MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.

En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.

3 DE JUNIO.

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo, fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.

Primo fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre lo manament que es stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas vitualles en Barchinona.
Item que les universitats del Principat sien avisades del traure de les banderes de Barchinona e pregats que facen lo semblant es preparen a les armes.
Item que sia trames home propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien mester les sues galeres siu poria fer compte lo Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e entorn de ella.
Item que es faedor de les persones processades haver delinquit contra lo Principat.

Pasadas a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo recibieron en este día.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres processos que ab lo meu haveu trames la hun yo he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per laltra letra feta a XX del present me responeu al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus avise siau molt certs que en tot ço que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en la mia propria stant en sperança ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e treball en que yo soch que la persona e gent son be mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça es arribat en Monço ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los blats stan a la falç e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del marquesat per queus pregam molt affectadament aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e sforç del Principat no li es obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades. E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat que mes nos pot dir sino que quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera en Monço molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.

Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó (Arinyo) y de Luis Benet.

Senyor muy noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar en exe Principado con proposito de tener los braços abiertos adabraçar e perdonar todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e a vos assaz provechosa. Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros amigos desto sean certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret (Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma muller be podeu confiar etc.

Senyora molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S. certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab lo castella Damposta per lur virtut me volgueren exir a reebre. E axi ani decontinent a besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat incontinent sens aturar en ciutat en aquestos senyors los quals ab gran desig me speraven ab los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans sper se reduira al servey del Senyor Rey e amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que entre los menuts e ciutadans e los quey son per les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant nosaltres som de parer que les sises sien del tot relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo vullam servir contrals rebelles de Cathalunya e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de França li deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta raho yo he scrit al senyor de Selga que sino dellibera reduir al servir del Senyor Rey que encontinent sia aqui secretament e faça vendicio ab hun notari de Arago de Selga a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car si aço differeix fer pos dubte noy veja senyor que li pesara. Per merce encontinent reebuda la letra ab la present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los castells de la terra se proveesquen es guarden per forma que exos senyors de cathalans delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman Troncedo per quant sint entenen en furtarlo. Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus nos ajut e prest me disponre esser ab vos e manarme lo que servey vos sia. De Quadret a XVII de maig.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. De les coses que occorren a present ja per lo honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo archebisbe de Çaragoça es ja arribat a Monço e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem volgut avisar ab creença per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix desenganant los del gran perill de destruccio en ques metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat. Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car gran part dels fets se guanyen es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco hauria ofert al Senyor Rey valença e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs del Marquesat e sa mare que es a present en Camarasa repare e obre les forçes quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les primeres letres de empre per cort de la ciutat. Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem sentiment los prohibeix de venir encara que sien requests. Encara per queus era reportat que a una barcha de Pomar que es en lo riu de Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre que sien levades e axi no romandra pas en tot Segre avinent sino en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e encarregam que en tot lo queus hauran necessari per endresça (se lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça) de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler. Les noves de França e les altres de part de ça se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres per lo honorable religios frare Luis de Castellvi del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en cosa jutgada frare Pere de Biure olim comanador de la comanda de Tortosa per sos demerits sia stat declarat inobedient e rebelle e privat del habit e de la dita comanda la qual sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del braç seccular per la qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes vegades e per gran temps diu haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just sia donat ço que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de justicia expedita car ultra que fareu lo degut encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e negocis tochants gran interes e util de aquest Principat trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau propici e donant li creença feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram car ultra que fareu lo degut com a vertader cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com a vertader cathala alre nos pegues creure encara vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia. Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos dispongau a totes coses que seran delliberades per los pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de França e daltres parts qui cominen entrar per damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure del qual vos sou castella no sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia sua e de aquella vila. Per ço vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables a savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la gent a Munço e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer certificant vos que vuy comence exir la gent per fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera fesseu sforç de la mes gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta no li podem scriure e prenga la present com a sua. De aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres persones molt cuytadament trameses som certificats que gent darmes es ja arribada en Monço e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en la triga. Pregam vos per ço e encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com a sua car som certs ell ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

FIN DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Después de ocuparse de varios asuntos secundarios, se hicieron algunas proposiciones, acerca de las cuales hubo discordancia de pareceres; y pasadas a votación, se deliberó conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix primo al fet de les supplicacions donades per lo fet de la Senyora Princesa de Navarra sia remes a tres persones qui vegen e apunten que es de fer et ferant.
Item que com lo comte de Modica sera aci amenat segons es deliberat que sia mes en la preso comuna ab libertat empero que puixa anar liberament per tota la preso tractat reverentment.
Item que la ciutat de Tortosa prenga a mans sues la casa de la Comanda de Sant Johan per sguard de les fahenes concorrents al Principat e que la ciutat hi mete persones per custodia de aquella trahentne la gent que dins aquella es e que pus la ciutat demane esser li dat un capita per custodia sua es de parer si a la dita ciutat plaura que sia capita frare Luis de Castellvi sens empero despeses del General.

Fueron elejidos después, para ocuparse del asunto de la Princesa de Navarra, el abad de San Benito, Pedro Desplugues y Antonio Pujades.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell General de la ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Entes habem (primera vez que se encuentra con b; habemos; por supuesto, Pompeyo Fabra no elegiría este habem con b porque se parece demasiado al castellano antiguo habemos, hemos entendido) e per moltes vies som certificats que en aquexa ciutat deu venir gent darmes ab cominacio de fer dan en aquest Principat. E jatsie la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam empero per nostre descarrech vos volem notificar. Significants vos que si per aqueixa ciutat la gent ere receptada nosaltres e aquest Principat ne hauriem lo sentiment ques mereix. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar sou cathalans e quina nota carrech e dan vos starien preparats si a res qui fos contra lo dit Principat donaveu loch. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nostre studi es tota via entendre en la conservacio tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem largament e particular vos avise lo honorable compaher e sindich vostre mossen Johan Agullo. E per que havem sentiments gent darmes deu venir a la ciutat de Balaguer vos certificam scrivim als pahers e concell general de la dita ciutat una letra translat de la qual es interclus en la present per vostre avis e per ajudar vos ne en tot benefici que fer puxau en les cosas de que scrivim. Data en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables y savis senyors los jurats e concell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per home propri a nosaltres cuytadament trames per los honorables consols de Perpinya e encara per moltes altres vies som certificats que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats fins en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya e que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo Rey de França los se haja pendre. No resmenys per letres e altrament havem avis que lo dit Senyor Rey se prepare ab potencia entrar en aquest Principat e ques fan empres per alguns barons de Arago e de Valencia ab expresses promesses e ofertes que lo Senyor Rey los dona de bona guerra persones e bens de cathalans e les viles e terres e lochs a sacco les quals noves son axi doloroses e amargoses que mes dir nos pot per esser axi seduida la Majestat reyal per males e perverses persones no zelants la honor divina lo servey de la sua Altesa ne en la conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. O cosa de grandissima admiracio o cosa de profundissima congoixa o passio o cosa de gran conturbacio en los enteniments o coratges dels cathalans car may fou vist Reys Darago ne comtes de Barchinona haver desemparats venuts o alienats sos vassalls ne dats a sacco (con lo que dan por saco los catalanes desde siglos ha) e de bona guerra. E volerse començar en los cathalans qui tant han ampliada la reyal corona e son fundament de la fidelitat e tants serveys han fets als lllustrissimos Reys de gloriosa memoria e assenyaladament al Senyor Rey benaventuradament regnant.
Es cosa de grandissima contristacio en respecte de voler esser axi tractats. Mas a Deu no placia consenten los cathalans a tals pacte e coses que son dites ne placia a Deu tal fahena sia solament scoltada. Car ells conservacio e no destruccio del stat reyal desigen ab observança de llur lleys e libertats (por qué se encuentra en todos estos textos leys, libertats, y ahora lleys, pero libertats, y no llibertats, para ahorrar tinta ya que son cathalans?). Tota altra senyoria abominen e sol lo pensar esser transportats tots o part en altra domini (del rey de Aragón al de Francia? Pero si ya fuistes francos o franceses en el pasado.) en alguna desesperacio los constitueix. E si per metrels spant a les coses demunt dites son en sola fama reduides aquells qui tal pensament han hagut cogitar los cathalans no esser de natura de les granotes (ranes; ranas; Kröte, Kröten en alemán, o godo) qui a pocha remor lançen en les profunditats de les aygues ne de lebres (buscad la canción occitana: ai vist lo lop, le rainard, la lebre) qui fugen per sols crits de infants cogitar deurien quals son los cathalans qual raho han dada de llurs persones e de lurs fets e actes e qual causa justissima prossegueixen a lahor de Deu servey de la Majestat reyal conservacio de les libertats repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Ferma sperança tenen los cathalans que ab la ajuda de Deu e de mossen Sant Jordi e de tots los benaventurats Sants e del glorios Carles ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran fins a la mort ab la observança de les dites libertats. Ara poden veure e sentir vostres savieses senyors molt honorables ço que per altres letres vos havem scrit ço es a quina fi se tirave e tire per les coses de queus havem avisats. Notificant vos adonchs aquelles e la nostra voluntat e intencio inconmutables pregam exortam e incitam vostres coratges se scalfen en aquella naturalesa unitat ardiment e animositat que los cathalans han acustumat en lahor de nostre Senyor Deu defensio de les persones e bens de la reyal corona e de les libertats del dit Principat lo qual es hu dels precipuus membres de aquella. Certificants vos nosaltres per lo carrech que tenim no entenem fallir en les coses que prosseguim ne dubtarem exposar les persones e despendre los bens del General e nostres propris en obviar e defendre que res de aquest Principat sia a sacco donat venut empenyorat o alienat ne algu maltractat ne les libertats perdudes en tant gran deservici de la Majestat reyal e destruccio perpetual del dit Principat. E sia lo bon Jhesus proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXVI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fue enviada copia de la que precede a todas las universidades y concejos del Principado, a las cuales, en casos análogos, se había también escrito.
El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus dar los fe e creensa (suelen escribir creença, pero la ç, s como en forsa o força, ss como en dreçada dressada se pronuncian igual, Çaragoça, Saragossa, &c) com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Al molt reverend egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Apres hagui scrit vench hun correu que havia trames a Sent Feliu per que yo sabi que de la nau del Senyor Rey se treyen (se traien, traíen) les armes en portaven a Gerona fiu una letra als jurats della de part de vosaltres mossenyors que com jo (encontramos yo, jo en varios textos) hagues sabut que de aqueixa nau se traguessen moltes armes contral General e la ciutat de Barchinona que decontinent les deguessen detenir e no les leixassen traure ne portar si eren tretes e los dits jurats no han volgut res detenir si be en la letra yols dehia que per res no les leixassen moure si nons desijaven haver per enemichs e no eren tant poques que no fossen segons so informat mes de trenta carregues hon havia mes de quarante caxes de passadors moltes cuyrasses (corazas) moltes ballestes lançes largues e dardam moltes spinguardes bombardes e polvora prou. Tramet vos la letra dels jurats ab la present e no mes. De Hostalrich a XXV de maig any Mil CCCC sexanta dos. Lo portador vos informara del fet de Sant Feliu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Sigue la carta inclusa, a que la anterior se refiere.

Al molt magnifich mossenyer mossen Pere de Belloch loctinent de capita del Principat de Cathalunya.
Molt magnifich mossenyer. La present hora que son sis hores de mati per home propri vostre havem rebuda una vostra letra la sustancia de la qual es aquesta que armes no fossen ne ho permetessen de una nau segons en la dita vostra letra vos nos referim e es contengut. E es axi que responent molt magnifich mossenyor a vostra letra es veritat que gran temps ha que en lo port de aquesta vila ha una nau grossa appellada nau de Castella mar la qual dita nau es del Senyor Rey en la qual nau havia gran municio de armes per quant era anada armada e la Senyora Reyna ha trames aci lo sotzveguer de Gerona ab molts animals e ensembles de la dita Senyora qui sen portaven part de les dites armes axi com son bombardes colobrines polvora pavesos lançes cuyrasses e altres armes ço es ballesters e passadors e altres e apres ir demati fon aci tornat lo sotzveguer ja dit e per part de la dita Senyora Reyna qui sen ha fetes portar compreses algunes que vuy demati sen han portades totes les armes qui eren en la dita nau exceptat una bombarde la pus grossa qui hi ere e per quant la dita nau era del Senyor Rey e los oficials staven a peticio del dit Senyor Rey ells han liurades les dites armes sens sabuda nostra neus ben som empatxats axi com aquelles qui eren del dit Senyor Rey. E altres coses molt magnifich mossenyor no sich ha innovades. E sia molt magnifich mossenyor lo Sant Sperit guasda vostra. De Sant Feliu de Guixols a XXV de maig entre sis e set hores abans de mig jorn. - A vostra honor apparellats los jurats de Sant Feliu de Guixols.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Dissapte vos trameti hun correu a qui dihen Martorell ni per aqueix ni per altre no he haguda resposta e apres vos ne trameti ahir dos e no he cobrat res. Encara stich ab bascha que no sien presos. Per tant mossenyors he deliberat trametreus aquest e tants fins me trametau resposta car la necessitat ho aporta. Nosaltres som ab poques vitualles e tan poques que poch vos ho pensarieu per queus placia decontinent per terra hajam alguna quantitat de forment que los jurats de si laseguraran e axi mateix lo que devia venir per mar e mes avant quens trametau passadors e polvora de spinguardes e de bombarda. Den Verntallat es en Arropit fas fort aqui en hun pas ab bombardes e pallissada. Ades es ab cinch cents ades ab DCCC ades Mil ades CCCC que ara per lo sou se aplaguen e stan mes aplegat que no solien es veritat que si les remençes se cridaven crech jo perdria la mes part de la gent que vuy que es mercat de si hic havien venguts molts pagesos per saber que era jols he dit lo que ma paragut per contentar lo molt hi va que la cosa se faça que dihen que si es fet que tots volen morir ab nosaltres. Placiaus voler ho strenyer e no mes. De Hostalrich a XXV de maig. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certifich vostres grans reverencies com disapte prop passat que comptavem XXII del present rebi de la molt alta Senyora Reyna una letra closa data en Gerona a Xllll del dit mes ab dues crides dins aquella incluses manant a mi a pena de deu milia florins e privacio del ofici que aquelles ab veus de publica crida fes publicar. E aquells observas e fes tenir e observar. E per quant he prestat sagrament e homenatge en poder vostre de no exequtar algunes provisions sens consulta vostra consulte ab la present vostres reverencies de les dites coses a les quals tramet trellat de la dita letra e de les dites crides supplicant vos me vullau rescriure prest del que delliberareu e volreu que faça en les cosas dessus dites. E sia mossenyors la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors lo qui es prest a tota vostra ordinacio Guillem Cami (Comi en textos anteriores) veguer de Tortosa.

Siguen las cartas y pregones a que hace referencia la comunicación que antecede.

La Reyna tudriu etc.
Veguer dehim e manam vos quant pres stretament podem a pena de deu milia florins dor Darago e privacio del ofici a vos acomanat que en continent tota dilacio e consulta cessant façats ab veu de crida publicar per los lochs acustumats de vostra jurisdiccio les crides intercluses en la present les quals observeu e façau observar e tenir a tots los de la vostra jurisdiccio de la publicacio de les quals crides nos avisets (occitano) ab vostres letres per nostra deguda informacio. Dada en Gerona a XIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Ara hojats queus fa asaber la molt alta e molt Excellent Senyora la Reyna tudriu del Ilustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles vervessors cavallers e altres donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu (en feudo) que com per conservacio e defencio de les persones de la dita Senyora Reyna e del dit lllustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada voldrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit Senyor
viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseesquen res en feu per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e al dit Illustrissimo Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent e remis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint en feu en tal cars e tan necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Ara ojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes lo que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequcio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del Ilustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

La Reyna tudriu etc.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Pervengut a noticia nostra com en la vila de Perpinya e comdats de Rossello e de Cerdanya sotz color de cert fictament e dolosa concebut avis sa Senyoria sembrada fama que la Majestat del dit Senyor Rey hauria feta liga o aliança ab lo Illustrissimo Rey de França daria sacors a la dita Majestat de DC lançes e dos milia archers pera quatre mesos e lo dit senyor Rey li hauria promes donar possessio dels dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins li fossen restituits los dits trecents milia scuts. E essent certa axi per los capitols de la dita liga per lo dit Senyor autenticament a nos tramesos com en altra manera que jatsia la dita liga sia stada fermada entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de França aquella se ha en altra forma que per la dita fama es fingit e simulat e sens derogacio o detriment algu no solament dels dits Principat e comdats e poblats en aquells mas encara de tots los regnes e terres del dit Senyor havem scrit als amats e feels del dit Senyor e nostres los consols e concell de la vila de Perpinya per remoure aquelles de qualsevol sinistre pensament que per raho de la dita dolosa e ficta fama en ells pogues recaure sotz la forma en la copia dins la present interclusa contenguda. E perque pora esser que tal forma se fos stesa o stengues en aqueixa ciutat havem deliberat per ço trametreus la dita copia e encara copia dels dits capitols de la dita liga. La qual aximateix sera ab la present per ço que pervenint a hoyda de vosaltres tal fama a aquella no sia atribuida fe. Dada en Gerona a XXIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna etc.

La Reyna tudriu etc.
Consols e prohomens be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En aqueixa vila de Perpinya e comdats de Rossello o de Cerdanya se seria semblada fama segons hauriem entes sotz color de cert ficte e dolosament concebut avis que la Majestat del Senyor Rey hauria feta aliança ab lo Illustrissimo Rey de França contra aquest Principat de Cathalunya e que per aquesta raho lo dit Rey de França daria secors a la dita Majestat de DC lances e II mil archers pera quatre mesos e lo dit Senyor Rey li hauria promes donar per sessio de aqueix dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins que per lo dit Senyor li fossen restituits CCC mil scuts la qual cosa hauria aportat a vosaltres e els seus pobles de la dita vila no solament admiracio mes encara algun aterriment e desconfiança del dit Senyor. E perque no voldriem que ab aquesta tal illusio diabolica vosaltres e los dits pobles subdits e vassalls del dit Senyor Rey e nostres fossets constituhits en algun sinistre pensament ne recaygues en vosaltres algun desconort e descontentacio del dit Senyor la intencio del qual es stada e es ab molta clemencia e humanitat tractar a vosaltres e a tots sos pobles vos volem dir e avisar de la veritat com passa sens fictio. Veritat es donchs que la dita Majestat ha fermada aliança ab lo dit Illustrissimo Rey de França e aquell al qual lo dit Senyor Rey ha feta consemblant oferta li ha ofert valer contra qualsevulla reys potencies e persones segons que en los capitols de la concordia entre ells feta copia de la qual auctenticada per Nanthoni Noguares prothonotari del dit Senyor Rey vos havem ja tramesa per En Miquel de Luppia donzell porets pus larch haver vist. E creem certament que lo dit Rey de França observant la sua fe reyal e en altra manera no defalliria en valer e ajudar tota hora que necessari sera ne per lo dit Senyor ne sera emprat a la Majestat sua e per ferli la dita valença e ajuda no dubtara exposar les persones sua e de sos magnats e tota aquella potencia quey sera mester. E poria esser que lo dit Rey de França sentint los moviments quis fan de present (desde hace muchos meses estáis haciendo el gilipollas, lo que sois, vamos) en aquest Principat no sperada del dit Senyor Rey requesta per la honor sua se prepar a fer complir lo que ab la dita liga ha ofert al dit Senyor. Empero maravellam nos que en lo pensament de vosaltres puixa recaure o haja recaygut que lo dit Senyor per qualsevulla necessitat en que fos possat de tal joyell com son aqueix comdats e tant precipuu marlet de la sua corona se volgue desexir ne per via de empenyorament ne en altra manera transferir en altre Rey o potencia majorment que no ignora la dita Majestat ne nosaltres que per lo uniment de aqueixs comdats ab los altres seus regnes e terres e axi ab la reyal corona e jurament per raho de aço e en altra manera per lo dit Senyor prestat tal alienacio o empenyorament fer nos poria. Certament nos deu creure e axi ho podets haver per cert ço es que james lo dit Senyor a tanta derogacio e ignominia sua no daria loch car vertaderament ignominiosa cosa es a Rey Princep e Senyor que per diners ne valua del mon volgues alienar los marlets de la sua corona e tal majorment com aqueix es qui com fos alienat quant dan portaria al dit Senyor e aquest seu Principat lo qual ell sencerament ama e encara a tots sos regnes e terres vosaltres mateixs ho podets compendre. E per ço no dubtam afermar vos ab interposicio encara de jurament solemne que lo fet de la dita concordia o aliança no passa sino per la forma que dit havem e que del pacte o possessio de aqueixos comdats no solament no es stat contractat mes encara haguda mencio alguna en la dita concordia o aliança o en altra manera. E si a les fames o coses en lo passat durants aquests trantolls compostes ab persuasions e intencions no rectes mes per revocar de la vera amor que tenen vers lo dit Senyor los seus pobles e sostenir aquells en unitat se volra per vosaltres attendre axi com creem farets veurets clarament a quina fi tals fames e fictions se sembren e que axi com aquelles en lo passat han freturejat de veritat axi e molt mes ne fretureja aquesta e ja havem alguns sentiments quines persones e quals a sembrar aquesta diabolica fama se son dispostes e han donat causa per que donant fi a aquestes coses com siam certa vosaltres esser persones tals que sabrets la veritat de aço be compendre vos pregam e encarregam affectuosament que a tot conflicta fama e dolosament concebuda no vullats dar o atribuir fe segons que creem indubitadament farets ans vullats reposar e repellir del cap dels pobles la dita fama havent aquella per falsa e simulada com vertaderament es. E per tant totes aquestes coses en deguda consideracio vos dispongats e metats en obra fer coses que sien a honor de Deu servey del dit Senyor Rey e benefici e repos de la patria e apartar de vosaltres aquestes tumultuacions e vullats star reposats e ab ferma confiança que si james aqueixa vila e pobles de aquella e de tots aqueixos comdats son stats ben tractats per lo dit Senyor ne encara per los altres Reys passats de gloriosa memoria axi be e molt millor serets e seran tractats per lo dit Senyor e per nos e sobre aço vejats vosaltres quina forma de seguretat de nos en persona del dit Senyor volets que tota aquella vos donarem liberament encara que nostra persona hi fos necessaria e sobre nostra fe e paraula reyal que de present vos donam de aço porets star segurs. O Deus e quis pot persuadir ne metre en pensament que lo Senyor Rey qui fins aci ab molta humanitat ses hagut e per la defencio fama e honor de seus pobles no dubtaria mil vegades exposar la persona e stat seus vulla posar en perdicio e destruir aquells. Creem que nostre Senyor Deus qui es scrutador dels coratges e sab la verdadera e certa intencio del dit Senyor no permetra les penses dels seus pobles e vassalls se vullen axi alienar e desconfortar de aquell ans ab amor lo reebran e amaran axi be e millor que james han fet per molt que males penses vullen obrar. Dada en Gerona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Los señores Diputados mandaron despachar en este día la siguiente carta e instrucciones.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable micer Johan Vello havem rebuda vostra letra e oida la creença en virtut de aquella explicada ab molta pertinencia nos ha solicitats de les coses de que haviem carrech. Venints a la resposta certificam vostres savieses nosaltres havem provehit en lo fet dels quatre homens afegits a la custodia del castell Demposta e el fet del bescuyt e de les bombardes e colobrines e ja navem scrit al diputat local. Quant es al fet de la casa de la Comanda de sent Johan deliberacio precedent es nostre parer attesa la concurrencia del temps e la sospita que se ha dels qui la tenen deu esser per vosaltres presa a mans de la ciutat e expellides les persones qui en la dita casa hi deuen esser meses persones fiables per custodia de aquella. En lo fet del capita que aqueixa ciutat demana deliberacio precedent som de parer si a vosaltres e aqueixa universitat plaura sia capita vostra e de aqueixa ciutat aquell lo dit honorable micer Johan Vello en nom vostre nos ha nomenat co es lo honorable frare Luis de Castellvi qui es home dispost e de molta experiencia en tals coses e actes com vuy concorren sens empero despeses del General. E si sera capita com dit es volem que puixa entrevenir en les inquisicions qui se han a fer contra los qui fan contre la capitulacio vos havem scrit e encara en pendre ensemps ab les persona o persones per aqueixa universitat elegidores totes e sengles persones qui com per causa e occasio de les dites inquisicions se hauran a pendre car nosaltres ab tenor de aquesta en cas que lo dit frare Luis sia capita com dit es la qual volem per son avis li sia mostrada cometem al dit frare Luis ensemps ab los altres dessus dits sobre les dites inquisicions e capcio de persones les veus nostres. Quant al fet de la gent demanada per lo dit micer Vello el present no veem esser expedient deminuir lo general exercit mas siau certs que en cas de necessitat aquest Principat no se oblidara fer lo degut. Totes les coses dessus dites deduhim a vostra noticia pregants e encarregants vos siau vigils e attents a la custodia e conservacio vostres e de aqueixa ciutat e encara del Principat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las instrucciones.

En nom de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge Madona Santa Maria e de mossen Sent Miquel e de mossen Sant Jordi e de tots los sants e santes de Paradis e del benaventurat Carles.
Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallars
capita general del exercit del dit Principat fet per servici de la Majestat reyal conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Primerament lo dit egregi capita ab lo dit exercit tirara la via de Empurda per los camins lochs e parts que li semblara lexant stablida ab tot compliment la vila de Hostalrich la qual vuy en dia sta en mans e poder del dit Principat en la manera que a ell sera vist. E fahent la dita via de Empurda diligentment se entremetra den Verntallat quis diu cap e principal de certs ajusts de gents lo qual ha mes e met lo dit Principat en molta conturbacio e si vist sera al dir egregi capita anar lla on sera lo dit Verntallat e donar sobre ell e lo dit ajust faça ho en la manera que li parra guardant tots temps ab molta providencia lestat seu e del dit exercit.
Item lo dit egregi capita donara tot orde tant com possible li sia en concordar avenir e metre en repos los senyors e o seniors dels pagesos de remença e altres ab los dits pagesos de les diferencies e altercacions qui entre ells son axi per causa o occasio de les remençes e mals usos com per servituts tasques censos e altres coses per manera tot bon repos sia procurat en lo dit Principat a lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell car per los dits respectes entre los altres es fet lo dit exercit e axi ho dira e manifestara lo dit egregi capita en totes parts on sia axi als dits senyors o seniors e als dits pagesos com a totes altres
persones que li sera be vist per que sia manifest que los dits diputats e concell entenen ab summa diligencia en procurar tot bon repos en lo dit Principat.
Item lo dit egregi capita ab gran studi e vigilancia entendra contra totes aquelles persones que han fet o faran contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey atorgada e per la sua Altesa e lo dit Principat fermada e solemnament jurada la observacio e manteniment de la qual es a lahor de nostre Senyor Rey servey dels dits Senyors Rey Senyora Reyna e Illustre Primogenit conservacio repos e tranquillitat e benavenir del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Item lo dit egregi capita per tot son poder tindra en bona pau e confederacio les gents del dit exercit e fara fer la contenta a tot hom e no permetra que fassen injuries o dans a alguns que sien adherents e coajudants al benefici repos e bon stament del dit Principat.
E sera curos e solicit lo dit egregi capita de scriure sovint als dits diputats e concell avisant los de las coses que fara e de les noves que li occorreran e de totes coses que sien a conservacio e benefici del dit exercit e de la cosa publica del dit Principat.
E en virtut de sagrament e homenatge prestats per lo dit egregi capita als dits deputats e concell conve e promet a aquells com a representants lo dit Principat que ell se haura be e leyalment en totes coses dessus dites e ab gran diligencia governara lo dit exercit be e degudament a tota utilitat e honor del dit Principat. E que fara e complira ab efecte per son poder totes coses que li seran comeses e scrites per los dits diputats e concell. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Bernat Çaportella.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la carta que sigue a continuación.

Als molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. Sobre alguns afers los quals son de molta importancia los quals en scrits seria larch de recitar trametem a vosaltres Nanthoni Ferran de aquesta vila largament informat dels dits afers dels quals ab vostres reverencies magnificencies e honorables savieses deu comunicar. Suplicants vos que en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera sobre los dits afers dit e recitat sia per vosaltres dada fe e creença axi com si per nosaltres e concell de aquesta vila era dit e recitat e de voler procehir dar concell e ajuda en los dits afers e en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera dit en tal manera que sia gloria e honor de nostre Senyor servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e indemnitat de aquesta vila e dels poblats en aquella. Oferintse tots temps aquesta vila star a la ordinacio de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Lo dit Anthoni Ferran sen aporta instruccions en scrits dels dits afers los quals suplicam esser per vosaltres legides e vulla lo Sant Sperit illuminar los enteniments de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Scrita en la vila dels Prats del Rey a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. - Los qui stan prests a la ordinacio de vostre concell los jurats prohomens e concell de la vila de Prats.

Los señores Diputados y Consejo mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt noble e magnifich baro don Hugo de Cardona.
Molt noble e magnifich baro. Apart vos scrivim de les noves occorrents. Aquesta es solament per comendar vostra noblesa de la virtuosa sana e ferma intencio que com a vertader cathala haveu mostrades tenir e tenin segons som imformats en totes coses que han respecte a benefici del Principat conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Por ço notificam a vostra noblesa nosaltres haver firmissima voluntat e proposit en son cas e loch esser be recordants de vos e de vostre be obrar com aquell quen sou be merexedor. E si algunes coses per vostra noblesa podem fer som prests a tot lo possible. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió otra igual a la anterior, con la dirección respectiva, a mosen Francisco de Eril, señor de Anglesola.

Als honrats los prohomens de Rupia de Pubel de Foxa de Salra e altres de la vegueria e batlia de Gerona e a quiscuns dells.
Prohomens. Per tant com creem hi trobareu pler vos certificam havem concordats los senyors o seniors dels pagesos de remença ab los pagesos de aquest bisbat e de Osona e alguns de aqueix bisbat de Gerona sobre les diferencies que entre ells eren axi per les remençes e mals usos com per tasques censos e altres servituts e havem provehit que sie publicat a fi que si adheresquen tots aquells qui adherir se volran. E axi sera procurat bon repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal majestat e conservacio de les libertats. Per ço a suplicacio del portador de aquesta vos ne fem lo present avis encarregants vos siau voluntaris en lo repos del dit Principat axi com son stats los dessus dits. E no vullau creure totes fames qui stusiosament se sembren en aqueixes parts per metre divisio entre les gents vullau com a bons cathalans que les libertats sien servades car sens elles aquest Principat no pot star habitat. E hajau a cert que lo dit Principat qui treballa en conservar aquelles e en metre repos en ell sera be recordant daquells qui bona obra hauran feta els defendra de totes congoxes e dans quels volguessen esser fetes. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell llur representans lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Encuéntrase aquí consignado, como, el mismo día, por mandato de los señores Diputados, se publicó en la ciudad de Barcelona, a son de trompetas, el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtud de le comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentinthi la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyorament o alias alguns bens diners libres alberchs censals e altres rendes deutes cartes e altres coses qui sien den Luis Dolibes Jacme Bertran mercader Francesch Matella Gaspar Maymo notaris e Anthoni Bells argenter que aquells en continent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres canonge de Vich Bernat de Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafrancha de Penedes e Anthoni Sans notari entreveninthi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequtada sens alguna merce.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e concell general de la ciutat de Çaragoça.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Creem per letres e per moltes altres vies e formes vostres magnificencies e savieses seran stades plenament informades com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles fill primogenit seu aquest Principal en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insiste e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma usatges de Barchinona constitucions leys usos e pratiques de aquell tro a perfeta liberacio del dit Senyor Primogenit fahent e proseguint los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerogativa de grau devingues en la successio apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels dits usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extractio del dit benaventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eran stats infringits lasos e prejudicats. E com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fou per moltes vies e maneras sabut que alguns dels consellers e altres qui circa del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament a respecte del dit glorios Primogenit mes encara de aquest dit Principat. Per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit benaventurat Primogenit no
pogues a induccio de males persones incidir algun altre cars e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordonar les coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Altesa per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada en e ab la qual lo dit Senyor Rey ha comendats molt los cathalans com a fidelissimos de totes les coses dessus dites confessant aquelles esser degudament e pertinent fetes. Deuen mes avant haver sabut vostres savieses com apres que fou plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles hora per hora inseguints la dita innata e intacta fidelitat e per observancia de la dita capitulacio per los embaxadors del dit Principat fou per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametre axi com de fet cotinuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la pocha edat del dit Illustre don Ferrando fou admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya. Creents nosaltres que aquest Principat representam tota via que observantse la dita capitulacio la qual a molta gracia benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes ere religar e en maxima amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos Reys e Comtes de Barchinona passats no han duptar exposar persones e bens en ampliar exalsar e conservar la sua reyal corona e fer molts altres innumerables serveys specialment al dit senyor Rey benaventuradament regnant quant en prejudici de la sua Altesa se treballava en fer jurar per Primogenit lo ne del Serenissimo de inmortal memoria Rey don Alfonso hoc e no essent lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la capitulacio predita ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades CC Mil lliures barchinoneses. Totes aquestes coses a vostres magnificencies e savieses havem volgut sucintament rememorar per que puixen sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les coses dessus dites e encara en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduida e mal concellada salva humil reverencia de la sua Altesa per persones no zelants lo servici del dit Senyor Rey e de la sua Altesa e del dit lllustre Primogenit e lo repos de aquest Principat nos ha volgut impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa nosaltres no haver potestat de fer les coses devall narrades. E per que a tot lo mon sien notories nostres actes e vist quant degudament e regulada havem provehit a les coses de que carrech nos vol esser impingit certificam vostres magnificencies e savieses que per manament de la dita Senyora Reyna mossen Johan de Copons cavaller sots color de paraules per ell segons ere afermat proferides de les quals precehia certa inquisicio fou pres en aquesta ciutat no contrestant fos plenament guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del Principat no comporten e axi fon aportat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. De continent nosaltres per observança de les leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam molt humilment la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo magnifich vicicanceller qui ha carrech de administrar justicia e los veladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e tractar aquell com a cavaller juxta les dites leys usos e pratichas fahent li donar la demanda e publicar la enquesta segons ferse devia. Allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque (nunque, nuncha, nunca) se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat circa tres mesos en gran violacio e prejudici dels dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques. E qui pus greu es constituit per malaltia en larticle de la mort no li ere permes intrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio les quals coses encara que fos en terra de infels negades no li foren. Atteses adonchs totes les dites coses nosaltres qui ja haviem per cert aquelles esser expressament contra la dita capitulacio de la qual som mantenidors e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanciller e zeladors no en derogacio o vilipendi de les regalies jurisdiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço que ab la dita capitulacio nos es atorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vagueria aquesta ciutat que tragues de la preso lo dit mossen Johan de Copons e axi fou fet jatsie la hora fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat foren presos alguns dels devall nomenats delats de haver tractada ensemps ab altres la dampnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio devall scrites per la qual raho instant la dita ciutat ere iniciada e se continuave inquisicio entrevenint lo dit regent la vagueria de Barchinona contra los dessus dits. Los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys ere stat concellat e request per los honorables concellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliures de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero regent la vagueria infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica ere constituida per tant greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a les deu hores de nit deliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos ocultada de les dites coses axi detestables. Les quals de directo son contra la dita capitulacio. On com a nostra oyda pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit regent la vegueria qui de totes les dites coses ere plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit regent la vagueria no ab tumult de gent salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna ans pertinentment e deguda e en cars permes. Es stat plasent a nostre Senyor Deu qui no vol la cosa publica perescha que per proces e confesions propris dels dessus dits delats qui apres mirablement foren represes e encara de altres devall nomenats no violentes ans liberes ha constat e consta plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors concelladors e coadjutors de la dita orrendissima conspiracio tumult o sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat ab potencia per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanciller stigues en la audiencia
acompanyat de gent armada. E com fos presa la gent aquella fos remesa al dit vicicanciller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell et e del concell de la dita ciutat. E que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres convenim treballants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los que be li vingues e quen fes a sa voluntat totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostra lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia com dit es entras e que la dita capitulacio fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e mudat lo regiment e daqui avant faes ço que plasent fos a sa Altesa per les quals coses tractades qui no son enormes ans enormissimas no cruels ans crudelissimas e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten spant a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat de la dita capitulacio et alias ha convengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequtar axi com de fet havem exequtades les persones dels honorables mossen Francesch Pallares qui ere hu dels consellers daquesta ciutat mossen Pere dez Torrent hu de nostre consell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio ere acomanada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila ciutadans Marti Solçina mostaçaf e Jacme Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Sardenya lo honorable Narnau Squerit ciutada Pere Comes e Anthoni Abello habitadors de aquesta ciutat. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalats en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e desolacio qui de llur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a deslibertar perpetualment aquesta terra. La qual per sa sterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. Si pensau senyor de molta saviesa fer un tal moviment tumult e acte com ere tractat quin avalot paria e quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e les libertats de aquell destrouides no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no seria. E per ço ragraciam a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciam com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciam com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciam com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciam tanta amor e gracia que als cathalans ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Karles de sancta recordacio fill primogenit del dit Excelentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats a congoixes es constituit. Si aquestes coses senyors de molta providencia part sien plasents e dignes de comport pensen vostres savieses pensen encara mes quals fan mes lo servey del Senyor Rey e nosaltres qui com a representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat totes nostres forçes e studi metem en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e procurar repos en lo dit Principat e aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalants treballen en destroir la dita cosa publica e les libertats de aquella de la qual lo Senyor Rey es cap e metre en conturbacio e congoixes lo dit Principat qui es hu dels precipuos membres de la reyal corona. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre concell no semblave prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diverses consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio a la facultad en e ab aquella atorgada. E finalment fetes deça e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo consell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e delliberat la dita facultat de inquirir esser atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne temor segons appar en los quals quescu dels votants ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupar la jurisdiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella. E los consellers e altres qui per llur poder nos volen impingir carrech segons demunt es dit de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e nos oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor do nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos benefici e tranquillitat del dit Principat. Com certament cregam la Excellencia de la Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada crrrech algu nuns donarie sino concellada e seduida sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants lo honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Es mes avant veritat que stant encara la dita Senyora Reyna en aquesta ciutat fou fet cert moviment de pagesos dits de remença en les parts Dempurda fahents molts desordens contra llurs senyors e altres no solament en no voler pagar censos servituts e altres drets a que son tenguts ans encara insults resistencies e desobediencies molt desonestes. E per quant de la dita Senyora Reyna a suplicacio nostra fou manada letra e provisio havent que los dits pagesos pagassen e cessasen de tots ajusts e moviments illicits e aquella ells obtemperar no volgueren en gran neclecte de la dignitat reyal ans la vila de Santa Pau assetiaren e per alguns dies combateren volents la entrar e apres hostilment anaren a la vila de Besalu la qual los fon be defesa. Per ço nosaltres volents per nostre poder fer lo quins paria e par servici del dit Senyor Rey e ropos de aquest Principat fem deliberacio entreveninthi aquesta ciutat que fos feta gent a cavall e de peu per asistir que los manaments reginals fosen obtemperats e axi per nostra embaxada ho denunciam a la dita Senyora Reyna creents ferlin acceptissimo servey.
La qual ab ses acustumades humanissimas parales nos dix que sa Excellencia provehiria en reposar les dites coses per altres vies. En apres per la ciutat de Gerona e per la dita vila de Besalo e per los staments ecclesiastich e militar e altres del bisbat de Gerona axi ab missatgerias com ab letres fou feta gran instancia e requestes a nosaltres volguessem entendre en lo repos del dit Principat per tant com los fets dels dits pagesos augmentaven les quals coses per nosaltres a la dita Senyora Reyna denunciades la sua Altesa dellibera partir e de fet parti transferintse a la ciutat de Gerona per causa de les dites coses los dits empero pagesos induits e moguts per algunes persones continuants llurs ajusts e anadits mal a mals prengueren certs gentils homens e robaren cases e bens de aquells. E per ço nosaltres instats e requests com dit es delliberam traure e de fet traguem les banderes reyal e del General creents ferne assenyalat e accepte servey a la dita Senyora Reyna los quals apres pochs dies nos scrivi cessassem de exequtar nostres deliberacions com sa Excellencia hagues reposats e fets desajustar los dits pagesos no passaren empero molts dies gran clamor fou fet a nosaltres per quant los dits pagesos havien entrat lo castell de un cavaller e aquell molt vergonyosament pres ligat e (mal) tractat la muller qui prenys era afollada los infants despullats e tots sos bens desrobats e partits e fets molts altres detestables actes de gran temeritat ab expresions de moltes enormes e gravissimas paraulas proferides en gran vilipendi e gran neclecte de la dita Senyora Reyna e de la dignitat reyal per los quals actes axi illicits e enormes los quals per la anada de la dita Senyora Reyna no eren diminuits ans en molt major quantitat augmentats. Nosaltres no volents permetre quant en nosaltres sia que aquest Principat vingues en major comocio ans fos comprimida la audacia dels dits pagesos e de altres qui ab gran studi e maneres cauteloses treballen en metre divisions scandols e sedicions en aquell e fer contra la dita capitulacio en gran ofensa de la Majestat divina e del dit Senyor Rey e dan e perturbacio del bo e tranquille stat del dit Principat havem fet exercit de gent a cavall e de peu a efecte de servici de la corona reyal conservacio de les libertats e leys e repos del dit Principat. E axi Deu volent ho monstrara la experiencia no contrestant per alguns occupants se ofici diabolich sie stat dat entendre a la Senyora Reyna lo dit exercit esser stat fet per algun dan o cars faedor en les persones de la sua Excellencia e del lllustre Primogenit lo que tant fort nos agreuge que mes dir nos pot com tal pensament en nosaltres may sie recaygut ne recaura poria ans per defencio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible ere continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. No sia donchs meravella a alguns som impellits en traure banderes e lo dit exercit e altres delliberacions fer en virtut de la dita capitulacio et alias. Car covengut ha e cove axi ferse per obviar a les dites divisions sedicions e scandels e per procurar salut e repos en lo dit Principat e conservar aquell. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o façam ne hajam en voluntat fer novitats e procehiments repugnants al domini e senyoria reyal com no sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat. Mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota via ferho a lahor de nostre Senyor Deu e servey del dit Senyor Rey. E axi ab la ajuda de Deu e de mossen sent Jordi e de tots los benaventurats sants e del glorios Karles sera comprobat. Ara que segons som certificats en la concordia feta entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo lllustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats seus en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son singulars e assenyalats membres del dit Principat e que de present lo dit Senyor Rey li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo dit Rey
de França los se haja pendre car en defendre lo reyal patrimoni e encara les persones e bens dels cathalans qui segons avisos que tenim per alguns son ja partits e dats a sacco conexera tot lo mon de quina unitat virtut ardiment e animositat usaran los cathalans en defendre les persones e bens e en no permetre que res del dit Principat sie venut empenyorat o alienat ne a sacco donat ans aquell defendran fins a la mort per llur dita innata e inviolada fidelitat abominants tota altra senyoria sino la acustumada que Deu
mantenga. E venra e sentira tot lo mon si les fames que en derogacio dels cathalans vanament son stades seminades seran corresponents als fets e efectes. Justissima causa proseguexen los cathalans e nostre Senyor Deu es e sera de llur part e ab la ajuda e endressa sua ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran ab tota integritat no permetant perdre llurs leys e libertats sens les quals viure no desigen e aquesta intencio e firmissimo proposit tenim nosaltres com a representants lo dit Principat ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses damunt dites havem volgut representar a vostres magnificencies e savieses tant per esser de aquelles ab veritat certificades quant per descarrech nostre e si en lo scriure som stas perplixos pregam vos ho prengau ab bona paciencia car tractar alts e ponderosos actes e negocis no porta comoditat lo breu scriure majorment que per vulgars fames molts erros se son causats. E per quant los senyals ques senten es veen prometen moltes tribulacions congoixes e conturbacions les quals a vosaltres no deuen esser occultades per aquella amor e fraternal comunio que sempre es stada entre aquex regne e aquest Principat digna cosa nos (no ens; de nos: mos) ha paregut axi stesament vostres savieses esser certificades de totes les coses fins açi subseguides oferint nos (este nos, incluso con la gramática de Pompeyo Fabra, no pasa a “ens”, otra más de las burradas del químico Pompeyico) promptes a tot lo que sie honor e util de vostre e de aqueix regne. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim. Scrita en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e consell general de la ciutat de Çaragoça.
(Que quede claro: aquex regne : Aragón, Aragó, Arago en estos textos sin tildes, e aquest Principat).

Iguales a la carta que precede, se remitieron otras, con la dirección respectiva, a las municipalidades de todas las capitales correspondientes a cada uno de los reinos, provincias, islas y demás estados de la Corona de Aragón.