Mostrando entradas con la etiqueta Pisa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pisa. Mostrar todas las entradas

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CLIV, 22


CLIV
Núm. 22.

Raimundo Dei gratia prudentissimo et honorabili comiti Barcinonie principi et marchioni Aragone consules Pise cum dilectione salutem. Scripsimus vobis jam multotiens qualiter in amicitias fuimus cum patre vestro bone memorie et quam nobis karissima fuit dum ipse viveret quomodo vel qualiter vestram volumus et desideramus honorifice retinere. In quibus sciatis nos equidem firmiter existere nec umquam cessare ac discedere velle. Ideo rogamus vos obnixe ut quicquid honoris pater vester inclitus egregie memorie civitati nostre juvit acquirere ita juvetis nos id ipsum retinere quod inde non possimus pati aliquam capitis diminutionem. Patet evidenter vestre quidem sagacie Valentiam a vestro patre retentam fuisse nunc autem a sarracenis possessam quam siquis extraneus vellet opprimere vestra ut credimus non pateretur nobilitas. Item ut noscitis vestro cum patre nos Maioricam cepimus que licet a sarracenis incolitur sub vestri tamen nostrique tutela remansit que si quam sub nostri solatio pateretur injuriam non illorum quidem sed nostrorum esset infamia. Unde si januenses uti didicimus prefate civitati vel Evise atque Minorice quicquam injurie inferre temptaverint ut vestra nobilitas in hoc sibi nec faveat sed in quibus prevalet obsistere studeat rogamus pernimium. Nos quidem eisdem litteris frequenter ac propio ore illud idem jam proibuimus quod sine nostrorum eorumque sanguinis effusione nequaquam fieri potest. De injuria quam vestris a nostris quidem dixistis illatam respondimus vobis sufficienter: unde iterato scribimus exellentie vestre ut in veritate sciatis nos quicquid potuimus ut inde recuperasse. Illi quidem qui rediere testati sunt se cum justitia et pro illata sibi injuria id quod fecerant fecisse. Tamen quodcumque potuimus ut dictum est fecimus cum magno amore. Mittite igitur quando vobis placet pro eo quod inde jam recuperatum est: redeuntibus enim illis qui noxe interfuere parati erimus eos decenter recipere et ab eis omnia in integrum que injuste acta sunt viriliter extorquere et patientibus nutu vestro nichilonimus reddere amore karissimo.

Nota: Evise: Ibiza.Karissimo, carissimo, caro: querido.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXIV, Cardenal de Spannya, Pisa


XXXIV.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 26 de agosto de 1409.

Al muyt alto esclarescido principe e victoriosissimo senyor rey de Aragon. - Del cardenal Despanya. - Muy alto et esclarescido principe et victoriosissimo senyor. Con muy humil recomendacion et voluntat aparajada para vos servir rescibi la carta que a la vuestra grandia plogo de me enbiar e tengovos a sennalada gracia que asi vos plogo de me declarar vuestra voluntat la qual yo siempre tove et tengo et es asi publico en el mundo que fue et es en dessear et trabajar por el bien et conjunçion de la Eglesia: e si vuestros ambaxadores sennor aqui quesieran sperar algund poco despues de la creaçion del papa et quesieran aver enformaçion de todos los feechos fuerales feecha tan clara llana et complida de que ellos devieran ser muy contentos e aun yo esso mesmo por contemplaçion et serviçio vuestro les enbie rogar et requerir que si alguna cosa querian desta corte o avian menester que me lo dexiessen o enbiasen desir que yo trabajaria por que lo ellos oviessen tanto quanto yo mas podiesse: e ellos me enviaron decir que me lo gradescian mas que non los complia de presente cosa alguna antes que se querian luego partir: e esto fue al secundo o tercero dia que stuvimos de conclavi feecha la exleçion e partieronse luego e Dios sabe que me desplogo por serviçio et honrra de la vuestra sennoria por cuanto quesiera con ellos fablar porque vos avisassen de cosas que me pareçia que tocavan muytho a serviçio de Dios et pro de la Eglesia et honor de la vuestra serenidat. E pues a vos sennor plase de ser enformado de la justiçia et verdat deste feecho dennese vuestra altesa enbiarme decir por que manera et personas queredes aver la enformaçion ca speranza he en Dios cuya es esta cosa que vos la abredes sin alguna dudança et llana et claramente por tal manera que vuestra anima sera consolada et en uno la sancta Eglesia conmisco gosara de folgança. Otrosi sennyor muy altamente engendrado sennor miercoles a veynte et uno de agosto el duque et comun de Veneçia con muy grande sollempnidat et deliberaçion et avidos muy grandes consejos con los mayores letrados et praticos et otros discretos et sabios desta comunidat et otras partes que se podieron haver oydas et consideradas todas las rasones que por los ambaxadores del concilio general que aqui se tovo et otrosi las de los ambaxadores de Angelo Corario entre los quales era frey Juan Doiges et que se llamava por el cardenal et de los ambaxadores del postrimerament exleydo rey de romanos et de Lançislao concluyeron determinaron et declararon la obediençia en que ellos avian estado et estavan del
dicho Angelo deverle ser tirada et dada al papa Alexandro V° creado por amos los collegios sacro et general conçilio et Eglesia universal en una voluntat et concordia: e asi lo fesieron non enbargant que el dicho Angelo que se llamava Gregorio fuesse natural et nasçido de la dicha cibdat de Veneçia e de los mejores della et aun dis que pariente del duque e este otro era uno de Greçia que del non se conosce nin se sabe al sinon su buena vida et virtudes et grande sabidoria: de lo qual son muycho de alabar et de loar por que non pararon mientes a la carne ni a la sangre mas solament al serviçio et plaçer de Dios et ayuntamiento de la Eglesia e bien del pueblo christiano: a lo qual
sennor vos devedes tanto parar mas mientes quanto mas sobrepujades en altesa de sangre poderio et dignidat ca oy esta en vuestra mano dar llana et paçificament concordia en la christiandat seguiendo pura rason et drecho lo qual si non fasedes poniendo en ello grande diligencia e fervor
emaginad quanto en el estrecho juisio vos podra ser demandado aunque lo de la mesquindat desta vida querades callar que vos vedes como va. E por la priessa de la partida deste correo non pude mas largo screvir pero supplico a la vuestra sennoria que me quera luego declarar sobresto vuestra voluntat. Otrosi el rey Luys partira de aqui el jueves con la ayuda de Dios e yran con el el cardenal de Bolonia con el poder de la Eglesia e Malatesta capitan de Florençia e seran por todos de quinze fasta veynt mille cavallos por tierra e fasta ocho o dies galeas por la mar: e hase sperança en Dios que segund las nuevas et tractos Roma e toda la tierra de la Eglesia tomara luego esta vos considerado que por aca esta el castiello de Sant Angelo et otras muychas cosas: e yo notificare luego lo que aca acaesçiere a la vuestra sennoria a la qual scrivi al otro dia complidamente de todos los feychos et de la exleçion e fue preso el mensagero que vos enbiava en Girona: de lo qual si a vuestra altesa viene honrra et vuestra fe et guiaje el salvoconducto es bien guardado considerelo la vuestra majestat ca mas me plaseria que vuestra sennoria me enbiase desir que mis omens non entrasen por vuestra tierra que non enbiarme mandar que vos scriva et prenderme mis omens ca esto non se faria en tierra de los mayores enemigos de la fe: e Dios sabe que me desplase muycho por lo que a vos sennor toca ca yo sennor assas puedo aver scusado de non enviar a vos omens mios con algunas nuevas despues que yo sepa que a vos non plase dello ca si a vos sennor non fago plaser a mi non recresçe sinon affan et costa. Otrosi enbiovos el traslado de la exlecçion el qual vos enbiava con el dicho mi omen que fue preso en Girona e si en algunas cosas donde quier a vuestra majestat puedo servyr mandemelo ca lo complire fielmente et de buena voluntat Dios testigo que siempre ensalçe et guarde vuestro estado et persona. A XXVI de agosto de (M) IIII.° (CCCC) et IX en Pisa. - El todo vuestro - Cardenal de Spannya.

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXVII, Rey Martín Sicilia, carta, Rey Martín Aragón


XXVII.
Reg. 2252, fol. 101. 3 de agosto de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Sabents certament quen haurets molt gran plaer significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus pregantsvos affectuosament rey molt car primogenit que com pus sovent porets nos vullats certificar de vostra salut e bon estament e de la ocurrencia del affers de la execucio que fets contra los sards a nos e a vos rebelles quar singular consolacio e plaer ne haurem. Rey molt car primogenit pochs dies ha passats que apres que sabem la victoria que nostre Senyor Deus vos ha donada dels sards vos escrisquem largament de diverses fets: a present als nons occorre de nou queus escrivam rey molt car primogenit sino quels cardenals e anticardenals que son estat aplegats en lo ques diu concili de Pisa han elet en lur papa lo cardenal de Mila lo qual es nadiu de Candia e es appellat Alexandre quint

Alexandre quint, papa, Alejandro V, Candia, Pisa, cardenal de Mila, Milán


Los nostres embaxadors rey molt car primogenit que haviem tramesos a Pisa son huy venguts e hannos dit que apres quels cardenals los hagren hoits qualque VIII jorns abans que entrassen en conclau per elegir lus resposeren que ells havien ja tant procehit en lo fet de la eleccio faedora que ja no era temps de tornar atras res que haguessen fet e per conseguent ells elegiren en lur papa lo dit cardenal: e apres la eleccio los dits nostres ambaxadors protestaren en nom e per part nostra que no hi consentien en res ans hi dissentien expressament e sonsen venguts segons que dessus es dit. En la dita eleccio segons que sabem per relacio dels dits nostres ambaxadors e per letres havem sabut quey han dissentit expressament lemperador nostre cosigerma lo rey de Castella lo comte Darmenyach lo comte de Foix lo comte de Savoya lo rey de Xipre lo rey Descoçia lo rey Lançelau lo rey Dongria los venecians lo duc de Mila e molts princeps de Italia e totes les comunes daquelles sino Florença e Jenova. Los missatgers del rey de Portugal qui anaven a Pisa passaren laltre dia per nos ens dixeren que si novella eleccio si fahia de papa ells no hi entenien a consentir: no sabem encara de cert si ho han fet o no. Perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que si letres vos eren trameses dalcunes parts e per qualsevol persones sobrel fet de la dita eleccio ne de alcunes coses tocants aquella no façats ne permetats esser feta alcuna novitat per raho daquella tro que nos e vos hajam madurament delliberat ques hi deura fer: e per cosa del mon rey molt car primogenit no hi vullats res mudar com sia cosa en que va molt a nos e a vos. Rey molt car primogenit per tal quen hajats plaer trametemvos ab la present translat del decret de la dita eleccio e de una letra a nos tramesa ensemps ab aquell per lo cardenal Despanya e no resmenys translat de la requesta e procehiment fet sobre aço per lo missatger del dit emperador nostre molt car cosigerma e ultra aço translat dels capitols donats laltra dia per los ambaxadors del intrus de Roma al comu de Florença. E sia lo Sanct Sprit molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a III dies dagost del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Rey molt car primogenit pregamvos affectuosament que a la dita reina de Sicilia vostra muller scrivats que no sofira ne permeta que en lo regne de Sicilia se faça alcuna novitat per raho de la eleccio dessus dita e quen escrivats semblantment a aquelles universitats e persones queus plaura per ben avenir del dit regne. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

viernes, 7 de junio de 2019

Tomo I, texto XVI, Martino regi Aragonum, cardinales


XVI.

Colección de cartas, legajo 108. 27 de enero, sin año, aunque debe ser del de 1409.

Illustrissimo principi et domino speciali domino Martino regi Aragonum. - Illustrissime princeps ac domine specialis. Litteras vestras scriptas Barchinone die decima quarta novembris proxime preteriti in hac civitate Pisana die vigessima quarta presentis mensis januarii cum magna animi exultatione recepimus ex earum enim tenore perpendimus evidenter sincerum zelum quem vestra magnificentia regia ad Dei servicium scismatis extirpationem et unitatis vinculum in Dei Ecclesia reducendum gerit in visceribus caritatis: de quo et benignis oblationibus nobis in eisdem litteris factis Altissimo cujus res agitur ac vestre celsitudini uberes quas valemus refferimus gratiarum actiones tenentes indubie quod ille qui hunc devotionis zelum in regiam mentem apposuit illum fovebit cum jugi perseverantia que coronat donec viderit fine prospero et suo suffragante virtuoso auxilio Christi Sponsam suo precioso fundatam sanguine in unitate et caritate sincera extinctis scismatis et aliorum errorum laqueis virtuosisime reflorere: et quia presentialiter domino nostro pape scribimus super nonnullis hanc materiam tangentibus de quibus ut apparet per suas litteras nobis directas sanctitas sua plene non fuerat informata ut cuncta magnificentie vestre note existant copiam litterarum quas ipsi domino nostro dirigimus presentibus inseruimus ex quarum serie luculenter apparere potest eas attente intuenti qua sinceritate fidei necessitate omniumqne
fidelium utilitate id exigente congregatur concilium universale partis utriusque et totius Ecclesie in hac civitate Pisana sine quo manentibus indispositionibus que sunt pax tam necessaria et tantis desideriis prestolata rebus dari non potest et quod est potius auctoritate sibi a Christo tradita volentibus contendentibus cum ipsorum honore et summo merito ac alias ipsis nolentibus pacem dare Ecclesie ad Dei gratum servicium et salutem omnium fidelium pie in Christo credentium honorem et inenarrabile meritum eorum qui in tam pio et necessario oppere suas porrexerint dexteras adjutrices. Et propterea vestram serenitatem regiam deprecamur quantum valemus ex intimis quatinus devotis supplicationibus et exortationibus piis dominum nostrum inducere dignetur ut ad concilium ipsum veniat debitum suum Deo et Ecclesie exhibiturus ut in preinsertis nostris litteris continetur vestrosque solempnes nuntios ad ipsum concilium dirigere ut facturi sunt alii reges et principes notabilesque comunitates et dare operam ut vestri regni prelati in ipso conveniant fructum magnum et Deo gratum servicium mérito allaturi: proinde enim ut pie credimus vestra regia munificencia honorem maximum et apud Deum summum meritum merito consequetur quam conservare et dirigere dignetur Altissimus qui unitos dirigit et divisos odit suamque ab eis avertit faciem semper ad suum servicium cum augmento glorie et honoris. Scripta Pisis die vigesima septima januarii. - S. vestri G. Penestrinensis - N. Albanensis - J. Ostiensis - P. Tusculanensis episcopi. - A. de Saluciis et P. Sancti Angeli diaconi sancte romane Ecclesie cardinales.

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare


XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.