De la quarta part de est libre,
qui es de temptació.
(tentación; todavía muchos siglos se escribirá con mp; tentació; temptatio)
I.
DE MAL ÁNGEL É BÒ.
Temptació
De mal ángel e bò
Vuyl ensercar en est sermó;
Car vuyl mostrar
Com se puscha hom guardar
Al començement, com vòl far (començament; principio, comienzo)
Alquna re; (alguna)
E si li vé de bé
Sabga que de bòn ángel vé (46) (sábiga, sápia, sapia, sapcha; sepa)
Lo pensament
Que en lo far consent,
E si 's fá de él exament
Tant qu' am d' uy ço
En lo fayt companyó;
E si 'l consel no es del bò
Ángel, ans es
De maligne, per res
No faça el fayt, e demá n' es (47)
Lo dessemblant,
De ço que cogitant
Pensa, faça lo seu talant
Molt desirós,
Perque es preciós
Aquest tractat qu' els fayts amdós
Vòl ensenyar;
E per molts móus sercar,
Per ço qu' enseny a contrastar
A conseyl mal
D‘ esperit desleyal,
E qu‘ el bòn conseyl e cabal
Sia autreyatz,
E que començ viatz
Ço que li será autreyatz.
II.
DE ESSER DEUS.
Deus es, e hom no 'y dupte 'n res, (y griega : hi : hic latín)
Si ço que es sentit no es;
Car Deus no es ens corporal,
Enans es causa sperital,
E que no ‘s pòt veer, tocar,
El mal sperit fá duptar
Que Deus sia neguna res
Al home qui savi no es;
E si ho fay autreyar
Leugerament lo fá peccar;
Car qui no tem fòch infernal
Leugerament s' enclina a mal.
Mas lo conseyl del ángel bò
Significa Deus per raysó;
E vuylvos ho ades mostrar,
Si bé o sabetz consirar. (ho sabeu, sabéu; si bien lo sabéis considerar)
Si no es Deus, es mayor mal (major, maior)
Lo seu no esser, e no val
Tot ço qui es en negun bé,
Tant com defal en tota re; (defall)
Car mays está hom trist que gay,
El bò no son tant co ‘l savay,
El viu no son tant com li mòrt,
Ni negu no es en est pòrt
Que viva tant com será mòrts;
E si no es Deus es la sòrts
Mala en infinidamen,
E bona termenadamen,
E valgrá mays que tot quant es
Que no fós estat nuyla res.
E aço no 'n consent raysó
Qu' el mon hon ha tant esser bò,
Sia mays per mal que per bé;
Car mal ab esser no 's cové,
E que fós bé esser no res
Ço que será e passat es,
Qui es mays que ço en que som,
E que lo mal sia el sóm,
El bé en jús, perque 's cové
Que Deus sia alcuna ré,
Per qui sia altra vida
Qui de bé sia complida,
E que per ella sia est mon
E que tuyt li home qui son
E serán e son já passat
Sian de lá eviternat;
E qui es bò que haja bé,
E ‘l mal que haja mal jassé.
Enaxí es ordonat
Tot ço qui es pus qu' es vertat, (veritat; verdad; veritas)
Que Deus es el Angel qui 's bò,
Conseyla a hom per raysó
Que lax lo mal e faça ‘l bé, (leixar : deixar : dejar; que deje el mal y haga el bien)
E de Deus no dupte en ré,
Jatsia no sia sentit;
Car ço qu' él es, es esperit,
Lo qual no 's pòt pendre ab sen,
Mas ab nostre entenimen,
E ab membrar e ab amar,
No gens a veer ne tocar.
III.
DE TRINITAT.
Contra la summa Trinitat (48)
Ha lo demoni conseyl dat,
E tots jorns lo dóne soven
A home qui molt no enten,
Quant en ela vòl consirar (49)
E per necessitat provar,
Conseylantlí que Deus no es (50),
Car si ho fós vir a pales (51)
Ço que no pót bé declarar,
E per est móu fá lo duptar (52)
Per ço que sia descreent,
E que lo pórt en fòch ardent (53).
Mas l‘ ángel bò fá cogitar (54)
Que hom no vuyla declarar
La causa qu‘ entendre no pren
Per força de nuyl argumen,
Mas que la cresa verament (55)
Captivant son enteniment.
Empero si es hom subtil
E ha enteniment humil,
Conseylalí que lo Senyor
Que sobre tots está major,
Deman qu' el dó certenitat
De sa gran sancta Trinitat,
De la qual vos vuyl un pauch dir
E temera el dir falir, (temiera)
Si duptás que Deus no ‘m aydas; (aydás, ajudás; ayudara, ayudase)
E si 'n res hi fal, no dich pas (negación con pas, todavía lo he oído en catalán, y francés)
Qu' en só que ‘y fal sia creutz,
Ans só d' aytant apercebutz
Que sotsmet a corregiment
Est dictat al Pape valent,
E a tots los seus companyós
E del falir deman perdós,
Si y es, car no 'l dich a scient;
E prench aytal començament.
Deus es, segons que provat es,
E es complit e no 'l fal res,
E en si ha moltas raysós,
Perque está complit e bós;
Ço es, bontat, infinitat,
Poder, saber, eternitat,
Voler, virtut e veritat,
E de gloria es bastat,
E d' altres mantes dignitats
Está Deus complit e bastats,
Les quals no poria nomnar;
E car lo fayt vuyl abreujar,
Passem a aço que direm:
E primerament començem
A provar per l' entenimen
De Deu, qui sí matex enten,
Entenent tot ço que ‘n sí ha
E de ses raysos natura ha,
Que li fan axí corsirar
En bò obrar e en bé far (56),
Con ha per sí metex poder (57); (mateix; com tiene por sí mismo poder)
Lo qual poder vòl son voler
Qu‘ en produir sia hi tant gran,
Com es son esser en están;
Car si en están era major
Qu' en obrar sia, ja valor (58)
De son obrar seria gran,
Car no seria egualan
Lo seu obrar al seu estar,
E ‘n l' obrar seria mirvar
De bonea, qui tant no fá
De bé com en son esser há.
Aço matex d' infinitat,
S' infinit no era obrat;
E si 'n eternitat no fós,
Fóra Deus en sí ociós,
Eternalment de eternitat,
A la qual féra gran peccat (59);
Pus que d' ela pogués bé far
Per manera de eternar (60).
Aço metex es de poder,
De saviesa, de voler (61),
Virtut, gloria, veritat,
Contra les quals féra peccat (62)
Si ‘n lurs obras fós ociós;
E car Deus no es injuriós (63),
A sí metex ni a altre re,
Fá en sí metex tant de bé
Con abasta a son poder,
E son voler en vòl haver,
E' n pòt atenyer son sauber,
E cascún hi fá son dever. (quiscun; cada uno, y todos hacen su deber)
El produir en ayço es pren
Del fil e 'l sanct espiramen, (fill : fijo : fillo: hijo; se verá fil durante siglos; filium etc latín)
Entenén Deus que ha poder,
E Deus té en far son dever,
Segons que já ho ha jutjat
Cascuna de sa dignitat (64).
Car la bonea vòl bé far,
E eternitat eternar,
E infinitat infinir,
E lo poder ho vòl complir;
E tal complir no 'l pòt donar
A nuylla causa per crear,
E nuylla causa creada
Pòt esser infinitada,
Si no pòt esser eternal (65).
Cové a Deus, donchs, complir tal
Com requeren ses dignitats.
Cové, donchs, que sian donats
De las matexes lo complir;
Lo qual apelam produir (apellam; nombram, nomenam : lo cual llamamos producir)
Un d' altre infinidament,
Hon sia bonificament,
Eternar, possificament,
E entendre e amament,
Vertuificar, verificar,
E complir e gloriejar (66).
Enaxi es lo bastament, (este enaxí no lleva tilde aquí)
De la essencia el agent,
Del natural el naturant
Qui es eternal eternant,
Del unible el unitat,
Del agible el naturat;
E aquel qui es produent
Es lo payre omnipotent, (lo pare; el padre; la mayre : madre)
Qui produí de sí ço qu' entén
Qu' en pòt produir francamen (67)
Segons qu‘ ho volen ses raysons (68)
Per mòu de generacions,
Engenrantse hi el fil seu
E engenrá 'l axi en Deu (69),
E molt mils com es engenrat
Un hom d' altr' en humanitat.
E car es de infinitat,
L' engenrant es infinitat;
E car Deus es en unitat
Estant ab él ens unitat (70).
E car es de eternitat,
Está l' engenrat eternat,
E es bò car es de bontat.
E axí de cada raysó,
E aquel fil está tant bò,
Tant infinit, tant eternal,
Com lo payre e aytant val;
Pus que de tot él está nat
E tot quant ha li ha donat,
Enfóra sa paternitat;
Per ço qu' el tenga eternat,
En esser fil eternalment,
Sens negú altre mudament;
Lo qual hagra si 's pogués far
D' altre payre e eternar,
E fora in contradicció,
En esser payre, payre no,
E pogra suffrir eternar
Que 'n el fil se pogués camiar (71),
En esser payre d' alcú; (algú; alguien)
E enaxí de ú en ú,
Trò qu' el primer payre no fós (trò : fins a : hasta)
Del segon fil e ses raysòs, (leemos raysós y raysòs: razones; raysons, rahons, raons)
Ne consent que payre infinit,
Cové esser en Deus complit.
Amem, donchs, un payre, no dos,
E un fil qui es cabalós,
E no requer que sia payre,
Per ço que no sia mutayre,
Ni contra son payre en res,
Pus que per él es ço que es.
E vuyl provar tot exament
Ço per qu‘ es payre el produent,
E 'l product es fil apellat.
E si havetz humilitat
En ço queus en volray provar,
Entendre ho poretz tot clar; (poreu, podreu, podréu; podréis)
Car tot ço que altre tramet
De tot sí matex es per dret
Fil, si 'n s‘ especia es mes,
Axí com lo leó qui es
En la leonitat trames,
La qual sa especia es
Per lo leó qui ‘l ha engenrat,
E en sa especia posat;
Perque ‘l product per fil está
E ‘l produent payre se 'n fá.
Es, donchs, Deus payre e fil Deu,
Segons l' eximpli, e say eu
Que si 'l leó tan solament
Fesés lo fil eternalment,
Que molt mils hagra nom payre,
Que quant d' altre fil vòl fayre (72);
Encare que sol un leó
No es payre de tots quants só,
Ni es payre en eternitat (73),
Mas en lo temps que es passat;
Perque en causa creada
No es tant apropiada
Filiació, paternitat,
Com en la suma Trinitat;
Car lo payre tant solament
Prodúu de sí eternalment
Lo fil, e no ‘y vòl companyó.
E assi virám lo sermó
A provar lo sanct Spirit,
Lo qual tenga mon dir complit,
Per ço car ho dich a s' honor,
E qu‘ hom l' entena e l' aor.
Deus payre e Deus fil están
En una natura amán
La un a l' altre eternalment (74);
E cové esser l' amament
Aytant gran com estan amdós;
Car si tant gran com éls no fós
Fóra menor, e ‘ls fóran gran,
E pogren esser rancuran
Cascuna de ses dignitats,
Que no sostenen que mermats
Qu' en qui sia menoritat (75),
Sia de la lur entitat
Qu‘ es tota infinitat,
Tota bonea, eternitat.
Cové, donchs, que aquel amar
Qu' eus ay dit, sia en eternar,
En bonificar, infinir,
Per ço qu' es pusca 'n tant complir
De essencia e natura,
Que sia gran sens mesura;
E qu' ab açeylls d' hon es ixent (y que con aquellos de donde sale : “es saliente”)
En amant, haja egalment (egual : igual, igualment; igualmente)
Ab éls en granea, bontat, (grandeza)
En tota altre dignitat,
E en essencia e natura;
E si n' ha no s' en rancura (76)
Negú actu de dignitat.
Cové, donchs, de necessitat
Qu' el amar sia Deus complit
E que sia Sanct Spirit;
Sanct es, per ço car innocent
Son lo payre e 'l fil exament
En produir aquel amar (77)
En tot quant poden abastar
De lurs raysons al produir;
Perque l' amar cové exir
Simplement tot en sanctetat,
Com amar que ix enamorat,
Pus que no es defaliment,
E es ixent en compliment
Del payre e 'l fil qui son complit,
E está per ço espirit;
Car está espirat d' amar,
E no per via d' engenrar,
Qui es per mòu de cogitar
De Deus e 'n lo bé que pòt far
En sí, segons racionar,
Qui es obra de ses raysós
Per ço que no sia ociós.
Es, donchs, sanct Spirit provat
E provada es Trinitat;
E está el Sanct Spirit
Nombre de tres, tant fòrt complit,
Qu' él en sí matex no sosté
Que sia en quart nombre per re;
Car segons que havets ausit, ((haveu oyt : habéis oído)
Axí abasta un Spirit (78)
En la divina Trinitat,
Com fá una paternitat
E una filiació,
Pus aytant com ella es bò.
Es, donchs, en tres nombre complit,
E per ço está establit
En tot ço que Deus ha creat,
Que lo nombre de Trinitat
Ha molt major perfecció,
E es en tota rè pus bò,
Segons ço qui es natural;
E perque natura mays val,
Com de materia formá
E conjuncció demostrá
Tot ço qui es substanciat,
Axí com en humanitat (79),
En qui ha còrs e ánima há (80),
E ço perqu' el ú en l' altre está
De tots tres es home unit.
Ayço matex del spirit
Del home qui está de tres,
Segons qu' entendre pòts ades,
En saviea hon son tres (81), (sabiduría; saviesa; saviea, bonea, altea, nedea, etc...)
Entenent, entendre, entes;
E no cal que ni haja més.
E si ‘l un dels tres no 'y fós
Ja no fora ens cabalós;
Saviea e volentat
Ha en sí amant e amat,
E amar e en tot ço qui es
Está complit nombre en tres (82);
Lo qual nombre ha Deus creat
Significant sa Trinitat;
Per ço que sia coneguda
Per lo nombre e volguda.
Son, donchs, en Deu tres persones
Qui de dignitat son plenes (83),
Qui son en una natura,
Distinctas sensa mesura; (distintas sin medida)
E per ço disem, payre Deu (84), (decimos; deiem; diem, diém)
E disem que lo fil es Deu (85),
E Deus está Spirit Sanct,
E no son tres Deus tant de quant;
Ans están un Deu solament
No compòst, enans simplement; (enans : ans : sino)
Car una es la deitat
E son d' una simpicitat; (simplicitat)
Enaxí com en vera amor
En qui está un l' amador
E altre cell qui es amat (86),
E l' amar d‘ altre e tocat (87)
No son de compulsió,
Car tots tres d' un amor só.
E ço perqu' en nombre están
Es car la un está aman,
E l' altre qui está amat
El amar d' amdós es donat.
E car tots tres en nombre só,
Están segons relació
Cascú ‘n sí matex, l' altre no,
Per nombre e distincció,
Nombre de tres no ‘y seria,
Si distincció no 'y havia.
E car la un es d' altre nat,
El altre es d' amdós donat,
Per una amor sens mesura,
Son tots tres una natura (88),
Una essencia, un póder (89),
Una bontat e un dever,
Un saber, una volentat,
Una granea, eternitat.
E car en una unió (90)
De natura e de raysó
Están tots tres, son apelat
Un Deu, no molts per l' unitat
Que damunt havem recomptat: (Qne en el pdf; típico error n-u)
Car l' una raysó l' altre es,
En quant un Deu solament es.
E car cascun actu complit,
Han per ço ensemps establit
Que sia la distincció
Solament per relació,
Lo payre, ‘l fil e l' esperit,
No está l' ú d' altre pertit,
Pus qu' han una natura;
Car la natura una dura
Eternalment e infinida,
Perque no pòt esser complida:
Car axí com en simple amor
Está l' amat en l' amador,
E l' amador en son amat,
E l' amar hon están liat,
Enaxí en la deitat
L' ú de l' altre no es gitat,
Ni l' ú al altre es derrer;
Car eternitat no soffer
Que y sian primer ne derrer,
Car ab éls no poria esser (91),
Axí com en la simple amor,
Hon l' amat, amar, amador
Están en un temps egualment,
Sens primer e derrerament.
Asatz harem mostrat tót clar
De Trinitat ço qu‘ ens en par;
E si nuyl home es temptat
Per mal esperit, est tractat
Lisca, e porá tòst veer (92), (lea, y podrá pronto, enseguida ver)
Si es home qui haja saber,
De la Trinitat veritat,
Tant, que n' estará consolat.
IV.
DE CREACIÓ.
Fá 'l demoni temptació
Que no sia creació,
E qu' 'l món sia eternal,
E aço fá per nostre mal;
Car si lo món no fós creat,
No fóra primer hom format,
Ni fóra res nostra fe
Qui d' encarnació nos vé;
Car no fóra Deus encarnat,
Per ço que ‘l món fós recreat,
Ne fóra peccat general,
Ne altre vida atretal.
Car si lo món eternal fós,
Ja no fóra cascú de nòs
Resucitat, car abastar
No pogra la terra a donar
Si matexa a cascú còrs;
Car infinit nombre a tot fòrs
Fóra de còrses renovatz, (còssos; cuerpos; còs, còrs : cuerpo; corps, corpus, corpore)
Qui en lonch, pregon, ni en latz
No pogren negun loch haver
En que tots poguessen caber,
E aydas hi lo cèl e la mar,
Ans covengren ultra passar
Lo cèl infinidamen;
E ço nuyla raysó no pren
Que loch sostenen infinit (93),
Qui sia de còrses complit.
Veus, donchs, per qual entenció (intenció; intención)
Fá ‘l demoni temptació,
Per ço qu' ens git de nostra fe. (para que nos expulse de nuestra fé)
Encara diu que de no ré
Deus nuyla causa pòt far,
E que eternal cové estar
Lo món, pus no 'l puscha crear.
Encara diu que ociòs (ociós; ocioso)
Fóra Deus, si lo món no fós
Eternal, car si començat
Fós ans que él l' hagues creat,
No hagra Deus en que obrás;
E per ço que mays no cessás,
Vòl qu' el món sia eternal.
Vejatz com sa raysó no val,
Car en Deus segons son dever,
Poder, saber e son voler,
Han un matex actu complit,
E l‘ú en l' altre 's infinit;
Car aytant pòt lo seu poder,
Com son saber ho pòt saber;
E aytant ama son voler,
Com poden poder e saber (94);
Car en tot quant son están egal. ((egual, igual)
Vejatz com ment lo desleyal, (ved cómo miente el desleal)
Car si ‘l voler vòl de no re
Crear lo món, pòt ho de se,
Pus que 's aytant gran son poder
Com está gran lo seu voler.
Vòl, donchs; e si vòl, ha pogut
Sabé que volch sabe pugut:
E que 'us iria als dien
Del Rey del cèl omnipoten;
Car si 'n mí era unitat,
De poder, saber, volentat,
No sol puria ‘l món crear, (poria; podría; podrie, podríe, porie, poríe)
Que de mí puria Deus far
Si volia qu' eu fós Deu,
Car puria ho 'l poder meu,
Pus ho volgués lo meu voler
E ho sabés lo meu saber.
E tot ayço 's poria far,
Pus que fossen en egualar,
E que de tots tres fós un fayt.
Vejats, donchs, e a qual agayt
Vos vòl aportar lo savay;
Encara que vos mostraray
Que Deus no fóra ociós,
Quant diu que si eternal no fós
Lo mon, no hagre ‘n que obrar; (haguere; tinguere; tuviera o tuviese)
Car segons qu' eus pòt remembrar,
Provada havem Trinitat,
La qual está en eternitat
Produent lo payre e fil de Deu;
Al qual doná tot ço del seu,
E d' amdós ix l' Esperit Sanct,
Lo qual se dona en amant;
Perqu' en l' obra qu' en sí ha,
Deus gens ociós no está;
Car obra es de Trinitat
E de cascuna dignitat.
No cal, donchs, sia eternat
Lo món, per ço qu‘ haja obrat,
Qui ha él sia eternal (95);
Car dintre si l' ha qui mays val (96)
E qui es de sa entitat,
Ço es lo fil e l' espirat
En qui están bonificant,
Bonificar e car amant,
Bonificar, amar, amat
E aço en eternitat.
E pus havem tot clar mostrat
Que 'l temptar no es veritat,
Manifestament vuyl mostrar
Qu' el món no pòt per res estar
Eternal; e veus la raysó:
Es Deus, e él está tant bò,
E es tant alt en summitat,
Que res no ha ab él egaltat; (egualtat, igualtat; igualdad)
E si 'l món era eternal,
Seria en durar egual
A Deu, per la duració;
Perque no seria raysó
Que Deus estés en summitat
A cell qui ha ab él egaltat;
E aço 's seguex del poder
De Deu, qui pòt egal haver;
Car si 'l mon ha eternitat,
Son poder pòt esser durat
Aytant com lo poder de Deu;
E ayço matex del bé seu.
Car lo poder e lo durar
Covenen en bontat estar;
Perqu' está del món sa bontat
Ab la de Deus en egaltat.
Veus, donchs, si 'l món es eternals,
Qu' en tres causes está egals
A Deus; qui son: durar, poder,
Bontat, ¿perque no ha de ver
Deu que sia del món Senyor,
Si per tot no está major
Que lo món, e cascú es Deu
E de Deu no está 'l món séu?
Car Deu, no ‘l es en tot dessus,
El món está en part dejus
A Deu, car no es tant finit
Estensament, ans es finit
En quant está lo cèl redon;
E tot ço qui 'n redon contorn,
Cové se que sia finit,
Encara que no es complit
En totes ses pertes si tot sal (97)
Qui no enten membrant ni val,
Ni la pera qui 's part del món, (pedra; piedra)
Ni l' arbre, ni l' ayga, ni ‘l jorn;
Perque el món no está egal
En tot a Deu, perque no val
Tant com Deu, mas en altre res
Tant com él val, pus egal es
En alcu bé, poder, durar;
Perque no cové autreyar
Qu' el món puscha eternal estar,
Per lo gran inconvenient
Qui está manifestament,
Segon que ja vos havem dit.
E puria ‘l mal esperit
Per altre mòu home temptar,
Dient que Deu ha pugut dar
A lo món que puscha durar
Eternalment e ben complit,
En quant está ple d' infinit
Durar, e ayço del poder;
Mas Deus d' ayço no ha leer,
Car no ho pót voler son voler, (leemos pòt y aquí pót)
Pus vòl qu' en tot Deus sia sus
E ‘l món sia en tot dejus.
O sino covéns autreyar
Qu' el voler de Deus vòl amar
Aytant lo món con sí matex;
E si ‘l voler ayço seguex,
Cové que sabga lo saber, (sábiga, sapia, sápia; sepa)
E que ho puscha son poder,
Segons que ho vòl la volentat,
E tots tres serán tòrt e peccat (98),
Si 'n res se fan ab lo causat
Eguals, car en res no ‘s cové
Que ço qui no está per se,
Ab son senyor haja egal
En nula re, si 'n tot no val
Aytant com él; e no ‘s pòt far
Que Deus se vuylan injuriar,
Com sia sabi e complit;
E jamays lo mal esperit
Creyats, si 'n res vos vòl temptar, (creáis; cregau, creguéu, cregueu)
Que ‘l món puscha eternal estar;
E si ho fá, anatz consiurar (id; anáu, anéu, aneu)
Ço que vos en haurem mostrat.
Cové, donchs, sia ‘l món creat,
E esdevengut ha de no ré (99);
Car si fós d' als, fóra jassé
Aquel altre ens eternal,
E fóra temptar atretal,
Segons que damont ha estat (100). (damunt; encima, cima; munt, mont, Puigdemont)
Es, donchs, lo món de nòu creat,
E Deus está son creador,
Son Senyor, son governador:
E ha lo món per ço creat,
Que per home sia amat,
Entes, membrat, e car tengut;
E que Deus l' apòrt a salut
En paradís, hon gaug no mòr;
E gens lo món per negun fòr,
No pogra sí metex crear;
Car nuyl ens pòt sí matex far;
Car sí matex far se pogués,
Fóra la gent ans que fós res.
Mas aço no soffer raysó,
E fóra contradicció,
En quant fóra e no fóra res.
Passem avant car bé 's entes
Que ‘l món de nòu está creat
Per lo Senyor, ple de bontat.
V.
DE ENCARNACIÓ.
A provar encarnació
Cové qu' hom ús fòrt de raysó;
E que sia hom fòrt subtil
E enteniment haja humil,
Aquel qui entendre volrá
La provació qual será;
E que sguart el començament
Del malvat amonestament
Que fá lo malvat esperit,
Qui ‘l ver vòl posar en ublit (oblit; olvido)
D‘ aquel qui escolta lo sermó,
E donalí temptació.
Anem avant e començem,
E de Deu gracias petem (pidamos; demanem; petición, petere)
Que 'ns endreç la provació
Que fem de s' encarnació.
Si com la divina bontat
Fó raysó a lo bé creat (101),
E la granea ha gran bé (102),
La saviea qui tot vé
Diu qual bé pòt esser major
Creat, e la sua amor
Volch amar aquel major bé,
El poder lo pòch, car es ple
De saviea e de amor;
E si no creás lo major
Bé que pòt saber e amar,
No 's pogren en Deu egalar
La granea, ni la bontat,
Virtut, gloria, e veritat
Ab son saber, poder, voler;
Car no volgra tan gran bé fer,
Com lo ateny lo seu saber,
E com lo poder lo pòt far.
Fóra, donchs, Deus de bé avar
Per poder, saber, volentat,
Contra granea e bontat,
Virtut, gloria e veritat,
Ab qui hagra fet gran peccat;
E fóra estat ociós
Contra las suas raysós;
E car en res no pòt errar,
Volchse per açò encarnar,
Per ço que creás lo major
Que pòt atenyer sa amor,
E qui está en son poder,
E ateyne per son saber;
E es aquel major nomnat
Home qui está deitat,
E es pujat en tal ausor
Que no la pòt Deus far major,
Ni 'n pòt amar major amar,
Ni granea major formar,
Ni lo saber major en sab;
Car aquel hom cové esser cab
De tot ço qui está creat,
Pus que Deus l' ha en sa deitat,
Tant, que está home e Deu,
E tot ço qui 's creat es seu,
E ‘l poder, saber, volentat,
Han satisfet a la bontat,
Granea, virtut, veritat,
Gloria e eternitat,
Qu' en sí fá durar home e Deu,
Sens que no hi pèrt res del seu,
Enans n' es mostrada major,
En quant fá estar creador
Ço qui de nòu está creat
En un supòsit unitat,
E durar dues naturas,
Un supósit sens mesuras
Distintas, en ú unidas
Están en ú establidas,
Qui es Jhesu-Christ apelat,
Un supòsit, un personat,
E no en terç nombre passat,
Car es les dues naturas;
E ayço car sens mesuras
Es fayta la conjunció,
Perqu' es conserva la unió
En propi nòm de cascuna;
Car de la natura, neguna
Está camiat son estament;
Perque está Deu hom verament
E verament hom está Deu,
E ço entendre fóra greu
Qui no consirás lo poder,
La volentat e lo saber
De Deu, e con vòl egualar
Ses dignitats en son crear;
Pus qu' ensemps son començament
Del món e de son creament.
Avem, donchs, demostrat tot clar.
Ço perqu' es vlòch Deus encarnar; (vòlch; por lo que quiso Dios encarnarse)
E per molta altre raysó
Provarem l' encarnació.
Mas, car d' als havem a parlar,
Volem lo sermó abreviar;
Empero aujats un petit (ojats, hojats; pregones; oíd; escoltáu, escolteu, escoltéu)
Com tempta lo mal esperit
Los homens contra veritat
En ço que havem recomptat;
Car diu que ço qu‘ es infinit
E finit, son tant depertit,
Que no ‘n pòt esser ajustat.
Ara vejats com diu falsetat
Contra lo divinal poder,
E saviea e voler;
Car jo qui só home creat
De no res, ay l' unir amat;
E aquel uniment enten,
E d' él pusch haver menbramen,
Donchs, quant mays lo pòt Deus amar
E lo seu saber consirar;
E si ‘l pòt saber e amar,
Bé es sech qu' el pòt possificar,
Perque ha poder infinit;
Lo qual no hagra, si finit
Poder li pogués contrastar
A la unió d' encarnar.
Per altre mòu pòt hom temptar
Lo demoni, quant consirar
Fá, que Deus de mantes naturas
Qui están en las creaturas,
Pogr‘ haver mants encarnamens;
Mas tú 'n pòts far responimens
Qu' enaxí com en deitat
Abasta una paternitat,
Un fil e un Sanct Sperit,
Per ço car cascú es complit,
Abasta una encarnació
A quant es per creació;
Car si una no 'y abastás,
Un encarnat no fóra pas
Complit en l' encarnació,
E fóra aquel unió
De complit e de no complit,
E hagra en l' unit falit
Contra granea de bontat,
Poder, saber, volentat,
Veritat, gloria, virtut,
E no hagra 'l mal conegut,
E fóra 'n son sobre mermar (103);
Lo qual mirmament no ‘s pòt far.
Vet, donchs, com t‘ ay mostrat tot clar
Que lo demoni falsament
T' ha donat lo cogitament,
Per ço que 't puscha far duptar,
E de la tua fe privar;
Encare 't puyn molt subtilment
Temptar, que lo encarnament
No val tant com fóra estat,
Si Deus se fós angelicat,
Com sia home mays compòst
Que ángel, e còrs corrump tòst, (corromp; y el cuerpo se corrompe rápido)
E ángel sens corrompiment ((corrupción)
Estará perpetualment.
Veges, donchs, e com t' ha mentit,
Car per home es establit
Que tota causa corporal,
Cèl, terra, mar, planta, sal,
Ausels, bestias, e quant es (ave: au: aucells, ocells; pájaros; moixóns, muixóns)
Corporal, a hom es sotsmes
Per lo Senyor qui 'u ha creat (el hoc latín : ho, ya se pronuncia u, por lo que aquí vemos)
E a home ho ha donat;
Encara que li ha donada
Anima racional nomnada,
Qui en natura spirital
Aytant com negú ángel val;
Encara que ‘n angelicar
No pogra Deus participar
Ab totes les creaturas; (vemos totes + les + no “totas las”, pero más abajo se lee “las”.)
Car ángel no ha conjuncturas (104)
A nuyla causa corporal,
Car en tot está spirital.
Mas, car Deus pres humanitat,
Participa ab tot creat,
En proprietat e natura,
Car en home han conjunctura
Las naturas de tot quant es,
En las quals hom está sotsmes;
Car hom en quant es corporal,
Participa ab celestial,
Ab elements, e vejetat,
Ab sentiment, imaginat,
E en quant está de raysó
Ab l' esperital; e veus co (com; como)
Vòl demoni home temptar.
E encare 'us vuyl ensenyar
Com dóna altre temptació,
En quant diu que Christ nat no fó
De fembra verge, car no par (fembra, fémina, femella; hembra)
Que còrs per còrs puscha passar,
Si en aquel no ha res trencat,
E qu' es perda virginitat
D' aquela fembra de que nax.
Ara vejats com mént p‘ el quax;
Car a poder qui ‘s infinit
No pòt esser res contradit;
Car si res li pòt contrastar
Contra ço qu' él en volrá far,
No porá esser infinit;
E d‘ ayço asatz n' hajam dit.
Car per aço que dit vos n' ay (105),
Pòt hom conexer lo savay
Concel de lo mal sperit,
Que dona de dia e de nit,
E lo concel del ángel bò, (concell; consejo; vemos en textos antiguos, consell, conçell etc)
Si vos virats a la rayso
Per la qual vos havem provat
Qu' el creador es encarnat.
Encar' altre eximpli us en dó,
Que Deus sab que seria bò
Si fayia rey d' en Berenguer; (hacía; faya, faia, fee, fée, fehia etc)
Lo qual rey él no volrá fer
Sitot son poder lo pòt far;
E en ayço vuyl vos temptar
Contra prima provació
Que fem de l' encarnació,
Allegant que gens no ‘s seguex,
Que Deus faça de home pex;
Si bé ho sab lo seu saber
Que ho pòt far lo seu poder;
E respon al seu argument,
Dient, que Deus fá faliment
Si no fá tot ço que deu far
De bé e lo mal esquivar,
Segons judici ordenat,
E sia proporcionat
A Jhesu-Christ quant ha creat,
No pas que faça 'n Guilemó
Rey, contr‘ él be den Ferreró,
Si per dret li ha el regne dat;
Car faria tòrt e peccat; (
Lo qual no vòl sa volentat,
Contra la cual no pòt poder, (qual : cual)
E ayço matex del saber;
E si Deus está encarnat
Sens que no fá tòrt e peccat
E fá 'l major bé que pòt far,
Cové qu' el bé vuyla amar,
Per ço que haja amar major
En esser major creador;
Lo qual major no pogr‘ estar
S‘ incarnar no volgués amar.
VI.
DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.
Si tú has negú temptament
Que Jhesu-Christ no pres turment,
Pus qu' es de Deu e de hom unit,
No 'n crees lo mal sperit;
Car no fóra el món recreat
Si no fós mòrt e turmentat
Per satisfer a nostra mòrt,
Qui estava en mala sòrt
Per lo peccat original,
Provat en l' Arbre general,
Arbre de sciencia dit,
Qu' en Roma havem fayt e escrit.
E si divina natura
Honra l' humana sens mesura,
En quant ab ella s‘ ajusta,
Be 's seguex que la humana
Natura la divina honrás
Aytant com pòt, e li donás (106)
Ab sa mòrt, e lo món qui perdut
Era de via de salut,
Com mays pena volch sofrir
Lo payre lo dech mays grair,
E de tot ço no l' hagra grat
Si per só amor no fós nafrat
E mòrt; encara es temptat
Per lo mal sperit malvat,
Que Christ no pòch per res morir;
Car Deus no pòt pena sofrir,
Perque Christ qui ver Deus está
No fó hanc mort ni 'n cròts penjá (107).
Mas tú deus axí consirar
Si lo demoni et vòl temptar,
Que Christ duas naturas ha,
Ço es, divina e humana:
En quant divina no morí,
Axi com si mòr en Martí (108)
Mòr lo cors e l' ánima no,
Car gens no ha corrupció,
Perqu' éla está inmortal;
Morí ‘l cors de Christ atretal,
Lo qual vòlch l' ánima morís
Per ço qu' ab él Deus sen servis
Per tot lo món a recrear
E per Deu servir e honrar.
VII.
DE RESURRECCIÓ.
¡Quant hom ha gran temptació
Que sia resurrecció!
Car per natura no ‘s conex
Depuis que lo còrs d' hom podrex,
E en pòls lo vent scampa
A cascuna part sá e llá,
Que mays se puscha ajustar
E en aquell nombre tornar,
El qual era ans de la mòrt.
E tú, qui dupte, faleix fòrt,
Car no sovéns lo gran poder,
Lo gran saber, lo gran voler
Que Deus ha infinidament,
Ni membres lo seu jutjament
Qui es tal, que res no 'l fá tòrt;
Lo qual penria si ‘n la sòrt
E en lo nombre, com se mòr
No retornava a tot fòr,
Per ço que lo puscha jutjar
Del bé o del mal que vòlch far;
E ‘l seu judici es pugut,
Pus que per él está volgut,
El seu saber sab qual será,
E sab l' home en qui caurá,
Si bé está son còrs pudrit,
Car son saber es infinit,
Car sab totes les partides
Qui del còrs li son exides;
E ' naxí com les pòt saber, (enaxí)
Les pòt retornar son poder:
E ‘l retornar sa volentat
Vòl, per ço que sia jutjat
Aquel home qui hará fet
Bé o mal, car no fóra dret
Si 'l home qui fá ‘l mal o 'l bé
No fós jutjat, pus que 's cové
Qu' aquel qui fá ‘l bé o 'l mal
Haja judici; e no val
Si dius que Deus jutg anima
Del mal o bé que fét haurá,
Car ánima part d' home es;
E car home está sotsmes
Al mal si 'l fá, o si 'l fá 'l bé,
Lo judici sobre hom vé,
Encara qu' hom ha servit
Ab son còrs Deus o desaunit (109),
Perqu' en deu haver jutjament.
Veus, donchs, con declarament
Per argument havem provat
Qu' hom será resucitat,
Per ço que venga ‘l jutjament.
Encara fá altre temptament
Lo demoni sús a la mòrt,
Lo qual temptar está molt fòrt
Si hom no 's sab bé aydar;
Car quant hom vé al espirar
E mòr hon no veu d' él exir
La ánima, car no es pòt sentir,
Car no está còrs ni figura
Qui haje ample, lonch, mesura,
Color, car sperital es
Perque no ‘s pòt veer per res;
E si tú vòls saber que es
Anima, porás ho saber
Si bò entendre pòts haver.
Consira en tú ton membrar,
Ton entendre, ton amar,
E tot ço perqu' entens raysó,
E ço perqu' has perfecció
En ton cogitar e parlar,
E en virtuts a gasanyar
O a perdre, e com pòts peccar;
E si per natura pixar
Requer ton còrs no ho porá far
Per ço car no ho vòl ton voler,
Qui s‘ acorda ab ton saber,
En quant farias mal estar
Si vòls denant home pixar;
E enaxí per mantes res
Pòts saber ánima que es;
La qual ánima de ço está
Perqu' hom membrar, saber ha,
Voler, e qu' enten raysó,
E fá lo bé o falió;
E de lá ‘t fá temptació (110)
Lo demoni, que al finir,
Quant no veus ánima exir
Del còrs, qu' éla sia finida,
E que no sia altre vida,
E qu' a Deus no deman perdó.
Vet, donchs, cò 't fá temptació, (cóm, còm)
De la qual te porás guardar,
Si ço que t' ay dit sàbs membrar.
VIII.
DEL SAGRAMENT DEL ALTAR.
Si lo demoni et vòl temptar
De lo sagrament del altar,
Temptar t' ha per aquest semblant;
Car no par sian trepassant
Sens nuyla vegetació
Lo pá e ‘l vi qu' en còrs no só
D' home, quant está en l' altar,
E que de pá se puscha far
Carn, e sanch qu' es fassa de ví,
E Christ sia al cèl e aysí (ací, açí; astí, aquí)
En un temps, e puscha saber
En la ostia e voler
Haver tan gran humilitat
Qu' el sagrament sia menjat,
E lo seu sanch sia begut, (y su sangre sea bebida; masculino en el original)
Per tant malvat clergue perdut,
Qui li fán molt gran deshonor,
E ‘n quant él están peccador
El temps que fán lo sagrament.
Encara fá altre temptament,
Con diu: - ¿aquela carn qu' es fá?
Pus qu' en Christ no multiplicá,
E hom ne pòt viure com pá;
E per moltas d' altres raysós
Te pòt dar grans temptaciós
Lo demoni, del sagrament.
Mas tú t' en pòts guardar leument,
Segons qu' eu t‘ ho volray mostrar:
Deus vòl tant fòrt participar
Ab home, que a él se vòl donar
En la virtut del sagrament,
Per tal qu' hom ne sia vivent
Segons esperital menjar;
E car Deus pòt tota res far,
Pòt far aquel traspasament (transustanciación)
De pá e ví al sagrament,
En la carn e la sanch de Christ; (ahora sangre es femenino; arriba masculino)
Per ço que ab tú sia amist (111)
E' t puscha de peccats mundar
Per lo esperital menjar;
E pus ho vòl no deus pensar
Que res ho puscha contradir,
Car pòder ha e infinir;
E qui ha poder infinit
Bé pòt far de poder finit
Tot quant ne vòl a son plaer;
E car diu que no pòt caber
Lo còrs de Christ en tant pòch pá,
Ne 'n un temps pòt esser lá
E sá, gens per ço no diu ver, (allí, allá y aquí)
E retorna a lo poder
Qui en Deu está infinit,
Lo qual fá de ço qu' es finit
Tot quant ne vòl far son voler (112).
E car diu que no vòl haver
Jhesús tant gran humilitat (aquí escribe Jesús con tilde)
Qu' el sagrament sia menjat
Per malvat clergue peccador,
Veges e com diu gran error
Contra major humilitat,
E per donar major peccat (113)
Si hom li vòl mercé querir;
Encara que no 's pòt sofrir
Que nos dó aytant ço 's pót dar
A menjar e a ministrar,
E que hom ús del seu poder
En tot quant vòl a son plaer;
Car tot es ple de libertat,
De mercé, e d' humilitat;
E car diu ¿ahon es anat
Lo carn tant sanct que has menjat
De Christ, e 'l sanch que n' has begut?
¿E com pá e ví n' has viscut?
Consira que pʻ el sagrament
En Christ no 's fá nuyl adiment,
Car en tota res está ple
De compliment e de tot bé;
Mas cell qui pren lo sagrament,
Pren per él esperitalment
Enadiment contra peccat,
E lo sagrament consumat
Que ab l' ánima has menjat
D‘ axo que lexa pòts vivir
Corporalment, per qu' el falir
Del demoni, qu' ab mentir
Te vòl de la fé desviar,
No vuylas pendre ni amar;
E lausa lo senyor major
Qui nos porta tant gran amor,
Que son poder nos vòl mostrar
En lo sagrament del altar;
E aquel poder vòl donar
Al prevere ministrador,
E vòl qu' ab él li peccador
Laven e munden lo peccat; (laven y limpien, munden, el pecado)
E per aço es atrobat
Lo sanct sagrament del altar,
Sens lo qual no pogra mostrar
Deus a home son gran poder,
Ni tant d' humilitat haver,
Ni l' obra dins significar;
La qual ha en fil engenrar,
E' n spirar Sanct Sperit,
En qui lòch no es estabit (114),
Ni cantitat, ni moviment;
Car l' obra 's infinidament (115)
E está en eternitat.
E tot ayçò es significat (això, aixó)
En lo sagrament del altar,
Hon no está moltiplicar
Si moviment del cèl sajús
En lo qual cèl está Jhesús,
Si bé está el sagrament,
E aytal afigurament
Es sagel de la Trinitat, (sagell, segell; sello, impronta, marca)
Lo qual membres com est temptat.
IX.
DELS CLAUS DE SENT PERE.
Está lo Papa veguer
De sent Pere, e pòt tant fer
Com sent Pere per officí,
Car Deus enaxí ho establí,
Per ço que fós successió
Del offici qui es molt bò;
E car es bò, vòlte temptar
Lo demoni, per enganar
Tú, e que no hajes virtut
Per l' offici, ne d' él salut,
Ne sias en successió
De la fé, e en falió (aquí con tilde)
Te puscha portar a la mòrt,
E que en los inferns t' empòrt.
Gardet, donchs, de aytal temptar, (guárdate)
E leugerament pòts pensar
Axi com rey que fá veguer,
Al qual ha donat son poder,
Per ço que li puscha aydar
A son poble a governar;
Lo qual no 'l poria aydar
Si poder no 'l volia dar,
E si 'l poder dava a alcú
E que no 'l donás d' ú a ú,
Segons que ho vòl successió,
Seria en privació
La vegueria; e no par
Que Deus vuyla lo procurar
De sent Pere en res destruir,
E lo princep puscha jaquir
Successió de son poder,
E no sent Pere qui pòt fer
Mays de causa esperital
Que princep de res eternal.
No consirs, donchs, successió
De un Papa e d' altre no;
E gardet del malvat engan
Qu' el demoni et vòl fer temptan;
Car lo Papa te pòt ligar,
E si 's vòl pòt te perdonar,
Segons que Christ vòlch establir
En sent Pere, quant depertir (departir, partir, irse)
Se vòlch d' est món, e al cél pujar, (cielo, esta vez con tilde é)
E ab son pare vòlch estar.
X.
DE MÒRT.
Quant hom esdevé a la mòrt,
Lo demoni tempta hom fòrt;
E mostralí los grans peccats,
Perque sia desesperats
De Deu e de son gran perdó;
Perqu' eu aytal conseyl te dó,
Que quant tú venrás al fenir, (vindrás; vendrás; fenir : finir : fin : muerte : morir)
Qu‘ et vuylas molt fòrt penedir
De tos peccats, e qu' et confés
De ço on Deu haurás offes
Ab contricció verament;
E si pux te vé el temptament
Qu' el demoni te volrá dar,
No 't cal als mes vuylas membrar
Que tú estás bé confessats,
E has los teus peccats plorats
Ab vera gran contricció,
Pregant Deus que t' haja perdó,
O qu' él te jutja a son plaer,
E de tot ço qu' él volrá fer
Sia de punir o perdó,
Que a tú sia plasent e bò.
E si tú en ayço estás (116)
E tú matex jutjat haurás,
Justicia no 't pòt far tòrt
E no temes que lá t' empòrt
Lo demoni, que ab molts se 'n vá;
E a negun d‘ éls no ha má (117)
Que sia de sos tòrs punit,
Mes que sia tantòst delit,
Quant d' est món de lá passará,
Perque al judici tòrt fá;
Car si hi era volentat (118)
En res no seria jutjat,
Perque mercé no ‘l pòt valer,
Pus que a Deu fá desplaer.
Mas si 's jutja, car ha peccat,
E que Deus ne faça son grat,
Car el ho vòl tot sostenir,
Per ço que a Deus puscha obeir,
Tantòst mercé t' haurá en grat,
E ab justicia amistat;
E no porás en res errar
Si amdues les sabs honrar. (ambdues; ambas; amdós : ambdós : ambos)
XI.
DE DÉU COMENÇAMENTS RADICALS.
Contra dèu parts e radicals,
Contra qui 'l tempta 'l desleyals,
Las sis, son sis sens sensuals,
E tres virtuts racionals,
Deene 's imaginació (119).
E ço 's fá la temptació,
Vuylte cascuna demostrar
Per ço que t' en sabges gardar; (sábigues guardar; para que te sepas guardar)
E vuylte dir la natura
De cascú, e la ventura
Qui vé per la temptació.
Mes cové qu' entendre hajes bò;
Car s‘ eu te parle e no m' entens,
Tot ço qu' eu te dich es niens, (niente; nient; nada)
E fás en tú vá món parlar.
Mas eu n' ay mèrit del mostrar,
E tú has còlpa del oyr; (culpa)
E si tú t' en volrás jaquir,
Haurásne còlpa si ho fás.
Vejes, donchs, e qual en penrás, (pendrás; tomarás; pendre : prender : tomar : coger)
No has conseyl, m' has d' escoltar (120),
E que 't vuyles fòrt esforçar
Com entens a ton poder,
E tal entenció haver
Que del ausir hajes profit,
E no 't noga 'l mal esperit,
Quit nòu, en quant no vòls amar (que te : et; qui ‘t, que ‘t)
Ço ab que t‘ en pusques gardar. (puedas; puxques; pugues; puguis)
XII.
DE VEER EN TEMPTACIÓ.
Tú has veer, per ço qu' el vist
T' ajut a servir Jhesu-Christ;
E tú veer natura ha,
Que quant ne veus causa belá (121),
Qu' ab él et fá alegrar ton còr,
Per tal que Christ áms a tot fòr, (para que ames a Cristo “a todo fuero”)
Del qual es tot ço que vist has,
E que 'l laus en quant vist haurás; (“y que lo loes en cuanto visto habrás”)
Car tot es fayt a sa lausor ((ya que, puesto que todo está hecho a su loor)
E vòl que ton còr s' enamor (y quiere que tu corazón se enamore)
D' él, e de tot ço que volrá,
E de tot ço que a tú fá.
De mentre stás en alegrar
De bella causa esguardar
Lo demoni ve ‘y lentament (122),
E toca ton alegrament,
E vòlte mòure al amor
Qui no está per lo Senyor;
Ans es per tú e ton parent.
E quant tú sents lo tocament,
Si tú consents a son talent,
Tú desvias ço que has vist
De la honor de Jhesu-Christ,
Com si no fós fayta per eyl;
E si tú de mí prens conseyl,
Quant te sintrás axí temptat,
Tantòst muda ta volentat
A la fí de ço que has vist,
Qui es per servir Jhesu-Christ
May que per tú ni ton parent,
Car delen tots generalment;
E si ayço fás, haurás vençut
Lo demoni e combatut,
E del veer mèrit haurás,
E del vençre; e en est pas
Pòts conexer acordament
D' ánima e de còrs verament;
Car per lo còrs está ‘l veer,
E per veser ve el plaer (veer, veser: ver; vore; veure)
Qui está per la volentat;
Perque 'l demoni es sobrat
Per l' ánima e per lo còrs,
E tú guanyes tan gran tresòrs,
Que nuyla ciutat no lo val,
Car tots temps es perpetual.
E si veus lega figura ((lletja; fea, horrenda; lletg)
En animal o en pintura,
E lo demoni et vòl temptar
Que fort t' en vuylas entristar,
Per ço que t' en faça pahor,
E de ton còr tola amor (de toldre, tolre; tolere; quitar; tolt, tolta, tolts, toltes)
Que ‘y haurá mes lo bel veer
Per honrar Deu e cartener,
Gardet, no sias desçebut;
Car ceyl qui tem tòst es vençut;
E vira aquel desplaser
Qu‘ haurás per lo leg veser,
Contra faliment e peccat;
Qui cascú está disformat,
E cascú fá pus leg veer,
Quant lo còrs ha en éls plaer,
Que no es nulla sutzura
De hom, fembre e vestidura. (fembra : hembra : mujer)
E si enaxí vols cogitar,
Porás gran mèrit gasanyar,
E haurás duas vets vençut (y habrás dos veces vencido; dues vegades, duas vegadas)
Lo demoni e desçebut.
XIII.
DE OYR EN TEMPTACIÓ.
Deus t' ha lo teu oyr donat,
Per ço que quant será nomnat
Lo seu sanct nóm molt gloriós,
Per tú oyt e amorós
Sia, e ton còr en Deu amar (123),
Tant, que quant oyrás parlar
De nuyla res, o aus cantar
Li clergue, aucel, e li juglar, (avis, auis : aus : aucell, ocell)
E ‘l sò qu' els arbres fá lo vent,
O la mar quant es fòrt brugent, (de brogit, brugit)
Tot ho aplica a Deus amar,
Qui t' ha ton ausir volgut dar, (sentido del oído)
Per ço qu‘ en tot quant ausirás ((oirás)
Per Deu ho auges; e si ho fás, (oigas)
Soven haurás d' él membrament,
Enteniment e amament.
E si ‘l demoni et vòl temptar
Per ço que ausirás parlar,
E fá a ton còr tocament,
Farásli lo responiment (le harás, “harasle”)
Com a home enamorat
De Deu e de sa gran bontat.
E si ‘l demoni et troba ple
D' enteniment e de mercé,
Altre vets no 't volrá tocar;
Car pena li es acostar
A còr d' home enamorat,
En qui Deus está albergat.
Mas si ton còr no es complit
De Deu en ço que has oyt,
En aquel buyt él pòt posar
Un pauch de vanagloriar
Per cantar o per preycar,
O per vanitats escoltar. (o para vanidades escuchar)
Si él umpl aquel lòch petit,
Tantòst ne será Deus exit;
E pòts hi metra a ton plaer
Lo mal; e com lo volrás trer,
No 'l ni pòts trer si Deus no 'y mets; ((treure; traure; sacar; metes; meter: metre)
E del entrar Deus, no es drets
Qui l' on pusques ab mal forçar (124).
En aquest pas porás pensar
Com hom peccador está pres,
Si no s‘ ajuda ab merces,
E ab ausir per Deu servir,
E penedent de son falir.
XIV.
DE ODORAR EN TEMPTACIÓ.
¿Sabs tú perque has la odor
Que 't vé de la novela flòr,
Del ámbre, o d' altre odorament? (ámbar)
Perque tú sias servent,
Adonchs com sintrás lo bòn odor
Qui mòu lo còr ab bòn amor,
Segons la fí perqu' es creat (125)
L' odor, e fás de Deu amat.
Mas lo demoni 't fá falir
Quant odoras la flòr de lir,
Si t' en mòus a ta jausiment
D' hon perdes ton bòn estament;
E veges com fás gran peccat:
Que l' odor que Deus ha creat
Per alegrar còr, bon amat
Vòl estar ab alegrament,
Dónas a fayt qui es pudent (126).
Desira com se puscha far,
Donchs, quant has pres l' odorar (127)
Ab ajuda del esperit
Qui alegra ton còr, vestit
De mal habit, drap de peccat;
E gires lo drap blanquejat,
En sutzetat e en pudor,
A deshonor del creador,
Qui vòl que causa mal olent
Sia a tú figurament
Que com sintrás mala odor,
Que d' infern hajes gran pahor,
E de tot fayt desconexent (128),
Lo qual pút al enteniment (putir : put : heder, como la abubilla, putput, poput etc.)
Del home, qui ha leyaltat
E son còr ha en sanctetat (129).
E si ‘l demoni I vòl temptar
Ab mala odor e desirar
Lo mal plaer d' hon éla vé,
E aquel temptar tant sosté,
Trò que ha apres a consirar (130)
L' engan qu' el demoni vòl far
Servent que causa mal olent
Significa naturalment
Qu' hom son peccat plange e plòr,
E en fer mal senta pudor
Al còr, e douçor en far bé;
La qual bòn odor li sové,
Per ço que lo bé vuyla far;
Axí com pudor, qui membrar
Deu far a home faliment,
Per ço que li sia pudent.
XV.
DE GUSTAR EN TEMPTACIÓ.
Quant vòls gustar per sustentar
Ton còrs, no per sabor cercar,
De ton gustar usas molt bé.
E quant lo demoni ho ve
Ab saviesa sperital,
Qui en tot bòn ús pren seyal (131),
Car ab él no ‘s pòt concordar
Lo seu ús, qui está en mal far,
Car fás lo bé, ha ‘n desplaer (132),
E tempta 't com te puscha fer
Desirar sabor e 'l manjar,
Per ço qu' et puscha trastornar
De bòn ús, en cell qui es mal;
Car sabor a viure no val
Tant com fá ço en que está,
E la sabor mant home fá
Tròp beure e massa menjar;
E fá molt home enbriagar,
E mant home rich, en paupertat
Douça sabor ha aportat.
Enaxí endúute a peccar
Si per la sabor vòls menjar;
E si ‘t sobra alguna ré
De la qual bona sabor vé,
Volrásne encara menjar,
Ans que ella se dega gastar;
E venrá ‘ t' en samfuniment
Qui es pijor qu' el gustament
De la causa qui ‘t romá.
Veges, donchs, l' engan com se fá;
E si enaxí est temptat
Recurri a ta libertat,
E esguarda lo faliment
Qui vé per la saborament,
A cells qui li han mas d' amor (133),
E qui son tròp gran menjador,
Qu‘ a la fí perque está,
Ço es que hom per el haja
Diligencia a menjar,
Per ço qu' el còrs puscha durar;
E veen tú 'l desviament
On te vòl metre el temptament,
Haurás manera de sobrar
Lo temptador, qui 't vòl temptar;
E haurás mèrit e amar,
Qui será noble e virtuós,
E de Deu serás graciós,
E a molt mal pas fugirás;
E si ‘l contrari d' ayço fás (134),
Serás vençut e mal apres,
E a judici escomes,
E pauch viurás, ne serás sá,
E molt altre mal te venrá
Per sabor en tú e el teu,
Encara mays si en pèrts Deu.
XVI.
DE TOCAR EN TEMPTACIÓ.
Quant te toca calor, fredor,
Còlpa o alcuna dolor,
En tractar a Deu honrament,
Tantòst te dará temptament
Lo demoni, a esquivar
Tota passió de tocar,
Perque Deu haja honrament,
E moura 't a altre tocament
Ab que li faças deshonor,
E tú ne sias peccador
Tocant alcú carnal delit.
E si li estás obeit,
Serás a Deu molt desplaent;
E si estás enfortidament
Contra 'l tocament del malvat,
Serás per Deu e ‘ls sants amat,
E 'n libre de vida escrit,
On te scriurá Sanct-Sperit.
E veges, donchs, qual te val may,
O ‘l tocament de lo veray,
O 'l tocament de lo savay
Qui del cèl cahút stay
En turment qui tostemps está,
En lo qual tot home caurá
Qui ‘l vuyla creure per tocar;
Lo qual fá a contrariar
De ço qui es bé e es mal
El tocar es esperital,
E fálo ab consentiment
D' aquel qui son conçebiment
Consent al malvat senyal
Que l' enemich pren en l' hostal
On lo conçebiment está.
Car si ‘l malvat lá dins intrá
El conex qu' hom li consent,
E montiplica ‘l tocament,
E fá d‘ home tot ço qu‘ en quer;
Mas si él está en derrer
Qui dintre no puscha entrar,
Adonchs conex qu' hom en bé far
Está, pus no li consent.
Vet, donchs, qual es lo tocament,
E vet com ten porás gardar,
Si ço que t' ay dit sabs membrar;
E com de Deu grat pòts haver
E tú e altre complaer.
XVII.
DE PARLAR EN TEMPTACIÓ.
Adonchs com tú has ton affar
En Deu servir e en honrar,
Lo demoni no 't ha plaser.
E veges com ho pòt saber
Si bé ho volrás consirar,
Quant él ausirá ton parlar
Ab oreyles d' enteniment,
Temptar si él ha pagament (135)
De ço que tú fás en parlar,
Si el de Deu no pòt res far,
El conex que lo parlament
Es virtuós, e sent turment
En quant a tú se vòl acostar
E enaxí conex lo bé far,
Si bé no òu lo teu parlar (oye)
Ab oreyles corporalment,
Mas ab ceylas del temptament (136),
Las quals demunt dites haven.
Mas si él le tròba minten
E parlas erguylosament,
Haurá a tú acostament,
Del qual no sintrá lo turment
Que sent quant no pòt trastornar;
Enaxí conex ton mal far,
E tú pòts saber exament
Com está participament
De ton affar el seu saber.
Car si has en l' affar plaer,
E l' affar está virtuós,
E 't toca pensar viciós
Qu' es contra la virtut d' affar,
Adonchs pòts saber e provar
Que lo demoni 't vòl temptar,
Com per l' affar sias lausats
E no per l' affar Deus honrats,
Mas tú per ton bel parlament.
E si 't vires en continent
Com per l' affar sia honrat
Aquel senyor qui ‘l t' ha donat,
Haurás combatut e sobrat
L' esperit qui fá lo temptar,
E sintrás ton còr alegrar,
Com cavaler qui ha vençut
E cobrat lo qui ha perdut.
XVIII.
DE IMAGINACIÓ EN TEMPTAR.
Lo demoni te vòl temptar
En totas causas e sobrar;
E comença temptació
En la imaginació,
Per aquest mòu ul' ta pales (137),
Imagina alcuna res
Per alcu bé o per mal far,
O per la un l' altre mesclar,
O imagina a no scient,
E ‘n ests cuatre mòus verament
Pòts conexer temptació,
Car si has bona entenció
En ço que vòls imaginar,
Adonchs com volrás ordonar
Ton sentiment a la raysó,
La tua imaginació
Sintrás en estar libertat
Si farás ço que has pensat,
O si lo contrari farás;
Si sents qu' el bé far pena haurás,
O desplaer en alcuna re,
Adonchs te tempta en ço que
Estás tement de lo bé far;
Car de mentre te fá duptar,
Mortifica aquel amar
Qui mòu lo teu imaginar,
Quant comença en far lo bé;
E dementre enaxí 'l reté
Representet alcuna re
Qui es peccat o es mercé,
Qui per altre mòu se pòt far,
Per ço que 't faça oblidar
Lo bé qu' en lo començament
Imaginest a ton scient.
E si 'n aço 't pòt trastornar,
Asatz te fará amusar;
Car pasaran horas e mes
Que d' ela far no farás res (138);
E si imaginas a scient,
Com faças alcú faliment,
L' ángel bò te vòl conseylar
Que tú no vuyles lo mal far,
Ni lo pòs en elecció,
Si farás bé o mal; car no
Conseyla qu' hom faça lo mal.
Mas l' ángel qui es desleyal,
Fá lo contrari en lo temptar,
E toca ton imaginar
A començar tantòst lo mal;
E si aquel tocar no 'l val,
El aporta alcú semblant
De bé on no ha tant ni quant;
Per ço qu' ab él te meta avant
A lo mal far sens alonger;
E si tú consents al sender
En lo qual él te vòl menar,
Si hi entres no porás tornar;
Car el sender estarás pres (139),
Si donchs no t' ajuda mercés
E que tú a Deus la demans;
E car te vòl fer altr' engans,
Adonchs, quant vás imaginans
En far alcuna mercé
E representarte de se (140)
Qu' a far lo bé te cové far
Alcú mal que t' hi pòt aydar,
E que lo mal començ enans,
E haurá pres en tú enans
Cran si a ayço 't pòt aportar (141),
Car pus que vòls imaginar
En far lo bé, nuyl faliment
Del faliment te vé a talent (142)
E pus que lo t' ha fet amar,
De tú asaig ja pòt far
En mudar ta entenció
En far alcuna falió,
Feént lo bé oblidar
Que primerament volguist far;
E pus qu' axi 't pòt trastornar,
Tú est seu e en peccat cahút;
E si no es qui t' ajút,
Mòrt est en peccat, e dret vas
En infern, hon no exirás.
Encara ‘t vòl per altre cas
Metre a mòrt e peril fòrt,
Com te duga de tòrt en tòrt; (ducere : guiar, llevar; como te lleve de entuerto en entuerto)
Adonchs quant ociós serás,
E no imagines nuyl cas
Bò ni mal a negú scient;
E adonchs vé de lent en lent
E mostra alcuna faysó
A ta imaginació,
E far parer alcuna ré (143)
En qui porias fayre bé;
Lo qual bé per aquela res
Qu' él te mostra, no pòts ades
Començar, car no es de sa sòrt,
Car éla comença ab tòrt
Dóna 'y peccat e faliment (144).
E car a tú está plasent
Aquela res imaginar,
A excitar lo teu amar,
El teu entendre, e membrar
En ço qui vòls imaginar,
E per lo gran enantament
Qu' ha ton imaginament,
Començe 'l far d' imaginar;
E car bé no 'y pòt començar,
Comença ‘y mal e ha ‘t conques
Lo demoni, per cela res
On ha ton imaginar mes,
Membrant, amant e entenent,
Sens que de Deu no es tement.
XIX.
DE MEMORIA.
Tot hom que sia ‘n vetlant,
Cové que membre tant o quant;
Car home no poria vetlar
Si no estava membrar
Alcuna causa qual que fós,
Ab la qual causa 'l netleytós
Vòl temptar a mal mí e vos,
Per molt malvat remembrament.
E vuyl t' ho mostrar clarament
Ab que hi vuyles veer clar,
Quant tú vòls causa remembrar,
Segons deu e contra far bé,
Lo demoni qui vá e vé
De mal en mal, vòl asajar
Si son membrar pòt acordar
Ab lo teu, en ço que 't sové;
E en ayço a est me té (145),
E quant sent que son membrament
Ab lo teu ha acordament (146),
Conex que 'l teu membrar es mal,
E apres en cerqua equal
E 's la causa que tú sové;
E si encontinent no la ve, (castellano ve; veu; verbo ver : veure : vore)
El qui en tot mòlt subtil es,
En pòchs temps membra tantes res, (res : cosa, como en res publica : república)
Que aquela qu' has membrada
En aquel es atrobada;
E vet com se fá l' atrobar;
E quant él la membra sens posar (147)
Son membrar en acordament
Del teu membrar, encontinent
Conex ço on es ton membrar;
E quant ho ha conegut clar,
Pensa com faça 'l temptament,
E assoptila 's tant forment
Que moltas vias él n' enten,
E comença a temptar len
Perque no sias conexen
D' aquel engan qu' él te vòl far;
Car molt mils te pòt enganar; (millor : mejor)
E si tú has bó membrament
D' alcuna res a honrament,
Adonchs tira tant fòrt, volvent (volviendo)
A sá e lá lo teu membrar,
Trò que 'l te faça trastornar
En membrar mal contre lo bé;
E si en ayço no avé,
Temptar t' ha per entenció,
Conseylante que tú es bò,
Que sias honrat per la gent,
E faças honrar ton parent,
Per aquel bé qui volguist far;
Primerament al començar,
Quant membravas fayre honor
Per alcu bé a ton Senyor;
E si 'l vira ta entenció,
Lo teu membrar ja no es bò;
Car tú no deus nuyl bé membrar
Per tú ni per altre honrar,
Mas per lo Senyor solament
Que tú ha format de nient.
E si ‘l ne vòl dar honrament
A tú e al teu parent,
Adonchs te pòts per dret amar,
E ayço matex de ton par.
Vòlte encara per als temptar
Segons natura d' amament,
Quant toca a ton membrament,
Ab que no y sia enteniment (148)
Qui conex lo mal e lo bé,
E disponte alcuna ré
Qui está útil a membrar,
La qual utilitat amar
La fá tant fórt a lo voler,
Qu' el demoni no ha poder
Que puscha lo bé desviar.
Mas quant pòt l' entendre privar
De bò membrament e amar,
E fá membrar hom sens scient,
Tòst l' endúu a mal amament;
Car no ha prior ni patró
Qui los gart de far falió; (que les guarde de hacer fallo, caída)
E quant han pres enlassament (149)
E vòl entrar l' enteniment,
Estant en el vici, cregut (150)
Que l' entendre está vençut,
E no 'y pòt far acoriment, (acorriment)
E car desira acordament
Ab éls, e no vòl ignorar,
Vòl consentir al mal a far;
E vet e com t' ha desçebut.
Si vòls qu' él sia vençut,
Fé lo contrari exament
De ço on es lo temptament,
E esta regla es general (151)
Qui contra temptació val.
XX.
DE ENTENIMENT.
Dóna al enteniment
Lo demoni gran temptament,
Per ço que l' enduga a peccat (152).(induzca; duga : ducere : lleve, guíe)
E vet com comença el malvat
A temptar per mantes vias
En momens, horas e días. (moments : momentos; la t no pronunciada no está.)
Si has enteniment humil
E qu' él sia fòrt subtil
Ab erguyl en lo començar,
No 'l te volrá per res temptar,
Car tòst seria conegut
L' engan, e hauries vertut
A él a vençre e sobrar, (sobre : super : superar, estar por encima)
Car un contrari vénç son par
Si en alcú enantament (153)
El contrast sia simplement;
Mas si est home pauch entes
E ton entendre humil es,
Ab erguyl bé 't volrá templar
Adonchs quant res volrás parlar
Consirant molt sia adret
E per los oénts molt grait, (y por los oyentes muy grato; agradecido)
Per ço que 'n hajas vanitat
E ton entendre sia fat (fato; flojo de entendimiento; como regar después del diluvio)
Erguylós, vilá, obtinat; (obstinat : obstinado)
E pus que axí t' haja ligat,
Haurá a tú tòlt tú e Deu
E en erguyl serás tot seu.
Mas si est home bé entes
E ton entendre humil es,
Temptará ta humilitat
Ab erguyl mas alt e peccat
Que no sia de dret en dret
Contra humilitat, e ret
Lo temptar en gran lentetat;
Car si tempta ta humilitat
Ab tròp menjar e sejornar,
Ton entendre no está clar,
E puys fer lo t' ha erguylós,
Pus que en res l' atròb viciós (154), (atrobar, trobar : encontrar)
Car ab un vici altre en pren (155)
Contra virtut entendre fòrt;
E si empero te troba sórt,
Qu' ab menjar, ni sajornar,
Ni ab erguyl puscha temptar
Ton entendre, ni far falir,
Tocará ‘l voler a desir
D' alcuna res contra vertut;
E si 'l entendre es desçebut
Que no consir aquela res
Qui pe 'l voler amada es,
Ni sa fí es de bé o mal,
Enganar t' ha lo desleyal;
Car pus que l' object él ha amat (156)
Sens entendre, es obstinat
L' enteniment, car pres está
Sotz lo voler qui aferma (bajo, debajo; sots; sota; devall, davall)
O nega en tot ço que 's vòl;
Car tot l' enteniment ho tòl.
Enaxí está obtinat
E no está racionat
Segons moral virtut, ans es
Tant fòrt engruxat e conques,
Que si volets argumentar
E per raysó lo ver provar,
Ja no consintrá la major (consentirá)
Preposició ni menor,
Ans estará en posició
Consirada sens raysó;
E pus porets asatz parlar
Qu' en res nous volrá escoltar,
E será vas vos erguylós
Mintén, vila e vicios. (mintiendo; mintent, la t final que no se pronuncia no está)
E si enaxí nous pót forçar,
E queus en sapiats guardar,
Posant vostre entendre clar
Devant vostre desirar,
Per ço queus mostre la raysó
Si 'l desirar es mal o bò,
Virás vos ha vas altre pás
Per sus que puscha metr' el lás, (llas, llaç; lazo)
Axí com si vòl presentar
A vostre entendre e consirar
Alcuna causa qui pauch val,
E apres altre atretal,
Tant, que d' escaló en escaló
Entendrets sens discreció
Entenció a no scient
En causes sens profitament.
E adonchs vostre enteniment
Irá com la fulla qu' el vent
La mena vas la part on vé,
E pus que ociós vos té
Son entendre ment él lá sòl (157)
Vostre entendre en ço que 's vòl
E veus lo peccat conçebut (158),
E vejats com hi es vengut.
Moltas d' altres raysós poria
Mostrar, mes esquivar volria
Prolixitat eu, stant mostrat (159)
Del entendre com es temptat;
Que per ço que oyt n' havets,
Vos porets aydar, tòts vets (todas las veces; totes les vegades, voltes; totas las vegadas)
Que lo demoni eus vuyla far
Per vostr' entendre, res errar.
XXI.
DE VOLENTAT.
¡O (tú qui tót bé vòls amar!
Vejes e com te vòl temptar
Lo fals temptador desleyal,
Virante a especial
Amar, qui no está tan gran
Com lo general, ni val tan.
E vegés, tant hom n' ha vençut;
Car apenas es hom sabut
Qui de publich bé sia amich;
Ans es publich bé tan mendich,
Qu' apenas ha nuyl servidor;
Car quax tots se fán amador
D' especial bé, qui no val
Tant com val lo bé general.
Enaxí no ha gran amar
Gran subject on puscha estar;
E per ço car es ociós
En granea, es viciós
En amar bé especial,
E per ço gitalo a mal (y por eso lo expulsa - tira - saca - a mal)
Lo demoni ab son temptar,
Que d' alt en bax lo fá estar; (baix; bajo)
E pus no 'l tròba ab gran virtut (160),
Tòst l' ha combatut e vençut,
E no 'l porás já esforçar,
Trò qu' en sús lo vuylas pujar (hasta que hacia arriba lo quieras subir)
Al general bé on fó mes
Segons caritat, e james
Si 'n aquel grau lo fás estar
Lo demoni no 't pòt sobrar
De donar negú temptament;
Car tant es gran l' acorriment
Qu' et fá Deus, natura e raysó,
Que lo teu amar es bò
E está embegut de vertut, (embebecido)
E venç e no está vençut
Per pòch amar desconexent.
E fá encare altre temptament
Lo demoni a ton amar,
Per ço qu' et puscha far peccar;
Car si amas ton bòn Senyor,
Per ço car es digne d‘ amor,
Per senyoría e bontat,
Conseyla 'l que l' ams, car t' ha dat, (ames, de amar; dado, de dar)
No pas per ço car él es bò;
Enaxí gita 't de raysó,
E pus qu' amas contra dever
En tota res pren ton voler
A vilanía e peccat;
E si amas hom malvat,
Per ço car t' ha alcuna res dat,
E desamas cell qui es bò,
Car ab él ha contenció (161),
Pòts conexer que es errat
E per lo demoni enganat;
Car ab donar est amador
De malvestat contra valor;
E valgre 't mays res no 't fós dat (valguere; y valiera más -que- nada te fuese dado)
E que haguesses bò amat;
Car aquel es en gran destrich
Qui pren d' home mal enemich;
Car sovén ha gran passió
Qui ama hom qui no es bò;
E mòuli mas aquel turment,
Que no li val l' aur ni l' argent,
Lo qual ha pres d' home malvat.
Encara 't fá estar temptat
Si vòls mays esser desirat,
E mays obeit e honrat
Que Deu, ne que meylor que tú,
Car en ton voler no ha ú
Qui seguexca vera amor,
Qui fá per ço ver amador;
Car li fá mays amar meylor
Que cell qui menys val; car lausor
D' amor no poria estar,
Si no era el major amar
En la causa qui es meylor;
E per ço son li peccador
Qui aman ço qui tant no val,
Mays que ço qui es pus cabal.
Vet te una altre raysó
En qu' et fá la temptació.
Si tú vòls alcú bé gran far,
E sens pauch bé no 'l pòts menar
A fí ni a perfecció,
Temptar t' ha ‘l bé que pauch es bò (162),
Com per sí lo vuyles amar,
E que lex lo gran bé estar;
Car tròp es greu de procurar
E passar qu' has ab bé menor (163):
Vet com te fá l' enganador
Exir de perseverança,
De fortitudo, esperança,
E de la major caritat;
E pus ha ton voler mermat,
Ja lo t' ha enduit a peccat; (inducido)
E puys de grau en escaló ( (graó; escalón, peldaño; como el puerto Grao de Valencia)
Metrá 'l en tal condició,
Que quant será afrevolit,
Que la vertut e l‘ esperit
Falirán en lo bé amar,
E porá en ton còr entrar
Mal amor e mal desirar,
E será peccat ton amar,
E tú enemich de bé far.
E per molt d' altre occasió
Te pòt donar temptació;
Mas tú t' en porás ajudar,
Si ço que t' ay dit sàbs membrar.
XXII.
DE DEU RAHONS NATURALS D' HOME.
Com encara altres partidas (164)
Qui en home son establidas,
Ab que home está ordenat
Subject de la mortalitat,
Qui está via de salut,
Contre les quals es combatut
Per lo demoni e temptat;
La primera está bontat
E les altres ausir porets,
E lo demoni mantes vets
De la forma qui 's natural
A produir virtut moral,
Vòl que ajust a moralitat (165),
E veus n‘ exempli en bontat
E en las altres atresi; (anticuado en castellano: otrosi, otrosí)
E qui ha enteniment fí
Consir alcuna humilitat // Que pòt haver per est tractat.
XXIII.
DE BONTAT.
Tot ço qui 'n home está creat,
Está naturat en bontat;
Car Deus no creá nulla re
Que no sia covinent ab bé.
E ço es car no pòt crear
Neguna causa ab mal far;
E car creat está en bé,
Per ayço natura li vé
Que deja fer bé e no mal.
Mas veus que fá lo desleyal
Esperit, qui no vòl sofrir
Que un bé d' altre puscha exir,
Ans templa hom qui ìsca mal (salga; ixque, ixca; surti)
Del bé creat e natural,
Lo qual mal es tòrt e peccat,
Que vir contra moralitat
De la bontat qui 's natural (166),
Qui de bé moral fá sensal
A Deu en home virtuós.
Mas lo malvat vòl viciós
Sensal así per far lo mal
Contra lo sensal qui mòlt val;
E per ço si vòls nuyl bé far
Per ço qu' et puscha enganar,
Aportar t' ha mant argument
Que d' aquel far vé faliment,
Per ço que tú sias tement
En far lo mal; e continent
Tantòst quant t' haurá fayt duptar,
Te fará altre bé consirar;
Del qual no est fòrt coratjós.
E si ‘l vòls far, dar t' ha raysòs (167)
Que aquel bé no 'l deus tòst far:
E quant t' haurá fayt sperar,
Metrá 't devant un bé petit
Que no está de gran profit
E ‘n lo far mostrarte destrich (168)
Trò que del far sias enemich (169);
E quant t' haurá fayt ociós
En far lo bé e pererós,
Assatz atrobará engans,
Horas, dias, mesos, anys,
Cò 't faça estar en gran mal
Contra lo teu bé natural
Qui 'n portará pena mortal
Si en infern vá per fer lo mal;
Car molt está gran desraysó (sinrazón, des + razón)
Que home sia creat bò
E per bontat deja bé far,
E aquel servir a mal peccar
Contra ço que de bontat té;
Car lo fòch qui 's cált, no sosté
Que per calor sia fredor:
Adonchs bé fal lo peccador
Qui de bé fá lo mal exir.
Vejatz e com fá a punir,
Car no 'l soffir ni escoltar (170)
Que de bé vuyla mal usar,
Ço que no fá fòch ni moltó, (mouton; cordero, carnero)
Árbre, ausel, aur, ni pexó,
Mas tansolament hom malvat
Qu' en sí ha mays bé naturat
Que tot lo romanent del món,
En qui sia lonch ni pregon.
E tot est falir li avé,
Car escolta ‘l demoni en re,
Mas que faça ‘l bé que pòt far,
E vét lo mal que pòt vedar,
E sia fòrts combatedor
Ab ço que li vé del Senyor,
E de la natura atresí.
E si no 's combat enaxí,
Drets es qu' él sòl sia cahút,
Pus qu' él metex se té vençut;
E maraveylme per ma fé,
Car ha esperança en bé (171),
Usant de sí sens raysó
Ni d' on li vé clamar perdó.
XXIV.
DE GRANEA.
Ço perque home está gran
E 'n virtut mays glorifican,
Segons ha virtut natural (172),
Desira granea moral
En virtut contra tot peccat.
Mas adonchs l' esperit malvat
Vòl virar aquel desirer
En granea, d' on no 's pòt fer
Virtut moral, mas faliment;
E fá adonchs lo temptament
Que hom sia gran en poder,
En saber, amichs e haver,
En far grans fayts e grans messiòs, (messions: despeses: gastos)
E que granea de raysós
Ab que están vertuts morals
No sia a home corals,
Tant com granea sensual,
E tant com de vertuts no val;
E en est pas se fá lo mal:
Car home estant en procurar
Com sia gran en ajustar
Dinés, honors e honraments, (dinero, dineros; diners, esta r no aparece, no se pronuncia)
Amichs e d' altres manaments, (amigos; amics; la ch : k aparece muchos siglos después)
No pòt procurar caritat,
Justicia, humilitat,
E las altres vertuts morals;
E passa hom de un en als,
Tant, que granea corporal
Ama hom mays que sperital.
E enaxí es desçebutz ((y así es decepcionado)
Per l' enemich e está cahutz (caigut; caído)
En peccat, e no es pòt levar, (levantar)
Si no trastorna son amar
A la granea sperital,
E que ám mays esser leyal, (y que ame más ser leal)
Savi, just, humil, vertader,
Ab granea de son dever,
Que esser gran en honrament
En amichs, delitz, e argent. (deleites; delits; no delitos de delinquir; argent : plata, dinero)
Car ab aytal granea stada
Plasent a Deu qui la ha donada,
Virtut pus gran a hom leyal,
Qui es gran per virtut moral,
Que al cèl, ni al element,
Ni a castel, ni a honrament (173).
Perque si tú vòls bé far
En gran virtut a conquistar,
Tantòst lo fals te vé devant,
E diu que lo magnificant
Que aplega molt gran tresòr,
Gran honrament, es a tot fòr
Per tota gent molt nomenat,
E sobre los altres posat (174);
E car en lo magnificar
D' honraments, dinés ajustar,
Consent granea de ton còrs,
Si 'l creus faste star gran defòrs (fas + te : te fa, et fa : te hace)
Granea de moral vertut,
E dedins estás embegut
De gran vicis, mals e peccats.
E covenrá 't esser jutjats (convendrá; covindrá, convindrá)
Ab gran puniment, e es dret;
Car cell qui dins vici met (“ya que aquel que dentro vicio mete”)
E gran vertut posa el còrs
E gran vertut gita defòrs, (y gran virtud saca hacia fuera, expulsa)
No es amich a Deu façèl,
Ni ab él deu estar al cèl.
XXV.
DE DURACIÓ.
Si com hom es bò per bontat
E vertader per veritat,
Dura per la duració
Que pres en sa creació;
E per ayço vòl hom durar
En viure e honor delitar,
Segons natura corporal
E natura esperital.
E en est pás vé lo temptar,
Car l' enemich te vòl virar
A desirar gran durament
De corporal delitament,
En menjant, bevent, honrament,
E en solaz de ton parent,
Qu' en durar qui es de raysó;
Car mas val ú amar qui 's bò,
Que tota la duració
Qui es de causa corporal.
E per ayço lo desleyal
Vòl que tú desirs molt durar
Per molt menjar e sejornar;
No pas per durar bò amar,
Bò entendre e bò membrar,
E la obra de ton bé far
Vas Deu, vas tú e ton parent;
Car él per aytal durament
No pòt temptar ni enganar.
Mas car le mòu a desirar
Durament de delitament,
Mostra 't aquel durar plasent
Per tantas maneras, trò t' ha
De tot en tot pres en sa má.
E quant tú ne cuydes exir,
El te fá mant delict venir,
En qui 's está acustumat
E qui en tú han molt durat;
E han tant gran enlassament
Per raysó del gran durament,
Que pres estás e pereros
Estás a privar viciós
Membrar, entendre e amar (175)
E bò parlar, imaginar
De tú e lo bò conquerir.
E enaxí no pòts fugir,
Si no fás un gran durament
De ton membrar, enteniment
En consirar Deu e sa honor
Tant trò que te venga amor
E temor de ton faliment,
E que desirs lo durament
De bona custuma molt mays
Que de mala; e lo savays
Per aquest mòu vençre porás
E de ses mans escaparás;
E Deu a la tua part haurás
E ab él tostemps estarás
En lo cèl, si sàbs elegir
Que mays desir lo teu desir
Lo durament esperital,
Que lo durament corporal;
Car tòst es per vici vençut.
Mas l' esperital ha virtut
Tant gran, que no lo vénç peccat
Ab que sia bé ajudat (176)
Per justicia, prudencia,
Fortitudo, tempransia, (fortaleza, templanza)
Fe, esperança, caritat,
E faça tot quant pòt peccat
E tots los demonis que ‘y son;
Car tant no 't irán environ,
Que no 't porán en res sobrar,
Si virtuts fás en tú durar.
XXVI.
DE PODER.
Tot home qui viu ha poder,
En lo qual pòt esser haver;
Lo qual poder li es natural,
E per él pòt poder moral
Haver, e vertuts gasanyar
Contra malvestat e peccar.
E veus com vé lo temptament
Per lo malvat espirament,
Qui ha poder de conseylar
Mal far e lo bé esquivar:
Tú has poder de libertat
Qui está enfre bé e peccat;
E 'l latz vas qual está lo bé
Lo demoni no tempta re,
Car a él no 's pòt acostar,
Car lo bé no 'l lexa entrar,
Pus qu' él es mas e vòl mal far
El demoni vas acordar (177)
Ab altre latz on pòts peccar;
Lo qual en tú está plantat,
Car de no res estás creat,
Car de no re no vé per se
Negú poder plantat en bé,
Car já fóre alcuna res
Si per el poder bé pogués.
E car no re bé no pòt far,
Pòt per no ré hom franch estar
A fer lo mal, tòrt e peccar,
Per ço com es pòt estar
Franch a far bé si lo vòl far.
E deu lo far, pus es creat
De no re a far re bontat,
E si no 'l fá, pus n' ha poder,
Es contra Deu e son dever.
Veus, donchs, qui al poder esquerre
Vé, lo demoni el requerre (requiere; requerix; requereix)
Que li ajút a fer lo mal;
E si al dret poder no cal (178),
Lo qual está plantat en bé
Si tot es creat de no re,
Lo demoni t' ha abatut;
Car lo franch poder es vençut,
Pus que tú t' enclinas a mal
Poder, qui ha ab lo desleyal
Acordament contra vertut;
E si no est aperçebut (179),
Pus qu' el malvat en tú part pren,
Será lo montiplicamen (multiplicación; multiplicament, la t no está)
De tú e ‘l mal espiramen,
E la part que pòts en bé far
Está presa, pus que ajudar
Vòls al poder de far lo mal,
Creure vòls lo desleyal;
Assatz pòts cridar, trebaylar,
Que já no ‘t porás desliar, (deslligar; desatar)
Pus que tú ‘t ligas a mal far. (lligues; lías, atas)
Mas si d' ayço te vòls aydar,
Viret al latz on pòts bé far (180), (lado)
E comença a reclamar
A Deu, ab contricció gran,
Molt humilment e en ploran,
Que de tú haja pietat,
Trò haja 'l poder desliurat
Ab qui pòts far bé contra mal;
E puys fé contr‘ el desleyal
Tot quant porás ab lo poder
Que Deus t' ha donat, per dever
Far ço qui a bòn hom pertayn; (pertany; hacer lo que a buen hombre “pertenece”)
E' n ayço está jórn, més, ayn, (jorn : día; ayn, any, año, anno)
Tant trò que del latz viciós
No faças al malvat secós, (socorro; socors)
Ni per él puscha en tú entrar.
E vuylas tant acustumar
Lo poder qu' has en bé far,
Que quant lo poder de errar
Te volrá en res abelir,
Qué ab l' altre vuyle ‘t tant punir, (vullgue; quiera; punir : castigar)
Que tota hora sia son pres,
E sias franch o bé apres
Vas Deus e tú e ton amich;
E no creas lo fals mendich
Conseyl del malvat esperit (181);
E sias fòrt o bé norrit.
Encara ‘t fará mants barats, (barats : males; disbarats : disparates)
Si no 't gardas, lo fals malvats;
Car dirt' ha tú has gran poder (182)
D' alcuna causa gran a fer, (au → o, cosa)
E tú pòts ayço far durar;
Car son saber e amar
En tota res te consintrá,
Si en la far peccat está.
E en est pas conexerás
La temptació qu‘ haurás,
Que a nuyla hora no consintrá (183)
Tant noyra a sá ni lá
Que tú en gran far pòs lo bé;
Car seria hi vertut de se,
Ni en durar ni en saber.
E si axí 't vòls captener,
Estar has tostemps de sús
E far l' has tenir per gamús.
XXVII.
DE VIRTUT.
Contra vertut es combatut
Per lo demoni e vençut,
Quant home per lo temptament
Que li dona, faent parvent
Que ço qu' es vertut sia mal;
E veus com ho fá 'l desleyal:
Si havets volentat pia,
Membrar vos ha justicia,
Per ço que no façats perdós
E que jutjets com hom irós; (irat : irado : con ira, enfadado, etc)
E quant volrets per dret jutjar,
Remembrar vos ha perdonar;
E far vos ha en ayço estar (184)
Trò queus haja fayt oblidar
La una e l' altre, e de se
Ab un altre pensar vos vé
Apparent que sia vertut,
On será peccat escondut;
E fará 'l vos tant consirar,
Trò queus enduga a peccar.
E si volets vertuts amar,
Faráus aquelas desirar,
Per tal que ne siats lausats;
E pus qu' él vos haja virats,
Per ço a las vertuts haver,
Qu' hom vos en deja cartener (185),
Sotz hypocrit esdevengut
E en molt greu peccat cahút;
En lo qual caen tanta gent.
E fará altre temptament,
Car si vuyl haver caritat,
Virar m' ha a tal volentat,
Qui la caritat vulla amar (186)
Per parays a conquistar,
E fugir a fòch infernal;
Perque la caritat no val,
Si no la ám per lo Senyor
Mays que per mí; car peccador
Es tot hom qui ama alcú bé
Mays per sí que per cell d' on vé,
Digne de la major amor,
Per ço car es major Senyor.
Encara 't dona altre temptar
En aquel bé que volrás far;
Car semblar t‘ ha que per lo bé
Deus te deja haver mercé
D' alcú peccat que fayt haurás,
Sens que satisfer no 'l volrás;
E já lo bé no te valrá
Qu' en gloria n' hages de lá,
Si no 't penets de ton peccat, (si no te arrepientes de tu pecado; penets, no penedeixes)
Segons que t' ho havem mostrat,
Per contricció, confessar
E satisfer, merce clamar.
E si de tot te vòls gardar
Fé lo contrari del tocar
Qu' et fará lo mal esperit,
E lig sovén en est escrit. (legir, llegir : leer. llich, llitg, llitx)
XXVIII.
DE VERITAT.
Veritat es ço per que haver
Es que tú has ausir veer.
D' esta veritat natural
Deus tú far exír ver moral,
Per ço que amduas veritats (ambas)
Te façan hom contra peccats.
Mas lo demoni 't vòl temptar
Contra veritat, e mostrar
Que lo qu' es fals sia ver;
E quant t' haurá en son poder,
Ferte amar la falsetat
E desamar la veritat.
Mas tú 't garda del temptament;
E darte n' ay ensenyament.
Com te parrá que ver será
Ço que 't dirá, tú assaja
Aquela causa ab bontat,
Justicia e caritat,
E a cascuna altre vertut;
E adonchs será conegut
Aquel engan que 't volrá far,
Car falsetat no pòt estar
En concordança ab vertut;
Car veritat vést la vertut,
E la vertut la veritat.
Empero si estás irát
O has tròp menjat o begut, (molt, massa; mucho, demasiado; francés très)
Falirás en haver vertut,
A conexer ço qu' es ver;
Perqu' el demoni son poder
Fá que faça temptació,
Quant fá la disposició
A conexer lo seu temptar,
E que tú no vulles jutjar
En nuyla res, sino estás
Ab tot ton sen; e si ho fás,
Tal vetz cuydarás dir veritat, (tal vez te cuidarás de decir la verdad)
Que dirás molt gran falsetat.
Encare 't volrá enganar
En ço que volrás recomptar;
Car el ver fará 'l fals caber
Si ‘y afigs ço qui no es ver,
O si viras aquel sermó
A vanagloria, on ço
Per ver ditas mantes veritats,
E vestidas de grans peccats,
Estant en lo còr veritat
E en la boca falsetat:
O la boca dirá lo ver
E 'l còr lo fals volrá ver.
E que 't iria als dient,
Mas que si ‘t vé lo temptament
Que de ver te virs a mentir
E diges que enans vòls morir, (digas; digues; diguis; y digas que antes quieres morir)
Que viure home mentider
Qui no ha via ni sender.
XXIX.
DE GLORIA.
En hom gloria natural
Es una part substancial,
Per qual te vé naturalment
Desig de gloriajament; (desig; deseo; no desitg)
E lo desig es depertit
En sentir e 'n esperit;
E en est desig te dará
Temptació tant com porá
Lo demoni; car si plaer
Has en gloria ab Deu haver,
E ab los sants qui ab él son,
Mostrar t' ha del món son sejorn,
E la gloria d' aquest mon,
E 'l plaser que hom ha en veser
Bés, les causes, e fama haver
De grans fayts e de missions,
De vestirs, anels e cordons, (anillos; anells, aneyls)
E de parents richs e honrats.
E tú qui est dins natura hats (187)
A estas res a desirar,
Volrá 't ab élas trastornar (ellas)
En la gloria del sentir,
E la del esperit jaquir,
Dient que bé porás haver
Est món e l' altre a ton plaer.
E si ton pensament respon
A ayço on él es jausion (188),
En mòu que él n' haja plaer,
El conex que tú vols haver
En este món gloriajament,
E crexerá 't lo temptament
Tant d' una causa e d' altra,
Qu' en ton còr no romandrá
Desig de gaug esperital.
Enaxí irá tot a mal
La natura del esperit;
Mas si tú tens ton còr garnit
De natura de bon amor,
E desiras mays lo Senyor
Veer, haver, e los seus sants,
E consiras com malenants
Son en infern li peccador
Qui amaren haver honor
En est món e gloria haver,
Mays que far a Deu son plaer,
La natura de ton voler
T' ajudará tan fortment
Contra el malvat temptament,
Que mas amarás say estar
En trebayl, dolor, que lexar
La gloria esperital,
E ab Deu haver un hostal,
E ab los ángels atressí.
Perque, si 't defens enaxí,
Tota hora vençrás l' enemich
E de bòs fayts estarás rich; (buenos hechos, buenas obras)
Dels quals mays de gloria haurás
Que de quanta per lo mòn has.
XXX.
DE BELEA.
Hom ha belea natural, (bellea; bellesa; belleza)
E ha belea qui 's moral.
La belea d' on est format
Es natural, e hom pintat (189)
Ha belea qui es moral (190);
E cascuna es corporal,
E' n cascuna estás temptat.
Per ço que tú faças peccat
Contra belea natural
E corporal, lo desleyal
Te tempta a erguyl haver,
E a lutxuria mover.
Mas tú te 'n pòts bé ajudar,
Si consiras lo començar
De ton esser nativitat,
Vengut del món gran sutzetat,
E que la belea se 'n irá,
E 'l còrs en terra pudrirá,
E ayço será en breument,
E l' erguyl perpetualment
En tú cólpa fará estar,
D' on haurás pena aportar,
Si d' erguyl no t' has confessat
E lutxuriós est estat
Per ta belea o d' altruyl,
Que en tú has tan gran erguyl
Qui a Deu no requers perdó;
Perque si 't ve temptació
Per veer bela figura (bella)
Qu' et mova a lutxuria,
Consira la gran sutzetat
De lutxuria e 'l peccat,
E hajes gran meraveyla ((maravilla)
Com est mogut per belea
A causa de gran sutzetat,
De la qual serás tòst hujat.
La belea esperital,
La qual en tú es natural,
Com belea d' enteniment,
De volentat e membrament,
Requer defores son semblant;
Ço es, qu' en tot quant vás pensant,
Haje belea de vertut
Moral, e sies combatut (191)
Per l' enteniment, qu' el honrament
Qui vé per vertut moralment,
Dònchs orna lo teu consirar,
Vòl destruir e desformar,
Per ço que hajes leg membrar, (lletg; feo)
Leg entendre, e leg voler;
Per ço car fás contra dever,
Viret a lo informament
De la ánima, com moralment
Se fá lega en son mal far, (lletja : fea)
E desama lo informar,
E ama bel remembrament, (bell : bello, bonito)
Bel entendre, e amament,
Mas que aur, castel, ne ciutat,
En qui no ha tant gran vertat,
Com en un pauch de membrament
Qui es per vertut moralment.
XXXI.
DE LIBERTAT.
Deus t' ha donada libertat
Com faças lo bé de bò grat;
Car far bé deu esser elet
Per voler franch e no costret; (constreñido, obligado)
Car lo bé ha tan gran valor,
Que no deu haver amador
Qui aquel ám sens libertat;
Car aquel qui ama forçat
Per paòr ò per altre re, (paor; miedo; temor)
D' aquel amar mèrit no 'l ve;
E per aço la libertat,
Estrument de ta volentat,
Vòl lo demoni fals ligar,
Per ço que puscha desviar
La volentat en amar bé
Ab libertat; e 'l templar vé,
Vet còm, si ho sàbs bé pensar.
Quant tú volrás alcú bé far,
El te volrá altre res mostrar
Qui es contrari d' aquel bé
De la qual alcú delit vé;
E si ‘l te pòt far desirar,
Ab aquel desir te fará ligar
La volentat contra lo bé,
Tant, que libertat no val re;
Pus qu' el mal plaer vòl amar,
E fá a tú matex liar
La libertat qui de Deu vé,
La qual t' ha donada a far bé;
E met te en altre libertat,
Ab la qual fás lo mal de grat,
E aquela vé 't de no re,
Per ço que ta natura té
Aço on fó 'I començament,
Quant Deus te creset de nient; (cuando Dios te creó de la nada)
Al qual nient serias leu,
Si no volia tenir Deu
Ço que de nient ha creat.
E pus que t' has axí liat
E sécs lo córs on est vengut,
Estás vençut e combatut,
Axí com ayga qui dexent
Segons son córs, naturalment
Te vás en jus a lo mal far.
Mas si tú t' en vòls desliyar,
E requers cella libertat
Que Deus dona a la volentat,
Per ço qu' el bé sia amat,
E prega Deus qu' a tú perdó
E que 't dó la contricció
Que de sus já dita havem;
E Deus que vòl que el preguem,
No fá contra a la libertat (192)
Que t' ha donada, ne ligat
Vòl que sias per lo malvat;
Car tòrt te faria e peccat
Si 't tolia ço que t' ha dat, (quitar; tolere; toldre)
Pus qu' en proposes ben usar;
Car contra bé no pòt estar
Deus, pus qu' él fá esser lo bé
E a mal no s' acosta en re.
Está libertat estrument
Com sia franch l' enteniment
A conexer lo bé e ‘l mal;
E si no era natural
La libertat que ha 'n raysó,
No seria l' entendre bò
Per vertut del enteniment,
E seria 'l costreyniment
Ligament del enteniment;
E no seria conexent
Per sí mas per alcuna res;
E no seria ço que es.
Vet, dònchs, que t' havem demostrat,
Que l' enteniment libertat
Ha en fayre elecció
A conexer qu' es mal e bò,
Que 't cové, e lo temptament
Del malvat a l' enteniment,
Qui vòl liar sa libertat,
Per ço que entena forçat
Lo bé e 'l mal ab libertat,
Qui ha natura de nient;
Ab la qual li fá ligament
Si pòt liar la volentat,
Segons que já havem contat.
Car axí com l' enteniment
La volentat lassa e pren
Ab consciencia, raysó,
En voler lo bé e 'l mal no,
Ab ver de amabilitat
E ab ver d' odibilitat;
Enaxí mòu la volentat
L' enteniment a son obtat,
Segons que aquel vòl amar,
O segons qu' el vòl ayrar;
Perque l' enteniment costret,
Entens ho, aquel el sotsmet,
E ‘nsemps han una libertat (193);
Mas l' ús que 'n han está virat (194),
Segons que natura ho requer
E que l' object puscha haver
Cascú usant de libertat;
Perque 'l demoni té forçat
L' enteniment, si lo voler
Pòt liar ab lo seu plaser;
Car la volentat qui mal fá,
Lo fá entendre sá e lá,
E mene 'l, xí com fulla ‘l vent, (axí, així; así)
A la natura de nient,
E lunya lo a la raysó;
E si vòl far nuyl mal sermó,
Fá 'l a l' enteniment pensar
Sens que no li pòt contrastar,
Si dònchs no 's pren a desliar
E sa libertat recobrar,
Tant, que ab ella faça estar
Si franch en tot ço que enten,
Sens que no faça addimen
De sa libertat al voler,
Mas que vuyla en sí haver
Aytanta quant n' ha volentat;
Car a sí tórt fá e peccat,
Si ublida sa libertat
A cella de la volentat;
Si dònchs la volentat volren (195)
Aquel matex ubligamen
E que hajen societat
Egalment en la libertat;
Car Deus l' ha dada francament
A cascú e al membrament;
E si tots tres han egaltat
En ço que fan en libertat,
No 't nourá já temptació (196);
Car franch estarás en raysó,
E franch serás en ton amar,
Membrar, e vuyl te abreviar.
Tú si sábs egalment partir
Ta libertat e ton desir,
En ton entendre e membrar,
Lo demoni no 't pòt soptar
Per neguna temptació.
Mas si sents que egals no só
En libertat lo teu amar
E entendre, e ton membrar,
Sapies que tú estás temptat
E vestit d' habit de peccat;
E haver est ensenyament
Val mays que tot l' aur e argent
Que hac lo savi Salamó, (tuvo; pasado de haber : tener; Salomón)
Car mas ha temptació.
XXXII.
DE PERFECCIÓ.
Negú ha perfet compliment,
Mas lo Senyor omnipotent;
E car es ple de caritat
E vòl mostrar sa gran bontat,
Creada ha perfecció,
Segons que pòt la passió
Creada aquela haver (197);
Car si ni pogués mes caber,
Deus ni creara mays gran re;
La perfecció vet d' on vé;
Qui ens creat sia per se
Nombre complit, com la luna,
Ton còrs, caval e cascuna
Causa qui es establida,
Havent vida e no vida,
O on haja ser apropiat,
Ha Deus altre compliment dat,
Qui es per manera d' obrar,
Axí com compliment d' amar
E compliment qu' es per sentir
E per comprar, vendre o bastir.
Enaxí de cascuna re
Compliment en dues vets vé;
La una es de part l' estar,
E l' altre es de part l' obrar.
Aquela qu' es de part l' estar
Lo demoni et vòl temptar
Ab aquela qu' es de obrar.
E vet com t' ho mostra tot clar:
Si vòls haver complidament
Vertut o alcú nudriment,
Temptar t' ha lo mal esperit,
Dir t' ha no 'l pòts haver complit
Si alcú vici no 'y metz;
E ayço dirá tantas vetz,
Trò que t' ho faça consentir;
E si 'l seu conseyl vóls seguir,
Ab lo vici no pòts haver
Lo compliment, car no 's pòt fer
Que venga negú compliment
Ab vici ni ab faliment.
E pus lo vici haurás pres,
En tú lo tendrá tant estes,
Trò que no 'y romanga vertut,
E 'n serás en peccat cahút.
E si d' ayço te vòls gardar
En ço que volrás acabar,
Garda las parts de compliment (198)
Si l' una 'l altre has tú vivent (199);
E si son de naturament,
Per lo qual está compliment,
E adonchs pòts seguir obrar,
Si bé sàbs las parts acordar (200).
Si alcuna part no t' ho consent,
Prin lo contrari mantinent
D' aquela part, car ella es
Del compliment en tota res;
E quant haurás lo fayt complit
Venrá 't temptar mal esperit
Qu' el fayt no está acabat;
E tocará ta volentat
Qu' en lo fayre hac d' alcuna re (201),
La qual en lo fayt no 's cové;
Ans es per éla desformat.
E tú qui ‘l fayt veurás errat,
Haurás já major volentat
A alcuna res en él pausar;
E ‘n aysó te fará estar
Tant trò tot sia destruit.
Vet, donchs, com lo mal esperit
Te tempta per via d' obrar;
Lo qual obrar fá consumar
L' esser qui está per estar,
E es sobjèct del obrament.
Mostrat t' ay, dònchs, lo faliment
Lo qual vé per mòu de temptar.
Ara ‘t vuyl mostrar mòu d' orar.
