Mostrando las entradas para la consulta Siresa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Siresa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 20 de junio de 2020

207. EL TESORO DE LA MORA DE SIRESA


207. EL TESORO DE LA MORA DE SIRESA (SIGLOS XIV-XV. SIRESA)

En uno de los frondosos bosques cercanos al pueblo de Siresa, en el mismo corazón del Pirineo, vivía totalmente apartada y escondida del resto del mundo una mora cuya ilimitada codicia le había llevado a atesorar un importante número de objetos religiosos, entre los que destacaban varios cálices y cruces de oro. Nadie sabía a ciencia cierta dónde estaba el escondite de tanta riqueza acumulada, pues la enigmática mora era muy celosa con sus joyas y nunca se había delatado.

Ocurrió que cierto día un pastor de Siresa que, tras haber dejado a buen recaudo a sus ovejas, regresaba cansado a su casa, encontró perdido en medio del monte un precioso y valioso cáliz. Feliz por el inesperado y bonito hallazgo, metió la copa en su zurrón y se apresuró a llevarlo al pueblo dispuesto a contar a sus convecinos lo que le había sucedido.

207. EL TESORO DE LA MORA DE SIRESA


Cuando estaba ya muy próximo al monasterio de San Pedro de Siresa, el pastor sintió una presencia que lo perseguía a una cierta distancia, así es que apresuró el paso y fue a refugiarse a toda prisa dentro de la iglesia del cenobio entre cuyas paredes se sintió a salvo.

Y así era realmente, pues quien lo perseguía no era otra que la mora solitaria, quien no podía entrar en el templo por ser recinto sagrado, lo cual significaba perder el cáliz. Esta situación le contrarió de tal manera que, convertida en una tremenda serpiente, dio un coletazo en el banco de piedra de la entrada al templo. Tan tremendo fue el golpe que su huella quedó grabada para siempre.

[Gari, Ángel, La tradición pagana..., págs. 36-37.]

El de San Pedro de Siresa, fechado en el año 833, es probablemente uno de los primeros monasterios de Aragón. Del mismo solamente se conserva la iglesia de San Pedro, de planta de cruz latina con un único ábside semicircular muy profundo en la cabecera, el crucero y una nave de tres tramos con tribuna a los pies.


Se cree que fue una abadía carolingia, cuya primera noticia documental data de 808-821, la copia de un diploma en el se habla de la fundación de un cenobio por el Conde aragonés Galindo Garcés, tras una donación de terrenos.

Según la leyenda, en un hueco abierto en el ábside se encontró el Santo Grial que custodió entre los años 815 y 831 y que se supone que también se albergó en el monasterio de San Juan de la Peña, la cueva de Yebra de Basa, la iglesia de San Adrián de SasabeSan Pedro de la Sede Real de Bailo, o la Catedral de Jaca...

En el 848, San Eulogio de Córdoba visitó el monasterio, quedando impresionado por el número de monjes que lo habitaban y la rica biblioteca, que incluso le regaló ejemplares para la escuela de San Zoilo de Córdoba. El edificio actual se considera iniciado en el siglo XI, siendo el viejo monasterio de San Pedro un edificio románico, construido en 1082 a raíz de una supuesta reforma agustiniana de la abadía. En esa fecha, el Rey Sancho Ramírez le concedió el título de Capilla Real e introdujo en ella Canónigos Regulares, reservándose la presidencia del monasterio que delegó en su hermana, la Condesa Doña Sancha. Bajo su tutela se educó en Sirena su sobrino, Alfonso I El Batallador.

Adscrita a la Catedral de Jaca en 1145, en 1252 se encontraba en ruinas y así, en el siglo XIII se llevó a cabo una restauración; en la fábrica original se empleó piedra caliza en hilada bien dispuestas, mientras que la segunda es de mampostería y tosca. En 1345, el padre Huesca refiere un incendio en el que perecieron ornamentos, alhajas y libros litúrgicos.


San Pedro de Siresa

Durante el siglo XX se realizaron varias restauraciones y remodelaciones, siendo en 1991 cuando se realizan excavaciones arqueológicas en las que se descubrió una estructura de tres naves con cabecera cuadrangular. Entre 1989 y 1991 el Gobierno de Aragón promovió una restauración en cuatro fases que afecto a la práctica totalidad del edificio.

Declarada Monumento histórico artístico en 1931, el Gobierno de Aragón completa en 2002 la declaración originaria de Bien de Interés Cultural de la Iglesia del Monasterio de San Pedro de Siresa.

Mobiliario:

Encontraremos retablos góticos, pintados en el siglo XV entre ellos dos tablas laterales y una predela robados por la banda de Erik “el belga” y recuperados. También encontraremos una bella imagen de la Virgen, románica del siglo XIII y un Cristo de la misma época. Éste se halló el 6 de julio de 1995, enterrado bajo la mesa altar. La imagen de San Pedro que preside la iglesia, es del siglo XVII y procede de la Catedral de Jaca.


martes, 23 de junio de 2020

319. EL BRAZO DEL APÓSTOL SAN PEDRO, EN SIRESA


7.5. LAS RELIQUIAS

319. EL BRAZO DEL APÓSTOL SAN PEDRO, EN SIRESA
(SIGLO X. SIRESA)

El rey Sancho Garcés estuvo a punto de morir a causa de una larga y penosa enfermedad, a pesar de haber puesto en práctica todos los medios curativos que los físicos tenían entonces a su alcance. Como no encontraba remedio a sus males, decidió acudir a la protección del apóstol san Pedro, cuyo brazo se veneraba en el monasterio de Siresa. El resultado fue milagroso, pues don Sancho sanó y pudo regresar a palacio.

Mientras convalecía en el cenobio, su abad contó al rey cómo había ido a parar allí reliquia tan preciada. Según palabras del abad, san Leandro, obispo de Sevilla, quiso que Hispania tuviera una reliquia del apóstol san Pedro, y envió a Roma una comisión que encabezó Ciriaco, a la sazón obispo de Zaragoza y amigo del entonces pontífice san Gregorio.

En principio, el Papa negó el beneficio, pero la tozuda insistencia de Ciriaco hizo que aquél lo consultase con Dios por medio de un ayuno de tres días, aunque no fue necesario esperar a que el plazo se cumpliera, puesto que tras el primer día de ayuno el propio san Pedro se le apareció al pontífice y le dijo que fuese a su sepulcro, en el que hallaría, separada de las demás, la reliquia que debería entregar al obispo zaragozano. Así fue como le entregó uno de los brazos del Apóstol, que fue colocado cuidadosamente en un precioso relicario de oro y traído a Hispania.

Tras largo viaje, Ciriaco regresó a su sede con tan preciado tesoro y conoció la noticia de la muerte de san Leandro, por lo que resolvió dejar la reliquia en Zaragoza. Falleció también Ciriaco y el brazo del apóstol san Pedro, un auténtico tesoro, continuó en la ciudad del Ebro hasta días antes de la invasión musulmana, a comienzos del siglo VIII, cuando los cristianos zaragozanos acordaron poner a salvo todas las reliquias y ornamentos, muchos de los cuales fueron a parar al monasterio de San Pedro de Siresa.

Sancho Garcés, antes de abandonar Siresa, agradecido por la curación de que había sido objeto, hizo donación de la villa de Usón al cenobio, cuando corría el año 923.

[Olivera, G., «Reyes de Aragón. Sancho Garcés», Linajes de Aragón, II (1911), 4.]

miércoles, 3 de julio de 2019

LA MUERTE DE RAMIRO II


112. LA MUERTE DE RAMIRO II (SIGLO XII. ECHO)

Ramiro II el Monje, rey de Aragón, para liberarse de las múltiples tensiones diarias que le producía el gobierno del reino, tenía la costumbre de ir a cazar al monte acompañado siempre por su primer ministro y por algunos monteros que les servían de guía y ayuda.

Uno de aquellos días de otoño, hallándose por las inmediaciones de Siresa que tanto le gustaban al rey, fueron ambos a cazar por la cercana selva de Oza.
valle de hecho selva oza

Uno de aquellos días de otoño, hallándose por las inmediaciones de Siresa que tanto le gustaban al rey, fueron ambos a cazar por la cercana selva de Oza. Se pusieron en camino y, poco después de iniciar el ascenso por la ladera, escucharon repetidamente unos gemidos. Alentados por la posibilidad de hallar una buena pieza, sorteando las muchas dificultades del terreno, se encaminaron hacia el lugar de donde provenían.

De repente, en medio de uno de los pequeños claros del bosque, divisaron un osezno agazapado que había sido abandonado a su suerte por su madre.

Inmediatamente, tanto el rey como su acompañante tensaron los arcos y dispusieron las flechas para ser lanzadas. Cuando ambos estaban ya apuntando a la desvalida cría, ésta les suplicó con voz humana que no la mataran, pues, argumentaba, no eran los osos quienes perseguían los rebaños y se comían el ganado, sino los lobos y los zorros.
Ramiro II reconoció o creyó reconocer inmediatamente en aquella voz los lamentos que escuchara en un sueño que había tenido la noche anterior, aunque nada había dicho de ello a nadie, y trató de evitar a toda costa que su acompañante disparara la flecha que tenía dispuesta, interponiéndose de manera instintiva entre el primer ministro y el animal para tratar de proteger a éste. Todo ello sucedió en un instante, de modo que la flecha del arco del primer ministro salió rauda e imparable con tan mala fortuna que fue a clavarse en el pecho desprotegido del monarca, que cayó gravemente herido.

Aunque el rey fue atendido en el acto por el primer ministro y los monteros que les acompañaban, nada pudieron hacer prácticamente. Ramiro II el Monje, el rey de los aragoneses, había muerto.

[Serrano Dolader, Alberto, Historias fantásticas..., pág. 94.]



Libro disponible en Casa del libro

lunes, 22 de junio de 2020

255. ANTECEDENTES DEL MONASTERIO DE TRASOBARES

255. ANTECEDENTES DEL MONASTERIO DE TRASOBARES (SIGLO XI. TRASOBARES)

255. ANTECEDENTES DEL MONASTERIO DE TRASOBARES (SIGLO XI. TRASOBARES)


Estamos en Jaca, capital del reino. Sancho Ramírez, rey de los aragoneses, estima que debe coordinar sus esfuerzos con los cristianos de Castilla para oponer un frente común a los musulmanes que dominan el valle del Ebro. Prepara, pues, un viaje a tierras castellanas, que debe hacerse con toda discreción para no levantar sospechas.

Acompañado solamente por un criado, emprendió el viaje disfrazado de arriero y, tras cabalgar día y noche, ambos se perdieron en el camino. Estaban en tierra de moros y, por lo tanto, temerosos de caer en sus manos. De repente, el canto de un gallo al alborear el nuevo día les indicó que se hallaban cerca de un poblado. Decidieron hacer un alto y redoblaron la vigilancia para no verse sorprendidos por los vigías moros.

El criado, con sumo cuidado, se adentró en la desconocida población y, dirigiéndose a una de las casas de su barrio mozárabe, le proporcionaron las vituallas necesarias para proseguir el viaje y le informaron que el poblado se llamaba Trasobares. Luego, durante el retorno junto a don Sancho que le estaba esperando ansioso, en medio de una intensa y casi cegadora luz, vio una imagen de la Virgen. Se sintió emocionado y sorprendido, y corrió cuanto pudo para contarle al rey lo que acababa de sucederle.

A pesar del peligro que suponía, los dos fueron al lugar de la aparición. Entonces, el rey, con sumo cuidado, tomó y envolvió la imagen entre paños y, tras acomodarla en la silla de su montura, decidió suspender el viaje a Castilla y regresar a Jaca sin dilación para, una vez allí, ir a depositar la imagen en el monasterio de San Pedro de Siresa.

Años más tarde, Alfonso I el Batallador reconquistó Trasobares para Aragón. A petición de los cristianos del pueblo, el rey ordenó devolver la imagen al lugar donde se apareciera, construyendo para ella una ermita, germen del monasterio femenino cisterciense que allí se fundaría, cuya sala capitular sería presidida por la imagen, de manera que pronto se le conocería como Nuestra Señora del Capítulo.

[Bernal, José, Tradiciones..., págs. 78-79.
Sánchez Pérez, José A., El culto mariano en España, págs. 112-113.]


El origen de la villa actual es medieval, y debe su existencia al monasterio de monjas cistercienses o «bernardas» fundado en dicho lugar en el siglo XII. La elección de este apartado lugar, en el somontano del Moncayo y a orillas del río Isuela, para dicha fundación se debe a la aparición de la Virgen María al mismísimo rey de Aragón, Sancho Ramírez, allá por el año 1092, en este lugar. Al parecer, y según la tradición, por estas fechas el rey Sancho Ramírez emprendió una peligrosa expedición desde Aragón a Castilla para entrevistarse con el rey castellano Alfonso VI. Para ello tuvo que atravesar las tierras del poderoso reino taifa de Zaragoza. De incógnito, y con solo unos criados por compañía, Sancho Ramírez emprendió el viaje por «caminos ocultos», según dice la tradición. Ya cerca de Castilla el rey y compañía acamparon para pasar la noche en una hondonada junto al río Isuela, lugar donde encontraron la acogida de tres leñadores cristianos y sus familias que vivían en unas cabañas en este lugar. Aquella noche, mientras el rey dormía un gran resplandor iluminó el lugar, tanto que los gallos comenzaron a cantar. Asombrados, los presentes presenciaron la aparición de la Virgen rodeada de ángeles que la veneraban. Una vez acabado el prodigio, y vuelta la oscuridad, los presentes, al acercarse al lugar donde se había producido el hecho, descubrieron una imagen en madera de la Virgen que el rey Sancho decidió llevarse a Aragón a su vuelta de Castilla. Así la imagen fue trasladada al monasterio de Siresa, en el Pirineo. El rey Alfonso I el Batallador, hijo de Sancho Ramírez, reconquistó toda la zona de Trasobares en fechas posteriores a 1118 y, a petición de la gente que habitaba el lugar, llamado ya «Trium Obantium» o «Tres Obares» —Tres vencedores— en recuerdo de los tres leñadores que habían conservado el lugar para los cristianos, devolvió la imagen a su lugar de origen, fundándose una pequeña ermita para su veneración. Textualmente el privilegio firmado por El Batallador dice: «volo enim ut restituatis supradictam imaginem sindicis vel procuratoribus loci Trium Obantium». La tradición ha conservado incluso el nombre de aquellos «tres vencedores»: Hernando Sánchez, García Aznar y Beltrán Gascón. Son apellidos que históricamente se encuentran en el pueblo, lo que da verosimilitud a la tradición. Posteriormente, sobre 1168, se produjo la fundación del monasterio ya citado, alrededor del cual creció una pequeña villa, que fue Trasobares. Fue una dama noble castellana, doña Toda Ramírez, tercera abadesa del monasterio navarro de Santa María de la Caridad de Tulebras, quien lo fundó tras pedir a la reina Petronila de Aragón el lugar donde se encontraba la pequeña ermita dedicada a la Virgen como sede de este nuevo monasterio para hijas de «ricos hommes» (homnes, homines, etc) de Aragón. Previamente la animosa dama había viajado hasta París para entrevistarse con Bernardo de Claraval, fundador del Císter y futuro santo, para solicitar su permiso para esta fundación. El privilegio de fundación lo concedió el rey Alfonso II el Casto, en 1188. Este privilegio incluía el señorío de la villa de Trasobares, a las que ya a finales del siglo XII se añadiría la donación de los términos de Aguarón y Tabuenca, lo que convirtió a sus habitantes en vasallos del monasterio. También recibió el monasterio otros privilegios, como los de pacer sus ganados en diversos lugares del reino, tal como lo hacían los ganados reales. La iglesia del monasterio quedó dedicada a Santa María de los Ángeles, en alusión a las circunstancias de la aparición de la Virgen a Sancho Ramírez. El monasterio, que nunca fue grande en capacidad —unas treinta monjas, más sirvientes—, quedó sujeto espiritualmente al gran monasterio cisterciense del otro lado del Moncayo, Santa María de Veruela. La llamada Guerra de los dos Pedros, entre Pedro IV de Aragón y Pedro I de Castilla, entre 1356 y 1369, supuso el primer quebranto importante en la vida del monasterio, al estar cerca de la frontera castellano-aragonesa. En 1357 el ejército castellano destruyó las villas de Trasobares y Calcena, teniéndose que refugiar sus habitantes en el cercano castillo de Tierga, aguas abajo del Isuela. Las monjas eligieron retirarse a Aguarón, en tierras de Cariñena, junto a Cosuenda, lugar más lejano y seguro, y que les pertenecía. El Compromiso de Caspe (1412) supuso la inesperada ruina del convento. La abadesa de Trasobares, Violante de Luna, se negó (ja ja ja !!) a aceptar el fallo que nombraba rey de Aragón al castellano Fernando de Antequera, un Trastámara, (descendiente de los reyes de Aragón) ya que los Luna apoyaban al candidato Jaime de Urgel. En una novelesca peripecia la abadesa huyó de Trasobares, refugiándose en el castillo de Loarre junto con su primo, y, dicen, que amante, Antón de Luna, cabeza de los partidarios «urgelistas» en Aragón e instigador del asesinato del arzobispo de Zaragoza García Fernández de Heredia, partidario de Fernando de Antequera. Tras un riguroso asedio que duró un año, y que sobrepasó en duración y tenacidad al que el propio candidato al trono, Jaime de Urgel, (Jayme Darago) llevó a cabo al castillo de Balaguer, la abadesa «guerrera» fue detenida y se dispuso su traslado al castillo de Sora, en las Cinco Villas. Pero nuevamente Violante (Yolanda) volvió a fugarse sirviéndose de un falso salvoconducto. El Papa Benedicto XIII, otro Luna (Papa Luna) y tío de la abadesa rebelde, actuó expeditivamente, tal vez para demostrar al nuevo rey la fidelidad de su familia; excomulgó a la abadesa, que incluso había tenido un hijo con su primo, ordenó a las monjas abandonar el convento de Trasobares, trasladándolas nuevamente a Aguarón, y ordenó su demolición, a excepción de la iglesia. El castigo incluía además la prohibición de que las monjas se llevaran la imagen de la Virgen de Trasobares. Durante el derribo del convento se cuenta que se produjo el milagroso suceso de que al caer un cascote sobre la nariz del niño Jesús que sostiene la imagen de la Virgen, de ella manara sangre. Dicho suceso dicen ocurrió porque la imagen, desde siempre, no se encontraba en la iglesia del convento —que no se derribó—, sino en la sala capitular, lo que le valió a la talla el otro nombre, aparte del de «Nuestra Señora de los ángeles», que ostenta y que es más popular: «Nuestra Señora del Capítulo». Otro hecho prodigioso del que se da noticia sucedió durante la ausencia de las monjas. Un día los habitantes de la villa escucharon el canto de la salve en la iglesia, a la hora en que las monjas lo solían realizar. Al entrar en la iglesia, pensando que las monjas habían vuelto, se la encontraron vacía, por lo que tuvieron por cierto que habían sido los propios ángeles los que habían cantado la Salve. Hasta 1419, por medio de una bula del Papa Martín V, no fueron autorizadas las monjas a regresar al monasterio, reconstruyéndolo en su totalidad excepto la iglesia. La vida de la comunidad monástica, y de la villa, continuó apaciblemente, aunque con sobresaltos como el del 18 de enero de 1810, en plena Guerra de la Independencia, cuando una partida francesa apresó al párroco del pueblo, Manuel Sancho, saqueando el archivo parroquial y desapareciendo varios libros antiguos y dinero. El monasterio pervivió hasta 1837, fecha en que la Desamortización de Mendizábal desalojó a las monjas - quedaban diez - del lugar y las agregó a las del monasterio de santa Lucía en Zaragoza. Sin embargo, unas pocas fueron al monasterio de Tulebras (Navarra), llevándose el rico báculo de plata que el Papa Luna (Benedicto XIII) había regalado a la abadesa Violante de Luna. Actualmente dicho báculo se encuentra en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Las propiedades del convento pasaron, teóricamente, a manos particulares. Sin embargo, solo un par de edificios fueron adquiridos por estos, quedando el resto abandonado y arruinándose con el tiempo.

jueves, 23 de mayo de 2019

FUNDACIÓN Y DESTRUCCIÓN DE LA CIUDAD DE PANO


2.81. FUNDACIÓN Y DESTRUCCIÓN DE LA CIUDAD DE PANO
(SIGLO VIII. SAN JUAN DE LA PEÑA)

FUNDACIÓN Y DESTRUCCIÓN DE LA CIUDAD DE PANO  (SIGLO VIII. SAN JUAN DE LA PEÑA)


En los momentos inmediatamente posteriores a la conquista musulmana de Zaragoza, la principal ciudad del valle medio del Ebro, no era extraño advertir la presencia de pequeños grupos de cristianos huidos y escondidos en bosques, cuevas y montes que esperaban a ver cómo se desarrollaban los acontecimientos por si podían regresar a los hogares que habían abandonado de manera precipitada. Estos fugitivos solían reunirse para llorar sus penas, solicitar la ayuda de Dios y ayudarse unos a otros. Fue en una de estas reuniones cuando, ante la permanencia de los moros en la ciudad, surgió la idea de reconquistar las tierras perdidas y tratar de fundar una ciudad cristiana.
Animados por esta ilusionante idea, los cristianos huidos —que conocían perfectamente la zona, pues no en vano era su casa— escogieron una cumbre inaccesible, la cima del monte Pano, como lugar de asentamiento de su primera ciudad tras la invasión agarena. Dicho monte, que situado entre Santa Cruz de la Serós y Botaya, está coronado en su cima por una extensa llanura, por lo que el trazado y la construcción fueron fáciles, máxime cuando aún hoy por allí abundan la piedra y la madera. Se dieron cita en aquel lugar familias enteras que se rigieron por los antiguos usos y costumbres bajo la protección de la Cruz, el auténtico símbolo de su fe.
No tardó mucho en llegar la noticia de la existencia de esta nueva y pequeña comunidad a oídos de Abdelaziz, gobernador musulmán de Zaragoza, quien, temeroso de que aquel intento pudiera constituir algún peligro, dispuso inmediatamente un ejército, capitaneado por Abdemelic, para tratar de someter a la ciudad de Pano.

Cuando los cristianos advirtieron la presencia del ejército musulmán se aprestaron a defender sus casas. En principio, las dificultades para acceder al lugar escogido pudieron mantener a salvo sus casas y enseres por un cierto espacio de tiempo, pero finalmente acabó imponiéndose el mayor poderío humano y bélico del ejército atacante, que penetró en la ciudad y la arrasó por completo, frustrando así el sueño de aquellas familias.
Nada quedó en la ciudad de Pano, salvo esta historia.

[Martínez y Herrero, B., Sobrarbe y Aragón..., I, págs. 46-48.]


El Real Monasterio de San Juan de la Peña situado en Botaya, al suroeste de Jaca, Huesca, Aragón (España), fue el monasterio más importante de Aragón en la alta Edad Media. En su Panteón Real fueron enterrados un buen número de reyes de Aragón. Forma parte del camino aragonés del Camino de Santiago. Su enclave es extremadamente singular.


Cuenta la leyenda, que un joven noble de nombre Voto (en algunas versiones, Oto), vino de caza por estos parajes cuando avistó un ciervo. El cazador corrió tras la presa, pero ésta era huidiza y al llegar al monte Pano, se despeñó por el precipicio. Milagrosamente su caballo se posó en tierra suavemente. Sano y salvo en el fondo del barranco, vio una pequeña cueva en la que descubrió una ermita dedicada a San Juan Bautista y, en el interior, halló el cadáver de un ermitaño llamado Juan de Atarés. Impresionado por el descubrimiento, fue a Zaragoza, vendió todos sus bienes junto a su hermano Félix se retiró a la cueva, e iniciaron una vida eremítica.

Este sería el inicio del Monasterio del que escribía don Miguel de Unamuno:

...la boca de un mundo de peñascos espirituales revestidos de un bosque de leyenda, en el que los monjes benedictinos, medio ermitaños, medio guerreros, verían pasar el invierno, mientras pisoteaban la nieve jabalíes de carne y hueso, salidos de los bosques, osos, lobos y otros animales salvajes.

Claustro de San Juan de la Peña.
Claustro de San Juan de la Peña.


Se habitan estas montañas poco después de la conquista musulmana, al construir el castillo de Pano, destruido en el año 734. El origen legendario del Reino de Aragón también encuentra en el monasterio cueva de San Juan de la Peña su propia historia, cuando reunidos los guerreros cristianos junto a Voto y Félix deciden por aclamación nombrar a Garcí Ximénez su caudillo que les conducirá a la batalla por reconquistar tierras de Jaca y Aínsa, lugar este donde se produjo el milagro de la cruz de fuego sobre la carrasca del Sobrarbe.

Reinando en Pamplona García Íñiguez y Galindo Aznarez I, conde de Aragón, comienzan a favorecer al Monasterio. El rey García Sánchez I concedió a los monjes derecho de jurisdicción, y sus sucesores hasta Sancho el Mayor, continuaron esta política de protección. Allí pasó sus primeros años San Íñigo. En el reinado de Sancho Ramírez de Aragón adquiere su mayor protagonismo llegando a ser panteón de los reyes de Aragón.

Fueron devastadores los incendios de 1494 y 1675. A raíz del último de ellos, se construyó el Monasterio Nuevo. El Monasterio Antiguo fue declarado Monumento Nacional el 13 de julio de 1889 y el Monasterio Moderno el 9 de agosto de 1923. La restauración fue dirigida por el arquitecto modernista aragonés Ricardo Magdalena.

Probablemente existiera algún tipo de cenobio anterior al siglo XI, pero la construcción de mayor importancia empieza el año 1026 por iniciativa de Sancho el Mayor. En el año 1071 el rey Sancho Ramírez cede el conjunto existente a los monjes cluniacenses y favorece su reforma. En este momento se levanta el conjunto que hoy queda, en mayor o menor medida. La reforma benedictina de Cluny no podía obviar la construcción de un claustro que se finalizará ya entrado el siglo XII.

A finales del siglo XI son un conjunto de capiteles de influencia jaquesa del claustro con temas de animales fantásticos y algunos motivos geométricos y vegetales donde destacan los roleos. Un segundo grupo, formado por veinte capiteles, fue encargado en el último tercio del siglo XII al llamado maestro de San Juan de la Peña, autor anónimo, también conocido como Maestro de Agüero, probablemente para sustituir otro anterior.​ El pequeño recinto ofrecía un cerramiento diáfano en forma de arcadas separadas por columnas. Los arcos se veían rematados con cenefas con el típico taqueado jaqués.

El Maestro desarrolla un programa sobre escenas bíblicas donde aparecen entre otras el Anuncio a los pastores, la Natividad, la Anunciación, la Epifanía, el Bautismo y la Circuncisión de Jesús, la Última Cena, episodios sobre Caín y Abel, la Creación de Adán y Eva, así como su Reprobación y posterior condena al trabajo. Seguramente el maestro de Agüero solo elaboró los capiteles para dos alas del claustro ya que a finales del siglo XII el monasterio entró en franca decadencia. El programa iconográfico que plantean los 26 capiteles que conservamos parece enfocar la Salvación a través de la Fe escogiendo los episodios más significativos para ello.

Se trabaja con bajorrelieves casi todos dominados por un horror vacui muy acentuado que provoca contorsiones en algunas figuras que superan el propio marco sacando un brazo como en la escena de Jesús y los Apóstoles. Los gestos son exagerados, casi teatrales, acentuando los ojos y la boca, y confiriendo narratividad a las escenas. En cuanto a las formas, estas se someten a esquemas geométricos que dominan desde la configuración del rostro o los pliegues de los paños, hasta los movimientos de caballos o de la misma agua que se vierte de un jarro a otro.

En el piso superior se encuentra el Panteón real. En él, durante cinco siglos se enterraron algunos de los monarcas de Aragón y de Navarra. Su aspecto actual data del siglo XVIII.

En San Juan de la Peña, los reyes de Aragón fueron sepultados en tumbas de piedra colocadas en tres órdenes superpuestos, desde la roca hacia afuera, presentando a la vista solo los pies del féretro. El panteón real ocupa las dependencias de la antigua sacristía de la iglesia alta, que data del siglo XI; fue reformado por Carlos III en 1770, siguiendo las indicaciones de don José Nicolás de Azara y del conde de Aranda, quien quiso ser enterrado en el atrio. La reforma solo afectó a la decoración, quedando los sepulcros en el mismo lugar; se levantó delante de ellos una pared en la que se colocaron láminas de bronce con las inscripciones correspondientes, se distribuyó por la sala profusión de estucos y mármoles, colocando en la pared frontera unos medallones con relieves que representan escenas de legendarias batallas.

Alberga los restos de algunos monarcas navarros que reinaron en Aragón, de los primeros condes aragoneses y de los tres reyes iniciales de la dinastía ramirense, Ramiro I, Sancho Ramírez, Pedro I, junto con sus esposas.

En 1889 se le otorga el título de Monumento Nacional que en 1920 es completado con la declaración por parte del rey Alfonso XIII como Sitio Nacional. Ya el 2 de febrero de 2004, el Gobierno de Aragón completa su declaración como Bien de interés cultural con la protección del conjunto monástico y su entorno.

La mayor parte del fondo documental del Monasterio se trasladó al Archivo Histórico Nacional de Madrid, donde se encuentra en la sección de Clero. Atendiendo a los trabajos publicados, la documentación se divide en tres grandes grupos:

Textos más antiguos, entre 507 y 1064, que se recogen en el Cartulario de San Juan de la Peña.
Documentos fechados entre 1064 y 1194.
Documentos fechados entre 1195 y finales del siglo XV.

Según la leyenda española sobre el Santo Grial, este permaneció en el monasterio, después de pasar por diversas ubicaciones como la cueva de Yebra de Basa, monasterio de San Pedro de Siresa, iglesia de San Adrián de Sásabe, San Pedro de la Sede Real de Bailo, la Catedral de Jaca, desde 1071 hasta 1399.

La necesidad de atraer a los peregrinos a Santiago que pasaban por el cercano camino de Jaca al monasterio aconsejó que en él se ubicara la reliquia. En 1399 el rey Martín I se llevó el vaso sagrado al palacio de la Aljafería de Zaragoza, donde estuvo más de veinte años, después de una breve estancia en Barcelona, acompañando al rey y posteriormente se trasladó a la Catedral de Valencia.

El primer lugar en España donde se celebra con el rito Romano es en el Reino de Aragón en el monasterio de San Juan de la Peña, el 22 de marzo de 1071, durante la estancia del Santo Cáliz en el monasterio y a continuación se oficializa en el resto del reino, sustituyendo al rito mozárabe.

Martínez y Herrero, Bartolomé (1866). Sobrarbe y Aragón : estudios históricos sobre la fundación y progreso de estos reinos, hasta que se agregó á los mismos el Condado de Barcelona. pp. 54-59. http://bibliotecavirtual.aragon.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=3703

Enríquez de Salamanca, Cayetano, Rutas del románico en la provincia de Huesca, Las Rozas (Madrid), 1987, pág. 42, ISBN 84-398-9582-8.

Lapeña Paúl, Ana Isabel (1997). «Documentos en romance del Monasterio de san Juan de la Peña (primera serie, siglo XIII-1325)». Alazet, 9, pp. 215-249.

La introducción del rito romano en Aragón y Navarra.




  • Sitio web oficial del Monasterio de San Juan de la Peña (en español, francés e inglés)


  • http://www.jacetania.es/jacetaneas/opencms/site/web/conoce_la_comarca/jaca/botaya/?comboIdiomas=spanish

    domingo, 26 de julio de 2020

    RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

    RENTAS
    REALES EN 1315
    DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

    EN AQUEST
    LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
    DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
    REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
    CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
    DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
    LA FORMA QUES SEGUEIX.

    En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
    fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

    Assi
    comensen les rendes quel senyor Rey ha en
    Cathalunya e los violaris e assignacions que per
    concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
    en les dites rendes alcuns richs homens e
    cavallers e altres homens de Cathalunya.

    Lo
    loch
    de Figueres.
    Solidos barchinonenses.

    Valen les
    rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
    altres cascun any. 3000 s.
    Item valen los esdevenimens del dit
    loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
    que es CCC solidos lany tro a. 300 s
    E es cert que
    en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
    any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
    solidos barchinonenses.

    Pontons Crexell et Borrassa.

    Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
    Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
    anys ab altres. 1500 s.
    Item valen los esdevenimens de la
    batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
    valgut tro a. 55 s.
    E per aquesta raho val tan
    poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
    destreny
    per lo
    batle
    de Figueres.
    E en les dites rendes et esdevenimens pren
    misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
    per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


    Campredon.
    Les rendes de Campredon e tots los
    esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
    vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
    poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

    Dua
    Castella.
    Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
    s.
    Item los esdevenimens del dit loch valen
    fort poch.

    Busuldo.
    Les rendes de Busuldo valen
    cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
    2800 s.
    Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
    En
    les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
    solidos.
    Tot lo romanent es assignat a la messio de
    casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

    Gerona.

    Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
    de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
    Item los
    esdevenimens del dit loch tro a....
    En les quals rendes ha En R.
    Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
    Tot lo romanent es
    assignat a la messio de casa.


    Item lo tribut dels jueus de
    Gerona et de Gerones ab tota ça
    culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
    Rey. 13300 s. (no se ve bien).
    Totes les rendes damunt
    dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
    del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
    en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
    la messio de la casa.

    Lagostera.
    Les rendes del castell de
    Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
    s.
    Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
    Rochaberti a violari.

    Caules de Malaveya.
    Les rendes de
    Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
    vendre uns anys ab altres. 3500 s.
    Item los esdevenimens
    del dit loch valen tro a. 80 s.
    Les quals rendes et esdevenimens
    an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
    Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
    romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
    fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

    Palamos.

    Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
    vendre unas anyes ab altres. 265 s.
    Item los
    esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
    En les quals rendes
    han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
    forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
    diners.
    Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
    a violari. 240 s.

    Sent Esteve de Palamos.
    Les rendes de
    Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
    vendre uns anys ab altres. 500 s.
    E de les dites rendes feu
    donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
    çaenrere et als hereus
    e successors del dit Simon de Geronella.

    Torrella de Muntgri.
    (1)
    (1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
    tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
    aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
    desfet lo cambi.
    Les rendes de Torrella de Muntgri valen
    cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
    14250 s.
    Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

    En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
    Castellnou III.m solidos cascun any ço
    es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
    et M. solidos perpetuals.
    Item hi pren En Gispert de Pals per raho
    de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
    Torrella CC solidos ad beneplacitum.
    Item hi pren En Bernat de
    Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
    les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
    aço li a
    donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
    no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
    Item
    hi pren labada del castell CXXX solidos.
    E oltre ço
    quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
    dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
    sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
    Tot lo
    romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
    casa.
    Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
    Jacme.


    Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
    tajada
    )
    Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
    son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
    Item valen
    los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
    En les
    quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
    Palamors per misses a dir C solidos.
    Item hi pren labada
    del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
    Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
    solidos.
    Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

    Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
    casa.

    Cruylles.
    Les rendes de Cruylles valen cascun any
    segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

    Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
    En les
    quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
    solidos.
    Item hi pren En Berenger Ça
    Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
    mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
    pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
    tot ço qui* exira.
    E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
    ço que exira del dit
    mas cascun any.
    Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
    assignat a la messio de casa.

    Esclanya et Regencons.

    Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
    segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
    E
    aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
    esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
    Tots
    aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


    Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
    Les rendes
    de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
    uns anys ab altres. 1250 s.
    Item los esdevenimens del dit loch
    valen tro a. 100 s.
    Les quals rendes son assignades al noble En
    R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
    senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
    cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
    dit loch al bisbe de Vich.

    Vich.
    Les rendes de Vich
    ab los esdevenimens valen uns
    ab altres
    tro a. 800 s.
    Los esdevenimens si negu ni
    ix van ab aquells que reeb lo batle
    de Gurb.
    Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
    pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
    cavalleries.
    E les rendes quel senyor Rey ha novellament
    en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
    de Vich son tro a DCC solidos.
    Dels quals ha donats
    lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
    Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
    solidos. E axi romanen. 500 s.

    Tagamanent.
    Les
    rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
    Item los
    esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
    En les quals rendes
    pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
    dia que fa cascun any CLXXX solidos.
    Tot lo romanent de
    les dites rendes es assignat a la messio de casa.

    Vilamajor.

    Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
    1400 s.
    Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
    violari.
    Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
    s.
    Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
    Far.
    Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
    batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
    que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
    del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

    Cardedeu.

    Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
    Item
    valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
    del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
    E les dites rendes ha
    donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

    Caules
    de Muntbuy.
    Les rendes de Caules de Muntbuy valen
    cascun any tro a. 2850 s.
    Item los esdevenimens de la batlia del
    dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
    per son salari tro a. 50 s.
    Le quals rendes son
    assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
    pren en altres lochs de Cathalunya per ses
    cavalleries.
    E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
    lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


    Sent P. dor. (Sentpedor)
    Les rendes de Sent P.
    dor
    valen cascun any tro a. 2200 s.
    Item valen los
    esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
    pren lo batle tro a.
    100 s.
    Les quals rendes son assignades
    al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
    alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
    te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
    cambi.

    Rendes antigues
    de Bergua et de Bergueda.
    Les rendes antigues de
    Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
    Item los
    esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
    Les quals rendes son
    assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
    pren per ses cavalleries.

    Rendes de Bergua et de
    Bergueda novelles.
    Les rendes novelles de Bergua et de
    Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
    lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
    any. 11750 s.
    Item valen los esdevenimens del dit loch tro
    a....
    En les quals rendes han assignacio los Preycados de
    Barchinona de de II.m solidos a violari.
    Item En R.
    Esquirol servent per violari LX solidos.
    Item hi
    pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
    pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
    Item dona
    hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
    Rey de Bergua CCCLX solidos.
    Item hi pren lo noble En R.
    Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
    novellament per ses cavalleries per ço
    que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
    cambia ab lo bisbe de Vich ço
    es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
    Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
    Item ha cambiat
    lo senyor Rey ab
    labat de Sent
    Lorens
    de Baga les rendes de Balcebra qui son de
    les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
    esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
    son sues perpetualment e laltre meytat pren en
    paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
    quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
    tant tro que sia pagat.
    Item hi pren En Ramon
    Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
    li mudats lo senyor Rey II.m solidos
    barchinonesos
    .

    Manresa.
    Les rendes de Manresa valen
    cascun any tro a. 4400 s.
    Item los esdevenimens valen tro a....

    En les quals rendes ha violari Na Berengere des
    Puyol D solidos.
    Item Na Sans
    per violari
    CLX solidos.
    Les quals rendes exceptats
    los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
    retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
    E pot valer ço que hi
    pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

    Terrassa.

    Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
    Item
    los esdevenimens valen tro a....
    De les quals rendes pren En
    Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
    Tot
    lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
    Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
    ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
    violari.

    Asi comensen les rendes de Barchinona.


    Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
    Les leudes de
    les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
    Item les
    leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
    s.
    E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
    en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
    damunt dites.

    Leudes de vin de mar et de terra de la
    ciutat de Barchinona.
    Item valen les leudes del vin
    de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
    tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
    de Barchinona tro a. 260 s.
    En aquestes leudes ha
    assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
    Els
    romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
    compliment dels X.m solidos damunt dits.


    Renda dels
    Maells de Barchinona et dels censals daquella.

    Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
    et dels censals daquelles rendes valen cascun
    any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

    En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
    de ça muller
    cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
    interesse de M. morbatins quel pare de la dita
    dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
    assignacio del dit senyor Rey
    En Jacme.
    Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
    violari X morbatins que valen XC solidos.
    Tot lo romanent
    de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
    en paga dels X.m solidos damunt dits.

    Rendes dels Molins
    Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
    la Farneria.
    Les rendes dels dits molins del senyor Rey
    valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
    E en aquesta
    venda senclou so que alguns foresters hi han qui
    hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
    Jacme Çabastida
    Simon des Lor per En G. Ça
    Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
    Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
    quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
    que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
    Rey en los dits XXII.m solidos.
    Item hi meten los
    dits comprados los censals antichs que ha
    assignats a Valldaure.
    Primerament munta la part quey pren
    Jacme Çabastida
    per II.es moles et II quartans quey ha per
    compra que A Çabastida
    pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
    havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

    Item munta la part quey prenen los hereus de la
    dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
    Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
    molnar de Barchinona lo qual li vene lo
    senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
    per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
    carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
    es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
    troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
    que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
    la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
    venda fo revocada paguant lo senyor Rey
    a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
    cascun any entorn de DC a DCC solidos.
    Item munta la part que
    pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
    Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
    sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
    anno MCCCVIII (1308). E munta ço
    que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
    Item
    munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
    II.es moles que te qui foren den G. Ça
    Rocha de DCCCC a M. solidos.
    Item munta la part quel
    senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
    qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
    interesse daço
    quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
    Item munta
    ço
    quels
    comprados
    meten
    en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
    Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
    a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
    quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
    Maya DCXCV solidos.
    E axi muntaria ço
    dels foresters et ço dels
    censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
    Item prenenen
    les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
    perpetuals DCCXX solidos.
    Item hi pren En F. de Vilardell qui es
    batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
    solidos.
    Item hi pren layguador cascun any tro a
    CCCLX solidos.
    Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
    mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
    moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
    Item hi pren En Jacme ….
    de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
    Item hi
    pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
    segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
    Item
    hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
    any CCC solidos.
    Aquests son ara assignats a les Menoretes de
    Barchinona
    .
    Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
    quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
    Item hi pren la
    nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
    altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
    Item En Polit
    qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

    Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
    qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
    Item
    En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
    tots dies qui fan lany XC solidos.
    Suma que munten
    los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
    solidos.
    Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
    fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
    vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
    ha assignacio se venen.
    Item meten en compte los
    comprados les obres reyals necesaries qui
    si fan les quals fan lo batle el scriva
    dels molins qui les donen scrites per menut el
    compte es a vegades molt a vegades poch.
    Item meten en
    compte los dits compradors les vagues dels
    molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
    a cuminal mas tots temps hia vagues.
    Item lo
    batle general hi a a fer tots anys obra novella
    qui munta a vegades a quantitat de ….
    Item hi a
    assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
    contrestant negune assignacio M. solidos.
    E tot ço
    que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
    Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
    fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

    Tribut
    dels Juheus de Barchinona.
    Lo tribut dels jueus de Barchinona val
    cascun any. 24000 s.
    Los quals son assignats axi com se
    segueix:
    Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
    solidos.
    Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
    solidos.
    Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

    Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
    messio de la casa del senyor Rey.
    Daquests II.m solidos mana
    donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
    romanens romanen a la dita messio de casa.
    E axi son tots
    los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

    Quintar
    de Barchinona.

    Lo quintar de Barchinona ten per
    lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
    XX morbatins que son. 180 s.
    E daquests ne
    paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
    son perpetuals C solidos.
    E tot lo romanent pren la
    muller den G. Corroger çaenrere
    sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
    E
    axi daço no sobre res.
    Leudes
    del Roudor de Barchinona.
    Les leudes del Roudor de
    Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
    Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


    Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
    Barchinona.
    Les leudes quel senyor Rey solia haver
    en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
    E el
    senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
    Burgues a cens de ….

    Molins del Coll de la Çelada
    de Barchinona.
    La renda dels molins del coll de la Çelada
    de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
    E el senyor Rey
    establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

    Batlia de
    Barchinona.
    Los esdevenimens de la batlia de la
    ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


    Vilafrancha.
    Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
    tro a. 7000 s.
    Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
    de Vilafrancha
    valen cascun any tro a. 300 s.
    En les quals
    rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
    a violari V.m solidos.
    Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
    solidos.
    Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
    de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
    Item En G.
    de Mirambell a violari CCC solidos.
    Item se ha a levar
    dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
    lo plet qui es entrel senyor Rey e
    lalmoyna dels fets de les Perallades.

    Font
    Rubia.
    Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
    any tro a ….
    E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
    morbetins quel senyor Rey li ha donats.
    En axi que prenga las rendes et fassa
    sues tro quel senyor Rey haja
    pagada la dita quantitat.

    Bruch et Ça
    Guardia.
    Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
    poden valer cascun any tro a ….
    Les quals rendes te a violari En
    Ramonet de Mediona.

    Apiera et Agualada.
    (Igualada)
    Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
    a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
    ab los esdevenimens III.m solidos.
    E axi
    poden valer cascun any entre amdos los dits
    locs. 15000 s.
    E totes les dites rendes son assignades al
    noble En R. Folch de sa vida.

    Araprunya.
    Les rendes
    del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

    Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
    E les dites
    rendes son assignades a violari an Galceran Ça
    Cort.

    Tarregona.
    Les rendes de Tarregona
    valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
    E daquestes
    ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
    del castell de Tarregona II.m solidos.
    Item hi pren En F.
    de Manresa perpetuals M. solidos.
    Item hi pren per violari Na R.
    Guascha C solidos.
    E tot lo romanent es assignat al noble
    En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
    Rey.

    Valls et Santa Maria des Pla.
    Les
    rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
    1275 s.
    Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
    E
    les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
    Queralt per raho de les dites cavalleries.

    Cambrils.
    Les
    rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
    Item valen los
    esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
    El senyor Rey
    ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
    solidos quey ha dassignacio los quals pren en
    paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
    li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
    (1)
    Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
    otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
    rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

    La
    Montanya de Prades.
    Les rendes de la Montanya de Prades
    valen cascun any ab los V locs de la dita
    montanya. 20000 s.
    Item los esdevenimens e les
    batlies dels dits locs valen cascun any ab
    les questes tro a. 5000 s.
    E totes les dites rendes
    et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
    Durgell
    per interesse tro sien pagats del
    deute del preu del comdat.

    Monblanch.
    Les
    rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
    5000 s.
    Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
    Les quals
    rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
    muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
    Eleonor
    ).

    Esprats Sent Marti et la Manresana.

    Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
    Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

    Argensola.

    Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


    Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

    Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
    Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
    E totes les
    rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
    en
    Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
    ses cavalleries.

    Timor.
    Les rendes de Timor
    valen cascun any tro a. 560 s.
    En les quals rendes ha assignacio
    En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

    Pallarols.
    Les
    rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

    Muntmaneu
    et Sa Paladella.
    Les rendes de Muntmaneu et de Ça
    Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

    Guardia Palosa.
    Les
    rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

    Puigalt.

    Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

    Sadaho
    et Riber.
    Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
    a. 240 s.

    Sententoli.
    Les rendes de Sententoli
    valen cascun any tro a. 240 s.
    Les rendes de aquests VII locs
    damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
    Berenger Dangleola a XV anys los quals
    comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
    qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
    lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
    senyor Rey
    al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
    les dites rendes cascun any apres los dits XV
    anys.

    Munt Cortes.
    Lo loch de Munt Cortes ha donat
    lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
    ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
    Rey hasi retengut mirimperi et host et
    cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
    anteriores
    )

    Copons.
    Les rendes del loch de
    Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
    sa vida.

    Gaver.
    Les rendes de Gaver poden valer
    cascun any tro a. 150 s.
    En les quals rendes ha perpetuals la
    casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
    E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
    de sa vida.
    (solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
    Jaca, Jacca, Iaca, Iacca
    ).

    Cervera.
    Les rendes de
    Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
    Item los esdevenimens de
    la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
    En
    les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
    noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
    Item hi pren lo
    Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
    senyor Rey hi establi CCCC solidos.
    E ara lo senyor Rey
    en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
    hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
    migeres et I quartera V puyerons dordi a
    raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
    solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
    deles honor per ques fan les dites migeres
    haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
    la terça
    part. Item ha escambiats lo delme del forment
    del dit loch et del ordi et de la mostura et de
    la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
    ta
    batlia cascun any tro a. 350 s. j.
    E en les dites rendes et
    esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
    jaccenses.

    Item hi prenen les sors menors de
    Leyda M. solidos jaccenses.
    Item hi pren En R. Gibos D
    solidos. jaccenses.
    Item Michel Dun Castello CLXXX
    solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
    Item P. de
    Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
    Item
    hi pren En Johan Sanç
    per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
    Item hi
    pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
    diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
    Item
    hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
    dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
    Oscha, De Osca, De Huesca
    )
    Item hi pren En Bernat des Soler de
    Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
    CLXXX solidos.
    Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
    violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
    jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
    cafiz, cahiz, cahizada
    ).

    Item hi pren En Bernat Percasset
    cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
    tot I any CCCLX solidos.
    Item hi pren la nobla dona
    Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
    solidos jaccenses.
    Item Naperici Munter cascun dia per violari
    XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
    Item hi
    a
    Nesteve Ça
    Redorta assignacio de I gran quantitat.
    Item en les dites rendes
    prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
    barchinonenses
    .
    Item hi pren En R. Dabella a violari
    II.m solidos barchinonenses.
    Item de les dites rendes se
    prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
    tot ço quen roman de les dites rendes.
    Item ha
    hom
    a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
    de la caldera et de la mesura.
    En les dites rendes
    son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
    comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
    terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
    tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
    als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
    que tenia hom a la messio de la casa en
    Cathalunya.

    Almasselles.
    Les rendes
    Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
    En les quals
    rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
    E tot
    lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
    cort.

    Guiminells.
    Les rendes de Guiminells poden valer
    cascun any tro a. 70 s.
    E totes les dites rendes ensemps ab
    les peytes questes cenes monedatge
    calonies reensons dost et ab tots
    altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
    la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
    jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
    M. morabetins quel senyor Rey li dona et
    que nols prena en paga del dit deute.
    Almenar.

    Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
    pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
    E
    el
    dit loch tenen los marmessors del noble
    compte Durgell.

    Muntayana. Areny.
    Lo
    loch
    de Muntany es atributat
    et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
    Item Areny altres.
    200 s. j.
    E totes les rendes et esdevenimens daquests II
    lochs dessus dits ab Pallars jusa son
    assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

    Los
    locs
    Dalos et de Meya.
    Valen los locs de la
    terra Dalos et de Meya entre les rendes els
    esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
    Aquest
    loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


    Camerasa Cubells et Mungay.
    Valen les rendes de Camerasa
    et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
    s. j.
    E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
    marmessors del noble comte Durgell.

    Santa Linia et Lorens.

    Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
    any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
    E tenenles los
    marmessors del comte Durgell.

    Tortosa.
    Valen les rendes
    de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
    Tortosa
    te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
    esdevenimens.

    Assi comensen les rendes quel
    senyor Rey ha en lo regne de Valencia
    dassa el Riu de Xuquer e los violaris
    et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
    predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
    et cavallers et altres homens del dit regne.
    Valencia.
    (1).
    ( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
    ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
    los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
    de Valencia
    , pues no precede a cada relación particular de un
    pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
    vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
    uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
    ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
    poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
    que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
    halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
    trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
    que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
    es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
    procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
    especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
    aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
    producir en el total los cambios de cifras.

    Primerament la
    taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
    any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
    Es de la messio
    de casa.
    Item la quinta del peix pot valer cascun
    any tro a. 20000 s.
    Es de la messio de casa exceptats XV.m
    solidos que hi pren la Reyna.
    Item lo fastar tro
    a. 3000 s.
    Es de la messio de casa.
    Item la gabella de
    la sal tro a. 10000 s.
    Pagats violaris et perpetuals et es
    de la messio de casa.
    Item lo terç
    del delme del pa et del vin de la orta de
    la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
    Item lalmudi
    de la dita ciutat. 4050 s.
    Item lo terç
    del delme
    de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
    (hortaliza, hortalíssia)
    Item bany de la moreria de
    la dita ciutat. 1150 s.
    Item la moreria de la dita ciutat. 1520
    s.
    Item valen los marchs los quals se
    paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
    a. 1264 s.
    E son de la messio de casa los marchs dels
    lochs qui son assignats a la messio de la dita
    casa.
    Item munta cascun any lo censal lo
    qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
    Valencia
    . 102... s.
    Son de la messio de casa.
    Item donen
    los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

    Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
    40 s.
    Item munte lo loguer dels obrados de
    la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
    Item ha
    lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
    qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
    atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
    li ha otorgat ques retenga de vida sua
    CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
    lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
    alhóndiga
    ).
    Suma de totes les dites rendes les quals lo
    senyor Rey
    pren cascun any dins la ciutat de Valencia
    axi com per menut son scrites. 79624 s.

    Morella.

    Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
    altres tro a. 31500 s.
    Aquest loch te la senyora Reyna.


    Castello.
    Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

    Son de la infanta dona Elionor.

    Uxo.
    Item
    les rendes Duxo tro a. 8250 s.

    Murvedre. (Murviedro,
    Muro verde
    )
    Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
    Son
    de la messio de casa.
    Item donen los jueus del dit loch
    de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
    Son de la
    messio de casa.

    Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
    Alsira
    )
    Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

    Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
    Item
    donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
    cascun any. 50 s.

    Corbera.
    Item les rendes de
    Corbera tro a. 3050 s.
    Aquest loch es donat al senyor
    Infant don Jacme
    .

    Cullera.
    Item les rendes de Cullera
    tro a. 4300.
    Son del dit senyor infant Jacme.

    Gandia.
    (Gandía)
    Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
    Son
    de la messio de casa.

    Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
    Dínia
    )
    Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
    Son de la
    messio de casa.

    Pego.
    Item les rendes de Pego tro a. 3200
    s.
    Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


    Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
    Item
    les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
    Son de la messio de casa.


    Madrona.
    Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
    Son
    de la messio de casa.

    Biar.
    Item les rendes de Biar tro
    a. 1100 s.

    Sexona. (Jijona, Xixona)
    Item les rendes
    de Sexona tro a. 740 s.

    Bocayren. (Bocairent,
    Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor
    )
    Item les rendes de Bocayren
    tro a. 1300 s.
    Son de la messio de casa.

    Item munten los
    marchs
    dels dits locs uns anys ab altres cascun
    any tro a. 2273 s.

    Bunyol.
    Item les rendes de
    Bunyol les quals nos venen negun any ans o
    cuyl
    (ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
    senyor Rey
    et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
    s.
    Aquest loch te ara lo senyor Infant don
    Alfonso
    al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
    donat.

    Gallinera.
    Item les rendes de Gallinera nos
    venen ans los moros del dit loch donen cascun
    any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
    drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
    II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
    any tro a. 13000 s.
    Son de la messio de casa.
    Item val
    lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
    Son de la
    messio de casa.
    Item lo carnatge tro a. 100 s.


    Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
    Item
    valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
    tro a. 27328 s.
    Son de la Infanta dona Elionor.

    Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
    ha en Xativa encloses e comptats CCCC
    solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
    s. 7 d.
    Item munten cascun any los besans del dit loch
    de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
    solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
    besante, bizantino
    )
    Totes les rendes dels sobredits lochs
    de Xativa
    te la senyora Infanta dona Elionor.
    Suma de
    les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
    Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
    esdevenimens. 11276 s. 11 d.
    Suma de totes les rendes dels
    lochs. 171280. s. 11 d.
    Suma mayor de totes les
    rendes quel senyor Rey ha cascun any en
    lo dit regne de Valencia dessa el riu
    de Xucher
    axi con es scrit per menut et en
    summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
    :
    Xucar, Xúcar, Júcar).

    Burriana.
    Les
    rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
    altres tro a. 7500 s.

    Liria. (Lliria, Llíria)
    Item
    les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
    anys ab altres tro a. 7000 s.
    Item los molins qui
    son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
    per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
    En R. Ça Costa
    valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
    luysmes....

    Alaguar et Exalo.
    Alaguar et Exalo te
    lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
    vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

    Godolest.
    Item
    Godolest te lo dit noble de ça

    / Aquí salta de la página 269 a la 272 /

    han et
    ça mare sobre
    les dites rendes del almudi. 300 s.
    Item pren maestre Pau
    sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
    Darassana. 400 s.
    Item pren Narnau Messeguer sobre les
    rendes del terç
    del delme
    de la orteliça.
    600 s.
    Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
    sobre les dites rendes de la orteliça.
    100 s.
    Item pren en la renda del bany de la moreria
    En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
    hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
    feta tro quels haja donats et assignats
    en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
    Item
    pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

    Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
    per violari. 200.
    Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
    censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
    Item pren la
    muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

    Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
    censal. 100 s.
    Item pren Na Berengere Lulla
    sobre lo dit censal. 1000 s.
    Item pren En Berenguer de
    Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
    Item
    pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
    jueus de Valencia per violari. 1000 s.
    Aquests son tornats
    a la messio de la casa.
    Item prenen los falconers per lur
    quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
    Item
    pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
    (zoco) per violari. 300 s.
    Prenlos lo bisbe
    de Barchinona per lo senyor Rey.
    Item hi pren En
    Jaquet de Leo. 365 s.
    Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

    Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
    Item hi pren En
    Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
    Prenlos
    Aznar de Biesca.
    Item hi pren Narmessen
    muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
    tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
    li deu. 180 s.
    Nols pren ara per ço com es pagada.
    Item
    hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

    Nols pren ara per ço com es pagada.
    Item pren En
    Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
    Aquests
    li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
    taula.
    Item hi prenen Ios falconers per lur
    quitacio. 2000 s.
    Item hi pren En Romeu Gerau en les
    rendes de Castello per violari. 500 s.
    Item hi pren lo dit En
    Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
    Rey. 100 s.
    Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
    rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
    anys ab altres tro a. 400 s.
    Item pren lo noble En
    G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
    Item pren En G. de Canes
    veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
    Son
    de la messio de casa.
    Item hi pren Maestre Berenguer des
    Far. 500 s.
    Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
    senyor Rey.

    Item hi pren Nalfonso Martinez et
    deune fer I cavall armat. 1000 s.
    Prenlos lo bisbe de
    Barchinona
    per lo senyor Rey.
    Item pren Nuguet
    de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
    Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc
    )
    Es mort et axi no prenen
    res.
    Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
    el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
    4 d.
    Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
    bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
    s.
    Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
    Durgell.

    Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
    500 s.
    Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
    que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
    Item prenia
    perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
    del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
    Ilem prenen
    en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
    per les II.es parts del delme. 425 s.
    Item pren En P. Ribalta per
    violari en la renda del erbatge. 1000 s.
    Item hi pren En
    G. dez Vall. 240 s.
    Item pren Narnau Çafont
    per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
    Es
    mort et axi noy prenen res.
    Item hi pren En
    G. Jafer. 1000 s.
    Item hi pren cascun any dels diners de la dita
    batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
    ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
    166 s. 8 d.
    Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
    noble En Bernat de Serria. 3000 s.
    Item hi pren En G. des Freix
    et deune fer I cavall armat. 500 s.
    Es tornat orb et
    axi prenne D solidos a violari.
    Item hi pren En
    Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
    de la dita batlia. 150 s.
    Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

    Item pren En Gonçalbo
    Çabata per
    successio de ça
    mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
    Item hi pren En P. Jacme
    capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
    Item
    hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
    Item hi pren
    Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
    batlia ho qual que sia batle. 400 s.

    Item hi pren En Bernat Dargençola
    savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
    (damuntdita) batlia. 50 s.
    Item hi pren lalcayt de
    la moreria de Xativa. 200 s.
    Item hi pren lalcadi. 50 s.

    Item el Salt el Çahat
    Medina
    . 30 s. (zalmedina, çalmedina)
    Item
    hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
    Item pren lo
    batle general
    del Regne de Valencia per son salari
    en les rendes de la batlia. 4500 s.
    Item hi pren lo batle
    de Bunyol. 100 s.
    Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
    loch.

    Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
    en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
    Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

    Les
    quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
    del regne de Valencia.
    Primerament pren lalcayt del
    castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
    Item
    lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
    Item lalcayt Duxo. 2000 s.

    Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
    Item lalcayt de Madrona. 2700
    s.
    Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
    Item lalcayt de Deuia.
    2500 s.
    Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
    Item lalcayt de
    Sexona. 700 s.
    Item lalcayt de Biar. 2000 s.
    Item lalcayt de
    Penecadell. 1000 s.
    Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
    Item pren
    lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
    Item
    lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
    Item lalcayt del castell
    de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
    entre forment et paniç
    que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
    a. 500 s.
    Suma daço ques paga per les dites
    guardes. 30100 s.
    Suma mayor de tots los violaris et de
    totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
    de Valencia. 77925 s. 10 d.

    E munten les rendes axi com son
    assumades. 250918 a. 11 d.
    E axi equalat aquest
    compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
    any foren venudes. 172988 s. 1 d.

    Assi comensen les rendes
    quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
    Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
    de Novella e de Asp.

    Primerament lo dret
    del quirat de la Duana dels moros de la vila
    Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
    calonies et alquieda abatuts salaris et messions
    pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
    14500 s
    Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
    dit loch ço es lo dret quels mercaders
    cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
    cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
    sherif ?
    )
    Item pot valer cascun any lo dret quis
    cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
    salari del cullidor. 2000 s.
    Item munta cascun any lo dret
    de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
    de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
    4500 s.
    Item pot valer cascun any latzaque quels
    dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
    dels collidors tro a. 500 s.
    Item poden valer
    cascun any les gallines quels dits moros paguen al
    senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
    s.
    Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
    500 s.
    Item poden valer les almaçares en que fan loli
    los dits moros tro a. 100 s.
    Item pot valer laygua
    quel senyor Rey ha en Elch lo
    qual se ven es pertex per cascun dia als
    moros de les alqueries del dit loch Delch
    abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
    tro a. 4000 s.
    Item pot valer lalbayat ço
    es lo dret que paguen los moros del dit loch per
    la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
    blanca
    )
    Item pot valer lalmagran quels dits
    moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
    collidor. 14500 s.
    Item pot valer cascun any lalfarda
    (alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
    tro a. 7000 s.
    Item pot valer lalahbeç de les
    mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
    Item
    val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
    lo qual te Nalfonço G. 200 s.
    Item pot valer la
    tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

    Item es lo tribut quels juheus del dit loch
    paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
    Item pot
    valer lalbufera (albufera) Delch cascun
    any tro a. 500 s.
    Item poden valer los delmes quels
    moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
    s.
    Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
    les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
    terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

    Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
    Alicante
    ) tro a. 3500 s.
    Item pot valer laçoc
    (açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
    loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

    Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
    a. 500 s.
    Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
    cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
    Item
    donen cascun any los juheus del dit loch de
    Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
    Item poden
    valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
    1500 s.

    Suma major de totes les rendes quel
    senyor Rey ha en la dita partida del regne de
    Valencia
    . 68333 s. 4 d.

    Les quantitats deius
    scrites se paguen cascun any per retinencies
    dels castells et lochs de la dita partida del Regne
    de Valencia.


    Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
    per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
    Item Garçia
    Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
    Item
    Berenguer de Maçanet per
    retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
    Item En Gombau de
    Tramaçet per retinencia del
    castell de Alacant. 5000 s.
    Item P. Loppes de Rufes per
    retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
    Item lo
    senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
    (Cartagena) prenen cascun any per lo delme
    de les rendes Delch. 1000 s.
    Item pren Nalfonço
    G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
    dita alcaydia. 800 s.

    Aquests son los salaris
    ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
    de Valencia.

    Primerament pren Narnau Torrelles per salari
    de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
    Item pren cascun any lo
    assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

    Item pren per salari cascun any lo batle general per
    salari de la batlia. 2000 s.
    Item Domingo Ponçano
    per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
    Item Bernat Ça
    Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
    Item pren lescriva
    de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
    Item
    Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
    (moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

    Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
    alcaldia lur. 180 s.
    Item pren Nalmoxerif (lo
    almoxerif, I.´almoxerif
    ) per salari com es alarif dels
    moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
    paguen al senyor Rey. 150 s.

    Aquests son los
    violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
    en la dita partida del Regne de Valencia.

    Primerament pren En
    Ponç de Matero quel senyor Rey
    li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
    Aquests pren ara la
    casa.
    Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
    s.
    Item Domingo Ponçano
    per violari cascun any. 1000 s.
    Item Johanet fill et hereu
    den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

    Item Johan Pereç
    de Vesques per violari
    cascun any. 500 s.
    Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
    cascun any per violari. 500 s.
    Item Narrigo de Quintavall per
    violari cascun any. 1000 s.
    Item Michel Garçia
    de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
    Item P. de Muntpaho
    correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
    Item G. des Soler
    correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

    Aquestes son les
    assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
    dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

    Primerament
    al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
    podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
    la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
    quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
    a. 25000 s.
    Aquests pren ara la messio de la casa.
    Item an
    Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
    li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
    retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
    Aquests
    pren ara En F. des Cortey.
    Item an Pero Michel quel senyor Rey li
    mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
    Item an
    Michel Martineç vehi
    Delch cascun any. 150 s.
    Item an Berenguer de Puig
    Molto
    quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
    placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
    Item son
    assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
    vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

    Les
    quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
    esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
    castells.

    Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
    4000 s.
    Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
    Item als
    murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

    Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
    partida del Regne de Valencia per retinençes
    de castells et de locs et per salaris de
    officials et per violaris et per assignacions
    axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
    E
    munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

    E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
    ne fallen. 12917 s. 6 d.

    Aquestes son les rendes quel
    senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
    Dasp. (de Asp)

    Ella.

    Primerament munta
    cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
    cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
    12895 s. 9 d.
    Item munta latzaque del bestiar del dit loch
    cascun any tro a. 300 s.
    Item munten les gallines
    quels moros del dit loch donen cascun any tro
    a. 300 s.
    Item munten les cabeçes
    quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
    2000 s.
    Item munten les tafulles del safra et del
    alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
    que sembren IlII diners que poden valer cascun
    any tro a. 50 s. (tahulla)
    Item munten los
    delmes
    ab la alfacra quels moros del dit
    loch donen al senyor Rey cascun any tro
    a. 3000 s.
    Item munta cascun any latarif (atarif) a
    la part del senyor Rey tro a. 50 s.
    Item munta
    lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
    cascun any tro a. 50 s.
    Item munta lalbeçre
    (albeçre)
    cascun any tro a. 10 s.
    Item val cascun
    any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
    Item
    val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
    a. 400 s.
    Item valen cascun any los molins del dit
    loch de Ella tro a. 350 s.
    Item munta lo
    tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
    s.
    Item munta cascun any lo quirat qui
    es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
    venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
    Item valen
    cascun any les calonies quels dits moros paguen
    tro a. 4000 s.

    Suma de totes les rendes quel
    senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
    a. 23705 s. 9 d.
    Novella.

    Primerament munta lalmagran
    quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
    12173 s. 3 d.
    Item val latzaque quels moros del dit loch donen
    cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
    Item valen les gallines
    quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
    Item munten les
    cabeçes quels dits moros
    paguen cascun any tro a. 1500 s.
    Item valen les tafulles del
    safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

    Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
    donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
    Item val latarif a la
    part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
    Item val lalcanaxer
    quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
    Item valen los
    molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
    Item val
    lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
    loguer tro a. 60 s.
    Item val lalcahieda
    cascun any tro a. 500 s.
    Item val lo quirat quels dits moros
    paguen cascun any tro a. 3200 s.
    Item valen los bayns
    del dit loch cascun any tro a. 400 s.
    Item
    poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
    s.
    Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
    loch de Novella.
    22303 s. 3 d.

    Asp.

    Primerament
    val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
    Item
    val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

    Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

    Item valen les cabeçes del
    dit loch cascun any tro a. 1100 s.
    Item valen les tafulles del
    safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
    Item valen los
    delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

    Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
    delme
    de la venema.
    100 8. (verema, vendimia ?)
    Item latarif a la part del
    senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
    Item val lalcanaxer quels dits
    moros donen cascun any tro a. 30 s.
    Item valen les rendes del
    quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

    Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

    Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
    a. 2000 s.
    Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
    en lo loch de Asp tro a.
    13530 s.
    Suma mayor de totes
    les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
    Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

    Aquestes son les
    quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
    rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

    Primerament
    al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
    locs.
    54000 s.
    Puys fo ordinat que
    preses et agues totes les rendes et esdevenimens
    dels dits III locs.
    Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
    delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
    Item
    an Pelegri de Muntagut per retinença
    del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
    Item an Michel
    de Libia per retinença del
    castell de Ella cascun any. 2500 s.
    Item pren lo batle
    per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

    Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
    meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
    200 s.
    Item als moros de Novella a ops de lurs
    mesquites cascun any axi com han acustumat
    et han ne carta de confermacio de la senyora
    Reyna
    de bona memoria. 80 s.
    Item als pobladors de la Mola
    quel senyor Rey lur mana donar cascun any
    en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
    dalcandia et altres VII cafis de panis
    que valen cascun any tro a....

    Assi
    comensen les rendes quel senyor Rey ha en
    Arago et los violaris et assignacions que
    per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
    prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
    cavallers et altres homens del Regne de Arago.


    Terol et ses aldeas.

    Primerament es
    la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
    (Teruel)
    E daquests pren el Judes M.
    solidos per son ofici cascun any.
    Item hi pren CC
    solidos per cullir la peyta.
    Item hi prenen IIII
    alcaldes CCCC solidos.
    Item VIII jurats DCCC solidos.
    Item
    lescriva del consell C solidos.
    Item IIII andadores
    CC solidos.
    Item II saigs LX solidos.
    Item I cridador
    C solidos.
    Item el consell de la vila de Terol per armes
    CCC solidos.
    Item el Justicia XL solidos.
    Suma de ço
    que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
    jaccenses.
    E axi romanen cascun any de la dita
    peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
    E aquests te assignats
    lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
    Item
    lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
    noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
    ab la dita peyta et ab les altres rendes de
    Terol exceptades les rendes deius scrites les
    quals no son assignades al dit noble (1).
    (1) Siguen aquí dos
    párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
    los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
    renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
    al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
    aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
    de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
    aparecerá más adelante.

    Item an Rodrigo Gil Tari vehi
    de Saragoça
    per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
    Item a
    don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
    solidos.
    Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
    cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
    Suma
    de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
    E axi
    es egual la reebuda del dit tribut a les dites
    assignacions.
    Item la tintoria de Terol val cascun any tro
    a. 70 s. j.
    Item donen los moros de Terol per trahut
    cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
    besant.
    Aço
    te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
    CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



    Salines de Arcos.
    Les salines de Arcos poden valer cascun any
    tro a. 8000 s.j.
    Primerament hi pren …. per la decima C
    solidos jaccenses.
    Item la guarda de la sal cascun any CCC
    solidos jaccenses.
    Item la Confedria dels cavallers de
    Terol I. solidos jaccenses.
    Item la Candela de la esgleya
    mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

    Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
    Dalbarraçin
    CCC solidos jaccenses.
    Aquestes quantitats que son en
    summa
    DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

    Albarraçin.

    Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

    Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
    solidos.
    Item Johan Dias altres CC solidos.
    Romanen
    CCCC solidos.
    Item el montatgo te En Farran
    Loppes Daredia
    (de Heredia) per M. solidos quel
    senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
    dit muntatgo valla mes o menys et part
    los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
    guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
    dels aldeans.
    Item la peyta de los moros que es cascun
    any. 200 s. j.
    E axi romanen que venen a ma del batle
    DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
    dit castell Dalbarraçin
    et dasso hia letra del senyor Rey.
    Item
    lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
    et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
    (adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
    solidos.

    Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
    Valen les
    rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
    E aquests pren En R.
    de Bolas
    en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
    any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
    en los diners del
    erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

    Huesa
    e ses aldeas.
    Primerament donen los homens
    de Huesa et de ses aldeas cascun
    any per tribut.
    3000 s.
    E aquests pren lo noble Nartal
    Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

    Item pot muntar la sofra et els erbatges
    et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
    loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
    los moros per dret tro a CCC solidos.
    E exi
    es per tot aço.
    800 s.
    Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
    (Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
    cavalleria et mige.

    Darocha et ses
    aldeas.

    Primerament donen los homens de les
    aldeas de Darocha cascun any per peyta.

    10000 s.
    E daquests pren el judes cascun
    any per son salari CC solidos.
    Item ne prenen
    cascun any VII jurados DCCC solidos.
    Les quals II.es
    quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
    E aquests pren lo
    noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
    Item val
    el merinado cascun any tro a. 2000 s.
    E
    aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
    los ha donats en beneplacitum menys de
    negun serviy.
    Item val el peatge et el pes
    et los morabetins de les taules de la carniceria et el
    loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
    la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

    E daquests pren Garçia
    Ferrandes per retinença
    del castell de Rodenas M solidos.
    Item per II.es
    cavalleries altres M solidos.
    Item hi pren Exemen Sanxes
    Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
    del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
    Item hi
    pren Johan Remires per retinença
    del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
    Item hi
    pren ell meteix a violari CCC solidos.
    Item hi pren Gombau
    de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
    E axi abatudes
    les dites quantitats romanen CC solidos.
    Item los moros de
    Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
    Item
    donen calonies quan hi venen.
    Los dits DCCXXX
    solidos solia pendre Garçia
    Simon
    a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
    dit Garçia Simon el
    senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
    quel dit En Garçia Simon
    devia.
    Item los cussols del blat poden valer cascun
    any tro a. 300 s.
    E aquests semblantment son assignats a pagar
    los deutes del dit En Garçia
    Simon tro que sien pagats.
    Item hi son les salines de Oyos
    negros
    (Ojos negros) que es aldea de Darocha
    et valen cascun any tro a. 1000 s.
    E aquestes diu En Gonçalvo
    Garçia que li ha donades
    per heretament per tots temps.

    Calatayu et ses
    aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
    Kalat Ayud, etc.
    )
    Donen cascun any los homens de les
    aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
    E
    daquests prenen cascun any los monges de
    Huerta CCCL solidos.
    Item hi prenen los VI
    adalentados et lescriva de les aldeas
    sengles morabetins que munten cascun any XLIX
    solidos.
    Tot lo romanent pren lo noble En Johan
    Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
    per XVIII cavalleries.
    Item val cascun any lo
    peatge et el pes tro a. 15000 s.
    E daquests
    ha cascun any el Temple CCC solidos.
    Item hi
    te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
    solidos per cavalleries ad beneplacitum.
    Item D solidos a
    violari.
    Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
    lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
    totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
    Tot lo
    romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
    del dit loch ab ses aldeas te la senyora
    Infanta dona Elianor
    qui ho te per cambra.

    Salines de
    Pedra.
    Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
    quals ha la terça part et
    aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

    Santos.

    Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
    Aquests pren
    En Gonçalvo Garçia.


    Cetina.
    Donen los homens de Cetina cascun
    any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
    E te aquests lo
    noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
    Fariça
    (Fariza) ab ses aldeas.
    Primerament paguen cascun any al senyor
    Rey los homens de la vila de Fariça
    et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
    Aquests
    te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
    per X cavalIeries.
    Item val el peatge cascun any
    tro a. 1900 s.
    E daquests pren En Gonçalvo
    Garcia
    cascun any per retinença
    del castell de Fariça M
    solidos.
    Item en Gonçalvo
    Roys
    de Fariça D solidos
    per retinença del castell de
    Bordalua DC solidos.
    Item donen los moros de Fariça
    cascun any per tribut. 500 s.
    E aquests son assignatas a la
    retinença del dit castell a
    compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
    Garçia per la dita retinença.

    Item poden valer les calonies de cristians et de moros
    et homicidis tro a. 400 s.

    Taressona.
    (Tarazona)
    Val el peatge et les saques ab
    lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
    ab lo dret dels cussols del almudi del pa
    et la leuda de la carniceria dels moros cascun
    any tro a. 7000 s.
    E daquests te assignats lo noble En Pero
    Dayerbe XIII cavalleries.
    Item ne pren lo batle per
    dret de les saques tro a. M solidos.
    Et axi no
    basten.
    Item es tribut que donen los moros cascun
    any. 600 s.
    E daquests prenen perpetuals les monges del
    monestir de Tolobres CCL solidos.


    Item en Gil Darada cascun
    any per cavalleries CC solidos.
    Los romanens que
    son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
    Eximen, Gimeno, de Foces
    ) per ses cavalleries.
    Item
    pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

    E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
    ses cavalleries et en defelliment dasso
    sobre lo peatge et les saques de Borja.


    Torrellas.
    Donen cascun any per peyta los
    homens
    del dit loch. 1200 s.
    Aquest loch te En
    Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
    feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
    dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
    per interesse del dit preu.

    Sent Marti. (San
    Martín
    )
    Aquest loch te el noble Nartal
    de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


    Los Fayos.
    Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
    a. 1600 s.
    Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
    retinença del castell del dit
    loch M solidos.
    Els romanens DC solidos pren en paga del preu
    quel senyor Rey li deu per
    la compra daquest loch.

    Senta Creu. (Santa Cruz)
    Aquest
    loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
    Empero solia mes
    valer mas es despoblada.
    Aquestes rendes pren Martin
    Xemenez de Vera
    per interesse del preu quel senyor Rey li
    deu per lo loch de Los Fayos.

    Mallon. (Mallón)
    Donen
    cascun any per tribut 1000 s.
    E daquests pren cascun any En
    Lopp Sanxes de Luna per retinença
    del dit castell de Mallon D solidos.
    Item ne pren dona
    Maria El Moral
    veyne de Taressona per violari CCC
    solidos.
    Del romanent que son CC solidos lur ha feta
    gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
    loch
    es pobre.
    Item hia lo senyor Rey
    heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
    renda tro a. 400 s.
    E aquest heretament te Pero
    Martines de Calatayu
    scriva del senyor Rey.


    Borja.
    Primerament lo tribut et la peyta
    que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
    E aquests
    pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

    Item donen los moros del dit loch cascun any
    per tribut. 3000 s.
    Aquests pren lo noble Nartal de Luna
    per VI cavalleries.
    Item poden valer cascun any los
    drets de les saques ab les tendes et ab
    les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
    cussols del almudi del pa et ab alcuns
    altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
    Dels quals
    pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
    del castell de Borja M solidos.
    Item ne pren Fortaner de
    Binyech
    per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
    Item ne
    pren Pero Pereç
    Dalcolega
    per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
    meses
    D solidos.
    Lo romanent que es tro a M
    solidos pren lo batle general.
    Item pot valer lescrivania
    et lalfaquimat et el sapsala cascun any
    tro a. 300 s.
    E daquests te En Ferrando porter
    del senyor Rey a violari CC solidos.
    EIs romanens
    pren lo batle general.
    Item havia lo senyor Rey el
    dit loch de Borja I heretament ço
    es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
    et aquest heretament solia esser de la retinença
    del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
    tots temps al noble Nartal de Luna.

    Magallon.
    (Magallón)
    Donen los homens de Magallon cascun any per
    peyta et per questa et per azembles et per
    cavalleries. 3000 s.
    Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
    (Cornel) per VI cavalleries.

    Saragoça.

    VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
    cascun any tro a. 3000 s.
    Item val la renda del
    almudi del pa de Saragoça
    ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
    Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
    Item val cascun any lo
    pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
    Item val la tintoreria tro
    a. 300 s.
    Item val el fusiello del oli. 130 s.
    Item
    lanfondega de la dita ciutat 130 s.
    Item les rendes de
    Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
    valen tro a. 200 s.
    Suma daquestes rendes. 14460 s.

    E aquests pren lo merino de Saragoça
    et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
    romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

    E part aço
    pren lo merino tots los homicidis et calonies
    de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
    Item
    es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
    any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
    solidos. 3000 s.
    Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
    cavalleries.
    Item oltra aço
    poden valer les escampadures del almudi del blat ab
    ço
    que les gens donen a les mesures oltra eIs
    cussols et teho Martin de la Loça
    a violari tro a. 800 s.
    (quitis.)
    Item val
    lescrivania del salmedinat (çalmedina,
    zabalmedina, zalmedina
    ) de
    Saragoça la qual es del senyor
    Rey tro a. 900 s.
    Aquesta scrivania ha
    donada el senyor Rey entre Domingo Johan
    e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
    la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
    tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
    Item el peatge
    de Gallur pot valer tro a. 500 s.
    Aquesta pren lo
    noble En Pero Martineç
    de Luna
    per I cavalleria et prenlos per ma del
    merino de Saragoça.


    Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
    Paguen los
    homens
    del dit loch cascun any per cavalleries.
    2000 s.
    Item paguen cascun any per cena. 300 s.

    Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
    ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
    ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


    Epila. (Épila)
    Donen cascun any al senyor
    Rey los homens del dit loch. 2000 s.
    Item donen per
    peyta cascun any. 1000 s.
    Item val cascun
    any lo peatge del dit loch ab la leuda de
    la carniceria e veno el batle general et
    pren los diners el merino de Saragoça
    tro a. 660 s.
    E daquests pren En Felip de Boyl
    per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
    Item ha el (senyor
    Rey
    ) en Grizenich un heretament quis te per lo
    senyor Rey a cens de II cafis de forment et
    prenlos el merino de Saragoça.

    Ricla.
    Donen
    cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
    any. 2000 s.
    Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
    per VII cavalleries.
    Item val lo pes et els cussols
    et la carniceria et el mercat del dit loch tro
    a CC solidos.
    E prenlos el merino de Saragoça:
    axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


    Nuelia.
    Donen cascun any per peyta. 500 s.
    Item
    donen per exericança et per altres rendes quel
    senyor Rey hia altres. 500 s.
    Aquests pren lo
    noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
    quel senyor li deu.

    Aranda.
    Donen cascun any los
    homens
    del dit loch per tribut lo dret ques
    segueix ço es que tota casa en que estien marit et
    muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
    et mig forment.
    E donen los moros del dit
    loch exericançes et algunes sofres et
    albaquella et tributs de forns et de molins et
    donen lo quart del fruyts del rega et
    dels fruyts del seca el quint. Item donen
    cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
    temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
    ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
    a. 3500 s.
    Aquest loch te el noble En Pero
    Ferrandes
    per IX cavalleries.
    El castell del dit loch
    te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
    Ferrandes de Ixer
    . E pren per retinença del dit castell en les
    salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

    Illuaca
    (Illueca).
    Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
    perpetualment a serviy de III cavalls armats.

    Roda.
    (Rueda)
    Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
    1000 s.
    E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
    cavalleries.
    El castell de Roeda te En Martin Loppez de
    Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
    del dit loch et lort del castell et laretament
    daquell castell. E el peatge et la leuda
    que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
    solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
    que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
    castell poden valer tro a. 1500 s.

    Alago. (Alagón,
    Alagon, Alagó
    )
    Donen los homens del dit loch
    cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
    (Tauste) per jou de besties cosa certa et per
    exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
    cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
    menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
    E
    aço te el
    noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
    Item lo
    peatge
    ab lalmudi et tributs de tendes
    pot valer cascun any tro a. 850 s.
    Item lo
    fusiello
    cascun any tro a. 50 s.
    Item lo
    tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
    Suma
    daço (1). 1200 s.
    (1) En esta suma no se comprende la
    primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
    el códice.
    Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
    muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
    en paga de son exovar. (ajuar ?)

    Vall
    de Roures
    . (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
    Beseit
    )
    Lo dit loch ab tot sos
    termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

    Suera
    et ses aldeas. (Çuera,
    Zuera)
    Donen cascun
    any per peyta et per tribut. 14000 s.
    E aquests pren lo
    noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
    E part aço
    ha el senyor Rey en Suera lo
    tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
    del pa. Item los pares de la cassa ço
    es cunills et perdius que paga cascun
    cassedor I perell en cascun any. Item les
    calonies del mont. E pot valer tot aço
    cascun any tro a. 300 s.
    E aquestes rendes te Pero
    Xemenez …. lendaça
    qui hi pren a violari CC solidos.

    La Pena de Catavello
    ab la honor et ab Jas et ab
    la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
    Dagues
    ensemps ab lo castell de la Pena et
    pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
    s.

    Almudevar et ses aldeas que son
    aquestes:
    Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

    Donen cascun any per peyta. 10000 s.
    Te ho lo
    noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
    Artal d´Alagó
    )
    Item cascun cassador de perdius
    o de cunills donen cascun any sengles perells

    et pot valer tro a. 40 s.
    Item hia una Torra
    de muli que dona lo senyor Rey an Johan
    Dalmudevar
    porter et fan cascun any II perells de
    capons.
    Aço
    pren lo batle general.


    Bolea.
    Donen cascun any per tribut. 2000 s.
    Et C
    cafis de forment.
    Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
    ordio, hordeum, ordeum
    )
    Suma que pot valer tot aço.
    3500 s.
    Aquest loch jassia que valla molt
    mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
    solament.

    Loarre.
    Los homens daquest loch
    solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
    foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
    Saragoça
    no peyten sino.
    1000 s.
    E aquesta pren En
    Blasco Peres des Lor ço
    es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
    els romanens D solidos per retinença
    del dit castell. E ell te el dit loch ab
    totes ses calonies.

    Luna.
    Les rendes daquest
    loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
    son privilegiats que donen cosa certa per jou de
    besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
    donen tro a. 800 s.
    Item el peatge del pont de
    Luna
    pot valer cascun any tro a. 80 s.
    E aço
    te Pero Garçes
    Matafogo
    a violari.

    Tahust. (Tauste)
    La
    peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
    Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
    per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
    terra.
    E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
    Item pot
    valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
    Compas
    et ab los cussols tro a. 600 s.
    E
    daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
    Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
    cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
    Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
    li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


    Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
    Pot valer
    lerbatge et el peatge et les
    saques et la meytat de les calonies del munt
    cascun any tro
    a. 2800 s.
    Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
    Durrea
    per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
    Dangleola
    muller sua.
    Ara ho te lo
    senyor Infant don Jayme
    quil reemi del dit
    noble.

    Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
    un castillo, etc.
    )
    Solien donar cascun any los
    homens
    del dit loch per cavalleries. 4000 s.
    E
    puys lo senyor Rey privilegials que
    pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
    certa
    ). E
    apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
    dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
    Item
    ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
    tro a. 170 s.
    Aquests pren lo noble En Pero
    Martinez de Luna
    en paga de ses cavalleries.
    Item hia
    lo senyor Rey un poch daretament que li fo
    confiscat et pot valer de renda cascun any tro
    a. 10 s.
    Aquests pren lo batle general.
    El dit
    heretament pot valer tro a CL solidos.
    Item lo
    castell del dit loch te En Johan Garçes
    a violari.

    Biel.
    Donen cascun any los cristians
    peyteros per tribut I cafis de forment et altre
    dordi per jou de besties et arroves de blat de les
    cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
    pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
    jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
    dels altres jueus. 1000 s.
    Aquestes rendes pren lo noble
    En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
    de dona Sibilia Dangleola muller dell.
    Ara lo
    te lo senyor infant don Jayme qui la
    reemut.

    Longares et Ivardues.
    Les
    rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
    noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
    Item
    donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
    mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


    Assotiello e Orocal.
    Aquests lochs
    son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
    del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
    s.

    Lobera.
    En aquest loch no estan sino
    pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
    E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
    pus de. 20 s.
    E aquest loch te el noble En
    Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

    Çer
    castiello.
    Çer
    castiello
    que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
    el castiell et el munt. E aquest
    castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
    beneplacitum. E pren per retinença
    del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
    que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
    pot valer tro a. 200 s.
    Item val lerbatge tro
    a. 900 s.
    Aquests pren lo batle general.

    Urries.

    Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
    s.
    Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
    cavalleria.
    Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
    cascun any. 20 s.
    Aquests pren lo batle general.

    Rendes
    de Sos.
    Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
    han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
    ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
    solidos donen axi mateix III solidos.
    Item dona tot lo
    consell C kafis del blat meytat forment
    et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
    Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
    s.
    Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

    Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
    per lo senyor Rey ad beneplacitum.

    La Reyal.
    Los
    homens
    daquest loch son franchs de totes
    coses et vense el peatge del dit loch tro
    a. 800 s.
    Aquests pren En Ferrando frare del senyor
    Rey
    en paga de ses cavalleries.
    Item les saques
    del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
    s.
    Aquests pren lo batle general et son assignats an
    Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

    Hisurre.

    Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
    Aquest
    loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
    cavalleries ad beneplacitum.

    Merinado de Jacca.
    Puypintano
    Unduespintano et Castiello qui peyten
    ensemps.
    Donen per tribut cascun any per cena
    et per peyta. 1000 s.
    Aquests lochs te En Gombau
    de Tramesset
    per II cavalleries.

    Ruesta.
    Solien donar
    per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
    cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
    besties.
    Item hia lo senyor Rey un forn.
    E aquest loch te el
    noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


    Tiermas. (Termas)
    Donen per tribut tots los
    homens
    qui ha casa II solidos cascun any et
    pot valer tro a. 800 s.
    Item hi solia haver I forn lo
    qual es darrocat. (enderrocat)
    Los homens del
    dit loch son franchs a temps de tota re la qual
    franquea no es encare complida.

    Escho. (valle
    de Echo ?
    )
    Donen cascun any per tribut. 500 s.
    Aquest loch
    te Michel Pereç Darbe a
    violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
    Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
    dit loch.

    Artieda.
    Donen cascun any per tribut C
    kafis de blat meytat forment et meytat
    ordi.
    Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
    et sos fills dius certes condicions et encare
    el senyor Rey nol ha cobrat.

    Vila
    real.
    Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
    cascun any.
    E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
    cavalleria et no hi basta.

    Lorbes.
    Donen los homens qui hi
    han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
    Aquest
    loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


    Salvaterra.
    Donen per cascuna casa II solidos per cascun
    any.
    E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
    cavalleries et no hi basta la renda.
    Lo castell del dit loch te
    Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
    retinença M solidos ço es D
    el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
    romanens D solidos en les salines de Remolins.

    Ansso (Ansó)
    ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

    Donen cascun any per tribut. 1000 s.
    Aquests pren el noble En
    Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

    Verdun.
    Donen
    per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
    Aquests pren el noble
    En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
    Item pot valer lo
    mercat del dit loch tro a. 300 s.
    Aquest mercat te a violari G.
    de Seta.

    Xivaregay.
    Donen cascun any per peyta.
    1000 s.
    Item C kafis de forment.
    Item hia el senyor Rey
    vinyes et heretament.
    Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
    s.
    Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
    Gar
    çes per
    interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
    qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
    solidos jaccenses.

    En la vall de Echo son aquests lochs et
    peyten ensemps:
    Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

    Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
    La
    dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

    Vilanova
    Larraç Suesa Bosa.
    Aquests
    lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
    cavalleria.

    La vila et la vall de Arues.
    La dita vila et
    vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
    et no hi basta.
    En la vall Daysa son aquests locs et
    peyten ensemps:
    Aysa Siyunas Esposa.
    Aquests
    III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
    LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
    Aqueste pren el
    noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

    Arahues de
    Solano. (Araués, Aragüés)
    Donen cascun any per peyta.
    130 s.
    Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
    cavalleries.

    Sagua.
    Donen per peyta cascun any IIII cafis
    de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
    retinença del castell de
    Grossi.
    Item pren lerbatge del puig del
    castell que val tro a. 30 s.
    E el dit castell te I hom per
    lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

    Oscha. (Huesca,
    Osca, Wasqa, Uesca, etc...
    )
    En la ciutat de Oscha es el
    peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
    de la pobla del senyor Rey trahuts
    de les açitanes.
    E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
    Item
    donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
    Aquest loch te per
    cambra la senyora Infanta dona Elianor.
    Les quantitats
    dius scrites se paguen cascun any
    perpetualment de les dites rendes de Oscha.
    Primerament per
    adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
    any M solidos.
    Item a la prebosteria cascun any DCC
    solidos.
    Item al Temple MDXL solidos.
    Item al batle
    major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
    Item
    al batle de la moreria per son salari CC solidos.
    Item al noble
    En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
    muller M solidos.
    Item al abat de Muntarago per una tenda
    que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
    solidos.
    Item al scriva que scriu les rendes quan
    se venen per salari seu XX solidos.
    Item als jurats Doscha
    per ço com venen la hon les rendes se venen C
    solidos.
    Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
    ciutat et en encant X solidos.
    Item a I jueu corredor
    qui crida la venda de la alcaçeria
    et de los baldraseros Xll diners.
    Item al
    savalaquen de les aventures de la moreria per raho
    de sos arienços
    ço es que ha de XII diners III malles.
    Item del
    romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
    quart de XII diners III diners.

    Ciutat de Jacca.
    En
    Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
    de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
    que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

    Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
    sia que valla mes o menys.

    Campfranch.
    (Campfranc, Campo franco, Canfrán)
    Donen per peyta cascun
    any. 500 s.
    Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
    una cavalleria.
    Item lo peatge del portal de Campfranch et
    del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
    saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
    En
    aquests ha les assignacions quis seguexen.
    Es assaber lo noble
    Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
    Item lo
    noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
    solidos.
    Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
    que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
    et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
    del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
    Item
    prenhi la retinença del
    castell de Verdego lo qual te Garçia
    de Vera
    per les retenes del matrimoni de la Infanta de
    Castiella
    et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
    Item
    prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
    mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
    solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
    (Lanuza) et Johan Ferrer.
    Item lo noble Nexemen de Fosses
    per una cavalleria D solidos.
    Item el castell de Camdalxu
    que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
    en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
    ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
    III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
    de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
    cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
    del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
    Item pren Bernat
    Guasch
    (Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
    a violari CCC solidos.
    Suma per tot aço
    IIII.m DCII solidos.
    Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
    batle general.

    Camp de Jacca ab la honor.
    Te ho el noble
    En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


    Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

    Te
    ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
    basta.

    Vull prop Jacca.
    Los homens daquest loch
    donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
    10
    morbetins.
    Aquests te En G. de Jacca a violari.

    Biescasa.
    (Biescas)
    Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
    per I cavalleria et no hi basta.
    Item lo mercat et els
    cussols poden valer et prenlos el batle general
    tro a. 100 s.

    Vall de Tena.
    Donen cascun any per peyta.
    1000 s.
    Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


    Castellar.
    Los homens daquest loch donen cascun any per
    peyta. 4000 s.
    Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
    cavalleries.
    Item hia lo senyor Rey lo
    peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
    a. 200 s.
    Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
    per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
    cavalleries.
    Item val sal de compas de Castellar tro
    a. 80 s.
    E aquests pren lo merino.

    Merinado de
    Exea.
    Los homens del dit merinado son franchs per
    privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
    Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
    II.m ovelles et aço
    ven lo batle general cascun any et pot valer tro
    a. 2500 s.
    E en aquests ha assignacio En R.
    de Bolas
    en paga tro a concurrent quantitat de M
    solidos que te a vida sua per retinença del castell
    Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
    solidos.
    El romanent es assignat a la obra de les cases de
    Exea.
    Item val el peatge del dit loch tro a.
    200 s.
    Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
    (Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
    per II.es cavalleries.
    Item poden valer les saques et els
    cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
    la Marcuara tro a. 150 s.
    Aquests pren lo batle
    general.

    Morello.
    Donen cascun any per peyta o
    tribut. 2000 s.
    Te ho Nexemen Cornell per IIII
    cavalleries.

    Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
    Belsué)
    Donen cascun any per tribut. 150 s.
    Teo
    En Gil de Jacca a violari.
    Item hia un heretament
    que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


    Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
    (Peña)
    Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
    La Mesa. 200 s.
    Item los homens de Lusar. 17 s.
    E I cafis
    IIII quartans dordi.
    Item cascuna casa I gallina
    que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
    Item lo
    carnatge et les calonies.
    Suma que pot muntar per totes coses.
    300 s.
    Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
    del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
    Eulalia ad beneplacitum.

    Sarayena ab ses
    aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
    Los homens de
    Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
    12000 s.
    Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
    cavalleries.
    Item hia II molins et II forns. Item peatge
    et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
    E totes
    aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

    Suma daço. 14500
    s.
    Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
    E oltra
    asso pren En Johan de Vallés a violari en los
    cussols del mercat II quartans
    de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

    Item en lo terme del dit loch ha salines
    de compas
    que valen tro a. 50 s.
    Aquests pren lo
    batle
    general.
    Item lo muntatgo te Johan de
    Cerenyene
    et donen cascun any los quals pren lo
    meri
    de Oscha. 20 s.

    Nocito et sa
    honor.
    Los homens daquest loch donen cascun
    any 450 s.
    Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
    et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
    vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
    que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
    solidos et que el de miga no prena lo
    dit hereu les rendes en paga.

    Honor de Favana.

    Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
    heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

    Costean.

    Donen cascun any. 500 s.
    Item hia lo senyor Rey I forn.

    Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
    als seus.
    Pertusa et ses aldeas.
    Donen cascun any.
    5000 s.
    Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

    Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
    valer cascun any tro a. 120 s.
    Aquests te assignats En Michel
    Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

    Barbastre.
    (Barbastro, Balbastro, etc)
    Es hi lalmudi del
    pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
    peatges.
    La terça part
    daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
    La Esglea
    de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
    Item la
    moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
    Item
    lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
    vin.
    Item hia un casal de bayns que no val
    re. (banys, baños)
    Les dites rendes pren Gombau
    de Benavent
    per IlII cavalleries et noy basten.
    E
    oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
    Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
    Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
    Laltre
    meytat los homens de la vila.
    Item hi es lalmunia
    (la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
    senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
    lo batle general. 20 s.

    Alquessar et ses
    aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
    Donen
    cascun any. 2500 s.
    Dels quals pren Johan de Bidaure qui
    te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
    cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
    pren En Boyl per retinença del dit castell.

    Ahuescha.
    (Adahuesca ?)
    Los homens del dit loch donen cascun any.
    1070 s.
    Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


    Sevil et los Castellones.
    Donen cascun any.
    180 s.
    Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
    cavalleries.

    Nabal. (Naval)
    Es hi un forn en
    que coen tots los estedans del loch. Item
    una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
    ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
    any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
    et ordi et avena. Item fan sofra ço
    es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
    serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
    dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
    Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
    que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
    Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
    dit castell terç de les
    calonies de vinyes et de orts.
    Totes les dites rendes te
    Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
    basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

    Aynsa.
    (Ainsa, Aínsa)
    Es hi el peatge. Item los
    cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
    Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

    Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
    II cavalleries et no hi basten be.
    Bielsa.
    Belsa
    donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
    Aquests pren Nexemen
    de Fosses per una cavalleria.
    Item les ferreries poden valer tro
    a. 1000 s.
    Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
    cavalleries.

    En la vall de Gestau Saravella.
    Fan
    cascun any. 250 s.
    Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
    ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

    Vall
    de Portoles. (Portolés)
    Donen cascun any tro a. 250
    s.
    Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
    cavalleria.

    Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
    Los
    homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
    Aquests pren lo noble
    En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
    solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

    Vall
    de Breoto. (Valle de Broto)
    Donen cascun any los
    homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
    muntar tro a LXXX cafis.
    Aço
    te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

    Torla.

    Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
    (mouton : cordero)
    Aquests pren en Gil de Jacca a
    violari.

    Seguron et Ahuerta et la honor.
    Los
    homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
    Aquests pren el
    noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

    Oson.
    Aquest
    loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
    tots temps sots esta forma: quels homens del dit
    loch no puxen fer mal ne donar don al
    regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
    haver en temps de guerra.

    Possant.
    Los homes
    daquest loch donen cascun any. 500 s.
    Aquest loch te Nexemen
    Cornell per I cavalleria.

    Barbegal.
    Donen per
    tribut cascun any. 20 s.
    Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

    Item per cavalleria. 1000 s.
    Aquestes rendes son assignades a
    la messio de la casa del senyor Rey.
    Te ho ara la infanta
    dona Blancha.

    Cortilles et la honor et Cornes
    et Beseran.
    Aquests locs te En Ferrando frare
    del senyor Rey
    per una cavalleria et bastahi
    escassament.
    Sardassa.
    Los homens daquest loch fan
    cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
    civada.
    Aquests pren lo batle.

    Archussa
    et Castellasso.
    Fan aquests locs per peyta. 375 s.

    Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


    Boyl.
    Donen per peyta et per tribut cascun any.
    1000 s.
    Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


    Elsen.
    Donen cascun any lo nove
    de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
    any tro a. 140 s.
    Daquests deu dar compte el
    batle de Ribacorça.
    (Ribagorza, Ribagorça,
    Ripacurcia, etc
    )

    Monolus
    et ses aldeas.
    Donen cascun any per peyta los cristians del dit
    loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
    Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
    XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
    totes aquestes rendes tro a. 200 s.
    Aquestes pren Garçia
    Loppes Dansano
    per retinença
    del castell de Monclus. E oltra aço
    pren per retinença del dit
    castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
    (San Esteban de Litera).
    E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
    en lo tribut dels jueus Darago.

    En la vall de
    Tarancona son aquests locs:
    Palo Trillo
    Morello.
    Aquests locs solien donar cascun
    any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
    que han los homens dels dits locs per ço
    com tots aquells locs son erms no paguen sino.
    500 s.
    Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
    cavalleria.

    Ribagorça.

    Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
    son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

    Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
    al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

    Lo
    tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
    Item donen los
    jueus
    del Regne Darago cascun any per tribut al
    senyor Rey. 43300 s. j.
    Aquestes assignacions son sobre
    els diners del dit tribut.
    Primerament hia
    assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
    Sadava cascun any M solidos.
    Item Michel Perez
    Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
    D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
    per violari M solidos.
    Item dona Alvira Loppez de
    Quadret
    muller que fo den Johan Çabata
    per violari D solidos.
    Item Michel de Gorrea ad
    beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
    Item Exemen
    Peres de Pina
    el jove per IIII cavalls armats ad
    beneplacitum II.m solidos.
    Item Pero Pomar per IIII cavalls
    armats ad beneplacitum II.m solidos.
    Item Michel Peres de
    Gotor
    per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
    Item
    Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
    armats ad beneplacitum M solidos.
    Item la senyora Infanta dona
    Blancha
    monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
    per ça provisio
    M solidos.
    Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
    per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
    en les salines de Remolins et en lo guiatge de
    Ribagorça D solidos.
    Item
    el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
    DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
    Item
    Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
    solidos.
    Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
    del castell de Darocha DCCC solidos.
    Item En P. Lobet
    scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
    Item Geralt
    Avarcha
    (Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
    solidos.
    Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
    solidos.
    Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
    mig
    armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
    Item Blasco
    Massa de Vergua
    (Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
    solidos.
    Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

    Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
    diners.
    Item lesglea de Senta Maria del Puig
    de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
    tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
    Item
    dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
    Xemenez Dayerbe
    a violari M solidos.
    Item Johan Garçes
    Dalago
    per retinença del
    castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
    que te per la dita retinença
    en les salines de Remolins DC solidos.
    lem Vicente Gonsalves
    Coronell a violari CC solidos.
    Item Gonsalvo Peres Dalago
    falconer per ça provisio CCCC
    solidos ad beneplacitum.
    Item Garçia Loppes Dansano per
    retinença del castell de
    Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
    pren en les rendes de Muntclus.
    Item Nadal de Castello a
    violari CLXXXII solidos VI diners.
    Item Enego Roys porter a
    violari CCCLXV solidos.
    Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
    ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
    dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
    batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
    Item
    lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
    malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
    dona Elianor.
    Les quals quantitats que son assignades sobre el
    dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
    sino M solidos barchinonenses.
    Lo romanent pren lo batle general.


    Salines de Remolins.
    Les dites salines poden valer cascun
    any tro a. 27000 s. et mes.
    En les dites rendes son assignats los
    perpetuals et els violaris et les retinenses dels
    castells et altres assignacions axi com se segueix.

    (Perpetuals.)
    Primerament hi pren la casa del Temple de
    Saragoça
    los quals pren laministrador de la dita casa et
    son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
    Item los homens
    de Castellar per una barcha que han a tenir francha
    en lo riu
    de Ebro
    a tot hom qui pessar ne
    vulla
    CCCC solidos.
    Item los jurats de Saragoça per
    reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
    rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
    part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
    Item lo senyor
    de Pradella cascun any D solidos.
    (Violaris.)
    Item
    Geralt del Perer per violari DCC solidos.
    Item Jacme de Luch a
    violari DCC solidos.
    Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
    de Saragoça
    et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
    dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
    que es lany CCCCXXXV solidos.
    Item Ato de Jassa a violari cascun
    dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
    Item
    En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
    CCXLIII solidos IIII diners.
    Item P. de Lusia XII diners cascun
    dia que fan lany CCCLXV solidos.
    Item P. del Rey IIII diners
    cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
    Item P.
    Messeger VIII diners
    cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
    pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
    que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
    que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
    lo pesador per ço quels dits CL solidos
    romanguen a la cort.
    Item en R. de Roda cascun dia VI
    diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
    Item Vallés Dordas de
    la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

    Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
    de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
    Item P.
    Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
    diners.
    Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
    deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
    racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
    hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
    al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
    Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
    nos donen nes fassa messio neguna
    per scriva.
    Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
    muntan CXXI solidos VIII diners.
    Item dona Maria Peres de
    lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
    Item
    G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
    diners.
    Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
    CLXXXII solidos VI diners.
    Item dona Maria de Linyan cascun dia
    IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
    Item. Pero Martinez
    barber M solidos barchinonenses.
    Item A. Messeger cascun dia VIII
    diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
    Item Johan
    Garçes Dalago D solidos.
    Item
    el Justicia Darago a
    violari II.m solidos.

    (Beneplacitum)
    Item Berthomeu des
    Lava savi ad beneplacitum M solidos.
    Item A. Roig savi per la
    procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
    Item
    Maestre Marti de Calça
    Roga
    per a provisio III.m solidos.

    (Retinençes
    de castells.)
    Item lo castell Daranda (de Aranda)
    que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
    retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
    Item
    Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
    beneplacitum DC solidos.
    Item Michel Peres Darbe qui te el
    castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
    pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
    jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
    feta mencio.
    Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
    Monte Real
    ) aldea de Farissa D solidos.
    Item Johan
    Garçes Dalago a cumpliment de
    DCC solidos que pren per retinença
    del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
    romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
    com en lo dit tribut nes feta mencio.

    (Provisio
    de munters.)
    Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
    cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
    (sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
    savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
    solidos VI diners.
    Item Domingo Davila per ça
    provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
    solidos IX diners.
    Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
    per ça provisio.
    Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
    VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
    Item Pero
    Finestrelles per ça
    provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
    any CCLXXIII solidos IX diners.
    Item Gil Daliaga VI diners per
    provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
    CCLXXIII solidos IX diners.
    Item Johan Davila VI diners. Item per
    IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
    Item
    Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
    son lany CCCCXXV solidos X diners.
    Item poden muntar les messions
    del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
    solidos.
    En aquesta forma que si poden tallar cascun
    any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
    menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
    Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
    menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
    Ebro
    VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
    cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
    preu. E el Rayçs
    de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
    a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
    Saragoça portenla
    besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
    del administredor et un claver et boter et
    scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
    et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
    tro a DCCC.
    E poden muntar totes les dites quantitats ques
    paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
    Tot lo
    romanent
    se paga a aquells qui tenen mesnaderies
    per solidos et libras.
    E son aquests ques
    segueixen.
    Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
    solidos.
    Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

    Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
    Item
    Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
    Item Michel
    Pereç de Gotor per II cavalls
    armats M solidos.
    Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
    armat D solidos.
    Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
    solidos.
    Item Garçia Pereç
    Dayerbe per I cavall armat D solidos.
    Item Pero lo gran de
    Maneses per III cavalls armats MD solidos.
    Item A. de
    Sadava per II cavalls armats M solidos.
    Item Gonsalvo de
    Pomar per I cavall armat D solidos.
    Item P. Alfonso fill den
    Jacme Pereç per II cavalls
    armats M solidos.
    Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
    armats M solidos.
    Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
    cavall et mig DCCL solidos.
    Item Felipp de Boyl per I
    cavall armat D solidos.
    Item Alfonso de Fanlo per II
    cavalls armats M solidos.
    Item Andreu Martines de Sorita
    per III cavalls armats MD solidos.
    Item Gil Darrada per III
    cavalleries MD solidos.
    Suma daquestes mesnaderies
    XVI.m DCCL solidos. (1)
    (1) Entre esta suma y la siguiente lista
    de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
    leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
    (de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
    la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
    puntos, creemos que sería
    aventurado.

    Calonies dels jueus et dels
    moros et els homicis
    del merinat de Saragoça
    de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
    los caballeros
    ) Terassona (Tarazona) Calatayu
    Oscha Darocha (Daroca).

    Les calonies dels jueus et dels moros et els
    homicidis de Saragoça
    et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
    poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

    Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
    (de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
    que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
    Item
    pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
    a. 2000 s.
    Item lo merinat de Taressona
    cascun any tro a. 500 s.
    Item los esdevenimens et calonies
    dels cristians et dels jueus sarrayns et la
    terça part dels homeys
    de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
    cascun any tro a. 2000 s.
    Aquest loch te per cambra
    la senyora Infanta dona
    Alienor.

    Item los esdevenimens et calonies dels
    cristians et jueus et serrayns de Oscha que
    semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
    poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
    a. 1OOO s.
    Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
    es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
    el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
    no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
    (s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
    En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
    Rey don Alfonso
    en paga daço que li devia. E apres
    vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
    per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
    com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
    (s´abatès, abatés) de sos deutes.
    E semblantment
    te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
    deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

    Les calonies de tots los altres locs Darago
    exceptat ço
    que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
    general Darago
    . E poden muntar ab la terça
    part ques pren en Darocha dels omicidis
    et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
    senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
    calonies cascun any tro a (a vegades mes a
    vegades menys.) 7000 s.
    Encare ha lo senyor Rey en
    molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
    muntar cascun any tro a. 18000 s.
    Item ha molts
    locs en Arago hon pren cenes en
    presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
    ha ost et cavalcada en tot Arago en los
    lochs
    seus.
    E quels demana peytes o questes
    quan se vol exceptats en los locs que son
    privilegiats.

    A.
    Cataluña.
    Pág (se
    omite
    ).
    Apiera.
    Aguatada.
    Araprunya.

    Argensola.
    Almasselles.
    Almenar.
    Areny.
    Los locs
    Dalos et de Meya.

    Valencia.
    Algesira.
    Alaguar.

    Ademuç.
    Alpont.

    Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
    Asp.

    Aragón.

    Salines de Arcos.
    Albarracin.
    Arcayne.
    Aranda.

    Alago.
    Almudevar et ses aldeas.
    Assotiello.
    Artieda.

    Ansso ab la Vall.
    Arahuas.
    La vila et la vall de
    Arues.
    Aysa.
    Arahues de Solano.
    Alquessar et ses aldeas.

    Ahuescha.
    Aynsa.
    Ahuerta.
    Archussa 345

    B.

    Cataluña.
    Borrassa.
    Busuldo.
    Rendes antigues de
    Bergua et de Bergueda.
    Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

    Rendes de Barchinona.
    Bruch.
    Biure.
    Bell Loch.


    Valencia.
    Biar.
    Bocayren.
    Bunyol.

    Burriana

    Aragón.
    Borja.
    Bolea.
    Biel.

    Biessa.
    Bossa.
    Biescasa.
    Bellsuey.
    Barbastre.

    Bielsa.
    Boltanya et ses aldeas.
    Breoto.

    Barbegal.
    Beseran.
    Boyl.
    Beneplacitum.

    C.
    Ç

    Cataluña.


    Crexell.
    Campredon.
    Caules de
    Malaveya.
    Cruylles.
    Cardedeu.
    Caules de Muntbuy.
    Molins
    del Coll de la Celada de Barchinona.
    Ça
    Guardia.
    Cambrils.
    Copons.
    Cervera.

    Camerasa.
    Cubells.

    Valencia.
    Castello.
    Corbera.

    Cullera.
    Castellhabib.

    Aragon.
    Calatayu et ses
    aldeas.
    Cetina.
    Çer
    Castiello.
    Castiello.
    Catarecha.
    Campfranch.
    Camp de
    Jacca.
    Castellar.
    Costean.
    Los Castellones.
    Cortilles.

    Cornes.
    Castellasso.
    Calonies dels jueus etc.

    D.


    Cataluña.
    Dua Castella.
    Dalos.

    Valencia.

    Dinia.
    Dontinyen.

    Aragón.
    Darocha et ses
    aldeas.

    E.

    Cataluña.

    Esclanya.
    Esprats.

    Valencia.
    Exalo.
    Ella.

    Aragón.
    Epila.

    Escho.
    Echo.
    Estaves.
    Esposa.
    Merinado de Exea.

    Elsen.

    F.
    Cataluña.
    Lo loch de Figueres.
    Font
    Rubia.
    Aragón.
    Fariça
    ab ses aldeas.
    Los Fayos.
    Fontes.
    Fornell de Vialada.

    Fago.
    Favana.

    G.
    Cataluña.
    Gerona.
    Gurb.
    Ça
    Guardia.
    Guardia Palosa.
    Gaver.
    Guiminells.

    Valencia.

    Gandia.
    Gallinera.
    Godolest.
    Guardes dels castells.


    Aragón.
    Gomar.
    Gestau.

    H.
    Aragón.
    Huesa
    e ses aldeas.
    Hisurre.

    I.
    Aragón.

    Illuaca.
    Ivardues.

    J.
    Cataluña.
    Tribut dels
    Juheus de Barchinona.

    Aragón.
    Merinado de Jacca.
    Ciutat
    de Jacca.
    Camp de Jacca.
    Tribut dels jueus de tot lo regne
    Darago.
    Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
    merinat de Saragoça de Oscha
    Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




    I..

    Cataluña.
    Lagostera.
    Leyda.
    Lorens.

    Valencia.

    Liria.

    Aragón.
    Los
    Fayos.
    Loarre.
    Luna.
    Longares.
    Lobera.
    La
    Reyal.
    Lorbes.
    Larraç.

    Los Castellones.

    M.
    Cataluña.
    Manresa.
    Monblanch.

    La Manresana.
    Muntfalco.
    Muntmaneu.
    Munt Cortes.

    Muntayana.
    Los locs Dalos et de Meya.
    Mungay.

    Valencia.

    Morella.
    Murvedre.
    Madrona.

    Aragón.

    Mallon.
    Magallon.
    Morello.
    Monclus et ses aldeas.

    Morello.
    Provisio de Munters.

    I..
    Valencia.

    Novella.

    Aragón.
    Nuelia.
    Nocito.
    Nabal.

    O.

    Valencia.
    Ontinyen.
    Obres dels castells.

    Aragón.

    Orocal.
    Ornat.
    Orduas.
    Oscha.
    Oson.

    P.

    Cataluña.
    Pontons.
    Palamos.
    Peraylada.
    La Montanya
    de Prades.
    Pallarols.
    Sa Paladella.
    Puigalt.

    Valencia.

    Pego.

    Aragón.
    Salines de Pedra.
    Puypintano.

    Pertusa et ses aldeas.
    Portoles.
    Possant.
    Palo.

    Perpetuals.
    Provisio de munters.

    R.
    Cataluña.

    Regencons.
    Rubiola.
    Riber.

    Valencia.
    Retinencies
    dels castells.

    Aragón.
    Ricla.
    Roda.
    La Reyal.

    Ruesta.
    Ribagorça.

    Salines de Remolins.
    Retinençes
    de castells.

    S.
    Cataluña.
    Sent Esteve de Palamos 224

    Sent P. dor.
    Santa Maria des Pla.
    Sent Marti.
    Sa
    Paladella.
    Sadaho.
    Sententoli.
    Santa Linia.

    Valencia.

    Sexona.
    Salaris ques paguen.

    Aragón.
    Salines de
    Arcos.
    Salines de Pedra.
    Santos.
    Sent Marti.
    Santa
    Creu.
    Saragoça.
    Suera et ses aldeas.
    Sadava.
    Rendes
    de Sos.
    Salvaterra.
    Siresa.
    Suesa.
    Siyunas.
    Arahues
    de Solano.
    Sagua.
    Savinyanego.
    Senta Maria.
    Sarayena
    ab ses aldeas.
    Sevil.
    Saravella.
    Seguron.

    Sardassa.
    Salines de Remolins.

    T.
    Cataluña.

    Torrella de Muntgri.
    Tagamanent.
    Terrassa.
    Tarregona.

    Timor.
    Tarrega.
    Tortosa.
    Aragón.
    Terol et ses
    aldeas.
    Torrellas.
    Tardejanta.
    Torralba.
    Tahust.

    Tiermas.
    Vall de Tena.
    Torla.
    Tarancona.
    Trillo.


    U.
    Valencia.
    Uxo.

    Aragón.
    Un Castiello.

    Urries.
    Unduespinto.

    V.
    Cataluña
    Vich.

    Vilamajor.
    Vilafrancha.
    Valls.
    Vissiana.
    Vilagrassa.


    Valencia.
    Valldayora. 270
    Aquests son los violaris.

    Violaria quel senyor Rey mana donar.

    Aragón.
    Vall de
    Roures.
    Vilanova.
    Vila real.
    Ansso ab la Vall.

    Verdun.
    Vall de Echo.
    Vilanova.
    Vall de Arues.

    Vall Daysa.
    Vull prop Jacca.
    Vall de Tena.
    Vall
    de Gestau.
    Vall de Portoles.
    Vall de Breoto.
    Vall de
    Tarancona.
    Violaris.
    X.
    Valencia.
    Xativa.

    Aragón.

    Xivaregay.

    / Aquí aparecen las BASES DE ESTA
    PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.