6 DE JUNIO.

6 DE JUNIO.

Fueron leídas las notas y modificaciones a los capítulos que había ordenado la comisión, y aprobadas por los señores Diputados y Consejo, deliberóse que se pasaran al Concejo de la ciudad; después de lo que, se hizo por el señor abad la siguiente proposición, relativa a mosen Galceran de Requesens, sobre la cual no se tomó acuerdo alguno.

Per quant lo Senyor Rey ha demanat que reputara a servey molt agradable que mossen Galceran de Requesens qui vuy es detengut que sia delliurat de la dita detencio e que sa persona e bens no sia procehit o anentat (enantat) per causa alguna que per ell fins lo dia present sia feta consellada o procurada de intencio que fos deliurat que sobre aço deliberassen. E feta la dita proposicio per que alguns e pochs foren altres aximatex pochs ecclesiastichs per squivar irregularitat noy volguessen votar majorment per que en lo proces contra ell fet no sabien ne havien sentit res noy volgueren votar remetentho a la consciencia e carrech de aquells quiy havian sabut o y sabian altres e los mas foren de intencio que lo dit mossen Galceran de Requesens devia esser content que isques del Principat de Cathalunya e en aquell de sa vida no degues intrar ne tornar ab certa obligacio que de ço prest si contrafahia.

Guillermo Colom, por haber intervenido en un proceso contra el mencionado Requesens, se abstuvo de votar; y Pedro Benet Splugues fue de parecer, que debía libertársele, para complacer al señor Rey.
El propio día los señores Diputados recibieron la siguiente carta del señor arzobispo de Tarragona, que fue leída en consejo.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya congregats en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Si concordia e pau nostre Senyor Deu tant mostra amar e voler leixant aquella en son ultim testament dignament la devem stimar e presar. E per so si entre tots los vivents se deu desiyar molt mes sens comparacio entre lo pare e el fill Senyor e vassalls. O quanta inestimable alegria al Principat de Cathalunya se spera de aquesta concordia ab tants trebaylls e despeses trebayllada e prosseguida. E si lo que Deu averta en roptura e discordia la gloriosa instancia nostro finave quanta calamitat dans e total perdicio del Principat en nostres dies sperimentar se poria. E per ço molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors jatsia yo no dupte a cascuns daqueix noble consistori cascuna hora en la pensa esdevenga aquesta evidentissima coneixença recordantme entre vosaltres per vostre virtut e gracia haver alguna condicio major que a mi marescha. Per satisfer al meu degut ni deix ni puch callar la singular avinentesa que Deu Omnipotent per sa clemencia en lo present nos presta applicant al animo del Senyor Rey a motius e cosas de tota seguretat pacificacio e stat tranquille de sos vassalls e terra segons per report dels vostres embaxadors facilment poreu compendre. De que tots los qui açi trobats nos som jatsia indecisament romanint en vosaltres le auctoritat de approvar som stat consolats e del tot conformes en regraciar a Deu qui en tantas maneras als cathalans appareix protector e parcial. Qui pot apreciar hun finament tant honros apres cosas tantas fetas en exalçament de vosaltres nis lig nis sap generacio alguna tal esforç haja executat com nosaltres havem. E si en començar virtut supprema (parece sopprema) unidament nos ha tots coronats molt mes aconseguir tal concordia e repos al seny meu enfre los angels sis pot dir monanim (? mon anim) exalçats. Guarden donchs vostres reverencies nobles e magnificas senyories algu no bastas hun do de pau e concordia tan singular furtar als cathalans denigraria nostra honor qui en tan alt grau en aquest fet es collocat mas encara subvertiria aquesta provincia de poch nombre e ambit vuy en lo mon sens par. Gran angustia e reçel me fan parlar e sab Deu no altre interes que no se ab qual respecte a mis pogues applicar mas sols per una accio popular lo meu cor crida e reclama a vostra honor e dignitat que apartant coses adverses ab la integritat de saviesa vullau judicar en vostre delliberacio stara tot lo stat del Principat. Axi que sius conformareu ab justicia e raho premi inenarrable nos sera dat si altrament curaveu judicar la subjeccio de la terra no pensam se puga scusar. Cosas infinides nos occorrerian denunciar les que certament no obmetriem sino pensant vostre gran circunspeccio e integritat mes de mi en fets tan acompanyats de raho evident sabian ordenar los passats nostres si stimacio han aconseguida aquella han ab treballs encerguada per diverses parts conquistant nosaltres en la propria casa a tots havem passat. Qui dara loch se puga perdre lo preu de actes tan units com son los nostres en los quals si el fi no corresponia al principi daqui los fets denominacio prenen restariem condempnats de ignorancia e haurias a dir per hun casual esdeveniment nostre empresa es stada començada. Gran es lo carrech qui als vostres enteniments en aquest temps es imposat. Haurem cascuns tornar en nosaltres mateys e no mes seber del que cove ni mes tembre del rahonable mas incautada complidament nostre seguretat deferint a la auctoritat del Rey e Senyor nostre per manera en nengun temps culpa nos sia imputada. Placiaus senyors considerar les coses en la present contengudes ab maturitat e repos contemplar apartant tota cuyta dampnosa segons de vostres prudencias e circunspeccions en tan subiran (o sobiran, singular, no concuerda con fets) fets es de sperar. Ordenant en mi tot lo queus sia plasent. Feta en Vilafrancha a V de juny. - A voluntat vostra P. archebisbe de Tarragona.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Fueron leidos en esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia infinida com veig les coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio de creure e crehent la dita liberacio de sa real persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres florins com ma creença sia que de mil dels acordats los DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat. Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no esser stats obedients leals e feels axi be com valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la liberacio de sa persona feta de present e ab sa real Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio del dit mossen Torrelles per castella (castellà; castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que sodes ydos assi por part del regno como por part de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon nos porem be allehujar. E sien certes vostres senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat. Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e fill se principien a portar per forma e ab tanta de contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les cinch de mati any LXI. - A la ordinacio de vostres senyories e magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos certificam com vuy diumenge data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e vents los quals fins aci nos han acompanyada e detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials e de plaer a tots fervos la present. Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera Senyora y madre he seido puesto en mi pura libertad y su Senyoria y yo seremos presto en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi mano en Morella primero de março. - El Principe que vuestro bien desea. - Charles.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos grahesch la bona voluntat me significau haveu en ferme administrar la mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que farem sino havem diners o licenciaunos que puixam vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo son cert que gran necessitat los fa fer ço que no volrien car los homens de peu los mes quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car yo no puch pus fer sino avisarvosne e haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una anima en la qual me es dit que do prestament orde que les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma ma ni ells tant poch son absents de la present vila car des que hi entram non son exits. Crech yo que lo capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu ne de cavall en despendre res en municions de castells ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e honorables savieses que de aci avant no si despendra diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil voltes men so volgut anar a Leyda per levarme de aquest treball e despesa del General mas duptantme que qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de bestiars tales e robaries que si fan de les quals si fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu aquest quin article es pera menejarlo eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en part a fornir la botiga del General que sta molt pobra e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. - Si per vostres reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem vuy o dema. - Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e) pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun jorn o dos que al pus larch stare assi per fet del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo usatge Quoniam per iniquum et cetera e tots los altres usatges e constitucions fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy senyaladament que puys lo capita era informat e certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a carrech del regne de Arago e jo li digui que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu pertir pero quem semblava que attes quo Fraga reportava tan gran util de star alli lo exercit per los grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell e que fins alli yo no creya que lo Principat de Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen les portes e aquells tant be responent juridicament les li obriren e axi nos podia causar greuge ni interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre ell e mi jo comprench que pus lo primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell haje consultats sos principals a Çeragoça per dar qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que li buyden la vila. De aço jo no so cert siu fara mas parlant ab ell me semble que haja poscut compendre aço de ses rahons. Perque placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant. Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne han mes los cathalans que los aragonesos car dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes altres. Aço la veritat es hun poch en carrech del capita qui siu volgues ben scusar nos fera. Pero en aço que yo he entrevengut pens haver prou assegurada la honor del Principat car primerament la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per XXXXIIII .... Arribat jo alli lo sendema ab lo exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço attes que la vila tant amigablament havia trames lo mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio me oferi de pagarho per part del General e de fet ho pagui e tinchne apocha dels dits mostassafs los quals compartiren aquells diners entre aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles. E apres congoxantse lo justicia de Fraga de aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos (pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent que al principi de nostra entrada era mester que entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me volgui allargar a mes que no havia comissio faent compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de Barchinona volgues inquirir de aquells quis dehien havien dat aquell dan en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que yo li oferia pagar tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu em trametreu forma pera ferho ohehire vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera forsat ferla alli egual.
Hun home he cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran ço que sa Senyoria ordonara. Los altres li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de Muntço se fornexen tots jorns de vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell. Altres dien que les treues de mossen Rabolledo de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella color ab una pedra matara dos perdals (pardals; pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be en temor del Senyor Rey tanque molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat hun avolot lo major del mon dient que III M. homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis veheren mal fornits darmes sabent que jon tenia aci prou del General en una casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte que stan tan storats que no ve negun que nols porte armes contra ells pero lo moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos. Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera e no trobi correu per trametreus les letres. Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en Tortosa e ham manat que pus nous havia trames les letres que esta nit les vos trametes ab daltres queus na fetes. Perque mossenyors jous tramet hun correu ab les dites letres lo qual parteix esta nit a les XII hores de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de mati e donarli eu vuyt florins dor. En Tortosa a quatre de març. - Del vostre Franci de Santmenat prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent lo Senyor Primogenit fos liberat acorda ab son consell trametre a mi per ferlo cert de la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo dit Senyor per entrar en lo Principat de Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars. - Senyors. - Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets son stats comunicats fahents gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una explicacio de afeccio car creem en cert que vostres deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra se conte significantsnos que per molts sguarts los preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi urgents hi toquants los dits negocis que en esta vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any Mil CCCCLXI. - molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries (alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres. Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de març del any mil CCCCLXI. - Sabuda la dita nova mossen lo diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar gent segons vos scriu largament (no hay punto) - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una grandissima consolacio e lesperam major com siam certs sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy port com es desijat. Ab lo dit correu ha haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en lo acordar en degues consultar vostres reverencies si continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e a la partida convendra darlos lo sou per altre mes. Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida yo com me regire. Ir se volia acordar don Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables que son aci hi son volguts exir quiscuns ab ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat. Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.
- Lo correu portador de la present perteix huy qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn. Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins si cumpleix. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset (27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia prestament veura e regonexer tots los dits actes e als qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat en neguna manera. E sia la Deytat increada vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a vostres savieses per tots los qui discentim eus clamam de la desordonada sobreria quens fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera explicat e suplicat. - Qui a les reverencia magnificencies e savieses de vosaltres molt se recomanen los nominats al discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor Primogenit ab una petita letra tota scrita de ma sua ab la qual per jo e lo present exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya per la liberacio de sa persona reyal tant desijada me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra veure poreu com de aquella vos trameta translat interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e veridica informats de algunes coses qui porten significacio de enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les ofertes fetes si aços feya de total repos tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia que yo he tramesa en lo comdat de Foix es tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta (50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo en Arago.
Dehies anaven en ajude de les bandositats que son en Arago. Entre los dits macips no habia nenguna persona de cap que axi de deu en quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort del rey de França. Havia demanada licencia e tots jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de Foix es vengut de la cort del Rey de França poch ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen. Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de França per concordar del tracte ques manege de concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de cort. Yo fins aci no son stat consellat dels consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe, provintia, provincia) ni en França pur jo crech les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten exceptat hun qui es per dos homens utils. Se deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà; demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins. Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent que puix. Los Ortafans e los Lupians crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos. Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.
Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada una certa requesta als quinze elegits per lestament militar. Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo menys sentiment fer se puga se senten lurs diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e hun voler ab lo Principal quant yo puix compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en vostres mans. Los consols daquesta vila man presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia. Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda. Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots los oficials trienuals e altres reyals daci stan molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del General. 
La present ses tradada (tardada) per no haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e per altra qui va a vosaltres.

23 DE FEBRERO.

23 DE FEBRERO.

Se despacharon en este día las cartas que siguen:

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor muy egregi. La nit passada desempatxam correu per lo qual stesament vos digerem nostra delliberacio e voler sobre la intrada per vos ab lo exercit fahedora en la vila e castell de Fraga e per lo nostre scriure haureu pogut assats compendre la voluntat nostra la qual es tal com per lo magnifich don Johan Dixer explicada vos es ço es que no solament vos e lo exercit hajau vitualles e passatge per la dita vila mas encara statge e en tal manera que no puixa esser levat tal pas. E axi crehem si la disposicio del temps ho haura sostengut que per vos sera stat deduhit en obra e hon no ho sia vos pregam e encarregam que de continent se deduescha. Daquiavant Senyor loam e comendam les coses per vos e lo dit don Johan e vostre consell pensades ço es que haguda la vila e castell de Fraga trametau aquell nombre de gent que a vos e al dit don Johan e a vostre consell sera vist la via de les barques de Ebro e que per miga del veguer qui es en
vostre exercit se hajen los castells de mossen Vilalpando a les dites barques e sia provehit que los dits castells e barques sien a ordinacio e voler del Principat tota vegada havent esquard a conservacio del exercit. Es empero nostra intencio que necessitat es que se haje a fer per los castells de mossen Vilalpando per anar a Morella e si no eren apresos a mans del Principat los dits castells portas contrari en tal cas sia feta la aprensio car podent passar segurament per altra part no es intencio nostra voler pendre castells de algu. E hon la dita aprehensio sia per vosaltres com dit es delliberada guardau no sia fet dan ni dampnatge als poblats en los dits castells ans los sia fet planament la contenta en lo modo e forma queus havem scrit en lo fet de Fraga. Per semblant comendam lo parer vostre e la provisio feta en haver lo castell de Algerri pero Senyor placiaus provehir e attendre que los homens qui tindran lo dit castell de Algerri stiguen ben avituallats e provehits a tenir lo dit castell. En apres vos avisam com dissapte proppassat partiren de aci cent cinquanta homens tramesos a la ciutat de Tortosa e vuy ne parteixen cent e ni trametem fins a compliment de cinch cents e havem scrit a la dita ciutat de Tortosa que preparen les gents de la dita ciutat en manera que sien promtes per executar lo que scrit los sera. Aço dehim a fi que quant sera delliberat anar lo exercit devers Morella la gent
de Tortosa sia presta per seguir. E axi senyor Deu volent tot sera previst e apparellat per fer lo degut del restant que apres se delliberara del qual prestament vos scriurem. En lo mig stiga e alleuje lo exercit en aqueixa vila de Fraga pacificament e quieta axi com scrit vos havem. En lo quens significau que sia home en lo exercit per pagar artelleries municions e altres coses necessaries vehem dieu raho e axi per nos es scrit an Johan Ferrer que haja persona que tinga lo dit carrech e li don peccunies per les dites necessitats. E per semblant scrivim al dit Johan Ferrer que done a vos Senyor docents florins dor per vostre soccorriment. Placiaus contentarvos de aquells e obrar virtuosament com tota vegada se spera de vos car lo Principat no fallira en haver degut esguard a vostra virtuosa operacio. Mes senyor vos significam com al altre nombre dels consellers vostres havem affigit lo noble En Roger Darill e los honorables En Pere de Sentcliment e En Johan Pere de Vilademany los quals vos placia pendre en lo consell vostre. La present vos placia comunicar a don Johan Dixer e que la prenga per sua. Ab tant Senyor lo Sant Sperit sia guarda vostra e director de tot lo negoci. Dada en Barchinona a XXIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Per quant scrivim stesament al capita e li dehim vos comunique sa letra no curam a vos particularment scriure sino remetreus a la dita letra e queus placia aquella pendre per vostra. E ab tot que hajam per cert que no afretura exhortar la virtut vostra en ço que per si ha en molta recomendacio pero per la nostra gran voluntat que havem al negoci no podem cessar dir e pregarvos que tota vegada vos placia fer axi virtuosament com se spera de vos. E daquiavant Deu poderos sie ajudador e director nostre e de tots los qui prosseguim tant honest e sant negoci com aquest es pregant e encarregantvos quant podem que continuament vos placia esser ab lo capita per quant speram que ab la companyia vostra Deu migançant haura tot bon succehiment. Don Felip de Castre vostre fill de quins scriviu per lo seu mereixer e lo respecte vostre sera hagut per aquest Principat en Iota bona recomendacio. Molt noble e molt magnifich baro rescriviunos francosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Felip de Castre.
Molt noble e molt magnifich baro. Crehem vostra gran noblesa es be certa del negoci que prosseguim de la liberacio de la persona del lllustre Primogenit en la detencio del qual e extraccio de aquest Principat han presa violacio moltes constitucions usatges e libertats de aquest Principat. E jatsia fins aci nous hajam scrit ara empero reduhints a nostra memoria vos esser cathala e nat en Cathalunya e de gran e antiga progenie e posseir en aquest Principat gran part de vostre heretatge havem delliberat fervos la present pregants e exhortantsvos que en aquest negoci lo qual concerneix laor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat benefici e repos de tots sos regnes e terres e respon a la innata fidelitat dels cathalans vullau esser participant e coajudant com de vos plenament se confie. E ultra que fareu lo degut encara aquest Principat vos ho haura en aquella bona memoria que tots los altres cathalans virtuosament obrants son e seran haguts. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Donau per nosaltres al egregi comte de Modica capita general del exercit o a qui volra docents florins dor dels quals li fem socorriment e posaulos en compte vostre. Mes volem eus dehim e manam que hajats alguna persona que conegau fiable e a aço suficient e disposta qui haja carrech de seguir lo exercit e de pagar les artelleries e municions que convindra fer a la qual donareu la quantitat que coneixereu esser necessaria per aço. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes sobre lo parlar que les gents acordades passants aqui fan contra lo call e juheus de aqueixa vila la qual cosa nos es molt enujosa e molt attentament volem que hi sia provehit e guardat que inconvenient no si puixe seguir. Perqueus dehim e manam que cascuna vegada que sentireu passar aqui gent requirau los oficials facen assistencia ab vos ensemps davant la juheria e guarden be que algu no sia tant arriscat que de paraula ne menys de fet se atrevesque a alguna tal cosa. E si en res se allarguen desordonadament sien los quiu faran presos punits e castigats segons lurs temeritats e demerits. Hajauvos en aço ab tota diligencia e encarregaune los oficials e encara los pahers als quals tots ne parlareu e que prenguen la present per sua. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Santceloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem letres dreçades a mossen Johan de Pau e an Johan e Uguet de Foixa. Volem eus dehim e manam que aquelles per persona certa les trametau de continent a fi que sien dades en lurs mans. E haguda relacio del qui les haura portades scriviunosne. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen Johan de Pau cavaller.
Molt honorable mossen. Per afers granment concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desigau lo benefici del dit Principat no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIIl de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Johan de Foixa donzell.
Molt honorable senyer. Per afers concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desijau lo benefici del dit Principal no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any MCCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li presenteu ab vostre scriva en façau levar acte a fi que lo dit veguer sia tengut anar e de fet vaja ab lo exercit axi com fa ab lo capita general lo veguer de Barchinona. Mes volem parleu ab los procuradors de aqueixa ciutat e sapiau dells en cert quanta gent se atrobara aqui disposta en armes per anar fora Tortosa. E en aço atteneu be prenent la nomina de aquells ab nolta diligencia e provehint que no sien gent flacha car nosaltres volem saber en cert quanta gent sera axi util en quiscuna part de Cathalunya. E per quant los honorables En Johan Bonet e Pere Gil de Villoro han pres carrech per nosaltres de algunes coses volem que ara vullen anar a cavall o a peu en
lo exercit que nols sia fet impediment. Direu de part nostra an Ferriça que nosaltres havem obs parlar ab ell e quel pregam decontinent vinga. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.