Mostrando las entradas para la consulta Anglesola ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Anglesola ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 2 de septiembre de 2021

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Molt honorable mossen. Reebuda havem vostra letra feta a IIII del corrent. Som restats molt contents de la cavalcada que feta haveu e dels V cavallers presos. Certament de vos alre nos spere sino tot bon fruyt e creem nostre Senyor Deu la bona intencio dirigeix vostres actes e dirigira per avant a tots benefici e honor del Principat lo qual no sen oblidara ans vos haura record en loch e temps oportuns. Nosaltres scrivim al capita de la vila e castell de Ponts queus necesiten al castell segons veureu en la letra translat de la qual es interclus en la present. Es necessari attesa la temporada e la potencia dels enemichs manareu los fets saviament remattent ho a vostra bona discrecio. Moltes congoxoses letres havem rebudes del egregi comte de Pallars capita general e dels pahers daqueixa vila de Cervera significants aquella e les encontrades star molt desconfortades e en gran congoxa per no poder venemar (veremar) sembrar e cullir los safrans. Veritat es que molta rao han de star enujosos per segons lus scrivim decontinent hira home ja elegit ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent rocins los quals poran molt fer si saviament son manejats com creem seran. E Deu volent no leguiara sentireu la perfeta curacio dels tots a que ab gran diligencia se treballa per la qual spere succehir honor gloria e premi als qui virtuosament hauran perseverat de la proditoria perdicio de Anglesola e de Çavella. Havem enuig majorment per los blats qui dins eren. Mas com venim a pensar que los enemichs nols serven res quels prometten ans los leven quant han venim a dir que be ho merexen car succeheix los en punicio del peccat per voler oblidar si matexos e la terra e creure als enemichs de aquella. O be deuria esser eximpli a les altres viles castells e lochs de la bona part e porien levar compte que mes valrie ells despenessen ço del lur per discurs de temps que los enemichs levar los la vida honor e bens en un moment. pregam vos conforteu tots aqueixos pobles com loablament haveu acustumat e signantment la dita vila de Cervera de la qual sou capita narrant lus les coses dessus dites e altres queus sera vist per lur consolacio. E del que sentireu avisau nos ab vostres letres. Data en Barchinona a X de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

los pahers, consell, ciutat, Leyda

 

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de V del corrent havem reebuda la qual legida pler e despler ensemps sentit havem. Pler quant toque lo avis de la ruptura del Senyor Rey de Castella ab lo Rey don Johan e corregudes que fa Johan Ferrandis Galindo e altres avisos e gran enuig de la proditoria perdicio de la vila de Anglesola la qual maximament per respecte de les vitualles e bestreta per vosaltres feta en comprar aquelles es de dolre. Som certs la penitencia dels qui liurada la han es stada al continent al dos car los pactes que fets havien nols han servats los enemichs certament. Aquest exemple e molts altres deurien reformar los de bona part en no creure seduccions ne promattences e sperar premi honor e gloria de lur be obrar. Venints a satisfer a les coses altres senyors molt honorables los animos nostros e vostres tiren a aquella fi per la qual curacio eterna e presta ha esser als tots procurada. E per quant en sercar e investigar aquella entenen de present ab gran diligencia e volriem com es be degut satisfessen en los fets qui a letra no es vist deure esser acomenats per la gran pondorositat e arduhitat de aquells. Per ço vindria a nosaltres en gran pler e semble molt necessari donasseu orde algunes persona o persones fossen per vosaltres lo que cumple a be de aqueixa ciutat e del dit Principat car ab lo adjutori divinal entenem tot be e honor per als tots succehira. Certificants vos que no obmattents una cosa per les altres havem elegit home qui tantost partira e hira a Cervera ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent rocins conduhidors sots capitania del egregi comte de Pallars per defensio e conservacio de aqueixa provincia e continuament entenem per altres vies al que es master per relevar aquella de congoxa. Quant es al fet de vitualles com per altres scrit vos havem aquesta ciutat sera
presta subvenir vos ne habundantment. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a X doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

don Hugo Roger comte de Pallars, capita general exercit Cathalunya

 

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Rebudes vostres letres avisatories de la ruptura del S. Rey de Castella ab lo Rey don Johan e corregudes que fa Johan Ferrandez Galindo e proditoria perdicio de la vila de Anglesola totes les quals noves son reformades per letres ir rebudes dels honorables pahers de Leyda e vista la necessitat de aqueixa provincia per los dits e attes bons respectes encontinent havem deliberat scriure als dits pahers de Leyda e de Cervera segons veureu en la copia qui sera dins aquesta. Certificants vostra gran noblesa segons ab dita copia veureu havem elegit home lo qual ten prest pertira ab diners e altres provisions per esser dat sou aqui als cent rocins de que scrit vos havem e aço hajau per cert. Es donchs necessari com ja scrit vos havem no lexeu la vila e que comuniqueu ab los honorables payers del contengut en la dita copia confortant e animant los segons loablament haveu acustumat revocant los pobles de la titubacio en que en que dien stan. Tota via comendant vos dels avisos e del treball que metten en la conservacio de la dita vila e de tota aqueixa comarcha als pobles de la qual vos placia scriure de les dites coses per lur pler e consolacio. La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio. E sie Nostre Senyor Deu proteccio vostra e direccio de les negociacions que proseguim. Data en Barchinona a X de octubre del any Mil CCCCLXIII.
- M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera (cteera).


La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio.



viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, V.

VENEDORS.


VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.


Asso
matex
sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.


Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.


Lo
Venedor
de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona 
columna,
comensa. Item si.


VEGVER,
E VEGVER DE FORA.


La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)


Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.


De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.


Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.


Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.


Lo
Vaguer
ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.


Lo
Vaguer
no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.


Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.


Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy
.


Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.


Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


VSVRES.


Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.


VESINATGE.


Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.


VITVALLES.


Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.


Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.


En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,


comensa.
Pateat manifeste vniversis.


VIA
PUBLICA.


En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.


Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.


VENDES
FETES PER LA CORT.


Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.


Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.


Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera


pagina,
comensa. Nos Petrus.


La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret


perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.


VISALMIRALL.


Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.


Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.


Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha
viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.
)


VASSALLS.


Lo
Señyor Rey
, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)


VSOS.


De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)


VNIVERSISAT.


La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.


La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.


VILES.


Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.


VET
DE BLAT.


Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.


Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.


Los
vsatges
antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte
de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde 
del
libre que per vtilitat.


Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.


VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.


Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.


Los
Vehedors
no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.


Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.


Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.


Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats 
Virreys
de Barcelona
amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.


Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.


Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho
) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, P.

PORYO
de Plasa
mira la Capitulacio y concordia entre la present
Vniversitat, y los Obrers de Santa Eulalia, es en lo extraordinari de
Raphel Mora a 29 Mars 1547.


PORT,
PES.


Que
haiam Port, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos, es en libre den
Sant Pera
en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara
atorgam.


PROCVRADOR
REAL.


Que
lo Procurador Real no sentremeta de alguna cosa, qui pertanga
al Offici de Balle, e Veguer, es en libre den Rossello en cartes 172.
1. pagina. Namfos.


Que
lo Procurador Real, e vn Iurat sien Iutges dels Salaris Immoderats:
en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa.
Nalfonso per la gracia de Deu.


La
Pragmatica de Mosen Huc de Anglesola sobre lo Regiment, en libre de
Corts Generals, cartes 89.


Lo
Procuredor Real de qviça, e Menorca son sots protectio
del Procurador Real de Mallorques e han haver Recors a ell, e de
aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. en la
segona pagina, comensa. Namfos.


Lo
Procurador Real es tingut exir del Regne per donar comptes al
Mestre Racional del Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes
304. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


PESCAR,
PESCADORS, PEXOS.


Cada
vn pot Pescar liberament en la Mar, consta en libre den Sant Pera en
la primera franquesa en la primera carta en lo principi, comensa.
Noverint Vniversi.


Los
Pexos freschs
e salats quis pescan
en la Illa de Mallorques no sian trets fora aquella, es
en libre den Rossello en cartes 369. en la primera pagina, comensa.
Ioannes.


PACIFICAR
MALEFICIS.


Que
totes les coses malfetes se puscan Pacificar per bons
homens e diffinir abans que sia feta clamor a la Cort segons
dispon la franquesa, en libre den Sant Pera I. carta 
2.
columna
sirca la fi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la segona carta en la
primera columna, comensa. In Xpi. nomine. circa la fi de dita
columna.


De
Pacificar Maleficis parla la franquesa en dit libre en cartes 93. en
la 4. columna. Petrus Dei gratia.


De
Pacificar Maleficis de Morts fetes per los catius ad invicem, es en
dit libre en cartes 110. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Maleficis se poden pacificar, ans que sia feta clamor a la Cort, e
parla dels Esclaus, es en libre den Rossello en cartes 299. 2. pagina
comensa. Petrus.


PROVISIO
REAL SOBRE LES MITGES CREVS
de Sant Ioan.


En
libre den Rossello en cartes 436. es la dita Provisio Real, y lo Acte
seu lo llur conservador Renunciant a la causa se aportava.


PRES.


Si
algu sera Pres per algun crim; no sia absolt sens fermansa de star
adret, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la
primera carta circa lo fi de aquella.


Si
algu sera Pres per Malefici ha esser sentenciat dins 30. dies mireu
en dictio maleficis, e sino sera Iutiat sia dat a Manleuta.


Si
algu sera pres, te donar fermansa de la persona mireu en dictio
fermansa.


Pres
per deutes tant de la Vniversitat, com alias, se fa semblant
provisio de aquell que es fa contra los presos per Fiscals, es
en libre den Rossello en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


PACTA
DE QVOTA PARTE.


Que
negun Advocat no puga haver part de la questio que defensara, es en
libre den Sant Pera en la quarta carta en la primera columna,
comensa. Noverint Vniversi.

PORTVPI.
(Portopi, Porto Pi, Portopí)


Lo
dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats es
en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi quod Nos Iacobvs.


PROTESTAR.


En
libre den Rossello en cartes 174. en la segona pagina y ha
Privilegi ques puga protestar al Governador, comensa. Petrus Dei
gracia.


Vide
altre Privilegi en libre den Abello folio 110. pagina segona,
comensa. Nalfonso per la Gracia de Deu, &c.


En
dit libre den Abello en cartes 219. en la segona pagina es que
qualsevol Notari request a de presentar protests tant al
Señyor Virrey com a altres Officials en cert (cett) modo,
comensa. Philippus, &c.


POSSEHIDOR
O PRESCRIPCIO.


Qui
Possehex ab bona fe e Iust titol, cases, o possessions per 10. Añys,
es feta de aquelltal é prescrita ab certes condicions, es en
libre den Sant Pera en la 5. carta en la 
primera
columna, comensa. Noverint
Vniversii.


Que
lo posseidor pacifich per 10. Añys ab Iust titol encara que li
mancan instruments no li pot esser feta demanda per lo Señor
Rey, e altres Officials, mireu en libre den Rossello en cartes 166.
en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



PLASSA, PLASSA DEL MOLL.


De
Plases parla la franquesa. Noverint Vniversi eu libre
den Sant Pera en 14. cartes en la tercera columna.


Que
la plasse del Moll, o Ribera sia de la Vniversitad es
en libre den Rossello en cartes 51. en la segona pagina, comansa.
Sapien Tots.


De
quatre plases fora lo Mur de la Civtat fa mensio la franquesa,
en libre den Rossello en cartes 86. comensa. Sapien Tuyt. Y en libre
nou den Rossello en cartes 32. en la segona pagina.


PES
DE LA FARINA.


Parla
la franquesa del dit pes, a 21. carta del libre den Sant Pera en la
segona columna e en 119. cartes en libre den Rossello en la primera
pagina e en la carta seguent.


PROCVRADOR
FISCAL.


Del
que lo Procurador Fiscal te a fer, e es obligat, es en libre den Sant
Pera a 17. cartes en la primera columna Pateat vniversis.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar, sino les causes Fiscals, es en los
11. 12. capitols de Leyda en dit libre en cartes 95.


Que
lo Procurador Fiscal no puxa appellar de les Sentensies (salto
de página tencies) 
absolutories
en les Causes Criminals en les Civils, se pot appellar, es en dit
libre en cartes 98. en la tercera columna. Nos Ioannes.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencies sino ab
concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal ha esser pagat dels drets Reals, es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina es tingut procurar les
persones miserables.


Lo
Procurador e Advocat Fiscal sens algun Salari, sien tinguts fer part
en los fets Criminals, es en libre den Rossello en cartes 237. en la
segona pagina, comensa. Petrus dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar sino en les causes Fiscals, es en
libre den Rossello en cartes 499. en la primera pagina, comensa en
Nom de Deu sia.


Asso
matex en libre den Sant Pera a 83. cartes en la tercera columna.


PARIATGE.


De
Pariatge se fa mansio a 30. cartes del libre den S.
Pera en la primera columna, comensa. Hoc est translatum, en la 2. 3.
e 4. columna se fa en dits llochs, mensio del Pariage del
Bisbe de Barcelona.


La
Confirmacio del Pariage, es en libre den Rossello en cartes
150. en la segona pagina, comensa. Sapien tots, y en libre nou en
cartes 98.


PARAYRES.


Ordinacions,
e capitols de Parayres que sian Servats, axiu dispon la franquesa, en
libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En
nom de Deu sia.

PENA
DE QVINT.


De
Pena de quint parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 83. en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


De
Pena del Quint parla lo 19. capitol de Leyda en dit libre a
96. cartes en la tercera columna.


Penas
se han de applicar la terse part als murs de la Ciutat, es en
libre den Sant Pera en cartes 121. comensa. Sancius Dei gratia.


PLETS.


Mireu
en Dictio Questions (se lee Qnestions).


PAGESOS,
PART FORANA.


Si
lo Pages se fará Ciutadá hage de estar en casa sua en Ciutat al
menys tres mesos lañy, es en libre den Sant Pera en 94. cartes en la
3. columna. Item que com alguns.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 240. en le segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Asso
matex en vn capitol de Corts Generals en 43. capitols.


Lo
privilegi atorgat a la part Forana sobre lo Bestiar e Vitualles de
aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en libre den Rossello en
cartes 253. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Pagessos han de pagar la mitat del sou pagat a les gents
darmes, e aximatex la mitat daso que per los Embaxadors es
estat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les les
provisions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155. en la I.
pagina, comensa. Alfonsus.


Que
los Pagesos, e altres habitadors en la part forana quant seran citats
per lo Concell, o en altre manera ab llur familia acompañyant los
aportar armes qualsevulla, sens Incorriment de pena alguna, es en
libre den Rossello en cartes 240. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Pages pot esser convingut devant aquell Iutge en la cort del qual se
sera obligat, posat no hage renunciat a son for, en libre den
Sant pera en cartes 32. en la segona columna, comensa. Item si
aliquis forensis.


Lo
Pages obligat ab contracte celebrat en la Ciutat pot alli esser
emparat si sera en aquella atrobat e pot esser devant lo Balle
de la Ciutat conuengut, in libro den Sant Pera en cartes 31. en
segona columna, comensa. Item q aliguis forensis.


Lo
Esclau, o Bestia de Pages obligat pot esser emparada en la Ciutat si
empero hi sera lo Señyor altrament no, les altres coses poden esser
emparades en absencia del Señor


in
predicto loco, comensa. Item si aliquis forensis.


Lo
Pages obligat no pot esser emparat en Ciutat si hi sera per negosis
de la Parroquia; in dicto loco, comensa. Item si aliquis forensis,


PROCVRADORS.


Del
salari dels Procuradors aquell se te demenar ans de la publicacio de
Sentencia si dons nols es promes en carta en lo 9. capitol de Leyda
en libre den Sant Pera en cartes 95.


Procurador
qui no han hoit dret no pot procurar mes de vna
Causa, es en lo 14. capitol de Leida en lo dit libre en cartes
95.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 75. en la segona pagina,
comensa. En Iaume.


Lo
Procurador del Absent de la Illa, es tingut a les despeses in libro
den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item si
aliquis.




PROVISIONS,
PROVISIONS REALS.


Que
totes les provisions Impetrades per la Vniversitat en favor del dit
Regne haudes per privilegis, e per Actes de Corts Generals, es en lo
31. capitol de Leyda en 96. cartes en la quarta columno den
Sant Pera.


Les
Provisions Reals la primera en data sia obeida e laltra apres sin ha,
no: si donchs de la primera no feya mensio, es en libre den Rossello
en cartes 341. en la segona pagina, comensa. Martinus. E de
Provisions Reals mira la franquesa en dit Rossello en cartes 340. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. E en la seguent, comensa.
Nos 
Martinus.



POSSESSIONS ALODIALS,
REALS, E ALTRES.


No
sian transportades les Possessions Alodials en mans Episcopals e
mortes: segons dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
125. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.


De
les Possessions que paguen axi com han acustumat en despeses, es en
libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina.


PROMENS.


Que
los Iuys no muden los promens en libre den S. Pera en cartes 127. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
en les Questions de Balle, e Veguer entrevengan Promens, en
libre de Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa.
Atorgam encara.


En
les questions han entrevenir Promens: mireu en la dictio, questions e
en la dictio Official e Officials e en la dictio Comissaris Reals.


Que
Promens entrevengven en les Sentensies dels Ordinaris, e Delegats, es
en libre dels capitols de Corts Generals en cartas 68. primera pagina
capitol 17.


PERORROSCENTIA.


De
Perorroscencia parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 146. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus (Alfons9).


PARROQVIES.


Les
Parroquies han benefici de restitucio In Intregum (Integrum)
com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Les
Parroquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.


PES
DEL CARBO.


Del
Pes del Carbo parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 181.
en la primera pagina, comensa. Ioannes.


PLASA
DE SANT ANDREV, E DE CORT.


Que
en la Plasa de Sant Andreu se venen algunes coses, mireu en
libre den Rossello en cartes 76. en la segona pagina, comensa en
Iaume.


Del
lloch del Execudor, mira la dictio Execudor.


PASTADOR,
PASTAR.


De
Pastadors, e Bescuyters se parla en libre den Rossello en
cartes 170. y en libre nou en cartes 121. en la segona pagina.
comensa. Namfos.


Que
en Mallorques nos pugan Pastar Pans Privilegiats, revocant totes les
concessions altres sobre asso fetes es en libre den Rossello en
cartes 393. en la segona pagina, 
comensa.
Nos Ioannes.


PES,
E MESVRATGE.


La
Crida com los habitadors son franchs de pes e mesuratge, es en
libre den Rossello en cartes 215. en la segona pagina, comensa. Post
hec veró.


PROCVRADOR
DE POBRES DE CHRIST.


Lo
Procurador de Pobres de Christ es tingut procurar les miserables
presones sens Salari de aquelles, e sia pagat dels drets
Reals, es en libre den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa
Petrus Dei gratia.


De
asso matex parla lo libre den Rossello en cartes 311. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


PROCES.


Si
lo Proces tot es haut per libell, mira la dictio
demanda.


POSADES.


En
la Illa de Mallorques no poden esser forsats de posades, ni
hostalatge, &c. a curials, en libre den Rossello nou en
cartes 381. en la quarta columna, comensa. Pateat Vniversis.


Prohibicio
de treure vitualles ço es forment, y altres coses trobaras en lo
libre extraordinari del Añy M.D.XXIIII. sots a 15. de luny. Y asso
matex en lo libre del Mostassaf a 80. cartes en lo libre quete
lo Mostassaf.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesala sobre el Regiment de Iurats,
y concellers del Regne folio 25. del libre den Abello.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesola sobre la abreviacio dels Plets, y Advocats,
y Iutjes, y Notaris folia 31. pagina segona del libre den
Abello.


Provisio
Real contra franqueses sia nulla folio 135. pagina segona del libre
den Abello.


Provisions
Reals que no venen en forma de Cancilleria nos deuhen posar en
execucio libre de Sant Pera fol. 208.


Policia
se imposa ab decret presidal de 10. Maig 1625. libre de
decrets folio 124. per determinacio de concell a 5. Maig 1625.


Processos
contra ausents uide libre de Determinacio de Concells de 1624. ad
26 fet a 2. 8bre. 1625.


Pendencia,
o malifici se pot apagar antes de dar clam a la Cort en
Rossello nou folio 257.


Privilegi
del Regiment conpren la Ciutat, y part forana en libre den
Abello folio 60. pagina segona.


Privilegi,
y Llibertats del Regne foren confirmats cap. 92. de les corts
de Monso
de 1375. en libre de Corts Generals.


Procurador
Real tenga la Cadana de Portopi condreta tant en
Hyvern, com en Estiu: capitol 49. de les Corts de 1380. en
libre de Corts Generals.


Policia,
y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Real dat en Çaragosa a 4.
9bre 1643. folio 130. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Plets
entre Militars se Notifican de tres en tres dies Carta Real dat en
Madrid a 2. 9bre. 1629. folio 156. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Pares
ni Sogres Iutjes de la Real Audiencia no poden esser Reladors, en
causes en que sos Fills, o Gendres son Advocats, y si habitan
tots en vna casa tampoch no poden votar en ellas; Carta
Real dat en Madrid a 30. Iuriol 1658. folio 164. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.


Part
Forana no deu pagar gastos de perseguir, salaris ni Dietas de
Ministres, ni deu exir a rebre fora les viles a los Iutjes de
Cort: Carta Real dat en Madrid a 10. 9bre 1650.


folio
167. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cubertes de fust.


Proceir
de fet en cosas Criminals no deuhen los SS. Virreys Carta Real
dada en Madrid a 29. Mayg 1653. folio 123. pagina segona del
libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Peticions
dels Magnifichs Iurats no poden dexar de admetrelas los Señors
Virreys: Carta Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 5. del
libre de Cartes Reals de cuberta de plegami. Altre dada en Madrid a
21. Dezembre 1574. folio 19. de dit libre.


Peticions
firmades de sola la part, se han de admetre en causes de Suspites:
(los : estaban después de Carta) Carta Real dat en lisbon
(Lisboa) a 19. 8bre. 1581. folio 31. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Privilegis
del Execudor, y Consols del Mar sien guardats Carta Real dat en
Madrid a 16. luñi 1627. folio 157. del Libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.

Sumari, O.

OFFICIALS.


QVE
no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per
cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o
quatre bons homens.


Asso
matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar
en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del
libre den Sant Pera.


Que
no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer
Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua,
apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.


Que
negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de
falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons
homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la
segona columna den Sanct Pera.


Que
nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa
en la fi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina,
comensa. En Sancho.


Asso
matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la
primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los
officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit
libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.


Que
no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en
cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que
sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina,
comensa. Encara atorgam.


Que
los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex
Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera
columna. Nos Ioannes.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137.
en la primera pagina. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina.


Que
los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e
Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Que
los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant
los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia
difinitiva si seran condemnats:


es
en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.


Que
los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina,
comensa: En Sancho.


Que
nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en
libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden
entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la
primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Los
Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in
locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gracia.


La
Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part
Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.


Revocacio
de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos
Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.


Los
Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en
libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son
tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit
libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.


Los
Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la
cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions
se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Que
los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes
tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina,
comensa. Martinus.


Los
Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no
donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.


Que
los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant
llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica
de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes
99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre
den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei
Gratia.


Que
los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone
ennuals, no se be bien
) e hagen tenir Taula, es en dit libre en
cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.


Los
Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto
crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la
primera columna, comensa. Attendat locumtenens.


Los
Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor
Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes
82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo
Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la
segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.


Los
Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon
vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en
cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.


E
los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats
Catalans, es en lo matex lloch.


Que
lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels
Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant
Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2.
capitol.


Los
Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e
sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis.


Asso
matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Les
causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes
119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es
rotta.


Lo
Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan
sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en
cartes 220. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Lo
Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es
eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio 
Governador.


Los
Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit
libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en
dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos curan de questions
pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina
comensa. Martinus.


Los
Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de
aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa.
Martinus.


Los
Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt
del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens,
concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 
2.
pagina, comensa Martinus.


OBLIGACIO
DE DONES.


La
Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis
hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la
Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en
cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod
Mulieres.


ORDINACIONS
DE LES CORTS, E ALTRES.


De
aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta
columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e
segona.


De
Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.


Ordinacions
nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en
cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in
libro den abello folio 91. Santius.



OFFICIS.


Que
nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los
Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Si
Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres
coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219
en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs
del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la
ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den
Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans,
Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la
seguent. Nos Martinus


De
vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no
sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes
341. segona pagina, comensa. Martinus.


Los
Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins
casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y
de sach folio 44. pagina segona cap. 15.


Incip.
Com per forma del dit Regiment, &c.


Algu
no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de
consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en
cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en
lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet
inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla
de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens
Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch
e pagina.


Impretans
Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a
rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats,
es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.


Observancia
de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna
los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra
1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la
trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Officis
de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab
Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina
segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.


Officis
Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no
hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.


Olis
que se aporten al Banch ni sos preus poden ser
emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.