Mostrando las entradas para la consulta Tortosa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Tortosa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de marzo de 2020

Los Códices como medio de instrucción del clero

III. 



Los
Códices como medio de instrucción del clero. - Inventada la
imprenta perdieron casi todo su interés.

Para manifestar la
grande solicitud que tuvo la iglesia de Tortosa desde los tiempos más
remotos en la instrucción del clero, bastará citar un documento que
podemos llamar oficial.

A los diez años de haber sido
reconquistada esta ciudad, o sea el 1158, se dictó la primera
Ordenación relativa a la organización de esta iglesia;
titúlase Prima Ordinatio Ecclesiae Dertusensis. En el mismo
año otorgó el Cabildo de Tortosa una carta de concordia
o hermandad con el Cabildo de Tarragona; y entre los
varios puntos que comprende hay uno que dice, que cuando un canónigo
de Tarragona
viniere a Tortosa, además de admitírsele en
el coro y en la mesa de la comunidad, se le admitiese también a las
conferencias que se daban en el claustro de la iglesia. Prueba
esto que el Obispo y el Cabildo (que entonces vivían
juntos en el convento o casa de la iglesia) atendían
de un modo muy principal a la instrucción y al estudio, toda vez que
sin desatender las obligaciones de su cargo, tenían conferencias
literarias, collationes, en el claustro de la catedral.

Esta
idea tan laudable sobre la instrucción del Cabildo y clero,
no sólo no disminuyó en la iglesia de Tortosa en el transcurso de
los siglos, sino que de cada día fue en aumento. Lo manifiesta una
constitución que en 20 de mayo del año 1435 dieron el
Obispo D. Otón de Moncada y el Cabildo. Acordóse en ella,
que nadie pudiese obtener en la catedral de Tortosa Canongía
o Dignidad, que no fuese Doctor o Licenciado en
Teología o en Derecho civil y canónico, o al menos
Bachiller en Teología.

Todo revela la suma
importancia que en esta iglesia se daba a la ciencia, que si es
necesaria en todas las profesiones, se requiere de un modo especial
en el clero. Para prepararlo debidamente a fin de que pudiese seguir
los estudios superiores, consta en un acta capitular del 26 de mayo
del año 1498, que el Cabildo pagaba un Profesor que
tenía a su cargo la enseñanza de gramática y humanidades;
siendo de notar que este Profesor un mes antes de comenzar el curso,
debía presentarse al Cabildo, o sea a una comisión del mismo, pera notificarli les llisons del any sequent; que es como ahora
diríamos, para enseñarle el programa y aprobarlo si estaba
conforme.

Este dato sirve para confirmar el punto que nos
ocupa, a saber, que la adquisición de los preciosos Códices que en
los siglos pasados constituían la Biblioteca de la catedral de
Tortosa, estaba en su misma organización, en la cual se daba un
lugar muy preferente a la instrucción del clero. Y aunque no consta
de un modo tan expreso sobre los demás estudios, sábese que se
daban todos los necesarios bajo la protección de la iglesia.


Atendiendo, pues, a que los Códices eran un elemento
indispensable para este objeto, no hay que extrañar la suma
diligencia que puso la iglesia de Tortosa por adquirirlos y
conservarlos. Cuando los canónigos vivían en comunidad y cada uno
tenía su respectivo cargo, como sucede ahora con los religiosos,
solían hacerse inventarios de todos los objetos que pertenecían al
Cabildo. Entre estos objetos estaban los Códices o libros.

De
dichos inventarios se conserva uno en el archivo capitular, que es
del año 1458. Al examinarlo llama la atención desde luego el número
tan considerable de Códices que entonces había en esta iglesia,
mucho mayor del que hoy día existe. De modo que en el largo
transcurso de los tiempos han debido perderse muchos; y decimos
perderse, porque la desaparición de tantos Códices no puede
atribuirse a infidelidad ni a descuido de los encargados de su
custodia, sino que principalmente se debe a las corrientes de algunas
épocas que nos han precedido, en las que no había de mucho el gusto
y la afición de ahora de conservar e investigar los objetos
arqueológicos.

Así se explica que cuando se descubrió la
imprenta, y los libros ya pudieron adquirirse con más facilidad y
economía, quedaron los Códices retirados en los archivos y
bibliotecas de las catedrales; de igual modo que en la actualidad se
retiran en los parques de guerra los armamentos antiguos, que han
sido reemplazados por otros modernos y más útiles.

Estuvieron,
pues, los Códices algunos siglos en la biblioteca de esta catedral,
sin hacerse ningún uso de ellos; y a pesar de tener un notable valor
histórico, y ser muchos de ellos de gran mérito aún como objetos
de arte, se comprende que no excitaron la codicia de nadie. Prueba de
ello es, que en los graves conflictos que ha pasado esta catedral,
especialmente en la entrada del ejército francés en el infausto día
12 de julio del año 1648, aunque consta que el ejército
invasor se apoderó de muchas alhajas y reliquias de la iglesia nada
se dice de los preciosos Códices del archivo.

Lo mismo
sucedió cuando el sitio del año 1810, y en la entrada de las
tropas de Napoleón I en Tortosa el día 2 de enero de 1811.
Entonces consta que luego que comenzó a prepararse el sitio, dispuso
el Cabildo que un buen número de alhajas se enviasen a Peñíscola,
donde se conservaron hasta que pasó el peligro. Las demás se
escondieron con grandes precauciones y pudieron salvarse; pero nadie
pensó en tomar ninguna precaución respecto de los Códices, y
continuaron seguros en el mismo lugar del archivo donde estaban.


Ocurrió además un suceso digno de mencionarse por lo que se
refiere a nuestro objeto. Entre las varias notas que existen en el
archivo de esta catedral referentes al tiempo de la dominación
francesa, hay una que dice, que el Comisario de Policía del gobierno
francés, obedeciendo órdenes
superiores, hizo un escrupuloso
registro en la catedral los días 27 y 28 de julio del año 1812,
pidiendo al efecto las llaves de todas las dependencias que reconoció
con la mayor minuciosidad.

Desde luego se puede suponer que
registró también la biblioteca, y vio los libros o Códices que
ocupaban algunos armarios; mas no debieron llamarle la atención, ni
excitaron su codicia, pues no consta que las autoridades francesas se
apoderasen de ningún Códice; y eso que como es sabido, los
franceses se llevaron muchas alhajas y otros objetos de las iglesias
y de los particulares, donde no las pudieron poner a salvo.

Esto
confirma lo que se ha indicado antes, respecto a que en ciertas
épocas no había de mucho la afición de ahora a los Códices
antiguos, y de ahí que no se les diese el mérito y el valor que
realmente tienen.




historiadores-tortosa-respecto-códices-vicisitudes

Los historiadores de Tortosa con respecto a los Códices

IV. 



Los
historiadores de Tortosa con respecto a los Códices. - Vicisitudes
que estos han pasado.

Hemos dicho que en los tiempos que nos
han precedido, hubo épocas en que no ofrecieron de mucho el interés
que ahora ofrecen los antiguos Códices. Y no sólo con respecto a
las personas de instrucción escasa, sino aún refiriéndonos a
escritores distinguidos, algunos muy hábiles por cierto en materias
de historia y de arqueología.

Comenzando por Despuig
que es el historiador más antiguo de Tortosa, obsérvase,
como a buen hijo de esta ciudad, el entusiasmo con que describe en
sus «Coloquios sobre Tortosa» escritos el año 1557,
todo cuanto enaltece a su patria, fijándose muy principalmente en la
catedral, cuya historia resume, explicando todo lo que
contiene de notable; pero nada absolutamente dice de los
Códices. Lo mismo sucede con Martorel, hijo también
de esta ciudad; y eso que en su historia de Tortosa publicada
el año 1626, trata muy extensamente de toda la parte
religiosa, ocupándose mucho en la catedral.

D. Antonio
Cortés
Canónigo de la misma, en los fragmentos de la
Historia de Tortosa
, que envió manuscritos a la Real Academia de la Historia el año 1747, manifestó ser un
arqueólogo distinguido, por el modo tan erudito con que
descifra y explica las inscripciones de las lápidas y monedas
referentes a la historia de esta ciudad; y nada dice
tampoco
de los Códices de la catedral, aún cuando como
Capitular tenía fácil ocasión de examinarlos.

Pero
todavía es más digno de notarse, que dén tan pocas noticias
los insignes escritores P. Florez y P. Risco en su
«España Sagrada»; y aunque el P. Villanueva en el tomo V de
su «Viaje literario a las iglesias de España» hace mención de
algunos Códices de esta iglesia, son en número muy escaso
los que cita, a pesar de que dice haber registrado el archivo,
para buscar datos referentes a la cuestión de si San Rufo fue
el primer Obispo de Tortosa.

Además tanto el P.
Villanueva como el P. Florez y el P. Risco, estuvieron mucho tiempo
en esta ciudad, dedicados exclusivamente a examinar el archivo
capitular
, donde hallaron documentos muy interesantes para
la historia, que copiaron en sus obras, y forman hoy día un
verdadero repertorio histórico.

Es de creer, pues, que en
tantas investigaciones como practicaron en el archivo y demás
dependencias de la catedral, les vendrían muchas veces los Códices
a las manos; y también es probable que algunos fueron objeto de su
estudio, para indagar noticias relativas al fin que se proponían en
su excursión literaria. Ello no obstante, es muy poco lo que se
ocupan en este asunto. 





Esta actitud de los historiadores, y
el estar los Códices confundidos algunos siglos en la gran multitud
de libros manuscritos y otros documentos del archivo, ha podido
contribuir a que sin culpa de nadie, se hayan perdido muchos de
ellos, especialmente teniendo en cuenta que después del
inventario
practicado a mediados del siglo XV, no se sabe que se hiciese
otro. Por otra parte, en los diversos cambios que han sufrido todas
las dependencias de la catedral en el trascurso de los siglos, los
Códices debieron trasladarse varias veces de un sitio a otro,
y esto ofrece siempre peligros de extravío.

Consta
también en las actas del archivo capitular, que en la
dominación de las tropas francesas que hemos mencionado;, y
que duró desde el año 1811 al 1814, la autoridad militar con
cualquier pretexto disponía que fuesen ocupadas las oficinas de la
catedral. Así es que el lugar donde estaba la Secretaría
capitular
, se destinó algún tiempo por los franceses
para hacer allí cartuchos de guerra.
Con esto puede
calcularse lo fácil que era entonces apoderarse de cualquier libro o
Códice, no precisamente como un objeto de robo, sino tan sólo por
el deseo de destruir, según sucede en casos semejantes, sobre todo
cuando nadie se atreve a impedirlo.

Tales accidentes y otros
que habrán ocurrido, explican la causa de haber tantos Códices
mutilados, en los cuales faltan alguna o algunas hojas.
También ha podido influir la acción del tiempo, y la especial forma
de las encuadernaciones de estos libros, pues casi todas eran
de madera; de ahí que al trasladarse de un sitio a otro,
especialmente si era de gran peso el Códice, se desencajasen del
mismo algunas hojas.

Hace pocos años fueron encuadernados
de nuevo estos Códices, con lo cual se ha asegurado para
largo tiempo su conservación.




códices-honor-iglesia-examinandolos-aumenta-fé

CÓDICES DE LA CATEDRAL DE TORTOSA

LOS CÓDICES
DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, 



POR EL
Dr. D. RAMON O'CALLAGHAN,

Canónigo Doctoral de dicha Santa Iglesia,
Archivero del
Excmo. Cabildo, y por el Excmo. Ayuntamiento Cronista de Tortosa.

TORTOSA.
Imp. católica de José L. Foguet y Sales, Moncada,49.
1897.

//

Editado por Ramón Guimerá Lorente.

//

Sume tibi librum grandem, et scribe in eo.
Isaiae 8, 1.

//

En el Apéndice a los ANALES DE TORTOSA que publicamos hace poco, dedicamos un capítulo al archivo
de esta catedral, reseñando brevemente sus riquezas históricas.
Entre estas figuran de un modo muy distinguido los preciosos
Códices que posee, muchos de ellos admirables no sólo por su valor
histórico, sino también como objetos de arte, pues revelan la
altura que este alcanzó en los tiempos pasados. También son
dichos Códices un grande honor para la iglesia de Tortosa, porque
manifiestan la importancia y el poder que tuvo en aquella época, en
que invirtió cuantiosas sumas para adquirir estos libros; y el noble
anhelo que la distinguió por conservar y difundir el sagrado
depósito de la ciencia, que recibió con una mano de las
generaciones antiguas, y trasmitió con la otra a las que habían de
venir, las cuales agradecidas, no pueden menos de admirar este legado
que por todos conceptos es de un gran mérito. Para darlo a
conocer, supuesto que forma una de las mayores glorias de esta
iglesia, ofrecemos a nuestros amigos en este libro un catálogo o
reseña de sus preciosos Códices, tanto más interesantes en cuanto
se han conservado prodigiosamente al través de los siglos, y entre
las muchas vicisitudes que ha pasado esta ciudad, en las guerras,
sitios y trastornos de todas clases.

Tortosa enero de 1897.





I.

Introducción.- Inventario
de los Sres. Denifle y Chatelain.

La afición de cada día
mayor que se observa respecto a las investigaciones históricas, y el
estudio a que se prestan los datos ú objetos que con
frecuencia se descubren, han creado un sinnúmero de asociaciones,
destinadas exclusivamente a fomentar dichos descubrimientos y a
conservarlos.
Ciertamente que a estos trabajos de investigación
se puede aplicar con toda propiedad aquella máxima de los sagrados
libros: Colligite quae superaverunt fragmenta ne pereant.
Recojed los fragmentos que han quedado, para que no se pierdan.

La
facilidad y economía en los medios de comunicación de la época
actual, también ha sido un poderoso auxilio sobre este punto.
Calcúlense las molestias y dispendios que se debieron ofrecer al P.
Florez, cuando a mediados del siglo XVIII hubo de recorrer toda
nuestra nación para escribir su «España Sagrada». Lo mismo puede
decirse de la obra que con igual título escribió el P. Risco a
principios de este siglo, y del «Viaje literario a las iglesias de
España» del P. Villanueva.

Dada la actual facilidad de las
comunicaciones, se comprende que por todas partes se multipliquen los
viajes literarios. Concretándonos a esta catedral, han sido varias
las comisiones y personas particulares que con motivos científicos
la han visitado de algunos años a esta parte. Recordaremos el sabio
P. Fanla, Religioso italiano de la Órden de San Francisco,
que vino el año 1876 con objeto de recojer datos para la
colección de sermones de San Buenaventura que publicaba dicha Orden
religiosa. Posteriormente, el año 1878 estuvo aquí el muy ilustrado
Dominico P. Rivas, autor de la Historia eclesiástica que sirve de
texto en muchos Seminarios de España, quien junto con otro
Dominico
español examinó los Códices de este archivo, tomando notas de
grande interés sobre las obras de Santo Tomás de Aquino.

Dos
años después vino por primera vez a esta ciudad, con igual motivo
de inspeccionar las obras de Santo Tomás, el distinguido P. Enrique
Denifle, también Dominico, austríaco de nación, sub-Archivista
del Vaticano
, acompañado de otro Religioso francés de la misma
Orden. Ambos hicieron grandes elogios de los Códices que posee esta
iglesia. El año 1880 volvió otra vez el P. Denifle, tomando
interesantes apuntes, y fijándose de un modo especial en un Códice
del siglo XIII, que contiene la exposición del Credo o
Símbolo de los Apóstoles, obra del Dominico P. Raimundo
Martín, el cual Códice
además de su gran mérito, tiene la particularidad, según dijo el
P. Denifle, de ser el único ejemplar que ha visto en las
muchas bibliotecas que ha tenido ocasión de examinar.

En
1892 visitó este archivo y examinó los Códices, el sabio Jesuíta
alemán P. Guido Dreves, escritor de gran nota y censor de libros en
el colegio de Exacten, quien recorrió los archivos y bibliotecas de
España y de otras naciones, buscando datos para una obra de Liturgia
antigua que escribía, y según manifestó los halló de mucho
interés en los Códices de esta catedral. Al poco tiempo vino el
notable escritor, también Jesuita y alemán, P. Francisco Ehrle,
individuo del Consejo Directorio de la Biblioteca del Vaticano,
quien visitó esta iglesia y examinó el archivo, al efecto de
completar algunas noticias relativas al cisma de Occidente y
al llamado Papa Luna, sobre todo lo cual tenía muy adelantada
una obra histórica.

En 1894 visitó asímismo este archivo
un joven seglar inglés, llamado Arturo S. Hunt, a quien recomendaba
para los fines de su viaje literario la Universidad de Oxford, en
Inglaterra, según un documento que presentó librado por dicha
Universidad. El objeto de este viajero era tomar notas y hacer un
índice de los Códices para una obra que sobre esto debía
publicarse. Al efecto formó un catálogo numerado, expresando el
título del libro o Códice, siglo en que fue escrito según su
opinión, y alguna otra particularidad digna de notarse.

Pero
el trabajo de más importancia y de mayor mérito respecto a
clasificar los Códices, débese a los muy ilustrados Archivistas, el
citado P. Enrique Denifle, y D. Emilio Chatelain, francés de nación
y Bibliotecario de la Universidad de París. Estos dos notables
escritores visitaron el archivo y examinaron los Códices de esta
catedral a primeros de septiembre del año 1895. El P. Denifle los
conocía perfectamente pues esta era la tercera vez que venía a
Tortosa con este objeto. Así se explica el que a pesar de los pocos
días que emplearon en su cometido, el trabajo practicado por dichos
señores es muy perfecto según veremos.

Se edita en París
una publicación titulada «Revista de Bibliotecas, la cual como su
nombre indica, tiene por objeto dar a conocer todo lo más notable
que contienen las bibliotecas y archivos de Europa. Tal fue el
aprecio que aquellos distinguidos escritores hicieron de los Códices
de esta catedral, que formaron un Inventario muy completo de todos
ellos, clasificándolos por el siglo en que cada uno fue escrito,
haciendo sobre muchos Códices observaciones que aunque breves son de
grande interés y revelan un criterio superior.

El número de
dicha Revista correspondiente a los meses de enero y febrero de 1896,
se destinó exclusivamente a dar cuenta de los mismos. Forma un
cuaderno que se titula Inventarium Codicum manuscriptorum Capituli
Dertusensis
.

Le precede, escrito en elegante latín, un
prólogo que firman los dos ilustres archivistas. Dicen en él, que
era muy grande su deseo de examinar los Códices de esta catedral;
y que después de haber inspeccionado el archivo de la de
Barcelona
, vinieron a Tortosa a primeros de septiembre de
dicho año 1895, los días en que esta ciudad estaba engalanada,
reinando en ella la mayor animación con motivo de celebrarse las
anuales fiestas de la Virgen de la Cinta. Ello no obstante,
pudieron satisfacer cumplidamente sus deseos, examinando como querían
todos los Còdices de esta catedral.

Después de
expresar esto dan una idea general de los Códices y del sitio donde
están colocados, pareciéndoles bien los trabajos y dispendios que
se han hecho de pocos años a esta parte, a fin de asegurar por largo
tiempo la conservación de tan preciosos libros.



numero-códices-reseña-histórica

lunes, 7 de septiembre de 2020

2 DE FEBRERO.

2 DE FEBRERO. 


Fueron leídas las siguientes cartas:

Als molt reverend e molt magnifichs senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Una vostra letra de XXV del present mes per correu havem rebuda e havents voluntat ab vostra voluntat notable embaxada encontinent havem elegit lo honorable micer Francesch Climent artiacha major nostre ab poder bestant axi per intervenir en la cort si manester sera com per altres coses fahents e concernents lo servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey e repos de la cosa publica. Per tant notificam a vostres reverencies e savieses la eleccio que havem feta del sobredit micer Francesch Climent lo qual sera a la jornada assignada en Tarrega. De Tortosa ab cuyta a XXX de janer. - A honor de vostres reverencies molt prest lo capitol de la seu de Tortosa.

Als reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per letres del capitol de Tortosa havem sabut com han elegit per anar en aquexa embaxada micer Francesch Climent canonge e artiacha major de Tortosa lo qual Deus volent sera a la jornada a Tarrega o a Leyda ab vosaltres. Pregam per ço molt afectuosament les vostres reverencies lo vullau admetre en vostra companyia e embaxada e haura poder de entrevenir en la cort si obs es. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona lo segon dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt honorable e molt savi mossen micer Francesch Climent canonge e artiacha major de la seu de Tortosa.
Molt honorable mossenyor. Per letra del capitol de Tortosa havem vist com vos han elegit per anar en la embaxada de que havem molt singular plaer. E per ço scrivim als embaxadors queus admeten en lur companyia e embaxada. Vos mossenyor enviau aci procura a quius placia per poder rebre cent cinquanta florins dor queus seran bestrets axi com als altres e ab poder de ferne apoca e de continent li seran dats e prestareu lo jurament axi com los altres embaxadors han prestat segons forma de les instruccions lo qual e la procura podeu prestar en poder del notari de la dita embaxada qui es aqui Nanthoni Lombart. E sia nostre Senyor vostra guarda. Dada en Barchinona lo segon dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

viernes, 6 de marzo de 2020

Número de Códices, Reseña histórica de los mismos

II. 



Número
de Códices.- Reseña histórica de los mismos.

Los Códices
que posee actualmente la catedral de Tortosa ascienden a 147.

Es
de suponer que este número debió ser mayor en los siglos pasados.
Basta considerar la grande importancia que tuvo la catedral de
Tortosa
desde los primeros tiempos que siguieron a la reconquista de esta ciudad, y su admirable organización ya en época muy remota.


Hasta el tiempo en que se descubrió la imprenta que
fue a principios del siglo XV (nota:1440, 1450 según fuentes),
requiríanse grandes caudales para poder obtener libros por medio del
manuscrito. De ahí que las personas particulares para instruirse por
lo general debían acudir a ciertos centros, de igual modo que ahora
se acude a las Bibliotecas públicas. Y como esta catedral desde un
principio pudo disponer de grandes recursos, no le fue difícil
adquirir libros manuscritos, aunque para ello tuviese que emplear
crecidas sumas.

Por otra parte Tortosa en los siglos
medios
era un gran centro de comunicación, por la vía marítima,
con los principales puertos del Mediterráneo pertenecientes a
Francia e Italia; así es que el Cabildo se
podía proporcionar con alguna facilidad los libros o Códices que
necesitaba; pues por tierra no era posible, o al menos era muy
difícil y costoso, especialmente tratándose de Códices
voluminosos
como lo son gran parte de los que posee esta
catedral.
Muchos de estos principalmente los de los siglos XI
y XII
debieron ser escritos en el extranjero; porque hasta el año
1148 Tortosa y su contorno por la parte de Cataluña
estuvieron en poder de los moros, y en la parte de Valencia
estos aún tardaron cerca de un siglo a salir de allí. No era
posible por lo tanto, que durante el dominio de los moros se
escribiesen Códices en este pais.

Por ello luego que
la catedral de Tortosa comenzó a constituirse, digámoslo así,
teniendo poderosos elementos con las donaciones tan distinguidas que
le hizo el rey don Alfonso, y constan en la carta de
dotación de esta catedral
otorgada en 28 de noviembre del año
1178, es de creer que los Prelados y el Cabildo
trataron de proporcionarse los libros necesarios para la instrucción
del clero, comprándolos en algunas ciudades de Francia y de
Italia; porque lo mismo que sucede ahora con los libros impresos, los
Códices o libros manuscritos también debían venderse en los
centros destinados a utilizar este negocio.

Aprovechando pues
la facilidad de las comunicaciones marítimas, los libros se traerían
por mar. Así consta que se trajo en época más reciente la numerosa
colección de libros grandes impresos, que usan los señores
Capitulares en el coro. Dichos libros, según es de ver en las
notas del archivo
capitular,
los regaló el año 1687 a
esta catedral el Dean que era de la misma D. Victorino
Loreda
. Fueron impresos y encuadernados en Venecia.


Volviendo a los Códices, si bien en los tiempos próximos a
la reconquista de esta ciudad hubieron de adquirirse la mayor parte
en el extranjero, posteriormente ya se confeccionaron algunos en este
pais, especialmente los que pertenecen a la sagrada litúrgia.


Según notas del archivo, varios de estos últimos libros
fueron escritos por los monjes del antiguo Convento de
Benifasar
. Se comprende que en los monasterios se
dedicaron mucho a estos trabajos. El estado de retiro en que se
hallaban aquellos religiosos dedicados tan sólo a la vida
contemplativa, les permitía emplear mucho tiempo en unos escritos
que exigían gran paciencia, por la multitud de viñetas y
miniaturas con que solían adornarse los libros
llamados de coro.
Además los monjes conocían
perfectamente el canto llano, pues los divinos oficios se practicaban
en los monasterios con grande solemnidad.
Por ello siendo muy
prácticos en escribir sus numerosos libros de coro, que eran una
verdadera gloria de sus iglesias, no es de extrañar que los
compusieran para las catedrales, y aún para algunas parroquias
distinguidas.

Los Códices de materias científicas también
requirían grandes centros, donde se pudiese facilitar a los
escribientes abundancia de originales adquiridos a precios muy
subidos, y sobre todo garantidos o libres de errores, pues ya
se sabe cuanto suele haber de esto en las copias.

Lo mismo
que decimos de los centros donde se escribían los Códices puede
aplicarse a los que los adquirían. Por lo general debían ser
Cabildos, Universidades, Conventos, etc.; porque sólo estas
colectividades podían tener medios para proporcionarse buen número
de libros, a fin de formar una
Biblioteca completa, donde
pudiesen adquirir la debida instrucción el clero y las personas
seglares.

Concretándonos a la iglesia de Tortosa,
además de tener como hemos dicho recursos bastantes para formar una
biblioteca de gran valor, le era también necesaria, pues
estaba en su organización, atendido el interés que tuvo siempre en
instruir al clero, como lo demuestran muchos datos históricos
que han quedado.




códices-medio-instrucción-clero


domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE LEYDA.

VEGUERIA DE LEYDA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Leyda. 1213.
Bell-loch. 53.

Alamus. 16.
Lesborges. 72. (Les Borges)
La
Cugulada. 4. (Cogullada)
Castellot. 10.
Fochs poblats
dins lo territori de Leyda qui tenen torres. 5.
Rufia
de la perroquia de Sent Lorenc de la ciutat de Leyda. 22.

Sanahuy de la perroquia de Sent Marti de la dita ciutat.
26. (Sanahuja)
Timinells. 42.
Almateylles de la
perroquia de Sent Lorenç.
51.
Vilanova del Picat de la perroquia de Sent Gili
de la dita ciutat. 37.
Loch
de Vilanova. 18.
Lo Palau de la Orta. 8.
Loch
Dorrit: reyal. 9.
Limiana: del merquesat. 51.

Vilanova de Maya: del dit merquesat. 99.
Loch de Castello de
Maya. 10.
Font Longa. 22.
Loch Darriot. 7.
Loch de Alos
del merquesat ab La Nou e Matana. 57.
Loch de Baldemar: del dit
merquesat. 16.
Camarasa ab lo seu batliu.
73.
Lorenc: en lo merquesat. 10.
Loch de Muntgay. 27.

Loch de Priva. 13.
Loch de Santa Linia: en lo dit
merquesat. 29.
Loch de Cubelles: en lo dit merquesat. 89.


FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Loch de Grealo: qui es den
Bernat Grayla ciutada de Leyda. 8.
Puigvert: del hereu den P.
Despens de Leyda. 13.
Pradell: qui es den Johan Cabreçer
(o Cabrecer)
ciutada de Leyda. 9.
La Torra den Broch: qui es den Jofre
de Brassarola de Leyda. 5.
Mayals: qui es del honrat En
Johan Mercer ciutada de Ceragoça
(ab Tortosa). 83.
Loch de Flix: qui es den Bernat
Bosch ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35.
Mas de Flix: qui es del
dit En Bosch (ab Tortosa). 5.
La Palma: del dit En Bosch (ab
Tortosa). 27.
Loch de Peal: den Bertran des Vall ciutada de
Leyda. 7.
Loch Daltano: qui es dels hereus den Johan de Barriach
quondam ciutada de Leyda. 12.
Loch de Sunyer: qui
es dels dits hereus. 18.
Loch de Alfeç:
dels dits hereus. 23.
Loch de Tabach: dels dits hereus. 3.
Loch
de Reymat: qui es den P. de Muntanyana ciutada de Leyda. 10.
(Raimat)
Loch de Suchs: del dit P. de Muntanyana. 17.
Loch
de Bertran: den Francesch de Naves. 5.
Mollaruça:
qui es den Berenguer Moliner ciutada de Leyda. 30. (Mollerussa,
Mollerusa
)
Loch de Farandella: qui es del dit Moliner. 16.

Bellfort: qui es den Thomas Calbet ciutada de Leyda. 3.
Loch
de Soes: qui es den Francesch de Sent Merti ciutada de Leyda. 44.

Loch de Vimpelech: qui es den Berthomeu de Sent Marti de la dita
ciutat. 17.
Muntoliu: qui es den Bertran Navarra de
la dita ciutat. 22.
Loch de Vinfaren: qui es den Muntserrat
Romeu ciutada de Leyda.12.
Loch de Lomatra: qui es den
Nicholau sabater de Leyda. 15.
Loch de la Torra Grossa:
den Domingo de Muntsuar ciutada de Leyda. 24.
Matxarra:
qui es de la muller den A. Cortit quondam ciutada de Leyda. 6.

Trigel: de la dita dona. 4.
Muntroig: qui es den
Anthoni Massanet. 16.
Miravall: qui es de la muller den Arnau de
Riusech ciutada de Leyda. 7.
Puig-gros: qui es de la dita
dona. 20.
Loch de Molons: qui es den P. Janer ciutada de Leyda. 4

Almanar: den P. de Carcassona de Leyda. 113.
Lo
mas qui es den G. de Nogeres: qui es den Johan Merces
(Mercer más arriba) ciutada de Ceragoça
(Zaragoza, Saragossa) (ab Tortosa). 3.
Vilaplana:
den P. Arlovi ciutada de Leyda. 8.
Benavent: qui es den G. de
Muntchada de Leyda. 9.
Blanchafort: qui es den
Juifre de la Bracerola savi.
15.

Loch de Sent Adria: den P. Cadella. 9.
Pradell: den
Simon de Torres de Leyda. 11.
La Torra de Santa Maria. 9.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo Loch Daspa: qui es del
bisbe de Leyda. 15.
Vallmanya: del dit bisbe. 5.
Cugull: del
monastir de Poblet. 16.
La Manresana: del dit monastir. 3.

Sisquela: del dit monastir. 10.
Loch dels Torms: del dit
monastir. 11.
Lo Solarac: del dit monastir. 9.
Loch de la
Grange: del abat Descarp. 12.
Loch Dalbatarra: del
monastir de Bonrepos. 12. (Albatàrrec)
La Joncosa: del abat
de Poblet. 35.
Loch de les Beçes:
del dit monastir. 12.
Loch Dalbages: qui es del monastir de
Poblet. 12.
Loch Dalfarras: de la abadessa de Sent Ilari.
12. (Alfarrás, Alfarràs)
Loch de Malcoreig: del abad
Descarp. 19.
Juneda : qui es del vescomte de Vilamur. 45.
Ceros:
qui es del noble En Notich de Muntchada. 52. (Seròs,
Serós
)
Itona: qui es del dit noble. 71.
Vilasecha:
del dit noble. 6.
Loch de Gorfa: del dit noble. 5.
Loch
de Cologe: desgleya e de cavallers. 28.
Castelldasens: qui es del
noble En Jacme de Pallars. 43.
Castellot: qui es del dit noble.
11.
Castell Darbecha: del dit noble En Jacme de Pallars. 68.

Benavent: de la Seu de Leyda. 1.
Alcarras: qui es de Mossen
En Francesch Sent Climent. 114.
Granyenela: del dit Mossen
Francesch. 5.
Montagut: del dit Mossen Francesch. 30.
Lardecans:
qui es del dit Mossen Francesch. 22.
La Rocha: qui es del
dit Mossen Francesch. 22.
Granadella: qui es de Mossen P.
Moliner. 79.
Torres Beces: del dit Mossen P. 19.
Granyana:
qui es del dit Mossen P. 14.
Bovera: qui es del dit Mossen P. 10.

Loch de la Pobla de la Bella Guarda: qui es del dit mossen P. 6.

Padros: qui es del dit mossen P. Moliner. 16.
Margalef: qui
es de mossen R. Sa Costa. 12.
Loch de Vinferre: den Gerau de
Requesens canonge de Leyda. 6.
Loch de Alendir: de Mossen G.
Berenger Dolzinelles.
8.
Artea: dels hereus de Micer Francesch Roma. 19.
Loch de
Muntçomis e de la Foradada:
dels dits hereus. 29.
Loch de Muntclar: dels dits hereus. 11.

Loch del Estor: dels hereus den A. Ces Comes de
Borriach quondam. 5.
Torra Serona: den G. Berenger
Dolzinelles cavaller. 8.
Castello de Farfanya: de la Comtessa
Durgell. 152.
Loch de Endani: qui es den P. de Nogueres donzell.
2.
La Torra dels Homens: qui es den P. de Puigvert
donzell. 1.
Vila del Algerri: de la dita Comtessa. 72.
Loch
del Boix: del Comte Durgell. 9.
Vila Dager: del dit Comte. 88.
(Ager)
Loch de Font de Pou. 12.
Loch de Vilanova: del
dit Comte. 3.
Loch de Oreners: den Berenguer Josa donzell. 6.

Loch de Sent Just: del dit Berenguer de Josa. 7.
Loch de
Milla: del Comte Durgell. 15.
Loch de Claramunt: del dit Comte.
7.
Loch de Muntassor: qui es del dit Comte. 3.
Loch
Dalberola: qui es den Fluvia. 5. (Alberola)
Loch de
Os: qui es del dit Comte. 54.
Loch de la Figuera: den Puigvert
donzell. 3.
Loch de Peraxons ab Manyanell: den Johan de Muncada
donzell. 12.
Loch Vilues: del Comte Durgell. 10.
Grealo: del
dit Comte. 4.
Castell de Muntmagastre: del dit Comte. 26.
(Montmagastre)
Loch Domers: den P. Claramunt donzell. 1.

Agramunt: del Comte Durgell. 67. (Acrimonte)
Claret.
2.
Puigvert: del dit Comte. 15.
Florejachs: den Berenguer de
Josa. 4.
Ciyes: del dit Berenguer. 4.
Oliola e lo terme: del
dir Comte. 12.
Cabana bona: den Canet. 5.
Guardiola. 3.

Cocto: dels hereus den P. Duluja. 4.
Sero: den P. Ramon de
Camporelles. 9 ?
Lo donzell: del dit P. Ramon. 11.
La
Sentiu: den Jacme de Meya. 12.
Malfeyt: den Ramon Mecha. 6.

Ciutat de Balaguer. 344.
Ramoneda: den Bernat Torra. 3.

Tiurana: del Comte Durgell. 10.
Vilaplana: del dit Comte.
2.
Miralpex: den Gispert de Ribelles. 3.
Rialp e la batlia:
del dit Ribelles. 11.
Perampla ab la batlia: qui es den Bernat de
Peramola. 22.
Taranau: den Ferrer Dabeya. 5.
Paracolls:
den Jacme de Meya. 5. (Paracuellos)
Lochs de Luças
e de Levanta: del dit Jacme de Meya. 12.
Castellnou: qui es de
mossen Berenguer Daier. 3.
Loch de Bavall. VIII.
Loch de
Cardet VII.
Loch Disirch. VI.
Buant Serni. V.
Lochs de La
Guardia de Xus Ventola Vilva Rens Sent Johan de Geronella XVIII.

Loch de Macivert Dorta de Castella e del Pont de Suvent.
XII.
Tots aquests son del abat de Laox: son en summa.
56.
Loch de Mercenau: den P. de Torra donzell. 3.
Loch
Descallar: del Merques de Bilena. 4.
Vilanova de Castell
Pages: del Spital de Sent Johan de Jherusalem.
10. (La orden militar y religiosa del Hospital de San Juan de
Jerusalén
)
Loch Dartesa: del dit Spital. (Artesa).
29.
Loch de Madrona: del dit Spital. 6.
Loch de Umetllo: del
dit Spital. 18.
Castell de Torres: del dit Spital 50.
Loch de
Urxea: del dit Spital. 5.
Loch de Gudenell: del dit Spital. 26.

Calaterra: del dit Spital. 11.
Loch de Gebut: del dit Spital.
24.
Loch de Corbins: del dit Spital. 19.
Loch de la Torra
de Maho: del dit Spital. 19.
Loch de Les Cases de Corbins:
del dit Spital. 17.
Loch de La Torra Ferrera de Sagria: del dit
Spital. 11.
Loch del Canic: del dit Spital. 2.
Loch de
Rossello: del dit Spital. 9.
Loch del Guayre: de la
prioressa Dalguayre. 109.
Loch de Ratera: de la dita prioressa.
15.
Loch de Vilanova de Sagria: de la dita prioressa.
21.
Castellnou: den P. de Sent Merti. 5.
Les Cases de Aguilo:
del abat Dager. 2.
Loch de La Menla: del dit abat. 7.
Loch de
La Regula: del dit abat. 11.
Loch de Cas: del dit abat. 5.
Loch
de Couta: del dit abat. 4.
Loch de Sent Lorenc: del dit abat. 4.

Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3.
Loch
de Bellmunt: del monestir de Poblet. 7.
Burcenich: del dit
monestir. 14.
Loch de Les Ventoses: del Orde del Spital de Sent
Johan. 4.
Val-llobera: del abat de Bellpuig. 8.
Bellfort: del
Orde del Spital de Sent Johan. 5.
Loch de Gaten: den Guillem de
Muntchada. 4.
Sauro: qui son den Ramon de Josa. 6.
Item
en lo dit loch de Sauro qui son del pabordre de Solsona. 7.
Augem:
den Ramon de Josa. 2.
Altes: den Ramon de Josa. 2.
Mirambell:
den Berenguer Ça Costa
donzell. 2.
La Portella: del dit Berenguer. 2.
Castell de
Salavert: den Salavert donzell. 2.
Castell Dalmenara: de Mossen P.
Ramon Ça Costa. 2.
Castell
de Muntale: den Tudella donzell. 1.
Castell de Tarrasso:
de mossen P. Ramon Ça Costa.
3.
Castell del Mesor: den Berenguer de Ribelles. 6.
Castell
de Bellstar: del dit Ribelles. 11.
Castell de La Rapita: de
madona den Cervera. 4. (Rápita)
Castell de Timonal: den P.
Cortit donzell de la dita vegueria. 9.
Castell de la Saydia: den
P. Cortit donzell. 7.
Castell de Filela: den Francesch Morell
donzell. 11.
Castell de Vallfogona: den P. Cortit. 12.
Castell
de Lineola: del Comte Durgell. 30.
Loch de Planelles: de Vegueria
Dagren. 3.
Castell del Planal den Fexes: del dit Comdat Durgell.
4.
Puigvert: den Luis de Mur. 2.
Loch de Menargues: del
Vescomte Durgell. 42.
Loch Dalbesa: del Comte Durgell. 97.
(Albesa)
Castell de Tartareu: del dit Comte. 18.
Summa
major dels fochs de la dita Vagueria de Leyda. 5622.


domingo, 8 de marzo de 2020

111-119

111.
BREVIARIO SEGÚN EL USO DE LA CATEDRAL DE TORTOSA. Un volumen en 8.°
en pergamino, de
1,036 páginas. Es del siglo XIV. Al
principio tiene un Calendario muy completo. El día primero de Agosto
está la fiesta del
Santo Ángel Custodio, patrón de
Tortosa
; y en el lugar correspondiente se halla el rezo
propio, que después se insertó en el
Breviario para uso de
esta
catedral, impreso en Liòn el año 1547.
También se ve en el Calendario la fiesta de la
Expectación del
parto de Nuestra Señora
, el día 18 de Diciembre


Luego
sigue el Salterio con los Himnos, según el orden de
los Breviarios actuales; pero no están numerados los Salmos,
ni hay foliación ni índice; únicamente se indican los rezos ú
oficios con una breve nota de letra encarnada. Las lecciones de los
nocturnos de este Breviario son mucho más breves. Es digno de
notarse, que en los rezos de los Santos todas las lecciones
son históricas, como las del segundo nocturno de los rezos
actuales, aunque también son más breves. En el tercer nocturno
está la Homilía, como en los rezos de ahora.
Este
Breviario es de los más completos que se conservan entre` los
los
(todos los) Códices del archivo.

112. RITOS
PARA LA ADMISIÓN Y RECONCILIACIÓN DE LOS PENITENTES PÚBLICOS. Un
volúmen en 8.° en pergamino, de 384 páginas. Es del siglo XIV.
Este curioso libro, que es el único en su clase que ha quedado de
aquella época, explica con todos los pormenores las ceremonias
que se practicaban en la catedral de Tortosa, para la admisión
y reconciliación de los penitentes, a quienes según
la antigua disciplina canónica se imponían
penitencias públicas cuando los pecados eran
públicos.
Después de haber puesto el señor Obispo
a los penitentes en el primer día de cuaresma el
vestido propio de penitentes y la ceniza; habiendo
practicado estos durante la cuaresma ciertos rezos y
actos de devoción en el claustro; dice este libro, que
el día del Jueves Santo se verificaba la
reconciliación con grande solemnidad. Antes de
la Misa el Prelado, el Cabildo y el Clero,
se dirigían en procesión a la puerta de la catedral
donde estaban los penitentes. Al lado de los mismos se hallaba
el párroco ú otro sacerdote, que informaba al Prelado
sobre si habían cumplido la penitencia que les fue impuesta.

Se rezaban allí algunas preces; el Prelado
les hacia una exhortación; y regresando la procesión
al interior de la iglesia, iban con ella los penitentes
hasta el presbiterio, donde se postraban para dar
gracias a Dios.
Al final de este Códice hay una hoja que
al parecer no corresponde al mismo. En
ella se hace alusión a un rezo o responso por los
difuntos; y con este motivo se menciona el histórico
cementerio de San Juan, que estaba en las afueras del
Temple de esta ciudad, llamadas también por esto afueras
de San Juan
.

113. SAN AGUSTÍN. DIÁLOGO SOBRE SETENTA Y
UNA CUESTIONES. Un volumen en 4° menor, en pergamino, de 72 páginas.
Es de últimos del siglo XI, o de principios del XII. En el
folio primero hay algunas observaciones o prólogo de época más
reciente, no constando quién es el autor. Después sigue un
índice de las setenta y una cuestiones; y a continuación se
exponen estas en forma de preguntas y respuestas. Se supone
que pregunta Orosio y que le responde San
Agustín
.
Al final hay tres folios añadidos; se comprende
que faltaban, y fueron hechos en época posterior. En el margen de
algunas páginas se ven dibujos que aunque sencillos ofrecen algo de
original.

114. CUESTIONES LOGICALES. Un tomo en 4 ° en
cartulina, de 306 páginas. Es del siglo XIV. No consta el autor.
Siguen a dicho tratado las cuestiones sobre los supuestos de
Mercilio de Inghen. Después están las cuestiones sobre las
consecuencias, compiladas en París por el Maestro 
Jaime de Iman, Regente en la Facultad de artes. Y por último
las obligaciones, escritas en París por el Maestro Wilhelmo
Buzer
, el año 1360; y otras cuestiones cuyo autor no
consta.
Al final de las cuestiones de Mercilio hay una
nota que traducida dice: «Estos supuestos son de Nicolás
Surrana, estudiante de Metafísica, año del Señor
1,405».





115.
BREVIARIO SEGÚN EL USO DE LA IGLESIA DE TORTOSA. Un volumen en 4.°
en cartulina, de 648 páginas. Es de últimos del siglo XIV. Al
principio tiene un Calendario; después hay dos Tablas en las que se
expresan las fiestas movibles, en igual forma que se usa en los
Breviarios actuales. A continuación de dichas Tablas se ven unos
círculos, que ni parecer sirven para conocer la Letra
dominical y el Áureo número que corresponde a
cada año.

116. BREVIARIO SEGÚN EL USO DE LA IGLESIA DE
TORTOSA. Un volumen en 4.° en cartulina, de 274 páginas. Es del
siglo XIV. Le falta el Calendario que suelen tener todos los
Breviarios. También le faltan algunas hojas al principio y al fin.
Llama la atención en este Códice que está muy deteriorado, la
diversidad de letras con que fue escrito, deduciéndose que fueron
varios los que trabajaron en él, lo cual no solía suceder en los
antiguos Códices.
A cosa de la mitad del libro hay una hoja
añadida, y más moderna, que contiene las absoluciones y
bendiciones de los tres Nocturnos, que ahora
están al principio en todos los Breviarios. Un poco más adelante se
hallan las letanías. Algunas hojas después, a diferencia de
los actuales Breviarios en que cada rezo está
todo unido, se hallan los capítulos y oraciones de los
Santos, separadas del lugar donde están las lecciones
de los Nocturnos.

117. GRAN LIBRO SOBRE LA SANTÍSIMA
VIRGEN MARÍA. Un volumen en 4.° en pergamino, de 687 páginas. Es
del siglo XIV. Este curioso Códice, cuyo autor no consta,
contiene ciento cincuenta capítulos, exponiendo igual número
de calificativos o atributos que se aplican a la Madre de Dios.
Al principio hay tres hojas de letra muy diminuta, y al parecer de
distinta época, que no pertenecen a este Códice. Siguen luego los
capítulos por su orden. Antes del primer capítulo hay
como un prólogo, que traducido dice así: «AURORA. Con esto
se manifiesta la nobleza de María, su humildad, hermosura,
autoridad, bondad, y dignidad.»
No hay división en los
capítulos, ni estos están señalados al margen ni en la parte
superior de las páginas; únicamente se indican en el texto con
pequeños números romanos de letra encarnada. Al final hay un
índice muy completo. He aquí los títulos de los capítulos. Maria
est: Lux. Coelum coelorum. Coelum empireum. Coelum cristalinum.
Firmamentum coeli. Sol. Luna. Stella matutina. Maris stella. Stella.
Sidus. Dies. Meridies. Aurora. Arcus. Nubes. Nébula. Nix.
Ros. et-cétera (en dos líneas).
Todas las iniciales de
los capítulos y párrafos están adornadas con dibujos de colores.


118. JUAN ESCATO. (Escoto) Libro sobre el Maestro de las
Sentencias. Un volumen en 4.° de 304 páginas, escrito parte en
pergamino y parte en cartulina.
Es del siglo XIV. En la primera
hoja hay una inscripción de letra más moderna que la del Códice,
que dice: Theologia Doctoris Subtilis. Sigue un folio que no
pertenece a este Códice, y luego el prólogo del autor cuyas
primeras palabras traducidas dicen: «Si al hombre en el estado
actual le es necesaria alguna especial doctrina sobrenaturalmente.»

No hay índice ni indicación de las materias con epígrafes o
números, pues todo está seguido. El final no está completo; se ven
allí una o dos hojas que al parecer no corresponden a este Códice.


119. BREVIARIO SEGÚN EL USO DE LA IGLESIA DE TORTOSA. Un
volumen en 4.° en cartulina de 658 páginas. Es del siglo XIV. En
este Breviario el Calendario se halla en el folio 140. En el folio
125 y siguientes hay algunas notas, de diferente letra, relativas a
ciertas misas que se celebraban en esta catedral. Después del
Calendario, en los folios 146 y 149 hay algunas Tablas de las
fiestas, y varios datos relativos a la liturgia de esta iglesia.

Merece además notarse que en este Breviario está el rezo de
San Rufo
y el de su octava. Ya se tenía en los tiempos
pasados como un dato importante, pues se consignó en una nota
que se ve al principio de este Breviario, que dice: En el fòlio
296 de aquest Breviari está lo offici ab octava de Sant Rupho.





120-129

martes, 2 de marzo de 2021

1, 2 de octubre, 1461

1.° DE OCTUBRE.

Reunidos los señores Diputados con dos oidores, uno eclesiástico y otro real, y con los demás individuos del Consejo, deliberaron escribir al Senyor Rey, suplicándole mandase restituir a don Jofre de Castro todo lo que le fue robado en sus dos villas de Ribagorza, y compensarle todos los daños que hubiese sufrido, dando orden para que se prendiese a los capitanes que los ejecutaron, para hacer de ellos la competente justicia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir entre quatre e cinch ores apres mig jorn reebem una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de XXIII del mes present notificant nos com ha plagut a la potencia Divina appellar al seu regne lo lllustrissimo Senyor don Karlos primogenit don en quanta dolor e tristicia som constituis (constituits) explicar non es possible. Mes per quant es disposicio divina prenent confort nos confirmam ab aquella e manifestam vos stam attents e pervigils en lo benavenir e repos de aquest Principat que precipuament sta en esser servada la capitulacio la qual en semblant cas ha proveit. Supplicant la Sancta e infinida Trinitat nos vulla dirigir en tots actes a laor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch tranquillitat e repos del dit Principat e de la republica de aquell. E havem a grandissima consolacio com havem scrit als embaxadors suppliquen la Majestat del Senyor Rey prestament li placia trametre lo dit lllustre Primogenit don Ferrando juxta e segons forma de la dita capitulacio. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia senyors la gracia del Sant Sperit vostra direccio e guarda. Scrita en Perpenya a XXVI de setembre del any Mil CCCCLXl. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats (falta el punto final)

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Catalunya (pocas veces aparece sin th) residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vostra letra he rebuda ab aquella significantme la mort del glorios e Illustrissimo Senyor don Karlos primogenit nostre per la qual so posat en tanta congoixa e perpessitat que lo meu cors per causa de sa crepitat e debilitat de forçes sobrevenint una tant dolorosa nova ha pres grandissima alteracio. Apres empero rebosada algun tant la virtut roeordant (recordant) tals e tants senyors no per merits meus mas per lur mera bonitat volerse recordar de mi significant me les coses occorrents e encara lo deliberat per lesdevenidor vos faç no aquelles gracies so tengut e deig mas quantes mon poder abasta o puix pensar. Supplicant a nostre Senyor Deu qui es cap de consell vos don gracia de regir e administrar la republica en tal forma que sia a gloria sua servey de la sacra Majestat del Senyor Rey de la Senyora Reyna del lllustrissimo Primogenit don Ferrando e repos del Principat de Catalunya. Sap Deu que si ma edad comportas gens cavalcar de molt bona voluntat hiria aqui per pendre ma part de les congoixes e treballs ensemps ab vosaltres per los dits respectes. Empero puix nom es possible devotament supplich nostre Senyor Deu vos vulla conservar en humanitat de continua sanitat de anima e de cors ab prosper augment de vostres magnifichs stats. Data en Tortosa a XXVIII de setembre any sexanta hu. - A la ordinacio e beneplacits de vosaltres mossenyors prompte et (Ot) de Muncada bisbe de Tortosa.

Als molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors. En plech de letres vostres he rebudes les quals he donades la una a la ciutat laltra al bisbe laltra al capitol e ensemps ab aquelles hi havia una letra de consellers per als procuradors de aquesta ciutat la qual aximateix los he donada los quals han respost e scriuen a vostres reverencies per lo correu mateix portador de la present. E aximateix los dits bisbe e capitol scriuen e fan resposta a les diles letres per lo dit correu. Tots temps prest son en seguir lo quem sera rescrit e manat per vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota vostra ordinacio e manament Bertomeu Ferica diputat local en Tortosa.

Als molt reverend nobles magnifichs honorables e molt savis senyors los diputats del General e conçell lo insigne Principat de Cathalunya representants.
Molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis senyors. Vostres letres havem rebudes ab les quals les reverencies e magnificencies vostres nos notifiquen com a la divina Majestat ha plagut appellar al seu sant regne lo lllustrissimo Princep lo Senyor don Karles fill primogenit de la Majestat del Senyor Rey la anima del qual haja sancta gloria perque prenents nostra part e volents esser participants en la mesticia que les reverencies vostres han presa per la mort de aquest Illustrissimo Senyor restam confortats com a verissimo e catolich christia ha finits sos dies segons vostres letres nos signifiquen. Som certs les reverencies e magnificencies vostres per lur gran prudencia han virtuosament provehit ab la prefata Majestat del Senyor Rey de la Senyora Reyna e ab lo lllustrissimo primogenit don Ferrando duch de Montblanch fill lur en esser servada la capitulacio que en tal cas dispon a tota tranquillitat e repos de la republica de aquest insigne Principat en observancia de la qual capitulacio e en tot lo que les grans reverencies e magnificencies vostres sobre aço ordenaran serem sempre constants ferms e unanims les quals la Sancta Trinitat tinga sempre en sa proteccio. Ex capitulo sedis Dertuse die XXVIII septembris Millesimo CCCC sexagesimo primo. - A tota ordinacio de Ies reverencies e magnificencies vostres prests los prior e capitol de la seu de Tortosa.

2 DE OCTUBRE.

Hubo sesión, pero no se tomó acuerdo alguno.

viernes, 26 de marzo de 2021

11 DE MAYO.

11 DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al porter qui ha carrech de scombrar la casa de la Diputacio quinque lliuras quascun any mes del que li es stat acustumat dar per los diputats e que aquestes cinch lliures haja lo dit porter tant com durara lo consell dels diputats e conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a la segunda, se hizo nueva proposición por los señores Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents homens de peu ultra los mil ya deliberats. Aço empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna en vostra letra mencionades e de la extractio de les banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e certificat de aquelles creents fermament que per tant grans providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats. Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco (Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos me vullen vostres reverencies provehir e fer quels castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e custodits per lo Principat com cregam esser molt necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e consell llur del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells encautada sera presta de star ne a tots vostres e de aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen certa crida ques diu esser stada açi tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita Senyora Reyna se publica a Torello del comte de Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench als dits pagesos dient los veus aci una letra que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor. - Juan Molins.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los diputats e consell lur lo insigne Principal de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e part vostra com a representants lo Principat fahent aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne exequten e si ja la hauran fete e en res hauran procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant aço esser publicat en la forma e manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha respost que es prest e aparellat es ofir exseguir les coses requestes en la dita letra contengudes. E tot aço consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu en tota honor e tinga continuament en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends egregis magnifichs diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia. E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia stat scrit per los dits diputats e concell lur an Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella tota dilacio apart posada faça a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per part dels dits diputats e lur conçell com a representants lo dit Principat aço faents per virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet publicar torneu de continent al primer stament ab crida publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al antedicho escribano que certificó el requirimiento que precede.

Ara ojats queus fa hom assaber per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs acostumats una crida que per sa Majestat era stada tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres nan lo restituheixquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes de maig lo dit veguer sia stat request per lo honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs diputats e lur conçell com a representants lo Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien fetes per part dels dits diputats majorment les dessus dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual les coses eren ans que aquella se publicas axi com e segons que per part dels dits diputats e lur concell es stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e molt magnifichs los senyors de diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una letra vostra per part de vostres honorables savieses a nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou dada dita letra per lo honorable En Pere Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus per sa gran clemencia mijançant la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles vullau guardar de traçio e los qui aquella governan e aconsellan la qual letra era closa e segellada segons apparia ab cera vermella ab lo segell de la casa del General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot en consell e present moltes gents on largament se mostra la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any 1462) que es feta contra aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia (Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e de poch sforç e pot poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo Principat e membres de aquell empero de nostro poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem contents vos serviam en lo que sera
necesari ans tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la on los plaura e de aquells viura ab repos e per la present honorables senyors als no havem avis sino queus placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres com nos regirem e si negunes coses honorables senyors vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui molt a vostres honorables savieses se recomanen.

miércoles, 11 de noviembre de 2020

4 DE MARZO.

4 DE MARZO.


En este día se recibieron o despacharon las cartas que siguen:

Als senyors e vertaders amichs meus los diputats e XXVII del Principat de Cathalunya. Senyor e bons vertaders amichs meus. Per vostra consolacio vos certifich vuy a hora de vespres vingue la Senyora Reyna la qual tantost me ha mes en ma pura libertat e abdosos anam a aqueixa ciutat on presencialment vos retre les gracies degudes. Ab cuyta en Morella primer de març. - El principe qui tot be vostre desige. - Charles.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles.
Molt nobles e molt magnifichs senyors. Nosaltres scrivim als capitans e conestables de la gent de peu qui es en Tortosa asoldada per aquest Principat sien e stiguen a ordinacio de vosaltres segons veureu per letra que ab la present vos donara lo diputat local de la dita ciutat de Tortosa. Es nostre parer e voler que de la dila gent prengau cent los disposts que hi seran los quals de la dita ciutat de Tortosa fins a la present ciutat per hon se vulla lo lllustrissim Senyor Primogenit vinga e passe ab vosaltres ensemps lo seguesquen el acompanyen e la restant gent romanga e stiga en la dita ciutat de Tortosa fins per vosaltres scit los sia. Pregamvos per vosaltres axi sia dispost provehit e deduhit en obra. E rescriviunos sius occorreran algunes coses. Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. La present es per significarvos que volem la gent de peu qui en aqueixa ciutat es attesa assoldada per aquest Principat sie e stigue a ordinacio e voler dels nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles e seguesquen aquells e facen ço que per ells ordonat sia. Nosaltres ne scrivim als capitans e conestables de la dita gent. Donaulos la letra als dits don Francesch e mossen Marti Guerau e feu que los dits capitans e conestables per obra cumplen ço que per nosaltres scrit los es. Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a tots e sengles capitans e conestables de la gent de peu del exercit del dit Principat fet per liberacio del Senyor Primogenit e tramesa a la ciutat de Tortosa saluts.
Significamvos esser nostre voler siau e stigau ab vostres companyes e gents a ordinacio dels nobles e magnifichs don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles e de aturar aqui o anar en altra part ensemps o departidament façau axi com per aquells comandat vos sia. Perqueus requerim dehim e manam sots virtut de jurament e seguretat per vosaltres prestada stigats a la ordinacio dessus dita e aquella complischats per obra. Dada en Barchinona a IIII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt noble e molt magnifich baro don Matheu de Moncada.
Molt noble e molt magnifich baro. Vista havem copia de una letra per vos tramesa al egregi comte de Modica capita general de les gents del exercit fet per aquest Principat a liberacio del Senyor Primogenit. Vehem per aquella per vos esser dit que attesa la bona nova ques ha de la liberacio del dit Senyor Primogenit deu esser cosa *sensada trametre a vostres terres algunes de les gents del dit exercit e que si per vitualles ni altre allehujament lo dit capita les hi trametia com vos havia significat que de bon voler no hi serien acullides e per tant pregau lo dit capita no les hi trameta altrament vos serie dada occasio de fer cosa que no strenyentvos no la farieu segons tot aço pus stesament es contengut en la vostra letra. A nosaltres es stada molta admiracio lo tal vostre scriure ne qual occasio vos ha induhit al dit capita qui de tant honesta e benivola cosa vos havia pregat e request axi respondre car no obstant que per lo vostre home qui es stat en lo exercit hajau hagut report segons dehiu de algunes coses que alla se dirien a vos no acceptes fora stat a vostra noblesa gravitat e condidio pertinent abans saber nostra intencio que attendre al parlar de gent popular la qual encara que variament parle com es de costum pot e deu esser per vos cregut es sots regla per nosaltres statuida e que sens nostra ordinacio a res en acte nos procehiria. Nosaltres havents en recordacio los vostres antecessors qui per honor de aquest Principat e per defensio de les libertats de aquell han fetes coses dignes de molta laor e la casa vostra no altrament que una de les precipues e mes insignes del dit Principat reputants e venerants no altre pensariem e delliberariem que tota honor e benefici vostre e de la dita vostra casa. Desigam molt la voluntat vostra a la nostra correspondre. E no contrastant lo per vos scrit al dit nostre capita e que vos comogue lo report del dit vostre home segons creem no dubtam que lo efecte e obra no fos altre en totes coses concernents honor del dit Principat e axi vos
pregam e requirim en lo present o altre cas que occorregues car en nosaltres com dit es no cau altre sino amor benivolencia e veneracio a la casa vostra e axi nos podeu françosament tota vegada scriure. Havem sperança que vos corresponent a la virtut de vostres antecessors no recusareu ab bona voluntat les empreses de aquest Principat prosseguir car com lo contrari fesseu ço que no creem pot e ha acustumat aquest Principat prestar qualsevol impediments que fossen opposats a sos virtuoses empreses. Tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro en guarda sua. Dada en Barchinona a IllI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per diverses letres nostres que fins aci haveu rebudes vos havem significada nostra delliberacio e voler que ab tot lo exercit fosseu e stiguesseu pacificament en aqueixa vila de Fraga sens passar pus avant ne tornar atras fins per nosaltres vos fos scrit altrament. E aço mateix contirmam e tornam a dir encara per la present. E responentvos breument a vostra darrera letra del primer de aquest ab la qual nos significau la convocacio de les hosts feta en lo regne de Arago e cremament de les barques dels passos e la nova que lo magnifich don Johan Dixer haurie haguda que mossen Rebolledo vindria sobre ses terres e la delliberacio que per vos e lo dit don Johan serie feta sobre aço de no moures e a nosaltres certificar per que no creguessem alguna fama repentinament et cetera nosaltres loam e comendam molt vostra dita delliberacio
feta ab molta maturitat ens plau lo avis que fet nos haveu. Crehem axi com vosaltres que la convocacio de les dites hosts solament es stada per obstar al exercit nostre si dampnejant volia entrar en lo regne ultra lo pas de Fraga e que per levar los passos del riu son stades levades e cremades les barques. Creem daqui avant e tenim per cert que puys sera stat vist e sentit que lo nostre exercit no sera passat de aqui avant e de la nostra delliberacio e voler hauran hagut sentiment que per semblant les dites hosts nos seran mogudes e que axi vos e lo exercit poreu star aqui reposadament fins com dit es per nosaltres altrament vos sia scrit. Axi donchs stareu molt attentament sens res moure. Si empero sentieu que la convocacio de les dites hosts se continuas e que aquelles o mossen Rebolledo significassen venir dampnejar la terra del dit don Johan en tal cas no moventvos encara per la fama que moltes vegades mancha del ver mas la veritat sabuda per home vostre que volem trametau per aquella investigar e saber plaura a nosaltres e volem que per vos senyor sia donat al dit don Johan aquell nombre de gent del exercit que ell volra puys vos ab la altra part romangau aqui en segur. La qual gent que al dit don Johan sera donada seguesca lo dit don Johan a defensio de ses terres provehit e attes que no fes alguna altra empresa de dampnejar e ofendre algu voluntariamet si ja donchs lo dit don Johan apres la intrada de Fraga no era stat dampnejat car en tal cas nos plaura no solament la dita gent lo seguesca a defensio sua e de coses sues com dit es mas a ofensio del dit mossen Rebolledo o de altre qui dampnejat lo haura fins a la reparacio deguda. Aquesta nostra delliberacio e voler vos pregam e requerim sia per vos senyor atentament com vos dehim guardada e observada. E poreu comunicar la present al dit don Johan perque sapia e senta que la oferta a ell feta per aquest Principat li sera ab tota integritat observada. Fins aci havem nova que la Senyora Reyna serie attesa en Morella e haurie tret lo Senyor Primogenit del castell e que devien de continent ensemps venir la via de aquesta ciutat. Speram en nostre Senyor Deus totes coses se reposaran en tot be. Del que succehira sereu avisat de hora en hora. Trametemvos trellat de una letra per lo dit Senyor Primogenit a nosaltres tramesa e de sa ma scrita. Vista havem la copia de la Ietra que don Matheu de Moncada vos ha tramesa a la qual havem delliberat respondre juxta forma de la qual vos trametem copia ab la present. Donareu orde nostra letra ab una altra del comte de Prades que ab les presents rebreu al dit don Matheu sien donades. E si cas sera haver anar pus avant en aquesta virtuosa empresa de que vos scriuran juxta la occorrencia del temps vos significarem lo que en sguard del dit don Matheu fer se hauria. E la Sancta Trinitat senyor molt egregi vos tinga en proteccio sua.
Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als honorables senyors los jurats de la vila de Cambrils.
Honorables senyers. Pregam e encarregamvos que poseu guardes en algun pas del cami real prop de aqueixa vila per lo qual de necessitat se ha de passar anant e venint de aci a Valencia e provehireu que tota persona que passe sia scorcollada e sien ubertes e legides totes letres e scriptures que qualsevol persona porte. E si alguns sen atrobaran sospitoses retendreu aquelles e per persona de fiança les nos trametreu aci ab los portadors. E en aço no haja falla com axi per repos e benefíci del Principat sia necessari.
Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. A vostres letres darrerament trameses no afretura respondre per quant sobre lo contengut en aquelles scrivim stesament al capita. Solament vos avisam com vuy es partit de aci Nanthoni Folgues ab diners dels quals fareu socorriment a la gent de peu segons per letra que per ell rebreu vos dehim. Hajau les coses a vos comeses en bona recomendacio. Dada en Barchinona a llll de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pregam e encarregamvos provehischau al pont de aqueixa ciutat que tota persona que intre e hisqua sia scorcollada e sien ubertes e legides totes les letres e scriptures que quisvulla sia porte. E si algunes sen atrobaran sospitosas sien retengudes ab los portadors de aquelles e sia tot remes aci a nosaltres segurament noy haja falla com axi per benefici e repos vostre e nostre e de tot lo Principat sia necessari. La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a lllI de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present havem rebuda letra del Senyor Primogenit scrita de la sua ma copia de la qual ab la present vos trametem perque siats certs de tot ço que de la sua liberacio perve a nosaltres. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en custodia sua. Dada en Barchinona a llll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Calhalunya residens en Barchinona al honorable lo balle de Cobliure salut.
Jatsia per altres nostres letres e en altra manera haguessem ordonat que no leixasseu e permetesseu exir de aqueix port e plaga fustes algunes ara es nostra intencio e voluntat que qualsevol temps barques lahuts e altres fustes que vinguen o vullen aci venir per descarregar e majorment que aporten qualsevol vitualles a la present ciutat prestant sagrament los patrons de aquelles que vindran aci descarregar lo que aporten los leixeu partir e venir aci sens algun contrast o empatx. E en aço no haja falla. Dada en Barchinona a Illl de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Vista havem vostra letra ab la qual nos significau la nova a vos pervenguda de la convocacio de les hosts de Arago e de la empresa de mossen Rebolledo e *dehin vos sien dades de nostres gents per vostra defensio segons la oferta a vos feta. Sobre aço nosaltres scrivim stesament al capita lo qual vos comunicara sa letra segons li dehim per aquella veureu nostra intencio. Hajau en ferm que lo queus es ofert per aquest Principat vos sera ab molta integritat servat e complit e per observacio de allo exposarem nostres persones e bens. E no solament en lo cas present mas per tots temps sereu en los animos nostres en molta benivolencia e sera entre la casa vostra e lo dit Principat fraternal companyia e aço remes a la obra no mes paraules. Al que dehiu del soccorriment de la gent per nosaltres hi es ja provehit e lo dia present parteix lo qui porta aqui la moneda. Les noves que havem fins aci de la liberacio del Senyor Primogenit veureu per la letra del dit capita e per copia de una Ietra del dit Senyor Primogenit la qual al dit capita trametem e per ell vos sera comunicada. Tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro en custodia sua e rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Responents a vostra letra de XXVIII del passat e en lo que mossen Francesch Sampso per part nostra vos ha dit e instat sobre la satisfaccio per vosaltres demanada sia feta als capitans e vuyt conestables dels docents homens aqui preparats per venir aci vos dehim que fins aci per les moltes e innumerables occupacions que occorren no havem pogut delliberar sobre les dites coses pero molt prest Deus volent hi delliberarem per manera que cascu haura lo degut. E per aquesta no havem mes a dir sino que la nova de la liberacio del Senyor Primogenit se continue e vuy ne havem rebuda una letra de ma sua feta en Morella diumenge prop passat. Scrita en Barchinona a IIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. abat de Montserrat.
Trametemvos copia de la letra del Senyor Primogenit. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e aquella entesa nos ha plagut haver informacio de la manera ab la qual lo honorable En Gabriel Puig sindich vostre se es hagut e portat en la embaxada tramesa per part de aquest Principat a la Majestat del Senyor Rey per liberacio del Senyor Primogenit en la qual lo dit En Gabriel Puig es anat e entrevengut en nom de aqueixa universitat. E per la dita informacio la qual suficientment havem feta 
fundar nos ha be constat e consta com lo dit En Gabriel Puig se es hagut e portat lealment diligent e be en aquella e en tots los actes apres subseguits tant que vosaltres podeu esser dell be contents axi com nosaltres som. E deveu creure que lo report a vosaltres dell en contrari fet segons scrit nos haveu no subsistex en veritat e que proceeix de alguna voluntat malivola. E per quant es digna cosa fer testimoni a la veritat havem volgut de aço certificar les savieses vostres. La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a IIII de març any Mil CCCCLXI. 

- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.