Sententia

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo

mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel

apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt (abjurarunt) dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus. 

Tomo XXVIII. 28. Opúsculos inéditos de Pedro Miguel Carbonell

COLECCIÓN 

DE 

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL 

DE LA 

CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN 

POR

SU ARCHIVERO, 

D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.

TOMO XXVIII. 

OPÚSCULOS INÉDITOS 

DEL 

CRONISTA CATALÁN 

PEDRO MIGUEL CARBONELL, 

Ilustrados y precedidos de su biografía documentada 

POR

D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES LITERARIAS. 

Tomo II. 

(el tomo 27 está ya editado y online en https://pere-miquel-carbonell.blogspot.com) 

BARCELONA. 

EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.

1865. 

Juramentum (1: Véase la advertencia final del tomo XXVII.)

Forma del jurament prestat per lo (los) reverend e magnifichs deputats del General del Principat de Catalunya e per los magnifichs consellers de la present ciutat de Barcelona (2) al reverend mestre Alfonso Spina del orde de Sant Domingo mestre en Sacra theologia Inquisidor de la heretica pravitat en la dita ciutat e bisbat de Barcelona (3) 

(2) Alii quinque Consiliarii civitatis Barcinonae hoc anno creati preinsertum juramentum prestiterunt die dominico XVI mensis decembris anno predicto MCCCCLXXXVII in manibus et potestate predicti magistri Alfonsi Spina alterius ex inquisitoribus predictis in quadam cathedra ante altare maius Ecclesiae monasterii Sanctae Chatherinae predictae civitatis personaliter existentis. 

(3) Hic magister Alfonsus Spina fuit creatus in mense novembris huius anni MCCCCLXXXVII Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi. Et sic ipse reverendus magister in huiusmodi inquisitione procedit utroque nomine scilicet inquisitoris et vicarii. Deus dirigat eum et faciat in hac sancta inquisitione procedere juste et sancte ad augmentum et defensionem fidei catholicae sine qua placere Deo nequimus. 

stants tots dins la Seu de la dita ciutat devant laltar maior divendres a XX de juliol any MCCCCLXXXVII. (1487)

Com a feels e bons christians a nostre Senyor Deu volents servar e favorir la Sancta fe catholica promettem e juram a nostre Senyor Deu e als Sancts quattre evangelis per nos corporalment tocats e a vos reverend pare inquisidor que feelment e ab tota efficacia per servar aquella la Esglesia e a vos pare inquisidor offici e ministres vostres e exercici daquell maiorment si per vos o part vostra serem requests contra los heretges credents receptors defensors e fautors daquells defendrem e aiudarem en bona fe segons nostre offici e poder. E que de les terres a nostra jurisdiccio sotsmeses tots qualsevol heretges per la Esglesia o per vos denotats en bona fe e per totes nostres forçes exterminarem foragitarem e precisament attendrem e inviolablement servarem e farem per nostres subdits observar tot lo temps de nostre regiment en les terres de nostra jurisdictio subjectes les constitutions e decretals ad abolendam et excomunicamus e la constitutio o capitol qui comense ut officium Inquisitionis e lo altre començant ut inquisitionis negotium e les coses contengudes en aquelles e cascuna delles en quant toca nostre offici e totes altres constitucions contra los heretges credents receptors defensors e fautors fills e nets daquells per la Sancta Seu apostolica promulgades e aprovades. E axins aiut (així ens ajudi en català modern) nostre Senyor Deu e los Sancts quatre Evangelis. 

Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 

Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum Valentiae Majoricarum Sardiniae et Corsicae Comesque Barcinonae Roscilionis et Ceritaniae. Quia officium Inquisitionis hereticae pravitatis in Regnis et terris nostris quod reverendus in Christo pater frater Nicolaus divina providentia sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalis regere consuevit fuit commissum vobis religioso et dilecto nostro fratri Joanni Gomir de ordine praedicatorum. Ideo volentes vos eandem seu similem pensionem a nobis habere quam dictus frater Nicolaus ac alii praeteriti inquisitores habere consueverunt pro inquisitionis honeribus supportandis tenore presentis constituimus et assignamus vobis super pecunia Thesaurariae nostrae Centum libras Barcinonenses per vos habendas et recipiendas annis singulis quamdiu officium Inquisitionis exercebitis supradictum. Mandantes per hanc eandem Thesaurario nostro presenti et qui pro tempore fuerit quatenus de pecunia Curiae nostrae quae est vel erit penes eum tribuat et solvat vobis aut cui loco vestri volueritis dictas centum libras anno quolibet dum officium inquisitionis tenebitis memoratum et recuperet a vobis in qualibet solutione apocam in qua huius series inseratur. Et ulterius promittimus vobis quod quamcitius commode poterimus assignabimus vobis in loco tuto dictas centum libras ad finem quod eas annuatim absque morosis solutionibus habere indubie valeatis. Datum Cesarauguste VI die februarii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo septimo (1357). Visa Ro. 

Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 

Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. (ut supra) Dilecto Consiliario et Thesaurario nostro Bernardo de Ulzinellis Militi legumque doctori salutem et dilectionem. Cum nos religioso dilecto que (: dilectoque : y dilecto) Consiliario nostro fratri Bernardo Ermengaudi in sacra pagina professori et inquisitori hereticae pravitatis una cum religioso fratre Ferrario de Curtibus ordinis predicatorum in cismarinis partibus nostri dominii ac in Regno Sardiniae et Corsicae et in solidum deputato Centum libras Barcinonenses annis singulis dum officium dictae inquisitionis tenuerit in aliquale auxilium expensarum per ipsum fiendarum circa exercitium inquisitionis praedictae graciose ut moris est concedendas duxerimus cum presenti. Ea propter vobis dicimus et mandamus quatenus de pecunia Curiae nostrae que est vel erit penes vos dictas centum libras jamdicto fratri Bernardo vel cui loco sui voluerit annis singulis quam dictum officium tenuerit exsolvatis recuperando ab ipso in qualibet solutione quam sibi feceritis pro praedictis apocam de soluto in qua expressa fiat mentio de presenti. Datum Barcinonae secunda die octobris anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo octavo. Visa Ro. 

Dies processionis. 

Nota quod die veneris XIIII mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octogesimo septimo iussu praedicti magistri Alfonsi Spina qui in his procedit non modo ut inquisitor praefatus sed etiam ut Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi nec non jussu alterius consocii sui inquisitoris hereticae pravitatis cuius nomen est Sanccius Marinus decretorum doctor Regni Aragonum solemni cum processione cruce Ecclesie Barcinonensis et uno magno crucifixo in primis erectis homines tam mares quam mulieres numero quinquaginta in crimine hereticae pravitatis depraehensi quod confessi fuerant recedendo ab Ecclesia Monasterii Sanctae Catherinae Barcinonensis iter processionis fieri assuetae festo de corporis Christi lachrymis ora vigentes arripuerunt. Et facta praedicta processione praedictus magister Alfonsus Inquisitor et Vicarius eisdem penitentibus praedicare de fide catholica et eorum erroribus in medio praedictae Ecclesiae Barcinonensis caepit et cum penitentia eis injuncta et aliis solemnitatibus et verbis his accommodatis et necessariis ac in similibus assuetis sermonem suum peregit.

Accipe nomina omnium tam marium quam feminarum qui de eorum delictis haereticam pravitatem sapientibus confessi fuere et processionem supra scriptam personaliter sequebantur. (1) 

Antonius Far sartor sive caligarius. 

Andreas Amoros pellarius sive veteramentarius. 

Balthasar Foguet barbitonsor. (tonsura, barba)

Bernardus Rabacer revenditor. 

Franciscus Guordiola textor velorum. 

Franciscus Requesens drogarius. 

Gabriol Lunes pellarius sive... 

Gaspar Badia mercator. 

(2) (signo cruz) Gaspar Vilanova juponarius.

Galcerandus Colomer pellarius.

Galcerandus Tagamanent. 

Joannes Valls pellarius sive veteramentarius.

Joannes Malarts tintorarius.

Laurentius Costa juponarius.

Lodovicus de Sivilla juponarius. (Ludovico : Luis y variantes)

Lodovicus Baldufer birretarius. 

Manuel Olivarius. 

Arnaldus Huguet portarius. 

Paulus Falco pellarius. 

Paulus Aymericus textor velorum. 

(1) Hi qui sequuntur fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae eo quia confessi fuerant tempore gratiae. 

(2) Hic scripti cruce signati processionem non secuti fuere alii vero 

numerum quinquagesimum unum non excedunt. 

Petrus Mestres pellarius sive veteramentarius.

(signo cruz) Thomas Sanctus-Georgius pelliparius. (San Jorge, Sant Jordi)

Ramundus Scales. 

Angelina uxor Gabrielis Montbru barbitonsoris. 

Narcisa vidua uxor Laurentii Costa quondam.

Euphrosyna Malarts uxor Joannis Malarts tintorerii. 

Alduncia uxor Jacobi Castello quondam pellarii. 

Brianda uxor Manuelis Olivarii mercatoris. 

Brigida uxor Bartholomei Requesens drogarii. 

Blanquina uxor Petri Serria pellarii.

Blanquina uxor Jacobi de Casafranca Regii Scribae. 

Clara uxor Bernardi Bernich coralarii. 

Clara uxor Francisci Requesens drogarii. 

Chatherina uxor Pauli Falco. 

Elionor uxor Pauli Olivarii mercatoris.

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellarii. 

Eulalia uxor Bernardi Beget de Scribania domini Regis. 

Elionor uxor Bernardi Cardona revenditoris. 

Elionor uxor Arnaldi Huguet Regii portarii. 

Elionor uxor Joannis Valls pellarii.

Elionor uxor Francisci Guardiola textoris velorum. 

Eulalia uxor Galcerandi de Tagamanent. 

Francina Rossell uxor Francisci Rossell pellarii.

Francina uxor Petri Sart juponarii. 

Isabel uxor Joannis Rodrigues mercatoris.

Isabel uxor Galcerandi Colomer pellarii. 

Isabel uxor Lodovici de Sivilla juponarii.

Isabel vidua uxor Stephani Valls quondam veteramentarii. 

(signo cruz) Joanna Costa uxor Laurentii Costa tintorarii. 

Joanna uxor Joannis Castello pallarii (pellarii; pelaire; peletero).

Violans Amorosa uxor Joannis Cabrit juponarii.

Violans uxor Petri Maestres pellarii. 

Violans vidua uxor Raphaelis Avinyo, quondam curritoris auris. 

Die festo conversionis Sancti Pauli processus inquisitionum contra hereticos publicati fuere ut sequitur. 

Inquisitores hereticae pravitatis memorati peractis inquisitionum processibus adversus hos quatuor neophitos nuncupatos scilicet Joannem Trullols Joannem Sanctafe Franciscam vulgo Francoya uxor que primo fuit cuiusdam cognomento Ripoll ultimo vero Joannis Gil et Gabrielam Buçota uxor Petri Buçot et etiam adversus alios neophitos infrascriptos in fugam existentes et accersitis prius ad ipsos processus recognoscendos et examinandos decem doctoribus scilicet quinque in Sacra pagina magistris et quinque in jure canonico professoribus in hac urbe Barcinona vitam agentibus habitisque consilio et votis unius cuiusque ipsorum decem doctorum processerunt ad fieri facienda bina cadafalia in platea Regis eiusdem urbis coram Ecclesia palatii maioris Regii scilicet unum pro predictis inquisitoribus et eorum ministris et servitoribus alterum vero pro predictis hereticis et decem statuis illarum personarum ex prosaica judeorum ortum trahentium quae fugam arripuere. Quae quidem statuae representabant duodecim neophitos in crimine heresis deprehensos quorum nomina sunt haec Joannes Sant Jordi et eius uxor Joannes Ram et eius uxor Gabriel Sauri et eius uxor Gabriel Arguens et eius uxor Bartholomeus Rodrigues Petrus Benet et eius uxor ac Franciscus Scales. Et quarum statuarum erant aliquae cum duabus faciebus una a parte ante altera a parte post significantes duos scilicet virum et uxorem in una factisque predictis cadafalibus et adveniente die festo conversionis Sancti Pauli apostoli domini nostri Jesu-Christi quo computabatur XXV dies januarii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octogesimo octavo (1488) et extractis a carceribus predictis quatuor hereticis et in altero ex predictis cadafalibus inter praedictas statuas positis et collocatis ipso quidem die festo Sancti Pauli et ibidem palam et publice perlectis processibus predictis et quodam egregio sermone de fide catholica et ut in eadem mori cuperent jam eis facto tradiderunt eos curiae saeculari sic pro hereticis habitos. Et confestim jussu ipsius curiae saecularis officiales et sagiones capere eos curarunt et cathenis in collo predictorum quatuor hereticorum et IIII Christi crucifixi imaginibus coram eis positis adduxerunt eos cum magna hominum processione comburendos (como combustible, quemar) ad locum destinatum situm in litore maris (litoral) extra portale Sancti Danielis (fuera del portal de San Daniel) huius urbis Barcinonae vulgo nuncupatum lo Canyet et ibidem confessione facta de eorum delictus ocyus suffocati fuere cum dicerent se in Christi fide mori velle. Tandem animabus ab eorum corporibus separatis incontinenti predicti sagiones ea corpora una cum predictis decem statuis igni et flammis supposuerunt quorum animae in pace semper requiescant si in Christi fide ut praedicitur ab hoc saeculo 

migrarunt.

Alio die scilicet XXII februarii anno predicto festo cathedrae Sancti Petri fuit facta alia publicatio adversus IIII hereticos hic descriptos in hunc qui sequitur modum.

Accersitis jam diebus proxime dimissis ut in proxima publicatione plerisque in sacra pagina magistris et jure canonico professoribus pro recognoscendis et examinandis inquisitionis hereticae pravitatis processibus peractis adversus Joannem Conques Joannem Bardaxi 

Raimundum Sanctafe et Michaelem Roig Çabata tandem fuit per prefatos inquisitores conclusum declaratum sententiatum et pronuntiatum ut hi quatuor quos memoravimus in cadafali facto in ecclesia Barcinonensi ponerentur cum supra vestibus et mitris quibus de more heretici in cadafali sic stare consueverunt eosque ad perpetualem carcerem condemnando absque scilicet misericordia Joannem Conques. Reliquos vero tres cum misericordia. Idcirco die festo cathedrae Sancti Petri qua computabatur XXII mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII (1488) existentibus praedictis quatuor condemnatis in Ecclesia Barcinonensi apud praedictum cadefale pereximius sermo cum aliis solemnitatibus assuetis factus est. Et missa maiore sermone et reliquis peractis ipsi condemnati carceribus mancipati fuere. Est tamen certum quod ipso

eodem die predictisque condemnatis ibidem existentibus (pone existenti-tibus) quaedam mulier nuncupata Joanna Costa quae propter invalitudinem suam die processionis supra scriptorum in crimine hereticae pravitatis deprehensorum in eius domo remanserat penitentiam ei iniuntam scilicet tenendo pedes cereum ardentem in manibus peregit.

Alio die scilicet festo Sanctae Julianae praetitulato XXIII maii anno praedicto MCCCCLXXXVIII fuit facta alia publicatio adversus tres mulieres in heretica pravitate deprehensas cuius publicationis effectus talis est.

Superioribus diebus iam examinatis et peractis inquisitionum processibus per prenominatos inquisitores hereticae pravitatis ac in sacra pagina et jure canonico professores et prolata sententia adversus has tres mulieres scilicet Joannam Bedos Viduam uxor quae fuit magistri Laurentii Bedos Medici Serenissimi domini Regis nunc foeliciter regnantis (rey Fernando II de Aragón, el católico) Joannam Carcassona viduam uxor quae fuit Bonanati Carcassona mercatoris Violantem Bedorch uxor Petri Bedorch corallarii (coralarii más arriba) et etiam adversus subscriptos qui fugam arripuerunt in quorum locum statuae XX factae sunt. Quas mulieres et statuarum personas pro hereticis condemnatas peractisque prius cadaphallis quas vulgo cadafalla appellant apud plateam Regis (Plaça del Rey) ut est de more sermone et aliis cerimoniis quae die festo Conversionis divi Apostoli ibidem factae extiterant ut supra lacius exaratur Curiae seculari tradiderunt et ex templo ipsius Curiae iussu predicte mulieres una cum predictis statuis a platea memorata recesserunt et ad locum supra descriptum et modo prescripto cum magna populi multitudine accesserunt ubi easdem mulieres una cum praedictis statuis confessione de earum delictis confessori prius facta et operante carnifice com chorda in earum collis astringente (sic quod earum animae e corporibus separate fuere) idem carnifex in igne ibidem incensum iacere curavit. Quarum animae si in Christi fide e corporibus exiere in pace dormiant per saecula cuncta. 

Nomina illorum ac illarum statuas tenentium et fuerunt pro hereticis condemnati sunt hi que sequuntur. 

Franciscus Vitalis filius Francisci Vitalis quondam.

Violans uxor Guillelmi Fabre curritoris auris.

Clara - Elionor horum coniugum filiae.

Isabel Alduntia Valentina uxor Leonardi Alvaro.

Gaspar Leo corallarius et Joanna eius uxor.

Joannes Puigmija Regius scriba et Florentina eius uxor.

Petrus Quot botigarius et Michaela eius uxor.

Nicolaus Calces pellarius sive veteramentarius et Constantia eius uxor.

Francina Salmons vidua uxor quae fuit Matthiae Salmons quondam et Joanna uxor Gabrielis Bellcayre. 

Clara uxor Lodovici Bellcayre predictorum coniugum filiae.

Elionor Vidua cognomento Crexells.

Isabel uxor magistri Requesens medici.

Francina uxor Gabrielis Argens.

Alduntia uxor Bernardi Jacobi.

Euphrosyna uxor Bernardi Ala quae primo fuit uxor den Çacoma (ipsa coma) omnes filiae praedictorum.

Matthiae et Francinae Salmons.

Ludovicus Darguens mercator pannarius.

Raphaela eius uxor. 

Cattherina mater dicti Lodovici et quae fuit uxor Gasparis Darguens. 

Raphael Andreas et Alduntia eius uxor. 

Franciscus Prats et Alduntia eius uxor. 

Franciscus Setmenat (Sentmenat, Sancto Minato) et Benvenguda eius uxor. 

Franciscus Benet qui moram trahebat in vico dels banys nous Callis judeorum (Call) Barcinonae.

Paulus Tholosa maior natus et Francina eius uxor.

Joannes Vallmoll algutzirius mart sive comentariensis optior.

Elionor eius uxor.

Alduntia uxor de Capstany sororis Joannis de Sancto Georgio Regii Scribae.

Alduncia Boscha socrus (suegra) predicti Joannis de Sancto Georgio. 

Joannes Sauri frater Gabrielis Sauri.

Joannes Sisa mercator.

Joannes Fortia mercator. 

Publicatio novem personarum in heretica pravitate deprehensarum facta in Ecclesia Barcinonense die scilicet veneris VIII mensis Augusti anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo octavo. 

Petrus Badorch (1) (Bedorch más arriba) Joannes Trinxer Franciscus Garret et Petrus lo Sart cum revera hic Petrus ortus Sardinia erat et eius originem non ab stirpe Judeorum sed Christianorum natura originem traxerat cum quibus quattuor hominibus hae sex mulieres erant Beatrix Bages vidua Oliva Barona vidua Elionor uxor Galcerandi Palou Constantia uxor Francisci Vilanova Margarita serva praedicti Petri Badorch quae est de genere de Munt de barques die scilicet veneris VIII mensis augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII de mandato predicti reverendi patris fratris Alfonsi Spina Inquisitoris hereticae pravitatis (cum alius inquisitor consocius suus peragravit et se transfretando contulit ad Baleares ubi hanc santam (se pierde la c de sanctam) inquisitionem facere intendit) omnes X personae tam masculi quam femine cadafale quod in Ecclesia Barcinonense constructum erat ascenderunt mytras ut est de more hereticorum in et super capitibus deferentes indutique erant supravestibus in quibus heretica pravitas qua defecerant depicta erat. Et ibidem peracto sermone quem quidam ordinis divi Augustini nominatus frater Raimundus Joannes emiserat prenominatus inquisitor contra eosdem 

(2) (es la nota 1) Hic Petrus Badorch ab carceribus fuit liberatus die sabbati XXVI marcii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX sic quod ex inde carceres eneat (carcere teneat ? la s de carceres está algo subida, página 18, nota al pie) in domo sua per certum ei prefixum terminum. 

haereticos publicari fecit sententiam suam ubi erant scelera eorum descripta cum qua condemnavit eos ad carceres perpetuos excepto praedicto Petro de Sart qui fuit condemnatus ad carceres cum misericordia. Et sic in carceres Palatii maioris Regii reversi sunt. Si quis autem scire velit quae Franciscus Guerret scelera perpetravit accipiat depositionem suam quam notarius predictae inquisitionis mihi Petro Michaeli Carbonello tradidit cuius verba haec sunt vernacula lingua. - 

Lo dit Guerret trobantse en casa den Pau Tholosa present lo dit Tholosa e sa muller e la muller de mestre Miro e altres stants en rahons de la Inquisitio digueren que per dones no havian sino mal e que aquesta vil bagassa de Regina nos fa anar per lo mon desterrats dients ho de la Serenissima Senyora Reyna muller del Serenissimo e potentissimo S. lo S. Rey don Ferrando (Ferran II de Aragó) huy beneventuradament regnant. A les quals rahons respos una delles e dix: Ja per amor deixa Verge Maria havem hagut prou mal e tribulations e ella era juya (judía) e es morta juya e nons devia fer mal per esser nostra parenta. Si mal viatge fassa ella e tot son linatge. A les quals rahons respos lo dit Guerret e lexaula star que mals bordells puixa ella correr dientho de la Verge Maria mare de Deu. - 

Et nihilominus serimonias et festivitates judaycas ac multa nephandissima hic et omnes supradicti tam mares (antes : masculi) quam feminae in vilipendium christianae religionis perpetrarunt quae non sunt dicenda neque scribenda et brevitatis causa omittere mihi libuit. 

Secunda processio in urbe Barcinone. 

Preterea die sabbati XVI mensis Augusti anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo octavo cum paulo ante jam subscriptae personae eorum facinerosos actus ac serimonias judaycas confessae fuerant prefato reverendo patri fratri Alfonso Spina hereticae pravitatis inquisitori fuit facta processio cum cruce et crucifixo erectis ac modo et forma superius designatis in prima processione descripta supra nihiloque addito nihiloque remoto. Et ipsis personis ipso quidem die existentibus cum prefato inquisitore et aliis quamplurimis in Ecclesia Barchinonense et audientibus praedicationem vervi (verbi) divini quam fecit venerabilis Raimundus Joannes ordinis et conventualis monasterii Sancti Augustini Barchinonae jussu predicti inquisitoris ipsa processio regressa est ad monasterium praedicatorum Barcinonae unde egressa fuerat. Et inde cum supervestibus seu ut vulgo dicta guarnaxiis cruce crocei coloris in unaquaque tam a parte ante quam a parte post depicta ad domum suam unaquaque recessit. Nam praedictus inquisitor penitentiam eis injunxerat quod singulae earum per unum annum continuum ipsas supervestes palam et continue noctuque dieque portarent et singulis diebus veneris cujuslibet hebdomedae jejunarent ac ultra prescriptam processionem duas alias processiones facerent et sequerentur cum flagellis dorsos eorum verberando ut ita factum extitit et alia quae brevitatis causa scribenda non curo. (1: Die martis XIII mensis aprilis anno MCCCCLXXXX (1490) infrascripti deposuerunt eorum garnaxias modo et forma infra contentis.) 

Secuntur homines reconsiliati gremio Sanctae Matris Ecclesiae quia confessi fuerant post gratiam. 

Antonius Marcus veteramentarius seu variopola vel revenditor vulgo revenador. (revendedor)

Augustinus Bonanatus Amoros variopola vulgo tender o paller.

Baltasar Amoros variopola.

Bartholomeus Sartre bibliopola vulgo librater. (llibreter; librero, vendedor de libros)

Dominicus Clemens textor velorum.

Dalmatius Cirera variopola.

Philippus Rodes curritor auris. (curritoris más arriba)

Philippus Queralt coraliarius. (corallarius más arriba, y variantes)

Franciscus Ballester textor velorum. 

Galcerandus dez Far (d' es far : del faro) caligarius.

Guillelmus (pone Gaillelmus) Ballester textor velorum. 

Guillelmus Claver. 

Gaspar Mir veteramentarius. 

Galcerandus Palou variopola. 

Gabriel Foguet textor velorum. 

Gabriel Sartre sabonarius. (sabó : jabón; más arriba juponarius.) 

Gabriel Castell variopola. 

Guillelmus Nicolaus textor velorum. 

Joannes de Conques minor natu juponarius. 

Jacobus Menescal fornarius. (forn : forno, furno : horno)

Joannes Taranau marçarius. 

Joannes Patau variopola. 

Hieronymus Rosas caligarius. 

Joannes Roger variopola. 

Joannes Cirera veteramentarius. 

Manuel Fagoll textor velorum. 

Nicolaus Gomis coraliarius. (Gómez)

Narcisus Michael. 

Petrus Casasages coraliarius. 

Petrus Molins textor velorum. 

Petrus Sanç juponarius.

Petrus Morell cotamalerius. 

Ramon Sancta-fe caligarius. 

Raphael Deuder drogarius. 

Sequuntur feminae reconsiliatae gremio Sanctae matris Ecclesiae quia confessae fuerant post gratiam. 

Angelina uxor Gabrielis Castell variopolae sive veteramentarii. 

Angelina uxor Raimundi Sancta-fe. 

Angelina uxor Antonii Far variopola. 

Antonia uxor Joannis Descocia. (De Escocia) 

Angelina uxor Joannis Taranau. 

Angelina vidua uxor quae fuit Manuelis Maler (secunda processione quia egrota itura est.)

Angelina uxor Philippi Rodos.

Amata vidua uxor que fuit Pauli Claver.

Alduncia vidua uxor que fuit Joannis dez Far. 

Agnes vidua uxor que fuit Pauli Salvat (secunda processione ¡tura est quia aegrota.)

Angelina Far uxor Galcerandi dez Far caligarii.

Alduncia uxor Danielis Olers.

Agnes uxor Joannis Tranxet. 

Angelina uxor Petri Çabria barbitonsoris. 

Angelina uxor Petri Çaragoça botigarii. 

Benedicta uxor Gasparis Mir. 

Benedicta uxor Joannis Conquers natu minoris.

Bartholomeva uxor Gabrielis Rabaçet sartoris.

Blanquina uxor que fuit Petri Çalom quondam magistri in artibus et medicina. 

Beatrix Olers uxor Joannis Olers.

Beatrix uxor Raphaelis Deuder.

Brigida vidua uxor que fuit Petri Domenech.

Blanquina uxor Joannis Cirera.

Constancia Castanyera vidua uxor que fuit Benedicti Castanyer quondam bibliopolae.

Clara uxor Stephani Xorcano.

Columba uxor Joannis Roger. (Coloma : Paloma)

Columba uxor Francisci Ribelles.

Chattherina Siurana vidua que fuit uxor Francisci Siurana.

Constancia uxor den Santos vidua.

Constancia uxor Gasparis de Mur.

Clara uxor Joannis Morell cotamalarii. 

Coloma uxor que fuit Gabrielis Siurana quondam.

Clara uxor Francisci Ballester.

Damiata uxor den Sanç juponarii.

Elionor uxor Joannis Palau.

Euphrosina uxor Bartholomei Pinos cerdonis. 

Elionor uxor Petri Ribelles. 

Euphrosina uxor quae fuit Pauli Mompeller quondam. 

Elionor uxor quae fuit Raphaelis Tranxet quondam.

Elionor Gomis uxor Nicolai Gomis.

Elionor uxor Raimundi Sancta-fe caligarii.

Eulalia Burguera uxor quae fuit Petri Burguera quondam.

Elionor uxor Hieronymi Rosas caligarii.

Elionor uxor Jacobi Manescal.

Eulalia uxor quae fuit Raphaelis Bages.

Eulalia uxor Michaelis Soquerrats.

Eulalia uxor Petri Morell minoris natu.

Eulalia uxor Francisci Soquerrats.

Francina uxor Gabrielis Foguet.

Francina uxor quae fuit Antonii Ollers quondam.

Francina uxor Joannis Fabre botigarii.

Francina uxor Joannis Cabrera.

Francina uxor Philippi Queralt.

Francina uxor Narcissi Michaelis.

Francina uxor Joannis Ballester.

Francina Sent-Climent vidua.

Francina Çabatera vidua.

Griselda uxor quae fuit Francisci deç Far. (d' es Far)

Joanna uxor Joannis Sartre coraliarii. 

Joanna uxor quae fuit Joannis Gord quondam.

Joanna uxor Baltasaris Amoros.

Joanna uxor quae fuit Manuelis Coll quondam.

Joanna Buçota quae fuit uxor Antonii Buçot. 

Joanna uxor Francisci Dosa coraliarii.

Mandina uxor Petri Casasage (antes Casasages) (in partu laborat ibit in secunda processione.)

Michaela uxor Francisci Pou sartoris.

Marquesia uxor Dalmatii Cabrit. 

Raphaela uxor Petri Trullols. 

Raphaela quae fuit uxor Bernardi Cabrit quondam. 

Serena uxor quae primo fuit Gabrielis Parada quondam nunc autem est uxor Gabrielis Sartre.

Serena uxor Raimundi Bages textoris.

Salestina uxor Guillelmi Ballester quondam.

Isabel uxor Baltasaris de Font-Clara.

Violans Besaluna uxor Petri Besalu alias Bugarell.

Violans uxor Guillelmi Nicolai textoris velorum. 

Violans uxor Petri Molins textor velorum.

Isabel uxor quae fuit Benedicti Maler quondam.

Isabel Sala quae fuit uxor Andreae Sala quondam.

Violans uxor Bernardi Baro coraliarii.

Violans Coll quae fuit uxor Antonii Coll quondam.

Isabel uxor Manuelis Fagoll.

Isabel vidua uxor quae fuit Joannis Squella quondam. 

Violans Fabra vidua uxor quae fuit Francisci Fabra quondam. 

Isabel Vilafranca quae fuit uxor Joannis Vilafranca quondam.

Isabel uxor Gabrielis Portapa textoris velorum. 

Memoria teneto quod die quinta mensis Augusti anno proxime dicto Joannes Mayol auri faber sive argentarius qui undecim mensibus diebus VII mancipatus carceribus hereticorum sitis apud palacium maius Regium civitatis Barcinone ubi Regium hoc archivum constructum est ab ipsis carceribus liberatus fuit cum sententia per predictum Reverendum inquisitorem promulgata in eius favorem attenta maxima deffensione huius homini christiani natura et non ex stirpe judeorum quem aliqui falso accusarunt nam illi falsi testes praetendebant ipsum argentarium perperam dixisse se non credere esse paradissum infernum et purgatorium. Est nam in ipsa sententia exaratum quod novem probi homines christiani natura quos in testes predictus aurifaber produxerat unanimiter (pone unanimter) et medio juramento ad Sancta Dei quattuor evangelia manibus eorum corporaliter tacta et juxta canonicas sanctiones eorum depositiones facerent quippe qui dixerunt se credere praedicta verba hereticalia per praedictum argentarium quem catholicum in fide esse videbant nunquam prolata fuisse quia talia verba nunquam catholici pronuntiant sed heretici et damnati. Et prolata predicta sententia fuit 

eidem per ipsum inquisitorem injuncta penitentia quod per sequentem diem dominicum ipse argentarius sine calciamento et cum sola tunica ac uno in manibus cereo accenso tenens officium divinum ac missam maiorem pedes audirent ut fecit. Et (pone El) scitote quod predictus reverendus inquisitor priusquam predictam sententiam promulgaret convocavit magnum consilium in jure peritorum XII numero in sacra pagina professorum et XII numero ¡n jure canonico doctorum eiusque lecta inquisitione recepta adversus praedictum catholicum aurifabrum et habitis ac collectis votis praedictorum XXIIII seniorum ac jureprudentium memoratam protulit sententiam nemine discrepante. Quae quidem sententia in et pro huiusmodi re lata est annotatione ac memoratu digna. 

Et nihilominus die anno mense et loco praefatis Manuel Guasch tinctorarius civis Barcinonae se purgavit canonica purgatione quemadmodum fuerat et injunctum adhibita ipsi penitentia loco modo et forma praedictis. 

Sententia adversus hereticos in fuga arreptos Christi imaginem verberantes ac vituperantes. 

Rem nephandissimam ac in hac urbe Barcinonae inauditam sceleratissimi neophiti perpetrare non dubitarunt in Jesum-Christum et eius sacratissimam matrem semper virginem Mariam et propterea Reverendus frater Alfonsus Spina inquisitor praefatus processum (ut est de more) adversus hos sceleratos fieri mandavit. Tandem lata ac publicata sententia die XXIII maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII in praemisso cadafallo facto apud plateam Regis supra scriptam ubi praedictae tres mulieres una cum viginti statuis duplicatis condemnatae fuere et in ignem combustae notarius huius Sanctae inquisitionis per me P. M. Carbonellum Regium Archivarium rogatus et requisitus depromere et tradere curavit mihi eidem Archivario ipsam sententiam latam tam contra Franciscum Vitalem filium Francisci Vitalis quondam mercatoris et Violantem uxorem Guillelmi Fabra curritoris auris quam etiam contra plures alios in huiusmodi peccato nephandissimo intervenientes et consentientes jamdudum ab hac urbe in fugam arreptos. In qua quidem sententia vernacula lingua haec verba comperi in effectu inter alia que brevitatis gratia omittere mihi placuit. 

Los dits Franci Vidal e la dita Violant muller del dit Guillem Fabra ensemps ab molts daltres aqui nomenats se applegaren un dia en una casa daquesta ciutat e en gran vituperi e scarn de nostre Redemptor Jesu-Christ prengueren un crucifix de fust e aquell lansaren per terra e calcigaren ab los peus fangosos uns apres altres e hu dells ab una correja despasa assotava dit Crucifix e un altre dells prenia fanch e lansavel en la fas del dit Crucifix e un altre dells faea altre presonatge (personatge) ço es que prenia la sua ma e metties aquella en la boca a manera de trompa trompejava e apres nos fartaven tots de pendre lo dit Crucifix e ab gran avalot lo colpejaven en tant quel lansaren per la scala avall e hu dells com a scelerat no dubta de dissimularse ço es que fingia per scarn que ell era la Verge Maria e ab gran attreviment no dubtuva (dubtava) dir.  

- Yo so la Verge Maria no haveu vergonya e temor de Deu de fer aquestes coses tant damnatissimes. - E venian apres los altres e no dubtaven de dir e respondre. - Per ço les fem com nos ve be.

- Et de his hactenus. 

Die decimo januarii anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo nono fuerunt graemio Sanctae matris Ecclesiae reconsiliatae secrete apud Regium Palatium memoratum Elionor et Isabel filiae supra scripti Petri Badorch reconsiliati. 

Alio die scilicet lune IX mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX festo divae Apolloniae fuit facta alia publicatio adversus hereticos in heretica pravitate depraehensos. Cuius quidem publicationis tenor talis est.

Jam ruminatis inquisitionum processibus per Reverendum patrem inquisitorem fratrem Magistrum Alfonsum Spina memoratum et quosdam in utroque jure professores et prolata sententia adversus Antonium Raimundum Corronum bibliopolam Joannam conjuges et Michaelem Socarrats cotamalarium cives praedictae civitatis nec non adversus subscriptos profugos loco quorum statuae decem ut est de more factae fuere quos quidem tres et profugos pro hereticis condemnatos peractisque prius apud plateam Regis praedictam cadaphallis sermonesque et aliis serimoniis quae die festo divae Julianae ibidem factae extiterant quemadmodum supra scribuntur sic condemnatos Curiae seculari e vestigio tradere non dubitavit inquisitor memoratus. 

Et his complectis ipsi tres condemnati cum magna populi caterva associati una cum praedictis X statuis ad locum supra scriptum ubi heretici concremantur iter arripuere modo et forma predictorum aliorum damnatorum et illic fuerunt una cum statuis per carnificem 

strangulati prius et confestim eorum corpora in cinerem reversa. Quorum animae si in fide Christi ut fertur e corporibus exiere in pace semper requiescant. 

Nomina vero illorum et illarum pro quibus statuae praedictae factae et combustae fuere sunt haec quae sequuntur. 

Guillelmus Jorda sedarius morabatur in platea Trinitatis.

Uxor praedicti Guillelmi Jorda.

Violans quae fuit uxor Galcerandi Sunyer quondam mercatoris morabatur in vico Lato.

Blanquina uxor Gondisalvi veteramentarii morabatur in Callo judeorum. (Call dels jueus)

Joannes Girgos Regius Scriba morabatur apud pagum vulgo dictum de la Cucurella. 

Constancia uxor ipsius Joannis Girgos. 

Dalmatius Cartella mercator pannarius vulgo botiguer morabatur in vico de Mari.

Guillelmus Costa curritor auris morabatur in platea Trinitatis.

Clara uxor Joannis Bonanati mercatoris morabatur juxta cenobium de Mercede.

Isabel eiusdem Clarae neptis sive neboda.

Nicolaus Lybia mercator morabatur in platea Vini. (Plaça del vi) 

Uxor praedicti Nicolai Lybia.

Filia predicti Nicolai Lybia quae est uxor cuiusdam cognomento Ferrarius qui moram trahebat apud Regnum Siciliae.

Joannes de Becols barbitonsor natu maior morabatur in vico vulgo dicto de la Bocaria. (Boqueria) 

Franciscus Andreas.

Joannes Andreas morabatur in vico de Beseya.

Violans uxor Bernardi Januarii oppidi Perpiniani.

Joannes Alfonsus Regius Scriba qui fuit secretarius domini Regentis officium Gubernatoris in Principatu Cathaloniae morabatur in vico paleae juxta plateam Novam. (prop de la Plaça nova)

Joannes Naves lusor morabatur in platea Trinitatis.

Manuel Naves sedaçarius sive sedacer frater cuiusdam cognomento Naves qui morabatur in predicto Callo.

Berengarius Gual morabatur in vico de la Tapineria. 

Cabestany cognomento Sororius Joannis de Sent Jordi jam supra ex damnatis subscriptis.

Gabriel Arguens tinctorarius.

Clara ipsius Gabrielis uxor.

Isabel soror ipsius Gabrielis.

Joanna ipsius Gabrielis mater.

Galcerandus dez Valls morabatur in vico den Carabaça. 

Joannes Balle morabatur in platea Trinitatis.

Simon Balle morabatur in vico de Mari.

Serventa cognomento Vidua morabatur in praedicto vico de Mari. 

Isabel et Elionor eiusdem viduae filiae.

Uxor Jacobi Arguens tinctorarii.

Filiae ipsius uxoris Jacobi Arguens.

Joannes Lybia morabatur in vico de Beseya.

Dalmatius de Queralto mercator morabatur juxta caenobium Sanctae Mariae de Mari. (Cenobio de Santa María del Mar)

Mater predicti Dalmatii.

Uxorque ipsius Dalmatii de Queralto. 

Publicatio quatuor personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonensi die scilicet veneris XIII mensis marcii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX. 

Joannes Corro bibliopola filius praedictorum Antonii Raimundi Corro et Joannae eius uxoris pro hereticis condemnatorum et concrematorum. (cremats)

Isabel uxor Bartholomei Sartre bibliopolae quem vulgo libratarium appellant.

Jacobus Corteyll frumentarius. (forment : formenter)

Clara ipsius Corteyll uxor.

Alduntia Cercossa vidua.

Isabel Beneta ipsius Alduntiae filia uxor Dominici Carbonell botigarii non conversi sed ex natura christiani.

Ex his predictis sex scilicet quattuor mulieribus et duobus viris ipsi viri cum praedicta vidua et eius filia ut est de more a carceribus liberati fuere die veneris proxime dicto praetitulato XIII martii anno salutis MCCCC octogesimo nono pro audienda sententia eorum delictorum tanquam in heretica pravitate deprehensi ac convicti quam ipso die recedentes ab Regio palatio processionaliter supervestibus depictis induti ac mittras in capitibus eorum et earum deportantes et ad Sedem huius urbis Barcinonae accedentes et in cadafali quod ibidem factum erat existentes et missam et sermonem ac totum divinum officium sic audientes sententiam ipsam ubi eorum delicta ac hereses describebantur patienti animo audierunt quaquidem sententia omnes praedicti sex fuerunt condemnati ad carceres perpetuos cum misericordia. Et his peractis praefatus Reverendus inquisitor cum comitiva sui alguazirii et aliorum suorum officialium et ministrorum associatus cruce erecta et cum praedictis sex reconsiliatis processionaliter ad palatium praefatum se contulit et ejus iussu ipsi sex reconsiliati supervestes et mittras deposuerunt et ad faciendam penitentiam duraturam per annum et ultra si ipse inquisitor voluerit in carceres praedicti Regii Palatii ilico se recluserunt scilicet ex praedictis sex Joannes Corro filius Antonii Raimundus Corro heretici condemnati Jacobus Corteyll Alduntia Cercosa (antes con ss) et Isabel Beneta duae vero aliae mulieres scilicet Isabel uxor Bartholomei Sartre et Clara uxor Jacobi Corteyll quae cum pastariis ad (pone adi) praedictam ecclesiam venerant nam in ipsis pastariis aegrotae jacebant ad domos earum meritorum reversae sunt ubi tanquam carceribus mancipato vitam agere tenentur quousque penitentiae tempus compleverint fidejussoribus idoneis inde praestitis Reverendo inquisitori prefato. 

Preterea anno die et mense proxime scriptis cum comitiva praedictorum sex reconsiliatorum ad carceres condemnatorum ad praedictam cathedralem Ecclesiam accesserunt sequentes qui post gratiam fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae quorum nomina sunt haec.

Elionor Jonquers vidua uxor Joannis Jonquers quondam argentarii sive aurifabri. (platero; plater; plata, argent, AG)

Eulalia ipsius Elionoris filia uxor Francisci Guerret supradicti carceribus condemnati.

Isabel uxor Gasparis Darnius.

Elionor uxor Joannis Raimundi Corro supra ad carceres condemnati.

Violans uxor Lodovici Alenya.

Joannes Sastre coraliarius. 

Agnes vidua uxor Pauli Salvat variopolo quondam. 

Mandina uxor Petri de Casasaia veteramentarii. 

Francina vidua uxor Joannis Ballestarii quondam cortinarii. 

Sequitur alia publicatio octo personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonae die scilicet mercurii XXI mensis octobris festo XI millia Virginum anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo nono. 

Petrus Marimon dez Pla dicto lo Jugador. 

Lodovicus Alenya. 

Elionor uxor Lodovici Clementis. 

Isabel vidua quae fuit uxor Francisci de Sos. 

Elionor Matamala concubina praedicti Marimon. 

Petrus Marimon dez Pla natu minor. - Alduntia domicella. Ambo filii praedicti Petri Marimon. 

Mundina uxor quae fuit Christofori Bosch. 

Et memoria tene quod praefatae octo personae modo et forma assueta et serimoniis ac solemnitatibus in primis factis condemnataeque carceribus perpetuis cum misericordia ad carceres sunt reversae et ibidem per annum et amplius ad arbitrium praedicti Reverendi inquisitoris penitentiam sunt acturae. 

Processio intra tempus Gratiae in civitate Tarraconae. 

Apud Ecclesiam Sanctae Teclae civitatis Tarraconae reconsiliati subscripti qui illuc venerant ut est de more processionaliter peracto divino offitio ad monasterium fratrum praedicatorum situm extra et prope maenia ipsius civitatis Tarraconae unde iter arripuerant cum eadem processione se contulerunt die sabbati XVIII mensis julii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX quam processionem omiseram supra loco scilicet suo continuare. Quarum quidem personarum nomina hec sunt. 

Reverendi domini Alfonsi Spina Inquisitoris memorati ibidem cum sua Curia sive consistorio existentis mandato prius facto in ipsa processione affuerunt sequentes reconsiliati. 

Andreas Colom.

Franciscus Vilagut tarraconensis. 

Lodovicus Morato. (Morató)

Joannis Gomis.

Gabriel Alenya.

Joannes Nicolaus Montisalbi.

Franciscus Garriga.

Gabriel Falco.

Paulus Sanctius sive Sanç Rividolms. (Riudoms) 

Tecla Alamanya vidua.

Angelina uxor Francisci Simo.

Beatrix uxor Francisci Vilagut.

Violans vidua uxor quae fuit Gabrielis Colell quondam.

Blancha uxor Andreae Colom. 

Alduntia uxor Raimundi Ribelles de Monterubeo. (Mont roig)

Beatrix uxor Gabrielis Torrents oppidi seu villae de Alcover.

Francina Colom vidua.

Blanquina uxor Manuelis Ribelles Tarraconensis.

Blanquina Roja vidua uxor quae fuit Bernardi Roig quondam villae de Vallibus. (Valls)

Clara uxor Lodovici Morato.

Violans vidua uxor Jacobi Morato quondam.

Elionor uxor Joannis Gomis.

Violans vidua uxor Gabrielis Alenya quondam oppidi seu villae Montisalbi. (Montblanc, también Montalbán)

Francina Ferrera vidua uxor quae fuit Raimundi Ferrarii de Busquetes.

Elionor uxor Francisci Bennaçer villae seu loci de Falcet. (Falset, Falçet, Tarragona)

Isabel uxor Pauli Sanç.

Isabel uxor Francisci Rams Rividolms. 

Omnes praedicti sunt neophyti seu conversi lares (llars, llar : fuegos por los que se hacía el censo) habentes in Archiepiscopatu Tarraconae.

Peracta praemissa processione et jam antea ad instantiam fisci procuratoris exaratu processu et promulgata sententia per praefatum Reverendum inquisitorem adversum proxime nominatos reconsiliatos ut est moris idem reconsiliati flexis genibus coram praefato domino inquisitore abjurarunt in haec verba vernacula lingua concepta. Et facta abjuratione predictus Reverendus inquisitor de articulis fidei Sanctae Catholicae eos certiores fecit legendo prius qui ad divinitatem pertinent deinde qui ad humanitatem ita quod sic in fide instructi et exacta penitentia ad proprios lares rediere. 

Forma abjurationis. 

Nosaltres Andreu Colom Franci Vilagut etc. (describantur gradatim nomina praedictorum) conversos tots del Archabisbat de Tarragona de nostra libera franquea agradable e spontanea voluntat abjuram detestam renuntiam apartam e lunyam de nosaltres (pone nosaltret) tota e qualsevol heretgia e en special aquesta de que som infamats e testificats la qual nosaltres havem confessada ço es de judeiçar e de guardar e observar les cerimonies de la Ley de Moyses e fer los ritus e cerimonies e les solemnitats dels jueus les quals en special quiscu de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada e confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica la qual te preica segueix monstra e ensenya la Sancta mare Esglesia de Roma e aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus Sancts quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la Santa Creu + de star e esser subjectes a la obediencia del beneventurat mosenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e Vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Innocent Papa vuyte (Inocencio VIII) lo qual vuy en dia regeix e governa la Sancta Esglesia catholica e apres dell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos e lunyar nos daquesta obediencia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia. E per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de Sancta mare Esglesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica christiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ne veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem nins applegarem a ells ni ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni en llurs obres ni los reebrem ni acullirem ni los defendrem nils consellarem ni favorirem directament ni indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per algun dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem que caygam e encorregam en pena de relapsos e siam malaits e excomunicats e ab los heretges deputats al foch e ab los condemnats siam porcioners en lo infern.

Et praeinserta abjurationis forma in aliis reconsiliatis tam in hac Catalanorum provintia quam alibi semper observatur licet hucusque nulla per me facta extitit mentio. Veniamus nunc ad alios reconsiliatos perpetuo carceri condemnatos per praedictum Reverendum Inquisitorem apud Urbem Tarraconam. 

Die quinta martii anno a nativitate Domini MCCCCXC fuerunt reconsiliati et carceri perpetuo condemnati apud urbem Tarraconam. 

Ferrarius Colell textor vellorum. 

Alduncia eius uxor.

Joanna uxor Manuelis Torres Tarraconensis. 

Isabel vidua filia den Macip filia cuiusdam cognomento Piera. 

Violans uxor Francisci Piera villae Falceti. 

Beatrix uxor Gabrielis Ribelles villae Falceti. 

Elionor domicella filia Angelinae Garriga pro heretica condemnatae.

Gispertus de Sancta-fide praedictae villae de Falcet.

Constancia Martines uxor Petri de Susana civitatis Barcinonae. 

Die veneris XIIII maii anno praedicto fuerunt reconsiliati et condemnati carceri perpetuo apud urbem Tarraconam. 

Magister Lodovicus Ribellis chirurgicus villae Falceti - Gabriel Ribelles barbitonsor - Joanna uxor Michaelis Benedicti - Lodovicus Ribelles jurisperitus Villafranchae Penitensis (Villafranca del Penedés). Omnes tres filii praedicti magistri Lodovici Ribelles. 

Die veneris XII martii anno praedicto MCCCCLXXXX apud urbem Tarraconam fuerunt pro hereticis condemnati et combusti (quemados; cremats) sequentes. 

Manuel Torres textor velorum.

Angelina Garriga uxor Gabrielis Garriga officio vulgo nuncupato custurera utens.

Isabel uxor Petri Macip Tarraconensis pro heretico condemnati.

Constancia uxor Lodovici Ribelles chirurgici villae de Falcet. 

Eulalia uxor Francisci Garriga praedictae villae de Falcet. 

Elionor Funes vidua uxor que fuit Gabrielis Funes loci de Riudolms. 

Die mercurii vigilia anuntiationis sacratissimae semper virginis Mariae Dei matris qua computabatur XXIIII mensis martii anno praedicto MCCCCLXXXX apud plateam Regis urbis Barcinonae factis serimoniis et actibus assuetis fuerunt Brachio (brazo; braç) sive Curiae Saeculari traditi pro hereticis condemnatis hi duo sequentes qui ipso quidem die fuerunt combusti apud locum destinatum extra predictam urbem vulgo nuncupatum Lacuna sive Canyet. 

Petrus Ballester coralarius.

Isabel uxor Antonii Ferrarii curritoris auris filia quae fuit Jacobi de Sos quondam mercatoris tanquam heretici sepulti in prefato loco del Canyet. 

Die autem praedicto XXIIII martii anno MCCCC in praedicta platea Regis scilicet in cadafallo ubi praedicti duo heretici pro sententia eorum audienda existebant fuerunt condemnati et Brachio seu Curiae Saeculari traditi in statuis sequentes pro hereticis condemnati. 

Gabriel Miro magister in artibus et medicina. 

Blanquina ipsius magistri Miro uxor. 

Bernandus (Bernardus) Morvedre curritor auris morabatur in platea vulgo dicta den Camprodo. (plaza den Camprodó, Camprodón)

Bernardus Benet curritor auris morabatur prope palatium Archiepiscopi.

Alduntia uxor Joannis Valls botigarii morabatur ¡n vico de la Tapineria.

Francina uxor Leonardi Benet.

Franciscus Badia textor velorum filius cuiusdam texillarii sive deuer qui morabatur in platea Trinitatis.

Blanquina uxor Raphaelis Monço. 

Euphrosyna uxor den Marques neptis sive neboda den Sentmanat.

Franciscus Falco mercator et eius uxor in vico vulgo dicto den Gimnas.

Alduntia uxor den Garret quondam.

Bernardus Jacobus mercator et eius uxor.

Lodovicus Vitalis mercator et eius uxor.

Galcerandus Castell coralarius et eius uxor.

Gaspar Vinyes mercator morabatur in vico dels Ollers.

Gabriel Petrus mercator morabatur in vico de Beseya.

Violans uxor den Colomer mercatoris morabatur in Callo vulgo dicto lo Call. 

Gabriel Mercader olim Locumtenens Thesaurarii.

Angelus conversus morabatur in vico dels tres llits.

Beatrix uxor Joannis Scales quondam. 

Gratiosa et Columba filiae Gasparis Domenech Sedarii quondam.

Gaspar filius Gasparis Domenech.

Gabriel Bellcayre.

Lodovicus Bellcayre.

Antonius Serra morabatur in vico de Mari. 

Marcus de Parets mercator filius Bartholomei de Parets.

Quidam cognomento Bonanatus curritor jocalium morabatur in Callo dicto vulgo den Sanahuja.

Isabel uxor Baltasaris Foguet barbitonsoris morabatur in vico vulgo dicto dels Banys nous.

Elionor filia Francisci Scales soror Raimundi Scales reconsiliati.

Joanna Besaluna uxor quae fuit cuiusdam cognomento Besalu Senioris.

Raphael Besalu - Franciscus Besalu fratres germani filii praedicte Joannae.

Quidam cognomento Bombarda Valentinus socrus Isabelis Valentinae.

Elionor uxor Joannis Caderona sucrarii morabatur prope domum de mossenyer Capell.

Jacobus Bonanatus curritor auris morabatur prope plateam de la Trinitat in vico per quem itur als Ollers.

Laurentius Benet morabatur in vico de Montcada.

Uxor Laurentii Salt quondam Senioris morabatur in vicco den Gimnas.

Laurentius Salt ipsius Laurentii... morabatur in praedicto vico den Gimnas. 

Uxor den Mascaro drogarii quondam morabatur prope fontem Callis.

Maria uxor Marci Macip morabatur in vico de Bonayre. 

Constancia uxor Manuelis Juliani coralarii quondam et 

Clara eius socrus et filiae scilicet 

Violans uxor den Colomer coralarii et

Elionor morabantur in vico dels Codols.

Mulier vulgo dicta Na Gempere uxor den Gempere Gomiç morabatur in quodam carrarono sito a tergo plateae de la Trinitat.

Paulus Vinyes mercator conversus morabatur prope plateam de Camprodo.

Quidam cognomento Paladar botigarius morabatur al trench de la Seu et

Florentina eius uxor et

Na Paladara la vella ipsius Florentinae mater et

Clara filia predicti Paladar morabantur a la Tepineria. (Tapineria más arriba)

Uxor Raimundi Vitalis morabatur in vico den Gimnas.

Franciscus Requesens magister in artibus et medicina morabatur in vico de Beseya.

Lodovicus Ripoll juponarius morabatur in vico dels Spaciers (especieros; especiers) prope Sanctum Jacobum (Sant Jaume).

Mater Dalmatii Cartella et - Joanna uxor predicti Dalmatii morabantur in vico de Mari.

Lodovicus Çalom sartor et - Michaela eius uxor morabantur apud plateam Trinitatis.

Antonia uxor Bartholomei Limona quondam coralarii et

Angelina eorum filia morabantur prope plateam Trinitatis.

Bernardus de Pau filius Benedicti de Pau quondam mercatoris morabatur in vico dels dies faynes.

Elionor uxor Ferrandi Caxado quondam morabatur in vico de la Bocaria. 

Filiae uxoris Pauli Tolosa senioris eius Pauli privigne scilicet. 

Francina uxor den Montço - Blanquina uxor Gasparis Sartre. Morabantur in vico del Regomir.

Alduncia et - Violans domicellae omnes privignae predicti Pauli Tolosa.

Franciscus Fortia filius spurius Joannis Fortia pro heretico condemnati. 

Francina soror germana Michaelis Domenech textoris velorum et est uxor del Salvat morabatur in vico del Regomir.

Francina vidua uxor quae fuit cuiusdam filii den Sos postea fuit uxor den Stopenya notarii Tameriti pro heretico condemnati.

Franciscus Pau caligarius morabatur in compito Sancti Justi et 

Beneta eius uxor.

Francina Tençes uxor den Tençes morabatur in vico den Carabaça.

Francina uxor Manuelis Puigmija filia Petri Badorch reconsiliati.

Garriga filius den Garriga balançarii morabatur prope capellam den Marcus. 

Guimera morabatur in vico den Simon Oller.

Gabriel Jacobus botigarius et - Isabel eius uxor morabantur in vico dels Cambis.

Gabriel Sartre filius Gabrielis Sartre quondam senioris morabatur prope vicum del Regomir.

Constancia uxor Jacobi Costa et

Joanna uxor den Cervello et - Isabel uxor den Viladecans filiae praedictae Constanciae.

Uxor Guillelmi Jacobi botigarii morabatur in vico dels Cambis vells.

Gaspar Bronto jener Michaelis Font morabatur in vico de la Carniceria den Sos.

Francina uxor Joannis Fortia pro heretico condemnato et 

Joanna et - Francina eorum filiae morabantur in vico dels Spaciers.

Isabel uxor Francisci Vitalis morabatur in vico-lato.

Vidua Sos morabatur in platea Campi-rotundi. (Camprodó)

Blanquina uxor den Gonçalbo de Sanctes lo vell soror germana Joannis Leo.

Gaspar de la Cavallaria et eius uxor morabantur in domo honorabilis Philippi de la Cavallaria sita in vico de Beseya.

Mulier cognomento Gual vidua morabatur in vico de la Tapineria.

Columba uxor Melchioris Badia botigarii canamassariae (cañamazo) morabatur in vico de Mari.

Quidam cognomento Carcasona morabatur in plano fratrum minorum.

Uxor Dalmatii Cirera morabatur in Callo.

Daniel Jorda textor vellorum morabatur in platea Trinitatis.

Elionor Paladara morabatur in Callo prope los Torners.

Eulalia Paladara morabatur in Callo.

Eulalia Colomera mater Galcerandi Colomer morabatur in Callo. 

Euphrosina uxor Francisci Benet curritoris morabatur ante hortum Archiepiscopi. 

Eulalia uxor que fuit den Burgos nunc autem den Valls filia Antonii Raimundi Corroni pro heretico condemnato et jam personaliter combusto. 

Quidam cognomento Navarro curritor animalium et - Isabel eius uxor morabantur in vico de la Bocaria.

Quidam alius cognomento Xorquano morabatur in Callo.

Franciscus Puigmija qui morabatur in vico de la Bocaria.

Francina uxor Danielis Jorda Sedarii morabatur in platea Trinitatis.

Uxor Raimundi Falco morabatur in vico den Simon Oller.

Uxor den Serra morabatur in vico den Sos.

Violans Fabra et - Eulalia eius uxor den Montbru curritoris auri morabantur in platea den Camprodo.

Alduntia uxor Manuelis Riera morabatur in vico dels tres lits (llits).

Agnes vidua que fuit uxor Laurentii Benet morabatur in vico de Mari. 

Jacobus Benet et - Alduntia eius uxor morabantur in vico lato. 

Joannes Bosch et 

Alduntia eius uxor filia Christofori Domenech.

Berengarius Valls et - Clara eius uxor morabantur in Callo. 

Jacobus Cartalla.

Francina uxor Laurentii Çatrilla quondam morabatur in vico de la Bocaria et 

Constancia ejus filia uxor cuiusdam cognomento Jonques argentarius. 

Angelus conversus morabatur in Callo.

Franciscus Vitalis nepos sive net Francisci Vitalis senioris morabatur in vico den Gimnas. 

Jaufridis Queralt et - Elionor eius uxor morabantur in vico den Serra. 

Joanna vidua uxor que fuit cuiusdam cognomento Molle jurisperiti consanguinea cuiusdam cognomento Teiadell jurisperiti et morabatur in domo ipsius Teiadell.

Joannes Badia coralarius morabatur ante fontem de Mari.

Joannes Cervello qui morabatur in domo de Besaluns.

Quidam cognomento Mercadell et - Isabel eius uxor morabantur in vico dicto la devallada del pou nou.

Jacobus Uguet frumentarius morabatur prope plateam divi Jacobi.

Rhothlandus de Sancto-Martino jurisperitus morabatur in vico vulgo dicto de la palla.

Michael Domenech textor velorum et - Blanquina eius uxor morabantur in vico del Regomir.

Marquesia uxor Petri Benet quondam morabatur in vico lato.

Margarita uxor Bernardi Benet soror germana Bernardi de Marco Andrea morabatur in vico de Beseya.

Michael Font coralarius morabatur in vico de la carniceria den Sos.

Mulier quedam cognomento Cartallana mater Gasparis Cartalla.

Petrus de Leonart Benet et - Clara eius uxor morabantur in vico de Mari. 

Quidam cognomento Palou parator pannorum lanae.

Raphael Julia et - eius uxor ac mater nomine Clara Boscha et filiae eiusdem uxoris predicti Raphaelis morabatur in vico dels Codols.

Raphael Fortia filius Joannis Fortia et 

Francina eius uxor.

Margarita uxor Raimundi Raro mercatoris et - Alduntia eius filia morabantur in vico de la Palla.

Hugo Bertran frater Joannis Bertran.

Quidam cognomento Viladecans textor velorum morabatur in platea Trinitatis.

Uxor Joannis dez Pla argentarii nomine Isabel.

Vidua Bonsenyor morabatur in vico lato.

Isabel uxor Raphaelis Cadarona et - mater ipsius Isabelis morabatur in vico de la Trinitat. 

Violans uxor Marci Fortia filia Bernardi Benet. 

Quae quidem personae supra scriptae pro hereticis condemnatae et earum statuae ut predicitur combustae sunt conversae seu neophitae quae ob Inquisitionis timorem ab hac Urbe Barcinona fugam arripuere tanquam perfugae. 

Depositio seu expoliatio garnachiarum crucibus crocei coloris depictarum quas per annum et octo menses vel circiter tam mares quam mulieres supra scripte juxta penitentiam eis injunctam portaverunt super eorum et earum personas palam et publice et continue usque in diem subscriptam. 

Ordo expoliationis supravestium ut vulgo loquamur garnachiarum. 

Scire vos velim o lectores huius tractatus quod die sabbati XXVII mensis martii anno predicto a nativitate MCCCCLXXXX prefatus reverendus dominus Alfonsus Spina inquisitor hereticae pravitatis et Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi accersitis et congregatis omnibus predictis reconsiliatis apud palatium maius Regium (Palau reyal major) in hac Urbe Barcinone situm ubi ipse dominus Inquisitor suum fovet domicilium cum suis ministris ac reconsiliatis carceribus detrusis brevem orationem super eorum penitentia et defectibus concitavit. Tandem (ut ait) eorum misertus garnaxias seu supervestes quas tanto tempore pro eorum reatibus eos palam et publice portare injunxerat licet eas adhuc dimittere non deberent ob ipsorum pravitatem et modicam ad crucem devotionem ut cognoverat deponi jussit hoc modo quod ipsi reconsiliati omnes in proximo die festo secundo Pasche resurreccionis Domini missam audirent in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu huius urbis Barcinonae. Qua audita sic omnes congregati nudis pedibus cruceque erecta processionaliter iter arriperent ad sacellum illud devotissimum Sacratissimae semper virginis Mariae Dei matris Sanctissimae quod vulgo Montemserratum  (Montserrat) appellant additis tamen eis tribus vel quattuor fratribus conventualibus monasterii praedicatorurn predicte Barcinonensis urbis et totidem sacerdotibus non religiosis qui eos cum processione ad ipsum prestitutum locum sacrum propriis expensis garnachias portantium associarent. Deinde audita in primis missa in ipso loco et oblatis unusquisque prefatae Virgini Dei matri denariis duodecim mixtis cum lucerna ardenti et peracta ibidem vigilia una jussit predictas omnes garnaxias seu vestes extra et juxta portale maius prefati sacelli loco tamen patulo et eminenti pendentes apponi et dimitti ad futuram rei memoriam. Et his peractis contentabatur (ut dixit) ut unus quisque ad suos lares ad urbemque Barcinonam rediret et per ipsam urbem absque garnaxiis sed vestitus ut caeteri alii de natura christiani incederet dimissis tamen vanitatibus ac pompis primevis cum amodo portare supra corpus non possint aurum argentum vestesque coccineas et alias ut in praeceptis eis traditis latius exaratur. Quequidem omnia singulaque suprascripta in actum deducta fuere attestor et fidem facio quia vidi et audivi ego ipse Scriba et Archivarius Regius memoratus. 

Ne verbis immoremur postquam jam modus et forma in hereticos procedendi supra deducuntur et pleraque ad officium Inquisitionis pertinentia accipe brevi sermone nomina illorum qui pro hereticis condemnati fuere in civitate Gerunda. 

Die lune XIIII mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo primo in civitate Gerunda praefato inquisitore magistro Alfonso Spina cum sua curia personaliter existente fuerunt pro hereticis condemnati et Curiae seu Brachio saeculari in statuis traditi infrascripti. 

Franciscus Falco et

Elionor eius uxor.

Joannes Vitalis Samso et ejus uxor. 

Bernardus Vitalis Sampso.

Violans uxor Bernardi Vitalis.

Blanquina Falcona. (de Falco : Falcó : halcón) 

Bernardus Mercader maior natu. 

Dalmatius Mercader natu minor.

Daniel Mercader.

Angelina uxor predicti Danielis.

Angelina filia Dalmatii Mercader que fuit magistri Jacobi Falco quondam medici nunc vero uxor magistri Karoli Faena oppidi seu villae Perpiniani.

Elionor uxor Jacobi Benet.

Petrus Falco. 

Clara uxor predicti Petri Falco. 

Mattheus Sampso. 

Violans uxor ipsius Matthei Sampso. 

Violans uxor Bernardi Sampso quondam. 

Uxor Francisci Marci Andree - Uxor Bernardi Macip - Uxor Bernardi Costa filiae predicti Bernardi Sampso quondam.

Joanna vidua que fuit uxor Lodovici Dala quondam. 

Violans uxor Guillelmi Andree.

Violans filia ipsius Guillelmi Andree.

Guillelmus Andreu pater ipsius Violantis. (Violante : Yolanda)

Bernardus Guillelmus.

Blanquina uxor ipsius Bernardi Guillelmi.

Joannes Montpeller.

Elionor filia Joannis Vidal Sampso que est uxor Guillelmi Rodon.

Falcona Roca vidua.

Euphrosyna uxor Petri Cabrit natu minoris.

Joanna uxor quae fuit Andree Vitalis. 

Isabel filia Bernardi Vidal Sampso que est uxor Joannis Vidal filia Honorati Vidal.

Omnes proxime dicti sunt neophyti seu conversi civitatis Gerunde. 

Quia pestis in civitate Barcinone cesavit revertitur predictus Inquisitor ad hanc urbem ubi processum continuavit in hunc qui sequitur modum. 

Die veneris decimo mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXI in civitate Barcinona praefato reverendo inquisitore cum sua curia personaliter existente et apud plateam domini Regis fuerunt sententialiter pro hereticis condemnati et brachio seculari traditi hi tres sequentes qui ilico per officiales ipsius brachii saecularis fuerunt capti adducti ad locum destinatum vulgo nuncupatum Canyet ubi fuerunt combusti. 

Joannes Morell cotamallarius. 

Bernardus Pla cursor. 

Euphrosyna uxor Gabrielis Montzo campsoris civis Barcinone. 

Ibidem proxime dictis die et anno personaliter et modo praemisso existente prefato reverendo domino Alfonso Spina inquisitore pro hereticis condemnati et brachio seculari in statuis traditi sequentes fuere. 

Mater Joannis de Santjordi quondam Regii Secretarii pro heretico condemnati. 

Galcerandus Sunyer larem foventi in vico lato civitatis Barcinonae.

Gaspar Cartala morabatur in vico de Beseya.

Gabriel Dalmau morabatur in vico del Carme.

Jacobus Pau et - ejus uxor morabantur in plano monasterii fratum (fratrum) minorum (hermanos menores) Barcinonae. 

Jacobus Costa morabatur in platea Trinitatis ejusdem urbis.

Joannes Bonanatus curritor jocalium morabatur in Callo.

Petrus Amat et ejus uxor.

En Nadal botiguer et ejus uxor et Alduntia eorum filia. 

Alduntia uxor Francisci Andree.

Francina Junyent.

Uxor den Far caligarii morabatur in Callo.

Elionor Arguens morabatur in platea den Camprodo.

Isabel uxor Galcerandi Cartella sororia sive cuyada (cunyada : cuñada) uxoris Petri Benet.

Galcerandus Cartella predictae Isabelis maritus.

Uxor Joannis Sauri.

Uxor den Badia corallarii soror magistri Gabrielis Socarrats conventualis monasterii Sancti Augustini Barchinonae.

Joannes Oliver de Valencia et 

Ursola eius uxor et

Alduntia ipsius Ursolae germana.

Franciscus Bertran frater germanus uxoris Dalmatii de Queralt.

Franciscus Rodo Botigarius morabatur in vico de la Tapineria.

Maria uxor Marci Macip morabatur in vico de Bonayre.

Marcus Fortia filius Joannis Fortia.

Joannes Bertrandus mercator morabatur in vico vulgo nuncupato de la Merce.

Manuel de Res gener Joannis Vilella.

Chatherina vidua quae fuit uxor Bonanati Hugueti quondam.

Joannes Bosch morabatur juxta fontem Sanctae Mariae de Mari.

Uxor den Campells botigarii morabatur in vico vulgo appellato La boria.

Joannes de Heredia sartor morabatur in vico de la Bocaria.

Joannes Leo filius Joannis Leo morabatur in vico-lato.

Joannes Caderona sucrarius morabatur juxta domum de mossen Capell sitam in vico de la Merce.

Quedam mulier nomine Joanna morabatur in domo den Cadarona.

Nurus den Leo que morabatur juxta macellum den Sos. 

Laurentius Andreas et 

Joannes Andreas mercator ipsius Laurentii pater morabantur in vico den Correger.

Omnes filiae den Mascaro drogarii quondam quae morabantur juxta fontem Calli.

Petrus Palou morabatur juxta fontem beatae Mariae de Mari.

Uxor den Font botigarii filia cuiusdam cognomento Paladar morabatur in vico de la Tapineria.

Alduntia filia den Cabrera quae est uxor Bonanati Sever morabatur a la Boria. 

Avinio botigarius de telaria morabatur in vico predicto de la Boria.

Balerna veteramentarius morabatur al Call.

Benedictus Gordiola sedarius vulgo seder et eius uxor morabantur in platea Trinitatis.

Bernardus Fabregues mercator telarius sive botiguer de teles et 

Francina eius uxor morabantur in vico de la Tapineria. 

Blanquina filia Francisci Paladar que est uxor den Far caligarii morabatur in platea divi Jacobi Barcinonae.

Guillelmus Costa morabatur in vico dels tres lits.

Franciscus Requesens filius magistri Francisci Requesens medici.

Filius cuiusdam cognomento Roger morabatur in Callo.

Filia Francinae Çatrilla morabatur als banys nous.

Joan Rodrigo diplomarius sive giponer - Isabel eius uxor et - Franciscus Joannes eorum coniugum filius morabantur in vico dels Spaciers.

Quidam cognomento Font corallarius morabatur in vico macelli den Sos. 

Magister Franciscus Beçols barbitonsor morabatur juxta domum civitatis.

Franciscus Scales botigarius et - Francina eius uxor morabantur in vico den Sos.

Francina uxor Stephani Oliver capellarii de feltre morabatur in vico dels Cambis.

Na Gralla quae prenebat sive perfilava vela morabatur in vico dels tres lits. 

Benedictus Guordiola morabatur in vico de la Bocaria.

Gabriel Bonanat et - Joannes Bonanat fratres germani mercatores.

Gabriel Oliver filius Manuelis Oliver morabatur in vico den Gemnas (antes Gimnas).

Gabriel Guimera frater Joannis Guimera. 

Melchior Badia morabatur in compito vici de la Freneria.

Constancia uxor Joannis Falco botigarii telarum morabatur als Cambis vells.

Guillelmus Jacobus botigarius telarum et - eius uxor morabantur in predicto vico.

Jacobus Benet mercator morabatur in vico-lato.

Joanna soror uxor Bernardi de Ferreres curritoris morabatur in vico macelli den Sos.

Chatherina uxor cuiusdam cognomenti Angel morabatur in Callo. 

Uxor de misser Teiadell.

Quedam mulier que cum predicto misser Taiadell pro pedissequa moram traxerat morabatur in angiportis sive carrerono quo itur scilicet a vico de la Trinitat ad vicum dels Olers. 

Uxor Petri Antonii. 

Uxor Antonii Gual curritoris auri morabatur in vico dels Leons.

Alduntia filia Joannis dez Pla aurificis sive argenter. 

Mater Francisci Prats curritoris auris morabatur in vico Baraller.

Franciscus Bosch morabatur in platea Trinitatis.

Filia cuiusdam cognomento Moles diploidarii (antes diplomarius) sive giponer morabatur in vico de la Çabateria maris.

Mater cuiusdam religiosi nominati fratris Galcerandi Benet ordinis Sancti Augustini estque uxor Petri Benet.

Uxor Gabrielis Comte morabatur juxta plateam divi Jacobi.

Guillelmus Rodo et - ejus uxor morabantur in vico de la Tapineria. 

Joannes Guimera curritor auris morabatur in vico Maris.

Catherina uxor Bartholomei Gaya morabatur in vico dels Caldares. (Calderers : caldereros ?)

Vidua Fabra que fuit uxor cuiusdam quondam cognomento Fabra botigarii.

Euphrosyna uxor Alfonsi Vanover que morabatur ante januas portalis ecclesiae Sancti Michaelis. 

Elionor uxor Francisci Mascaro mercatoris sororis Danieli Jordani sedarii sive seder. 

Elionor Vidala sororia den Salt quondam neophyti.

Eulalia uxor den Amat corallarii.

Mater ipsius Eulaliae morabatur in vico den Sos. 

Elionor uxor Gabrielis Bonanat mercatoris morabatur juxta plateam Vini. 

Euphrosyna uxor Petri Moles botigarii morabatur in vico dels Spaciers. 

Quidam cognomento Font frater cuiusdam cognomento Font corallarii.

Angelina filia alterius ipsorum fratrum Font quae fuit uxor cuiusdam cognomento Navarro civitatis Ilerdae.

Francina uxor Berengarii Gual Andatoris bursae neophytorum. 

Raimundus Falco et - eius mater morabantur in vico den Simon Oller. 

Blanquina Çacoma.

Jacobus Cartella. 

Mater Benedicti de Ferreres. 

Joanna ipsius Benedicti soror morabatur in vico de la carneceria den Sos. 

Quedam nominata Na Gratiosa uxor cuiusdam Cerdonis quae morabatur in vico de la Deputatio. (Deputació, Diputació)

Joannes Costa filius den Costa curritoris morabatur prope vicum del Vidre. 

Joannes Rubert neophytus fugitivus. (Com Carlos Puigdemont)

Lodovicus Ripoll sartor filius cuiusdam mulieris cognomento Francoya que superioribus diebus jam flammis fuit supposita quia pro heretica fuit sententialiter condemnata.

Uxor praedicti Lodovici Ripoll.

Benedictus Mos et - ejus uxor morabatur in Callo.

Quidam cognomento Maçana mercator morabatur juxta macellum den Sos.

Magister Funes Cerdo - ejusque uxor morabantur in vico dels Speciers. (Spaciers más arriba)

Melchior Badia botigarius - ejusque uxor nomine Columba (Coloma) morabantur in vico de Mari.

Melchior Vergueta et - Francina eius mater uxor Antonii Vergueta morabantur in vico dels Caldarers. (Calderers)

Manuel Puigmija filius Joannis Puigmija Scriptoris mandati domini Regis pro heretico condemnati.

Petrus Buçot maritus Gabrielae Buçota quae pro heretica condemnata fuit combusta.

Petrus Garret filius de Na Garreta ejusque mater ac

Beatrix et - Alduntia atque - Florentina ejusdem Petri sorores.

Uxor Raimundi Vitalis quondam neophyti.

Quidam cognomento Roger qui fuit scriptor tincti sive tinct den Marquilles.

Socrus (sogra) Petri Miro neophyti quae morabatur in clivio sive muntada o devallada (subida o bajada) furni de Viladecols. 

Quidam cognomento Tremps gener Bernardi de Ferreres quondam presbyteri.

Uxor Gonçalvi de Sanctes fugitiva. (Como varias políticas catalanas)

Uxor den Oller textoris de listes morabatur in vico transverso supra plateam Campirotundi.

Isabel uxor cuiusdem cognomento Mercader morabatur in platea Campirotundi.

Isabel filia Angelinae Domenega socrus Melchioris Badia.

Isabel uxor cuiusdem cognomento Bosch fugitivi morabatur in plano Lullii.

Isabel filia Jacobi Darguens morabatur in vico de Sant Domingo. (¿Por qué no se le llama Sant Diumenge a Sant Domingo?) 

Violans eiusdem Isabelis soror morabatur in eodem vico. 

Omnes supra nominati sub proxime dicto kalendario sunt neophyti fugitivi huius urbis Barcinone. 

Ne reconsiliatorum nomina tegantur morae praemisso ad ea hic exprimenda procedamus. Scire tamen vos velim lectores quod die veneris XXVIII mensis octobris (quo die festus dies sanctorum Simonis et Judae celebrabatur) anno praedicto a natali christiano MCCCCLXXXXI apud ecclesiam huius Urbis Barcinonis subscriptae tredecim personae in heretica pravitate depraehense pro reconsiliatis publicatae fuere et peractis publicatione earum divinoque officio aliisque in similibus assuetis ipsae personae in carceres regrediuntur ad quos perpetuo tenendos cum misericordia Reverendus frater 

Alfonsus Spina memoratus eas processibus actitatis mediantibus damnavit excepto apostata infrascripto. 

Gabriel Monço curritor auris.

Franciscus Salvator sartor sive veteramentarius.

Franciscus Badia texillarius.

Gabriel Salvator sartor sive veteramentarius predicti Francisci Salvatoris frater et ambo prius fuerant judei in aetate adulescentiae. 

Baltasar Raimat corallarius. 

Joannes Fabra Pertusa mercator.

Petrus Joannes Sanant scriptor nepos sive nebot Bernardi Beget Scribae regestri.

Petrus Lodovicus Funes variopola.

Isabel Aguilona vidua uxor que fuit Michaelis Aguilo (Aguiló) quondam jupponarii.

Clara uxor Gabrieli Mir botigarii.

Beatrix uxor Martini Magallo. 

Blanquina vidua uxor quae fuit Petri Calom (Çalom) quondam magistri in artibus et medicina et quae fuit filia Antonii Ferrer quondam curritoris auris. Ipsa enim jam prius unam ex processionibus predictis secuta fuerat cum guarnaxia cruce signata. 

Mattheus Berenys apostata. Hic namque Mattheus Berenys primo usque ad aetatem (pone atatem) discretionis judeus fuit postea baptismum ecclesiae recipiens christianum se dixit usque ad jam suam provectam aetatem in qua apostatavit et sub Mahumeti (Mafumet, Mohamad y variantes, Mahoma) regula atque secta apud Lubiam regionem tempore multo vixit et tandem per christianos cum aliquibus sarracenis captus et cognitus (ut penas lueret) praefato inquisitori traditus fuit quippe qui videns illum apostasiam suam ita flentem confitentemque se corde fuisse et esse christianum licet ore christiani nomen abnegavisset misericordia lacessitus ad gremium Ecclesiae ipsum reduxit et apud Ecclesiam Barcinone una cum praefatis reconsiliatis existentem ab episcopo chrismate ungi iterum fecit et postea in crastinum diem ab carceribus illum liberavit certa es injuncta penitentia. 

Quae quidem praedictae tredecim personae reconsiliatae una cum infrascriptis XXXVIIII personis gremio ecclesiae reconsiliatis et post gratiam confessis vestimentis scilicet garnaxiis inductis in quarum qualibet a parte ante et a parte post crux domini nostri Jhesu-Christi magnae formae croceo colore depicta erat processionem per loca solita praedictae civitatis similiter garnaxiis similibus indutae singulas mitras in capite haereticorum more portantes uti unaqueque ipsarum XXXIX personarum singulas coronas sive mitras (las que llevan los obispos) in capite portabat facere non desinerunt. Quarum XXXIX personarum nomina sunt haec quae sequuntur. 

Benedictus Bellarbre corallarius. 

Bernardus Janer veteramentarius. 

Guillelmus Vincentius textor lini. 

Joannes Salvator sartor filius Gabrielis salvatoris.

Mattheus Bellarbre corallarius.

Paulus Canto tornarius. 

Agnes uxor Gabrielis Salvatoris praedicti.

Alduntia uxor Joannis Bardaxi Scriptoris.

Alduntia uxor Francisci Bosch textoris lini.

Angelina uxor Guillelmi Vincentii textoris lini.

Alduntia vidua quae fuit uxor Joannis Rodo quondam. 

Blanquina uxor Petri Sant Jordi variopolae.

Bonanata Torrelles uxor Raimundi Torrelles mercatoris. (no significa buena nata, sino bien nacida, como Bonanat, bonis natus)

Blanquina uxor Petri Joannis Sanant Scriptoris.

Eulalia Balestera (Ballestera) uxor Petri Ballester coralarii. 

Elionor uxor Bernardi Janer Variopolae. 

Eulalia Rovira vidua quae fuit uxor quondam Jacobi Rovira aurifabri sive argentarii.

Euphrosina uxor Pauli Canto pictoris.

Elionor uxor Simonis Falco sabonarii.

Euphrosyna domicella uxor Francisci Badia texillarii.

Eulalia domicella filia Benedicti Sancti-Jacobi (Sant o Sent Jaume).

Eulalia Guillelmi Duran merçarii.

Francina uxor Matthei Bellarbre corallariis.

Francina vidua quae fuit uxor Gabrielis Xameno.

Florentina uxor Petri Lodovici Fones (Petrus Lodovicus Funes más arriba) variopolae.

Joanna Cabrit uxor Joannis Cabrit sartoris.

Michaela uxor Lodovici Avinyo merçarii. 

Margarita filia Benedicti Sancti-Jacobi corallarii.

Margarita uxor Benedicti Bellarbre corallarii.

Matiana sponsa Gasparis Berrell filia Gabrielis Salvatoris sartoris.

Mandina vidua mater Joannis Fabra Pertusa. 

Paula Oluja vidua quae fuit uxor Gasparis Oluja quondam.

Sperantia uxor Francisci Salvatoris sartoris.

Serena domicella filia Michaelis Aguilo curritoris auris.

Violans uxor Pauli Aymerich.

Isabel Tamerida vidua quae fuit uxor Baltasaris Tamarit. 

Omnes praedicti sunt neophiti habitatores urbis Barcinonis. 

Sequitur alia publicatio subscriptarum personarum in heretica pravitate deprehensarum et carceri perpetuo condemnatarum pro penitentia que quidem publicatio fuit facta in Ecclesia barcinonensi die scilicet martis primo mensis maii festo apostolorum Philippi et Jacobi anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo secundo (1492) solemnitatibus que ut supra assuetis servatis. 

Imprimis (In primis) memoria teneamus quod mense aprili proxime lapso et hoc Maio mense per omnes terras et dominia Serenissimi domini Ferrandi secundi Regis Castellae Aragonum etc. domini nostri nunc faeliciter regnantis et Granatae regnum dominio suo subigentis quamplurimae praeconizationes de judeorum omnium expulsionibus ab omnibus praedictis terris et dominiis factae fuere dando et assignando eisdem judeis tempus trium mensium quorum ultimus finiet ultimo die julii proximo futuri intra quos sub pena mortis et bonorum omnium amissione ad alia regna et dominia se transferrent. 

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati pro penitentia predicto die festo Sanctorum Phelippi et Jacobi apostolorum sunt hi qui sequuntur numero XXXIX. 

Benedictus Sanctus-Jacobus corallarius. 

Bernardus Campells mercator. 

Jacobus Marc vulgo garbelador de species.

Laurentius Canto texillarius.

Raphael Tranxer textor filius Joannis Tranxer. 

Petrus Rodo alias Çabata variopola. 

Alduntia uxor Gabrielis Puig. 

Blanquina Vilanova vidua quae fuit uxor Ferrari Vilanova quondam. 

Beatrix Boneta uxor Antonii Bonet Regii notarii pro crimine heresi in carceribus detrusi. 

Clara vidua uxor quae fuit Francisci Ferriz quondam medici. 

Elionor uxor Baltasaris Raymat (sale Raimat antes) corallarii.

Francina uxor Francisci Badia texillarii.

Gabriela Cabrida vidua quae fuit uxor Bernardi Cabrit quondam textoris. (Cabrita : esposa, mujer, uxor de Cabrito)

Gratia uxor Pauli Canto turnarii.

Joanna Ferrera vidua quae primo fuit uxor Gabrielis Ballester pictoris et ultimo Petri Ferrer quondam. (ferrer : herrero; inglés farrier, ferrier : el que pone las herraduras a los caballos, el que hierra, herrero, antiguo ferrero; ferrera : herrera)

Violans vidua quae fuit uxor Galcerandi Raymat quondam. 

Angelina domicella filia Joannis Trinxer maioris natu.

Gabriel Vilanova corallarius.

Marquesia domicella filia Bonanati Bernich corallarii. 

Alduncia uxor Bernardi Campells mercatoris.

Angelina uxor Laurentii Canto texillarii.

Euphrosyna uxor Michaelis Aguilo curritoris auris.

Violans uxor Petri Rodo variopolae.

Alduntia uxor Benedicti Sancti-Jacobi corallarii. 

Clara vidua quae fuit uxor Raphaelis Bellarbre quondam. 

Elionor domicella filia Antonii Bonet quondam Serenissimi domini Regis Scribae mandamenti. (scriba de manament del Rey)

Eodem die alia cum sententia. 

Michael Aguilo curritor auris.

Gabriel Portapa textoris.

Franciscus Domenech curritor animalium.

Bonanatus Bernich corallarius.

Joannis Castello curritor auris.

Guillelmus Duran mercator.

Francina de Pau uxor Bernardi de Pau.

Joanna Vilafranca uxor Manuelis Vilafranca.

Eodem die alia cum sententia. 

Elionor uxor Francisci Domenech curritoris. 

Isabel uxor Gabrielis Portapa. 

Joanna uxor Joannis Castello. 

Alduntia Castellona vidua quae fuit uxor Jacobi Castello quondam. 

Clara uxor Bonanati Bernich. 

Omnes supra scripti sunt neophiti degentes Barcinonae. 

Continúa en la sentencia a Benet Garcia