Mostrando las entradas para la consulta libertat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta libertat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, LXXX-LXXXIX, 80-89

LXXX.

¡O PERSEVERANT!


Deus es Perseverant per la fí d' amor,

En la qual fá perseverar bò amador

Ab leyaltat, paciencia e temor.

Persevera amor en amar,

En bonea bonificar,

En granea magnificar.

Cell qui en virtuts volrá perseverar,

Vulla sovén entendre e membrar

Lo mal e 'l bé que Deus a hom pot dar.

Hom persevera en bé far,

Com lo sab molt magnificar,

Ab ço d' hon pòt lo mal privar.

Perseverança es camí

De començament, mitjá e fí,

Perque am a altre e a sí.

Molt fá meyllor perseverar

En membrar Deus e éll amar,

Que en sí mateix a honrar.

Perseverança de bontat

En la qual hom ha molt estat,

No fá a vendre per peccat (19).

Aquell la perseverança en mal,

Qui ama mays lo bé sensual

Que no fá lo bé qu' es espiritual.

Hom persevera en leyaltat,

Paciencia e humilitat,

En Deus e en la sua caritat.

Qui perseverança vòl haver,

En bé far haja plaer,

E com veurá altre be captener.


LXXXI.

¡O EXIMPLIFICAT!


Deus ha dat eximpli de sa unitat

En triar un ens individuat,

Axí com un setgle, un hom, un vegetat.

Ha Deus creada en las substancias pluralitat,

Per donar eximpli de la sua trinitat,

En forma, materia e conjuncionat.

Es substancia una e en tres, segons que havem dit,

A eximpli de un Deus Pare, Fill e Sanct Esperit,

E tots tres son un Deus simple no departit.

Ha Deus donat a home eximpli de gran amistat,

En quant es volgut esser ab home un personat,

Unit de natura humana e de deitat.

Deus ha dat eximpli a home qui per la sua amor

Vulla sofferir treball, pus éll per home lo sofferí major,

Mays d' aytal eximpli no han cura li peccador.

Christ ha donat eximpli de gran humilitat,

De paciencia e de leyaltat

E complí per obra ço que hac preycat.

Deus done eximpli de bontat ab bonificar,

E done eximpli de granea ab magnificar,

E no ' ns dona eximpli de malea ab malificar.

Aquell dona eximpli com Deus no sia honrat,

En quant es avar, ergullós e mal ensenyat,

E ama mays sa honor que de Deus amistat.

Per mal eximpli se multiplica e s' estén peccat,

E per bon eximpli se multiplica merce e caritat,

Perque son mals aquells qui mal eximpli han donat.

Lo dan qui per mal eximpli se pot seguir,

No es negun hom qui'l puscha restituir,

Perque mal eximpli es molt gran fallir.


LXXXII.

¡O MOVENT!


Deus es movedor de tota re,

Ab virtut, bontat, poder e bé,

Perque de Deus tort ne peccat no vé.

Mou Deus bonea en bonificar,

De bonificant, bonificat e amar,

E mou amat, amable, per bé far.

Deus mou en home aquella libertat

Que ha en fer bé com ha caritat,

Mays no la mou en home qui fá mal e peccat.

En ço que Deus volch esser home e per home morir,

Mou home just a pena e treball sofferir

Per la sua amor e qu' el puscha servir.

Justicia mou l' home just ab jutjar,

E bonea mou home bò ab bonificar,

E amor mou los homens a enamorar.

Mays val moviment en bon pensament,

Ab bon membrar e ab bon amament,

Que no fá lo moviment del firmament.

Hom qui se absté en son natural moviment,

Lo qual ha tocant, gustant, parlant e veent,

Mou si mateix ab bon cogitament.

Aquell mou a Deus a pietat e a dó

Qui en son cor ha gran contricció,

E prega a Deus que li perdó.

Hom ha per lo cors un moviment corporal,

E ha per l' ánima un moviment espiritual,

E han altre per Deus qui mays que abdós val.

Aquell qui no leixa a Deus moure sa volentat,

Qui la vol moure, per ço qu' en sia amat,

Fá contra Deus injuria e peccat.

LXXXIII.

¡O COMPRENENT!


Deus pren home caritatiu ab amar,

E pren home just e peccador ab jutjar,

E pren home peccador ab merce e perdonar.

Deus pren de home bò tot ço que li vòl donar,

Mas de home qui li vulla donar ab peccar

No vòl neguna res aceptar.

Car Deus no pren de home nulla res sens amor,

Sens libertat, veritat e valor,

No vòl pendre los dóns que li donan li peccador.

Aquell qui vòl Deus pendre en son amar,

Ab justicia, caritat e esperar,

Fá a Deus pendre tot ço que li vòl donar.

Hom pòt de Deus pendre aytant com ne vòl amar,

Per ço car Deus ab bona amor nos pòt defensar,

Prengamne donchs en nostre amar, entendre e membrar.

Mays val de Deus pendre un bon membrament,

Que no fá pendre tot bon sentiment,

Ne tota la honor que pòt esser fayta per la gent.

Aquell es franch qui está pres per amor,

Per veritat, justicia e temor;

El contrari se seguex en home peccador.

Estar pres en carçre de mal e peccat,

Es presó mala e sens nulla libertat;

D' aytal presó nos guard Deus per la sua pietat.

Estar pres per pauca occasió,

E haver esperança de merce e perdó,

No es presó qui dó gran passió.

Estar en carçre, en lo qual enten l' enteniment

Que jamays no haurá bé, ans haurá tot deffalliment,

Es carçre de molt gran ira e espaventament.


LXXXIV.
¡O DIGNE!

Deus es Digne de molt gran honor,

E per ço fan mal li peccador

Qui en nulla re li fan honor.

A Deus fá gran deshonrament,

Qui ama mays aur o parent,

Que Deus Digne de compliment.

Deus es Digne que sia mays amat

Que tot quant pòt esser creat;

Qui mays no 'l ama fá gran folletat.

Tant es Deus Digne que sia amat,

Que creada nos ha libertat

Per honrar sa gran dignitat.

Quant consir que Deus es Digne de gran honor,

E ‘m membre que gran es la deshonor

Que li fem, molt hay gran pahor.

Com Deus haja tan gran dignitat (20)

En esser servit e honrat,

Qui ‘l desama fá gran peccat.

Qui Deus no honra e no 'l fá honrar

En sí e en altre, no 's pòt escusar

De vilanía e de peccar.

Deus es Digne de perdonar,

De donar e de jutjar,

Pus que es Digne de crear.

Mays val en Deus una dignitat,

Que no fá en quant ha creat:

¿Per qué 'l tenim donchs deshonrat?

A la dignitat de Deus fá deshonor

Qui no l' ama mays per sa amor,

Que per ço que ha d' ella pahor.


LXXXV.

¡ O ESPERAT!


¡O Deus, qui est esperança de justs e de peccadors!

Tú vull esperar ab gran temor e amors,

Contricció, satisfacció e plors.
Qui espera Deus ab bontat,

Veritat e humilitat,

Aconsegueix felicitat.

Aytant deu hom esperar de justicia jutjament,

Com de misericordia perdonament,

Perque de justicia deu esser hom tement.

Qui de Deus no espera perdó,

No ha esperança en son dó,

Qui es major que la sua fallió.

Cell qui fá mal e cuyda bé far,

Ignorança lo fá esperar

En justicia sens perdonar.

Tot hom qui vulla bé far,

Deu de nostre Senyor esperar

Son judici e son perdonar.

De molt hom me maravell molt fòrt

Com se desespera de Deus a la mòrt,

Car Deus no fá a perdó negun tòrt.

Aquell qui fá mal e ha confiament

Que de Deus haja perdonament,

No presa Deus e son jutjament (21).

Com Deus sia per hom ligat,

Venut, batut, mort e penjat,

¿Donchs qui deu esser desesperat?

A hom pertany penediment e esperar,

E a Deus amament e perdonar,

Per qu' ens devem molt alegrar.


LXXXVI.

¡O MAJOR!


Deus es Major que tot quant es

En bontat e en tota res,

Car en infinit es estes.

Es Deus Major que tot lo mon

En lonch, ample e pregon,

Car no ha quantitat ne on.

Deus es Major en perdonar,

Que home no es peccar,

Car éll perdona ab son amar.

L' amar de Deus está Major

Que la culpa del peccador;

Donchs qui 's penet no ha pahor.

Tant ama Deus major creatura en bontat,

Que pausada le ' ns ha en majoritat

En ço que home ha deificat.

Deus no ha en sí essencial majoritat,

Mays que ha home majorificat,

Ab quant lo convenç ab sa deitat.

No participaran major ne menor,

Si no fos unit un ens major

De creatura e de creador.

Ja no pogra esser major bontat

Sens bonificant, bonificar, bonificat,

E aço mateix de tota altra dignitat.

Si bonea no fós ens substancial,

Fóre Major en ens accidental,

E menor en ço que mays val.

Aquell será majorificat

Qui haurá major volentat

Que Deus sia entes e amat.


LXXXVII.

¡O AMICH!


¡Deus, qui ets Amich molt leyal!

Tú est tot lo nostre cabal

En tot ço que amor val.

Deus es Amich en lo començament,

En lo mitjá e en l' affinament,

Car éll ama ab tot compliment.

Es Deus Amich car vòl amar,

E vòl donar e perdonar,

E vòl en còr de home estar.

Deus es Amich qui es molt fòrt,

Car en nulla rè no pòt fer tòrt

A hom qui 'l prech en la mòrt.

Es Deus Amich ab veritat,

Paciencia e pietat,

E ab tot quant es de bontat.

Es Deus Amich axi cortes

Que a null hom no s' es deffes

Qui ab virtut li haja quest res.

Deus es Amich tan abundonat,

Que tot sí mateix ha donat

cell per qui es molt amat.

Aquell es bò e gran Amich

En qui en res hom no 's fadich,

E qui vòl pendre done castich.

Amich d' altre en sa prosperitat,

No es axí amich provat,

Com cell qui acorra en necessitat.

Amistat d' amich e d' amat

Val mays que tot l' aur monedat,

Com se aman ab gran caritat.



LXXXVIII.

¡O DESITJAT!


Deus es desig de bona amor,

Desig honrat e de valor,

Desig que no pòt esser major.

Hom desitja Deus car es bò,

E car compleix en hom rahó,

La qual guarda de fallió.

Desitjar ço quí es molt car,

Multiplica en hom amar,

E fá home molt alegrar.

Desig qui sia ab languiment

Aporta tristor e torment,

E de còrs consumament.

Mays val per Deus haver desir

Si tot lo còrs n' es en languir,

Que tots temps viure sens morir.

Aquell es útil desitjament

Qui aporta gran languiment,

Per ço que Deus haja honrament

Null hom no deu molt desitjar

 pus que se 'n puscha hujar,

Car compliment no pòt donar.

De virtut no 's pòt hom hujar,

Perque la fá bon desitjar,

E en amar multiplicar.

Cell qui de vici ha desig,

Perverteix desig en fastig

De desir no sab se eleig.

Cell qui ha desig en mal far

Mays que en Deus servir e honrar,

No sab que val desirar.


LXXXIX.

¡O COSTANT!


¡O Deus qui est tan ferm en amar

Que en nulla rè que vulles far

Hom no 't poria desviar!

Tú estás ferm en granea de bontat,

Ab bonificant, bonificar, bonificat,

E aço mateix de la sua gran veritat.

Per ço car Deus ama en justicia jutjar

Ferma jutjar tan fòrt en son amar,

Qu'en fora mercé no 'l poria forçar.

Deus es tan ferm en perdonar,

Que d' éll res no 's pòt desviar,

Si donchs no ho fá desesperar.

Aquell qui ama Deus e tem,

Está en virtut tant ferm,

Que de negun bé no está sem.

Qui sab fermar la sua volentat

Ab paciencia e caritat,

No ha pahor de negun hom nat.

Aquell ferma bé son voler

Qui 'l pausa en bon esper,

E qui a Deus fá son plaer.

Mays val en poder fermetat

Ab leyaltat e veritat,

Que emperi ne regnat.

Hom está ferm per bona fí,

Pus fòrt que per aur ne cusí,

Per qui hom falle ser e matí (22).

Qui está ferm contra malvestat,

Es ab totas virtuts ligat,

E no ment ne ha cor irat.

martes, 1 de septiembre de 2020

13 DE DICIEMBRE.

13 DE DICIEMBRE. 


Reunidos los diputados y consejeros en la casa de la Diputación, a la hora de costumbre, se dio cuenta de varios despachos que se habían recibido, los cuales, con las contestaciones que a ellos se acordaron, eran del tenor siguiente:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit et cetera.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia vos hajam scrit vuy de Agualada empero per quant fahent nostre cami sempre investigam de la fahena perque som tramesos avisam vostres reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas com apres havem trobat un correu quius porta una letra del Senyor Rey havem creença es del negoci. Apres havem trobat labat de Sant Johan ces Abbadesses qui ve de cort lo qual apres moltes rahons nos ha dit que ell ha haguts ayres que lo Senyor Rey ha deliberat e feta conclusio portarsen lo Senyor Princep en Navarra. Es cosa quens par devia venir a vostra noticia e per ço vos ne fem la present perque puixau pensar en tot. E ordenen vostras reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas de nosaltres lo que plasent los sie. Scrita en Muntmaneu a XII de deembre any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes bisbe de Barchinona Marti Guerau de Cruylles Anthoni Guillem de Muntayans e Franci de Santmenat embaxadors.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverend honorables e savis senyors. Crehem haureu rebuda una letra nostra per correu propri per la qual vos fem certs del medi se tractave per lo Senyor Rey ab los setantados representants la cort general del Regne de Arago sobre lo fet de la manifestacio e ferma de dret e de les continues supplicacions fetes per nosaltres a la Majestat del Senyor Rey per part del Principat. E per quant lo tracte ha pres conclusio e fi segons vostres reverencia e honorables saviesas poran veure en lo translat del acte vos remetem dins la present sols lo Senyor Rey se dete de present per una ferma manque en lo acte de mossen Cervello qui es hu dels LXXII e de present es absent al qual per correu se ha provehit attes que negun acte fet per los LXXII no pot sortir son effecte sino tots concorts per esser expres capitol ha en lo poder dat als dits LXXII. Creents esser benefici per major libertat del Senyor Princep e repos dels regnes e Principat deliberam fer la present per lo carrech a nosaltres dat per la cort de aqueix Principat de conferir e consultar de tot lo occorrent en lo dit fet V. R. e honorables savieses. Ahir que comptavem X del present en lo castell de Itona fom ab lo Senyor Rey per continuar les supplicacions per la cort fetes segons lo poder a nosoltres dat e apres alguns colloquis nos remes pera Fraga. La resposta e maneig del supplicat per la cort e per nosaltres en nom de aqueix Principat de present e de dia en dia se espere la Majestat del Senyor Rey sols sta per la ferma dessus dita. No obmetents la molta voluntat e cara de la Senyora Reyna fa en aquests fets e tot quant fins aci ses obtengut per la major libertat ha lo Senyor Princep que no havia *es obtengut per mija de la Senyora Reyna la qual nos ha mostrada molta cara e affeccio ferhi per amor e voluntat que ha en aqueix Principat lo que sia possible a sa Senyoria. E axi per mija de la Senyora Reyna obtinguem visita del Senyor Princep e cascuna vegada nos es stada otorgada. E axi havem sperança en tot benefici e major libertat del dit Senyor Princep. Nosaltres havem comunicat ab los LXXII del Regne de Arago los quals han haguda molt accepta e grata nostra comunicacio e axi per semblant de quant ha occorregut a ells nos han amplament informats e axi vicissim nos comunicam segons la comissio a nosaltres dada per la cort. E no havem mes a dir sino que serem promptes en fer ço que vosaltres volreu. Scrita en la vila de Fraga sots segell del Senyor bisbe de Vich a onze dies de deembre any Mil CCCCLX. - Placieus donar al correu portador de la present sis florins dor ha esser aqui dissapte propvinent a mig jorn. - A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Antoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntad de las setanta e dos personas representantes la cort general del Regno de Aragon attendido e considerado que el muy illustre don Charles principe de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present esta en el castillo e logar de Aytona del dito Principado e que es seydo supplicado al dito Senyor Rey por la lllustrissima Senyora Reyna e por el dito muy Illustre Principe e por el mesmo son estados rogados los setenta e dos que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea ser trahido de los ditos castillo e logar de Aytona a la villa de Fraga en do de present se celebra la dita cort el infrascripto acto se ficiese. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidad que de la dita venida e de lo infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los regnos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuece e ordena que durante el tiempo infrascripto prefixo al present acto en la present vila de Fraga e términos de aquella tan solament la persona del sobredito don Charles Principe non pueda ser manifestada por el Justicia de Aragon e sus logares tenientes o alguno dellos nin por oficiales de aquellos e que non se puede alegrar del beneficio de ferma de dreyto de alguna natura e que por los ditos oficiales nin por otro alguno durant el present acto el dito Principe non pueda seyer por via de appellido nin por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso nin sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nunque pueda ser trahido en consequencia en el sdevenidor e que por aquell no sia fecho ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lesion alguna a los fueros privilegios libertades usos e costumbres del Regne de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lesion e prejudicio alguno e que ell present acto dure por todo el mes de Março primero viniente inclusive e no mas. E ordena e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos setanta e dos representantes la dita cort que el dito Principe non pueda ser sacado de la dita villa de Fraga e sus términos a otra nenguna parte sino por tornarlo a los ditos castillo e logar de Aytona de do deve venir de la qual tornada haya de constar por carta publica la qual se haia a liurar al notario de la cort hun dia apres que sera tornado a los ditos castillo e logar de Aytona. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntad de los ditos setanta e dos representantes la dita cort que apres que el dito Principe sea tornado a los ditos castillo e logar de Aytona el present acto e cosas *en aquell contenidas sean extinctas e jure el Senyor Rey de tenir e complir el sobredito acto e cosas en aquell contenidas e contra aquellas no venir ne fazer venir directament ne indirecta - Semblant acte es stat fet per la persona de don Johan de Beamont.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables Senyors. Vostra letra havem rebuda dimecres a deu hores de nit per la qual nos avisau de les coses per vostres reverencia e saviesas delliberades e provehides en lo cas occorrent de la capcio del Illustre Princep de Viana entre les quals haveu dispost de una embaxada de dotze persones mencionant la persona nostra entrels altres. E jatsia en la cort nos fos persuadit pendre aquest carrech per algun respecte nos parague retrens excusat sempre ab intencio de fer e obrar tot lo possible en lo cas ja dit. Vehent pero ha plagut en lo present a vostres circunspeccions ordenarnos en lo nombre dels altres delliberam obtemperar e seguir vostra voluntat e delliberacio. E perque vuy devem anar a Itona demanat per lo Senyor Rey tornarem de continent e sperant açi segons scriviu farem tot ço e quant nos instruhireu no quant mereix la importancia del cas mas quant la poquesa nostra pora bastar aprovant sempre vostres loables consideracions les quals vos pregam persevereu e no escuseu per descarrech de aquest Principat e molt gran servey de la Regia Magestat. Oferintnos en la part contingent e per vosaltres ordenada james fallir. E ab tant vostra reverencia e saviesas ordenan lo quels placia. Feta en Leyda a XI de deembre. - P. Archabibe de Terragona a vostra honor. - Los aragonesos renuncien a la ferma dins Fraga e son terme a temps de tres mesos per haver lo Princep alli. Creuse cert quel Senyor Rey hi devallara apres lo temps que tornen a Itona. Si als recrexia jo avisare.

Als molt reverend magnifichs honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya risidents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs honorables e savis mossenyors. Una letra vostra he reebuda sus ara a mija nit a deu de deembre per la qual rest avisat de la virtuosa provesio haveu feta en lo cas occorrent. Diheume per semblant en lo nombre dels que haveu diputat trametre al Senyor Rey haveu elegit a mi e ordenau sper los altres. Al que mossenyors responch ser prompte complir lo que per vosaltres mes ordenat e placiaus mossenyors voler desempetchar los que de aqui han de partir. E no pus per aquesta mossenyors sino que ordeneu lo queus placia e sera fet. Juneda X de deembre. - Mossenyors a vostra ordinacio apparellat lo Comte de Prades.

Al molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors e de gran providencia. Vuy que contam onze de deembre he reebuda vostra letra per la qual so stat avisat del carrech que plau a vostres providencias prenga ensemps ab los nominats en vostra cedula per exequutar lo contengut en la letra de la cort e per tant vos plau mes per aci fins hich sian los nominats per vostras providencias. E axi desijos en aquests fets e en tots altres que redunden en ben avenir he delliberat de aquest Principat e honor de vosaltres fere com per vostras saviesas mes scrit. Ordonant de mi mossenyors e de gran providencia lo queus sia plasent. De Leyda a XI de deembre. - Mossenyors a la ordinacio de vosaltres prest Franci Sampso.

jueves, 6 de febrero de 2020

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.


Ley XXXII.

Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.