse clericorum dertusensium
et personarum religiosarum quia ipsas posessiones eiciunt de Templi
jurisdiccione et de sui ipsorum convicinitate. Item jamdicti cives
non deberent servare nec aliquatenus pati guidagium R. de
Montechateno cum ipse guidat banditos homicidas et malefactores
cum ipsi non sint homines predicti R. sed tantummodo Templi
nec teneatur dicto R. nisi sicut castellano vel feudatario.
Item cum frater Dalmacius de Fenollare comendator
Dertusensis quemdam libellum qui sequitur obtulit coram civibus
memoratis in curia Dertusensi dixerunt se non teneri
eidem respondere cujus quidem libeli tenor tale est. Proponit
conquerendo frater Dalmacius de Fenollare contra P.
Nicolau Jacobum Pertuigium S. Tener Berengarium filium S.
Tener contra filium den Gassul et contra filium Tome
Dardanos contra burdum den Cambrils burdum
den Benivey burdum den B. de na Alax et
contra duos filios legitimos dicti B. et contra Jacobum
scriptorem filium S. Tener et contra tres filios den B. den
Steve et contra filium minorem Nicolaii Fariner et
contra filium Rubei Bassier et contra A. Qucio et
fratrem suum et contra B. filium Stephani Tener et contra
filium majorem D. Leuder et contra Ros nepotem
de Na Alax dicens quod predicti convocati manu armata
gladiis lapidibus et penatis venerunt ad domum den
Cuera ad hoc ut verbararent vel pulsarent vulnerarent vel
occiderent ... de Sado et fratrem suum dictam domum fregerunt
expoliaverunt et expugnaverunt frangendo januas et tabulas
dicte domus et in eam perteratos lapides projiciendo unde cum
ex hoc inciderint in crimen legis Julie de vi
publica petit eos condemnari pena predicte legis que est ut
deportentur et amitant omnia bona sua vel saltim quod
puniantur paccare arbitrio judicantis. Item quod si fortasis
composicio esset inter Templum et homines Dertuse quod
magister petat ab eis homagium et accipiat ob hoc ut
nullum cognoscant alium dominum et si contradixerint nulla inde fiat
composicio. Item cum cives predicti sint naturales homines Templi
et fecerint homagium Templo nullum debent cognoscere dominum
preter Templum et cum a Deo faciunt homagium R. de
Montechateno faciunt illud in prejudicium Templi et
contemtum. + Item si alicui mercatores mitent vel
extraant aliquas mercaderies de civitate Dertuse
de quibus leudam debent percipere domini Dertusenses
veniet aliquis cives Dertusensis et secrete erit locutus cum
extraneo mercatore dicens quod si dictus mercator
eidem aliquod servitium duxerit faciendum illc homo Dertuse
faciet ipsas mercaderias suas et ita domini Dertuse
amitunt leudam suam. Et cum domini vel ipsorum bajuli
dicunt eis civibus quod jurent quod dicte mercaderie sint sue
nolunt jurare et ita domini amitunt jus suum dicentes non esse
consuetudinem Dertuse quod jurent.
+ Item facient dicti
cives consorcium cum mercatoribus et hominibus alienis
et ement et vendent multa absconsi de quibus Templum deberet
percipere leudam et non facit et cum ipsi domini Dertuse
inquirunt ipsos de veritate dicenda dicant quod totum suum est et
cuando iidem domini dicunt eis quod jurent nolunt jurare et
ita dominium amitit jus suum. + Item jamdicti cives deberent dare
domino Dertusensi quarentenum de omni fusta quam deferant de Portu et nolunt dare de mellize nec de
ligno quod habeat a XX palmis ultra. Et ita amitit
dominium jus suum et asserunt non esse consuetudinem Dertuse
quod dent et debent dare secundum sententiam quam tulit episcopus
illerdensis. Item si dicti cives voluerint facere aliquod
statutum vel aliquod bannum ponere in civitate petent a
comendatore quod illud eis concedat et si comendator concedet eis
quod faciant si videatur bonum R. de Montechateno ipsi facient
sin autem non facient et dimitent mandatum Templi et facient
mandatum R. de Montechateno tamquam si esset dominus ipsorum
proprie et ita non cognoscunt dominium Templi ut deberent et
facient plura hii similia et faciunt pro dicto R. qui est castlanus
ac si esset dominus eorundem. Hoc est translatum fideliter factum sub
anno Domini MCCXLVII de quodam instrumento in quo sicut
habetur. In Cristi nomine pateat universis quod cum questio
verteretur inter fratrem R. de Serra magistrum
et alios fratres domus militie Templi et nobilem
Guillelm de Montechateno ex una parte et universitatem
hominum Dertusensium ex altera super variis et diversis
articulis hinc inde propositis et specialiter super tribus articulis
quos domini Dertusenses ad jurisdictionem ipsorum
pertinere dicebant. Tandem post multam et variam altercationem pro
bono pacis et composicionis et ut omnes in perpetuum super premisis
inter eos disensionis materia sopiretur compromiserunt stare arbitrio
et voluntati mei R. Dei gratia lllerdensis episcopi in
hunc modum. Sit notum cunctis quod questio vertebatur inter fratrem
G. de Cardona preceptorem Gardenii tenentem
locum quantum ad hanc causam fratris R. de Serra magistri militie
Templi et fratrem P. Eximuz comendatorem Monssonis et
fratrem Rostani comendatorem Ozce et fratrem R.
de Barra et alios fratres templarios et nobilem virum G. de
Montechateno Dominos dertusensium agentes ex una
parte et homines dertusenses et B. Gerberti. R. de Podio. P.
Jorda. J. de Alfocea. R. de Nomine Dei. Tomam Garidelli, R. Garidel.
P. de Balaguer magistrum. B. de Monte Pao. J. Carbonell. J. Vitale.
B. Correger. Jo. de Moza. G. Dapiera. Rombal. B. Calza. R. Raimundi.
A. Oliver. G. de Mateo. B. Azco. G. Burges. J. de Cardona. D. A. de
Penedes. Tomas Correger pro se et universitate
dertusense defendentes et partim agentes ex altera. Petebant
siquidem predicti domini dertusenses quod homines
dertusenses firmarent directum in posse suo de omnibus causis
quas contra eos haberent et quod firmarent eis directum in Zuta Dertusense et quod reciperent judicem ipsorum dominorum tam
universitatis quam singulorum tam criminalibus quam civilibus quas
Domini haberent contra dictos homines dertusenses et tam
ratione personarum ipsorum dominorum quam fratrum suorum et familie
suc et ratione militum G. de Montechateno et familie sue.
Petebant etiam dicti domini ab eisdem hominibus taschas
barchas balnea et quintam decem dierum et trium et quod
cognoscerent de mensuris civitatis utrum sint recte vel non et quod
preco civitatis preconizetur per civitatem nomine ipsorum dominorum.
Petebant etiam injurias et expensas in causa factas et dampna data:
homines vero dertusenses a predictis dominis ex
adverso petebant quarentenum unum morabetinum
captivorum et tertium denariorum panis
flequeriarum et toltam rationem leudarum. Tandem post
multas contentiones rixas et placita pro bono pacis et amicabilis
compositionis partes super omnibus supra hinc inde petitis et super
omnibus aliis generaliter et specialiter pro altera partium
predictarum adversus alteram posset movere + usque ad presentem diem
tamquam hic singulariter scriptis et positis sub pena duorum
milium morabetinorum. In venerabilem patrem R. Dei gratia
illerdensem episcopum unanimiter compromiserunt
promitentes sub comisione dicte pene quod quidquid ipse jure laude
vel consilio diceret vel statueret super premisis observaretur
inviolabiliter ab eisdem quam siquidem supradictam penam pars non
adquiescens arbitrio voluntati sive dicto domini episcopi eidem
solvere teneretur quam ipse episcopus vel retineret sibi si
vellet vel daret parti acquiescenti secundum propriam voluntatem suam
pro qua siquidem pena solvenda sicut supradictum est fuerunt
fidejussores ex parte templariorum et G. de Montechateno
nobilis viri R. Berengarii Dager. P. de Montecatano.
Jacobus de Cerveria. Gauzerandus de Pinos et G. de Samata
cives illerdenses. Pro parte vero hominum de
Turtusa fuerunt fidejussores de predicta pena solvenda P.
Sancii et Thomas de Sancto Clemente cives
illerdenses. Item tam partes quam fidejussores omnes in simul
et in solidum promisserunt tradere et tornare pignora duorum
milium morabatinorum in posse domini episcopi
ad mandatum et cognitionem ipsius quandocumque et quotienscumque ab
eo fuerint requisiti. Renuntiantes tam partes quam fidejussores omni
juris auxilio canonico et civili et consuetudini dertusensi et
omnibus juribus et usaticis et consuetudinibus eis
competentibus vel competituris aliqua ratione. Quod est actum V idus
aprilis anno Domini MCCXL primo. Hujus rei testes sunt R. de
Spelunca canonicus illerdensis. G. de Solario miles. R.
Petri. R. Roci. Arnaldus de Valseguer. P. de Podio viridi. Hugo de
Plomato. Aimerici de Rabastens. - Dominicus de Binefar
notarius domini Illerdensis episcopi. R. mandato
partium supradictarum hoc compromissum scripsit et signum suum fecit.

Partibus igitur in nostra presentia constitutis productis a parte
universitatis dertusensis quibusdam instrumentis et
aliis documentis tam scripture ac rationabilis consuetudinis ut
dicebant quam aliis quibus firmiter asserebant tam ex donationibus
principum pro ut in eisdem instrumentis contineri videbatur
intentionem suam et defensionem in omnibus esse fundatam quam et
aliis. Inspectis etiam rationibus et allegationibus et aliis
documentis quibus pars magistri et fratrum et dicti G. de
Montechateno suam intentionem fundatam. Similiter asserebant super
universis et singulis hinc inde petitis tam de jure quam de facto
diligenter examinato negotio post plenam partium renuntiationem de
earundem voluntate et expresso concenssu super premisis duximus
arbitrandum ac nostram voluntatem super eisdem articulis declarandam
quod quidem arbitrium fuit a partibus incontinenti amologatum seu
confirmatum expresse ut super universis et singulis capitulis
inferius anotatis ratum et inconvulsum inviolabiliter habeatur. Quod
etiam arbitrium super eisdem capitulis nos proferendum diximus sub
pena duorum milium aureorum superius comprehensa que soluta
nichilominus remaneat compromisum. Et hoc idem voluntas partium
confirmavit. In + primis siquidem arbitrando pronuntiamus quod
homines dertusenses tam universi quam singuli magistro et
fratribus comendatoribus qui pro eo fuerint in Dertusa pro
tempore constitutis et Guillelmo de Montechateno vel eorum
vicario nomine ipsorum ot omnibus successoribus eorum in perpetuum
firment directum in Çuta vel civitate Dertusense ubi
magis ipsi domini voluerint quandocumque et quotienscumque ab ipsis
velint recipere firmamentum videlicet de omnibus querimoniis et
demandis criminalibus sive de crimine civiliter intentandis quas ipsi
domini contra universos et singulos de universitate dertusense
sive ipsi magistri et fratres comendatores
dertusenses pro personis propriis sive magister vel comendator
pro fratribus sive G. de Montechateno pro persona
propria sive pro militibus suis aut pro filiis militum qui sint filii
militum et dominarum sive pro scutiferis tam templariorum quam
G. de Montechateno quos assidue duxerint equitando sive pro donatis
eorundem templariorum in eorum mensa assidue comedentibus ac
fratrum pannis utentibus ad
vestitum sive pro morte aut gravi vulnere familie sue tam ipsi
magistri et fratres comendatores vel aliqui tenentes locum eorum quam
G. de Montechateno contra universos vel singulos dertusenses
sive criminaliter sive civiliter duxerint proponendas. Ab hujusmodi
autem dicte familie excipimus trotarios de quorum morte
arbitrando dicimus quod fiat sicut de reliqua familia. De vulnere
autem si fuerint vulnerati vel alia quacumque injuria afecti firment
directum in curia civitatis inferius et ibi placitum agitetur. Item
firment eis directum in eodem loco scilicet Zute sive de
leudis sive de emparamentis factis ratione leudarum.
Que quidem emparamenta homines dertusenses fregerint
sive de redditibus ad ipsos
dominos inmediate pertinentibus
vellint contra universos vel singulos proponere questionem. De
omnibus aliis questionibus civiliter intentandis ab ipsis dominis vel
eorum vicariis firment directum homines Dertusenses in
posse curie Dertusensis non in Zuta sed in
civitate inferius sicut est actenus consuetum et ibidem placitum
agitetur sub examine curie civitatis. Super questionibus de quibus
firmabitur directum in Zuta ut dictum est agitetur placitum
infra primos barbachane Çute dertusense infra
primam portam et juxta eandem cum de civitate venitur ad Çutam
sub examine judicis quem domini dertusenses constituerint in
eisdem. Qui quidem judex a dominis Dertuse super questionibus
constitutos justo recto ac fideli judicio primo secundum usaticos
Barchinone postmodum secundum rationabiles consuetudines
civitatis Dertusensis vel alias sicut consuetum est
actenus dirimat inter ipsos cives et dominos dertusenses per
dictas criminales sive cum de crimine civiliter agitur questiones.
Item arbitrando dicimus quod homines dertusenses habeant
barchas pasagii cum passagio franquas et
liberas quod domini dertusenses nullum jus sibi
vendicent in eisdem quibus perpetuum imponimus silentium nec alias
possint habere vel construere barchas quorum occasione vel
causa redditur barcharum universitatis hominum
dertusensium vel jus eorundem in aliquo lederetur.
Habeant tamen domini dertusenses et eorum familie passagium
in easdem barchas tam civitatis quam Cherte liberum
absque aliquo precio et expensa tam in rebus quam personis et habeant
et percipiant X mazminas annis singulis pro definicione
predictarum barcharum quas mazminas universitas
dertusensis eisdem assignet in loco tuto et idoneo ubi ipsarum
percepcio perire non possit. Balnea vero ad construccionem et
refeccionem murorum pertineat civitatis quibus fuisse deputati
noscuntur quorum redditus sive proventus expendatur in fabrica
eorundem juxta arbitrium duorum proborum hominum civitatis qui eos
recipiant quorum necligentia vel culpa corrigantur per curiam et
probos homines civitatis. Imponentes silentium ipsis dominis et super
ex ipsis preceptis. Item arbitrando pronuntiamus quod homines
dertusenses universi et singuli qui ex speciali dominatione
regum aut dominorum terras in montanis posidere noscuntur eas
franchas et liberas habeant et posideant suo jure pacifice et quiete
et eas possint aut quicumque voluerint dare aut quocumque titulo
cultas et incultas pro voluntatis arbitrio collocare.
Illi quoque qui terras incultas in eisdem montaneis sua cura
et sumptibus ad novam reduxerint culturam eas similiter
habeant et possideant franquas liberas et quietas. Et eas similiter
possint dare aut pro voluntatis arbitrio collocare. Item tamen quod
coloni qui eas perceperint excolendas si de terris ipsis sit
questio in posse dominorum qui ipsas terras dederint excolendas
firment directum sub eis que placitum agitetur. Si vero super aliis
inter colones et dominos vel inter ipsos colones
vel inter collones et quoscumque alios questio oriatur
firment directum in pose curie Dertusensis et ibidem
placitum agitetur. Illi vero qui nec speciali donatione nec cura sua
ad culturam novam terras reduxerint sed quasi autoritate propia sibi
jus in eisdem vendicabant nichil habeant in eisdem et hujusmodi
hominibus super illis terris perpetuum duximus silentium imponendum
nisi forte eas vellint de nova excolere et reducere ad culturam. Item
arbitrando dicimus quod cum ad mandatum curie Dertusensis
pignora a debitoribus capiuntur id observetur de X diebus et
tribus quod est actenus observatum ita quod domini vel eorum vicarii
non possint quintam vel aliquam partem exigere pro eo quod debitores
confitentes debitum ad solutionem compellunt licet si forte necesaria
post Xlll dies judicialis compulsio sive execucio facienda. Item
arbitrando dicimus quod homines dertusenses justas et rectas
habeant mensuras ac stateras tam in dando quam in recipiendo et
flequerie panem rectum et justi pensi faciant in quibus
omnibus si penes aliquos vel aliquas fuerint reperta falsitas per
curiam civitatis et probos homines corrigatur qui si inventi fuerint
negligentes eorum negligentiam et culpam domini Dertusenses
corrigant et emmendent ac percipiant ab eisdem llecuariis pro
falsitate comisa sine aliqua diminutione id quod modo noscitur
observare. Addicimus etiam quod preco nomine dominorum et proborum
hominum civitatis in eddictis bannis et ceteris que spectant ad
preconis oficium publice vocem emitat cum in his non videatur dominis
aliquod prejudicium generari. Item arbitrando dicimus quod
quarentenum quod domini consueverunt recipere in farina
et blado de cetero non percipiant nec aliquid jus sibi
vendicent in eodem et homines Dertusenses ad ejus collatione
pronuntiamus de jure non teneri cum videatur introductum fuisse in
periculum animarum. Hoc idem in exactione que tolta vulgariter
nuncupatur sive leuda quam domini Dertusenses sibi
ratione bestiarii injuste et
irrationabiliter vendicabant. Similiter arbitrantes in quibus quidem
quarenteno et tolta eisdem dominis perpetuum duximus
silentium imponendum hominibus dertusensibus super preceptis
de quarenteno et tolta a dominis perpetuum silentium
imponentes. Item dicimus arbitrando quod pro inventione sarracenorum
fugitivorum qui sint vel fuerint civium dertusensium
domini nichil de cetero percipiant ab inventoribus super ea que
percipere consueverant eis silentium imponentes. Item arbitrando
promitimus et declaramus voluntatem nostram quod omnes injurie et
demande remitantur seu etiam questiones hinc inde quas domini
dertusenses contra universos vel singulos de universitate
vel universitas contra eos usque in presentem diem movere
poterant aliqua ratione et ipsis super illis perpetuum silentium
duximus imponendum. Universos et singulos de universitate dertusense
et predictos dominos a predictis injuriis questionibus et demandis
penitus absolventes. Item quid pro supradictis questionibus et
demandis domini dertusenses multas sicut dicitur in
lite prosequenda fecerant expensas universitatem dertusensem
eisdem in DCC maciminis similiter condemnamus. Item
arbitrando dicimus quod domini dertusenses confirment
laudent et aprobent omnes libertates consuetudines et
donationes quas ex donationibus principum aut prescriptione
longissima actenus habuise et tenuisse noscuntur salvis universis et
singulis que superius sunt expressa. Quod est actum VIII idus marcii
anno Domini MCCXL primo. - Sig+num R. Illerdensis episcopi.
Sigi+num fratris R. de Serra magistri milicie Templi. Sig+num
Guillermi de Montechateno. Sig+num fratris G. de Cardona preceptoris
Gardeni. Sig+num fratris Poncii de Vulterra preceptoris Miraveti.
Sig+num fratris Bernardo de Boscho preceptoris Dertuse.
Sig+num fratris Dominici preceptoris Açconis. Sig+num fratris
Roslant preceptoris Oççe. Sig+num B. Girberti. Sig+num R. de
Podio. Sig+num P. Jordani. Sig+num J. de Alfocea. Sig+num R. de
Nomine Dei. Sig+num Tome Garidel. Sig+num R. Garidel. Sig+num P. de
Balaguer. Sig+num magistri B. Sig+num Br. de Montpao. Sig+num J.
Carbonel. Sig+num J. Vital. Sig+num Berenguer Correger.
Sig+num Johannis de Maza. Sig+num F. Dapiera. Sig+num R. Raimundi.
Sig+num B. Azco. Sig+num Domignelli A. de Penedes. Sig+num Rambaldi.
Sig+num A. Oliveri. Sig+num G. Burges. Sig+num A. de Penedes.
Sig+num B. Calza. Sig+num G. de Montechateno. Sig+num G. de Cardona.
Sig+num G. Correger. - Qui omnes supradictii tam domini pro se et
successoribus suis quam cives pro se et tota universitate
Dertusense et eorum successoribus hanc sententiam unanimiter
aprobarunt et eam se promiserunt sicut supradictum est inviolabiliter
servaturos.
Remembranza de hominibus qui venerunt ad portam
castri cum armis et muniti. In primis Samso de
Lobregato. Raimundus de Berengata. B. R. Garidel. F. de
Bas filius. P. Bruni filius Matiani servietus h°. B.° Colteler
filius den Moles. Filius den Sobreval. Lo marit
den Na-Çimona filius den Torner de Za
Rambla. Lo fill den Filip de Remolins. Lo marit
de Na-Aldoverona viuda qui fo den Samso de Lobregat. En
Rosset Michel de Bicen. Mateu fill de Na-Servera. En Seguret.
Lo major fill de Na-Segura. Lo fill den R.
Carbonel lo menor. En Mascaros e Guerau Samaler. R.
Jorda. - R. Galet. - Pasqual de Solsona. - B. Dalcea. - Jo. de
Novelles. - Ja. Tomas. - P. Tomas. - R. Tomas. - B. Tomas. - Jo. de
Manresa. - B. R. Pinyol. - R. Garidel. - B. N. Garidel son
fil. - F. de Bas. G. de Penedes. - A de Valmol. - G. Pere.
- P. Bru. - Roc den Esteve. - B. Dalcaraz. - G.
Carbo ... de Penedes. - Caldarer. - R. Caldarer. - P.
Queral. - .... Metge. - .... Na-Alax .... Treita .... Rossiol.
- Isti contradicunt quod non scribantur consuetudines. - G. de
Montblanch. - Rog de Villalbi. - P. Navare. - Garcia
Perez. - P. de Villabi. - P. de Manresa. - D. Daltezea. - R. Mercer.
- Nicolau Fariner. - Pere de Sarete. - D. Serra. - R. de Ripal jove.
- P. de Ripal. - Jo. de Fontannes. - D. de Fontannes. - P. de
Alcocea. - Jaume Escriba. - P. Macip. - P. Escriba. - En
Guardia. - Ermengou. - Rosch Pellicer. - A. Orella. -
P. Tort. - Bernat Caver. - G. de Sen Feliu. - En
Berdet. - F. Monnet. - R. Tos. - G. Lorigo. - En
Grinyo. - Jo. Gili. - Bernat Alzina. - P. Oliver. - P. Siffre.
- A. Oliver. - Nicolau Baro. - F. Arayola. - G. de Na-Aleu. -
B. Calderer. - Guerau Dapiera. - R. de Tala. - F. Correger. - G.
Dardenos. - B. de Cambrils. - En Xicot. - A. Negre. - B. N.
Maz. - A. Zes Moles.- En Payanot.- P. Gil.- En
Sent Marti.- En Perico. - Senyor de Lerin. - A. R. - En Mezina.
- Gerau Burges. - B. Sagrista. - Estalierola. - R. Tricha.
- Noscos. - Berenguer de Picapedras. - P. Nicolao.
- En Caldero.- En Baldovi.- F. Zasoret.- G. F.- P. Mabili.- P.
Dalbi.- R. Astrus. - R. Mercet. - En Catala Carnizer. -
Pasqual de Calaf. - A. de Miralles. - F. Monet. - Michel
Amigo. - Jo. Gili. - A. Dez Castel. - G. Baquer. -
Andreu de Aliaga. - Miquel Taragana. - A. de Reus.
- R. Garidel jove. - P. Albert. - Isti volunt quod consuetudines
scribantur. (A)....
(A) El documento que sigue aquí tiene sobre
catorce líneas enteramente borradas e ininteligibles, pudiendo
leerse tan solo su final que es indudablemente de una bula
pontificia, acaso de Urbano IV, y es como sigue:

.... tribuitur et prefate jurisdictioni dictorum magistri et
fratrum non modicum derogatur. Quare humiliter petebant a nobis ut
cum hujusmodi licentia por quam dictis civibus usus bonarum
consuetudinum reservatur ad pravas et antiquas
consuetudines extendi non debeat maxime quia de intentione
dicti episcopi hoc non videtur aliquatenus processisse dictos cives
dertusenses quod predictis et aliis consuetudinibus que absque
interitu salutis eterne servari non possunt ab eadem civitate ipsorum
penitus profligatis verum si ad illarum observantiam se juramento
prestito astringerunt eas observare vel ipsarum pretextu dictam
jurisdictionem eorundem magistri et fratrum in hiis que ad justitiam
pertinent impedire de cetero non contendam compeli per discreto
aliquos mandaremus. Quo circa fraternitati tue per apostolica scripta
mandamus quatenus vocatis qui fuerint evocandi et auditis hinc inde
propositis quod justum fuerit appellatione remota decernas faciens
quod decreveris per censuram ecclesiasticam firmiter observari pro
viso ne in universitatem Dertusensem excomunicationi vel interdicti
sententiam proferas nisi a nobis super hoc mandatum receperis
especiale. Testes autem qui fuerint nominati si se gratia odio vel
timore subtraxerint censura simili appelatione cesante compellas
veritati testimonium perbibere. Data Viterbii idus octobris
pontificatus nostri anno primo.
Urbanus episcopus
servus servorum Dei venerabili fratri episcopo Cesar-Augustano
salutem et apostolicam benedictionem. Dilecti filii magister et
fratres militie Templi Aragonis et Cathalonie
sua nobis petitione monstrarunt quod olim inter ipsos ex parte una et
cives Dertusenses ex altera super temporali
jurisdictione civitatis ejusdem que ad ipsos magistrum fratres plene
ac libere pertinet et aliis diversis articulis orta materia
questionis fuit tandem super hiis in bone memorie Illerdensem
episcopum tanquam in arbitrum sub certa pena concorditer
compromisserunt qui taliter exercuit arbitratus quod hujus
jurisdictio penes eosdem magistrum et fratres totaliter
remaneret. Ita tamen quod dictis civibus uti liceret illis bonis
consuetudinibus quibus cives Barchinone utuntur
et aliis quibus uti consueverunt cives dertusenses jamdicti.
Porro iidem cives dertusenses asserunt in prefata civitate de
consuetudine obtentum existit et nullus pro aliquo crimine
quantumcumque notorio puniri possit nisi aparuerit legitimus
acussator qui ad penam talionis inscribat et quod in
aliqua causa nisi criminale fuerit non compellantur testes ad
perhibendum testimonium veritati sicque predicti cives dertusenses
hujusmodi pretextu arbitri contendunt uti hujusmodi consuetudinibus
et nonnullis aliis juri contrariis per quos eorundem magistri et
fratrum jurisdiccio enervatur. Quare fuerit ex parte ipsorum magistri
et fratrum nobis humiliter suplicatum ut super hoc providere paterna
diligentia curaremus. De tua itaque circunspectione plenam in domino
fiduciam obtinentes fraternitati tue per apostolica scripta mandamus
quatenus vocatis qui fuerint evocandi facias tibi dictas
consuetudines in scriptis ab ipsis civibus dertusensibus
exiberi et aprobes quas de jure videris aprobandas reliquis sicut
justum fuerit reprobatis contradicentes per censuram ecclesiasticam
apellatione postpositam compescendo non obstante constitutione de
duabus dictis edita in consilio generali dummodo infra ipsos ipsi
magistri et fratres jus suum super hoc comode assequi nequeant et
ultra tertiam vel quartam aliquis accionem presentium extra suam
diocesim ad judicium non trahatur. Datum Viterbii X
kalendas maii pontificatus nostri anno primo.

Usen los ciutadans de Tortosa que de nenguns clams que age laun del altre de feit de possessio non donen possessio e axi semblans per la senyoria pren a gran tort com non done justicia axi com de les altres coses.

28 DE FEBRERO.

28 DE FEBRERO.

Después de haberse tratado de la prisión de los abades, sin que se tomase ningún acuerdo definitivo, se dio cuenta de las cartas que a continuación se trancriben:

Als molt reverends noble magnifichs honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Per hun correu lo qual huy dada de la present he spetxat largament podeu haver vist com en quina manera la vila present de Fraga e lo castell de aquella son venguts a ma mia e vuy los tinch per lo Principat en nom del Senyor Rey segons es stat per mi scrit e encara de les coses que ladonchs occorrien de les quals a la dita letra me refir. Apres del qual per lo magnifich don Johan Dixer e nostro consell es stat delliberat que per supplir als homens de aquesta vila qui mostraven no esser contents que lo castell dessus dit fos acomanat an Renard Perayre qui es en lo consell attes que no es home de condicio com encara per altres sguarts que jo devia comenar lo dit castell si a vosaltres era vist fahedor eus playa a mossen Johan Torrelles cavaller senyor de Sant Boy e pera companyia e guarda del dit castell li fossen donats doscents o doscents cinquanta homens vist lo gran siti e circuhit que lo dit castell ha e encara la vila e que de aço fos scrit per mi a fi que del que es dit sabesseu la dita deliberacio e per vosaltres de vitualles e altres coses al dit castell necessaries mills e pus degudament si pogues provehir. Per semblant es stat deliberat que lo magnifich don Johan Dixar parta dema qualque hora acompanyat de quatre cents o sinch cents (500, quinientos, cinc, cinch, sinch, sinc, sing) homens la via de Penyalba perque del dit castell de Penyalba per ell sia vist lorde en que sta e partit de aquell faça la via de Statro (Escatrón?) per haver les barchas a sa ma per lo dit Principat en nom del Senyor Rey deliberat empero que partint ell del dit castell de Penyalba faça hun home açi per dar avis de sa partida e lo vescomte de Rochaberti partescha de aquesta vila ab altres quatrecents o sinchcents homens per star als dits lochs e castell de Penyalba e tenir aquell per lo dit Principat en nom del Senyor Rey. Mes es stat deliberat que En Galceran Merquet de Sabadell ab letra de creença sia trames a Miquinença (Mequinenza, Mequinença, Mequinensa) a don Matheu qui jau malaut (malalt; malo, enfermo; malal; dolén, doliente) splicadora per lo dit Galceran la qual en efecte sera semblant e quasi daquella que es stada tramesa a la ciutat de Balaguer de la qual largament fou avisats per la letra derrerament spatxada trametentli mes a dir que si e hon per cas jo deliberava ab mon exercit passar per la dita sua vila de Miquinença si en aquella haure passatge vitualles e statge e lo que mester ne haure a fi que segons lo quem trametra a dir vos puixa scriure e avisar e encara jo ab mon consell desliberar. Mes es stat delliberat que seria molt necessari socorrer la gent per una messada (sueldo de un mes) car alguns ni ha qui no tenen que menjar e han hagudes empenyorar les armes per lur viure hoc encara se son atravits en pendre o furtar moltons gallines e obre de menjar de que los he fets pendre e destrenyerlos per grat o per força han pagat lo que han pres en manera que los que han rebut dan romanen contents. Per via de Leyda he rebuda una letra dels jurats de Valencia de la qual vos tramet traslat dins la present a fi que si resposta los volreu fer en aquella fer ho puixau com jo no haja voluntat ferlos resposta alguna o si lals fas sera semblant daquella que fiu a mossen Piquer quim era vengut per part de Balaguer poch mes o menys. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

(Otra casi igual a dos anteriores):
Molt spectable magnifich e noble baro. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del Senyor Rey e alguns habitadors de aqueix insigne Principat e de la dita ciutat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago del dit Principat e de aquest regne de Valencia deguda a la reyal corona Darago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no creguen vostre virtut e noblesa (aquí no aparece noblea, como en las dos anteriores) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que lo dit Principat a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vos e als altres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota materia (manera en la primera) de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual aqueix Principat diu haver de la del mateix Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com los del Principat afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones paraules (peraules en la primera) e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres seguida la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacions de hosts e de gents darmes fets per lo dit Principat ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes e terres a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per tal (ço) procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest.
E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau trebellar e serbar orde ab tot efecte que sobreexquan e sia sobrecehit en qualsevol enantaments fahedors per part del dit Principat. E senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes ques diu serien sots vostra capitania de aquell loch hon seran quant les presents a vostres mans pervendran car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina la qual en aço specialment invocam speram sera feta tota bona concordia entre los dits pare e fill e los habitadors del dit Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Darago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt spectable noble e magnifich senyor la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostra nobles e magnificencia be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab
alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ja per altra vos he scrit com esta vila e castell es a comendament del Senyor Rey e general lo qual castell es deliberat a vos plahent lo tinga mossen Torrelles ab CC homens. Apres lo capita ha tengut consell e la conclusio es stada jo vaja ab CCCC homens la via de Estatro (Escatró; Escatrón) a pendre lo pas del riu en les spatles. Per segurar lo cami vindra lo vezcomte ab D homens. Es ver que en lo pas en hun loch que a nom Penalba esta hun castell queus defendria la aygua e si aquella aygua nos mancava encara que per altra part pot la gent be passar pero no seria sens gran fadiga de nostra gent. Hair hagui nova que los del loch savien leval e tenen lo castell a peticio mia jan enviat a mi que jo lis envias capita e tantost yo he provehit pero Johan Ferrer de algunes coses necessaries per al castell que no valien deu florins ma dat mal recapta. Senyor si aquestes coses que fan tant de profit en la despedicio de aquesta empresa se fan mancament a vegades lo flori pora pujar a escut suplichvos per lo honor vostra hi provehisquau per mi si fa tant en ço que yo haure a fer com si yom hagues de salvar sperant que haureu sguart al treball meu. Ja haveu les noves com la Regina e larchabisbe son partits la via de Morella diuse per liurar lo Primogenit. Senyors puix anant anant la fahenas millora ab licencia vostra me planire de consellar que devem anar avant. Aximateix so avisat per ma muller com los de Çaragoça servidors meus lan enviat a dir que mon fill stiga prest que no trigara gayre que la ciutat estara en orde que enviaran per ell. Scrichho a vostra saviesa per que sia avisat de la voluntat nostra a fi que metam foch a la polvara de la bombarda. E manau ço queus placia. A Fraga a XXVI de fabrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixar. 

Als molt reverend e magnifichs los senyors de diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present es sol per avisarvos com vuy que tenim XXVI havem intrat en Fraga sens colp ni costada havent vist sol lo nostre poder hi lo exercit daquell de queus dich que res nons sta al davant que al gran turch sereu de la Infanta. Crech sien avisades vostres savieses dels bons tractes hi concordias que managava hi aço podeu haver vist per lo correu que li ha destroçat don Johan Dixar en que podeu haver vista la sua bona intencio quina es ne quala. Ma muller crech sera davant vosaltres per algunes sobraries e per judicis quis son fets placiaus haverla per recomanada en vostra justicia ni no pus que maleyt sia de Deu qui mes ne vol. E per
la present no pus que ordoneu de mi a la voluntad de vosaltres. Scrita en Fraga a XXV de fabrer. - Lo quim recoman a vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. La causa de la present es avis com en regne de Valencia lo governador general del dit regne ha fet manament general e en quiscuna vila axi de la sglesia com del realench special als senyor ho senyors de aquella vila ho viles guarden llurs castells e forçes e aquelles adoben e facen adobar he provehir de vitualles e armes e adehenar los pobles perque si lo Senyor Rey mester los haura ells lo seguesquen. E aço ab grans cominacions de ocupacions de castells e rendas si lo contrari sera fet. E com aquesta sglesia de Tortosa tinga la tinença de Miravet dins la qual son los lochs seguents Cabanes Belloch Torra- Blancha e Albalat e daltra part Almaçora ab sos castells qui tots aquests lochs e castells son de la mensa capitular episcopal ab moltes altres rendes spargides per lo dit regne e mes avant huyt pabordries que son de la mensa capitular e lo dit castell de Almaçora qui esta en loch
que pot llevar totes les aygues de Castello de la Plana e les de la dita vila de Almaçora de que ad aquesta sglesia sen speren molts enuigs e grans dans. Ab tot que per grans anugs (vemos enuigs 8 palabras antes) e dampnatges que sobrevenguen fins a capcio de nostres persones inclusive e totes perdues soportarem per lo sant stament lo qual Deu mantinga en tota prosperitat del General de Cathalunya. Es ver que per consolacio nostra haurem a gracia e merçe vos placia comunicar quines vies tendrem ni com nos regirem car aquelles entenem enseguir ad unguem. En altra manera tememnos no venguessem en algun error contra la obediencia e observancia del Principat de Cathalunya. E aquesta es la sola causa de la present expedita ab correu cuytat. Placiaus donarnos breu resposta. Data en Tortosa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - De vostres reverencia magnifichs e honorables savieses devots bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy mati scrivi a vostra reverencia e honorables savieses e crech haja errat loch a valar que en loch de metre XXVI meti XXV. Lo capita ha tengut consell vuy e parme han deliberat de pendre a sa ma alguns lochs e barques segons ell crech vos scriura que yo no entre ara en sos consells. Ham dit que vituallas (vituallase; vituallàs; vituallara) lo castell de aquesta vila e reste quem do lo memorial. En aquestes despeses jo veig inconvenients que si començam a pendre castells e fornirlos de gents e de vitualles e armes haurem master molts diners sils prenem e nols fornim es cosa perillosa entrar en Arago lexantse res de sospita a les spalles (espaldas; esquena, espalla, spatla, spatlla, etc.). Si la nostra fe es axi com crech haver lo Primogenit noy havia tal cami a mon juhi com aygua avall de Leyda o per terra anar la via de Ascho (Ascó) e de alli a Morella o tirar via de Ulldecona car anant per aquest cami passa lo camp per lochs molt sterills (estériles; estérils o estèrils) e mal avituallats e corrent molt. Yo nom se aquest orde si es deliberat per vostra reverencia e honorables savieses o sil se ordona lo capita. Senyors aquesta nostra gent esta disposta a gran scandol perque negu no ha vergonya ni temor del altre marevellme (me marevell; me maravillo, sorprengo) molt que los consellers de aqui tardeu tant car certament hi starien be. Letres del Rey e de alguns altres sich son trobades en ques diu esser entrat lo Rey en Çaragoça dimarts a vespre e que la Reyna ab don Lop e mestra de Montesa van a Morella per traure lo Princep. Huns dihuen quel portara en Leyda altres quel
portara en Arago en poder de les LXXII persones (72 de Aragón). Si sera ver ho (o) sera fama tot se veura. Jo mossenyors dimarts a mija nit rebi dues letres vostres la una en que manavau donas al capita CC florins dor per soccorriment los quals li he donat en laltra manaveu (manavau antes, manaveu ahora) que elegis en lo exercit una persona disposta a coneguda mia e que en aquella donas una quantitat a ma discrecio per pagar artellaries e altres coses necesaries del camp. Jo mossenyors perque havia ja fet preparatori per venir aci e havia fet fer ja schales e dues carregues de ferramenta (ferramentes, ferraments, ferramén, ferraméns; herramienta, herramientas; de hierro) crehent que Fraga se hagues a combatra (combatre; combatir) en cert e lo camp havia master gran forniment de vitualles delliberi de venir aci car ab tot que mon venir noy fes molt fruyt noy faria negun mal e aquests senyors foren tant bons que nons feren questio a ço e dit al capita en consell que elegis ell la persona ell ni son consell nou han volgut fer e puix axi es a nit ho dema jo hi provehire ab tot quey ha pocha gent per aquest master. Aquests senyors del camp se donen a robar sia de vostra merçe ferne al comte qualque letra e vinga prest de aqui lo consell e gent de cavall. Feta a Fraga a XXVII de febrer a VIII hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

A los reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci los venerable religios noble magnifichs e ben amats consellers nostres lo mestre de Muntesa e don Lop Ximenez Durrea visrey de Sicilia ab la Majestat del Rey mon Senyor per ells som avisada de tot lo stament dels occorrents fets e nos continuants tots temps la afectada voluntat que havem haguda e havem en la liberacio de la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill per ço ques sguarda al servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de Nos e al benifici del dit lllustre Princep nostre fill be repos e sossech dels regnes e terres del dit Senyor Rey e signantment (señaladamente; señal, senyal : signum : sello) de aqueix Principat havem eficacissimament continuat e supplicat la Majestat sua de la dita liberacio e sa excelença usant de sa clemencia acustumada per les dites consideracions es stat content a les dites suplicacions condecendre. E axi Deus mitjançant nos aquesta nit partrem de aci la via de Morella e delliurarem de manament del dit Senyor Rey lo dit
lllustre Princep nostre fill e ab ell ensemps farem la via de aqueix Principat. Perque tots resteu aconsolats e siau participants en nostra consolacio e goig vos ho notificam esperants en nostre Senyor Deu aquest acte axi digne de memoria sera causa de tots bons efectes. Dada en la ciutat de Çaragoça a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI.
- La Reyna.

Als molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per la letra que la Majestat de la Senyora Reyna vos fa compendreu com lo Illustrissimo Senyor Princep es deliure a supplicacio de aquella feta per sa part e per la vostra avisantvos com aquella partra Deu volent vuy apres dinar per esser a Morella e de alli conduhira lo dit Senyor Princep en aqueixa ciutat per la qual compendra quant la sua Altesa ha treballat en aquests afers e de quant aqueix Principat principalment e apres tots los altres regnes li son obligats.
E per no detenir lo correu nons alargassem a mes scriure sino sols a pregarvos de dos coses jatsia no calega ne fos necessari a tanta prudencia com es de les reverencies providencies nobleses e magnificencies vostres pero per nostra contentacio les vos recordassem. La primera que novitat nos fassa puix la cosa es conclusa a servey de nostre Senyor Deu a servey de la Majestat del Senyor Rey a util e benefici de la prefata Senyora Reyna e del Senyor Princep e de tots sos fills e a pau e quietura de aqueix Principat e altres regnes e no ha menys honor e reputacio de aquell. La segona que aqueix Principat sia gratisimo a la dita Senyora Reyna per havervos fet tanta de honor e benifici axi en lo dessus dit com en resecar qualsevulla desdenys e descontentaments que fossen succehits los quals ab reintegracio de amor e devocio singular singulis referendo seran reparats e entregrats. E ordenau lo queus placia e sera fet. En Çaragoça a XXV de febrer any LXI. - A la ordinacio de vosaltres prests lo mestre de Montesa e Lop Ximeneç Durrea.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Molta consolacio e plaer es stat a nosaltres de la benaventurada entrada per vos e lo exercit feta en la vila e castell de Fraga e tant mes quant aquella es stada pacifica e sens inconvenient de algun scandol ne dan car jatsia en les coses bellicoses aquella sia mes gloriosa que admes gran strepit darmes e major dificultat se obte pero tot aço cessa en lo nostre cas present en lo qual la nostra gloriosa empresa es solament a servici de nostre Senyor Deus e servey e honor de la reyal Majestat e liberacio del Senyor Primogenit a la qual deute de fidelitat nos streny e les gents e terres per les quals se ha de passar pus empero en aço no presten impediment no altrament san a tractar que la patria propria e com a nostres frares e germans. E per tant summament regraciam a nostre Senyor Deu per gracia del qual aço tant be succeheix e regraciam a la senyoria vostra qui ho administras ab tanta prudencia e virtut. Sera doncs egregi senyor lo ofici vostre aço continuar tota vegada com fins açi haveu fet e feu tant loablament e tots temps persuadir amonestar manar e destrenyer les gents del exercit que aqui e en altres benivols lochs e no obviants com dit es a la empresa nostra hon los convindra passar sien e stiguen sots tal disciplina e moderacio que no solament no sien vists esser gent molesta ço que de multitut moltes vegades sdeve mas que capten lo amor e benivolença de aquells per manera que de la justicia e humanitat de la nacio nostra se parle en bon nom honor e fama de aquest Principat de la qual vos senyor qui conduiu lo exercit haureu no pocha part. E sobre aço quals exhortacions e manaments degen esser fets capitans conestables e altres gents del exercit ne ab quals mitgans se dega en observancia deduhir per quant la senyoria vostra ha molta pericia e experiencia de tota disciplina militar e ha moltes images dels seus predecessors que en tals coses se son haguts ab molta circunspeccio e virtut remetentho a aquella no curam mes dir en aquesta part avisantvos senyor que vuy al fer de la present es attes correu de Çaragoça per lo qual havem nova que lo Senyor Rey haurie atorgada libertat al Senyor Primogenit segons per tenor de la letra copia de la qual vos trametem dins la present veure poreu. E per quant no es encara vist aquesta nova qual efecte produira es deliberat que vos senyor ab lo exercit stigau en aqueixa vila sens passar avant ne moureus fins que per nosaltres e aquest consell vos sia scrit. E axi de dia en dia sereu avisat de les coses que succehiran. Per la nova sobrevinguda havem volgut sperar en resprondreus fins vuy dissapte de mati a XXVIII del present la qual hora havem rebuda letra de la Senyora Reyna confirmant la dita nova de la libertat del Senyor Primogenit segons veureu per copia de la dita letra queus trametem. En apres la hora mateixa havem rebuts dos correus ab Ietres vostres en la una nos dehiu molt stesament la intrada de Fraga e algunes vostres deliberacions en lo fet de les barques e de Balaguer e de Algerri. Ab laltra nos significau com lo magnifich don Johan Dixer seria ja partit la via de les dites barches e apres de ell lo vezcornte de Rochaberti per certa empresa a feta. A totes les coses sobredites vos responem que per quant speram que aquesta bona nova de la liberacio del Senyor Primogenit se metra en obra e aquella migantçant lo negoci pora pendre bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que volem que façau axi com ja dessus vos haviem dit ço es que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab lo exercit guardant la dita vila e lo castell. E no passeu daquiavant ne procehisquau (procedáis, proceder; procehir, proceir) en altre fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e aquella a vos hajam significada. Al vezcomte de Rochaberti e a don Johan trametreu per correu volant les letres sues que ab la present rebreu ab les quals los dehim que posant al segur los passos e coses a que seran pervenguts no passen daquiavant ne en alguna cosa enanten (enantar). E per cosa del mon Senyor ne per vos ne per ells no fos fet ne attemptat res en contrari. Esnos fet report que gents del exercit se atrevirien a furtar moltes gallines e altres vitualles esnos cosa enujosa de hoir e plaunos la esmena e castich que fets ne haveu.E tota vegada vos pregam e encarregam ho vullau axi be squivar que sia pena als delinquents e refrenament als altres per benifici e tranquille stat del exercit. No es vist que no donets loch que los capitans de cinquantenes se puixen ajustar sens vostra permissio e licencia. Del fet dels algutzirs vos scriurem prest nostra intencio segons la deliberacio que per lo consell sera feta. Tingaus Senyor molt egregi la Sancta Trinitat en guarda sua. Closa a XXVIII de febrer lany MCCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda letra vostra de XXV del present ab la qual nos certificau de la bona entrada feta en Fraga sobre la qual molt loam e comendam la prudencia e virtut vostra e de tots los altres qui lo exercit governen. Som en apres per altres letres certificats que vos e don Johan Dixer ab cert nombre de gent devieu partir per certa empresa. Sobre aço vos certificam com per letra que havem de la Senyora Reyna e de altres persones som avisats que lo Senyor Rey hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci prestament ab lo dit Senyor Primogenit de que prenem sperança que aquests afers pendran asossech e repos a servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e a benefici de la terra. Per tant es nostra delliberacio e voler que jaquint les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posant al segur no procehischau o anenteu (anantar, enantar) en alguna novitat mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio (deliberación; se encuentra con dos l, l geminada latina, y solo con una) e de aquella scrit vos sia. Pregam e requirimvos sots virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. E de aço mateix scrivim al capita general e a don Johan Dixer. La Senyora vostra muller si vindra o altri quis vulla en nom vostre e vostres afers seran haguts per nosaltres en molta recomendacio en la justicia. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Dixer senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda vostra letra feta a XXVI del present ab la qual nos dehiu de la feta que vos partisseu tirant la via de Statro ab cert nombre de gent de peu. E mes nos dehiu algunes altres coses a les quals totes vos responem que per quant havem letra de la Senyora Reyna e de altres persones sobre la libertat atorgada per lo Senyor Rey al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci ab lo dit Senyor Primogenit prestament crehem los afers pendran assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de tota la terra e per tant es nostra deliberacio e voler que jaquides les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posades al segur no proccesquau ne enanteu en alguna novitat ni mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e de aquella scrit vos sia. E de aço vos pregam e requirim per virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e per vos o fill o coses vostres o ab vostre assentiment res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. De aço mateix scrivim al capita general e al vezcomte de Rochaberti. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverent e molt honorables e savis senyors los bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ e molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau lo manament fet per lo Governador del regne de Valencia a quiscuna vila axi de la sglesia com del realench del dit regne e als senyors de aquelles de adobar e guardar castells e forçes de provehir de vitualles e armes e adhehenar los pobles perque sien a manament del Senyor Rey quant manat los sia e que per causa dels lochs e pabordries que la mensa de aqueixa esglesia ha en lo dit regne vos redubtau de algun perpleix e congoixa les quals virtuosament vos oferiu sostenir per lo benifici e honor de aquest Principat. E demanaunos vos digam lo parer nostre com vos degau regir en lo dit negoci. A que molt reverent e molt honorable e savis senyors vos responem molt regraciantvos tot primer la vostra bona voluntat virtut e sforç que mostrau al benefici de la patria en que quiscuns feu segons de vosaltres es pertinent e signantment vos dit Senyor bisbe qui imitau los predecessors de la casa vostra los quals per benifici e honor de la dita patria han fetes coses de lahor e de conmemoracio dignes. Veniut apres al consell o parer nostre per vosaltres demanat vos significam som per letra de la Senyora Reyna e per altres certificats que lo Senyor Rey inspirat divinalment e de reyal e paternal clemencia mogut hauria e ha atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora Reyna es ja partida de Çaragoça anant la via de Morella per traurel e manarlo en aquexa ciutat ab libertad plenaria. Passara Deu volent per aqueixa ciutat e axiu veureu. Speram puys lo dit Senyor Primogenit sia en libertat que tot lo negoci pendra assossech e repos a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e de tota la patria e axi cessaran totes congoixes tant que no afreturara per lo present altre dir sino fervos certs que en lo honor e benavenir vostre e de aqueixa esglesia serem tota vegada molt voluntaris e prests e per obra ho coneixereu en qualsevol cas que occorrega. Tingaus la Sancta Trinitat molt reverend e molt honorables e savis senyors en proteccio sua. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per altre correu vos havem ja scrit qui parti la nit passada. Es ver quens han dit no pot passar una aygua e per tant per aquest trames per altra via vos tornam a dir lo mateix de que vos scriviem ço es que no acordeu pus gent de peu ne de cavall e sobresegau en fer despeses en artelleries ni municions fins que per nos altrament scrit vos sia. De aço mateix nosaltres scrivim al capita e al vezcomte e a don Johan Dixer als quals per semblant dehim que en res mes avant no procehesquen sino que stiguen en lo stament en lo qual se atrobaran al rebre de nostres letres. E pregam e encarregamvos sia per vos donat orde en quant en vos sia que axis faça. Al que dehiu de la persona elegidora que seguis lo exercit a pagar les municions et cetera vos significam que per quant crehiem a vos no vingues be seguir lo dit exercit e quens convingues aturar en Leyda per los acordaments vos habiam (haviem, habiem; habíamos) axi scrit ab tot que hi amarem mes a vos que a altre pero essent la cosa en los termens que vuy es nous cal haver la tal persona ne de altre curar sino que sobresehint en tot spereu altra nostra resposta e fareu segons vos direm per aquella. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputals del General de Cathalunya residents en Barchinona.
(Esta carta es de 8 de febrero, no de 28)
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles Princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia per la Majestat del Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio de nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta elet per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica (res publica, rem publica, rei publice, cosa pública; el Rey sale un poco más arriba) del dit Principal que representam ab nostre consell aquell que les quatre galeas sotils que son en la Dreçana (atarazana; drassana, dressana, draçana, dreçana) de aquesta ciutat ço es dues de la ciutat una del General e una que era de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sien adobades verades e armades migançant aquells ministres que los dits diputats e consell lur determenaran e encara fou deliberat ques posassen stepes pera XXllll galeres e que fessem boscar lenyam per aquelles e volents nosaltres deduhir a efecte e metre en obra les dites debiberacions confiant de la industria e lealtat de vos honorable En Pere Steve dreçaner de la Dreçana del dit General al ofici del qual es propri e pertinent fer les coses davall scrites ab la present a vos dit Pere Steve dehim cometem e manam que les dites quatre galeres façats adobar e metre a punt entro a poderles varar e metre en mar. E axi mateix hajats stepes per les dites XXIIII galeres e façats boscar lenyam per aquelles e hajats persones necessaries a fer les dites coses e paguets (pagueu; pagad) a aquelles los salaris e altres coses per aço necessaries cobrant apocha de les quantitats que per aço pagareu segons lo stil de la casa de la dita diputacio car nos sobre les dites coses e cada una delles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus. E nosaltres requerim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoir han compte e raho vos admeten totes aquelles quantitats qui per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la Diputacio es acustumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.

Al honorable lo batlle de la vila de Cobliure.
Batlle. Jatsia per altres nostres letres haguessem scrit e manat no leixasseu partir fusta alguna de aqui ara per certs sguarts que no curam aci splicar vos dehim e manam jaquiats varar e partir de aqueix port e anar hon se vulla lo lahut (llaut, llaüt, laúd, tipo de embarcación, típica del Ebro, camí de sirga) den Françesch Valenti carregat de lli (li, lli; lino) e altres coses de aquesta ciutat lo qual es aqui. E noy haja falla com axi vullam se faça. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.