EL PECADO DE ADÁN. LO PECCAT DE N' ADAM.

EL
PECADO DE ADÁN.

REGRESABA
Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación
quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la
cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista
del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente,
atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo
el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros
puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra
meditada.

Hallábase
a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de
Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien
Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y
mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio,
era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale
tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino,
entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o
literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió
la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y
saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o
cuestiones.

La
única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le
solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro
primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a
Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que
sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios,
siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros
primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna
bienaventuranza.

Raimundo
en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la
composición poética, da completa y acabada solución a tan
difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que
le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.

LO
PECCAT DE N' ADAM.

A
requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de
Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient
havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la
dampnació de mante gent.

Un
senyor rey qui bé enten,

Se
maravella molt sovén,

Que
Deus qui es bò en quant es

No
fallís en neguna res,

Quant
fé a Adam lo mandament

Qu’
el fruit no menjás, éll scient (1)

Que
Adam faría lo peccat,

D'
ont mant hom seria dampnat

Havent
tot temps pena e mal;

Car
no par raysó natural

Que
Deus faés tal mandament

D'
ont se seguís lo falliment

Qui
no fóra si éll no manás

A
n' Adam qu' el fruyt no menjás.

Empero
el rey diu que enten

Que
Deus no feu may fallimén (2):

Car
qui ha bontat infinida

E
eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)

Com
Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal

Que
han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,

Lo
qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;

E
car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,

vòl
lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:

E
car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen

Si
tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér
(6)

Per
lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc
val:

L'
escusa deym que es aytal.
__

Deus
infinidament enten

E
ha infinit amamen,
E infinit bonificar,

E
per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha
donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar

Que
no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor

Qu'
en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,

Son
poder no poch abastar

A
l' escusar e es finit;

E
car finit e infinit

No
pogren esser un poder,

Anem
mostrar donchs lo dever

Perque
Deus pòt escusa haver,

E
mostrem com la escusa es.

__

Deus
quant consirá que dixés

A
n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás

Ab
ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)

Que
li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),

Per
natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues

Fer
lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad

Que
no menjás o que menjás,

E'n
egualtat foren li pas

On
estava sa libertat,

Car
per lo bé qui 'l fó donat (9)

A
far lo bé e no forçat

En
creant sentí libertad,

Com
estigués obedient;
E car fó vengut de nient

Sentia
en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat

Com
sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;

Hac
donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó

De
far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,

Qui
's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé

Esquiva
a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;

Ço
es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;

E
seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,

Ço
es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re

Per
Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,

Que
Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),

Per
natura del bé qui fó

En
éll per la creació,

D'
aquell bé qui li fó donat

Ab
que pogra contra peccat;

E
si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),

E
volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,

E
en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat

De
son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);

No
fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;

Ja
sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,

Que
Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,

Pus
que Adam poch far lo bé

Lo
qual Deus totas vets sab bé (14)

Que
Adam lo bé pogra far

Ab
lo bé que en éll volch crear,

Perque
hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)

Hac
en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.

Es
donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat

Del
peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret

E
puneix tots sos consequens

Per
dret, com ço qui es niens,

Ço
es peccat fan sostentar

En
l' esser que Deus volch crear

Qui
ab null peccat no 's cové.

___

Emperó
encara reté

Lo
rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)

Com
Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,

Tant
que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)

E
no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat

Esquivas
pena e peccat

En
ángels, e 'n tot home nat,

E
que negú no fós perdut,

Mas
que tuyt haguessen salut,

Pus
que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;

E
car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada

Responsió:
Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat

A
far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút

Peccat
e pena per peccat,
Car no fóra remunerat

Gran
bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;

Car
no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;

E
Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar

E
ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:

Car
tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),

E
ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;

Car
si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués

Deus
obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar

Ni
igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,

E
bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:

Fora
donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer

Gran
ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament

Per
ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis

Ligara
son res ab no res,
Del qual no res tot home es

E
fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat

En
cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts

Per
ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural

Que
Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,

Ligat
e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé

En
hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;

E
com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat

E
pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.

___

Finit
está aquest escrit

A
honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor

De
s' amor, a mí peccador.

VARIANTES.

(1)
Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu
fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora
nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si
eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam
fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O)
Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12)
Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14)
Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,

(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar

(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués
far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no
hagra ab que.

20 DE ENERO.

20 DE ENERO. 

Se dio cuenta de las siguientes cartas:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los diputats del regne de Valencia.
Molt nobles e molt magnifichs senyors. No ve a nosaltres en dupte que la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep son fill no haja donat e done a vosaltres e a tots los poblats en aquexa ciutat e regne dolor e contristacio molta com per la matexa detencio es a nosaltres e a tots los de aquest Principat en los animos tanta afliccio que bonament explicar nos poria ne aço sens deguda causa per quant la innata fidelitat qui es en los vassalls de la corona Darago meritament los incita a complanyer e dolres de tot infortuni entre lur Rey e Senyor e tal seu fill causant diferencia alguna hoc e per los innumerables inconvenients e perills qui a la dita Corona e a la cosa publica (reipublice, república) dels regnes e dominis de aquella per tal cars provenir stan apparellats. E per tant sabuda la dita detencio decontinent sens alguna triga per part de aquest Principat e de nosaltres per comissio de la general cort en Leyda congregada aquella representants fonch proveit en trametre al Senyor Rey solemna embaxada qual crehem sapiats per instantissimament supplicar intercedir e obrar lo paternal amor gracia e benediccio de la dita Majestat reyal en lo dit Illustrissimo fill seu esser reduhits e de aquell la reverencia e obediencia filial esser fetes e la persona del dit Senyor Princep esser en libertat restituida. Stimant lo dit Principat e nosaltres en nom de aquell aquestes supplicacions intercessio e obra e hun tal ofici esser degut e pertanyerse al dit Principat e a la devota e incorrupta fidelitat de aquell per dir significar e exposar a la dita Majestat reyal quant ab gran alteracio del seu glorios nom tal novitat es haguda entre les gents e de aquella per totes les parts del mon discorrera la fama. Hoc e per manifestarli los dits perills e inconvenients qui en sos regnes e dominis per la commocio dels poblats a causa de la dita novitat porien facilment provenir e assenyaladament en la illa de Sicilia e altres sues illes si prestament no sabran aquella esser quietada. E part aço per sentirse degudament lo dit Principat e los poblats de aquell de tota oppressio e congoxa del dit Illustrissimo Princep qui es fill de lur Rey e Senyor e apres los seus dies en lo dit Principat e altres seus regnes e dominis legittim successor e al qual la matexa fidelitat apres la Majestat del dit Senyor Rey son pare indubitadament es deguda. E essent aquell tal e de tanta prudencia virtuts e gracies singularment dotat que meritament quiscuns vassalls de la dita Reyal corona son incitats a voler e amarlo e de la sua persona haver grandissimo recel per quant speren apres los benaventurats dies de la dita Majestat reyal esser per aquell senyorejats e regits ab molta justicia e saviesa. Fallir stimara lo dit Principat al stret deute de fidelitat e precipuament envers la dita Majestat reyal si en aço no se interposas e retes son degut ofici. Crehent no resmenys e havent per ferm que semblant voluntat delliberacio e proposit fos e recaygues en los del regne de Arago hoc e en los poblats en aquexa ciutat e regne per esser quiscuns e tots ensemps vassalls de la dita Majestat reyal e tots deutors de la devocio e fidelitat matexa e la qual totstemps per quiscuns es stada virtuosament guardada e colta. Los del regne de Arago empero jatsia per nostres embaxadors e part nostra instantment exortats e requests no han feta ne fan fins aci aquella intercessio e obra que lo present negoci es vist exhigir abans en la persona del dit Senyor Princep es stat renunciat al inextimable privilegi e libertat de aquell regne de la ferma de dret e manifestacio del qual acte jatsia cregam a bona intencio fet provenen a aquest negoci molt grans contraris. E per la vostra part e de aquexa ciutat e regne no vehem fins aci alguna embaxada ne altres obres o intercessions al negoci condignes la qual cosa es a nosaltres de molta admiracio e porta al dit negoci detriment molt gran sens falla per quant la instancia sola es de aquest Principat e per lo dit Senyor Rey es allegat esser inconsulta empresa e que no correspon a la voluntat divinal per quant los altres seus regnes e dominis de aço nos senten. E axi nostres embaxadors e aquest Principat fins aci no son stats per la dita Majestat reyal exaudits ne la liberacio del dit Senyor Princep obtenguda ne haguda la custodia de la persona del dit Senyor Princep la qual aquest Principat ha demanada e pendria ab summa voluntat a tot carrech de carceller per quant es acomanada a persones no prou acceptes. E axi frustrades fins aci nostres supplicacions e peticions lo honor reyal no es redressat ne lo dit Senyor Princep restituit en libertat ne al benefici publich proveit abans la cosa publica sta e fluctua e es en gran perill constituida. Tot aço crehem fora ya reposat e lo fi desijat obtengut si per part vostra e del dit regne de Arago les nostres supplicacions e instancies envers la dita Majestat reyal fossen stades acompanyades. E jatsia gens per aço aquest Principat no desista ne entena desistir james en lo que santament e deguda a tot servici de nostre Senyor Deu honor e servey de la dita Majestat reyal seguretat de la persona del dit Senyor Princep tranquillitat e repos de la cosa publica del domini reyal ha principiat e que prosseguir enten fins a la optata fi encara que sia lo dit negoci de gran arduitat e granesa e requira qualsevol inmenses despeses car es nostra ferma sperança en lo poder divinal qui segons nostres sanctes intencions ha dirigit aquest negoci endreçara nostra obra e sera de aquella com fins aci es stat auctor e director. E apres Deu e lo seu adjutori es nostra ferma sperança en lo sforç e virtut de aquest Principat e dels poblats en aquell qui tots temps han excelsa magnificada e dilatada la honor de la corona reyal e de empreses ardues e magnanimes son pervenguts a la desijada fi e per semblant de aquesta la speren aconseguir al servey divinal e de la dita reyal corona. Confortats encara per la constancia e unio de volers qui es entre totes comunitats e persones de aquest Principat per aquest negoci e en tanta calor e ardor que no contents de la comuna tant solemna embajada feta per part del dit Principat ne son encara fetes per part de aquesta ciutat e de altres ciutats e comunitats moltes. Pero per quant tots temps aquexa ciutat e regne han haguda fraternal benivolencia ab aquest Principat e de moltes e glorioses empreses fetes a servey de la dita corona reyal es stat participant e la gloria es stada comuna ne aquest dit Principat qui si sol aquest negoci prossegueix meritara lo condigne nom e premi desija tant a si tot sol vendicar la gloria que ab molt voluntari e benigne animo no desig vosaltres haver en aquella participi per lo amor convicinitat e fraternal companya fins aci observades per tants donchs e tant dignes sguarts quals son los dessus toquats havem deliberat scriure a les nobleses magnificencies vostres e aquelles pregar exortar e summament requirir se vullen interposar en aquest negoci e ab nosaltres ensemps intercedir e virtuosament fer e obrar per la liberacio del dit Senyor Princep e bona unitat e concordia entre los dits Senyors pare e fill de la qual provendran tots los dits beneficis. E com se dirie que la Majestat del dit Senyor Rey deliberaria encastellar lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella que es constituit dins los limits de aquex regne (Valencia) vullats ab remeys pertinents e deguts e quals de bons e fidelissimos vasalls se pertany fer e proveir que tal cosa a exequucio nos deduescha car per aquest Principat se faria la matexa provisio si dins aquell aço fer se delliberave ne vehem qual paternal indignacio dega aço portar a efecte ne qual pasciencia o negligencia de faels vassalls no degen aço per tots los migans deguts e pertinents obviar signantment com les culpes al dit Senyor Princep attribuides no sien tals que meriten no solament ell qui es tant virtuos e de culpes inmune mas altre qualsevol pena de tanta detencio merexer. E donchs qual es lo vassall de la Majestat reyal qui ab ulls connivents e dissimulants don loch a paternal animadversio per iniques suggestions e sinistres informacions procurada. Saben les prudencies vostres esser hun matex o consemblant linatge de injusticia e de culpa dels qui inferexen injuria e dels qui porien e no la propulsen e si aço ha loch entre qualsevol condicions de homens per la sola conjunccio e deute de humana natura quant mes ha loch en la persona del dit Senyor Princep en lo qual e deute de fidelitat concomitancia de virtuts sperança de regiment en la cosa publica util e fructuos e altres moltes coses concorren. Ne sera tanta ne tant duradora la indignacio del dit Senyor Rey en lo dit lllustrissimo fill seu que regoneguda algun temps e illuminada per lo Sant Sperit no veja e conega les informacions e seduccions de perversos e mals consellers qui contra hun tal seu fill lo conmouen la qual conmocio la Serenitat reyal rectament informada deposara e reconciliara a si lo dit son fill qui es carn e entramenes sues e a ell se exhibira ple de clemencia e pietat com de benigne pare a devot e obedient fill se pertany dignament punira e castigara los enganadors e inichs seus consellers e stimara e premiara los devots e faels vassalls qui dissimulat no hauran abans attentament provehit e guardat la Serenitat sua haver cumplidament conegut les sinistres informacions que fetes li son e hauran ab los medis pertinents obviat als inconvenients qui de tals perverses informacions seguir se podien e los qui lur deute no hi hauran retut no seran haguts per quitis de culpa. Grans son los sguarts e deutes qui a vosaltres e a nosaltres e a quiscuns vassalls de la dita Majestat reyal a aço inciten conviden destrenyen e forcen. Aço aquest Principat encara que sols esser li covingues com fins açi es stat enten prosseguir e ab la divinal ajuda a efecte deduhir. Per mes empero satisfer al nostre deute e pus promptament obtenir lo fi desijat de la liberacio del dit Senyor Princep a la prossequucio de tant honoros e degut negoci vos convidam exortam e requirim altra e altra vegada per la comuna fidelitat deguda per quiscuns e per tants e tant arduus sguarts quals dessus se dien. E no vullau esser oblidants de virtut loar e fama per vosaltres tots temps enseguides preades e stimades pregantsvos per vostra letra siam fets sabedors qual sobre aco sia la intencio vostra. Als del stament militar de aquex regne volenters scrivirem sobre aquest matex fet sino per quant ignoram aquells esser ajustats e si ho seran vos placia comunicarlos la present car per semblant requirim e exortam a aço lurs nobleses e acostumades virtuts e los placia pendre aquesta per sua. La Sancta Trinitat vos tinga molt nobles e magnifichs senyors en sa proteccio. E rescriviunos francosament de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XX de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. 

- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
Apres feta la present es stada feta deliberacio de major embaxada ço de XXXXV persones XV de quiscun stament e de les mes insignes del Principat la qual partira prestament e sera agregada a la altra qui es nombre de XV e axi seran LX tots temps supplicants e instants la liberacio del dit Senyor Princep esser obtenguda e si necessari sera ni hira altra e altra de major nombre. La qual cosa vos significam perque sintats (sintáis, de sentir) la voluntat e afeccio de aquest Principat en aquest negoci e quant ha deliberat per aço subir qualsevol grans treballs e despeses. Data ut supra. &c.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia fins aci vos hajam scrit a compliment del que ab vostra letra de XIII del present divendres prop passat rebuda per Johan Gay correu entre les XII e huna hores de mig jorn haveu ordenat fos per nosaltres dit e supplicat a la Majestat del Senyor Rey empero per quant nos haveu scrit que los congregats speraran aqui nostra reposta vos certificam com encara ir anam parlar ab lo Senyor Rey introduint nostre rahonament que haviem oyt dir a molts la sua Majestat devie partir de açi molt prest supplicantla fos merçe sua nos ho manifestas per manera poguessem cumplir la voluntat de nostres principals. La sua Senyoria nos dix que certament partira diluns per anar la via de Leyda. Oyt aço supplicam molt humilment la sua clemencia sen manas la Senyora Reyna e lo Senyor Princep e tota la casada dients axi com per moltes altres vegades haviem dit a la sua gran Altesa que portar lo dit Princep en Leyda ultra (aquí salta de la 255 a la 258)

2 DE SEPTIEMBRE.

2 DE SEPTIEMBRE.

Se recibió, en este día, una carta del señor Rey, como también una de los embajadores y otras varias, que siguen a continuación, las que fueron leídas en consejo, pero sin que se tomara deliberación alguna.
Lo Rey.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem algunes coses que en aqueixa nostra ciutat se han dit e cascun dia se dien e parlen senyaladament afermant que nos tenim presa la lllustre Princesa nostra molt cara e molt amada filla e altres coses toquants les faenes dels nobles don Joan Dixer e mossen Rebolledo. Stam molt maravellats que vosaltres oynt tals coses no vertaderes com no donam disposicio e orde ab nostres oficials qui les que lis parlen e han atreviment metre lengua en nos Rey e Senyor natural de vosaltres e dells sien castigats e punits car la dita Princessa ni es stada ni sia presa ni havem tal voluntat e perque mes sia conegut havem deliberat trametrela al Illustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill primogenit axi com aço e tot lals sabreu stesament per lo ben amat conseller e lochtinent de nostre tresorer general Nandreu Catala per ço que ell vos dira. Per ço que ell vos dira poreu conexer les coses com passen en veritat e ço que ses dit no esser ver e certament axi com podeu pensar si a tals coses se dona loch e comport e no castich no seria altra cosa que donar ocasio al deservey de nostre Senyor Deu e de nos e carrech evident de vosaltres fidelissimos subdits nostres lo qual per nostre propi stimariem e per ço procurau e donau orde que tals mals parlers cessen (uno de ellos, el mismo Carlos de Viana) com de vosaltres be speram e que los qui les dites coses han parlat no veres sien castigats. De tot stensament sereu certificats per lo dit lochtinent de tresorer al qual poreu creure en tot ço que de nostra part vos dira com a nos mateix. Dada en la ciutat de Calatayu a vint e quatre de agost any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat
de Cathalunya e conçell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Lo dia passat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors fom ab la Majestat del Senyor Rey per sollicitar aquella ab les supplicacions acustumades sobre les provisions dels oficis de aqueix Principat de que en los dies prop passats derrerament e en los altres precedents haviem hauda de la dita Majestat tant bona resposta e respostes quals per nostres letres fins aci significat vos havem. E tota vegada la Majestat prefata continuant les matexes respostes e aquelles ab molta benignitat e humanitat nos ha dit e diu que desijant retre son deute en ço que per Deu li es acomenat no sta pensant en alre sino en persones de qui puixa proveir als dits oficis que sien tals que per aquelles la justicia sia administrada a servici de nostre Senyor Deu e benefici del dit Principat e axi la Majestat sua discorre totes les persones en qui los dits oficis mes pertinentment puixen recaure. E aço es en causa apres les altres ocupations que han occorregut per que les dites provisions no son stades fetes fins aci. Ab tot queus han dit haver ja provehit del ofici de alguatzir en persona den Guillem de Biure e que mossen Janer qui era ja provehit restara per semblant haver provehit del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat en persona de mossen Burgues de Viladecans e axi de tots los altres la Excellencia sua enten provehir e provehira segons nos ha dit prest e molt prest a servici de Deu e benefici de aqueix Principat e a molta vostra contentacio e referides por nosaltres a la sua Excellencia de tant benigne resposta devotes gracies la suplicam que ab efecte axi ho vejam prestament. En apres lo dit Senyor Rey nos ha dit que la sua Altesa havia deliberat per nosaltres trametre per fer nos rahonament de algunes coses les quals pus la opportunitat en aquella ora se ingeria nos entenia dir e son los seguents. La sua Altesa segons per letres e avisos de alguns dir haver sentit nos ha significat que lo Senyor Primogenit seria vengut en aqueix consistori e al conçell de aqueixa ciutat e en cascu dels dits lochs ha explicat que lo dit Senyor Rey detendria presa en Navarra la Illustre Princesa sa filla e sor del dit Senyor Primogenit (es cierto que así lo hizo, como lo leemos en un texto anterior). Item que mossen Rebolledo faria streta guerra en los lochs e terres de don Felip e don Jofre de Castro e aço a causa com los dessus dits se serien acostats a catalans e adherits a lur voluntat. E mes que lo dit Senyor Rey faria fer certes exequcions en les terres e bens de don Johan Dixer les quals procehirien de la mateixa passio com lo dit don Johan hauria seguida la voluntat de catalans. Sobre les quals coses diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit ha pregat e encarregat aqueix consistori e encara lo concell de la dita ciutat se degen en aço interposar a fi que la dita Illustre Princesa sia e stiga en libertat e cessen les altres coses que dessus dites son. Lo dit Senyor Rey sobre cascuna de les dites coses se ret molt admirat e primerament en lo fet de la dita Princesa la qual diu ha stat o sta tota hora ab tanta libertat quanta se pot dir ne sab lo dit Senyor per qual raho se pot de aço haver algun pensament. Veritat es que en dies passats venguda noticia al dit Senyor Rey de la gent darmes del Rey de Castella qui venia en Navarra stant la dita Princessa ensemps ab la Infanta sa sor en Olit duptanse lo dit Senyor que lo dit loch de Olit no fos assetiat e que en lo siti de aquell loch lo qual per ventura no era be provehit les dites Illustres filles sues no passassen algun destret la sua Excellencia los scrivi sen vinguessen en aquest regne en lo loch de Xea (Exea, Ejea de los Caballeros) o de Borja e axi ho feu la dita Infanta. La dita empero Princessa supplica lo dit Senyor Rey la permetes star en Navarra e que la sua Excellencia no hagues ansia della per la dita guerra de que lo dit Senyor Rey fonch content e axi romas en Navarra en lo dit loch de Olit e apres de son propri motiu e voler sen es anada a Tafalla on ha stat e es de present ab tota sa libertat e plaer ne altra fonch james la intencio del dit Senyor Rey que guardarla de enuig e inconvenient. E de present quant lo dit Senyor Rey ha sentit lo parlar del dit Senyor Primogenit la sua Senyoria segons diu ha scrit a la dita Princessa que vinga aci e diu sera content trametrela al dit Senyor Primogenit si la volra. En lo fet de mossen Rebolledo se ret semblantment admirat lo dit Senyor Rey que per algu se ignoren les inimicicies (enemistades; enemistats) que son entre aquelles cases e ques haja a dir que per altre sguard si faça res de present. Hans dit lo dit Senyor Rey que en dies passats lo dit mossen Rebolledo parla al prior de Roda que es home tot de don Phelip dientli que ell conexia no stava en bon stament al sguard de nostre Senyor Deu per la enamistat e bando que era entre ells e los dits don Phelip don Joffre e don Joan e lurs cases e per los mals que de allo provarien e que desijava haver pau e repos per lo dit sguard encarregant lo dit prior ne parlas als dessus dits els significas aquesta sua voluntat e ubertament los digues los requiria e demanava la dita pau encara que ab algun carrech de la sua honor aços digues car mes amava axi fer al sguard de Deu que attendre a la folla honor del mon. La qual cosa los dessus dits don Phelip don Jofre e don Joan no han volgut acceptar segons diu lo dit Senyor Rey abans per lur part feta certa novitat en homens del dit mossen Rebolledo e per aquells o servidors seus certa carta seguida axi com entre persones qui son en guerra uberta es acostumat nes pot dir lo dit mossen Rebolledo en aço sia stat personalment com sia cert que ha pus be tres meses que es continuament en Navarra e della james no es partit ne axi poch son stats en aço los fills del dit mossen Rebolledo qui de molt temps en ça son stats e de present son en casa e servici del dit Senyor Rey exceptat lo fill major del dit mossen Rebolledo qui de tres o quatre jorns en ça hinc es partit e a donar causa o raho a la dita guerra e novitats no afretura explicarhi novella occasio de la voluntat dels catalans com la inimicicia anticada de les dites parts sia prou furiosa e assats disposta e suficient a tals efectes e obres produir. E jatsia la dita inimicicia e guerra e los inconvenients que de aquella provenen sien molt grans al dit Senyor Rey segons dit nos ha pero juxta los furs e libertats del regne la sua Excellencia noy pot alre fer pus a pau e concordia les dites parts nos volen condonar. Al altre fet de les dites exequcions de don Joan Dixer diu lo dit Senyor Rey que a molta instancia e requeste feta per part del governador de aquest regne al qual lo dit don Juan ha fet e creat hun cert censal o deute ab special obligacio de hun loch del dit don Joan qui lo dit loch te en nom precari per lo dit governador e encassament de paga del dit censal o deute e en falliment de prometençes e obligacions per lo dit don Joan al dit governador fetes se ha recors a la dita execucio la qual per justicia nos pot en alguna manera denegar e ab tota veritat nos ha adverat lo dit Senyor Rey que jatsia la sua Majestat sia tenguda precipuament al deute de justicia e ministrar aquella entre tots los subdits seus pero que algunes vegades ha donada e cascuns dies dona passada a molts crehedors e altres del dit don Johan querellants perque nos puxa dir la sua Majestat moures per alguna passio. Mostrant se donchs lo dit Senyor Rey algun tant congoxos sobre les coses predites en quant aquelles son reportades en tals plaçes per lo dit Senyor Primogenit no que de aquelles pense que lo dit Senyor Primogenit sia inventor mas per esser donat credit a les persones de aquelles inventores o seminadores mes mogudes de lurs passions que zelants ne desijants lo honor servey repos e benavenir de cascu dels dits Senyor Rey e Senyor Primogenit prega e encarrega la Majestat del dit Senyor Rey a vosaltres e per aquella a nosaltres es manat scriure a les reverencies e magnificencies vostres vullen degudament attendre a tals informacions que de persones apassionades com dit es han principi originariament e abans de creure laugerament ne fer infructuosament sobre aquelles o altres queus sien reportades alguna provisio haver primerament suficient informacio de la veritat la qual en aquestes coses diu sta segons nos ha explicat e dessus se conte e en totes les altres que poran succehir conexereu la Excellencia sua no fer res indegut. E les dites coses axi per vosaltres ab (maturitat) ma-uritat tractades diu succehiran a bon renom vostre e a benefici de tots afers. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la Majestat sua sentria lo parlar de moltes gents sobre la restriccio feta a nosaltres en vostres instruccions de no poder parlar ab la sua Majestat de altres afers que de la embaxada e de aquells no sino tots ensemps dient lo dit Senyor Rey aço caure en molta admiracio a tots los miradors e exirne parlaments que forsa no succehexen a la honor vostra ne nostra de que aqueix Principat e que en aquesta admiracio e parlar es vengut lo embaxador del duch de Burgunya e altres molts hi venen no sabents pensar honesta raho per la qual embaxadors de vassalls tramesos a luy Rey e Senyor se hagen haver ab una tal restriccio la qual cosa la sua Majestat per la honor de aqueix Principat que ha molt cara segons diu ab molta humanitat e benignitat de paraules nos ha significada per que de aquella vos ne façam avis. E jatsia per nosaltres sia stat satisfet que la sua Majestat no pensas alre de la dita restriccio o de la intencio de aquells qui la han composta en quant nosaltres per credulitat podem compendre com altrament nou pugam dir attes que es stada feta apres nostra partida sino que a fi que nosaltres o alguns de nosaltres no entenessem e supplicassem per nosaltres mateixs o coses nostres sobre los oficis del Principat o altres afers per los quals lo servici de la sua Majestat e los afers de la embaxada poguessen en res menys valer lo dit Senyor Rey no parentli causa suficient e la qual segons diu no cau en opinio de les gents e que fora assats nos fos tolta facultat de intercedir per afers propris com a vegades se fa e nos fos prohibida tota altra comunicacio ha perseverat lo dit Senyor Rey en son tal parlar e ab tot no dubtem per alguns sera dit nos poguerem obmetre de aço scriure e quen feu voluntariament per la nostra passio o interes vos ne havem volgut certificar tant per complir la ordinacio e manament del dit Senyor quant encara sius sera vist concernir la honor vostra e del Principat amants mes star a qualsevulla juhi que en res a nostre deute fallir al qual pus per nosaltres sia satisfet tota deliberacio roman en les reverencies e magnificencies vostres les quals per totes les coses dessus dites parentnos esser de sufficient importancia havem deliberat tramettre lo present correu majorment com hajam sentiment de alguna provisio per vosaltres fahedora sobre les coses aqui reportades la qual provisio si a exequcio se deduhia no vehem succehis a honor del Principat. E nons volem obmetre dir vos queus placia attendre ab molta caucio haver secretes les coses ques menegen en aqueix consistori car de cascunes nos appart la Majestat del Senyor Rey haja avisos particulars ço en ques deuria attendre altrament per la reputacio e honor de tant consistori com aqueix es. Novitats algunes dignes de scriure per lo present no sentim. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXVIIII de agost any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Per major nostra contentacio havem volguda haver verdadera informacio de les coses contengudes en la present e havem comprobat aquelles ab veritat procehir. La tornada de mossen de Poblet speram ab desig.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ab la present notificam a vostres reverencies havem celebrat consell general vuy dada de la present lo qual ha deliberat micer Anthoni Riquer esser revocat e ha revocat del sindicat ab nota de imfamia de poder entrevenir per aquesta ciutat no tan solament en los actes que en aqueix taulell se pertracten e han a pertractar mas encara de no entrevenir en corts generals ne particulars ne parlament negu en nom e veu de la sobredita ciutat ni qualsevol altre acte tocant res de aquesta ciutat. E no pus per la present sino que sia lo bon Jesus vostra continua guarda. De Leyda lo derrer dia de agost any Mil quatrecents LXI. - Vostres beneplacits e honors prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda. - Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt magnifichs e honorables senyors. Per evitar scandoll e insult de certa gent ques dehie esser ajustada en les parts vehinals de la ciutat Durgell apres mort del senyor Patriarcha e bisbe Durgell ma convengut transferir de la terra de Cerdanya a la dita ciutat hon he trobat esser gran penuria de arnesos condecents a defensio e les muralles esser passades en gran diminucio e *ruynna en tant que la dita ciutat ne singulars de aquella no bastarien appagar una minima part de la quantitat necessaria a la reparacio de les dites muralles e arnesos attesa la inopia dels dits singulars e altres calamitats e despopulacio de la predita ciutat per les morts concorregudes. E per ço com la dita ciutat es situada en la frontera del Principat he es clau de Cathalunya per ço vull pregar vostres savieses que son posades en defensio del dit Principat que en la reformacio de les dites muralles e arnesos vullen entendre e provehir a fi que a causa de aquelles dan ni altre sinistre nos puixe seguir en la dita ciutat ne Principat ques poria facilment seguir segons lo portador de la present largament vos informara. E sia la Sancta Trinitat en vostra guardia e proteccio. Scrita en la ciutat Durgell a XXIIII del mes de agost del any Mil CCCCLXI. - Prests a la honor de vosaltres mossenyors lo vescomte de Evol. - Als molt magnifichs o honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO. 

Los individuos del parlamento, puestos de acuerdo con los concelleres de la ciudad, resolvieron contestar a los embajadores con la carta que a continuación se inserta, con otras de que se dio cuenta en la misma sesión.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Per una letra dels quinze de vosaltres molt prudents senyors a la qual fins aci respost no havem per no haver necessitat som stats certificats del parlament fet per lo Illustrissim Senyor Primogenit als sis qui vocats anats hi eran del qual parlament havem compres lo que a vosaltres ne ha paregut. Mostrase be la composicio del primer parlament e de quanta instruccio procehie. Lo replicat fet per lo Senyor Primogenit al vostre parlar se coneix be esser natural apartat de instruccio e de qualsevol simulacio. Es stat lo replicat e informacio per los dits sis feta per nosaltres molt comendat per quant es stat fornit de gran virtut e pertinencia segons tostemps havem indubitadament sperat. Apres hir cerqua les set hores de nit rebem una letra de vosaltres LVIIII dada a tres del present per la qual som certificats de la entrada feta ab salvament en la ciutat de Leyda e reverencia exhibida a la Majestat del Senyor Rey de que havem hagut grandissimo plaer e consolacio com en les personas de vosaltres vage molt a aquest Principat e majorment en aquest temps que sta constituhit en tanta oppressio e perill de tanta desolacio e congoxas car spere lo dit Principat remey sentir e total repos esserli donat per la industria mitga e virtut de vosaltres dels quals si desamparat era james tanta dolor fou en una terra sentida e desolacio. E si no fos la grandissima sperança que se ha en la representacio virtut e bon sforç de vosaltres e nosaltres indubitadament serien ja seguits grans inconvenients. Causa ha ja donada aquesta representacio a gran benifici e salut de la patria nostra a tots comuna e de tots mare a la sustentacio de la qual som inmensament obligats la qual obligacio a totes altres es preferida. E per ço tots a la patria devem nostre deute retre e qui mes ho cuyta e mes hi fa millor ret son deute e serveix a Deus omnipotent al qual los benificis publichs e comuns son pus acceptes per haver mes perticipi en lo divi. Grans perills e treballs se lig esser stats subits per defensio de cosa publica de que infinita gloria e premi han aconseguit los certants en tal materia car mentre vivien eran comendats e adorats de tot lo mon bendits e staven en libertat que es la pus cara cosa que en aquest mon haver se pot e apres eternament viuen e son en continuo exemplar de virtut portats. O glorios nom e premi perpetuament durador en aquest mon del qual no ignoram tots haver en poch moment exir e virtuosament obrant restamhi perpetuament e femnos via dreta a la gloria eterna. Los qui en aquesta forma han viscut e viuen no son stats subjectes a les moltes ignominias servituts congoxas e miserias que ha convengut comportar als miserables de virtut privats qui ab ignavia e viltat la natural libertat han perduda e axi poch aquella com la adquisida per predecessors lurs defendre no han sabut. Aquestes miserias covendra a tots subir e suportar si en aquest negoci virtuosament no sera entes e les libertats e grans interessos de la patria ben defesos los quals defendre no ha molt a fer pus a Deus omnipotent ha plagut inspirar en aquest Principat e poblats en aquell tant unica voluntat e conforme en obrar virtuosament a conservacio del cors de aquesta cosa publica de la qual vosaltres sou tant precipua e notable part qui haveu e deveu aquella defendre e totes coses
virtuosament per tal defensio empendre. En aquesta mateixa obligacio som nosaltres qui virtuosament e sforçada indubitadament lo matex farem e encara que en lo maneig occorreguen moltes coses qui per ventura a huns o altres no convenguen tot hom hic ha bon comport car sabut es que en una multitud degut es esser seguit lo parer dels mes e no lo parer de cascu particular. Som certs que observantse aquesta regulacio e unitat indubitament lo Principat sera relevat de incorrer los grans inconvenients qui cominats li son. E vosaltres per exequucio obra e miga dels quals tant gran benifici reportara la cosa publica del Principat obrareu virtuosament com sempre se ha sperat en haureu utilitat perpetua honor e gloria.
Lo partit reportat a vosaltres per los missatgers de aquesta ciutat del qual en dita letra nos avisau es vist fer recaure lo Principat en los inconvenients majors ques podrien car lo dit partit es vist no voler alre dir sino fer desistir de la prossequucio del negoci e que del mal que ha lo Principat no puxa recorrer a metge. Aço seria recaure en grandissimo error molt major sens comparacio dels aragonesos qui dispensaven en lur libertat e nosaltres seriem vist venir acordats e consents en sostenir nostres prejudicis que tenim car primerament lo dit partit importa dilacio qui es gran contrari per donar loch que entren les divisions en les quals se fa continua diligencia e sollicitut e per ço es provehit sia servat lo memorial extra les instruccions derrerament donat. Importa encare mes ab gran confusio e vergonya que stant lo Principat interessat e prejudicat consente no poder reparacio demanar de sos prejudicis. Aquesta e semblants vias seria mort e sepultura del Principat car continuament si farien prejudicis e tantost se inquiririen consemblants vies perque no se haguessen reparar. Perque es nostre parer e deliberacio per forma alguna no consentir ne loch donar al tractat de tal partit nens par aquest o altre algu qui desvias o dilatas la peticio del Principat ja feta deure esser manejat o tractat ans vos pregam afectuosament e requerim en virtut del sagrament prestat que dissapte primer vinent que seran set del present tota consulta cessant sia legida a la Majestat del dit Senyor la segona instruccio la qual en les instruccions es ordenat esser legida e tantost nos avisau de la resposta certificantvos lo consell de aquesta ciutat esser en aquest parer e voler e scriu a sos embaxadors en la dita lectura sien ab vosaltres ensemps e presents. Placiaus demanarloshi e encara los altres embaxadors qui hi sien de Rossello e de universitats del Principat. Totes dites instruccions e memorial son stades legides e delliberades unitament en la dita casa de la ciutat.
Havem sabuda la venguda dels reverent e magnifich mestre de Muntesa e visrey de Sicilia de la quai som ben alegres e contents car veuran e trobaran altre virtut e unitat que per ventura no es cregut per la Majestat del Senyor Rey e vist a quant foch hic sera tengut sen podra fer altre report a la dita Majestat e hi haura credit donar altrament que fins aci no mostra haver fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors de gran providencia. Per quant segons haveu vist en les nostres altres letres dades de la present havem delliberat que en la lectura que fareu a la Majestat del Senyor Rey sien convidats e presents los embaxadors de aquexa ciutat e a ells es scrit per los consellers e consell de la dita ciutat que hi sien e tots parlen ab una veu e una boqua e una cosa attes la dita ciutat ha mostrada e mostra una grandissima afeccio e incomutable voluntat en la prossequucio de aquests afers la qual cosa quant sia util e necessaria vostres reverencies e providencies senten be per ço vos pregam e encarregam molt stretament que en lo anar e estar en consell e en tota altra cosa los doneu e colloqueu en lur loch e grau pertinent e quant que mes de lur loch e grau hajen no sia menys. Car lo temps e los afers e la dita intencio e unio en vosaltres ho merexen. E jatsia ab les altres vos hajam scrit incautant a vosaltres que dels partits expedients siau hoydors e no promovedors encara a major cautela ab les presents de nostra intencio inconmutable volem siau certs com axi ab deliberacio del consell vejam esser necessari per benifici del negoci que tractam per molts respectes los quals no curam exprimir pregantvos tots ab molta unitat e concordia entengau en dit negoci car sens dubte fahentho axi nostre Senyor Deus sera servit e la real Majestat e lo benifici del Principat sera fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e molt savi mossen Franci Dezpla cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt honorable e molt savi. Molt som maravellats attesa vostra virtut e singular industria com continuament e de jorn en jorn no avisau e si en universal no ho feu com vos particularment nons scriviu dels negocis en quint punt son e de les particularitats axi dels de la casa del Senyor Rey e dels qui van e venen e com sta e si novitats si seguexen per lo semblant Leyda que fa e com stan e deveuvos recordar de moltes coses eren aci dites per alguns de Leyda. No sabem causa com vos adormiu axi que nons avisau del que es necessari. Placiaus ab summa diligencia entendre en dit negoci no sia necessari daqui avant sollicitar a vos mas vos siau sollicitant los altres e confortantlos a be e unidament ab molta virtut e sforç obrar tolent e abolint totes rugues e temptacions diaboliques que destruen lo be obrar. Siau hi caut e sollicit com de vos speram. E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat en vostra guarda. Data en Barchinona a cinch de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen e molt savi. Be crehem vos recorde vos fonch donat carrech que de les coses occorrents e del stat de aquexa ciutat e de altres circunstancies per vos fossem avisats. Stam marevellats com de hora en hora e de jorn en jorn cessau de avisar a nosaltres fahentsnos specificadament mencio de totes coses car com saben moltes coses son stades significades per vos fahents per la utilitat del negoci de les quals seria bo fossem avisats a fi que poguessem millor delliberar en lo que fer se deuria.
E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat vostra custodia e proteccio. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable micer Johan Andreu doctor en leys hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Be vos recorde lo parlament vos fonch fet e lo carrech vos es stat donat e per ço vos es stat fet memorial apart pera vos. Necessari es ab summa diligencia entengau en dit negoci axi en lo cap de la cort com altres ço es que com saben per millor conduir lo negoci al fi desiderat es expedient sia per alguns impugnada la prorogacio feta per lo Senyor Rey absent del Principat a fi que entretant sia provehit segons per Deu sera disposat. Mes avant es necessari si per lo Senyor arquebisbe ne sereu demanat li digau lo interes fundat en dret que ha lo Principat en demanar la liberacio del Princep e com aquesta es libertat precipua sobre les altres. Apres es necessari sia be informat de juribus patrie circa media per haver lo Princep e lo que lo Principat demane e satisfaccio als objectes. Pregamvos donchs siau molt sollicit en dit negoci sollicitant los altres e confortantlos a unidament obrar removent totes rugues cautament e discreta sogons de vos confiam. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles e honorables senyors. Una letra he rebuda per la qual rest avisat de la eleccio per vosaltres feta de la embaxada de XXXXV persones al Senyor Rey en quem desplau summament com yo personalment no puch entrevenir per causa de la indisposicio de ma persona. E per tant per satisfer a vostra voluntad e al degut en aquella part que mes possible he elegit que en mon loch vage mossen Guillem Barçalo vicari meu general e dega de ma esglesia Durgell ab procura bastant per entrevenir si mester sera en les corts lo qual sera a Tarrega a la jornada per vosaltres asignada e tremetra procura aqui bestant a rebre la quantitat per vosaltres per causa de la dita embaxada consignada. E per la present no he mes dir sino que si alguna cosa vos sera plasent ab confiança men scriviu. - En Salas a XXXI de janer. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo Patriarca de Laxandria bisbe Durgell. (Alexandria)