Mostrando las entradas para la consulta Biblia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Biblia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de marzo de 2020

94-99




94.
SERMONES PARA TODO EL AÑO. Un volumen en 4.° menor, en pergamino,
de 334 páginas, Es del siglo XII. No consta el nombre del autor.
Comienza por el primer sermón de Adviento, y siguen después los de
Navidad, San Esteban, etc. Al principio los asuntos o sermones están
señalados con letra encarnada en el mismo texto antes de cada
sermón; pero a la mitad del libro ya no están así, por lo cual es
muy difícil poderlos registrar.

95. BREVIARIO. Un volumen en
8.° en pergamino, de 422 páginas. Es del siglo XIV. Al principio y
al fin le faltan algunas hojas. En este Breviario es de notar, que
sólo contiene los oficios de las festividades o misterios, y los de
las dominicas y ferias. Aunque no consta que fuese para el rito de
esta catedral, se deduce que lo era, porque en los oficios de algunas
fiestas se expresa el número de cantores que debía haber según la
costumbre de esta iglesia.
El Salterio se halla al final, a
diferencia de los actuales Breviarios en que está al principio.
También llama la atención que entre las absoluciones y bendiciones
de cada nocturno estén intercalados los oficios de San Onofre
y San Cristóbal. Este dato y algunos otros del archivo
capitular, manifiestan que antiguamente había en esta ciudad mucha
devoción a los expresados Santos.
A pesar de ser este Breviario
de pequeña dimensión, todas las iniciales de las lecciones y
oraciones, que son muchas, están profusamente adornadas con dibujos
de colores.

96. FRANCISCO DE MAIRON. COMENTARIOS A LOS LIBROS
DEL MAESTRO DE LAS SENTENCIAS. Un volumen en 4.° mayor prolongado,
en pergamino, de 484 páginas. Es del siglo XIV. El autor era un
religioso francés de la orden de San Francisco, que
floreció en el siglo XIII. Fue discípulo del célebre Juan
Escoto
, y profesor de literatura en París. Escribió muchos
trabajos teológicos y filosóficos. En el Códice que
nos ocupa primeramente están los Comentarios a los libros del
Maestro de las Sentencias. Al fin del cuarto libro, que en este
Códice se halla en primer lugar, hay un índice. Después sigue el
libro tercero, y a continuación de este el segundo. No se sabe el
motivo de esta alteración en el orden de los libros.
Al fin del
segundo libro hay una nota que traducida dice así: «Concluye la
suma sobre el segundo de las Sentencias, según el Maestro
Francisco de Maioris
(Mairon) de la orden de Frailes
menores
. Fue escrito en Paris.» Y luego otra nota que dice: Hic
explicit totum; magister da mihi potum
.
A continuación
siguen unos tratados filosóficos. Después hay un comentario a la
Decretal que principia: «Cum Marthae. De celebratione Missarum. Y
por último un tratado de Juan Escoto «Sobre el primer principio.»
Así se titula. Al final le faltan algunas hojas.

97. ARTE Y
DOCTRINA PARA HACER SERMONES. Un volumen en 4.° menor, en pergamino.
Es del siglo XIV. Su autor es conocido con el nombre de Austancio.
Así se denomina en el epígrafe del libro, que traducido dice: «Arte
y doctrina para hacer sermones y conferencias, ordenado por el
Reverendo en Cristo Padre Fray Austancio, de la orden de
Predicadores, eximio y notable Doctor en sagrada Teología». Sigue
un pequeño diccionario sobre el sentido o aplicación que puede
darse a varios hombres. Este opúsculo sólo tiene 34 páginas.

Después hay otro opúsculo de Alano de Insulis,
que tiene 120 páginas. Es del siglo XIII. Comienza de este modo:
«Toda ciencia usa de sus reglas» Al fin se halla una hoja de
diferente época, y un canto con notas de música. Sigue un opúsculo
de la Trinidad; un tratado de la fé; y algunas oraciones de varios
Santos. Un poema de Marbodio titulado «La oración del
penitente que ha pecado muchas veces». Y algunos versos de
Hildeberto, Arzobispo de Tours, filósofo y poeta
latino, que nació a mediados del siglo XI. Al final también hay un
canto con notas de música. Estos últimos escritos, que comprenden
112 páginas, son del siglo XII.

98. BREVIARIO. Un volumen en
4.° menor, en pergamino, de 478 páginas. Es de últimos del siglo
XIV, o de principios del XV. Está incompleto, pues le faltan
bastantes hojas al comenzar y al fin. En la página 480 hay una nota,
que traducida dice: «Principia el Breviario según la ordenación y
costumbre de la iglesia y diócesis de Tortosa
Es digno
de notar, que además de la iglesia se hace mención de la diócesis;
pues por lo general en todos los Breviarios propios de esta catedral
tan sólo se dice, «de la iglesia de Tortosa», aunque con
esta denominación se entiende también la diócesis.

99.
SERMONES PARA TODO EL AÑO. Un volumen en 4° menor, en pergamino, de
518 páginas. Es del siglo XIII. Su autor fue Nicolás de Gorrau,
teólogo francés, que nació a principios del siglo
XIII. Después de haberse distinguido mucho en el púlpito, el rey
de Navarra
le nombró confesor suyo. Además de esta obra
escribió unos comentarios sobre la Biblia.
En el Códice que nos
ocupa, en algunos sermones del principio y en otros del fin del
libro, se indican los asuntos con letras encarnadas al comenzar el
sermón. Pero en la mayor parte de ellos no se hace indicación
alguna; y sólo se conoce la separación de cada asunto por las
letras iniciales
encarnadas que hay al principio.








miércoles, 11 de mayo de 2022

POETAS MALLORQUINES

SECCIÓN LITERARIA. 

POETAS MALLORQUINES (1). (Extracto de REVISTA DE ESPAÑA Y SUS PROVINCIAS DE ULTRAMAR)

(1) En nuestro número del 15 del pasado octubre prometimos para el siguiente el artículo de los poetas cubanos, cosa que no pudo tener tampoco efecto por lo que dijimos aquel día; y hoy, que íbamos a cumplir con esta deuda, nos ha parecido también suspenderlo, para dar en su lugar el que acabamos de recibir extendido por el conocido literato el señor don Joaquín María Bover, residente en Palma de Mallorca, y que viene a ser como el ensayo crítico de los poetas de aquel suelo. De este modo, habiendo ya publicado el artículo de los poetas canarios, seguirá este y después el de los cubanos, más distantes que unos y otros de nuestra madre patria. La erudición y la crítica que se notan en este trabajo no desdicen por cierto de las prendas que este autor ha manifestado en otros. Hubiéramos querido en obsequio de su pensamiento y del gusto de nuestros lectores darlo íntegro: pero, no nos lo permiten los límites estrechos de que disponemos para las demás materias. 

Mallorca, madre fecunda de hombres en todos conceptos eminentes, ha producido también, desde la antigüedad más remota, vates que supieron distinguirse en los certámenes que celebraban las academias de Barcelona y Tolosa. En el siglo XIII (sólo se lee III), cuando la rima vulgar empezaba y era tan estimada la que se llamó gaya scienciaBernardo Mogoda, uno de los caballeros que siguieron a don Jaime I en la conquista de esta isla, creído en el instinto de vaticinar y en el influjo de las estrellas, escribió en el estilo bíblico y oriental muchas predicciones de prosperidades y de infortunios. 

Con las estrofas que siguen parece que quiso pintar la derrota que en 1343 experimentó D. Jaime III último rey de Mallorca.

Lo rey se despedía 

ab sola una galera; 

vindrá á la ribera

ja destrosada. 

Dient ab ven (veu) alzada: 

lo reina per qui sona, 

dirán: per la corona 

aragonesa." 


Els contraris l' han presa 

despres de la victoria; 

per eterna memoria 

será perduda. 


En la plassa venzuda 

corps y voltons carnatje 

faran en lo ribatje

dels homens presa. 


Por aquel mismo tiempo vino al mundo Raimundo Lulio, aquel ingenio asombroso que antes que Bacon de Verulamio alzase el noble grito de libertad filosófica y mucho antes que el célebre Erasmo diera al orbe literario días de gloria y honor a las ciencias útiles; dotado por la naturaleza de vastos y grandiosos proyectos, de sublime talento y comprensión universal, dio un agigantado paso en la escabrosa senda del saber, y sepultando en el olvido las ridículas formas del ergotismo, al través de la atmósfera de oscurantismo en que yacían sepultados los pueblos de la Europa, cultivando las lenguas orientales, y observando el majestuoso y sencillo curso de las leyes que rigen al orbe físico, dio el ejemplo, que sirvió de pauta a los restauradores de las ciencias, de establecer sobre la observación y experiencia los conocimientos físicos, que auxiliados de las matemáticas son deudores a Lulio de los rápidos progresos que Newton y demás sabios de primer orden hicieron en el vasto campo de la naturaleza. El inventor de la aguja náutica y del ácido nítrico, el hombre grande de su tiempo, el mallorquín Raimundo Lulio, (Ramón o Ramon Lull) escribía a sus discípulos del colegio de Miramar en esta isla: 

Rey poderos de l' alta cort divína 

quil fragil hom volgués ab vos vnir, 

teniu recort dels qui triste ruina 

de mort cruel en esta vall mesquina 

volen per vos passar y sofferir: 

Datslos esforz d' honrar y venerarvos 

yab (y ab : y con) alta veu tots temps glorificarvos. 


Frares menors ab ven (veu) clar argentina 

recordats ja de qui 's volgué vestir 

la nostra carn obrint del cel la mina, 

á Miramar á la gent mallorquina 

y al seu gran rey han fet prest construir: 

aquets, Senyor, iran tots per loarvos (pone lo-arvos) 

á convertir los moros en amarvos. 


¿Qué tarden donchs de sonar llur botzina 

los precadors que volen Deu servir, 

bísbes, abats, priors quin la fusina 

d' aquest mon trist per lór fan contramina 

los pobres tots dexant de fam perir? 

Que fan los reis que tarden en mostrarvos 

quel seu tresor es sols en exalzarvos? 


Grans y mitjans y chichs dins la cortina 

d' oprobis grans me volen escarnir; 

y amor ab plors y greus suspirs refina 

mon esperit en vos qui sou la tina 

del meu cos trist quis vol en vos languir: 

lenteniment, volér en recordarvos 

aumenten ja y en tot temps desitxarvos. 


Servir donchs vull, humil verge Maria, 

de mon poder, puis desitg esperanza 

prest m'ha tramés. Blanquerna ¿quin sabria 

dir hon teniu la vostra cetla pia 

perqu' hey servis l' Etern yo sens tardanza? 

y 'l meu desitg pogués tot saciarse 

en ell en qui tot sol pot alegrarse. 

El mismo Lulio empieza así su excelente plegaria al (pone la) Todopoderoso, plegaria que no ha visto aún la luz pública:

(Gerónimo Rosselló publica Obras rimadas de Ramon Lull escritas en idioma catalan-provenzal en 1859, seguidas de un glosario de voces anticuadas. El siguiente poema aparece con ligeras variantes) 

Alt en lo cel hont es la cort divina 

Ma pensa veu ab fervor inflamat 

que vos, Señyor, plorau de la ruina 

del mal etern á hont lo mon camina 

y est gran mal vos te granment irát. 


Plorau, Señyor, que mos ulls plorarán 

ab dolros plant vos faran compañía 

Señyor plorau que a Miramar irán (pone írán) 

faels sarvents que per vos penarán 

portant silicis dejunant cada dia. 

Mirau Señyor las nafras canceradas etc. (Atentos a: las, nafras, canceradas)

A principios del siglo XIV floreció el anónimo conocido con el nombre de mercader mallorquí, quien en una de sus poesías expresa elegantemente el desdén: 

Cercats duy may, ja siats bella e pros 

quels vostres pres e laurs eris plasents: 

car vengút es lo temps quem aurets menys; 

nom anziura vostro sguard amoros 

ne la semblanza gaya; 

car trobat nay 

altre quim play 

sol que luy playa 

altra sens vos perque lin voltray be 

e tindrem car s' amor que axis convé. 

Otro poeta floreció por aquel mismo tiempo que es notable por la pureza de versificación y por la perfección de lenguaje. Hablamos de Lorongo, hijo de Ferrario Roselló (Rosselló), consejero del rey don Jaime III de Mallorca y hermano de Saura casada con el infante don Sancho de este reino. Escribió un epitalamio al casamiento de su tía Blanca con el conde de Cardona y es de notar lo dulce y sentimental de la segunda estrofa. 

A vos jo li dou le blanque doncele, 

á vos alt Señyor de tant clar linatje: 

ella es de mon quor rique maravele, 

de vostra notblia molt brilant estrele 

y á vostra quorona será un adornatje. 


Si donchs la teniu ab molt gran valia 

y de ses virtuts n' estau molt prendat, 

el meu sperit, Blanque perla mia, 

el jorn que ixquires de ma compañya 

quedá ab plor y dol del tot ofuscat. 


Si arnesos y lansas y escuts y quoronas 

aportau señyor dels inclits passats 

qui tembran las armas dels Folchs y Cardonas 

que en tantas asañyas tan altas personas 

molts de sarrayns veren traspasats; 


La vostra motler ab roitjios pavesos 

y ab virtuts y merits yl vostro blassó 

y vostre notblía y fets gentilesos 

ab los de lurs avis serán adornesos 

ab barras y sanch del rey de Aragó

Generalizado el gusto a la poesía lemosina necesario era un libro que fijase las reglas para aprender a escribirla con toda perfección. Este libro apareció a mediados del siglo XIV siendo su autor el mallorquín Berenguer Noya.

Romeo Burguera, (Romeu Bruguera) célebre dominico, privado íntimo del rey Felipe el Hermoso, a quien ayudó en la expulsión de los templarios, compuso varios tratados ascéticos en poesía lemosina. Su Biblia rimada é en romans, es una verdadera traducción de la latina llamada aurora que en el siglo XII escribió Pedro de Riga, reducida a contar aisladamente en verso los principales sucesos de la historia sagrada con algunos de los sapienciales, inclusos los macabeos. Bruguera siguió el orden que tienen en la Biblia los libros históricos, sin omitir el de los proverbios, cuya traducción es graciosísima. Concluye con el Apocalipsis. Para muestra de su lenguaje copiaremos los versos con que termina el prólogo.

Asó ay de lati en romans tornat 

á honor de la contessa que Deus guard 

d'Ampurias marchessa á nom (1) 

(1) Creemos que esta marquesa de Ampurias es la hija de Guillermo de Peralta, vizconde de Cabrera, que murió a principios del siglo XIII según el historiador Bosch. 

E fo fila dun gran rich hom 

que fo vezcomte de Cabrera 

é lexá esta hereteyre 

de Muntsoriu e del vezcomptat 

tot quan havia la laxat 

de Cataluñya porta flor 

denseñyament é de valor, 

de franquea de gai parlar, 

dumilitat crey no ha par, 

de Deu li plats souen parlar 

molt dejunar e molt horar. 

La poesía académica o latina no empezó a cultivarse por mallorquines hasta principios del siglo XV. Entonces perdieron su boga los versos bárbaros y leoninos, y el canónigo Esperandeo Español, el caballero Arnaldo Descósy Antonio Geraldino, escribieron hexámetros muy dignos de la época de León X. De este último copiaremos los que puso sobre el sepulcro de Raimundo Lulio

sepulcro de Raimundo Lulio. Ramon Lull.


Clauditur hac Lulli Raimundi corpus in arca 

egregia quem stirpe tulit Gymnecia tellus. 

Mollis amator erat primaevo in flore juvente, 

mortali implicitur cura; mox pectora mutans 

in coelum tollensque oculos, peritura reliquit 

inventa est sordes; lateque est divinitus illi 

infusum ingenium, naturae arcana resolvens; 

perque omnes errans artes coelique recessus 

edidit in toto celebranda volumina mundo. 

Ipse quoque inmenso solers errabit in orbe, 

ut Christi leges alio sub sole locatos 

funderet in populos, paganaque pectora nostrae 

verteret ad cultum fidei, Christumque docéret 

esse Deum atque hominem genitrice e virgine natum

qua propter quando divis gens hunc barbara saxis

agressa est, cessit Libitis detrusus ab oris, 

dumque solum natale petit, Balearica regna

in patria senior prospectu fessus obivit. 

Español escribió a la memoria de su padre, que fue uno de los héroes que más se distinguieron en la defensa de Rhodas (Rodas), contra la invasión del Soldán (sultán) de Egipto que tuvo lugar en 1439, los versos que siguen: 

Hic hic Spagnolius tuus o Majorica tutor 

Cujus est a proavis durat in urbe domus 

Ausus multa quidem fungens tot honoribus urbis 

Effulsitque loco mens bona semper opum 

concordes animo natos sex forte reliquit 

creverat undeno mira nepote quies 

Trinacriam atque Rhodon ductae Hariamque triremis 

plausibus hic praetor laetitiaque fuit 

naumachia duros fausta mox fuderat hostes 

id Maetona ducem prospiciens coluit 

quumque diu Cyprus premeretur fessa tirano 

insiluit classis sub cruce vasta Rodi

cui fervens inerat coram Balearicus ardor 

hoc acamas celebris consule mons gemuit 

contigit hinc tanden per lustra ophtalmia septem 

lumina cesserunt tabuit inde caro 

dicamus is nataeque duae Leonoraque conjux 

prima jacet simul hic natus ex alia 

nunc igitur gaudere juvat compage negata 

en à morte pius quisque resurget ovans. 

En los versos de Arnaldo Descós se observa una elegancia de lenguaje y una pureza de latinidad que pueden competir con las producciones de los autores clásicos. Descós fue uno de los literatos más conocidos de su época. En sus epístolas hace mención honorífica de su maestro el célebre Pedro Daqui, de su condiscípulo Juan de Malleon, obispo de Salamanca y de su amigo Bernardo Bohil, delegado apostólico en la expedición de Colón a las Indias. Así se expresa Descós en una de sus producciones: 

Si divum, ut fama est, servat tutela poetas, 

nunc ades, et gressus dirige virgo meos. 

Nil prossunt mussae, nil carminis auctor Apollo, 

ut possim justos nunc reperire pedes. 

Oh utinam versu tantas exponere laudes 

possem ut tam faustum nunc celebrare diem! 

Ergo subvenias inopi tua sacra canenti, 

conceptum ut referam, qui sine labe fuit. 

También cultivó Descós la poesía vulgar o lemosina, y en una, dedicada a la Purísima Concepción, son notables los versos que siguen: 

Perque es mastér que vos Verge sagrada 

ab vostro fill siau la nostra guia, 

clarificau la pensa entenebrada, 

y subveniu me llengua poc limada

que us puga dír ab nova melodia 

noves loors de vostre gran altesa 

qui de tot crim é pecat fou illesa.

(Se concluirá en el próximo número.) 

(Continuación.) 

Raimundo Lulio, como dice Quadrado, era en aquel tiempo la fuente que inspiraba a los poetas y en que bebían nuestros sabios: en su honor y en su nombre se exigían cátedras, en su honor se celebraban certámenes como el famoso de 1502, y la prensa mallorquina apenas ha sudado sino comentarios a sus obras. ¡Bien merecía esto y mucho más el hombre extraordinario que por dos siglos tuvo por discípulo al mundo entero! En el citado certamen de 1502 se distinguieron los poetas Antonio Massot, Gaspar de Verí (Veri), Jorge Albér y Juan Odón Menorca. De todos ellos hay excelentes composiciones: todos se lucieron a la par, y Gaspar de Veri, a quien se adjudicó el premio, recitó una larga poesía en la que es notable esta estrofa: 

Ram, on se cull, de flors molta natura 
l'ull qui preveu, en evitar lo mal 
segura mar, qui en lo temporal 
lo navegant, eximeix de presura 
rosa suau, als doctes qui refrega 
pom redolent, de un saber infús 
capsa d'unguents, on no ha res confús 
aigua de font, qui los provectes rega. 

El esclarecido literato Nicolás de Pax uno de los primeros catedráticos de la universidad de Alcalá, muy favorecido de su fundador el célebre cardenal Jiménez de Cisneros, habla del monte de Rauda, monumento que la naturaleza quiso prevenir para mostrar al orgullo mallorquín el teatro de las visiones misteriosas del gran Raimundo Lulio, en los términos siguientes: 

Rauda tenens regni centrum Balearis, ab alto 
aequor et ingentes undique monstrat agros. 
Panditur ad Phoebi radios, umbracula passim 
prospectus varios concava saxa parant. 
Elevat ingenium, curas expectorat omnes 
totaque vivaci pectora membra novat. 
Hic bibit infusum Raymundus dogma supernè; 
hic quoque mirandum condidit artis opus. 
Angelus hic illi visus, pastoris amictu, 
praebuit et meritis oscula multa libris. 
Dixit eos varia passuros multa sub hoste; 
sed foire pro sancta fortia tela fide. 
Tunc erecta sacrum collustrans cella cacumen, 
plena venustatis Gratia nomen habet. 
hinc manare potest doctrinae splendor in orbem, 
hinc sibi perniciem secta maligna timens. 

Por este tiempo el virtuoso sacerdote Francisco Prats ya había publicado en prosa y verso su devotísima contemplació y su poema del Sacrament de bona gracia. Empieza este último con la estrofa que sigue: 

Caritat me forsa, y ley me incita 
loar lo misteri de laucaristía 
lo poc exercici los señys me desvía 
en loc baix me posa y el desitg limita 
la ploma es presta y no gos escriure
perque la invidia rependre amenasa
las nafres ya em dolen y treball me brasa
sol Crist Deu y home men pot fer desliure. 


Jaime de Oleza y Zanglada hijo de una familia ilustre en la que se radicó el cultivo de los conocimientos humanos, escribió en excelentes dísticos latinos un libro de lege cristiana et de cuadruplici peste mundi, en el que apoya su doctrina con bellas razones y sólidas sentencias. En esta obra reprende los vicios, detesta la escuela de los nominales, demuestra la vanidad de las predicciones astrológicas, y confunde la filosofía de Averroes y de todos los antiguos. Este mismo Oleza escribió en rima otras varias obras y un cancionero teologal y espiritual. Como muestra de su numen poético copiaremos el epigrama que dirigió al doctor Caldentey con motivo de haber publicado un tratado del maestro Gerson; 

Perstrinxit legis praxim: moresque Joannes 
cui de Gersono nomen habere datur. 
Si ergo tuum lector pectus coelestia tangunt: 
hunc eme: plus solus que ubi mille dabit. 
Iste docet mores sacros: animunque perornat: 
vitaque sit nobis qua peragenda via. 
Quid sit honestum: quid justum: quid denique sanctum: 
quidve pium monstrat: quae fugienda mala: 
detegit hic coelum: et callem flagrantis averni: 
neu phleget honteis afficere malis. 
Ad summam hic vigili ducit rectore carinam: 
quae mundi immergi naufraga possit aquis. 
Huic igitur grates tanto pro munere lector 
redde: sed est nobis gratia habenda magis. 
Ille opus exegit: fateor: sed copia habendi: 
nostra est per terras multiplicata manu. 

Del citado Jayme de Oleza fue hijo Francisco, quien con motivo del dolor que le causó la muerte de su esposa doña Beatriz de Sant Martí, escribió el excelente poema titulado menosprecio del mundo, anticipando en él la versificación majestuosa y pura de León y Garcilaso. Con dificultad se 
encontrará elegía más tierna y suave. Empieza así: 

Ab manta de plors el cel se cobria. 
Y tota la terra mostrava gran dol, 
mirand d'aquest mon del tot se partia 
la qui de virtuts granment resplandia 
tristor señyalava la lluna y el sol. 
Oh triste jornada! oh cruel partida! 
oh perdua digna de plor y lament 
morir la qui era de tants bens complida 
y de tantas gracias estaba ennoblida 
que loar ni plañyer nos pot dignament. 

Describiendo el día del juicio final, pone en boca del Juez eterno las palabras siguientes, dignas del poeta Dante. Dirigiéndose Dios a los buenos les dice: 

Veniu beneits del meu Etern Pare 
puis treballs y penas en lo mon sentis 
posseiu lo regna preniulo desdara 
car puis meu servit es just queus ampare 
yus done per premi letern paradis. 
Donat meu á beura cuant yo sedetjaba 
haveume vestit essent despullát 
haveume pascút cuant yo fametjava 
haveume acollit cuant peregrinava 
y essent en la carcer heume consolát. 

Con los versos que siguen habla Dios a los malos, pintándoles el horror de las penas del infierno. 

Per darvos lo sou vos crida y espera 
de plors y suspirs ab grans atambors; 
los crits serán pifres, les flamas bandera, 
fereu escuadrons de nova manera 
ab molts arcabusos de cruels dolors. 

Dins lo foch ardent feréu ordenanza 
ab gran desconcert tot temps caminant, 
tindreu dura guerra ab tota ultransa, 
de pan (pau) no tenint ya mes esperanza 
los uns contra els altres granment batallant. 

Ni es cansaran mai los potents ministres, 
ni porán morir los qui penarán; 
rebrán de continu encontres sinistres; 
seran los jamechs clarins e ministres 
qui en tal exercit tot temps sonaran. 

Miraume las nafres vui com resplandexen, 
las cuals mai volgues vivint contemplar! 
Mirau los assots cuant bells aparexen! 
Mirau vui la creu que els bons tots conexen! 
No volteu la cara que be es de mirar. 

Ni Rioja cantó con más sublimidad y energía lo vano y fugitivo de las grandezas del mundo. 

Tengan de continu en nostra memoria 
los treballs y penas de nostres pasats. 
Mirem los sepulcres dels rich (richs) y sa gloria, 
y las grans banderas señyals de victoria, 
apres de tants plers hon son arribats. 
Mirém del gran Cesar los fets valerosos 
quil mon ab batallas ha tot subyugat, 
mirem de Annibal los actes famosos 
y dels Scipions los fets gloriosos 
escer ya no res vuy tot lo pasat. 

Ahon son las honras que han alcanzadas, 
y los tants triunfos de gloria gran? 
hon las pedras finas en or engastadas 
y las ricas robas de perlas brodadas? 
mirau vui que son, mirau hon están! 

Hon son las viandas granment esquisidas 
en los convits bells tots plens de delit? (delit : deleite)
Ahont las gran casas honradas, fornidas, 
y d'or y d' atzur pintadas guarnidas? 
Mirau com es tot vui ya preterít! (pretérito : pasado) 

Al mismo Francisco de Oleza debió el mundo literario una preciosa arte poética escrita en lemosín con el título de Nova art de trovar. Tratando en el prólogo del abandono en que se hallaba la poesía dice: 

L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí

Entre los varios ejemplos de poesías de todas clases, es notable esta preciosa quintilla: 

Las testas y las costellas 
que tu veus en lo fossar 
spinadas y cañyellas
personas foren molt bellas, 
y tu comells has tornar. (com ells : como ellos, como ellas)

Un hijo del citado Francisco, llamado Jaime de Oleza y San Martí, escribió un hermoso poema en que Jesucristo abre una justa, y como mantenedor de ella sale triunfante de los vicios y de la muerte.
Cuando en 1541 vino a esta isla el rey don Carlos I, los mallorquines Juan Genovard (Ginovart), Pedro Autich (Antich), Gaspar Vidal, Tomás Marcer y Jayme Romañyá hicieron lucir su numen poético. Lamentándose el primero de la decadencia de Mallorca dirigió al monarca los preciosos dísticos que siguen: 

Dum fortuna dabat, titulis quod pingerer auri, 
invidisse mihi plurima regna putes. 
Non eram ab infroenis numidis direpta, sed illi 
nomine pallebant candidiore meo. 
Tunc mea tercentum complebant littora puppes, 
mercibus et variis, Carole, dives eram; 
nunc jaceo infelix: vix sum miserabilis ulli, 
vixque meo possum tutior esse sinu. 
Quare moesta, precor, prisco me redde nitori, 
ponendo numidis dura lupata feris; 
respice sollicitam, Caesar (pone Coesar), mitissime princeps; 
principis est, miseros erupuisse malis. 

Romañyá, a más de las diferentes poesías que escribió en dicha ocasión, fue autor de una comedia latina sobre el rico epulón, titulada Gastrimargus, miserable imitación de las de Plauto y Terencio. Esta comedia, ya que no por su mérito, es interesante para la historia del arte dramático, porque puede decirse que se le ve en ella en su primer desarrollo y como en su infancia. Por su asunto, tomado de la historia sagrada, pertenece a los misterios, a los que en los siglos medios debió su origen el teatro moderno, al paso que en sus formas y en su lenguaje, aunque rudo muchas veces y sin combinación métrica de ningún género, se observan reminiscencias de los autores clásicos latinos que con tanto ardor eran estudiados e imitados en el siglo XVI. 
En este mismo siglo floreció el erudito sacerdote Dionisio Pon (Pont), que solía firmar sus poesías con el anagrama de Disiponsi. En su curioso poema de la batalla de Lepanto, habla de las proezas del capitán don Juan Despuig y Mir, y dice: 

Que ilustre gent castellana 
aportaba don Joan, 
gent tudesca, italiana, 
que hauran fet de tallár carn. 

De Mallorca, isla dorada, 
es allí Puig capitá, 
que dels moros de Granada 
porta la gent carnisada, 
que per ell pochs turchs y há. 

Per totas parts esta nova 
fará de asó gran sentit: 
tant lo rich, com home y dona, 
tot estament de persona 
prega per ell dia y nit. 

Entusiasta Dionisio Pont por las glorias de su patria, las cantó con la exageración que se lee en el siguiente epigrama que publicó como propio el cronista D. Juan Dameto, a quien tanto imita en los plagios, aunque con menos circunspección, otro cronista de nuestros días: 

Divitias natura parens balearibus omnes 
contulit, et divum munera quisque sua. 
Insula dives opum, Neptuni pulcher ocellus, 
Mars hic imperium possidet, atque Venus. 
Palladis hic domus est, Cererisque et grata Lydi 
gaudia, cum garis aurea Flora tuis. 
Ambit aquis Nereus pro muro spumens omnem 
aequoreis largè, divitiisque beat. 
Dotibus his prestat cunctas Majorica tellus; 
hic mihi certa quies vivere, et opto mori. 

Contemporáneos a los poetas de que acabamos de hacer mención fueron el P. Antonio Pon, arzobispo de Oristañy, y el doctor Benito Español, sacerdote de gran virtud y doctrina, a quien Francisco de Oleza dedicó su menosprecio 
del mundo. Contestó a la dedicatoria con estos hermosos versos: 

Mostrau lobra vostra puis es be rimada 
y donaune copia á qui la volrá 
que vostra señyora qui visque honrada 
y ab molt bona fama está sepultada 
al cel ab los angels sen alegrará. 

Y las vostras coplas serán unas mostras 
de homens y donas segons he legit 
y ab tals sentecias per las vidas nostras 
qui volrá entendre los documens vostras 
tendrá en memoria lo mon aborrit. 

Yo per la part mia per fervos servicis 
en totas mes horas ne faré records 
que puis en sa vida fou tants beneficis 
per lanima sua faré sacrificis 
legint cada dia lofici de morts. 

Almoines, responsos, faré per aquella 
moltas oracions per ella diré 
y ab cremants civis (ciris) en vostra capella 
ofertas y misas cantaré per ella 
y sobre el sepulcre sovint absolré. 

Dos poetas mallorquines encontramos también en el siglo XVI que hacen versos en castellano, pero estos versos, desnudos de toda energía, pueden reputarse por una prosa cortada por sílabas determinadas. El doctor en artes y medicina Damián Carbó, haciendo alarde de sus blasones y de sus gloriosos ascendientes, escribió al pie de su escudo de armas: 

La banda y saetas que veis y señales 
son armas sin duda que los mis pasados 
carbones dejaron con autos nombrados 
de fama y de gloria todas inmortales. 

Y fueron fundadas por autos de reyes 
que aquellas en pago de tantos servicios 
a ellos han dado grandes beneficios 
no siendo ingratos con muy justas leyes. 

De Roma Senados leemos que fueron 
y por el mal Sila no sin guerra fuerte 
cuarenta mil dellos todos duna muerte 
con Mario Carbó juntos recibieron. 
Hernando de la Cárcel cantó el desgraciado suceso del destrozo de una nave llamada San Roque, salvada por el capitán Juan de Luca, cuyo canto empieza así: 

Suele la necesidad 
ser tan diestra en cualquier hora 
que tenga oportunidad, 
que de cualquier novedad 
es muy perfecta inventora: 
y no sólo inventa y traza 
lo que es muy dificultoso, 
que aun en lo peligroso 
se pone sin mano escasa 
con corazón animoso. 

Concluye del modo siguiente: 

Saltó en tierra Luca luego 
y contando el caso, agro, 
muchos sespantan del ruego 
mas los que tienen sosiego 
van diciendo que es milagro. 
Y pues que vino a alcanzar 
Juan de Luca tal victoria 
contra infieles, viento y mar, 
roguemos al que es sin par 
que nos de al cabo la gloria. 

Los poetas mallorquines que más se distinguieron en el siglo XVII fueron: Mateo Descallar y Damato, hijo de una familia ilustre, de quien es un excelente canto a la virgen María: Nicolás Oliver y Fullana, capitán del ejército de Felipe IV, a quien sirvió en las guerras de Cataluña, y después fue 
cosmógrafo y cronista de Carlos II. Describió las islas Baleares con las octavas siguientes: 

El balear dominio se compone 
de varias islas, fuerte y abundante 
sobre las ondas, y marcial se opone 
con gran castillo al émulo arrogante. 
La de Mallorca, regia se propone 
del mar mediterráneo sol brillante; 
siendo Menorca, Ibiza y Formentera, 
sus más lucientes rayos y Cabrera. 

Yace en el quinto clima, inexpugnable (pone inespugnable)  
del báleo solio el mallorquín estado, 
por sus bélicos hijos formidable, 
y sus crujientes hondas celebrado: 
de Aragón margarita inestimable, 
en la navegación aventajado, 
vestido de frondosas maravillas 
con dos ciudades y opulentas villas. 

La real Palma en la mano aragonesa, 
de Mallorca metrópoli valiente, 
dio laurel digno a la cartaginesa 
y al gran Meleto nombre permanente. 
Mahometanas coronas interesa 
de insignes reyes tronco floreciente, 
puerto de fama, población de lustre 
con mitra episcopal y gente ilustre. 

Entre dos promontorios se levanta 
ciudad Alcudia, desde que aplaudida 
al mayor Carlos su obediencia canta: 
por el coral que pesca conocida. 
Lluchmayor de sus villas se decanta 
famosa por la lid que en su florida 
campaña dio del rey Jaime tercero 
la vida y cetro al enemigo acero. 

Campos, por sus salinas es famosa; 
bellísima y fructífera Porreras; 
Bollenza por sus mirtos prodigiosa; 
Artá milagros toda y primaveras; 
Sineu de los romanos plaza hermosa; 
Felanix, Petra y Manacor guerreras; 
Alaró con castillo inexpugnable, 
riquísima Inca y Soller admirable. 

La fértil isla de Menorca tiene 
una ciudad llamada Ciudadela 
en la agradable costa que contiene 
muralla que defiende y juez que cela. 
Del gran Magon fundada se previene, 
donde el audaz contrario no recela, 
Mahón, que entre otros pueblos se encastilla; 
sublime puerto y generosa villa. 

Sigue Ibiza de pinos coronada, 
dando nombre a su isla inaccesible; 
por el fuerte castillo tan nombrada, 
como por sus vecinos invencible. 
Hoy se ve Formentera despoblada; 
Cabrera se propone apetecible; 
cobrando fama entre otras Cunillera 
del ínclito Annibál patria guerrera. 

A mediados de este mismo siglo, floreció Rafael Bover (pone Bovér), a quien Quadrado llama el Garcilaso mallorquín. La siguiente muestra de su numen lírico hará conocer a nuestros lectores la exactitud de tal comparación. 

Aldea qui ets tan trista 
y sens remei algun per me tristeza, 
si no cegar ma vista, 
puis no tinc altra cosa que aspereza, 
en un camp sens verdura 
rahó es que yo muyra ab tal postura. 

Posát en esta aldea 
un pobre y trist pastor se lamentaba
ausent per sa idea
de lo que en aquest mon mes adoraba:
ja finirá sa vida
per no haberí en el camp cosa florida. 

Cert es, señora mia, 
que ya en el mes present los camps estaban 
tots verts ab gran porfia, 
y de ells a son temps fruits aguardaban; 
mes ab seguedad tanta 
no hayá fruit que esperar ya de tal planta. 

Si lo temps fes mudanza 
convertintse me pena áb alegría, 
se creu mia esperanza 
de que lo sech de vert se vestiria, 
y la favera ab flor, 
Cullint de totas parts lo fruit millor. 

No te esquives, pastora, 
de lo que yo te escric ab esta lira, 
que mon cor te adora: 
abrassét en amor y no en ira, 
Perdona ma osadia 
que per servirte a tu yo moriria. 

En el romance que sigue, agotó Bover la suavidad de sus tonos, e hizo triunfar el tiernísimo dialecto mallorquín. 

No te espantes que yo cant, 
perque men pren com es cisna, 
qui cuant ya no te esperanzas 
contant acaba sus dias. 
Com veix que ma desventura
de poder parlarte hem priva, 
de est molt que ma vida acapia, 
puis de aliment me servia. 
Mos ulls llamentan y ploran, 
mon cor se romp com a vidra, 
mas entrañas se arrebasan, 
ma esperanza se mostia etc. 

Pertenecen también al siglo XVII Jaime Pujol abogado, autor de un poema en elogio del serenísimo infante D. Juan, y el doctor Antonio Gual, presbítero y canónigo de esta santa iglesia, digno imitador de Góngora. Entre otras poesías de este último tenemos el poema épico que escribió en 1646 con motivo de la pacificación de los partidos que dividían la nobleza mallorquina. Sus versos son excelentes, y como muestra de ellos copiaremos las octavas que siguen: 
….....
El puesto de dos vallas guarnecido, 
y en ellas dos informes arrimados 
bultos, que de lo humano se han vestido 
al yerro de las lanzas destinados: 
un duro azote de la diestra asido, 
y de sendos broqueles amparados; 
vestida ricamente de oro y grana 
el aurora salió aquella mañana. 
…....
Despertaron al sol confusas voces, 
festivo aplauso, alegres alaridos 
del vulgo y de la plebe que veloces 
se anticipan al puesto mal sufridos, 
No Ceres tal, a las villanas hoces 
los campos da de espigas guarnecidos, 
como se vieron por distancias tantas 
cubrir la arena las humanas plantas. 
…........
Juan Odón de Togores se descubre 
sobre un delfín terrestre que de estrellas 
la escama siembra de oro, que le cubre, 
de blancos grifos con labores bellas: 
su faz, que nube del plumaje encubre, 
por el campo marcial siembra centellas: 
y habiéndose ostentado reverente 
de su mantenedor se puso enfrente. 

Cuatro veces al son de los metales 
los polos de cristal se estremecieron; 
y del averno oscuro en los umbrales, 
de las herradas plantas se sintieron 
otras tantas los golpes desiguales 
con que el globo los brutos sacudieron, 
dejando con airoso movimiento 
de astillas cada cual poblado el viento. 

En el siglo XVIII florecieron don José de Pueyo y Pueyo, marqués de Campo Franco, que hizo ostentación de su excelente numen en la multitud de poesías que compuso en latín, castellano y francés: don Miguel Bover y Ramonell, autor de la comedia titulada la conquista de Mallorca, de la que habla Moratín en sus Orígenes del teatro español: el padre Ramón Nicolau, monje cartujo, que escribió en verso latino hexámetro la vida de Jesús, María y José: el doctor don Antonio González que tan al vivo expresó su melancolía y tristeza en su Teatro de la muerte, y don Luis Focos traductor de la Merope de Maffey y de la comedia El enfermo imaginario de Moliere y autor de un poema épico de la conquista de Orán. 
Difusos seríamos si hubiésemos de hacer mención de los poetas mallorquines del siglo XIX, y más difusos si hubiésemos de detenernos en el examen de sus producciones. Sin embargo, no debemos pasar en silencio los nombres de don Antonio Llodrá, don Juan Nicolau, don Juan Muntaner y García, canónigo de esta santa iglesia y arzobispo electo de Caracas, don Leonardo Planes, don Nicolás Armengol, don Nicolás Campaner, oidor de esta real audiencia, don Pedro Andreu y don Vicente Far. Todos ellos han dejado 
conceptuosos versos y de todos ellos hemos hablado detenidamente en nuestro diccionario de escritores mallorquines. 

De los que actualmente viven omitimos hacer mención, atendida la diversidad de su mérito, temerosos de herir la modestia de los unos, hablando de ellos con el elogio que merecen, y la susceptibilidad de los otros, pasándolos en silencio. 
Palma 19 de octubre de 1850. 

JOAQUÍN MARÍA BOVER. 

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Nos Petrus Pariente inquisitor etc. Judex prefatus attentis contentis in presenti processu et aliis in jure et justitia consistentibus et premaxime attendentes quod ex resultantibus in presenti processu legittime nobis constat dictam Angelinam uxorem dicti Joannis Vilellamercatoris Barchinone captam et coram nobis de criminibus heresis delatam fore fuisse et esse de fide catholica suspectam ac de dictis criminibus heresis de quibus fuit impetita et delata remansisse et remanere infamatam. Pro tanto et alias habito super his maturo atque digesto consilio pronunciamus sententiamus et declaramus eandem Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella fore fuisse et esse de fide catholica suspectam. Et ut taliter suspectam teneri ad se canonice purgandum super dicta suspectione prout tenore huius nostre sentencie eidem ut sicut suspecte et de dictis criminibus infamate canonicam purgacionem indicimus assignantes eidem ad se canonice purgandum terminum quindecim dierum infra quem terminum dicta Angelina teneatur se canonice purgare manu septem virorum catholicorum qui vitam mores et conversaciones dicte Angelinae agnoverint per spacium decem annorum antequam inquisitio intraverit in civitate Barchinone cominantes eidem Angeline ut si infra dictum terminum non se purgaverit modo et forma supradictis aut si defecerit in se purgando quod procedemus contra eam prout juris fuerit et rationis videlicet quod habebitur pro convicta et pro confesa de dictis criminibus de quibus superius fuit impetita et alias canonice punietur. - P. inquisitor.

Lata fuit supradicta sententia per eundem reverendum dominum inquisitorem in dicto Regio palacio maiori pro tribunali sedente presentibus dictis procuratore fiscali Sanctae Inquisitionis ex una et Francisco Vilella procuratore dicte Angeline ree delate partibus ex alia dicta die martis XXIII mensis madii anno prescripto MCCCCXCVII quam dictus procurator fiscalis acceptavit requirendo de publico instrumento dictus vero Franciscus Vilella procurator petiit copiam de eadem que illico fuit sibi tradita. Testes etc.

Denuo vero quasi actu continno (continuo ?) prefatus reverendus

dominus inquisitor una mecum notario et testibus infrascriptis ac dicto Francisco Vilella procuratore dicte Angeline descendit ad carceres sancte inquisicionis ubi dicta Angelina rea et delata capta detinebatur et ibidem in presencia omnium predictorum idem reverendus dominus inquisitor notificavit dicte Angeline ree predictam sentenciam et omnia in ea contenta.

Et dicta Angelina delata eandem sententiam in presencia dicti su¡ procuratoris acceptavit. Testes etc.

Adveniente autem die sexta predicti mensis madii et anno quo supra comparuit dictus Franciscus Vilella procurator dicte Angeline ree et obtulit quandam cedulam cuius tenor talis est.

Jesus. Reverendus Pater hec pars Angeline Vilella offert Paternitati vestra compurgatores septem scilicet:

La illustre sennora dona Helisabeth de Cabrera comptesa(comtesa o comtessa, de comite, comitissa, sin p; condesa) de Prades.

La sennora Margarida Cabrera.

La sennora Helisabeth de Cabrera muller de mossenyer Dionis Miquel.

Mestre Berenguer Lentes.

Mestre Miquel Mont-Leo. (Monleón; Montlleó y variantes)

Mossenyer Anthoni Peyrona vicari de Sant Cugat. (Sancto Cucufato)

Lo sennor En Pere Peyrona germa del sobredit.

Qua quidem cedula sic presentata dictus reverendus dominus inquisitor concessa copia de eadem dicto procuratore fiscali assignavit illi ad dicendum et allegandum quare huius testes sive conpurgatores admitti non debeant alias etc.

Nuper vero die veneris vicessima sexta mensis madii et anno quo supra coram prefato reverendo domino inquisitore comparuit dictus honorabilis Martinus Ximenez procurator fiscalis et obtulit quandam papiri cedulam sub huiusmodi tenore.

Pro parte Angeline Vilella offeruntur conpurgatores inter quos est magister Lentes qui ut reverentia vestra bene novit admittendus non est quare est clarissi-
(Las páginas saltan o faltan. Falta la 126. La 127 la he encontrado más adelante y la pongo en su orden:)
(127:)

cia Sancte inquisicionis ac pro tribunali sedentibus comparuit dicta Angelina rea et delata que satisfaciendo assignationi sibi facte ad se canonice purgandum humiliter suplicavit se admitti ad purgandum et se purgando nominavit presentavit et produxit in testes personaliter ibidem constitutos illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et reverendum magistrum Berengarium Lentes in sacra theologia magistrum et magnificam domnam Margaritam de Cabrera et magnificam dominam Isabelem de Cabrera uxorem magnifici domni Dionisi Miquel et magnificum magistrum Michaelem Mont-Leo in medicina magistrum et venerabilem Anthonium Peyro presbiterum vicarium Sancti Cucufatis (Sant Cugat) Barchinone et honorabilem Petrum Peyro familiarem magnifici domini Guardiola jurisperiti omnes pro tunc habitantes Barchinonae petens humiliter dictos testes admitti et recipi.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius Gerunde admiserunt dictam Angelinam Vilella ad se purgandum et etiam admiserunt testes per illam desuper nominatos presentatos et productos. Et incontinenti de mandato dictorum dominorum inquisitoris et vicarii generalis dicta Angelina Vilella juravit in manibus et posse dicti domini inquisitoris ad dominum Deum et eius Sancta quatuor evangelia manibus illius flexis genibus reverenter tacta quod dicet et deponet omnimodam veritatem quam sciat in et de his de quibus interrogabitur.

Et illico dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis interrogarunt dictam Angelinam Vilella in et (continúa la página 128)
super contentis in deposicionibus testium contra eam per procuratorem fiscalem productorum hoc videlicet modo quod de mandato suarum reverendarum paternitatum per notarium Sancte inquisicionis fuerunt lecte dicte Angeline (la A parece tener una tilde) delate in presencia omnium dictorum testium seu conpurgatorum deposiciones predicte contra dictam Angelinam per procuratorem fiscalem producte suppresi et tactis nominibus et cognominibus testium et aliis circunstantiis consuetis. Et virtute dicti juramenti interrogarunt dictam Angelinam ream et delatam si ipsa dixit fecit aut credidit illa que in dictis testium deposicionibus continetur vel aliqua eorum. Que quidem Angelina dixit et respondit se nunquam talia dixisse fecisse nec commisisse nec aliquid quod sit contra nostram Sanctam fidem catholicam offerens se presta et parata abjurare omnem hereticam pravitatem et signanter illam speciem heresis de qua fuit acusata et que continetur in dictis testium deposicionibus et alia facere que fuerint juris et racionis.

Quibus peractis incontinenti prefati reverendi domini inquisitor et vicarius generalis processerunt ad exhaminandos testes per dictam Angelinam nominatos productos et presentatos in modum qui sequitur receptis tamen prius debitis in forma solita juramentis a dictis testibus et a quorumlibet illorum de veritate dicenda etc.

Et primo interrogarunt dictam illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et illa testis si coneix a la dita Angelina muller del dit Juan Vilella o de quin temps la coneix. Et dixit et respondit

(falta la 129)

(130:)

may li ha vist fer cosa de mala christiana.

Subsequenter vero die quinta (pone quintta, la doble t es imprescindible, vamos) mensis junii et anno quo supra XC septimo coram prefatis reverendis dominis Petro Pariente inquisitore et Petro Buada decretorum doctore canonico et vicario generali Reverendissimi dicti Episcopi Barchinone in palacio regio judicium tenentibus et pro tribunali sedentibus comparuit dictus venerabilis Martinus Ximenez promotor fiscalis Sancte inquisitionis qui instanter peciit et requisivit dictam Angelinam Vilella remediis quibus decet compelli ad abjurandum omnem hereticam pravitatem et signanter speciem heresis de qua fuit inculpata et alias providere super provisis ut juris fuerit et rationis.

Insuper ex alia parte comparuit dicta Angelina qui obtulit se presto et paratam facere abjuracionem et alia complere que sibi fuerint per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem injuncta.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis auditis predictis mandarunt dicte Angeline quatenus faceret et prestaret abjuracionem sub forma inferius descripta et incontinenti dicta Angelina ut filia obediencie abjuravit sub modo et forma sequentibus juramento solempni mediante.

YoAngelina muller den Juan Vilella constituyda personalment devant vosaltres sennors pare inquisidor de la heretica y apostatica pravedat et vicari general jur per aquests sancts quatre evangelis denant mi posats e per les mies propiesmans tocats que crech atorch e confes de bon cor et de paraula la Sancta fe catholica que la Sancta mare Sglesia de Roma confesa guarda e preyca e per aço abjuro revoco e abnech tota e qualsevol specie de heregia y apostasia que contra la Sancta fe catholica sia en special y expressament aquella specie de heregia de la qual yo pecadora so stada sospitosa e infamada et acusada que feya y servava las cerimonias y rittusjudaychs e de la ley de los jueus e de Moyses tenint e servant los dits rittus e cerimonias judaycas los quals rittus e cerimonias judaycas yo nom recort yohaver fet dit ne servat vist ne oyt que algu las servasne alguna de las ditas cerimonias o rittus judaychs e en cas que las agues fet dites ne servades ni hagues vist ne oyt que algu o alguns les servassen aquelles hauria fetes dites e servades o vistes servar en tal edad que no tinch algun recort o memoria de les quals coses si en alguna manera yo he errat e per ma culpa so cayguda en la dita sospita e infamia yo me penit de bon cor e de bona voluntad e confes e affirmo esser mal fet e mal dit e servat e les dites cerimonies e rittus y erroneas e malditas e crech e affirmo tots los articles de la Sancta fe catholica e senaladament aquells los quals los jueus e les sues cerimonies neguen contra los quals yo soinculpada confessant nostre Sennor Deu Jhesu-Christ esser concebut per obra del Sancto Spiritu e esser nat de la gloriosissima Verge Maria e esser verdader Deu e home lo qual per redempcio de mi pecadora e de tota natura humana ha pres mort y passio e aquel esser devallat als inferns et al tercer dia esser resucitat e esser sen puyat als cels e seu (se sienta en castellano, ergo tiene culo. El Dios padre no engendrado, ni creado, etc, no se tiene que sentar, ni tiene culo ni necesita un trono) a la dreta part del pare de on vendra a judicar los vius e los morts creent en lo Sant Spirit et en la Sancta Mare Ecclesia catholica confessant un baptisme en remisio de los peccadors e promet de aqui a denant no fer dir ne servar les dites cerimonies o rittus judaychs ne cometre de ffet ni de paraula cosa alguna que sia contra la Sancta fe catholica de Jhesu-Christ e la sua Sancta ley evangelica abans tenint e servant aquella vull morir et viure en la dita Sancta fe catholica e Sancta ley evangelica e no tansolament tendre e complire axi com desus es dit mes encara promet que no instruyre ne mostrare a persona alguna cosa que sea contra la Sancta fe catholica e si sentire e sabre que algu seacaygut en la dita specie de heretgia y apostasia o en altra qual se vulle lo mes pres (prest) que puga a vos pare inquisidor o al jutge ordinari o als successors vostres en dit offici de Sancta inquisicio de la heretica y apostatica pravedad o denunciare e manifestare e per semblant jur e promet que qualsevulla penitencia o penitencias que per vostra reverenda paternitat me seran imposadas las cumplire e aquellas en tot o en part no recusare de cumplir salvo si per licencia o consentiment de V. R. P. o de successors vostres o de altres havent poder de les coses sobredites me seran comutades axi Deu me ajut e aquests quatre Sancts evangelis. E si cas sera que contreles coses desus dites per mi jurades e abjurades o alguna de aquelles lo qual Deu no no man (no mo man: no m' ho mano, mani) yodire fare servare o venre en qualsevol manera vull consent emplau que sia aguda per relapsa als (a les) quals penes de relapsa segons que per dret stan ordenades y statuydes hara per llavos e llavos per ara me oblich e sotsmet tota orae quant del contrari en forma que lo dret requer constas.

Requirens fieri publicum instrumentum.

Qua siquidem abjuracione facta per dictam Angelinam Vilella modo et forma supra scriptis incontinenti dictus procurator fiscalis peciit (: petiit : pedir) et requisivit (: requerir) de predictis omnibus et singulis publicum confeci instrumentum ac etiam requisivit in huiusmodi causa diffinitive pronunciari.

Et nihilominus dicta Angelina Vilella peciit et suplicavit in dicta causa per suas R. P. sententiam ferri (fieri ?) et pro se declarari et pronunciari.

Et dicti Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis instantibus et suplicantibus dictis procuratore fiscale et Angelina Vilella suam in scriptis protulerunt sententiam quam ibidem alta et inteligibili voce coram testibus infrascriptis et aliis multum notabilibus personis ibidem congregatis legi et publicari mandarunt per me Bernardum Texedor presbiterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum ac Sacre officii Sancte inquisicionis notarium et scribam cuius quidem sentencie tenor sub panditur verbis.

Nos Petrus Pariente in Sacra theologia licenciatus inquisitor heretice et apostatice pravitatis in civitatibus et diocesibus Barchinone Terracone Vici Gerunde et Elne a Sancta Sede apostolica creatus et deputatus et Petrus Buada decretorum doctor canonicus et vicarius generalis pro Reverendissimo in Christo patre et domno domino Episcopo Barchinone. Attendentes quod visis et consideratis diligenter meritis processus per nos facti contra te Angelinam uxorem Joannis Vilella civitatis Barchinone coram nobis delatam de heretica pravitate reperimus te tales cerimonias et ritus judeorum comisisse et servasse que te reddunt leviter suspectam heresi propterque talem re merito nos habentes te fecimus at leviter suspectam de predicta labe eandem heresim abjurare. Verum ne predicta super quibus fuisti acusata et denunciata coram nobis remaneant inpunita et ut eficiaris caucioni in futurum de peritorum consilio habentes pre occulis solum Deum et irrefragabilem Sancte fidei catholice veritatem sacrosanctis evangeliis coram nobis positis ut de vultu Dei judicium nostrum procedat et occuli nostri videant equitatem sedentes pro tribunali more judicum recte judicantium te dictam Angelinam in nostri presencia personaliter constitutam per modum qui sequitur condempnamus sentenciamus seus pocius penitenciamus scilicet ut nunquam de cetero scienter cerimonias et ritus de quibus coram nobis es delata comittas teneas nec observes alias tanquam relapsa nunc pro tunc haberis injunctionem specialis penitencie tibi per nos inponendam nobis insequentibus reservando et sich pronunciamus sentenciamus et declaramus in his et cum his scriptis. - Petrus inquisitor. - Petrus Buada vicarius.

Lata et promulgata fuit supradicta sentencia per prefatos dominos inquisitorem et vicarium generalem et per me Bernardum Texedor notarium lecta et publicata de ipsorum mandato presentibus dictis Martino Ximenez procuratore fiscale et Angelina Vilella die quinta mensis junii anno millesimo CCCCXC septimo (1497).

Quibus quidem peractis predicta Angelina Vilella humiliter per R. P. suas suplicavit se a carceribus Sancte inquisicionis liberari et alia fieri que fuerint juris et racionis.

Qui quidem Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis visis omnibus et singulis supradictis mandarunt dictam Angelinam Vilella a dictis carceribus Sancte inquisicionis liberari et solvi et ipsam a dictis carceribus habuerunt pro soluta et liberata restituendo illam sue pristine libertati juxta seriem sentencie (1: Huius sententiam scripsit Joannes de Vilava notarius et de officio huius Sanctae inquisitionis.).

(N. E. En algunos textos que en teoría escribió Pere Miquel Carbonell se notan diferencias de estilo que habría que investigar, cotejando estos textos de Manuel de Bofarull y su equipo, siglo XIX, con los originales que estén en el archivo, de finales del siglo XV.)


Daçi
avant he delliberat yo dit Pere Michel CarbonellArchiver de la magestat del Rey nostre Senyor continuar en lo present libre les coses ques subseguiran es faran en lo offici de la dita Sancta inquisitio axi de les persones heretges reconciliades e condemnades
 a carcer perpetual e ab confiscatio de tots llurs bens com de les altres persones heretges condemnades en persones e ab confiscatio de tots llurs bens e liurades al braç secular com encara de franqueses de catius e catives de dites persones heretges e de algunes altres coses de dita inquisitio axi en vulgar com en latide mot a mot segons les dara a mi dit Archiver de manament dels reverends pares inquisidors de la heretica pravitat lo venerable e discret mossenyer Bernat Texidor prevere del bisbat de Urgell natural de la vila de Sanahuja e per auctoritat apostolical notari publich e del secret e del sacrat (c : g : sagrat) offici de dita Sancta inquisitio notari e scriva. E per ço a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge mare sua yo dit Archiver de mera voluntat e devotio (que) tench a la Sancta inquisitio continuare e scriure aquelles de la mia propria ma no mudant ne levant ne affegint hi res ut sequitur.

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492). Martinus niger qui fuit servus Bernardi Campells reconciliati fuit manumissus et a servitute liberatus propter crimina hereticalia dicti B. Campells.

Die XI januarii anni M. quingentesimi fuit manu missa et liberata a servitute Beatrix nigra quae erat serva Joannis Coll canonici Gerundensis quae jam prius fuerat serva Joannis Bonanat mercatoris Barcinone heretici.

Die XVII octobris anno predicto MD (1500) fuerunt traditi libertati Martinus niger Magdalena nigra et Sicilia fuscasive lora qui fuerunt servi Francisci Requesens Barcinonae gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliati.

Die quinta mensis februari anno MDI (1501) fuit sententialiter pro liberta declarata Magdalena nigra que fuit serva Joannis Fortia Barcinonae heretici et etiam Margarita filia dictae Magdalenae nata post crimen comissum per dictum Fortia.

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis.

Die XV Augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX (1490) fuerunt reconciliati sequentes incolae civitatis Balagarii in dicta civitate Balagarii.

Baltasar de Casaldaguila de la vila de Pons.(: Ponts : Pontibus)

Joan Seguerra calçater e (como calzados Segarra)

Clara sa muller.

Pere Salabert.

Joan Stanyol. (Com lo protagonista de la catedral del mar)

Joan de Res.

Clara dels Valls.

Sperança de Pallas. (: Pallás, Pallars)

Catherina vidua muller que fonch de Pedro Coll quondam.

Margarita muller de Joan Spanyol. (Arriba Stanyol)

Joan Claverol.

Margarita muller de Gabriel Sant-Just.

Aldonça Avarca. (Abarca, ver p. ej Sancho Abarca, Aragón)

Leonor de Res.

Margarita Riers.

Gabriel de Sancta-Romana.

Joan Davella. (: d' Abella)

Marta vidua muller que fou den Pancol.

Francina filia de Joan de Empories.

Angelina muller de Joan Çatorra. (ipsa torra, turri, turre, torre &c.)

Violant muller de Gabriel de Sancta-Romana.

Sperança muller de Francesch Foix.

Pau de Naves.

Marti Baro.

Beatriu muller de Pere de Empories.

Miquel de Foix.

Blanquina muller de Jacme de Casafranca.

Eulalia muller de Pau Ciscar.

Isabel Beneta alias Avarca.

Joan dez Valls botiguer.

Pau de Res botiguer.

Gracia Claverola muller de Joan Claverol.

Pau Siscar.

Pedro Dampories.

Jacme de Casafranca.

Gabriel Sauri.

Franci Foix.

Aldonça muller de Joan de Res.

Aldonça muller den Manuel de Res quondam.

Gabriel Çatorre alias Barbastri.

Bonanat Maya.

Sperança muller de Andreu Lonch.

Joana Salavert muller de Joan Salavert.

Joan Çatorre alias Barbastri.

Francina Tarrega vidua muller que fou den Antoni Tarrega quondam.


Die XVI Augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX abjuravit tanquam leviter suspectus Joannes Valls corredor habitator de Balaguer.

Die XV dictorum mensis et anni abjuravit tanquam vehementissime suspectus Franciscus Stanyol habitator de Balaguer.

Die lune X mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII apud civitatem Balagarii fuerunt condemnati absentes et defuncti sequentes et eorum statuae traditae curiae saeculari.


Fugitius de Balaguer.


Gaspar Benedit maior de dies.

Gracia Çatorra.

Gaspar Benedit menor.

Joana Via-Camp.

Joan Benedit.

Francesquina de Foix.

Isabel Benedit vidua mare de Gaspar Benedit menor.

Misser Galceran Balthesar.

Brianda Benet.

Guerau de Cervello. (Cervelló)

Miata de Monros. (Mont ros, Montrós, Monrós, Monroch, monte rubeo, monte royo, Monroyo, Mont roig, etc.)


Defuncts de Balaguer.


Angelina quondam muller que fonch de mestre Sauri metge.

Blanquina quondam mare de Joan Falconer.

Guerau Cervello quondam.

Gaspar de Naves quondam.

Clara quondam muller que fou den Gabriel Çatorra.

Pau Coll quondam.

Na Paulina quondam.


Die VII decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in foro civitatis Ilerdae fuerunt condemnatae in personis et traditae curiae seculari sequentes.

Violant muller de Joan Dabella (d' Abella, Apilia) de Balaguer.

Marquesa Maya muller de Bonanat Maya de Balaguer.


A XVI de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentes et carceri perpetuo condemnati.

Ramon Mercader de Gerona.

Pau Ponç (que va a paupóns o paupontes) ferroveller.

Joannes Ballester pinctor.

Gaspar de Mur. (1: A sentencia huius Gasparis de Mur - Muro - procurator fiscalis appellavit et postea fuit condamnatus.)

Constancia (1: Fuit jam alias reconciliata haec Constancia.)
muller del dit Gaspar de Mur.

Blanquina Tolosa.

Isabel Montalbana. (de Montalbán, Montisalbis y variantes, también Montblanch, Montblanc, Monblanc)

A IIII doctobre (d' octobre, octubre) any MCCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis condemnati omnes et singuli infrascripti absentes et in statuis traditi brachio seculari in civitate Barcinonae.

Steve Canto fill den Lorenç Canto.

Euphrosina sa muller.

Euphrosina muller den Gaspar Vilanova filla den Joan Conques maior de dies.

Salvador Badia texidor fill den Aduard Badia.

Joan Çarriera paller.

Pere Portugues que stava a casa de Lois Ripoll paller.

Pere Bosch seder.

Berenguer Bosch fill den Jacme Bosch quondam.

Brigida muller del dit Berenguer Bosch.

Elionor alias Francina filla den Benet Falco de Gerona muller de Gabriel Benet de Barcelona.

Isabell filla de mossenyer Bernat de Ferreres quondam prevere.

Joana muller den Jacme Arguens tintorer filla den Vilella quondam germana den Vilella mercader de Barcelona.

Baltasar Bosch.

Clara muller den Antoni Gual germa den Vilella.

Florença filla de dita Clara muller den Jacme Falco de Gerona.

La muller den Pallas germana de dit Vilella.

Joan Francesch Crexells mercader.

Pere Pujol que stava al Call.

Francina Viladecans germana de la muller de Joan Trinxer lo vell.

Francoya filla de la dita Viladecans.

Agnes que primer fou muller den Benet Mo quondam.

Joan Balla que stava a la Trinitat.

Gabriel Funes Çabater e

Antonia sa muller.

Gaspar Davinyo fill den Gaspar Davinyo.

Violant muller den Guillem Fabra e

Elionor e - Clara filles sues.

Isabell Abella filla den Francesch Abella del Canys muller den Gaspar Vinyes coraler.

Violant Garridella vidua que era e ara es muller den Joan Bertran heretge.

Guimeranacosturera vidua. (de Guimera, Guimerá, Guimerà)

Euphrosyna muller den Jacme Bonanat.

Blanquina filia de la dita Euphrosina.

Elionor muller den Gaspar Costa.

Elionor muller den Nicolau Labia filla den Ramon Vidal.

Aldonça muller den Raphel Libia.

Blanca filla de Na Falcona Roca de Gerona.

Florença muller den Pere Libia.

En Linas juponer.

Blanquina sa muller e

Pere Linas son fill e

Isabel germana de dita Blanquina muller del dit Linas juponer que stavan a la cantonada dels speciers que va a Sanct just.

Clara Pi muller den Joan Pi.

Filla sua muller den Pau Rosell.

Pere Ferrer que stava al carrer Ample.

Aldonça mare del dit Pere Ferrer.

Paula muller den Nicolau Sanxo.

Florença Cartellana vidua.

Francesch Benet vanover e

Francina sa muller e

Ursula filla llur muller den Alfonso Dies cavaller musich.

Clara Bosca que era muller den Libia.

Violant muller den Pere Benet que fon senyor de certes galeres.

Isabel Aldonça Pi neboda den Joan Pi.


A XIII de deembre any MCCCCLXXXXVII en Barcelona foren reconciliats los seguents e a carcer perpetual condemnats.

Bernat de Ferreres corredor de orella.

Eulalia muller sua e

Clara donzella filla lur.

Francina muller den Marti Benedit notari e procurador dels miserables. (1: Postea haec Francina fuit condemnata.)

Clara muller den Miquel Amich coraler.

Elionor Olivera que fou muller den Pau Oliver quondam.

Joana muller que fou den Pere Ferrer quondam.

Celestina muller que fou den Viçent Malendri de Sanct Boy.


Die XI mensis decembris anno predicto MCCCCXCVII Gabriel Ballester per sententiam fuit a carceribus liberatus tanquam innocens. Tamen procurator fiscalis appellavit ab huiusmodi sententia et postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Die quinta octobris anno a nativitate Domini M quingentesimo fuit absoluta memoria et fama magistri Joannis de Ribes-altes quondam licet hic continuetur.

Die secunda maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIX in civitate Barcinonae.

Jacobus Castanyer Barcinonae fuit absolutus sed publice abjuravit.

Euphrosina Pometa que fuit de Siges (Sitges) fuit absoluta sed abjuravit.

In predicta civitate eadem die et anno proxime dicto fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

Manuel de Puigmija notarius.

Francina ejus uxor et

Florentia eorum filia sed istius bona non fuerunt confiscata quia erat tenerae aetatis.


Barcinone.

Constancia Trullos uxor Jacobi Trullos.

Isabel filia Michaelis Sener domicella.

Jamnina quae fuit uxor Petri Camprodo.

Elionor uxor Michaelis Valls.

Clara uxor Petri Oliver notarii.

Joannes Salvador filius Francisci Salvador.

Elionor filia Benedicti de Ferreres quondam Barcinonae habitatrix nunc Gerunde in domo Philippe Çarriera.

Sperança uxor Petri Joannis de Lobera olim capitanei Castri Sanaugiae diocesis Urgellensis.


Eadem die

Francina uxor Martini Benedit gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliata fuit tradita curiae et brachio saeculari et fuit combusta.

Eadem die.

Beatrix Sener quondam Barcinone uxor Michaelis Sener quondam fuit reconciliata in figura sive in statua.

Eadem die fuerunt condemnati defuncti sequentes.

Antonius Mayans pater uxoris Jacobi de Casafranca.

Violans ejus uxor mater dicte uxoris Jacobi de Casafranca.

Joannes Mayans frater dicti Antonii Mayans.

(1: Haec Isabel bis fuit condemnata.) Isabel uxor Dalmatii Ferrer Barcinone mater uxoris Joannis Ferrarii Dala Perpiniani.

Bernardus de Ferreres presbyter.

Blanquina alias Blanca uxor Francisci Benet quondam Barcinone.

Alduncia Monfort uxor Jacobi Monfort quondam locumtenentis thesaurarii Cataloniae.

Francina uxor Joannis Ballester quondam gremio Sanctae matris ecclesiae reconciliata soror Jacobi Taranan quondam jurisperiti.

Die quinta mensis octobris anno praedicto MCCCCLXXXXIX.

Lodovicus Palou fuit absolutus tanquam innocens.

Die XVIII mensis septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo.

Luissa Çatrilles - Violant Cardona - Elionor Cabrera. (Ab his duabus sive a sententia illata apellavit Fiscus.) - Brianda Ribes-altes fuerunt absolutae simpliciter.

(1: Postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condempnatus.) Mestre Raphel Cavaller - Guillelmus Nicolau (ab histo apellavit Fiscus) fuerunt absoluti cum penitentia.

Beatrix alias Maria de Alarcon - Bernardus Alcover - Serena Alcovera - ab jurament tanquam leviter suspecti.

Magdalena Prats de Figueres.

Alfonso Baron - Franci Requesens droguer - Marti Benedit notari - Catharina muller den Pau Falco quondam (2: De hac appellavit fiscus.) - Jacme Tuxones - Euphrosyna Morachs de Solsona - Barcinonae foren reconciliats et carceri perpetuo condempnati.

Constança Marqueta quondam - Melchior Çavall quondam - Isabel sa muller - Blanquina quondam muller den Bernat Dala - Joan Salvat quondam - Misser Jacmo Taravan quondam olim Regens Cancellariam domini Regis in Cathalonia haeresiarca. Foren condempnats com a defuncts en sesstatues.

Violant Stadella alias Tristanya. - Elionor Graciana fuerunt reconsiliatae et condempnatae in suis personis.

Die veneris XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini M quingentesimo primo in civitate Tarracona fuerunt condemnati mortui et absentes qui sequuntur.


Mortui.

Gabriel March quondam mercader de Falcet.

Gracia Lunella quondam de Tarragona mare de Na Blanquina muller den Manuel Ribelles calçater de Tarragona.

Absentes fugitivi.

Francesch Ribelles - Blanca sa muller - Na Salvada sa sogra de Falçet.

Isabel e - Violant filles den Gabriel March de Falçet.

Galceran Çaportella de la vila de Muntblanch.

Antoni Calatajut sabater - Isabel sa muller e - Maria mare del dit Antoni de Cambrils.

Tecla muller den Miquel Muntfort filla den Gabriel Funes de Riudolms.

Joan Alexandre fill de la vidua Alexandre pro heretica condemnada.

En Linas Sartre e - sa muller - Lo filastre (fillastre : hijastro) de dit Linas - Francina muller den Gabriel Garriga - Lois Tolosa germa de Gabriel Tolosa - Blanquina muller del dit Lois Tolosa - Beatriu muller den Guillem Alenya de Muntblanch (Montblanc, Montblanch). Tarraconae.

Violant muller den Lois Ribelles germa de mossenyer Lois Garriga prevere de Tarragona.

La Sogra de mestre Antoni de Calatayut sabater de Cambrils.


Die dominica prima mensis augusti anno a nativitate Domini MDI in Tarracone civitate fuerunt reconciliati gremio Sanctae Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati.

Guillelmus Nicolai textor velorum (1) - Catharina Falcona vidua uxor Petri Falco quondam - Angelina Tuxones uxor Jacobi Tuxones reconciliati Barcinonae.

In prefata civitate Tarraconae fuit absoluta eodem die simpliciter Blanquina Dorla uxor Martini Dorla quondam de Barcinona et die lune XX mensis decembris anno MDI in predicta civitate fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

(2) Gabriel Ballester mercator civitatis Barcinone.

(1) Fuerunt jam alias reconciliati.

(2) Fuerat prius absolutus.

Frater Thomas Remirez (Ramírez, de Ramiro, Ranimiro) monachus monasterii Populeti (Poblet) - Blanquina Roia (: roya : roja) vidua villae de Valls campi Tarraconae (1: Fuerunt jam alias reconciliati.)
- Francina Fanera vidua villae de Falcet diocesis Tarraconae - Elionor uxor Joannis Gomis villae
Montis-albi (Montblanch, Montblanc).

(2: Christiana de natura.) Gabriela Joanna Goltara vidua de Sarria diocesis Barcinonae habitatrix Tarraconae.

Eadem die et loco in Tarracona fuerunt condemnati sequentes pro hereticis mortuis et eorum statuae sive figurae curiae seculari traditae.

Paulus Falco quondam pellarius Barcinonae.

Gondisalvus de Sanctos quondam - Michael Vidal Scriba Regius. Barcinonae.

Lodovicus de Ala quondam mercator Gerundae.

Eadem die et loco fuerunt condemnati tanquam heretici et eorum statuae sive figurae curiae seculari relictae absentes sequentes omnes incolae Barcinonae.

Joannes Sever filius Bonanati Sever quondam.

Bonanatus Sever filius Michaelis Sever quondam.

Dalmatius Benet et

Francina eius uxor.

En Castello Mallorqui.

Petrus Bosch et Constancia eius uxor.

En Çacam mercader et uxor ipsius Çacam.

Franciscus Huguet et Uxor ipsius.

Petrus Soler et Uxor ejus.

Maria filia Francisci dez Pla.

Maria ancilla Benedicti de Ferreres mercatoris quondam.

Elionor uxor Francisci de Calataiut. (antes Calatajut, Calatayud)

Joanna Torrosella alias Libiana.

Brigida uxor Berengarii Bosch.

Dionysia Benedicta uxor Dionysii Benedicti.

Philippa uxor den Falco de Gerona soror Francinae uxoris Gabrielis Benedicti.

Eadem die et loco scilicet in Tarracona XX decembris DI fuerunt condemnati in personas et traditi curie saeculari tanquam heretici sequentes.

(1) Frater Manuel Galceran monachus monasterii Populeti hereticus famosissimus. (1: Iste dicebat quod erat XXXXVII anni quod receperat habitum et ipse erat sexagenarius et ultra fuit insignis hereticus.)

Catharina uxor Joannis Ferrer curritoris Barcinonae.


Die XXI septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo secundo in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

(1) Joannes Nicolaus de Muntblanch.

Franciscus Bertran procurator et germanus camerarii de Reus et episcopi de Tuir.

Francina uxor Joannis Martini de Vall moll diocesis Tarraconensis.

(2) Lodovicus Morato alias Gordiola et - Clara ejus uxor villae de Muntblanch - Blanquina uxor Manuelis Ribelles - Andreas Colom et - Blanquina eius uxor - Franciscus Vilagut et - Beatrix eius uxor.

Raimundus Scales Barcinonae.

Joannes Castello Barcinonae fuit penitentiatus cum gramaylleta sive Sant-Benito.

Joannes Ferrer curritor auris civitatis Barcinonae fuit in persona condemnatus et traditus curiae seculari et iste fuit repertus retayllatus (retallat: recortado) sive circuncisos (circunciso).


Eadem die scilicet XXI septembris anno a nativitate Domini MDII in Barcinona fuerunt condemnati in statuis loco suarum personarum.

(1) (2) Fuerant jam alias reconciliati.


Lodovicus Benet absens a civitate Gerundae.

Raimundus Vilagut quondam et

Celestina eius uxor quondam civitatis Tarraconae.

Bernardus Roig maior dierum - Beatrix eius uxor quondam - Bernardus Roig minor dierum quondam villae de Vallibus diocesis Tarraconae.

Petrus Ximeno et - Elionor eius uxor defuncti de Villa-rodonadiocesis Barcinonae.

Gaspar de Mur defunctus civitatis Barcinonae qui obiit in carceribus Sancte inquisitionis et jam fuerat prius reconciliatus.

Die XXX et ultima decembris anno praedicto a nativitate Domini MDII in civitate Barcinona fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae.

Alduncia Cerquosa vidua quae fuit Guillelmi Cerquos quondam argentarii Barcinonae.

Violant Avinyona vidua quae fuit uxor Raphaelis de Avinyo.

Francina Fabra uxor Joannis Fabra-Pertusa.

Eadem die abjuravit propter verba hereticalia prolata in ludendo et alias Bernardus Cunill Bajulus civitatis Elnae.

Die III februarii anno a nativitate Domini MD tercio in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

Joannes Navarro curritor Gerundae.

Violans Bages uxor Joannis Duran.

Eadem die Jacobus Benet mercator Gerundae fuit condemnatus in persona et brachio seculari personaliter traditus eo quia defecit in canonica purgatione sibi injuncta.

Die... dicti mensis februarii anno predicto MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus de Sentillana habitator Barcinonae quia duxit duas uxores simul vivas.

Die XXVIIII mensis junii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Michael Bosch de Argiles diocesis helenensis quia protulit verba hereticalia ludendo et alias.

Secunda die julii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus Ubach mercator Barcinonae quia duxerat duas uxores simul viventes unam Rhodi aliam Barcinonae.

Die X mensis augusti anno predicto MDIII in civitate Barcinona fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Galcerandus Colomer pellerius Barcinonae.

Fuit condemnatus in absencia Petrus Prats Montis-Albi qui se fecit agarenum sive maphometicum.

Fuerunt condemnati etiam sequentes defuncti.

Magister Laurentius Badoz quondam medicus - Stephanus Valls quondam pellarius - Bernardus Dala quondam mercator. Barcinonae.

Die tertia mensis decembris anno predicto MDIII in sede Barcinonae fuerunt reconciliati sequentes.

Michael Valls botiguerius - Sorores Bartholomeva Rabacera - Euphrosyna uxor Bartholomei Pinos - Catharina Siurana - Raphaela

Çabuda. Barcinonae.

Joanna uxor Michaelis Cervera Çabaterii - Angelina Alamany - Violant Aymerica (Aymerich, com Aymerich Despuig : Americo Vespucio). Barcinonae.

Narcissa Sunyent - Clara Castanyera. Barcinonae. Hieronym Benet Sarria alias Grau pictor Perpiniani. Elionor uxor magistri Joannis organistae Gerundae.

Die sexta mensis decembris anno predicto MDIII in platea Regia Barcinonae fuerun (fuerunt) condemnati in personis et bracio (brachio : brazo : braç) ac curiae seculari traditi sequentes heretici.

Omnes civitatis Barcinonae.

Blanquina Sarriana heresiarcha. (Sarria, Sarriá, Sarrià)

Mandina Boscha heresiarcha. (Bosch; apellido muy conocido en Alemania)

Oliva Barona heresiarcha. (Baro, Baró)

Isabel Valls heresiarcha.

Michaela Pou.

Clara Xerquano heresiarcha.

Joannes Palau heresiarcha.

Elionor uxor dicti Joannis Palau heresiarcha.

Hieronymus Rosas heresiarcha.

Elionor uxor dicti Hieronymi Rosas.

Die XII mensis Julii anno a nativitate Domini MDIIII (1: Record com lo Inquisidor novament arribat açi en Barcelona en lo mes de juliol del any MD e quatre ha nom Franciscus Pays de Sotomaior.)
in platea Regia civitatis Barcinonae fuerunt gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliatae per reverendos domnos Petrum episcopum Barcinonae et fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum ordinis predicatorum inquisitorem omnes sequentes.

Bartholomeus Dauder droguer.

Franciscus Ribelles pellerius.

Andreas Amoros pellerius.

Barcinonae.

Joannes Roger draperius (draper; trapero).

Bartholomeus Ribesaltes tapinerius.

Griselda uxor quae fuit Francisci Far.

Joanna uxor quae fuit Joannis Sartre.

Coloma uxor praedicti Francisci Ribelles.

Isabel Sala.


Et dicta die XII julii anno MDIIII in ipsa eadem platea regia Barcinonae per dictos reverendos domnos Episcopum et Inquisitorem fuerunt condemnati in personis et brachio seculari traditi sequentes.

Barcinonae.

Isabell uxor quae fuit Bartholomei Sartre quondam libraterii.

Raphael Dauder droguerius.

Beatrix uxor dicti Raphaelis Dauder.

Dalmacius Cirera Pellerius et

Francina uxor Joannis Tuxones textoris lini.

Eadem die scilicet XII julii anno predicto MDIIII in dicta platea Regia Barcinonae prefatus reverendus magister Joannes Enguera inquisitor et magnificus Jacobus Fiella decretorum doctor canonicus et decanus Sedis Barcinonae Vicarius generalis in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Gerundae condemnarunt in statuis defunctos infrascriptos mandantes eorum ossa exhumari et comburi.

Civitatis Gerundae.

Asbert Benet mercader et Francina sa muller.

Die secunda octobris anno predicto MDIIII in civitate Barcinona in Regia platea fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae personae infrascriptae per reverendos domnos fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomaior inquisitores etc. et Bartholomeum Salavert utriusque juris doctorem canonicum Barcinonae et vicarium generalem in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Barcinonae.

Barcinonae.

Violant Coll muller den Antoni Coll quondam mercader.

Catharina muller den Pere Dauder quondam.

Elionor muller den Pere Ribes quondam.

Eadem die fuerunt condemnati in statuis defuncti sequentes.

Narcis Mo... alias Miquel.

Raphaela uxor Petri Truyllols quondam.

Joannes Gil peller.

Margarita uxor Joannis Crexells quondam.

Eulalia uxor Raphaelis Bages quondam.

Bernat Cabut quondam.

Bernat Miquel alias Mo quondam.

Beatriu uxor Francisci Sartre quondam Solsonae.

Barthomeu Sartre quondam librater.

Aldonça muller den Pere Rosas quondam.

Violant muller den Galceran Çaportella quondam.

Clara muller den Raphel Dauder.

Pere Dauder corredor.

Barcinone defuncti et mortui.

Agusti Bonanat Amoros.

Franci Far.

Marquesa uxor Jacobi de Vilacans (Viladecans) quondam.

Pere Sarria quondam.

Violant que fonc muller de Guillem Costa.

Agosti Amoros quondam.

Item Perotus Valls botiguerius fuit penitentiatus cum mitra in catafali et in schalis in portis ecclesiarum eo quia venit ad carceres cum schala et loquebatur cum Isabele Valls eius matre heretica et dabat sive mittebat scripturas ad carceres docendo captos quod deberent negare et quod confiteri.

De la Synagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

E per quant a mi dit Archiver del Senyor Rey semble cosa saludable e pertinent als christians bons e devots a la Sancta Inquisitio ques comença de fer en aquesta ciutat de Barcelona en lany Mil CCCCLXXXVII e encara ara en aquest any de Mil cinccents e quattre secontinua es continuara tench sperança en Deu e en la Sacratissima Verge Maria mare sua tant e tant longament fins a tant que tota la cugula canyota e mala

(página 160 del pdf muy borrosa, * delante de algunas palabras ilegibles)

herba que son los heretges sia de la *bona terra que son los feels christians del tot contrita *arrabassada e cremada que en aquest libre que sera per mi recondit en lo Real Archiu de Barcelona hon son scrites les gestes antigues e per avant hi seran scrites les gestes noves dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona e de molts altres dignes de memoria yo pos e continuo un capitol contengut en una letra que lo fiscal de la Sancta Inquisitio de Valentia (o Valencia) ha feta al fiscal de la Sancta Inquisitio de Barcelona per aquell a mi dit Archiver communicat e donat transumpt vertader e provat ab son original lo qual capitol es del tenor seguent en lengua castellana. E es fundada sobre la Synagoga en Valentia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

(N. E. No se actualiza la ortografía. La gramática de Nebrija estaba aún reciente, 8 años atrás)
Capitulo de una lettra del fiscal de la inquisition de Valentia fecha al fiscal de la inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Vives converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500.

Jesus en Valentia a XXIII de marzo anno de 1500.

Razon es Sennor hermano que a vos primero que a ninguno se scriva el caso inauditu y abhominable que por misterio y voluntad divina a intercession del bienaventurado padre prior de Sancta Cruz de gloriosa memoria havemos hallado en esta ciudat y es este que en este Sancto Officio teniamos vestigio como en una casa de un converso desta ciudat llamado Miquel Vives todos los sabados se encendian gran multitud de candelas y lumbres y havia mas de medio anyo sabiamos lo continuavan. E sus reverencias visto esto aunque havia information que de los sabados a otros dias hazian grande differencia en los guardar proveyeron que se procediesse a caption de los de la casa y que un viernes a la noche fuessemos por los fallar con el furto en la mano e assy por estar el aguazil doliente y viejo el hermano Martin Ximenes y Joan Perez e yo que con los Sennores Inquisidores (la n es u) solos specialmente el caso sabiamos y otros dos que nos acompanyavan despues de anochecido que vimos de una parte la luminaria fuemos dissimuladamente a la puerta de la casa por ver si estava abierta y hallamosla cerrada y passamos adelante e ovimos los tres nuestro consejo que hariamos e acordamos que uno fuesse a llamar a la puerta de la casa por si abririan diziendo que trahia una lettra para el Sennor de la casa y que si abrian la puerta se entrasse dentro y que nosotros llegariamos luego alli a las bueltas y fue assy fecho pero los de la casa nunca quisieron abrir sino que primero el que dezia levava la carta dixiesse quien era de manera que Martin Ximenes y Joan Perez y yo estavamos muy confusos no sabiendo que deviamos fazer por que los inquisidores nos havian mandado lo hiciessemos sin scandalo ninguno. Nosotros visto que los de la casa si lo dexavamos podian haver sentimiento de nosotros e que nunca mas los tomariamos de aquella manera encomendandonos a nostro Sennor y al beneventurado padre prior delliberamos de dar con la puerta en tierra si pudiessemos y sobir de salto y sperar qualquiera afruenta que viniesse y assy fue fecho que todos los cinco que eramos nos juntamos y comensamos en plentar y apretar con la puerta de tal manera que aunque la puerta era en grande manera fuerte las fuerzas nostras con el fervor de Dios tanto crecieron que dimos con las puertas en suelo y se quebraron por lo mas fuerte y assi entramos la casa e luego un hombre de bien y yo nos amparamos de la puerta de la casa y Joan Perez y Martin Ximenes tomaron una candela que fallamos entrada de la dicha casa y subieron con mucha prissa en lo mas alto de la casa donde creyamos que el acto estava e hallaron la puerta de una camera donde el negocio estava cerrada y con ayuda de Dios e zelo de la fe augmentaronse las fuerzas y dieron con la dicha puerta en tierra y entrados dentro hallaron en la dicha camara la qual estava muy bien ataviada las cosas siguientes. Primeramente tres lamparas grandes encendidas. Item en medio de la camera colgado un candelero o candil de laton en que ardian ocho mechas con aceyte. Item a la una parte de la dicha camera estava una mesa cuberta con una alcatifa muy rica y a los quatro cantones de la mesa y en medio de una parte y otra seys candelas de cera a forma de velas. Las primeras dos eran de cera blanca las otras dos de cera verda e las otras dos de cera colorada. Item a la parte principal de la mesa estavan tres grahones y en el primero estava una biblia uberta en el segundo estava el talmut e en el tercero estava una caxeta mediana de huesso muy rica donde estava la tora cubierta de brocado y de otras muchas joyas. Item estavan en la mesma tabla unos nueve o dies libros pequenyos en que en cada uno dellos estavan scriptas diversas orationes judaycas y la forma de las cerimonias y los tiempos en que se han de dezir y hazer. Item junto con la tora estava una scalera de seys grahones colorada y muy bien labrada que denotava y monstrava que alli se predicava aquella vieja ley. Item havia encima de la dita mesa una capsa de largaria de quattro palmos llena de velas de cera dellas blancas dellas verdes dellas coloradas. Item havia mas en un rincon de la dita camara una tenaja o jarra pequenya que podia tener fasta dos aroves de azeyte en fin que por no ser mas prolixo hos fago saber que se fallaron todos los apparejos que una Synagoga en tiempo de la prosperidat de la ley vieja podia tener. Yo y mi compañero mientre esto se faszia y veya deffendimos la puerta no dexando sallir ni entrar a nadye aunque todos los que estavan dentro quisieran y tentaron si pudieran sallirse y yrse y assy el hermano Martin Ximenez y Joan Perez dexando uno arriba en la camara que mas verdaderamente (pone veadaderamente) Synagoga se puede dezir para que la guardasse baxaron baxo y prendieron al dicho Miquel Vives senyor de la casa que estava a mi costado porfiando por sallirse y a su muger que es de las mas gentiles desta ciudat y fallamos menos a la madre de dicho Vives e no la podiamos fallar ni el fijo ni la nuera no querian dezir donde estava y assy tomamos una mochacha de casa y con temores que le fizimos dixonos donde estava que era en un studio que la puerta no parescia sino un armario la qual no queriendo abrir con un madero grande rompimos la puerta y ella se deffendia con una tranca a la fin que le entramos y la prendimos y allamosle entre las faldas cinco cocas (tortas) de pan alis e assy posimos seys personas de la casa dentro de una camara y embiamos por los senyores inquisidores los quales luego vinieron y aquella noche vino mucha gente por ver todo esto. Ardieron las lamparas fasta otro dia a medio dia y quedose todo como estava apparejado en la dicha camara porque la gente lo viesse. El sabbado siguiente que fue XXI de marzo vinieron a la dicha casa por ver aquel caso detestable tanta multitud de gente que no solamente en la casa no podiades entrar mas aun en el barrio no os podiades acostar ni llegar de manera que huvo muy poca gente en esta ciudat que no lo fuesse a ver en tanto que sus reverencias mandaron cerrar la puerta desta casa con ladrillo o rejola assy por que a cada hora la multitud de la gente que venia echava la puerta en suelo como aun porque fallandose alli tanta gente juncta teniamos temor se levantasse o siguiesse alboroto de pueblo contra esta gente y aun falto muy poco e passo gran peligro que no se seguio etc. Del Real de Valencia a XXIII de março 1500.

Die XXVIII mensis octobris anno a nativitate Domini MD quarto per reverendos domnos Franciscum Pays de Sotomaior inquisitorem et Bartholomeum de Salavert vicarium generalem Reverendi domni Episcopi Barcinonae in platea Regia Barcinonae fuit gremio Sancte matris Ecclesiae reconsiliata

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellerii Barcinonae.

Elionor uxor Bartholomei Ribesaltes tapinerii Barcinonae fuit ibidem condemnata pro heretica et brachio seculari tradita et combusta.

Die XVII mensis januarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae reverendi domini Petrus episcopus Barcinonae magister Joannes Enguera et Franciscus Pays de Sotomajor inquisitores reconsiliarunt et condemnaverunt tanquam hereticos sequentes.

Joannes Valls peyellerius (pellerius) - Elionor eius uxor - Yolans Alanyana quae uxor fuit Lodovici Alanya - Euphrosina uxor Joannis Malarts. Isti fuerunt reconsiliati bis.

Jacobus de Casafranca Locumtenens Thesaurarii Principatus Cataloniae.

Dalmatius de Tholosa presbyter canonicus et praepositus Sedis Ilerdae qui prius degradatus per reverendum dominum Guillelmum Serra (1) Episcopum Hypponensem fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti.
(1) Hic G. Serra est frater ordinis Sancti Francisci vulgo nuncupati bisbe de gratia qui hunc titulum episcopatus nullatenus assumpsit.

Die XXIIII januarii anno predicto M quingentesimo quinto fuerunt traditae triremibus nobilis Raimundi de Cardona personae infrascriptae quae fuerant positae in carceribus perpetuis et dicti carceres perpetui fuerunt illis commutati in dictis triremibus et sunt sequentes.

Joannes Navarro de Gerona.

Alfonso Barron de Figueres.

Hieronym Benet alias Sarria pintor de Perpenya.

Franci Vilagut de Tarragona.

Lois Morato de Montblanch.

De Barcelona.

Bartholomeus Ribes tapinerius.

Bartholomeus Deuder.

Franciscus (pone Francissus) Requasens. (Requesens)

Galceran Colomer.

Guillem Nicolau.

Gabriel Ballester.

Jacme Tuxones.

Joan Roger.

Michael Valls.

Pere Dala.

Ramon Scales.

Joan Valls.

Franci Ribelles.

Joan Nicolau de Muntblanch ara habitant en la ciutat de Barcelona.

Die prima mensis martii anno predicto millesimo quingentesimo quinto.

Franciscus Franch utriusque juris doctor regens Regiam Cancellariam Principatus Cataloniae fuit publice penitenciatus eo quia cum sententia per dictum reverendum Franciscum Pays de Sotomajor fuit declaratus ipsum fuisse perjurum fautorem et defensorem illicitum Jacobi de Casafranca heretici excedendo metas et fines officii advocati prestando consilium et auxilium ut quidam testis deponens contra dictum Casafranca retrocederet et eius depositionem revocaret.

Die XXIII junii anno predicto M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae fuerunt reconciliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati per reverendum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et Jacobum Fiella utriusque juris doctorem decanum et canonicum Barcinonae vicariumque generalem pro reverendissimo domino Henrico de Cardona electo Barcinone (1) et etiam vicarium pro reverendisimo domino Archiepiscopo Tarraconae infrascripti et sequentes.

Violant muller de mestre Guillem Pedralbes metge de Tarragona.

De Barcelona.

Mestre Guillem Macip metge.

Mandina muller de Pere Casasaja quondam.

Brigida muller den Pere Domenech quondam.

Eulalia muller den Guillem Duran quondam.

Marquesa muller de Baltasar Vilagut scriva de manament.

Beneta muller de Gaspar Mir heretge.

Eadem die et in eadem platea fuerunt condemnati et brachio seculari traditi personaliter infrascripti per dictum reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et reverendum magistrum Gasparem de Puteo in sacra theologia magistrum Archidiaconum Vallensem et canonicum Ecclesiae Barcinonae vicarium in hiis causis pro dicto Reverendisimo domino electo Barcinonae.

(1) Hoc anno hic Henricus de Cardona adeptus est possessionem huius episcopatus Barcinonae.

Barcinonae.

Clara uxor Bonanati Bernich coralerii.

Blanqua uxor Martini Baro mercatoris que olim fuit uxor magistri Petri Çalom quondam medici.

Gaspar Mir peyerius.

Blanqua uxor Jacobi de Casafranca quondam heretici.

Francina uxor Francisci Rossell quondam.

Die VI julii anno predicte M quingentesimo quinto in Sede Barcinonae.

Violans uxor Sigismundi de Barbarano filia Jacobi de Casafranca heretici fecit penitentiam publicam tanquam perjura et impediens officium Sanctae inquisitionis.

Jatsia fins aci no sien stades continuades en lo present libre sino dues sententies una folio XXIX... scrita de ma mia contra sis persones seguents Joana Labiana vidua Marquesa muller de Pau Badia Catharina muller de Galceran Bertran germanes Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Franci Pallares reconciliat Aldonça muller den Gabriel Comte. Altra folio XXXXIII... est que sentencia canonicae purgationis contra Angelinam uxorem Joannis Vilella mercatoris scrita de ma de I scriptor del offici de aquesta Sancta Inquisitio appellat Joan de Vilava. Empero yo Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor per clarificar los enteniments de alguns mals creents e dubitants que tantes culpes errors e heretgies se sien seguides e comeses per persones reputades e tengudes per christianes e bones e per fer millor dictat e acquirir merit de nostre Senyor Deu e expandir los tants opprobris e injuries fetes contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la Sacratissima Verge Maria mare sua a tots los devots christians qui volran legir en lo present libre tals errors e abhominations he delliberat scriure algunes sententies en lo present libre totes de ma mia e de mot a mot axi com son stades donades e publicades e scrites en llurs originals processus dels quals de manament del pare reverend inquisidor de la heretica pravitat Franci Pays de Sotomayor son stades tretes e communicades a mi dit Archiver e son del tenor seguent.

(Continúa la sentencia contra Jacme de Casafranca)