23 DE FEBRERO.

23 DE FEBRERO.

Se despacharon en este día las cartas que siguen:

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor muy egregi. La nit passada desempatxam correu per lo qual stesament vos digerem nostra delliberacio e voler sobre la intrada per vos ab lo exercit fahedora en la vila e castell de Fraga e per lo nostre scriure haureu pogut assats compendre la voluntat nostra la qual es tal com per lo magnifich don Johan Dixer explicada vos es ço es que no solament vos e lo exercit hajau vitualles e passatge per la dita vila mas encara statge e en tal manera que no puixa esser levat tal pas. E axi crehem si la disposicio del temps ho haura sostengut que per vos sera stat deduhit en obra e hon no ho sia vos pregam e encarregam que de continent se deduescha. Daquiavant Senyor loam e comendam les coses per vos e lo dit don Johan e vostre consell pensades ço es que haguda la vila e castell de Fraga trametau aquell nombre de gent que a vos e al dit don Johan e a vostre consell sera vist la via de les barques de Ebro e que per miga del veguer qui es en
vostre exercit se hajen los castells de mossen Vilalpando a les dites barques e sia provehit que los dits castells e barques sien a ordinacio e voler del Principat tota vegada havent esquard a conservacio del exercit. Es empero nostra intencio que necessitat es que se haje a fer per los castells de mossen Vilalpando per anar a Morella e si no eren apresos a mans del Principat los dits castells portas contrari en tal cas sia feta la aprensio car podent passar segurament per altra part no es intencio nostra voler pendre castells de algu. E hon la dita aprehensio sia per vosaltres com dit es delliberada guardau no sia fet dan ni dampnatge als poblats en los dits castells ans los sia fet planament la contenta en lo modo e forma queus havem scrit en lo fet de Fraga. Per semblant comendam lo parer vostre e la provisio feta en haver lo castell de Algerri pero Senyor placiaus provehir e attendre que los homens qui tindran lo dit castell de Algerri stiguen ben avituallats e provehits a tenir lo dit castell. En apres vos avisam com dissapte proppassat partiren de aci cent cinquanta homens tramesos a la ciutat de Tortosa e vuy ne parteixen cent e ni trametem fins a compliment de cinch cents e havem scrit a la dita ciutat de Tortosa que preparen les gents de la dita ciutat en manera que sien promtes per executar lo que scrit los sera. Aço dehim a fi que quant sera delliberat anar lo exercit devers Morella la gent
de Tortosa sia presta per seguir. E axi senyor Deu volent tot sera previst e apparellat per fer lo degut del restant que apres se delliberara del qual prestament vos scriurem. En lo mig stiga e alleuje lo exercit en aqueixa vila de Fraga pacificament e quieta axi com scrit vos havem. En lo quens significau que sia home en lo exercit per pagar artelleries municions e altres coses necessaries vehem dieu raho e axi per nos es scrit an Johan Ferrer que haja persona que tinga lo dit carrech e li don peccunies per les dites necessitats. E per semblant scrivim al dit Johan Ferrer que done a vos Senyor docents florins dor per vostre soccorriment. Placiaus contentarvos de aquells e obrar virtuosament com tota vegada se spera de vos car lo Principat no fallira en haver degut esguard a vostra virtuosa operacio. Mes senyor vos significam com al altre nombre dels consellers vostres havem affigit lo noble En Roger Darill e los honorables En Pere de Sentcliment e En Johan Pere de Vilademany los quals vos placia pendre en lo consell vostre. La present vos placia comunicar a don Johan Dixer e que la prenga per sua. Ab tant Senyor lo Sant Sperit sia guarda vostra e director de tot lo negoci. Dada en Barchinona a XXIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Per quant scrivim stesament al capita e li dehim vos comunique sa letra no curam a vos particularment scriure sino remetreus a la dita letra e queus placia aquella pendre per vostra. E ab tot que hajam per cert que no afretura exhortar la virtut vostra en ço que per si ha en molta recomendacio pero per la nostra gran voluntat que havem al negoci no podem cessar dir e pregarvos que tota vegada vos placia fer axi virtuosament com se spera de vos. E daquiavant Deu poderos sie ajudador e director nostre e de tots los qui prosseguim tant honest e sant negoci com aquest es pregant e encarregantvos quant podem que continuament vos placia esser ab lo capita per quant speram que ab la companyia vostra Deu migançant haura tot bon succehiment. Don Felip de Castre vostre fill de quins scriviu per lo seu mereixer e lo respecte vostre sera hagut per aquest Principat en Iota bona recomendacio. Molt noble e molt magnifich baro rescriviunos francosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Felip de Castre.
Molt noble e molt magnifich baro. Crehem vostra gran noblesa es be certa del negoci que prosseguim de la liberacio de la persona del lllustre Primogenit en la detencio del qual e extraccio de aquest Principat han presa violacio moltes constitucions usatges e libertats de aquest Principat. E jatsia fins aci nous hajam scrit ara empero reduhints a nostra memoria vos esser cathala e nat en Cathalunya e de gran e antiga progenie e posseir en aquest Principat gran part de vostre heretatge havem delliberat fervos la present pregants e exhortantsvos que en aquest negoci lo qual concerneix laor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat benefici e repos de tots sos regnes e terres e respon a la innata fidelitat dels cathalans vullau esser participant e coajudant com de vos plenament se confie. E ultra que fareu lo degut encara aquest Principat vos ho haura en aquella bona memoria que tots los altres cathalans virtuosament obrants son e seran haguts. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Donau per nosaltres al egregi comte de Modica capita general del exercit o a qui volra docents florins dor dels quals li fem socorriment e posaulos en compte vostre. Mes volem eus dehim e manam que hajats alguna persona que conegau fiable e a aço suficient e disposta qui haja carrech de seguir lo exercit e de pagar les artelleries e municions que convindra fer a la qual donareu la quantitat que coneixereu esser necessaria per aço. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes sobre lo parlar que les gents acordades passants aqui fan contra lo call e juheus de aqueixa vila la qual cosa nos es molt enujosa e molt attentament volem que hi sia provehit e guardat que inconvenient no si puixe seguir. Perqueus dehim e manam que cascuna vegada que sentireu passar aqui gent requirau los oficials facen assistencia ab vos ensemps davant la juheria e guarden be que algu no sia tant arriscat que de paraula ne menys de fet se atrevesque a alguna tal cosa. E si en res se allarguen desordonadament sien los quiu faran presos punits e castigats segons lurs temeritats e demerits. Hajauvos en aço ab tota diligencia e encarregaune los oficials e encara los pahers als quals tots ne parlareu e que prenguen la present per sua. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Santceloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem letres dreçades a mossen Johan de Pau e an Johan e Uguet de Foixa. Volem eus dehim e manam que aquelles per persona certa les trametau de continent a fi que sien dades en lurs mans. E haguda relacio del qui les haura portades scriviunosne. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen Johan de Pau cavaller.
Molt honorable mossen. Per afers granment concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desigau lo benefici del dit Principat no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIIl de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Johan de Foixa donzell.
Molt honorable senyer. Per afers concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desijau lo benefici del dit Principal no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any MCCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li presenteu ab vostre scriva en façau levar acte a fi que lo dit veguer sia tengut anar e de fet vaja ab lo exercit axi com fa ab lo capita general lo veguer de Barchinona. Mes volem parleu ab los procuradors de aqueixa ciutat e sapiau dells en cert quanta gent se atrobara aqui disposta en armes per anar fora Tortosa. E en aço atteneu be prenent la nomina de aquells ab nolta diligencia e provehint que no sien gent flacha car nosaltres volem saber en cert quanta gent sera axi util en quiscuna part de Cathalunya. E per quant los honorables En Johan Bonet e Pere Gil de Villoro han pres carrech per nosaltres de algunes coses volem que ara vullen anar a cavall o a peu en
lo exercit que nols sia fet impediment. Direu de part nostra an Ferriça que nosaltres havem obs parlar ab ell e quel pregam decontinent vinga. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.

LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum (paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquo nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.

24 DE ENERO.

24 DE ENERO. 

En la sesión de este día se acordó expedir los despachos que a continuación se insertan.

Al reverendissimo Pare en Christ e senyor lo Patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e Senyor. Per altres havem scrit a vostra molt reverend paternitat que per coses concernents gran servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici grandissimo de la cosa publica de aquest Principat plagues a la dita reverendissima P. V. esser aci certa jornada queus significavem la qual cosa crehem la dita V. R. P. no ha pogut cumplir de algun just impediment impedita. E com reverendissimo Senyor los afers prenguen quiscuns dies tal augment que es pertinent e necessari tots los poblats en aquest Principat homens de condicio desijants lo servey de la corona reyal liberacio de la persona del dit Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici de la cosa publica esser e trobarse aci en lo tractar dels dits negocis per tant Senyor ab la major afeccio que podem vos pregam e encarregam per quant V. reverendissima P. e la casa vostra james no acostuma fallir al servey e honor de la dita corona reyal e a defensio de libertats e benefici de la patria placia a la dita R. P. V. ab aquella major celeritat que pora venir e attenyer aci per la tanta necessitat que occorre. E aço Senyor molt reverend ultra que sera fer lo degut e lo a que la vostra condicio vos convida tots nosaltres que aci som vos ho haurem a singular complascencia. E si la dita V. P. encara era impedita per algun tal cars que bonament venir no pogues vos placia al menys trametre en nom vostre
persona qui per vostra Senyoria entrevingua en aquests afers a fi que algu represente vostre loch e aquell no sie vacuu lla hon entreve tota Cathalunya ab hun animo e voler en la prossequucio de aquest negoci. E tingaus reverendissimo pare en Christ e Senyor la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrita en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. En nostro consell son deliberades algunes coses concernents grantment servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benefici de aquest Principat e conservacio dels privilegis e libertats atorgades als poblats en aquell en les quals coses es entrevengut lo vostre sindich lo honorable En Johan Agullo al qual com sia persona intelligent savia savia e disposta e en aquests afers conexem sa bona e gran afeccio a honor de aqueixa ciutat habenli dat carrech de aquelles vos scriva e informe largament. Pero vos pregam e encarregam molt stretament que aquelles coses de que lo dit vostre sindich vos scriura vos placia promptament deduir e metre en exequucio per los dits sguarts. E sia molt honorables e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat . Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Apres que los embaxadors vostres son stats aci e ab ells ensemps e los altres per nosaltres convocats sobre los afers arduus de aquest Principat qui de present occorren havem comunicat de moltes coses havents sguart als dits afers es prevengut a noticia nostra tant per avis quen havem hagut dels embaxadors de aquest dit Principat qui son ab lo Senyor Rey quant encara per la experiencia que lo dit Senyor Rey havia scrit particularment a moltes persones del dit Principat encarregant e manantlos sien en Leyda a III del mes de febrer prop vinent hon sera la sua Altesa la qual cosa seria vista significar que lo dit Senyor Rey vulla prevenir aquests tals a fi que a la jornada de la cort per obra de aquests prevenguts fos revocada la comissio a nosaltres feta a prosseguir la liberacio del Senyor Princep la qual cosa si ço que Deus no vulla a fi venie poden veure les savieses vostres quants inconvenients portaria car primerament seria frustrada la liberacio del dit Senyor Princep en la qual tant e tant gran interes recau a aquest Principat e a tots los regnes e dominis de la corona reyal restaria les e prejudicat aquest dit Principat en ses libertats e privilegis e altres inconvenients ne serien apparellats qui no afreturen esser explicats a vosaltres qui aquells poden assats preveure ne la cosa redundarie a servici del dit Senyor Rey jatsia la sua Altesa informada per inichs consellers de present ne crega lo contrari. Per tant es sumament necessari a la jornada de la cort qui es a XIII del dit mes de febrer esser lla los sindichs de les universitats e stament reyal e entre les altres universitats de aquexa qui tant compren en lo dit Principat per fer sobre aço la part e instancia deguda. Sobre aço havem parlat als dits embaxadors vostres e volgut dells saber si han potestad per entrevenir en la dita cort e apres que havem dells sabut que no haurien tal poder havem deliberat scriure a les savieses vostres segons per semblant scrivim a les universitats altres. Pregamvos donchs molt honorables e molt savis senyors vullats de continent crear vostres sindichs per intervencio de la dita cort ab potestat e comissio qual lo benefici de aquests afers e la bona voluntad que fins aci mostrada hi havets (occitano; habéis; habéu o habeu) e de vosaltres tots temps se spera exhigexen e requiren. E per quant aquests senyors de embaxadors vostres aci tramesos son de molta saviesa dotats e per lo que aci han vist e comunicat en aquests afers son grantment de aquells abeurats seria vist a nosaltres salva vostra deliberacio que seria molt util cosa a ells esser dada la potestat dessus dita. Pero com que sia a vosaltres vist vos placia en totes maneres provehir que aquests o altres sindichs vostres a la dita jornada e apres tant quant sia necessari no fallesquen. E aço ultra que sera fer lo comu benefici de tot lo Principat al qual quiscuns devem esser convidats vos ho haurem a complascencia molta. Tingaus molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat en sa guarda rescrivintnos de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XXIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostre honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los XV elets per lo stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e magnifichs senyors. Nosaltres ab summa vigilancia dia e nit entenem circa los afers concernents servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E havem hagut singular plaer de vostra creacio de consell que a la matexa fi de vosaltres es aqui feta segons que daquestes coses ya vos havem scrit per altres. E com aquests afers fins aci no hagen lo repos que tots desijam ans quiscun dia prenguen tal augment que es mol necessari entendre en aquells ab sobiran studi hoc e que vosaltres e nosaltres tots ensemps fossem e siam en hun loch per fer unes matexes deliberacions en les coses que occorren les quals essents axi dispersos bonament fer no poriem per tant vos pregam e encarregam ab la major afeccio que podem que tots vosaltres si bonament se pora fer sino la major part vullau attenyer e venir aci per entrevinir en los dits afers e dir e consellar en aquells lo que a vosaltres vist sia. E aço sera molt benifici dels dits afers e gran plaer e consolacio a tots nosaltres per quant vehem e sabem que son tals o comprenen tant en aquest Principat que meritament deuen esser en aquest loch hon es al present tota Cathalunya. Placiaus senyors quiscuns ab bon animo dispondreus a aço per
quant e vosaltres e los vostres haveu acustumat tots temps sentirvos de la honor de la corona reyal e de la defensio e benefici de la cosa publica e de les libertats e privilegis de aquella la qual vuy sta en tanta necessitat e stretura que no es momoria de homens james fos en tal congoxa. Perque li vullau subvenir e occorrer degudament e en tals casos fallir en forma alguna no vullau ans molt prest vullau açi esser com dit es per pus promptament fer lo que honor e servey sia de la reyal corona liberacio de la persona del Senyor Princep observacio de privilegis e libertats repos e benefici de la dita cosa publica. E tingaus molt nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

24 DE ENERO. (duplicado el día?)

Se hizo lectura de las dos siguientes cartas:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra havem rebuda de XVIII del present ab la qual feu mencio que per la gran occupacio del afers que tots prosseguim nons haveu pogut plenament respondre als caps de una letra nostra de XIIII del mateix avisantnos de la resposta feta per vosaltres a mossen Luis de Vich e del incomutable proposit que vosaltres e vostre consell e aquexa ciutat e son consell havets e han en la prossequucio de dits afers hoc e com darrerament havets scrit als embaxadors strenyentlos et cetera. Lo qual avis vos regraciam molt crehents que vostres delliberacions e apuntaments procehint vostre madur consell son loablement fetes per los respectes e motius ja en altres precedents letres contenguts los
quals aquest Principat e vosaltres mouen. Placiaus com abans vos sera vist temps covinent e rahonable avisarnos dels motius contenguts en vostra dita letra tramesa als embaxadors per ço que lo nostre creure dessus mencionat sia roborat ab mes assentir e justificacio car per la gran afeccio que havem lo dit Principat e libertats de aquell sien conservats per los quals nos plau eus oferim tot traball comportar e per esserhi mes promptes nos som strets ara novament ab jurament no ixir (salir; exit, exitus, eixí, eixir, ixí; en catalán inventado: sortir, como en francés, sortie) de la present vila. Aci es stat mossen Guillem Ramon Darill lo qual ha parlat ab los consols e consell general de aquesta vila. Creem que per dits consols e consell serets (occitano; seréis; siréu, sireu, seréu, sereu) avisats de lur deguda resposta. Ab los del nostre stament no ha parlat generalment es ver que ab alguns del dit stament e ab la mes part de nosaltres quinze elegits ha parlat en particular avisantvos que ha sentida la voluntat nostra no esser separada de la vostra. Als caps de dita nostra letra a que per le gran occupacio no haveu pogut plenament respondre vos placia rescriurens e fer tota delliberacio que fer se puga que nostro embaxador lo magnifich mossen Dalmau dez Volo sia en la memoria de queus havem scrit. E per semblant en les altres coses contengudes en lo memorial interclus en nostra dita letra. Nosaltres prosseguint nostro proposit scrivim al dit nostre embaxador que tostemps se aderesqua en les supplicacions e actes que per dits embaxadors seran fets. E ordonen vostres grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so que plasent los sera. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors vostra proteccio e guarda. Dada en Perpinya a XVII de janer del any
Mil CCCCLXI. - Lo viscomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat en Barchinona.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dues letres vostres havem rebudes la una de vosaltres senyors de deputats de VII del present ab copia interclusa de una letra dels embaxadors de aquest Principat sobre les coses per aquells fetes per la liberacio e delliurament del Senyor Princep e laltra de vosaltres e del consell elegit en virtut de la comissio de la cort feta a VIIII del dit e present mes per les quals largament restam informats de tot lo que es stat fet per los dits embaxadors del Principat en instar e suplicar la Majestat del Senyor Rey de la liberacio del dit Senyor Princep e de la resposta e respostes quels son stades fetes per lo dit Senyor Rey e de les coses que per aquell los son stades dites e allegades e de les satisfaccions e replicacions per aquells fetes e del gran treball cura e sollicitut que fan e del punt en que son los dits fets e desijavem molt saber les dites coses regraciantvos com nos ne haveu informats suplicants nostre Senyor Deu vulla lo cor del Senyor Rey inclinar a tota clemencia sobre los dits fets e metigar e induhir a fer en aquells lo que es suplicat e supliquen los dits embaxadors per manera los privilegis e libertats del dit Principat sien conservats e se obtinga liberacio e delliurament del dit Senyor Princep e reintegracio e reparacio dels greuges e prejuhis que en aço son stats fets segons vosaltres e totes les universitats e altres del dit Principat tots concordes desijen. Certificantsvos com som e romanim molt aconsolats de les coses quens haveu scrites en la dita letra de VIIII del present e del virtuos sforç que per vosaltres se fa a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat e de la unitat e concordia de tot lo Principat ab la qual
aquesta causa ab hun animo es prosseguida supplicants nostre Senyor Deu vos done tal consell e tanta virtut que provehescau e façau en les dites lo que sia a lahor e gloria sua e servey del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e Iiberacio e delliurament (liberacio con una l, delliurament con dos) de la persona del dit Senyor Princep. Certificantsvos mes com en aquesta ciutat per gracia divina tots som de hun animo de hun cor e de una voluntat que sia prosseguida e continuada la instancia ques fa a reparacio sosteniment e conservacio dels dits privilegis e libertats e liberacio del dit Senyor Princep en les quals coses aquesta ciutat no ha deliberat fallir com veja aquellas esser de tan gran importancia com puxen esser segons per vosaltres nos es scrit ne ha entre nosaltres diferencies algunes en fer la dita prossequucio e voler que aquellas faça ans tots ab gran voluntat desijam sia en les dites coses per vosaltres fet e provehit tot lo que sia necessari a obtenir debita reparacio dels dits greuges e prejuhis per res menys deguts e pertinents havents ferma confiança que les coses que per vosaltres se fan es faran (se fan e se faran: se fan – se omite et, e, y, i- es faran) en los dits fets son e seran a total benefici e repos de aquest Principat. E jatsia en aquesta ciutat sia stat trames per lo dit Senyor Rey En Pau Rossell scriva de racio ab letra de creença suplicantnos per moltes causes com al dit Senyor Rey es cosa molesta les missatgeries que per la dita raho li son fetes significant que son e poden esser occasio de mes mal e a fer creure als circumvehins que Cathalunya seria contraria al Senyor Rey e incitarlos a guerra contra sa Senyoria e contra ses terres e regnes exortant amonestant e encarregantnos volguessem cessar de fer les dites missatgeries e ferne tornar los missatgers que per la dita raho eren stats tramesos. Empero aquesta ciutat ha deliberat tornar trametre a vosaltres lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquella axi com per vosaltres nos era stat scrit ab poder e instruccio de entrevenir ensemps ab vosaltres e los altres convocats en les coses que sien necessaries fer sobre los dits fets e no fem dupte que per vosaltres nos puxa fer e esser feta la dita convocacio per les causes dessus dites e altres per vosaltres scrites. Certificantvos com som e serem prests tots temps esser unanimes e concordes ensemps ab vosaltres a entendre en lo benefici de la cosa publica a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat segons havem dit. E no diem pus per la present sino que vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ordonen ens rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a quinze de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

9 DE DICIEMBRE.

9 DE DICIEMBRE. 

En la tarde de dicho día congregados en la casa de la Diputación los embajadores y consejeros electos, aceptaron el cargo, y después de haber prestado juramento de haberse bien y fielmente en su desempeño, guardando el debido secreto, acordaron señalar a cada uno de los embajadores la dotación correspondiente, y redactar las siguientes carta e instrucciones, que fueron por todos aprobadas:

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per consell de aquelles persones per nosaltres convocades e congregades en lo present ciutat e casa de la Diputacio juxta la comissio a nosaltres feta per la cort congregada en la ciutat de Leyda havem elegits per missatgers nostres los reverends archabisbe de Terragona bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando prior de Tortosa e micer Johan Pintor cononge e ardiacha de aci lo egregi compte de Prades lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers En Franci de Sentmanat donzell mossen Pere Torrent major de dies conseller de aquesta ciutat mossen Franci Sampso ciutada de Gerona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Sant Climent ciutadans de Barchinona per explicar e supplicar de nostra part a vostra Altesa algunes coses concernents servey de Deu e de vostra gran Senyoria repos de aquest Principat e dels poblats en aquell. Supplicam per ço a vostra Majestat que li placia oyr aquells e donar plena fe e creença e votivament exaudir en lo que de nostra part vos diran e suplicaran. E hauremho a gracia e merce a vostra Altesa. La qual nostre Senyor Deu conserve e prosper segons desija. E man a nosaltres tot lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a deu de deembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

Instruccions fetes als reverendissim reverend egregi noble honorables e magnifichs senyors Archabisbe de Tarragona Bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando Prior de Tortosa e micer Johan Pintor canonge e ardiacha de Barchinona Comte de Prades mossen Marti Guerau de Cruylles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers e En Franci de Sentmenat donzell mossen Pere Dez-Torrent major de dies consellers de Barchinona mossen Franci Sampso ciutada de Girona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Santcliment ciutadans de Barchinona embaxadors elegits e deputats per los reverend e honorables deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona ab consell e assentiment de les persones per ells convocades e congregades juxta la comissio a ells feta e facultat donada per la cort general del Principat de Cathalunya qui en la ciutat de Leyda se celebre.
Primerament los dits embaxadors o aquells dells qui son presents en la ciutat de Barchinona ab molta diligencia cuyta e celeritat faran sa via e cami vers la ciutat de Leyda ahon se acompanyaran los dits senyors archabisbe e comte e altres coembaxadors lurs qui alli o per lo cami trobats hauran als quals en la dita ciutat comunicaran les presents instruccions e totes les coses que venen a carrech de lur embaxada. E entre si totes les dites coses ruminaran perque pus consultament e expedita puixen en los casos necessaris donar qual compliment e exequucio dells se confia e spera. E mes donen los dits embaxadors qui presents en lo consell e congregacio en la casa de la Diputacio son stats quanta sperança se ha en la present embaxada de obtenir gran assossech e repos en les coses e emergents de la detencio feta en la persona del Illustrissimo Princep fill de la Magestat del Senyor Rey gloriosament regnant.
Item havent comunicat ensemps com dit es los sobredits embaxadors en la ciutat de Leyda ensemps dalli partiran. E si per algun cars ere algu dells impedit no stiguen los restants anar e exequutar les coses dejuscrites encara que per ventura per la dita Majestat scrit los fos se detinguessen en la anada. E tots ensemps o los que seran no detenguts o impedits per just cars vajen a la dita Magestat en lo loch hon sera encara que fos fora lo Principat de Cathalunya. E donada la letra de crehença que porten premeses degudes recomendacions e quals de faels e devotissimos vassalls se pertany pertinentment e ab deguda reverencia exposaran a la dita Magestat ab quanta dolor e comocions de animos es pervengut a noticia del Principat de Cathalunya la detencio feta per la sua Majestat de la persona del Illustrissimo Princep son fill la qual detencio ha donat e dona tant gran congoxa e incredible als poblats en lo dit Principat que ab copiositat alguna de paraules prou splicar nos poria. Pero haviase per los dits poblats molta sperança que los congregats en la cort general del Principat de Cathalunya donarien a tantes congoxes tal remedi que seria gloria e honor de Deus Omnipotent servey de la dita Magestat repos tranquillitat e unio de pare e de fill e benefici gran de la cosa publica del dit Principat. E aquesta tal sperança sustentave los coratges de moltes gents. Pero seguintse la prorrogacio de la cort veent los congregats en aquella no haver remediat en les coses sobredites segons necessari era al benefici publich del dit Principat pus vehien ells no poder recapte donar a tantes e tant grans necessitats com en lo dit Principat occorrien usants de grandissima providencia han feta comissio als dits deputats a prosseguir e continuar e ab efecte obtenir lo relevament de tantes congoxes. E per quant los dits deputats per compliment donar en les dites coses per la dita cort comenades e a ells comeses han elegit cert nombre de persones notables prou gran e copios de quiscun dels staments del dit Principat per assistir a ells e consell donar en les coses que exequutar hauran e ab consell de les dites persones han feta la dita embaxada e delliberades les instruccions seguents.
Ço es que ab molta humilitat e reverencia segons es degut e pertinent per part de tots los dits deputats e consell exposaran a la dita Majestat la gran admiracio que es haguda en tot lo dit Principat per la dita detencio del Illustrissimo Princep lo qual es tant virtuos e dotat de tants merits que qualsevol persona es molt inclinada amarlo e voler. E tant mes rechaem en dita admiracio quant nos sent nes sab lo dit Illustrissimo Princep haver cosa alguna comesa merexedora de tal detencio. E finalment supplicaran la dita Majestat ab benivolencia amor e bon tractament fahedor a la persona del dit Princep e que placia a la sua celsitud donar e atorgar plena libertat al dit Illustrissimo Princep induhint en aço lo dit Senyor ab moltes suasions supplicacions instancies e multiplicades rahons. Les quals son remeses a la saviesa gran dels embaxadors sobredits. Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres sentintse no donar prompte repos en aquestas tals novitats. Les quals no ab bon nom se sentiran per totes les parts de christians e porien portar no poch nocument al repos e benefici de les illes de que lo dit Senyor e tots sos subdits infinits treballs despeses e congoxes sentir porien. Donchs lo amor paternal gracia e benediccio tractaran procuraran sollicitaran instaran e ab efecte faran los dits embaxadors sia reduit del dit Serenissimo pare en lo dit fill Illustrissimo faent e tractant lo pare obres fer de pare e lo dit fill obedientissimo esser eom se mereix es pertany a la dita Majestat. Aquest donchs diran los dits embaxadors necessariament pertany al dit Principat e a llur innata fidelitat e no fahent aquest tal tractament e encara certificar la dita Majestat dels perills que prevehen en deurien esser redarguits. E per tant per retre son deute ab molt grandissima instancia e multiplicades supplicacions faran en totas maneras lo dit Illustrissimo Princep sia en libertat restituhit fahent cerca la Majestat del Senyor Rey que james dels seus peus se partiran fins en aquesta peticio exaudits los haja. Hoc encara que si a ells exaudir no volria de continent hi iria altra embaxada e apres altra e altra fins tant que los vassalls seus sian stats merexedors aquesta gracia de la sua clemencia obtenir. E que per ço sta continuament consell congregat en Barchinona per provehir lo que per avant occorrera.
Circa aço los sobredits embaxadors de tanta saviesa dotats faran tant sa diligencia quant possible los sia e de quiscuna cosa quels occorrera fassen avis cuytat als diputats e consell perque sobre les coses que de nou emergiran ab son consell los puixen respondre del que fer deuran.
Item los dits embaxadors ab deguda reverencia e recomendacions donaran la letra a la Senyora Reyna Illustrissima e supplicaran a la sua Altesa les congoxes perills e necessitats demunt scrits. E supplicaran la sua Celsitud vulla intercedir e fer se obtingue la liberacio del dit Illustrissimo Princep no ommetent a dir a la sua Senyoria quant aquestes novitats encara redunden en molt deservey de la sua excellencia afermant molt la sperança del dit Principat esser per la sua intercessio liberacio del dit Princep obtenir. Supplicantla en aquest fet que tant lo dit Principat stima vulla fer tals obres perque molt major obligacio haver li haje fahent la sua excellencia per manera sia lo mija de la redempcio de tants inconvenients qui apparellats stan e que ab la sua intercessio aquesta demanada liberacio obtenguda sia.
Item los dits embaxadors comunicaran ab los del regne de Arago segons los sera vist per benefici del negoci e per conduhir lo per que tramesos son si se trobaran ensemps ab la dita Majestat e per semblant si del regne de Valencia embaxadors si trobaven. Item los dits embaxadors e quascu dells jure a nostre Senyor Deus e als quatre sants Evangelis corporalment tocats los presents personalment en mans e poder del President a la diputacio e los absents en mans e poder del Senyor Archabisbe e ell mateix sobre sos pits present e continuantho lo notari que diligentment e faelment se hauran circa les coses damunt scrites a bon effecte e conclusio de aquelles e emergents e dependents delles e que directament ne indirecta ab la Majestat del dit Senyor Rey o ab la Senyora Reyna de altres negocis alguns no tractaran supplicaran parlaran o tractaran o tractar parlar o suplicar faran. E de la Majestat del dit Senyor los sobredits embaxadors no partiran fins per los sobredits deputats ab lur consell sien de aço licenciats. E si algu dells sobrescrits aquest jurament prestar no volra sia hagut per no embaxador e sens ell o ells los altres procehesquen a exequucio de les coses sobredites car solament per causa de la liberacio sobrescrita son elegits e delliberats esser tramesos e anar e no per causa altra alguna comuna o particular. Pero si apres sera vist necessari per los deputats e dit consell es facultad retenguda poder licenciar segons sera necessari.
- A. P. abbat de Montserrat. - Datum Barchinone die decimo mensis decembris anno a Nativitate Domini M°CCCC° sexagesimo.