24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

5 DE NOVIEMBRE.

5 DE NOVIEMBRE.

Se leyó la carta que se hizo en contestación a la que trajo, de parte del rey de Castilla, el alcaide de Molina, y fue aprobada.
Acordáronse, en este día, otras deliberaciones de interés secundario, y entre ellas, que se escribiera la siguiente carta a don Luis Cosco, gobernador de Aragón, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt magnifich mossenyor. Sabut havem la presa feta per los oficials de aqueix comdat ma armada de la vila e castell de la Sguarra qui es del noble don Jofre de Castro Casla de Cervera e los robatoris e dans qui tant per ells quant per gents de mossen Rebolledo e altres son stats fets a la dita vila e a la de Leguarres e la exequcio per vos feta de Pedro de Entremasaguas servidor del dit noble lo qual havem manat ofegar e penjar les quals coses com juxta certa informacio del primer cas rebuda appareguen esser stades fetes e devallar per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets en liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Karlos de sancta recordacio fill Primogenit del Senyor Rey constitueixen aquest Principat en molta congoixa com sien vistes esser contra la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey fermada e jurada. E la dita exequcio per vos feta ve en gran admiracio per quant vostra magnificencia era certa nosaltres de les dites coses haver scrit a la Altesa del dit Senyor Rey del qual tota bona e virtuosa provisio se sperava e per quant haveu axi precipitada la exequcio predita es cregut sou stat induit per ço com lo dit Pedro era stat en lo exercit e havia pres sou de aquest Principat car ab honor parlant per haverlo processat de haver trencada salvaguarda per esser anat segons se diu a hun castell regit per Blasco de Bardaxi per cobrar de les coses robades que li era dit eren alli receptades no era tanta necessitat axi prest exequtar aquell attes que les coses per ell preses son stades restituides la hora que consta no esser de aquelles robades e attes que en lo dit castell e vila de la Sguarra on lo dit Pedro es stat pres lo dit noble don Jofre ha tota jurisdiccio civil e criminal e encara attes que pus en vostres mans era tota hora havieu facultat de exequtarlo si justicie ho exigis e lo dit Senyor Rey no hagues reposades les dites coses les quals com dit es a la sua Altesa eren notificades.
Quant donchs aquestes coses assats voluntariament se arbitre esser seguides e derogar a la dita capitulacio la pratica ho mostra. E perque necessariament cove nosaltres entendre en integracio de la prefata capitulacio vos certificam que si la Excellencia del dit Senyor Rey no provehira com se spera en total repos de les dites coses nosaltres procehirem per observança de la dita capitulacio en dar vos e altres per enemichs o acuydats de aquest Principat e apres enantarem de fet e de justicia segons nos es permes en e per la dita capitulacio la qual per via alguna no permetriam restas lesa o prejudicada com lo jurament per nosaltres prestat e la Majestat del dit Senyor Rey qui sempre per ses letres nos ret attents a la observança de aquella talment nos hi strengueren per servici de la sua Excellencia e repos de aquest Principat que ab dissimulacio passar nos poria. Scrita en Barchinona a cinch de noembre del any Mil CCCCLX hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e lo conçell lo Principat de Cathalunya representants a vostra honor apparellats. - Al molt magnifich mossenyor Luis Cosco governador del regne Darago e assert procurador del comdat de Ribagorça.

El mismo día, se mandó expedir la respuesta a la carta del Rey de Castilla, cuyo contenido es como sigue.

Al Rey de Castella.
Molt alt e molt Excellent Senyor. Una letra de vostra Altesa havem rebuda feta en Madrid (como se ve, no siempre los catalanes escriben Madrit con t final) a XVII del passat e oida la creença en virtut de aquella explicada per lo Alcayt de Molina la qual ha en efecte manifestacio del gran anuig e passio que vostra Celsitud (no siempre t final: Celsitut) ha de la mort del lllustrissimo don Carlos de sancta recordacio fill primogenit del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e voler esser vostra Serenitat certificada de la mort de aquell e desijar haver informacio vertadera dels miracles fets per la divina Majestat per merits del dit Illustrissimo Primogenit e comendacio dels acles fets per los cathalans en liberacio de la persona sua e perseverança de les ofertes per vostra Altesa fetes a nosaltres e aquest Principat en vida del dit Senyor Primogenit e encara nova ratificacio de aquelles on dubtassem esser maltractats per los dits actes. A les quals coses molt Excellent Senyor responents creem fermament la mort del dit Senyor Primogenit esser stada en molt enug a vostra real persona e per quant les virtuts sues e la gran consangoinitat e stret deute e amor que entre vostra Altesa e ell eren vos hi acompanyen. La vida del qual si es stada virtuosissima e singularissima los dits miracles hi fan testimoni la malaltia de la qual naturalment es mort ha presa ab grandissima paciencia e apres la recepcio dels sagraments ecclesiastichs molt devotament e religiosissima com a catolich christia tota via ab son plen seny e ferma paraula ha retuda la anima al universal Creador lo qual per sa infinida omnipotencia decontinent per merits de aquell obra e continuament obre innumerables evidentissimos miracles com es contrets manchos geperuts e debils fer adrets illuminar sechs sorts (sords; sordos) e muts a natura fer oyr e parlar paralitichs sanar e de cranchs polipus trenchadures infladures de coll de cames de ventre o de porcellanes e altres diverses malalties perfectament guarir. Los dits miracles Senyor molt Excellent no poriem a vostra Altesa per letra explicar particularment mas de una gran part delles sen va plenament avisat lo dit Alcayt. Venint a les ofertes Senyor molt alt aquelles summament regraciam a vostra Celsitud e per lo semblant aquest Principat se dispondrie fer tots serveys a aquella acceptes salva empero la fidelitat e honor de nostre Rey e Senyor del qual maltractacio alguna no speram majorment dels dits actes degudament e fidelissima fets dels quals per la sua Majestat som comendats com inseguint lo seu virtuos e real custum no solament los cathalans mas tots vassalls e subdits en special recomendacio amor e gracia tingue. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra lllustrissima Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantingue. Scrita en Barchinona a V de noembre del any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Rey de Castella e de Leo.

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

26 DE OCTUBRE.

26 DE OCTUBRE.

Aprobadas las instrucciones que se habían redactado sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que se habían de entregar por el mensajero que se designase a este objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present ab la qual licenciau nostra embaxada volent e requirent nos que partiam de continent per anar aqui cessant tota consulta prefegint nos VIII jorns al cami per esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Anants donchs quant mes cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de la nostra partida suplicantsla desa bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no fos covinent per aquella hora mas que la sua Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es nostra intencio partir de aci digmenge apres dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem axi empero qui no anem precipitadament com correus ne deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço si la jornada passava al vostre comptar vos havem volgut fer lo present correu per que nous sia admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey sertificada de nostres libertats e privilegis sa acustumada clemencia e humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus preheminents de que son stats insignits altres primogenits e derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors nons semble que al present sia necessari tramettre aqui persona creents tots temps haja loch recorrerem a vostres grans prudencies per defensio de constitucions privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo Sant Carles primogenit
(ya llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix) es confort nostra lo seu gran poder per los grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual letra me pregau vulla star attent o vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat. Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia metre la persona e los bens per les libertats e per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots aquests afes (afers) e de altres tocant en ma casa e informat largament En Vilafreser portador de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes. Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany com be haveu acustumat. E per la present no dich pus sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De Paralade (Peralada) a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses vezcomte de Rocaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.

Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat liurara a la sua Altesa la letra de creença que sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua clemencia assignadora explicara a aquella com los dits diputats e conçell en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab letra e per mija dels embaxadors del dit Principat notificaren los robatoris e dans donats per gents de mossen Rebolledo ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don Jofre de Castro Casla de Cervera ha en Ribargorça los quals robatoris e dans segons informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los malfactors presos per manera que justicia mijançant contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris e altres molts dans hinc inde seguits sien pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt largament son contengudes en la letra de la sua Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant encara que los robatoris e dans dessus dits no aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran credulitat e conformitat lo que apres segons son avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses dients segons als dits diputats e conçell es stat los malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte de aquest Principat per quant no donants laugera creença a paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara derrament (derrerament, darrerament; raderamén; últimamente) som avisats los dits diputats e conçell que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet havien segons son certificats los dits diputats e conçell han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e trencades les portes e robades les cases fins als forrellats los quals ab les preses son stats receptats en hun loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans haver manat a sos vassalls de les dites vilas (vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee las, no les) que acullissen les dites parts els fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules proferides per los dits damnificants mostren haverho fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o conservacio de la qual no entenem flixar a res ne suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi era cascuns del dit Principat tocar poria e de que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los ha encautats esser atents a la observança de la dita capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen porta als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a ells se sguarda proveheixquen en les dites coses talment que los dits diputats no hajen recaure en necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla de fet revocar e per nulla haver la dita letra e manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que de alguns afers seus propris ne de persones particulars no parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio e que fara e exequtara totes coses de que per los dits diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any Mil CCCCLXI.

25 DE OCTUBRE.

25 DE OCTUBRE.

Continuaron ocupándose, en esta sesión, del asunto de mosen Burgués, sin que se tomara definitivamente acuerdo alguno.
Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

A los muy reverendos nobles magnificos e honorables senyores los diputados del General e consello de aquell representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos nobles magnificos e honorables senyores. Ayer viernes recibimos una vuestra letra fecha (hecha) a dos del present la qual vista somos mucho admirados de la información que deziys seyer stada recebida e por aquella constar el noble don Jofre de Castro seyer stado dampnificado por Blascho de Bardaxi y Stevan Dagramunt como capitanes con muchos otros sus complices e sequaces por haver el dicho don Jofre tomado sueldo de los catalanes en los actos de la liberacion del lllustrissimo Senyor don Carlos primogenito de buena memoria y aquesto por quanto somos informados e verdaderament sabemos los homicidios robos e otros danyos que fasta hoy se son seguidos seyer stados fechos por causa e ocasion de la inveterada bandositat que es entra don Phelip e don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo yerno suyo de la otra por causa de la muert perpetrada en la persona de mossen Pero Martinez de Muriello suegro del dito don Jofre. Por la qual bandositat no solament los robos e danyos en vuestra letra recitados mas otros muchos se son fechos e subseguidos entre las partes sobredichasde grand tiempo aqua e antes quel caso de la detencion del dicho lllustrissimo don Carlos primogenito e liberacion se seguisse. E aquesto no es cosa nueva entra aquestas partes car luengament antes seyendo
bandosidades entre los nobles don Joan de Luna e don Lop Eximenez Durrea e los del linatge do Gurrea o Urries o otros muchos del dito regno tales e semblantes cosas se son acostumbradas de fazer en los bienes de los guerreantes e de sos parientes amigos e valedores. Es verdat que veyendo aquesta cort la guerra entre los sobreditos fazer e continuarse desaforadament e de aquella haverse seguido e seguirse de cada dia danyos innumerables a los del regno por diversos instancias han suplicado la Majestat del Senyor Rey y quesiesse (esta y viene del hic latín; hi, hy, también aparece en castellano antiguo) provehir. El qual por su solita clemencia y virtut ha fecho en lo sobredicho las provisiones necessarias quanto bastan los fueros e libertades dequesto regno e ahon continuament su Senyoria emsemble con la cort e la cort por si enviando sus embaixadores e en otras maneras no han cessado ni cessen provehir hi por todos los remedios que de justicia fazer se pueden. Empero senyores por conservar la antiquissima confederacion e amor que aqueste regno con aqueixe Principado siempre ha servado y hovido movidos por vuestras letras havemos de continent suplicado la prefata Majestat que en et cerqua lo por vuestras reverencias noblesas magnificencias e saviesas a su clemencia suplicado e a nosotros intimado hi quisiesse devidament provehir segund los fueros privilegios e libertades de aquesto regno a les quales suplicaciones su clemencia inclinada se ha ofrecido provehir devidament como el caso lo requiere segund encara creyemos por letra de su Altesa vuestras R. N. M. e saviesas mas amplament poran seyer informado * ofreciendo nos en aquesto e otras cosas ad aquellas plazientes e per honra e util de aqueixe Principado fazer con muy buena voluntat todo lo que a nosotros sera possible. E sea en voestra proteccion e guarda la Sancta Trinidat. Dada en la ciudat de Calatayut dius el sillo de la Dipputacion del regno a XVIIII de octubre del anyo mil CCCC sixanta e uno. - Los setanta e dos representantes la cort general del regno de Aragon residentes en la ciudat de Calatayut a voestra honra parellados.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los deputats del General de Catalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per alguns negocis occorrents e necessaris en aquesta universitat aquesta universitat tremet missatger al Senyor Rey lo honorable Nanthoni Fortesa ciutada de aquesta ciutat lo qual es informat a ple de tot lo necessari e ha de esser ab vostres reverencies e senyories. Suplicam vos en tot ço e quant per part de aquesta universitat vos dira e explicara donarli plena fe e creehensa axi propriament com si nosaltres ho dehiem personalment suplicant vos vullats haver aquesta universitat per recomanada axi com indubitadament confiam e havem ferma sperança. E ordenats (en occitano: ordeneu, ordoneu; ordenad) de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Castell de Caller a III de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostres reverencies nobleses e magnificencies prests e apparellats los consellers de Caller.