Ramon de Vilanova assert capita de Terragona.

 

Al molt noble mossen Ramon de Vilanova assert capita de Terragona.
Molt noble mossen. Dues congoxoses letres havem rebudes del honorable En Johan de Vilanova donzell per les quals som avisats lo rey don Johan manaria aquell exequtar instants algunes persones poch zelants lo seu honor de la qual cosa tenim molt enuig com sie expresament contra la concordia e capitols fets e pactats per lo concambi dels presoners entre los quals es nomenat e compres lo dit Johan de Vilanova. E per quant aquest Principat en lo que ell fer sesguardava ha dat compliment par digna e necessaria cosa la dita concordia al dit Johan de Vilanova deure sofregar e del contrari redundaria no pocha violacio de la fe e promesa reyal gran carrech a vos e altres que participi hagut hi haurien e seria dar cami daci avant ne attendre a tals excambis. Per avisar vos adonchs de les dites coses e per descarrech nostre e del dit Principat fem la present a fi tot vos sie notori e creents hi provehireu com la raho justa e bona equitat vos obliguen. Data en Barchinona a VIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

los consellers de la ciutat de Vich.

 

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable deputat local va plenament informat sobre lo fet novament imposat a la sal e canamaçaria juxta certs capitols dels quals sen porta copia e los quals son stats aci publicats e ja se exegex e de aço te carrech comunicar ab vosaltres. Pregam vos per ço que donant li creença vullau aquells endreçar en fer publicar los dits capitols en la exequcio dels dits drets com sie molt necessari per subvenir a la necessitat del dit Principat. E sie Nostre Senyor Deu ab tots. Data en Barchinona a VII de octubre del any MCCCCLXIII. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://elpais.com/ccaa/2018/07/22/catalunya/1532265511_480014.html

(Lástima no haber hecho un Armageddon con los imbéciles que las pusieron).

Instruccions, Johan Colom, Empurda

 

Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes ab intervencio de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Colom cavaller lo qual es delliberat anar en les parts de Empurda ensems ab lo honorable mossen Francesch Ramis ciuteda elegit per la dita ciutat per les coses devall scrites les quals lo dit mossen Johan fara menajara tractara e expedira ensems ab lo dit mossen Ramis e no sens ell.
Primerament lo dit mossen Johan Colom ira al noble baro de Cruylles capita hon que sie liurant li la letra de creença que sen porta e ensemps ab lo dit mossen Ramis tractara menejara e concordara ab lo lit baro les coses que se han a fer per strenyer la ciutat de Gerona e per anar a la muntanya vers los enemichs secassos den Verntallat encarregant lo que les coses son per ell menejades molt lentament e tarda de que moltes gents daquelles parts e altres murmuren e li impingexen carrech. E per ço cove ho expedescha altrament e ab major diligencia que no ha fins aci a fi les coses no vagen per dilacions ne ab complasencies car per molts es fet notable que lo dit baro volrie la guerra duras tots temps. Es donchs necessari les coses prenguen millorament per manera los pagesos circumvehins de Gerona e altres de la bona part resten en repos e vinguen mes voluntaris en pagar e que lo dit baro com hira a la dita muntanya lexen companyia mossen Johan Çariera cavaller qui ja te cert nombre de gent a cavall part dels rocins qui huy son ab lo dit baro com sie molt necessari per tal que la dita ciutat stigue jutjada com se pertany fahent lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Ramis sobre les dites coses tot lo que pora e vist li sera a fi les coses sien compostes degudament e promtament exequtades a honor del dit Principat e asegurat a benavenir de aquella provincia per forma lo dit mossen Johan Çariera e dits pagesos qui paguen lo sosteniment de la gent darmes resten contents ab los quals pagesos o ab les persones a aço per ells eletes comunicara si mester sera e dara orde paguen e facen tot ço que es contengut en los capitols sobre aço fets qui son en poder del dit noble baro e dels quals per ell sera dada copia al dit mossen Johan si la volra per son avis e en fer les dites coses lo dit mossen Colom sera breu tant com possible sie per tant com la sua anada en Castello e molt necessaria e de cuyta.
En apres lo dit mossen Johan Colom ira a la vila de Castello Dempuries e liurara als consols de aquella la letra de creença que sen porte e dira als honorables En Nicolau Andreu loctinent de capita e a mossen Francesch Scot e Andreu Tressa a dos dels dits consols que los dits deputats e consell han rebuda lur letra e oyda la creença explicada per En Bernat Rocha o que resten molt contents dels avisos els comenden molt de lur bona voluntat e diligencia que han en la conservacio de la dita vila. E per ço los dits deputats e consell e consellers e consell de Barchinona volents e desitjants fer les coses degudament e segura trametem a ells dits mossen Johan Colom e mossen Ramis per comunicar ab los dits loctinent de capita e consols de les coses necessaries per bon stament daquella com sie vist alguns dels capitols derrerament fets per causa de la entrada del dit baro no poder star per esser de directo contra les deliberacions del Principat e desijants a la justa querela de aquell. E per ço han mester millorament axi en los oficials com de don Enrich e fara apuntament de les dites coses ab los dits consols e com sien apuntades dara orde comunicant ne primerament per millor conduccio de aquelles ab los dits loctinent de capita e dos consols dessus nomenats per part de (ds) la dita (dila) vila sien trameses algunes persones tant per les dites coses apuntades quant encara per refermacio de privilegis e tractament fahedor com restara
daqui avant lo dit comdat per utilitat sua e dels poblats en ell car cove de aço se face deliberacio en la qual los dits deputats e consell consellers e consell volen la dita vila capie e sente desijants tractar aquells com a germans.
Informar se ha axi matex cautament lo dit mossen Johan Colom si en la dita vila ha persones qui mogudes de cupiditat afecten e treballen haver dels oficis
del comdat e fassen memorial qui son aquelles e a quin fi tiren.
Item se informara ab los dits loctinent de capita e dos consols si ha res sentit del fet de micer Sala que scrivie en Pere Selles ab la letra de la qual lo dit mossen Colom sen porte copia la qual letra lo dit mossen Colom havia a sa ma e portara en sa propia forma per tant com per alguns es dits no esser procehida del dit misser Sala ans esser ficta o falsa e del que sentiran faran memorial.
Axi matex se informara ab los dessus dits consols e loctinent de capita quals homens ha a la dita vila de contraria opinio a la terra e qui perceveren en lur
mal obrar e fasen memorial de tot. (La Gestapo catalana de 1463)
Item se informara si les monjes qui son en la dita vila es dirie no stan be en aquella algun porien portar alguna incomoditat e si trobara lur stada portara algun inconvenient dara orde ensemps ab los dits loctinent de capita e consols aquelles sien expellides de la dita vila si empero no es vist axi deures fer façe memorial lo dit mossen Colom de elles qui son com stan quina voluntat tenen e ab quines gents comuniquen a fi los deputats e consell puguen delliberar lo que sia faedor.
E si desordens alguns per les gents del dit baro de Cruylles capita seran stats fets a la dita vila cautament facen memorial stesament.
E com los dits deputats e consell tinguen molt a cor la conservacio e repos de la dita vila e devant ells sien impingits molts carrechs e culpes al honorable En
Amigo donzell olim capita de aquella lo qual ab sa letra d¡u se vol molt scusar e venir en Barchinona per donar raho de si matex. Lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Franci Ramis parlara ab ells la hora quels semblara e de part dels dits deputats e consell li dira ques dispongue venir a ells per esser oyt e per benavenir seu car ells lo volen tractar degudament e axi dara orde lo dit Aranyo e encare lo dit Pere Sellers vinguen ab ells ho sens ells en tota manera si empero ells se metien entorn prengua consell lo dit mossen Colom dels dits loctinent de capita e consols e ab intelligencia de aquells conduescha la lur venguda com millor pora ab aço empero que venint lo dit Aranyo no sie feta novitat alguna als oficis que huy regeix ço es que algu o alguns nos inmistesquen en aquells ho algu dells.
En totes le coses dessus dites lo dit mossen Johan Colom se haura ab diligencia usant de prudencia o providencia segons los negocis e la concurrencia del temps requeren e desempaixara com abans pora per retornar promtement. Data en Barchinona a V de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

En Garau de Barbara capita de Penedes.

 

Al molt honorable senyer En Garau de Barbara capita de Penedes.
Molt honorable senyer. Vista vostra letra ab la qual vos congoxau de la provisio feta per lo S. don Johan loctinent en favor den Spilles cominant que lexareu lo
carrech que teniu e vindreu aci. E per quant vostra primera força portarie algun inconvenient en aqueixa terra. Per ço vos pregam per tal occasio no lexasseu
aquexa terra si ja no ho fahieu per socorrer Alcover com scrit vos havem car nosaltres farem aci lo possible ab lo dit S. loctinent que vostres fets sien per rechomenats en la raho e justicia com ne siau be merexent. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a IIII doctubre del any
M CCCC LXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

12 DE JULIO.

12 DE JULIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

(A partir de aquí prescindiré de esta lista, no sé para qué vale. Si hay alguien nuevo, lo añadiré)

“Bomeu Lull, Romeu Lull”.
Pere Figueres sabater. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet den Thomas Carreres correu (buen nombre para esta profesión!)
vista la suplicacio per ell presentada continent en efecta com en los dies passats continuant se la cort general de Cathalunya en lo capitol de la Seu de la present ciutat lo dit Thomas Carreres ab letres de deputats qui llavors eren fou trames en Napols als embaxadors qui llavors alli eren stats tramesos per la dita cort. E tornant sen lo dit Thomas de Napols fou pres per florentins e turmentat en la qual preso suporta grandissims treballs e arribat en la present ciutat demanada la pagua per ell del dit viatge hunca li sie stada pagua ans continuamen haja demanada suplica e demana aquella li sia paguada. Vists e hoyts los testimonis per ell donats los quals son ministres de la casa de la Deputacio los quals han dit e testificat de paraula que continuadament han vist venir lo dit Thomas en la casa de la Deputacio denant los deputats passats demanant los li paguassen lo que li ere degut per dit viatge e encare hagudes altres informacions fahents per lo dit Thomas. E attes que no ses pogut trobar en dies passats lo dit Thomas que havia per viatge ni menys ses pogut saber bonament lo dit Thomas si prorata alguna ha rebuda per lo dit viatge. Per tots los demunt dits concordablament a bon arbitre han delliberat e conclos que axi per lo dit viatge com per qualsevulle dans rebuts per lo dit Thomas Carreres com per qualsevulle altres coses qui per raho del dit viatge per el poguessen esser demanades li sien paguats quaranta florins
valents vint e dues lliures Barchinoneses. En aço no obstant que per los honorables deputats passats e consell fos lo dit Thomas remes a les primeres corts attes que corts a present nos speren tenir.
En lo fet den Luis dez Cortal demanat de paraula ço es que entorn dos anys ha per les nou persones eletes per lo consell li fou donat carrech de paguar e spatxar los correus e tenir compte de aquelles e jatsie ell dit Luis dez Cortal com a forçat e a pregaries de les dites nou personas ell prengues lo dit carrech e attes li prometeren que de aço sie paguat e satisfet. Es stada feta delliberacio e conclusio que attes lo dit Luis dez Cortal ha tengut lo damunt dit carrech e sostenguts molts e grandissims treballs hoc encare e bestreta alguna quantitat la qual huy per lo General li es deguda haguda veridica informacio de algunes persones de la dita novena que per tots e qualsevulla treballs ha sostenguts per lo dit fet fins la present jornada li sien paguades cinquante lliures Barchinoneses.

4 DE FEBRERO.

4 DE FEBRERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera e les altres persones havents carrech del fet de les naus o la major part delles per dar orde que prestament se hajen les tres milia lliures Barchinoneses contingents paguar e contribuir la part del General en aquelles VII M lliures que son stades deliberades haver e distribuir per fabrica o conduccio de naus fahents aquestes coses ab e de licencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey segons conste per letra patent de la Magestat emanada data en la vila de Appiera lo primer dia del corrent mes de febrer fan la augmentacio de drets sobre les generalitats del segell de cera e de entrades e exides del dit General segons se segueix.
Primerament que sie exhigit de tots draps e axi de lana com de ceda e de les joyes quis tallaran e vendran sis diners per lliura dels diners ultre lo dret acustumat.
Item que per tota pescha salada contenguda en la tarifa qui entrara dins lo Principat se pach per entrada sis diners per lliura de diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item qui si la dita pescha exira del dit Principat sie paguat per exida quatre diners per lliura compres lo dret ja acustumat.
Item que per tot cuyram bovi axi contengut en tarifa com no contengut en aquella ne pach per entrada sis diners per lliura compres lo dret acustumat.
Item que per lo dit cuyram si exira del Principat se pach per exida per lliura de diners compres lo dret acustumat quatre diners.
Item que de tots draps de lana de qualsevol sort sien axi de la terra com strangers sien paguats com entraran en lo Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell altres quatre diners per dret de exida compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que de tota telaria canamaçaria canquillaria e species sien paguats com entraran en lo dit Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell quatre diners per lliura compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tota moneda e billo e per tot or e argent en maça qui ja han acustumat paguar exiran del dit Principat se pach per dret de exida sis diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item que de totes joyes dor e dargent e altres qualsevol vexells e o pesses de fayço e encara de totes e qualsevulle natures o condicions de armes e de tots
utensilis qui exiran del dit Principat sien paguats vuyt diners per lliura de la vera valor. E per dret de exida si exiran del dit Principat quatre diners per lliura
compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tot vi axi blanch com vermell qui sera tret del dit Principat sien paguats per dret de exida dotze diners per lliura compres en aquells lo dret ja
acustumat.
E volen e ordonen que la dita augmentacio de drets sie paguada be e leyalment sotz les penes peccuniaries e de confischacio e altres en semblants coses apposades juxta los capitols e ordinacions de la casa de la Deputacio.
De les quals penes la conaxensa de comissio e potestat de relexar o exequtar en tot o en part aquelles es remesa als senyors deputats.

10 DE ENERO.

10 DE ENERO.

Deliberación.

Oyda per los deputats e consell relacio del fet de les naus de les persones qui navien carrech per deliberacio del present consell. E considerat que lo dit fet de les naus es de molta necessitat e cuyta. Per ço tots concordablement feren deliberacio e conclusio que les dites persones ja a aço eletes ensemps ab los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones elegides en lo fet de la exaccio per sosteniment dels M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra strenguen lo fet de les dites naus e encara pensen sis deu adobar o no la galeassa qui ere den Johan Bertran de Mallorcha e que sen deu fer e encara comprar si mester sera nau o naus ja fetes. E pensen com e de ques paguara la quantitat de peccunia que haura servir per la fabrica o compra de les dites naus e adob de galeassa. E si drets alguns parra a ells se degen per aço imposar o altres exaccions de peccunia fer per la dita raho aquells e aquelles ordenen imposen e exhigir facen e totes altres coses circa les demont dites e deppendents e emergents delles delliberen ordonen e exequten e capitols si mester sera ab qualsevol persones per la raho demont dita facen e fermen ab totes promissions obligacions renunciacions clausules e cauteles necessaries largament tot sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dissapte a XII de janer del dit any Mil CCCC sexanta cinch los honorables consellers e consell de cent jurats de Barchinona consentiren a la preinserta deliberacio.

VICTORIA PENYA. ANYORANÇA.

VICTORIA PENYA.

La
ciutat de Palma es també la patria d'eixa poetisa, que naxqué el
dia 23 de Març de 1827. A una edat molt tendra comença a dedicarse
a les lletres, donant mostra de son bon instinct poètich. en las
poesies castellanes que publicava en les columnes de los periòdichs
de l'illa y del continent, en vers los anys de 1845 y succesius;
essent notable una colecció de rimes religioses degudes a son
enginy, publicada en Palma, l'any 1855, en l'estampa anomenada Balear
a carrech de en Francesch de Paula Torrens.

De
bona hora es vá insinuar en l'autora de que parlam lo desitx
d'escriurer en la llengua nativa, y axí es que ja en lo
primer any de la restauració dels Jochs florals, conseguí que fós
premiada ab accéssit una composició seua titolada Anyorança, y de
llavores en çá no ha deixat de pendre gran part en lo moviment
literari que havem vist despertarse en la terra de que es formaren en
altre temps los realmes de Valencia y de Mallorca, y lo
comptat de Barcelona. Y mes tart, en l'any 1865, obtingué del
Consistori la joya estraordinaria de una medalla d'argent que
oferí l'Ateneo Catalá, per una molt sentida poesia que porta per
nom Amor de mare, haventne obtingudes d'altres en diferents
certámens.

Es
germana na Victoria Penya de lo lloretjat poeta en Pere de Alcántara Penya, y esposa del qui també ho ha sigut en diferents anys en
Miguel Victoriá Amer, y en l'any 1864 fó elegida Reina de la festa
del Jochs florals per lo poeta que guanyá la joya de la flor
natural. Certament que fora molt de desitjar qu'esta poetisa,
fentse superior a sa propia modestia, fés y publicás un aplech
triat de les poesies castellanes y catalanes que té escrites,
pues ab axó no havia de guanyar poch son nom literari, ni
fora escassa l'honra que n'hauria la terra que n'es sa patria. Fássiu
axí y li'n serán grats los amadors de la Gaya sciencia.

http://wikipedia.es.nina.az/wiki/Vict%C3%B2ria_Pe%C3%B1a_i_Nicolau

ANYORANÇA.

La
senyora ja no plora,

Son
cavaller ja es vengut,

Era
a terres molt enfora,

El
bon temps ja ha aparescut,

Ja
ha arribat la dichosa hora;

-
Esposa mia, l'hi ha dit,

¿Quí
'us ha prés los cabells d'òr?

-
L'anyorança, mon marit,

-
L'enyorança de mon cor. -

En
el castell hi ha fochs,

Y
els draps-rasos han penjat;

Hi
ha alimares y jochs

Perque
el comte es arribat.

EL
MAL DE LA AUSENCIA. (La añoranza)

No
llora ya la gentil dama: de vuelta está su buen caballero. Partido
había para (lejanas) lueñes tierras, y al fin vinieron
mejores tiempos y lució la hora de la ventura.
- Esposa mía, le
dice, ¿qué pesar arrebató vuestros dorados cabellos?
- El de
echaros tanto de menos, mi dulce esposo; la pena de que vuestra
ausencia cubrió mi corazón. -

En
fuegos arde el castillo; de raso y damascos por do quiera está
colgado; con algazara y luminarias celébrase la llegada del conde.
Acicálase ya la condesa, y viste brial de oro plata;

La comtessa ja du flochs,

Y
d'òr y plata el vestit:

Y
diu: - Gales no portava

Cuant
no hi ereu, mon marit,

Perque
molt eus anyorava. -

-
¿Quí eus ha robat el color?

¿Quí
eus ha ennigulat la vista?

Objecte
de mon amor,

Molt
mes gallarda eus he vista;

Y
are vetx ab gran dolor

Que
vostra cara ha engroguit.

¿Còm
haveu fet tal mudança? -

-
De tot cuant deis, mon marit,

La
culpa en té l'anyorança. -

-
Vida mia, aquí 'm teniu;

Vos
sereu lo meu miray,

Alegre,
alegre viviu,

Jo
no vos deixaré may,

¿Per
qué encare eus afligiu,

Donant
pena a lo meu pit,

Robantlí
tota alegría?

-
L'anyorança, mon marit,

M'ha
causada malaltía. -

En
el castell hi ha dol

Perque
la senyora es morta,

Y
ab tan amarch desconsol

El
comte no s'aconorta;

y al verse con su rico
atavío, dice: - Desprecié las galas, mientras duró vuestra
ausencia, esposo del alma, porque era tanto y tanto lo que os echaba
de menos! -

-
¿Quién os robó la peregrina color de vuestras mejillas? ¿Quién
pudo anublar el cielo sereno de vuestros ojos? Objeto del amor mío,
mucho más gentil y gallarda os vi en otro tiempo. Con dolor
contemplo ahora la palidez de vuestra cara angelical.
¿Por qué
en vos tal mudanza?
- Culpad de todo, esposo mío, a la pena de
que vuestra ausencia cubrió mi corazón. -

-
Vida de mi vida, ahí me tenéis para siempre. El espejo seréis vos
en que me mire: vivid desde hoy alegre, porque jamás volveré a
partir.

¿A
qué afligiros aún? ¿A qué llenar mi pecho de angustia y
arrebatarle toda su alegria? - Ay, qué enferma me siento, desde que
me aquejó la pena de vuestra ausencia. -

Gran
duelo hay en el castillo; muerto ha la castellana, (y catalana) y es
tan intenso el pesar del conde que es imposible consolarle. Ni
un instante quiere apartarse de su esposa, recordando que antes de
espirar le dijo: - Adiós! adiós, esperanza mía! yo quiero legarte,
esposo del alma, el mal de la ausencia que he sufrido. -

D'ella apartarse no vol,

Recordantse.
que l'hi ha dit:

-
Adéu, adéu, esperança,

Jo
vos ne fás, mon marit,

Un
llegat de m'anyorança. -

Una
fantasma se veu,

Des
que morí la senyora,

Del
fossar baix de la creu.

Es
son espós que l'anyora,

No
es fantasma, no ho cregueu.

De
grans mals se sent ferit,

Y
diu: - Alsaume la llosa,

Que
jo no vull altre llit

Que
el que té la meua esposa. -

___

Y desde que murió la
dama, se ve (vése) siempre una sombra junto a la cruz de su
sepultura. Es el adorado esposo que la echa de menos y sufre el mal
de la ausencia. Oh no, no le creáis un fantasma; un ser es que sufre
horriblemente. Por eso se
le oye a menudo exclamar: - Levantad el mármol de esa tumba, que no
quiero dormir sino en el lecho en que duerme mi esposa idolatrada!
-

___

21 DE NOVIEMBRE.

21 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones.

Per tots los demont dits fou feta deliberacio e conclusio que la Majestat del Senyor Rey sie suplicada una e moltes vegades per part del present consell li placie provehir a la restauracio de la vila de Cervera e del comdat de Pallars los quals stan en total perdicio per oppressio dels enemichs.
Item que los reverent abbat de Sant Cugat mossen Francesch Çasala caveller e mossen Miquel Cardona ciuteda de Barchinona ensemps ab los senyors deputats façen cara e instancia ab lo Senyor Rey e en altres parts on mester sie per observancia de la sentencia arbitral dada per raho del forment den Luis de Santangell de Valencia la qual en favor del General es stada dada contra Glaudi Galiani mercader de Avinyo qui pretenie lo dit forment esser seu de la qual sentencia arbitral lo dit Glaudi Galiani ha hagut recors en la Audiencia del Senyor Rey e façen totes coses a aço necessaries sens referir.
Item per quant le magnifich mestre racional de la cort del Senyor Rey demane e exhegeix compte a ell esser dat per les persones qui en lo passat han hagut carrech per los deputats e consell de exequtar los bens dels acuydats de tot lo que per aquells es stat administrat e exequtat fou feta deliberacio e conclusio que les dites tres persones elegides vegen totes coses veedores e parlen ab lo dit mestre racional e ab totes altres persones que mester sie. E apunten lo quells semblara se dege fer e ho refiren al present consell.

Item que les dites tres persones elegides ensemps ab los dits senyors deputats facen totes suplicacions instancies e provisions quels semblara se degen e puixen fer per observança de usatges de Barchinona constitucions privilegis comuns e libertats del Principat. Ab aço empero que si coses algunes de importancia occorrien aquelles referen al present consell.
E fetes les conclusions e deliberacions demont dites totes les persones eclesiastiques se apartaren e isqueren de la casa del consell e les restants layques totes conformes faheren conclusio e deliberacio que per part del present consell sie feta pertinent instancia ensemps ab la ciutat de Barchinona axi devant lo Senyor Rey e son vicecanciller com devant altres oficials e persones contre En Galceran Toralles axaloner qui pochs dies ha passats es stat pres a instancia de la dita ciutat e contre tots altres secassos seus. Per ço que sien castigats segons lurs demerits creents les dites persones laiques aço succehir en lahor de Nostre Senyor Deu servici de la Magestat del Senyor Rey utilitat repos e
beavenir de la cosa publica. E que los senyors deputats façen fer la dita instancia al procurador de la casa de la Deputacio e altres persones del present consell segons vist lurs sera.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions elegint en los fets hon ha eleccio de persones los seguents ciuteda Berenguer Seyol mercader Berenguer Aguilar artiste Valenti Gueralda barber manestral Pere Mascurd marcer.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere (El rey en 1464 es Juan II) huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner.

3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.

3 DE JUNIO.

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo, fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.

Primo fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre lo manament que es stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas vitualles en Barchinona.
Item que les universitats del Principat sien avisades del traure de les banderes de Barchinona e pregats que facen lo semblant es preparen a les armes.
Item que sia trames home propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien mester les sues galeres siu poria fer compte lo Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e entorn de ella.
Item que es faedor de les persones processades haver delinquit contra lo Principat.

Pasadas a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo recibieron en este día.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres processos que ab lo meu haveu trames la hun yo he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per laltra letra feta a XX del present me responeu al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus avise siau molt certs que en tot ço que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en la mia propria stant en sperança ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e treball en que yo soch que la persona e gent son be mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça es arribat en Monço ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los blats stan a la falç e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del marquesat per queus pregam molt affectadament aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e sforç del Principat no li es obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades. E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat que mes nos pot dir sino que quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera en Monço molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.

Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó (Arinyo) y de Luis Benet.

Senyor muy noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar en exe Principado con proposito de tener los braços abiertos adabraçar e perdonar todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e a vos assaz provechosa. Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros amigos desto sean certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret (Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma muller be podeu confiar etc.

Senyora molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S. certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab lo castella Damposta per lur virtut me volgueren exir a reebre. E axi ani decontinent a besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat incontinent sens aturar en ciutat en aquestos senyors los quals ab gran desig me speraven ab los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans sper se reduira al servey del Senyor Rey e amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que entre los menuts e ciutadans e los quey son per les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant nosaltres som de parer que les sises sien del tot relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo vullam servir contrals rebelles de Cathalunya e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de França li deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta raho yo he scrit al senyor de Selga que sino dellibera reduir al servir del Senyor Rey que encontinent sia aqui secretament e faça vendicio ab hun notari de Arago de Selga a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car si aço differeix fer pos dubte noy veja senyor que li pesara. Per merce encontinent reebuda la letra ab la present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los castells de la terra se proveesquen es guarden per forma que exos senyors de cathalans delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman Troncedo per quant sint entenen en furtarlo. Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus nos ajut e prest me disponre esser ab vos e manarme lo que servey vos sia. De Quadret a XVII de maig.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. De les coses que occorren a present ja per lo honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo archebisbe de Çaragoça es ja arribat a Monço e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem volgut avisar ab creença per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix desenganant los del gran perill de destruccio en ques metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat. Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car gran part dels fets se guanyen es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco hauria ofert al Senyor Rey valença e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs del Marquesat e sa mare que es a present en Camarasa repare e obre les forçes quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les primeres letres de empre per cort de la ciutat. Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem sentiment los prohibeix de venir encara que sien requests. Encara per queus era reportat que a una barcha de Pomar que es en lo riu de Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre que sien levades e axi no romandra pas en tot Segre avinent sino en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e encarregam que en tot lo queus hauran necessari per endresça (se lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça) de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler. Les noves de França e les altres de part de ça se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres per lo honorable religios frare Luis de Castellvi del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en cosa jutgada frare Pere de Biure olim comanador de la comanda de Tortosa per sos demerits sia stat declarat inobedient e rebelle e privat del habit e de la dita comanda la qual sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del braç seccular per la qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes vegades e per gran temps diu haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just sia donat ço que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de justicia expedita car ultra que fareu lo degut encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e negocis tochants gran interes e util de aquest Principat trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau propici e donant li creença feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram car ultra que fareu lo degut com a vertader cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com a vertader cathala alre nos pegues creure encara vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia. Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos dispongau a totes coses que seran delliberades per los pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de França e daltres parts qui cominen entrar per damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure del qual vos sou castella no sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia sua e de aquella vila. Per ço vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables a savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la gent a Munço e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer certificant vos que vuy comence exir la gent per fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera fesseu sforç de la mes gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta no li podem scriure e prenga la present com a sua. De aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres persones molt cuytadament trameses som certificats que gent darmes es ja arribada en Monço e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en la triga. Pregam vos per ço e encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com a sua car som certs ell ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

FIN DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Se hicieron algunas proposiciones, sobre las cuales hubo alguna discordancia de pareceres, y pasadas a votación, se acordó definitivamente, conforme al siguiente voto emitido por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que sien soldejats cincents homens de peu mes dels mil que son stats delliberats darrerament acordar e que dels dits MD. sien tramesos los D. homens decontinent en socorriment del exercit del egregi capita general.
Item que la remuneracio o paga o satisfaccio faedora als notaris o scrivans de la casa de la Diputacio sia remesa a les VIIII persones havents carrech de les banderes sens referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Matheu Delp (Dalp en otra carta) diputat local en la vila e vegueria de Puigcerda.
Honorable senyer. Dues vostres letres havem reebudes la darrera de les quals es de XXXI de maig. Som be contents dels avisos en elles contenguts specialment del fet del castell de Livia e del orde que haveu dat en haver parlat los honorables consols de aqui ab lo castella e de la sua bona resposta. Per que comendants vos de les dites coses vos dehim e manam continueu vostre be obrar pero si coses ardues e essencials no son es de mes trametre correus ab despeses. Delliberat havem scriure al dit castella. Donauli la letra e cobrau reposta. Dada en Barchinona a II de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Ab tot hajam scrit vuy a vostre gran noblesa de les coses necessaries (se lee necessarles, con l) encara per vostre plaer contentacio e avis trametem a vostra senyoria trellat de una letra que lo honorable En Luis Setanti (Xatanti, Xetanti en otras cartas) ha reebuda del explorador que sabeu ab aquella veureu moltes coses. Apres la recepcio de vostra darrera letra per causa dels avisos e motius de aquella som entrats en pensament de trametreus mes gent de pea ultra aquella de cavall que continuament acordam e axi congregat lo consell per tots concordes es stat delliberat acordar cincents homens de peu ultra los mil darrerament acordats dels quals dema partiran los cincents tirant la vostra via por enfortir lo exercit. La bandera de la ciutat ab gran ceremonia es stada vuy mati portada al portal nou e posada sus la torre de la part dreta e tantost se dona orde en fer mostra la gent de la ciutat per trametreus ne una
gran flota si mester sera ab tot confiam en nostre Senyor Deu e en la bona discrecio voluntat e strenuitat vostra e animositat de les gents del exercit que no sera necessari. Pregam e encarregam vos de tot lo succes de les faenes que teniu entre mans nos certifiqueu frequentadament. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e del dit exercit e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Damia de Catlar donzell castella del castell de Livia.
(No solo es Catlar de apellido, sino que es catla, catlà, cathala, català, catalán, castellà, castellán, castellano del castillo. Damià, Damián.)
Honorable senyer. Certificats som que en lo castell de Livia del qual se diu vos sou castella se ha fetes dues mostres lo que attesa la concorrencia del temps ha fet causar alguns pensaments. Veritat es que segons havem sabut los honorables consols de Puigcerda de aço han parlat ab vos quils haveu dada bona raho e encara mostrat viure e morir ab la terra. E jatsia de vos alre nos pogues pensar com siau vertader cathala. Encara vos comendam de vostre bon proposit e voluntat car lo que nosaltres representants aquest Principat fem es a servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos e benefici del Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Per ço vos pregam e encarregam per los respectes dessus dits siau attent en la custodia del dit castell e encara de tota aqueixa terra per vostre poder com sia molt necessari atteses les noves quis dien de França. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a II de juny del any M.CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda. Decontinent lo honrat En Bernad de Marimon e altres qui de aço han carrech trameten a vostra gran noblesa passadors polvora de spinguardes. Les altres coses haureu apres. A la hora de vuy mossen Luis Colom sera arribat aqui e En Miquel Vives ministre del General qui porta diners per sou de mig mes e continuament stara ab lo exercit ab diners per altres necessitats e axi la cosa camina be a Deu gracies. Vuy ha partits VII o VIII ginets be
abillats e dispots qui tant prest seran ab vos. Mossen Guerau de Cervello hi sera tan prest ab tres lançes e continuament treballam en haverne mes. Daqui avant en vostra virtut saviesa strenuitat e en la animositat de la gent del exercit se ha plena confiança.
A nostre Senyor Deu sia plasent que totes coses faedores succeesquen a laor sua servey del Senyor Rey repos e benefici e utilitat del Principat e de la cosa publica de aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se mandó publicar en este día el siguiente pregón por los lugares de costumbre.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell lur representants lo Principal de Cathalunya a tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes e conestables ab lur gent qui han pres sou sien decontinent e la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir per anar alla hon (se suele encontrar lla on) per part dels dits diputats e concell los sera comendat. E daqui avant los correra lo sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

Siguen varias cartas que recibieron en este día los señores Diputados.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran honor senyors. De Sentandreu en fora per mossen Bernat de Marimon scrivi a les reverencies vostres de algunes coses quem semblava esser molt necessaries per ops del exercit. Placiaus en aquelles donar presta expedicio com sien molt necessaries e de gran cuyta. Apres senyors vos avis com vuy que es lo darrer de maig arribi en la vila de Hostalrich on entench aturar dema e laltre per replegar tota la gent qui sta spargida. Daqui en fora tirare lo cami per vosaltres ordonat. E sien certes les senyories de vosaltres que de tot mon poder fare la honor e servici de aquest Principat. De noves vos avis com sabut la Senyora Reyna les banderes e yo esser partit de Barchinona ha fet metre so (so metent, somatén) per tot Lempurda es diu ab totes les gents que pora donara sobre nostra host. En Verntallat era ir a Riuderenes nombre de DC homens. Crech ell no sperara gens segons ço que dell me es stat reportat siu fa no passaran XXIIII hores quens veurem en tal manera que sper en Deu vostres reverencies ne restaran alegres e contentes car yo tinch gents axi valents e paysanes que la major paor (por; temor, temó; miedo) que tenim es quens sper. Tenim continuament spies e altres coses necessaries per ops de la cosa. Axi mateix senyors es necessari que promptament e sens neguna tarda trametau diners aci per fer paga a mig mes a tota la gent de peu car los demes dells non tenen creu e per conseguent es de gran necessitat donarhi expedicio car sens diners la gent no poria viure majorment anant per hostals. Axi mateix vos placia trametrem hun bon cirurgia. Stam desprovists de tot de polvora de spingardes. De bombardes nous puch res dir perque crech que com les trametreu les trametereu ab tot compliment. E axi en tota manera trameteu cinch quintars de polvora despingarda e viretam car ab tot que laltre jorn ne trametes cinch caixons qui son nombre de III mil passadors alla on he mil ballesters son tres trets per home que es una miseria majorment que havem a leixar provehit lo castell de aquesta vila e la torre e encara la vila mateixa. Totes aquestes coses e les per mossen Marimon dites vos placia prestament desempatxar. Mes avant vos vull certificar com per honor del Principat e profit de la faena nosaltres stam molt mal de gent de cavall car en tota la companyia no ha pus de LXX rocins quasi tots genets e pocha gent coneguda per queus placia provehirhi. Yo solament ho haja dit per mon descarrech. Daqui avant determenaune lo queus sia plasent demanant vos en gracia que axi mos correus com lo que fa per obs del exercit vos placia desempatxar. Car una hora de triga en tals coses moltes vegades fa gran nocument. Mes avant es necessari vinga algun home del General qui haja potestat de despendre axi per spies correus com per alguns altres promeses e encara que do algun orde aquell mateix home que si hom havia stretura de vitualles si puga proveir. E tingaus Deu en sa custodia e guardia. De Hostalrich lo derrer de maig any Mil CCCCLXII. - E sus ara he reebudes les instruccions per lo discret mossen Olivella prevere.
Volent vuy de mati que es lo primer de juny cloure la present se son mostrats davant aquesta vila entorn XVIII o XX genets de la Senyora Reyna ab alguns homens de peu. Sobre aço se fa la provisio deguda en manera lur tornada si la faran no crech los rest prospera. Placiaus senyors trametre en continent hun bochi car es cosa molt necessaria. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest lo compte de Pallas capita del exercit del Principat de Cathalunya Roger.
(Roger de Pallars; se encuentra comte y compte, pero conde viene de comite, sin p, luego lo correcto es comte; de computo, con p, viene compte, cuenta)

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Ara derrerament vos he scrit una letra de XXVIIII del present ab la qual vos he feta mencio da tot ço quem occorria tant de noves com de altres coses necessaries en esta terra. E axi mateix en la fi de aquella fahia mencio com lo jorn de la Asencio lo castella de Livia havia feta mostra e encara la debia fer mes ahir que era diumenge perque fonch delliberat per los consols a ma induccio ques fessen venir lo dit castella per saber que era la raho quel movia en fer la dita mostra com sta vila ne stava maravellada. Per lo qual fonch respost que ell non sabia res fins dissapte que era vengut de Castello on havien feta la honor de son frare. Ans que axo havien fet lo procurador de la castellania per les noves que havien hoydes dir o per que en aquesta terra havia hauda carestia de blat dos o tres anys havien paor que los pagesos per obs del dit blat no haguessen empenyorats los dits arnesos e que per axo se era fet. Per los consols li fonch dit que guardas que attes lo divis de la terra ab lo
Senyor Rey que no si metes gent. Lo qual respos volia viure o morir ab la terra e que lo Senyor Rey li hauria a perdonar que per ço ques dehia que ell no comportaria hi entras gent stranya ne altra que no fos a plaer de la terra e que si coses noves li occorrien fahia compte que los dits consols lo aconsellarien. Per quant se hi pendreu plaer en lo dit rahonament vos ne volgut scriure no sera sino bo que per descarrech dels castellans per la terra hi fos altrament provehit. Yo men report a vostra saviesa sol o dit monent. Altres coses al present no he mes scriure. Yo he fet revocar la crida de la Senyora Reyna a Ribas e a Bosulu sin voleu testimonial de present per mi vos sera trames tot es dins la vegueria. Si altres coses mossenyors vos saran plasents de mi son prest fer vostres
manaments. Suplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXXI de maig. - Lo qui a gracia vostra se recomana Matheu Dalp diputat local.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Air que era lo derrer del mes rebi una letra de vosaltres a mig cami de Hostalrich a Santçaloni notificantme com me havieu elegit per conseller del molt egregi capita. De que mossenyors yo no hagui manera de respondreus per quant la mia letra
es mala de legir e scrivi a Splugues que parlas per mi ab vosaltres. Ara mossenyors vos responch que regraciu a vosaltres la honor quem voleu fer de esser conseller del egregi capita del Principat de Cathalunya com major home que yo ne seria content e seria necessari attes quey va tant pero mossenyors per tant com yo nom trob en punt de anar per home darmes no per conseller ans stich en habit de hun companyo de ballesta yo no vull sou car nol poria pendre sino a carrech meu ne axi poch esser conseller attes que
veig no li haveu donat negun consell de que stich maravellat. Pero per lo servici del Principat la mia persona no fallira axi dolentament e sens armes com me vaig yo seguire lo capita e fare lo quem sera possible. E si deu vides havia totes les metria en defensio de les libertats. Bem par mossenyors que attes que tot hi va que be hi havia disposts homens aqui en Barchinona per esser consellers. Car ara es temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes. De Hostalrich lo primer de juny. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch. (hoc : sí en OCcitano, lengadOC, languedOC, no hay duda de que en 1462 todavía hablaban un dialecto occitano).

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e molt magnifichs mossenyors. Vuy dimarts a VIII hores apres mig jorn los pahers de aquesta ciutat me han request que ab correu volant vos trametes alguns avisos los quals me donaven per scrits e segellats aquells redundant en gran util e benavenir del Principat e la triga de vostres reverencies no haver lo dit avis prompte seria gran dan de aquell. E per no caure en mora yo so stat forçat de haver lo portador de la present al qual dien Guerau Martiniz correu al qual vos placia fer donar per sos treballs vuyt florins dor. Ha de esser dema que es dimecres a Vl hores apres mig jorn aqui. De Leyda a I de juny del any Mil CCCCLXII. - Lo quis recomana en vostra gracia Pere Armengol Segrera loctinent de diputat.

Als molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors. En virtut de una vostra letra que he reebuda a cinch del present he requests en scrits mossen lo procurador e veguer de aquest comdat e lo batle de aquesta vila e axi mateix los oficials
de les baronies de Ullstret de Monells de Verges e de Ciurana. E mes avant lo loctinent de procurador e lo assessor que lo General te en les terres que posseeix en aquest comdat e altres oficials continent dites requestes no publicassen certes crides emanadas de la Majestat de la Senyora Reyna tudriu etc. Ab les quals en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou etc. E que si ja en res hauran proceit allo tornen de continent al primer stament etc. E fetes dites requestes los dits oficials uns apres los altres han respost la substancia de les quals respostes es que tal manament no han haut ne tals crides han publicades ne fetes publicar de les quals coses totes e sengles he fetes fer cartes publiques per lo notari e scriva del meu ofici les quals a vostres grans magnificencies trametre segons ab dita vostra letra me es manat. Per cas semblant en virtut de altra letra vostra que reebi a VIII del dit e present la dita jornada per corredor publich sens entreveniment de algun oficial he feta publicar per los lochs acustumats de aquesta vila una crida qui era dins vostra letra interclusa ab la qual son stats publicats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jacme Taranan micer Pere de Muntmany ciutadans de aqueixa ciutat. E man me molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors vostra senyoria tot ço qui plasent li sia afrançosament. De Castello Dampuries a XII del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Als manaments e ordinacions de vostres grans magnificencies tots temps prompte qui humilment me recoman Joan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat Dampuries.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Per lo correu qui fonch trames aci per los ambaixadors per causa del qual los dits embaixadors vostres sen anaren vos scrivi una letra en que vos suplicava me volguesseu aconsellar si provisions eren presentades als oficials de aci signades de ma de aquells qui son dats per enemichs e acuydats del Principat com me havia a regir ne si volieu hi fes instancia. E fins aci non so stat avisat. Ara perque so certament que homens de aci han tretes provisions signades o signada
de ma de dos o tres dels donats per enemichs he delliberat tornar vos scriure suplicant vos de la dita causa me vullau avisar que volreu que faça que lo que per vasaltres mossenyors ne sera manat de bona voluntat sens dubte negu per mi sera mes en execucio.
E si de mi vos seran altres coses plasents son prest obeir vostres manaments suplicant la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. - En Puigcerda a XXIIII de maig.
Apres mossenyors hagui scrit hac nova aci per hun qui vench de Çaragoça com lo Senyor Rey venia la via de Balaguer. Axi mateix com per via de Perpinya si diu que gent de França deu intrar per Rossello. - Del vostre servidor qui en vostra gracia se recomana
Matheu Dalp deputat local.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Aquest trienni passat per mossenyors predecessors vostres concorrent los fets del benaventurat Charles per los quals devallen los afers que vuy concorren me fou donat cert carrech ço es de tenir spies hoch de soldejar gent pera exir als passos e altres coses si gent entras de Gascunya. En los afers doni lo recapte que pogui mijançant Deu e nostra Dona. Ara per vosaltres mossenyors no ne hagut neguna letra ne avis pero encara com a servidor que so vostre nom puch star de avisar ara del quem occorre. Avisant vostres reverencies com per los homens que han acompanyat en Luis Dolibes los quals foren aci lo jorn de ir que era dissapte comptem com certament ha aplegada molta gent en lo comdat per passar deça molt prest. De que vos dich mossenyors que aquesta ciutat sta en fort mal punt ço es de muralla de arnesos e de gent. E com saben vostres reverencies es una clau de Cathalunya. Axi mateix sich diu certament com lo Senyor Rey entrara ab fort poqua gent e per certs passos tots a un jorn entraran la gent darmes pens vostres reverencies sien be avisades de tot largament. Tot aço digui yo lo jorn de ir als consols de aci per quen avisassen vostres reverencies e perque nou han fet so forçat de avisarne pero si hagues lo carrech que havia en lo passat com dit he força ja naguera per los passos alguns car lo poble de aci ha fort bona voluntat no contrastant que força ni ha alguns que son un poch embaraçats. Dich vos mossenyors que si hom hagues mes en Andorra CCL homens per los passos que hom los guardara que no entraren ax com se pensen perque vostres reverencies pensen en tot lo millor e prest car jur vos que dubten he que no sia lo fet pus prest que hom nos pensa. No cur de pus avisar car vostres reverencies son per compendre molt mes que nos pot dir. Pens que los consols de aci scriuen a vostres reverencies perque algun tant men report a la lur letra. E per la present mossenyors molt reverends no he pus a dir sino que ordoneu de mi com de servidor vostre. E sia la Sancta Trinitat e lo benaventurat Charles en guarda e proteccio de vostres reverencies e de aqueixa ciutat car be sera mester. - De la Seu Durgell a XXX de maig del any Mil CCCCLXII.
Sus ara me son venguts los consols dient com han aplegar lo capitol e que prest scriuran a vostres reverencies. Report men al que sera. Al portador sius plaura faran donar alguns pochs de diners com lo faç cuytar perque hajau lo avis car deu tornar ab resposta vostra per ço li he prestat diners. - Molt reverend e molt magnifichs mossenyors lo qui humilment se recomana en gracia e merce de vostres reverencies Ramon Grau cullidor e servidor vostre. (cullidor dels drets de les generalitats)

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del General de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies havem reebuda una letra notificatoria intimatoria e narratoria dels actes fets e tractats en aqueixa ciutat e lo castich e execucio de alguns fet segons stesament en la dita letra se conte
de la qual cosa restam molt aconsolats de la gran gracia que nostre Senyor Deu ha feta e fa en aquest Principat al qual principalment havem retribuir gracies infinides e del qual havem principalment haver ajuda e per intercessio de molts sants special del glorios Charles comendat per vosaltres e encara vos havem a molta gracia com dels dits actes nos haveu avisats axi stesament suplicant nostre Senyor Deus don a vosaltres qui haveu lo carrech principal e en la qual tot lo Principat se reposa e penja tal consell orde forma e ajuda que les coses vinguen e succeesquen a gloria e honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey conservacio e utilitat del dit Principat membres de aquell e preservacio de sinistres e defensio e conservacio de libertats car de aço continuament es recorregut es recorrera per aquesta ciutat a nostre Senyor Deu e al qual ha esser tot remes. Ultra aço volem avisar vostres grans reverencies que aquesta ciutat es en gran sterilitat posada per diminucio de poble e es en gran diminucio attesa la gran tenguda que te e per los actes e preparatoris ques fan contra aquest Principat de que cove metreus en orde com les altres universitats e per avis e provisio de vosaltres som stats axi mateix exhortats per tant lo consell general de aquesta ciutat ab nosaltres
ensemps sabent e havent per clar que los lochs circumvehins e de aquesta vegueria e castells son en la major part dirruits e despoblats e axi venint a cens gent darmes ni adversants aquells no son per fer defensio ans facilment serien presos ells e llurs bens e se spera a seguir mes guerra e dan de aquests que dels adversants majorment attesa la gran sterilitat de aquesta terra pero ab aquella poqua sustancia que aquells tals haurien seria donada gran guerra en aquesta ciutat. Per tant es stat deliberat vostres grans reverencies e molt magnifiques e honorables savieses sien suplicades e exhortades ab vostra provisio saludable e deguda fos manat e comes al veguer de aquesta vegueria e a consellers de aquesta ciutat que per ells sien e puixen esser forçats e destrets los habitants en los dits castells viles lochs e parroquies ronechs ab totes lurs vitualles deure venir e esser tenguts de venir en la present ciutat per recullita e defensio fer e destrenyer e forçar aquells per lo dit veguer consellers esser fetes compulsions o forçes degudes e pertanyents e entre los altres lochs castells e parroquies quins occorren son aquests Castell de Rajadell CastelIfollit del Box Mayans Castell de Gordiola Valdemerganel Vellhonesta Rochafort Mura Calders ab les parroquies Viladecavalls Serayina Navarcles Sent Matheu Vaccarices e Relinas e parroquies Massana Jusana e Sobirana Aguillar e Gravalosa Salent (Sallent) e altres lochs e viles qui sera vist no poderse tenir ni sostenir faent en aço e manant provisions necessaries e opportunes.
E la qual cosa ab tot sera fet lo degut per vosaltres empero aquesta ciutat e nosaltres vos ho haurem a gracia special. De aço scrivim al honorable mossen Bernard Çapila subsindich nostre qui ha carrech comunicar e de trametre les dites provisions lo qual vos placia haver per recomanat. E sia la Sancta Trinitat en guarda e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.