15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

24, 25 de mayo, 1461

24 DE MAYO.

En la sesión de este día se dio lectura de las siguientes cartas que se recibieron.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Apres la partida del correu per lo qual lo dia present vos havem scrit ses subseguit que som stats ab la Senyora Reyna per continuar nostres supplicacions e instancies axi com vos havem scrit enteniem fer per la derrera nostra letra. E havem trobada la dita Senyora molt congoxada per fatigacio de mala nit que diu havia passada en aquest loch que es tot ple de xinxes (chinches) qui diu que tota la nit la han turmentada hoc encara per indisposicio de sa persona mostrant tenir axi com fa la una part de la cara endenyada per reuma o alguna altra humor tant quens ha dit que attes hauria sabut que Caldes seria loch distant de Barchinona per tant spay com aquest fa e que aqui haura casa ço es la de mossen Vilademany per poder star aleujada a son plaer e que si a metges sera vist sa Senyoria deures banyar per la sua indisposicio quen haura avinentesa en aquest temps en aço dispost que per los dits sguards desija anar ab beneplacit vostre al dit loch de Caldes sobre la qual cosa la dita Senyora nos ha pregats e a nosaltres es stat vist per descarrech del Principat attes que la dita Senyora es indisposta lo dit mossen Viladamany sia anat a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres per conferir de aço ab aquelles. Va donchs aqui lo dit mossen Vilademany qui les dites coses e altres que occorren vos splicara stesament. Placiaus donarli creença en ço queus dira de nostra part com a les persones nostres. E tingaus la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors en sa continua guarda. Feta en Martorell a XXIIII de maig any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran saviesa. Hir apres haguem desempatxat lo correu lo qual rebes entorn de mig jorn e de vosaltres ne haguem rebut hun altre qui fonch aci entorn de III hores apres mig dia anam parlar a la Senyora Reyna e li presentam la letra vostra que lo dit correu nos porta e ab molta instancia la suplicam per la aturada de aci segons per altres vegades fet haviem. La dita Senyora nos respos que ab tot lo loch era tant indispost e lo seu alleujament tant desdonat e sa Senyoria
stava a tant desayre que pensat que haja gens a durar lin ve anug e malenconia de mort signantment stant axi indisposta de sa persona pero que per amor e complascencia vostra era contenta assajarho e que de fet delliberava aturar per vosaltres tant ho volieu. De la qual cosa referides per nosaltres a la sua Excellencia humils e devotes gracies la suplicam fos de merce sua intrar en pratica dels afers e donarnos la resposta tant desijada e que aço fora guanyar lo temps e levar sa Senyoria del anug del mal alleujament ultra los altres beneficis los quals de la expedicio de aquest negoci provenien e sobre aço induhim totes aquelles coses quens apparegue esser pertinents a nostre proposit les quals de scriure largues serien. Resposnos la dita Senyora que ab molta voluntat sa Senyoria nos donara la dita resposta si non li obstas la forma de la instruccio e manament a sa Senyoria donat per la Majestat del Senyor Rey com ja nos havia significat e que desijant sa Senyoria venir prestament a la conclusio del negoci e havent a servar lo manament del dit Senyor que vehia que bonament nou podia fer seguint vostres deliberacions li era cosa molt angustiosa tant que sa Senyoria ne havia ya consultat lo dit Senyor Rey. A la qual cosa jatsia per nosaltres fos replicat que haviem per cert que sa Senyoria segons moltes voltes nos havia dit havia comissio del dit Senyor ampla e bastant sobre lo dit negoci a tractar e conclourel en aquella forma e manera que a sa Excellencia fora vist e que tota presta expedio de aquell succehira a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e a gran benefici de la cosa publica e moltes persuatories suplicacions sobre aço fetes la dita Senyora Reyna hohint aquelles ab molta benignitat e humanitat e demanant e presentant de nosaltres algunes coses crehem misteriosament presentir e sobre aquelles nosaltres responents ab molta attencio e per semblant attenents a la forma del seu parlar per compendreu lo que poguerem fonch sobre aço hun larch parlament. Lo qual en algunes coses nos conforta en altres nos rete la materia dificultosa. E jatsia la dita Senyora en alguns passos nos tornas a dir lo fet de la dita consulta que havia feta pero encara nos dix algunes paraules de sperança de comunicacio de aquests afers en aquests dies pertinents a tant meritoria operacio. La disposicio e pertinencia dels quals conexent la dita Senyora suplicava en son parlar devotament lo Sant Sperit que illumina los Apostols vulla illuminar los animos de quiscuns e tota bona tranquillitat e concordia. De tot aço havem volgut avisar les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Apres lo dit parlament havem rebud lo derrer correu quens havieu trames e vista la resposta que per aquell nos feu serem apres missa ab la dita Senyora Reyna e continuarem nostres supplicacions e instancies juxta la ordinacio vostra e entenem strenyer la materia car vehem no es cosa que per dilacions deja esser portada. La letra de la dita Senyora Reyna portara per lo dit correu hora per hora que fonch a nit attes fonch donada. Lo Sant Sperit molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors sia illuminador de quiscuns en tant negoci. Feta en Martorell die de Pentachosta (Pentecostes, Pentecostés) any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Apres vos he scrit per letra de XVIIII del present mes ses seguit que molts homens del loch de la Rocha de que es Senyor lo regent la governacio daquest comdat se son fets habitants de aquesta vila e per comissio del balle de la dita vila ne tenia presos tres en lo dit loch qui apres segons se diria per vaxar los dits homens lo dit regent ha tramesos dos seus portes al seu batlle de la Rocha ab letra closa e per aquella letra dels tres ha liurats dos als dits porters appellats la hu En Toluges e laltre En Tatzo los quals los dits porters sotz color de menarlos a Perpenya los manaven la via del Pertus e essent en hun moli apellat den Vivers los isqueren cinch homens de peu e hun de cavall e axi amanantlos la via de les gualeas de mossen Vilamari les mullers dels presos los seguien cridant via fos e per que callassen e nols seguissen les ligaren en hun arbre e les bateren en tal manera que la una li han guastada tota la cara molt leyjament pero lo viafos se mogue tan fort quen prengueren sinch quis eren aplegats en la companyia dels altres companyons los quals cinch e dos porters e batlle de la Rocha stan presos en la preso daquesta vila per los jutges de la ma armada e es afermat esser cert quels han manats a Roses e mesos en les galeres de mossen Vilamari e fan la via de aqueixa ciutat. Seria (se lee Serla) bo que per vosaltres mossenyors fos donat orde que los dits homens haguesseu a vostra ma car aci han venguts homens e dones del dit loch de la Rocha qui son en nombre de trenta en quaranta persones entre les quals son les mullers dels dits dos homens qui van per la vila cridant justicia qui es una gran pietat de veureu e nos partexen de la casa del consolat de que lo poble sta comogut e es stada obra de Deu com no han correguda la casa al dit regent e per que son habitants per virtut del privilegi de la ma armada es procehit e les banderes son ja al portal e entenen a procehir fins a la fi segons de totes aquestes coses pus stesament sereu informats per los misatgers que la dita te aqui als quals crech que los dits consols nan scrit per quen puixen donar raho a qui saber len volra e crech ne hagien scrit al Senyor Primogenit e vosaltres mossenyors e a la ciutat de Barchinona sino per que lo dit privilegi qui es restauracio e conservacio de la vila e dels comdats nou sia lesiat per queus placia fervos venir los dits misatgers per que puixau esser vertaderament informats dells. E per la gran reputacio en que vosaltres mossenyors sou tenguts en aquesta terra e la gran confiança que tot hom vos ha les dones son vengudes a la posada a mi acompanyades dels homens qui ab elles hich son cridant e plorant per la carrera e la una muller dels dos ab la cara tota guastada que es stada la major pietat del mon. Jo les he confortades lo millor he pogut e remeses al dits consols e pensant los dos homens se retenen e que lo fet se pogues algun tant remediar nom so curat de scriure fins aci e vehent yo ques diu que les galeres tiran aqui e que nos ha sperança de haver los homens sino per mija vostra he pensat de fervos lo present correu car los pobles hic stan tan moguts que yo stich ab hun gran recel de gran inconvenient e si cas sera que los dits homens se puixen haver per lo present correu cobrem vostra resposta e si nos poden haver placieus fer una letra axi consolatoria com de vostres nobleses magnificencies e grans savieses se spera car res alre noy baste a metreych algun sosech. Jo he pensat quants inconvenients sorten de anar avant aquesta fahena e per ço vull sus ara anar al dit regent per metrem entre ells e veure si hi pore dar algun repos e del ques seguira sereu avisats. E venint mossenyors en lo fet principal per quem haveu trames tot temps yo sentint lo que puix vos dich hic ha prou corch e en persones qui poden prou moure e ja plagues a Deu mossen Pla hic hagues aturat set ho vuyt jorns car feronejant nos ell e yo hagrem mes sabut que ell no pogue en lo petit temps que ell hic atura e no vulla Deu que alguns que hic ha haguessen poder de exequutar lur oppinio que masa seria nociu e com a Deu placia yo sia aqui vos ho recitare e no es mester sia comanat a tinta e paper. Suplicantvos axi com vos he scrit yo stigue en libertat de poder partir de aci com yo noyc haure pus a fer. E placieus volerme avisar de les noves qui aquius occorren car certament no anyor alre sino saber del que aqui ses fet. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles e magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continua guarda ens faça prosperadament viure. De Perpenya disapte a XXIII de maig any Mil CCCCLXI.
Apres mossenyors fahent metre en bell la present son stat al dit mossen lo regent e ab aquell milor tall de paraules quem ha semblat li he dit com jo volia interposar entre ell e los dits consols. Ham respost molt cortesament que ell trobara gran plaer en la mia intervencio per squivar prolexitat. Yo le pregat quem fes una letra al capita per recobrar los dits dos homens la qual sera interclusa dins la present. Placieus en tota guisa se cobren aquests homens. Ades com sia dinat parlare ab los dits consols e treballare en llur repos juxta ma possibilitat. Bey sera mester lo vostre consell e ajuda no ometentme lo de Deu car los pobles de aquesta vila han feta vuy una requesta als dits consols proceesquen avant. Nous sia maravella com lo present correu solament va aqui e no tornara aci axi com dalt es mencionat car de anar e de tornar me volia tant que era fadehesa a esser aqui a una hora apres mig jorn dema. Ha per sos treballs XII florins dor (falta el punto) Lo vostre diputat local lin ha bestret aci dos haveu lur a dar aqui deu. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Al molt magnifich senyor e de mi singular mestre lo senyor don Rebolledo camerlench de la cort del Senyor Rey.
Senyor molt magnifich. Ja per quatre letres ab la present he scrit al Senyor Rey de les occorrencies de aquestes terres intercluses dins letres vostres so cert al rebre de la present totes seran a sa Majestat donades. E per ço la present no sera per pus sino per suplicarvos que en lo modo e manera de les altres la interclusa sia dada al Senyor Rey e haver sa Majestat aquella lesta que vostra merce la vulla legir a fi per semblant aquella senta lo que fas per servey del Senyor Rey en aquestes parts. Lo pus prest pore me haureu aqui e a bocha dire a vostra Senyoria coses que no gos comanar a la pluma (o ploma con la o mal cerrada; más abajo se lee ploma) la qual lo bon Jhesus tinga en sa guarda. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - De vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce de aquella se recomana Jacme Serroli.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Ja de Vilafrancha e de Cervera en fora he plenament avisada vostra Excellencia de tot lo que fins alli occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera per pus sino per notificar a vostre senyoria com per la direccio dels afers dels homens de remença per quant se son haguts de tenir certs parlaments e ajusts per aquests bisbats e encara per afers consernents exaltacio de vostra corona los quals a bocha per mi sera certificada yo no he pogut axi prestament desempatxar per tirar la via de vostra Excellencia. E per ço que aquella no stiga admirada de tanta tarda diferint ma anada aqui he deliberat on que sia de avisar vostra Clemencia de les occorrencies de aquestes parts a fi que vostra Senyoria resta avisada en part sperant en Deu stesament aquella avisar a bocha de coses que vostra Senyoria restara molt contenta.
Ab lo capita de vostra Senyoria mossen Vilamari he parlat a Roses on de Gerona en fora a III presents lo vescomte Devol e don Ivany son frare resta molt edificat de les coses que part de vostre Senyoria sabe. E per semblat me dix lo que fet havia en Gerona per servey de vostra Senyoria sobre la mutacio de la potestad ell segons ma dit ha scrit a vostra Clemencia de tot e per ço nom curare pus recitar sino com lo pus prest a mi sia possible me desampatxare de aquestes terres e ab certs sindichs dels dits homens de remença fare la via de vostra Majestat per narrar a aquella les coses que reserve a la ploma per squivar prolixitat. La qual la Divinitat Sancta tinga en stament de gracia per lonch temps. De Vich a VIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall
qui en gracia e merce de aquella se recomana. - Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen prothonotari en cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares. La present si es per vos pregar que vista la present la interclusa sia dada per vosaltres aqui sera dada al vostre mestre e meu mossen lo prothonotari car dins la sua ha letra del Senyor Rey que ha desser dada prestament. Molt prest me haureu aqui e a boca resitare lo que per squivar prolixitat ne axi poch me basta temps descriure reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - Daquell frare vostre qui en gracia de vosaltres e de les vostres enamorades se recoman Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares e mes que germans. De la interclusa vos prech tant com dir puix ni se vista la present sia ben dada perquey va molt e sia ora per ora que la rebreu prest me haureu aqui e a bocha sabreu lo que no gos comenar a la ploma. Johan Camps e vist a Roses on era arribat ab mossen Vilamari. Siaus avis. Recoman al frare Puyeriol e a tots los restants de la parroquia. Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Del frare vostre quis recoman Jaucme Serroli.

Al molt magnifich mossen e de gran providencia mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del Senyor Rey.
Mossen molt magnifich e mon car mestre. Yo scrich al Senyor Rey interclusa dins la de mossen Rebolledo. Supplichvos sia dada vista la present al dit mossen Rebolledo a fi que sa Senyoria vista aquella reste avisada de les occurrencies de aquestes parts e axi mateix mossen vos placia al dar de aquella esser present e esser lesta per lo dit Senyor vostra soviesa legirla per ço com nous puch scriure per cuyta. Sper en Deu prest me haureu aqui e a boca resitare a aquella lo que per dita cuyta reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - De vostra saviesa humil servidor qui en gracia de aquella se recoman Jacme Serroli.

Al molt magnifich senyor lo senyor don Rebolledo camarlench del Senyor Rey en cort del dit Senyor.
Senyor. Supplichvos vista la present vos placia de vostres mans donar al Senyor Rey la interclusa car yo avise sa Clemencia de les coses occurrents de aquestes parts per sa instruccio. Sper en Deu lo pus prest a mi sia possible sere aqui e a sa Senyoria e a vos resitare lo que per squivar prolixitat reserve quant aqui sia present. Placiaus de legir aquella quant sa Majestat la haura lesta e recomanarme en gracia e merce de sa Senyoria e de la Senyora Reyna per lo servey dels quals treballe en aquestes parts e per exaltacio de llur corona. Dichvos senyor que intervencio en aquestes terres ha aprofitat molt per molts desordes que sich dehien los quals no cur recitar. Prest si a Deu sera plasent me haureu aqui e per ço fare fi. Suplicant Laltisme vos tinga en stament de gracia. De Vich a VIII de maig. - Senyor de vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce se recoman. Jacme Serroli.

Translat.

A los venerable religioso spectable noble magnificos e amados conselleros nuestros el maestre de Muntesa don Lop Ximeno Durrea visrey de Sicilia e Johan Ferrandi Daredia de quien se dize la villa de Mora.
El Rey.
Venerable religioso spectable noble magnificos e amados nuestros. Nos de presente scrivimos de propria mano a la Senyora Reyna nuestra cara e muy amada mujer de todas las cosas e que occorrentes les quales por aquella vos seran largamente comunicades. Rogamos e encarregamos vos quanto podemos nos continues scrivir e avisar de todo lo que alla occorrera car nos con muy buena volundat vos manderemos certificar dello que aqua succehira. Assibien vos rogamos tengays orden e manera con los cathalanes nos hajan de fazer quales valença de gent e per adefencion daquestos nuestros regnos attendidas las cosas que occorren portanlus no hayamos de poner en ellos gente strangera en nuestra ajuda sino sera vos forçado recorrer a los remedios que nos pereceran cumplen a nuestro servicio e a la defencion de los dichos regnos induziendolos a ello con las majores vias e maneras que vos pereceran e de vosotros bien confiamos por gran plazer e servicio que en ello nos faredes. Dada en nuestra vila de Sanguessa a XX dies de mayo anno Millesimo CCCCLXI. - Rey Johan.

Als molt magnifich e mon singular maestre micer Johan Calmonia doctor en leys prop lo palau del governador en Barchinona.
Molt magnifich e mon singular maestre. Apres que per mossen Johan Anthoni Torres uxer del Senyor Rey vos he scrit ni ans ni apres james haguda he deguna letra vostra de que tinch molt enug e maravell me molt que nuncha me hajeu scrit. Jous scrivi assenyaladament quem cobrasseu la roba e libres ab simulacio del deute den Bernat Ros e quen parlasseu ab Cosma no se quen haveu fet. Supplichvos molt e molt ab persona fiable hage vostra resposta largament e del dit Cosma mon frare. Dareu per amor mia a Bernat Ros scriva del Senyor Rey VIIII lliures II sous VIII sive novem libras duos solidos et octo denarios barchinonenses los quals yo he reebud aci per ell e per quant segons lo temps havem mester star ab peccunia los remet pregar a vos per amor de mi encontinent dau los hi car sobre aço yo li scrich una letra la qual vos li dareu. Lo Senyor Rey parti daci a XV del present e tira la via de Navarra ab CCCC cavalls per socorrer a Lumbierre quis es alçat ço es la major part de aquell e axi mateix se diu com lo Rey de Castella hi va tanbe en persona per socorrer a la sua part. Daquiavant no sabem que sera placia a nostre Senyor Deu nos ajut. Lo dit Rey de Castella axi mateix te assatiada Viana del dit regne de Navarra e ha porrogades aquestes corts fins lo primer dia de juny. Nosaltres encara nons movem. Nous oblit per amor mia de scriurem que ab gran desig stich haver vostres letres. Recomananme en gracia e merce de las senyores. Feuvos venir lo sura en tot cas e scriga. Crech yo que per via de mossen Torres me poreu scriure secret pero remetho a vos. En Çaragoça a XVIII de maig.
Ab lo dit Bernat Ros poreu comunicar si per mi aqui podeu fer res car ab larchabisbe de Vich ne poreu acorrer et cetera. Aço volria et cetera. - Prest a vostre servir e honor Galceran de Fornells.

Translat de la provisio del Senyor Rey per al capita.

Nos don Johan per la gracia de Deu rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorchas de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duch de Athenes e do Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya
(Cathalunya, Catalunya, Cataluña aparece en los textos, pero no se nombra aquí; sí el condado de Barcelona y otros, ducados y por supuesto todos los reinos del rey de Aragón, Juan II, don Johan)
per servey de nostre Senyor Deu e per defensio de nostra fe catholica e encara perque daçous ha molt pregat e exortat lo santissim e beatissim nostro Senyor lo papa Pio segon.




Ab tenor de la present e de nostra certa sciencia e expressa donam e otorgam licencia facultat e licit a vos lo magnifich e amat conseller e capita general de nostres galeres mossen Bernat de Vilamari que liberament e sens incorriment de pena alguna puixats eus sia licit e permes ab deu galeres axi vostres com de qualsevol altres vassalls nostres conduirvos ab la prefata santadat de nostre Senyor lo Papa e als seus stipendis segons que entra la sua Santadat e vos dit capita nostre sera convengut e concordat no obstant qualsevol obligacio que vos e altres patrons de galeres per vos elegidores fins al dit nombre de deu nos fossen tenguts e obligats. Declarat empero e entes que com lo dit nostre Pare Sant segons som imformats dona lo sou sevol stipendi de galeres de sis en sis mesos que vos dit nostre capita ab les dites deu galeres vos puxats conduhir ab lo dit Sant Pare e al seu sol sevol stipendi ab aquesta qualitat e condicio ço es que de sis en sis mesos hajats apendre lo dit stipendi o sou. E si per ventura durant lo temps que sereu stipendiat del dit nostre Sant Pare haurets manament nostre de venir a nos o anar en altra part ab les dites galeres per qualsevol causa que en tal cas dins sis mesos continuus apres que haurets lo dit nostre manament per letra nostra o en altra qualsevol manera hajats a venir e vinguts a nos si axi vos ho manarem ab les dites deu galeres e fer ço que per nos e de part nostra vos sera scrit o manat no obstant qualsevol conducta o convencio que haguessets feta ab lo dit Sant Pare. Manants ab aquesta mateixa als spectables magnifichs amats e feels consellers los nostres generals loctinents visreys e portant veus de general governador almiralls visalmiralls veguers sotzveguers batlles sotzbatlles justicies consellers consols de mar e tots e qualsevol oficials e subdits consevuilla dins nostres regnes mars e terres constituits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a quascuna e qualsevol daquells sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de deu mil florins dels bens de quascun contrafahent havedors e als nostres cofrens aplicadors que la present nostra licencia licit e facultat e totes e sengles coses en aquella contengudes juxta sa seria continencia a tenor tinguen fermament e observen tenir e observar façen inviolablament per tots e no contrafacen o contravinguen o algu contrafer o contravenir permeten per alguna raho o causa. En testimoni de la qual manam esser feta la present ab lo nostre segell comu en lo dos (al dorso) segellada. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit L. de La Cavallaria
generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

Don Johan por la gracia de Deu Rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corçega comte de Barchinona duch de Athenes e de Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya. Als spectables magnifichs amats e feels consellers nostres tots e sengles lochtinents visreys portants veus de general gobernador maestres justicies almiralls visalmiralls veguers e sotzveguers justicies batlles sotzbatlles consellers jurats mestre portolans consols de mar consellers universitats et tots e qualsevol altres oficials persones singulars e subdits nostres en los nostres regnes terres e mars on se vulla en tota nostra dicio constituhits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a cascun e qualsevol daquells al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades salut e dileccio.
Com lo magnifich e amat capita general de les nostres galeres mossen Bernat de Vilamari de nostre manament e ordinacio haja a preparar metre a punt o fornir certes galeres nostres e de subdits nostres dehim per ço e manamvos axi stretament com podem que on se vulla dins los damunt dits nostres regnes e terres lo dit nostre capita volra metre a punt e fornir les dites galeres permetats e donets loch les puga fornir e metre a punt darmes e fahents li donar per sos diners tot lo que necessari haura al forniment e metre a punt aquelles gordantvos attentament de fer lo contrari en alguna manera per quant nos desijats servir e complaure e pena de deu milia florins evitar. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit Lu. de la Cavallaria generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Per tres letres en diverses lochs fetes he avisada vostra Senyoria de tot ço que occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera sino per certificar aquella com per tres o quatre homens quis dihen endressadors alias perturbardors del negoci de les remençes dir sia conduits per alguns senyors de aquells no zelants lo benefici publich ni axi poch la exaltacio de vostra corona se pararia orella en scoltar hun partit quels es mogut per diputats e XXVII ques concordassen ab los dits senyors de aquells havents fetes certes profertes als dits tres o quatre que contractassen lo dessus dit. E aço per star segurs de la oppinio e fama que per alguns ses mesa en la terra dients que vostra Senyoria volria convocar los homes de remença per castigar e fer ço que en aquella plagues e moltes altres coses se dien demants de intencio que vostra Clemencia nos ha notificada per moltes voltes a Jaume Ferrer e a mi les quals per squivar prolixitat sparem stesament narrar a vostre Senyoria quant present li sia. E per ço Senyor com ja essent jo en Gerona e en molts ajusts e consells he tenguts en aquell bisbat e a tots los altres ço es Vich e Barchinona me so sforçat per mes forces en conservar los bons en llur bona oppinio e en retraure los qui la havien contraria de tota error e mal proposit e reduirlos a la justa raho ques pertany he deliberat de no partir daci majorment que los qui son stats elegits per lo bisbat de Gerona no volen que partescha pero vostra Senyoria sens ells qui pens Deus ordonant seran aci dins tres o quatre jorns. Senyor yo he dit en los dits parlaments quant se tenien que pus que los dessus dits diputats e XXVII venien axi deliberats en ferlos dar lo que fins aci los dits homens han demanat per entrar hu ab la llur que ells devien scoltar e ja quina oferta los fora feta e segons ells veurian si respondrian. Empero tota via quesque diguessen parlassen ni praticassen que en tot e per tot sia consultada vostra Senyoria si cas era que vinguessen en algun terme de conclusio e aço per no restar ingrats a la corona reyal per mija de la qual han hagut llur justicia clara e no de partir segons de aquella tant per lo que han ofert e son obligats en los LXIIII Mil florins com en la voluntat e bona naturalesa e innata fidelitat en que tots temps son stats e han perseverat envers llur Rey e Senyor. E ells hanme feta de resposta com nuncha se volen departir de aquella ans volen star e perseverar en lo que totstemps son stats. E de aço Senyor vos fas cert per lo que se me han dit perque Senyor vostre Senyoria no fos informada sinestrament del cas dessus dit he volgut fer la present a
aquella per avis e consolacio vostres. Encara man pregat los qui son vuy en Barchinona per scoltar dit parlament que ells no volen res hoyr que yo no sia present e que ells me hauran salconduyt en poder entrar en dita ciutat anant stant e tornant per que nom fiu en nengu. Si veig los dits afers succehir be e a bona fi del que dessus he dit tant per lo servey de vostra reyal persona quant per lo benifici publich e repos de la terra yo acistire en aquells lla hon no nom detendre gens hun dia ni una hora que ab los qui son stats
elegits per los del bisbat de Gerona e encara si venen los de Vich e Barchinona de anar a vostre Senyoria ab ells o sens ells per fer a aquella relacio a bocha pus stesa car nou gos tot comanar a la ploma. La qual Laltisme conserve en stament de gracia per lonch temps. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall e sotmes qui besant vostres mans en gracia e merce de aquella se recoman. - Jacme Serroli.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant hir que fou divendres per hun servidor den Bernat de Marimon qui passava la via de Çaragoça e apres de aquell lo dit jorn per Narinyo (En Arinyo, Ariño) scriva de manament concordablament jo e los de mon consell fom avisats com dijous prop passat per occasio de certes diferencies qui la nit passada eran stades entra la Senyora Reyna e nostres embaxadors dins la vila de Agualada de la dita vila eren partits tant grant mati que lo dit Arinyo exint de mati de la vila de Apiera (Piera) troba aquells qui entraven en aquella. E en apres lo dit Arinyo fent la via daquesta ciutat troba la Senyora Reyna que passava a Muntbuy fent la via dels dits
embaxadors dient lo dit Arinyo ensert com la Senyora Reyna cavalcaria ab deliberacio que sino trobava los dits embaxadors passar fins la via de Sant Cugat e aposentarse aqui les quals noves hagudes e haguda collacio e intelligencia ab los pahers e prohomens daquesta ciutat e tots concordablament som donats en aquest parer de tencar portals veure viandants e los qui passaven hoc e registrar letres de quis vulla fossen generalment compranent tota persona per quant se crehia hoides tals noves que tot lo ques dehia de concordia fins en aquella jornada axi com de present se creu e encara en lo sdevenidor esser no res. E per ço esser ates hun correu vuy dada de la present que podien esser quatre hores apres mig jorn qui venia de Roma fent la via de Arago e de Castella es stat per mi aturat e les sues letres hagudes a ma mia aquelles
he registrades les quim parien sospitoses entre les quals he trobats dos plechs e en aquella forma e manera que per vostres grans reverencies e magnificencies seran vistes e trobades les quals registrades he vistes com dit he he deliberat aquelles trametraus ab lo correu pus prest que he pogut haver per quant me par lo negoci en les dites letres contengut e mencionat o importa. E per que en la una de les dites letres ha mencio de mossen Vilamari segons veure poreu vos tramet dins la present hun translat de la licencia a ell per lo Senyor Rey donada de capitenejar deu galeres segons veure poreu la qual dies ha tenia e per oblit nons havia trames. Mes vos tramet hun translat de una letra que lo Rey fa al visrey mestre de Muntesa e Johan Ferrandis la qual vuy de mati fou pres. Mes una altra letra dreçada a micer Salmonia (ipsa almonia, almunia, sa Almonia, sa Almunia) per En Fornells quim semble es en lo coble den Serroli. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

En la propia sesión del día 24, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. (se lee Vicb)
Molt honorables e savis senyors. Jatsia la Senyora Reyna hagues deliberat a suplicacio de aquest consistori e de la ciutat de Barchinona aturar en Martorell empero per indisposicio de sa persona ha convengut loch donar la sua Senyoria vage en Caldes de Montbuy qui es tant de aquesta ciutat quant Martorell per que avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam que si algu per part de la dita Senyora anava aqui per qualsevol raho siau be attents en lo que dit sera e molt mes en lo respondre haventvos en totes coses ab aquella virtut unitat e discrecio que fins aci loablament haveu acustumat e de vosaltres se spere. Certificantvos havem bona sperança que los negocis concernents Deu volent pendran bona conclusio. E tingaus la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als reverends e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Vostra darrera letra havem vuy reebuda per mossen Viladamany e aquell hoyt a ple dolemnos grantment de la indisposicio de la Serenissima Senyora Reyna e del mal aleujament de aqui (se lee aqni, típico error u, n, y al ser un scan de pdf a veces hay letras que no se leen bien, o, u, h, b, etc). E per ço desijants sempre plaureli en tot lo quens es possible e sublevar la sua Excellent persona de congoixa e desayre havem deliberat la sua Senyoria segons desige se vage aposentar en la vila de Caldes de Montbuy. La qual diste de aquesta ciutat quant Martorell. Asistant adonchs ab la sua Senyoria recomanau nos sempre en gracia e merce de
aquella suplicant humilment prenga ab bon comport la stada alli e prestament vulla entrar en la materia e dar compliment a aquella com per molts respectes sia molt neceesari squivar tota dilacio. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
De aquesta matexa deliberacio son stats los consellers e consell de XXXII de aquesta ciutat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Francesch Lobet embaxador del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Vostra larga letra hair scrita en Perpenya havem reebuda per la qual largament som avisats axi del metiment dels dos homens en les galeres de mossen Vilamari com de les altres coses. Comendamvos grantment del bon recapte que donat haveu en les coses queus son stades comesas. E per quant lo dit mossen Vilamari ha lexats (dixats, deixats; dejados, ha lexats anar: ha dejados ir) anar los dits dos homens vos ne fem lo present avis. Daqui avant reebuda la present podeu partir per venirvosne aci hon vos haveu necessari. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

25 DE MAYO.

Presentóse el Señor Primogénito a los Diputados, con el objeto de que se solicitara a la Reina la contestación de los capítulos que se le habían enviado, y para que determinaran lo que se había de hacer, en caso de un rompimiento o de una gran dilación; en vista de lo que, se acordó enviar, de nuevo, otra embajada solemne, consultándolo antes, empero, con el Concejo de la ciudad.

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Se ocuparon de otros asuntos de la Generalidad, como se ve por el primer documento que sigue; se dio cuenta de unas cartas que se habían recibido, entre ellas, dos de la Señora Reina y dos de los embajadores; se expidieron otras varias, y se mandó escribir a Geraldo Guardiola, enviándole unas instrucciones.

Per quant en dies passats per los senyors diputats e lur consell fou deliberat que fos tallat e boscat lenyam per vint e quatre galees e axi es stat deduit en efecte e del dit lenyam ne es stat boscat e tallat una gran part e força la major en terres e possessions cultivades e sembrades en les quals ha splets ques perdrien si la fusta o lenyam que hi es tallat prestament non exia e sen trahia. E per que los daqui es lo dit lenyam fan gran clamor demanant la paga del dit lenyam per ço per los dits diputats e consell es deliberat per obviar a tots los dits dans que lo lenyam tallat e boscat axi en les terres e possessions cultivades e en que ha splets com la qui es en bosch o erms sia pagada per lo dreçaner del General e de les peccunies del dit General a noticia de algunes persones en semblants coses expertes qui juren en poder del dits diputats be e leyalment aconsellar en les dites coses. E axi mateix es deliberat pes certs respectes havents sguarts al honor e util del dit General que lo lenyam qui es tallat e boscat en les possessions e terres cultivades e en que ha splets sia alleujat e enginyat e aportat a la dreçana del dit General hon sia be e dilingentment conservat e tot aço sia fet e administrat per lo dit dreçaner ab consell de persones en semblants coses segons es dit expertes. Laltre lenyam qui es tallat en erm o bosch segons es dit romenga al present sens ferhi pus despeses e missions.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per satisfer a ço que per vostres misatgers nos es stat dit som aci a Martorell venguda e vist que som no be aposentada e encara per altres bones consideracions que havem arbitrat esser en benifici dels afers e haver pus a prop la resposta de vosaltres havem deliberat anar nos aposentar a Sant Cugat ahon sperarem lo avis e resposta de vosaltres de ço que per mossen Çalva vos trametem a dir e scrivim. Afectuosissimament vos pregam e encarregam hi vulleu atendre ab aquella ignata fidelitat bona voluntat e prudencia que de vosaltres ferma e indubitadament speram que nos en quant podem fem mes de poder de venir e lo mes prest que nostra possibilitat baste als desigats repos benavenir e bona conclusio dels afers per nos e per vosaltres desijada. Dada en la vila de Martorell a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Estantnos per partir la via de San Cugat com scrit vos havem son junts a nos mossen Bernat Çalva e mossen Vilademany los quals e los altres vostres missatgers hoits e vista vostra letra que per lo dit mossen Viladamany nos es donada. Vista la gran voluntat que mostrau de la detenguda de nos aci havem aturat per los motius quens haveu tramesos a dir. Si empero reebem de vosaltres resposta o letra e coneixem per aquella que nostra anada a Sent Cugat no deu esser com no podem pensar que fos danyosa ans profitosa al benefici dels afers partrem sens sperar pus. E certament som stada marevellada de ço que dit es de nostra detenguda aci que entre les altres coses ni la disposicio de nostra persona que sta prou fatigada lo comporta ni lo aposentament que tenim. Dada en Martorell a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.
Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
A nit vespre partint de aqui yo Vilademany plegui a Molins de Reg ensemps ab mossen Bernat Çalba e a la miga nit lo dit mossen Çalba hague correu per lo qual fonch avisat que la Senyora Reyna havia feta en ferm delliberacio de partir per anar a Sant Cugat e que devia partir reyalment vuy per lo mati. E de continent lo dit mossen Çalba e yo delliberam ensemps partir e som stats aci en Martorell a la punta del sol exit trobants que la dita Senyora era ya presta per cavalcar e de continent nosaltres tots tres ensemps anam a sa posada e sperant que lo dit mossen Çalba hagues primerament parlat ab sa Senyoria en apres nosaltres li parlam e juxta forma de vostra letra e instruccions per mi dit Vilademany ara derrerament portades la suplicam plagues a sa Excellencia aci aturar e no passar pus avant. La dita Senyora apres nos hague hoits nos respos benignament e humana que a sa Senyoria era cosa de molta congoxa que de la voluntat que havia al benifici de aquest negoci e dels treballs e martiris que per aço sostenia se haguessen sospites ne algunes altres sinistres opinions e que la intencio sua per la qual tant volia anar a Sant Cugat no ere sino per quant havia vista la indisposicio de aqueix loch en lo qual era tant mal alleugada que no ere en possibilitat sua poderho gens sostenir signantment per indisposicio de sa persona la qual ya se havia sentida en Çaragoça abans de partir e ara per lo cami era augmentada e en tal grau que li era necessari purgarse de continent. E per ço e per la presta expedicio dels afers desigava e vehia esser necessari mudar de loch qui no fos tant remot de la ciutat e hagues altra disposicio pero per reposar aquests pensaments e sospites ha dit que era contenta aci aturar ab aço que nosaltres vos consultassem queus sera vist se dega fer com aquest loch no sia per sa Senyoria poder hinc (poderhi, poder-hi) aturar. Per ara empero ha dit que aturara si donchs per vosaltres als quals sa Excellencia ha scrit del anar a Sent Cugat no era dellibera juxta la sua intencio de la qual scrit vos ha. Per nosaltres li fonch regraciada humilment sa resposta e per aquella li besam la ma. Apres li explicam com a nosaltres haviem manament de suplicar sa Altesa per donarnos resposta de la deliberacio del Senyor Rey e que fos de sa merce aquella donarnos pus aturava aci a fi que lo temps nos perdes. Sa Senyoria ha en aço respost haver instruccio e manament del Senyor Rey de donar la dita resposta al consell vostre e de la ciutat e que si aço nos dispon altrament convendria a sa Altesa o consultar lo dit Senyor Rey o los dits Consells venir aci o alla hon a vosaltres sera vist ella se puixa aturar. Ab tot quens ha dit que no podia en aço delliberadament respondre per quant volia veure e regoneixer les instruccions de les quals nos recordaba be mas que jaquit aquest cap vos consultassem del altre ço es com delliberava romanir aci fins vosaltres senyors hajau vists los contraris que en aço concorren e que façau vostra delliberacio de la qual com feta la haureu nos scriviu de continent car per aço es fet lo present avis. E tingaus molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. De Martorell a XXIII de maig a les nou hores abans mig jorn any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis mossenyors e nobles los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Per correu qui parti a dues hores apres mig jorn havem scrit a vostres reverencies apres a les quatre hores som stats apellats per la Majestat de la Senyora Reyna la qual nos ha refermat e de continent parteix per la vila de Martorell e ans dit que de aqui sta per tirar en la vila de Sant Cugat de Vallers (del Vallés) e es li stat respost per nosaltres suplicant la que com fos a Martorell scrivis a vostres reverencies eus consultas de la sua desliberacio e sperar resposta vostra e per sa Majestat nos est stat dit que venia acordada de scriureus del dit loch de Martorell mas nons ha volgut atorgar que sper dita resposta me que com sia en lo prop dit loch ho deliberara pero que la sua intencio es tirar si temps li basta a Sent Cugat e tant no havem fet que hajam puguda traura de aquest proposit no contrestant li hajam fetes moltes rahons tan fundades que en aquesta part devien reposar la sua Excellencia en nostres supplicacions fetes ab una gran pertinencia havent grantment sguard al servey del Senyor Rey e benifici de la cosa publica e encare de sa Majestat e posteritat dels Illustres fills seus perque atteneu en totes les coses attenedores per aquest tan gran negoci e axi mateix que es fahedor per nosaltres missatgers car sempre farem tot lo que per vosaltres senyories sera ordonat e manat e placieus havervoshi molt attentament com aquestes sien coses que tota dilacio deu esser apart posada a fi que lo repos de la cosa publica se seguescha com ara hi vage lo tot en que son compreses totes les parts e apres la sua Excellencia es arribada en la vila de Martorell a les vuyt
hores de nit de continent lavem suplicada vos volgues scriure e sperar vostra resposta en la dita vila hans atorgat scriureus de continent pero no som segurs sper la dita resposta aci no contrestant li hajam dites moltes coses a que sa Senyoria deuria grantment attendre e tant no havem fet quens en haja volgut res atorgar ne mostrar volerhi condecendre ans diu aseguradament e sença falla que dema bon mati partira per anar a San Cugat e aqui sperara vostra resposta perque es necessari que de continent haver rebuda la present trametau correu volant per que sapiam de vostres senyories que ordonau que devem fer car gran necessitat ha. Es veritat que la dita Senyora significa haver gran voluntat en dar conclusio en los capitols e que creu que la cosa hira en manera que nosaltres nos contentarem e havemli respost que sa Senyoria ho deu menejar en manera si vol finar que no sen haja neguna sospita car si aquest fets
rompen duptam se puguen sercir (? resarcir). Tant li havem dit sobre aquesta materia com dir se pogues e seguint vostra letra nons som partits de sa Senyoria. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Martorell a XXII de maig any Mil CCCCLXI. A les nou hores partix lo correu a esser aqui a les dotze hores e ha portar resposta. Nosaltres lo pagarem aci. Desempatxaulo quey sia dema a les sis hores de mati. - Mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prests los embaxadors vostres lo prior de Cathalunya e Jaume Ros.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya e consell llur en Barchinona.
Senyors.
Molt reverends nobles e magnifichs. La present sera sol per trametre a vostre reverent senyoria lo present plech de letres rebi a nit passada de Palerm per via de Napols. Crech sien dels vostres honorables embaxadors tramesos en Sicilia lo qual vos tramet per bon respecte sots letres del honorable En Johan Stela al qual vostre reverent senyoria fara pagar lo port que son sis florins dor com en la coberta vostre reverent senyoria veura. E axi men han scrit de Palerm per comissio dels sobredits vostres honorables mossenyors. E altres coses ab la present nom occorren de scriure ne avisar a vostres reverents senyories sino com en aquesta cort se parla molt en lahor de vostres virtuoses pratiques e maneres tengudes en deliurar lo lllustrissimo Princep e primogenit Darago. A qual a nostre Senyor Deu sia plasent donarli longa vida el leix ben governar e regir aqueix Principat de Cathalunya amen. De Roma a XXVII de abril Mil CCCCLXI. - De vostres reverents senyories. - Humil servidor Nicholau Crexells. (Creixell, Creixells)

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vuy data de la present mes stada liurada per lo honorable micer Stopinya una letra vostra closa dreçada al honorable En Johan Ferrer receptor del General de les entrades e exides del General de Cathalunya en efecte contenent-donas sou lo dit receptor En Ferrando de Bolea scuder de Çaragoça per VIII rocins los quals se diria tenir aci pera hun mes començant lo primer del present mes en cert orde e forma en dita vostra letra contengut. E ab tot yo haje ves mi certa peccunia la qual ma jaquida lo dit receptor nom so volgut plenir en exequir vostra letra per quant no ere dirigida a mi sens primer consultar vostres magnificencies. Per que molt reverends e magnifichs senyors manatsme en ço lo queus sera present deja fer car de continent sera Deus volent deduhint a degut efecte. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. De Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverents e magnifichs mossenyors los diputats del Principat del General de Cathalunya residents en Barchinona. (los diputats del General del Principat)
Molt reverents magnifichs senyors. Vuy data de la present los honorables micer Johan Daltavit doctor en leys canonge e oficial del senyor bisbe de Leyda e Steve Doso loctinent de cort e veguer en la ciutat e vegaria de Leyda per lo Senyor Rey han prestat ço es lo dit oficial jurament e lo dit loctinent de cort sagrament e homenatge de exequir totes requestes que per part de diputats de Cathalunya fetes li seran tot consell e consulta remotes fahents ne les presents letres certificatories a vostres reverencies les quals ordenen de mi lo quels seria plasent. De Leyda a XV de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia senyors. Nosaltres scrivim larch als nostres sindichs sobra aquesta gent del exercit que es aci conferesquen ab vostres reverencies e magnificencies perque sian assoldadats per altra messada com ara en les messes molta gent strangere vingue a la present ciutat per causa de dites. E axi per guardar la orta que es lo principal membre de aquesta ciutat e per ço et altres es molt necessari dita gent sia asoltadada per altra messada segons per dits sindichs vostres reverencies e magnificencies seran a ple informades. E axi placieus darlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra sera explicat a vostres reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda. De Leyda a XVI de maig lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant lo honorable En Johan Ferrer va aqui e es a ple informat de tots los afers del exercit e disposicio de aquell com despuys quel exercit es stat per vosaltres a mi acomanat quant hi fet he fet a consell e mija del dit Johan Ferrer nom cur scriureus particularment com no menys a bocha vostres reverencies e magnificencies puxen plenissimament per lo dit Johan Ferrer esser informades com per la present lo qual vos prech vullau graciosament hoir en tot ço e quant vos dira sobre les dites coses e donar plena fe e creença quant farieu a la persona mia. Per una vostra letra so avisat del voler vostra e provisio que feta haveu sobre la bandera de Sant Jordi la qual voleu que sia acomanada En Bonet de Tortosa e satisfent al voler e delliberacio vostra de aquell es stat provehit. E com per alguns sguarts singularment per lo bon recapte que fins aci Nuch de Copons ha donat a les coses per mi a ells acomanades e ara servir en aquelles no desista sens alguna bestreta e emprestança per vosaltres a ell feta vos haure a singular pler ultra quem semble lo degut axi per lo que dit es com encara quem tinch par dit haureu haver rocins nous que entre los que de nou haureu a conduhir vos placia donar al dit Copons aquells tres rocins ab los quals mossen Foxa servia qui es absent. Per multiplicades letres vos he scrit infestat per los de Fraga vos plagues deliberar sobre la satisfaccio a ells fahedora dels dans per los del exercit donats e fins aci de res de tot aço no haja aguda resposta per que continuament me infesten. Ultra la gelosia que tinch de la honor de vosaltres vos haure a singular gracia per lo dit Johan Ferrer haja vostra resposta e delliberacio pregantvos quant puch que quant pus prest poreu lo dit Johan Ferrer me remetau com sens mal dir de algun altre aquell sol haja tant mester com algun de ma companyia. E si de mi voleu res ordenar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest ell que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifics mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. De vostres reverencies e senyories havem rebuda una letra feta a XXI de maig ensemps ab dues letres dreçades a la Majestat de la Senyora Reyna e de continent anam a la dita Senyora e li donam dues letres e li explicam lo que en dita vostra letra es contengut per la dita Senyora no son stades dites moltes coses e per nosaltres molt replicat e per sa Senyoria axi mateix en tant que mostrada enament a durar entorn IIII hores e la fi no havem pogut pus traure de sa Majestat sino que vol partir de continent per anar jaura a Martorell e aqui consultara vostres reverencies nobleses e magnificencies no matentnos gens en ferm que dega aturar aqui a Martorell tant com lavem suplicada e per tan estam ben duptosos ja que volra fer sa Senyoria com haja gran voluntat en entrar en aqueixa ciutat a dit a nosaltres que havem a sa Majestat al dit loch de Martorell e per ço com en dita vostra letra es
contengut que asistiam continuament ab la sua Excellencia fins per vostres reverencies nobleses e magnificencies sia altrament deliberat per que. Placieus de continent scriure que enteneu sia fahedor per nosaltres esser com dit es la sua intencio stivar en aquexa ciutat com sa Majestat nos ha dit no una vegada mes moltes que explicar lo manament e poder que ha de la Majestat del Senyor Rey a tot lo consell del consistori axi de la casa de la Diputacio com de la ciutat aço diu a fer dins la ciutat o fora la ciutat e que en res noy pot toquar pero si les vostres reverencies o magnificencies volen venir a Martorell o a San Cugat ho Valldonzella ho alla hont volreu fora la ciutat venint abdosos los dits collegis la sua Excellencia los explicara lo que ha portat de la Majestat del Senyor
Rey la qual es tal que la sua Excellencia creu es repos e tranquillitat de la cosa publica e que les coses son tals que no poden haver ruptura per que placia a vostres reverencies stretament veura ques fahedor. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. De Piera a XXII de maig a II hores passat mig jorn. Any Mil CCCCLXI. - E de continent partim ab sa Magestat e encara no som dinats. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e nobleses e magnificencies prests los vostres missatgers. - Lo prior de Cathalunya. Jaume Ros.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Una letra ir scrita en Martorell de vostra gran Excellencia havem rebuda ab la qual es vist vostra Senyoria ha deliberat anar aposentar en San Cugat la qual cosa Senyora molt alta porta a nosaltres molta conturbacio per quant attesa la disposicio del temps es vist tal delliberacio poria portar inconvenient irreparable. Per tant Senyora molt Excellent continuants les suplicacions per aquesta raho a vostra Senyoria fetes humilment suplicam aquella sia merce sua vulla condecendre a aquelles e al consell del Principat e de aquesta ciutat qui son queus placia aturar en Martorell com sia molt necessari per benifici dels negocis altrament Senyora constituhiu a nosaltres en tanta congoixa que nos pot major pensar. E per ço per nostra excusacio e descarrech fem la present suplicants
altra e altra vegades humilment vostra gran Senyoria vulla nostres supplicacions exaudir e fahent se axi succehira a laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa repos e benifici dels fets. E sia de vostra gran Senyoria la Sancta Trinitat proteccio e guarda. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII del mes de maig any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls et cetera. - Los diputats e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

Als reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes una feta a Piera altra en Martorell. E axi mateix ne havem rebuda una de la Senyora Reyna feta en Martorell en la qual nos scriu la sua Majestat ha delliberat venirsen a San Cugat. Nosaltres responem a la sua Senyoria segons veureu en la copia de la letra queus enviam dins la present. Per queus pregam e encarregam molt stretament que humilment e ab gran instancia supliqueu la dita Senyora li placia condecendre a nostres supplicacions e de aquesta ciutat segons en nostra letra scrivim. A les altres coses vos respondrem prestament que ara no podem ab la present per altres occupacions. E sia reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona ab cuyta a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en lo dit Principat constituits al qual o als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs afers tocants la questio qui es entre los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença e los dits pagesos enviem lo honorable micer Garau Gordiola doctor en leys exhibidor de la present vos pregam e encarregam e manam molt stretament que en totes les coses que per raho dels dits afers lo dit micer Garau vos haura obs lo endresseu ajudeu e hajau per recomanat tractantlo favorablament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Instruccions fetes a micer Guerau Guardiola doctor en leys sobre les coses que ha a dir e tractar ab los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença.
Primo donara les letres de creença ab saluts de part dels molt reverend e honorables diputats explicara la creença segons devall se conte.
E axi dira als dits senyors tant en comu com en particular segons la opportunitat millor com donara com als dits mossenyors diputats e a lur consell per la disceptacio e diferencia entre los senyors e los homens de remença deures levar e la concordia entre ells portar gran laor de Deu Omnipotent e gran servey de la Majestat del Senyor Rey be repos honor e utilitat de la republica del dit Principat. E lo contrari poria reportar grans perturbacions perills dans e inconvenients. E per tant los dits diputats e consell se son volguts per tanta necessitat et util interposar ab tota vigilancia cura e sollicitut e ja los del dit consell e altres senyors qui son presents com es lo senyor archebisbe e lo senyor comte de Prades e altres qui comprenen la major e mes sana part del dit Principat son contents dar loch a la dita concordia e avinença. Mas per tant com lo negoci concerneig tots los senyors poblats en lo dit Principat e encara en los comdats de Rossello e de Cerdanya e es molt decent e necessari totalment la materia sia ab tots concordada havent los dits diputats e consell sumament a cor que no resta particula alguna en diferencia. Per tant han trames lo dit micer Guardiola a ells ço es als dits senyors pregant e exhortantlos per orgue seu quant podem que per quant son poblats en lo dit Principat e son notables e singulars membres en aquell e ben zelants lo honor repos e utilitat en la republica de aquell los placia conformantse ab los dits diputats e consell qui son representants tot lo dit Principat en virtut de la comissio a ells feta per la cort remetre e cometre als dits mossenyors diputats e a lur consell quant concernira o concernir pora a lur interes ab amplissima facultat e potestat de poder tractar pactar transigir concordar e finar totes les dites diferencies qui sien entre los dits senyors e los dits homens de remença ab tots incidents e dependents ab tanta libera potestat e facultat com haurien los dits senyors si presents e tractants eren e ab totes clausules ampliatives e mes favorables al dit poder. E que sia licit e facultat als dits diputats e consell apres ferne remissio a alguns del dit consell per ço com seria cosa dificil que tot lo dit consell pogues tractar la dita faena dientlos que per ço de continent vinguen personalment o per llurs procuradors havent suficient poder en la ciutat de Barchinona per fermar e dar lo dit poder e aço
sens dilacio alguna car la dilacio poria reportar grans dans e perills e si volran alli fermar e dar lo dit poder per scusar lo venir o lo trametre que ho façen en poder de aquell notari quel diputat local de la ciutat vila o loch li administrara o en absencia sua de aquell que elegira lo dit micer Guardiola.
La forma de haver los dits senyors sera aquesta que per mossenyors los diputats son ya trameses crides qui seran fetes en los caps de les vegueries convocant los senyors que per la dita raho convenguen los jorns e en los lochs davall scrits. E per ço donen per forma e instruccio nl dit micer Guardiola que a dos del mes de juny primerament sia a Gerona car a la dita jornada son los dits Senyors convocats e aqui fara lo dit acte. A cinch del dit mes sera a Perpinya e fara lo dit acte a vuyt sera a Puigcerda a onze a la Vall de Ribes a XIII a Campredon a XV a Sant Johan Çes Abadesses a XVII a Ripoll a XX a la ciutat de Vich a XXIII a la ciutat a XXVI a Berga (e no en altra part).
Mes de aqui sen tornara a Barchinona e faces record e diga com ja aci los homens de remença han tramesos sindichs ab poder per tractar de la dita faena e leixara en carrech als diputats locals quant partira que si alguns venien apres sa partida quels dits diputats los manifesten les dites coses e faça rebre lurs fermes si fermar volran en la forma quel dit micer Guardiola los leixara.
Donantli per forma e instruccio que no vaja cercar singular algu fora les ciutats viles e lochs que li son assignats nels convoch en altra manera que es dalt dit pero leixen a ell facultat que si li parra en lo bisbat de Gerona vage a alguns senyors singularment per la dita raho que ho puxa fer.
Datta Barchinone die vicesima tercia mensis madii anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat. V.t Jacobus Taranou.
- V.t Gregorius Molgosa.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra gran Excellencia una ultima letra vuy scrita en Martorell avisantnos com hoits los motius per part de aquest Principat a vostra Altesa explicats per los embaxadors de aquell e per mossen Barnat Çalba havia delliberat aturar en aqueixa vila fins hagues nostra resposta la qual Senyora molt clement creem haureu reebuda vuy entre una hora o dos hores apres mig jorn ab la qual molt humilment per benifici dels negocis havem suplicada sia merce sua vulla reposarse aqui en Martorell com del venir a Sant Cugat se sperassen inconvenients irreparables encara clementissima Senyora perseverants en nostres supplicacions continuament suplicam vostra gran Excellencia al bon comport prenga la aturada aqui com jatsia lo aleujament no sia qual a vostra gran Senyoria pertany. Empero havem ferma sperança que dada conclusio e compliment a les coses apuntades e a vostra Senyoria donades en Vilafrancha la posada prestament se conmutara en molta contentacio de vostra gran Senyoria. Suplicam adonchs humilment aquella de continent vulla entrar en la materia e expedir aquella segons per tots es sumament desijat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Per vostra derrera letra vuy scrita som avisats dels rahonaments per vosaltres e mossen Çalba haguts ab la Senyora Reyna sobre la venguda a Sant Cugat e com la sua Senyoria havia deliberat sperar nostra resposta la qual vos havem tramesa e creem haureu reebuda vuy entre una e dues hores apres mig jorn. Apres havem reebuda altra letra de la sua Excellencia a la qual responem segons veureu en la copia interclusa dins la present. Pregamvos per ço e encarregam que fahent vostre ofici com be e loablament haveu acustumat soliciteu la dita Senyora Reyna sia merce sua vulle prestament e sens dilacio dar compliment a les coses apuntades e a sa Senyoria liurades en Vilafrancha e no passar daqui en ça per gran servici de la Majestat del Senyor Rey e sua repos e benefici dels negocis. E siau sollicits de avisarnos de tot lo succes continuament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio et cetera a vostra honor prests.

Ocupáronse en la misma sesión de la respuesta que debía darse a la cédula del Papa, entregada a los señores Diputados por el obispo de Elna, relativamente al subsidio; y acordada dicha contestación, nombróse, para llevarla a este prelado, al noble don Arnaldo Guillermo de Cervelló y Juan Lull. El contenido de este documento, que se repite luego más ampliado, sigue a continuación.

Las necessitats qui occorren en les parts de levant son stades deduides de paraula per lo reverend bisde (bisbe) de Elna en nom e part de la Santitat de nostre senyor lo Papa e son asats deduides en certes copies de bulles de mon senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e lur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera feta.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se hajen armar de la gent axi de cap com de rem qui a aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey Darago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostre senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en totes coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les XX deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadors a carrech de la prefata Santitat e sues peccunies daquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros del regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sian compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos solidos per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dubte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguritats necessaries que nos puguen convertir en altres usos e mes que de les pecunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastera le dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat e grates e acceptes a aquell ab llur voluntat.
Item per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en la precedent capitol.
Fuit data et lecta in consilio presens responsio domino Rererendo in Christo patre domino episcopo Elnensi comissario domini nostri Pape die veneris XXII die madii anno a nativitate Domini Millessimo CCCCmo sexagesimo primo.

Religiosissimament e ab honor e reverencia pertinents es stat reebut lo reverend senyor bisbe Delna nunciu del Sant Pare per los diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya e ab molta attencio es stat oyt tot ço que defussament e prolixa ha plagut a la reverent paternitat del senyor bisbe explicar en lo consistori dels dits diputats e consell la qual explicacio e peticions per vos dit senyor bisbe als dits diputats e consell en memorial en scrits es stat donat del tenor seguent.
Les necessitats que occorren en les parts de levant son stades deduhides de paraula per lo reverend bisbe Delna en nom e part de la Santitat de nostro Senyor lo Papa e son assats deduides en cartes copies de bulles de nostro Senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e llur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera fet.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro Senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat de Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se han armar de la gent axi de cap com de rem qui aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey de Arago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostro Senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en tales coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les vint deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadores a carrech de la prefata Santitat e sens peccunies de aquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros dels regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sien compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch e favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos sous per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dupte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguretats necessaries que nos puguen convertir en altres usos. E mes que de les peccunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastara la dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat grates e acceptes a aquell e ab llur voluntat.
Item que per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament hi volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en lo precedent capitol.
Les quals coses totes diligentment examinades e recensides han a gran molestia e congoixa los dits diputats e consell no tenir ultra disposicio en lo dit Principat de la que huy tenen per poder annuir e loch donar a les coses per lo dit senyor bisbe demanades com sia publich e notori lo stament del dit Principat en quantes congoixes o molestia stiga constituhit per causa de les dites diferencies suscitades entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustrissim Primogenit ne axi poch son de la memoria abrases les grans tribulacions diminuicions del servey divinal destruccions desglesies alienacions de coses ecclesiastiques en profans usos cessacions do hospitalitats empenyoraments de coses dedicades a servici de sagraments tapidacio e refredament de la religio e fe christiana e altres innumerables detriments perniciosos subseguits en los dies prop passats en lo dit Principat de Cathalunya per obra e exequcio de alguns prelats e altres nuncius e comissaris apostolichs los quals afermants procehir ab nom auctoritat e comissio dels Sants Pares e de la Sede Apostolica han exhigits e trets del dit Principat sots diversos colors e occasions e en diverses maneres de exaccions pus e ultra de dos milions dor en molt poch temps les quals exaccions excessives e inmoderades donaren poch temps ha causa e perill de gran inconvenient e conmocio en la present ciutat de Barchinona e han grandissimament depauperat e evaccuat lo dit Principat e portat la cosa publica de aquell en perill de gran extermini e no sens causa com no sia provincia en christians qui tanta evacuacio de or tollerar hagues poguda car la moneda es la anima e sustancia de cascuna provincia. E es se seguit per les dites exaccions en lo dit Principat ultra la grandissima depauperacio dels laychs que lo servey divinal al qual pus religiosament e ab mes observança que en nenguna altra part celebrar se solia es grandissimament diminuit ço es ab gran dolor es recitat innumerables sglesies parrochials son stades de llurs rectors derelictes e desemparades son morts molts christians per ço sens confessio e altres sagraments molts clergues son stats forçats vendre los breviaris e leixar sos oficis les creus calzes joyels e altres ornaments de les sglesies empenyorades a usura en poder de jueus les proprietas dels beneficis alienades e les coses de la yglesia esser fetes tributaries per vendes de censals ha cessat la celebracio de misses ordinaries e rogacio de almoynes observacio de hospitalitat en monastirs recepcio de religioses e moltes altres coses del servey divinal han cessades e son pervenguts en lo dit Principat diversos nuncius e prehicadors apostolichs los quals per part del Sant Pare denunciaven e prehicaven croada ab moltes indulgencies incitaven la gent a devocio e anar en la dita croada afermaven construhirse gran armada en la ciutat de Barchinona e en altres parts per anar contra los turchs a les quals coses los poblats en lo dit Principat donants fe e creença axi ecclesiastichs com laychs no solament se feu exaccio en les decimes dels ecclesiastichs mes encara dels laychs inumerables quantitats armes e altres coses foren extortes e quant cuydaren metres en la armada per anar contra lo Turch e exequutar llur sant e devot proposit no trobaren una petita stimba qui prompta stigues per anar en la dita exequucio de la dita croada e encara molts ardents de gran devocio ab propries fustes se sforsaren de anar guanyar les indulgencies qui prehicades los eren stades e com no trobassen exercit negu per part del Papa jatsia tant fos stat prehicat foren molts dells morts per lo turch e altres captivats e altres en algunes galeres trameses per lo Papa segons se dehia fortament presos e detenguts en tant que envides nes retornat algu per lurs fortunes recitar les quals coses no ab poch dolor havens a memoria los poblats en lo dit Principat trobantse axi en fe de prehicacio apostolica decebuts daquiavant en les paraules de semblants nuncius poch credit dona han constituit volent mes en les obres sperimentar que ab paraules recaure en semblants decepcions. Vist mes avant la dilaniacio quis fa de les coses ecclesiastiques e diminucio del servey divinal per causa de les exaccions sobredites tant frequentada en lo dit Principat stan aturats los poblats en aquell almoynes e caritatives leixes instituir e donar a les sglesies vehent la diminucio del servey divinal vehent la cessacio dels sacrificis e veent (se lee vcent) aquelles rendes que llurs predecessors han jaquides e dotades les sglesies per augment del servey divinal per imolacio de sacrificis e per remey de llurs animes convertirse en altres usos indignes e indeguts car no es ignot en quins usos ses convertida la moneda exigida en dues decimes en aquest Principat pagada sotz color de la croada e per les indulgencies e prehicacions fetes los quals actes fets en nom de Apostolich han portats los poblats en lo dit Principat en tepidacio e fredor de devocio e credit que es cosa de grandissima dolor. Les quals coses son asatz notories a vos dit reverent senyor bisbe Delna quius afermau nunciu apostolich. Et si per vostra reverend paternitat lo Sant Pare fos veridicament informat se ha per cert no volguera ajustar inconvenients a inconvenients ne donar loch a fer altres exaccions en lo dit Principat ja tant exigit e novament afligit per les altres causes publiques e notories. E jatsia se crega prou necessitat esser en lo levant a la religio christiana pero no comperteix la defencio solament al dit Principat lo qual ja ha tant fet e tant exbursat (ex+bursa: bossa : bolsa) per defensio de la fe christiana e per defensio del regne de Cipre (Chipre, Xipre) que si cascuna part de christians fahia la meytat seria suficient no solament a defendres del turch mes encara prostrarlo del tot e ultra aço ab les peccunies del dit Principat exides ses recuperada la marcha *Ancouicana e restituida a la sglesia romana e liberada la cambra apostolica de les obligacions en que tenguda era. E encara dura la exaccio per dita liberacio e jatsia tant haja fet aquest Principat en honor e utilitat de la sglesia romana e defensio de la fe christiana veuse per experiencia la devocio e facilitat de aquest poble tant prompte en ben obrar quant poden esser causa de gran llur dempnatge e axi com veuriau esser mes amats comportats e lunyats de afliccio los comissaris de la Sede apostolica donen orde frequentar en ells les exaccions sens utilitat fer a la dita religio christiana. E deuria esser considerat cosa no rahonable destruhirse la sglesia en lo dit Principat e no construirne en neguna altra part ne justifica a vos dit senyor bisbe la oferta feta de diputar persones qui convertissen la decima en armada car qualsevol fossen les persones pus per vos o altres comissaris fossen deputades no poria esser a voler dels comissaris deputants no faessen. E seria facil Ies peccunies faessen lo cami de les altres ne se ignora ja quins tractats son fets per vostra paternitat de patronies de galeres e altres coses si la decima se exigia e axi poch se ignora molt pus ampla oferta esser feta per lo Sant Pare en Mantua qui volia consentia quatre persones en quascuna provincia receptores esser de la peccunia de la decima una per la sua Santitat deputadora altra per lo senyor temporal de aquella provincia altra per los ecclesiastichs altra per laychs e qual conjectura donchs se poch haver restrenyer vostra reverend paternitat ço que per lo Sant Pare pus amplament es stat ofert e en totes les causes sobre scrites no stiguessen axi com stan en veritat e son notories a vostra reverend paternitat stant la occurrencia del temps en lo dit Principat en lo qual se ha gran necessitat de gens (gents; gentes; chen) peccunies armes o vittualles es gran admiracio vostre reverend paternitat sollicitar les coses demanades e creuen aquelles no procehir de mente e recta intencio del Sant Pare lo qual ha recta e santa intencio e no vol afligir los posats en afliccions ne vol destrohir aquesta part de sglesia latina per no conquistarne de grega ni de altra. E ja segons la explicacio feta per vostra reverend paternitat en lo consell nostre Sant Pare ha per ben scusats lo reyalme de Napols los alamanys e altres qui vehins son als turchs e aço per causa de les coses que entre ells occorren molt major raho es haja per scusats al dit Principat qui tant haja fet per la religio christiana e per la Sede Apostolica e son oxmanits e evacuats e occorren en lo dit Principat qui pus luny sta constituit tant grans o majors causes qui dignament los reten scusats. No resmenys empero encara que totalment en les coses per vostre reverend paternitat demanades per les causes de que dites permissio alguna o loch donar nos degues pero a la primera peticio sobre la armada fahedora de diners daltra part encara que lo dit Principat haja moltes necessitats seran contents los dits diputats e consell per reverencia del Sant Pare e per la fervent devocio que han en la defensio de la religio christiana loch donar esser feta la dita armada puys empero peccunia alguna del dit Principat en aquella no serveix volra empero lo dit Principat raho haver de la seguretat de les persones qui en dita armada iran per evitar a aquelles los inconvenients que ja altres temps han experimentades. Cuant a la solucio de la decima demanada no ha manera ni es possible als dits diputats e consell loch donar ne rahonablament se deu permetre per les causes dessus expresades e encara mes per quant en lo restant de christians no se han tantes decimes exigides com en lo dit Principat. Laltra forma de exaccio per indulgencies e prehicacions molt menys deu esser permesa per honor e reverencia de la Sede Apostolica car indubitadament seria gran opprobi e devissio e mes seria indignar les gens que promoverles a devocio. E per tant los dits diputats e consell donant a vos reverend senyor bisbe Delna la present resposta pregan vostre reverend paternitat per aquella com a justa e pertinent e necessaria a la conservacio del dit Principat placia pendre ab bon comport e contentacio e per nenguna via lo contrari de la dita resposta o pus avant no vullau procehir car serien forçats per repos del dit Principat e evitar scandels en aquell provehiri segons necessari seria lo que no creuen vostra reverend paternitat dotada de molla sapiencia experimentar vulla ne lo Sant Pare esser de voluntat inscitar scandels ne inconvenients ans ha acostumat e es son ofici aquells reposar e entendre ab summa cura en conservacio de la religio christiana la qual mes es conservada en aquesta part inseguint lo proposit e deliberacio dels dits diputats e consell que no seria volentne altres coses experimentar. E jatsia aço sia just degut e pertinent e necessari encara los dits diputats e consell hauran a gran complacencia degudament vulla la vostra reverend paternitat ab lur just e necessari proposit conformarse requirint et cetera.