Mostrando las entradas para la consulta brazo real ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta brazo real ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 10 de diciembre de 2019

Colección corona Aragón, tomo IV


Colección de documentos inéditos del archivo general de la Corona de Aragón,
publicada de Real Orden
por el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.

Tomo IV.

Procesos de las antiguas cortes y parlamentos
de Cataluña, Aragón y Valencia,
custodiados en el archivo general de la corona de aragón,
y publicados por Real Orden por el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo IV.
Barcelona.
En el establecimiento litográfico y tipográfico de
D. José Eusebio Monfort.
1849.

/Ortografía actualizada en los textos escritos por Bofarull/

Documentos relativos a la unión del condado de Barcelona con el reino de Aragón, al gobierno y casa real de sus monarcas, institución y régimen de sus municipalidades, y celebración de sus cortes.

Introducción.

Después de publicados en la primera serie de la Colección general de documentos inéditos de este Archivo todos los que hemos juzgado conducentes para ilustrar el gran negocio de los parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, y del Compromiso de Caspe, desde los últimos años del reinado de don Martín de Aragón, hasta los primeros de la nueva dinastía del electo don Fernando de Antequera, infante de Castilla, y muerte de su antagonista, el conde de Urgel, don Jaime el desdichado, daremos a luz en esta segunda serie otros monumentos históricos, que pueden servir, en nuestro concepto, a los escritores públicos para esclarecer las instituciones políticas de los Estados de que se componía esta corona, y particularmente sus antiguas cortes, objeto principal de nuestro propósito, a tenor de las Reales disposiciones.
Y como para formar la verdadera idea de estos congresos o cuerpos legislativos, que convocaba y presidía el monarca, con asistencia del clero, nobleza y pueblo de los respectivos reinos, sea indispensable tenerla anticipada del tiempo y modo como estos se unieron y engrandecieron, hasta llegar a su apogeo en los siglos medios, a beneficio de tratados y conquistas, y de sus buenas instituciones políticas, tanto reales como municipales; dividiremos la materia en cuatro partes, insertando en cada una de ellas, a la letra y por su orden cronológico, documentos que más puedan ilustrarla.

En la 1.a, bajo el epígrafe: unión del Condado de Barcelona con el reino de Aragón, presentaremos todos los documentos interesantes y curiosos que custodia este Archivo, referentes a la época, y enlace del conde de Barcelona don Ramón Berenguer IV con doña Petronila de Aragón, hija de don Ramiro el monje, desde el testamento del conde don Ramón Berenguer III en 1131, hasta la abdicación de la reina a favor de su hijo don Alfonso el Casto en 1173, después de la muerte del padre; pues no cabe duda que a esta dichosa unión, y al poderío, talentos, política, relaciones y victorias de este esclarecido conde, debió la España Oriental su completa restauración cerca de tres siglos antes que la Occidental, en tiempo de los Reyes Católicos.
En efecto, con la mayor representación y fuerza que adquirieron entonces estos reinos, y las rápidas y simultáneas conquistas de todas las plazas fuertes de las márgenes del Cinca, Segre y Ebro, y especialmente de las de Fraga, Lérida, Mequinenza y Tortosa, hasla el puerto de los Alfaques, abrió este conde a su magnánimo bisnieto don Jaime I los mares para la conquista de Mallorca, y las puertas del reino de Valencia hasta más allá de la ciudad de Murcia, donde tuvo que hacer alto, acaso por no violar los tratados que mediaban con sus deudos, los reyes de Castilla, o por otras razones que pueden dilucidarse con el examen de su crónica y con el de los documentos del reinado de este gran monarca, que a su vez figurarán en esta misma Colección.
En la 2.a parte, bajo el epígrafe: Gobierno y Casa Real de los monarcas de Aragón, daremos a luz otros muchos documentos, bastantes, en nuestro concepto, para dar a conocer la forma de gobierno, tanto público como doméstico, de estos soberanos en los siglos medios, en que la perfeccionó el talento y perspicacia de don Pedro IV de Aragón con tantas y tan acertadas ordenaciones, estatutos y reglamentos políticos, militares y de etiqueta, que con razón le merecieron el singular dictado de Ceremonioso, con que se le distinguió en su tiempo; y cuando ya sus estados se estendian no solo a la porción de península española que tocara a estos monarcas en sus repartimientos con los de Castilla, si que también a diferentes puntos de Asia, África e Italia; y mientras sus numerosas escuadras señoreaban el Mediterráneo, y las barras de Aragón ondeaban desde la antigua Bizanzio, hasta las columnas de Hércules, como puede verse en nuestros más clásicos historiadores, y particularmente en las Memorias sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona del erudito e infatigable investigador don Antonio Campmany.
En la 3.a parte, y bajo el epígrafe: Municipalidades, publicaremos en seguida y con el mismo orden algunos privilegios, estatutos y reglamentos que los monarcas de Aragón, descendientes del conde don Ramón Berenguer IV y de la reina doña Petronila, fueron concediendo parcial y progresivamente, después de sus gloriosas conquistas, a las ciudades, villas y lugares de sus dominios, para erección y régimen de los cuerpos de la administración civil y económica, con denominación de paheres, conselleres, jurados o cónsules de los comunes, luego que el cúmulo de negocios que les ocasionó la vasta estension de Estados, la mayor cultura de sus súbditos, el aumento de vecindario en las poblaciones antiguas y en las que de nuevo se fundaron, y finalmente el acrecentamiento de la agricultura, artes y comercio, les precisaron a ceder o confiar a los mismos pueblos su gobierno interior, y a despojarse de una regalía que habían ejercido desde los primeros siglos de la restauración, por sí solos o por el corto número de sus oficiales reales, sin intervención alguna del pueblo, sino cuando el soberano autorizaba las juntas o reunión de los padres de familia para tratar de los asuntos comunales que les interesaban.
Con tan sabias y adelantadas instituciones municipales y con el estímulo de privilegios, libertades, cartas-pueblas y otras mercedes, lograron con el tiempo aquellos previsores monarcas encender el patriotismo y captarse el amor y adhesión de los pueblos, que a competencia les facilitaron sumas inmensas, en cuotas de frutos y otras voluntarias imposiciones, para su reincorporación a la Corona, y a fin de cubrir los grandes gastos que necesitaron hacer para el feliz éxito de sus continuas espediciones y empresas. Entretanto las más señaladas ciudades, villas y lugares merecieron en recompensa de estos servicios el inestimable privilegio de sentarse en los escaños de las cortes, donde, con denominación de Brazo Real y al pie del mismo trono, le defendieron más de una vez de los ataques del feudalismo.
En la 4.a y última parte de la serie, y con el epígrafe: Cortes, daremos finalmente un sucinto estracto del formulario de los procesos de la clase que custodia este Archivo, insertando en sus respectivos lugares, al pie de la letra, todos los documentos que consideraremos interesantes y dignos del examen de los literatos que gusten dedicarse a esclarecer una institución tan acatada, como poco controvertida, ya sea por las circunstancias de los tiempos pasados, o ya por no haberse formado hasta los presentes una compilación de actas de aquellos célebres congresos, que han sido en todos tiempos y hasta nuestros días el paladion de los españoles en los grandes apuros del Estado.
Si la irreparable pérdida de los archivos de Zaragoza en los gloriosos pero asoladores sitios que sostuvo aquella heroica ciudad, durante la alevosa guerra de la Independencia, no lo imposibilitara, el ilustrado gobierno de S. M. se aprovecharía de aquella malograda riqueza, reuniendo a la compilación de este Archivo que damos a luz, los muchos procesos y escrituras de la misma cuerda que, según Blancas y otros sabios escritores, existían en aquellos preciosos depósitos, con lo cual se completaría esta colección y quedarían enteramente satisfechos los deseos de la Reina N. S. (q. D. g.); pero ya que esta medida sea irrealizable, podrán aprovecharse otros muchos procesos de las cortes de estos reinos de Aragón, que se hallan diseminados en los archivos de Simancas, Valencia, Tarragona y otras poblaciones, y darán materia para algún apéndice.
Debemos advertir, que, aunque Carbonell, Peguera, Zurita, Blancas, Diago, Marca, el malogrado don Pablo Piferrer y otros escritores hayan dado noticia y copias de documentos de este Archivo, sobre las mismas cuestiones que principalmente nos proponemos ilustrar en esta segunda serie de la Colección general; no por esto dejaremos de continuar en ella todos los que existen en este depósito de fé pública, sin reparar en que uno ú otro haya sido publicado aisladamente por los citados escritores; pues a más de ciertas variantes que hemos notado en alguna de sus copias, nos obliga a no omitir las nuestras la poderosa consideración de que no todos los aficionados que acudan a esta Colección general para ilustrarse tendrán a mano las obras de los citados escritores. Sin embargo, como en estas se encuentran también diferentes copias de escrituras sacadas de otros archivos, que no existen en éste, y son al mismo tiempo muy necesarias para ampliación de las pruebas históricas que pueden necesitarse, no debe descuidarse su detenido examen.
Con esta serie de documentos, y otros muchos de igual clase que en casos particulares podrá facilitar este Archivo a las personas que los necesiten, creemos que tendrán los escritores públicos suficientes pruebas para ilustrar la constitución política de los diferentes Estados de que se componía la antigua Corona de Aragón en los siglos medios, y para la aclaración de otros puntos históricos que de ellos se desprenden, y son igualmente objeto de esta Colección.


unión condado Barcelona reino Aragón

martes, 1 de septiembre de 2020

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 


8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

jueves, 1 de octubre de 2020

25 DE FEBRERO.

25 DE FEBRERO. 


Acordóse en este día el nombramiento de diez personas por cada brazo, las cuales sirviesen de consultores a los diputados y a su consejo de los veinte y siete; y aunque al cabo se conformaron todos con aquel nombramiento, no fue sin que hubiese precedido una discusión acalorada, que dio por resultado la prisión de los abades de Ager y San Quirico (Sant Quirce, Quirze, Quirçe?) que se habían excedido en sus palabras injuriando a varias personas. Fue leída después la siguiente bula de su Santidad, en virtud de la cual pidió el obispo de Barcelona, y le fue concedida, licencia para ir a desempeñar el encargo que en aquella se le hacía; y luego se dio cuenta de los demás papeles que a continuación se trasladan.

Venerabili fratri episcopo barchinonensi.

Pius episcopus servus servorum Dei venerabili fratri Episcopo Barchinonensi salutem et apostolicam benedictionem. Recipiet fraternitas tua cum presentibus litteras nostras ad carissimum in Christo fllium nostrum Johannem Aragonum Regem lllustrem quarum
copiam mittimus interclusam et etiam alias ab venerabilem fratrem nostrum episcopum Tiraçonensem et dilectum filium Ferdinandum priorem ecclesie Dertusensis. Volumus itaque ac tue fraternitati in vim sancte obediencie districte precipiendo mandamus quatenus statim visis presentibus cures per fidum litteras ipsas ad episcopum Tiraçonensem et priorem Dertusensem transmittere. Et nihilominus cum aliis nostris ad regiam serenitatem personaliter te confere et vos tres vel saltem duo simul quorum scimus auctoritatem apud regiam Celsitudinem plurimum valere omni studio totisque viribus vestris procurare debeatis ut dilectus filius nobilis vir Karolus princeps Viane regiusque primogenitus onmino libertati restituatur cujus capturam egerrime tulimus pro nostro et apostolice sedis ac Regis ipsius honore sub nostra enim fide Regem adiverat quoniam illum sepe nos sumus hortati ut paterne obediencie se subjiceret. Que omnia quia tue fraternitati nota existimamus ea supervacuum ducimus recensere. Si rem nobis pergratissimam eficere cupis aut cogitasti unquam et etiam Sedis honori et nostro ac Regis ipsius debitoque tuo satisfacere in hoc studeat in hoc laboret fraternitas tua ac ingenio de sua solita prudencia utatur ut quod vehementer cupimus et pluribus respectibus maxime nobis est cordi ad optatum exitum perducatur. De singulis que gesseris et secuta fuerint curabis nos reddere certiores. Data Rome apud Sanctum Petrum anno incarnationis Dominice M°CCCC° sexagesimo (1460, estamos en el 1461 en este texto) decimo kalendas februarii pontificatus nostri anno tercio. - Jo. De Cremonensibus. - Ja. Papiensis.

Al honorable En Johan Ferrer de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Aci havem delliberat dar lo sou per dos homens darmes al noble En Roger Darill e ja ha rebut aci lo sou. Resta que dins vuyt jorns apres de la data de la present continuament comptadors ha a fer la mostra. Rebeula. Axi mateix havem pagat lo sou an Pere de Sent Climent e esli pagat lo sou. Rebeune la mostra e la seguretat acustumada.
Item donau lo sou an Francesch de Torremorell donzell per tres genets utils e preneune la mostra o la seguretat acustumada. Item an Franci Dosa per un roci util Item an Johan de Casagualda ciutada de Leyda per un home de armes. Item an Anthoni Casagualda per un roci util. Item an Johan Sunyer per un roci util. Item an Pere Ramon Çabater per un roci util. Donaulos lo sou e preneune la mostra e la seguretat acustumada e sens comport que sien a punt e partesquen de continent fahent la via del capita. Haveuvoshi segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables senyors los procuradors de la vegueria de Berga.
Honorables senyors. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem que aquesta ciutat e totes altres del Principat de Cathalunya se regeixen per los oficials del Senyor Rey axi be com tots temps han acustumat e los dits oficials son haguts e tenguts en lurs preeminencies axi com degut es e no placia a Deu que a aquells sia en res derogat. Perqueus pregam e encarregam vosaltres façau per semblant. Si empero algun vostre oficial fara coses indegudes e contra constitucions e libertats del dit Principat scriviuno sue car fariasi la deguda provisio per observacio de justicia e de les constitucions e libertats. Dada en Barchinona a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Per millor conduccio del exercit es vist que los capitans de cinquantenes stiguen menjant e durment entre la gent de lur cinquantena perqueus placia provehir sia observat en la dita manera. E per quant senyor vos haviem dat en conseller lo paher en cap de Leyda e aquell per indisposicio de sa persona se diria que no pot seguir lo exercit volem senyor que en loch de aquell hajau e tengau aquell dels dits pahers qui per la ciutat dessus dita vos sera trames. E sia la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XXV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Dehim e manamvos que vista la present vejau e sapiau quanta gent de cavall ha ab lo egregi capita axi de homens darmes com de genets e com stan a punt e quina disposicio tenen. E axi mateix quantes conestablies de gent de peu hi ha e de quin nombre son e de tot trameteunos la nomina en summa e nou diferau com sia necessari. Dada en Barchinona a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo balle del loch de Vilanova de Çageltru (Vilanova i la Geltrú no tiene el artículo salado, latín ipsa, sa, Ça+Geltrú) o a son loctinent saluts.
A noticia nostra es pervengut que venint en los dias prop passats a nosaltres e per nosaltres demanat per alguns afers concernents interes de les generalitats de aquest Principat lo honorable Nandreu Bisbal donzell e la causa de la venguda essent a vos nota e certa per la letra nostra que comunicada vos fonch volguets prohibir alguns homens de aqueix loch qui venien en la companyia del dit En Bisbal los quals apres tornats aqui havots detenguts e mesos en preso e aquells deteniu de present per la sola causa que de la companyia del dit En Bisbal no volgueren desistir les quals coses axi fetes son vistes esser en derogacio e prejudici del dit General e preeminencies sues e interes de les generalitats de aquell. Perque vos requerim en virtut de la seguretat per vos prestada e o que prestar sou tengut de obtemperar qualsevol requestes nostres que de continent vista la present libereu o solteu los dits homens que teniu presos per la dessus dita raho no contrastant qualsevol instancia feta sobre aço per part dels jurats de aqueixa vila en virtut de la crida que era stada feta que algu no hisques de la vila. En altra manera siau cert que a carrech vostre hi seria per nos procehit segons per conservacio dels drets e preeminencies del dit General se pot e deu fer.
Dada en Barchinona a XXV de febrer any Mil CCCCXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Rey de Castella e de Leon.
Molt alt e molt excellent senyor. De vostra excellencia havem rebuda letra per Leon rey darmes de aquella a nosaltres donada ab la qual nos es significat de la embaxada que per la vostra Altesa se fa es tramet a la Majestat del Illustrissim nostre Rey e Senyor honcle vostre per liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles primogenit seu. La qual cosa es vista molt pertinent a vostra real dignitat per lo stret deute que es entre aquella e la dita Majestat del Serenissim Rey e Senyor nostre e lo lllustre son fill.
E de aquella per quant speram fara benefici a la liberacio del dit Senyor Primogenit e a la bona unitat amor e concordia entre los dits Serenissim pare e lllustre fill es en los animos nostres summa consolacio e la dita embaixada e tota benivola intercessio e obra que per vostra Altesa se fa es fara per la unitat amor e concordia dessus dits summament regraciam e regraciarem a aquella per tots temps. Esnos mes avant significat ab la dita letra de la bona voluntat que ha la excellencia vostra a la observacio de la pau la qual cosa per semblant es loable e digna de comendacio per quant entre tals e tant excellents dos Reys e de tant stret deute de sanch strets e ligats e los regnes e dominis de aquells no deu esser altre que pau concordia dileccio e amor que es cosa accepta al subiran Deu e pertinent al virtuos nom e fama de la real corona de quiscu e succeeix a tranquillitat repos e gran benefici dels dominis e regnes dessus dits. Nosaltres e nostre consell aquest Principat representants inseguints e imitants los vestigis dels predecessors nostres qui res pertinent a la fidelitat de la real corona Darago no obmeteren james e qui per honor e exaltacio de aquella han fetes glorioses empreses e virtuosament sostenguts inmensos treballs incitats e destrets per deute de fidelitat la qual en los animos nostres e de tots los poblats en aquest Principat es radicada no menys que en los passats insistim e treballam per deguts e pertinents remeys a la liberacio del dit Senyor Primogenit al qual apres los lonchs dies de la dita Majestat real es degut sobre nosaltres dominar e haver e tenir lo ceptre e corona reals. E la dita liberacio salva tots temps la fidelitat honor e reverencia degudes a la dita Majestat real proseguir entenem e ab molt studi procurar entre la predita Majestat e lllustre Primogenit seu amor concordia e una unitat de volers. Sperants en lo poder divinal qui veu e coneix nostra recta intencio sera director e protector de aquella e no permetra lo nostre sant proposit del desigat efecte esser frustrat. Som e serem tots temps devots e prests a tot quant salva fidelitat al dit nostre Rey e Senyor e a sa real corona per nosaltres a beneplacit e servey de la excellencia vostra se pora fer. La Sancta Trinitat molt alt e molt excellent senyor tinga vostra real persona en la sua proteccio. Scrita en Barchinona a XXV de febrer any Mil CCCCLXl. - De la excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

jueves, 14 de enero de 2021

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya
no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita 
Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.