VAGUERIA DE
SERDANYA.
FOCHS REYALS.
Primo Puig Cerda. 654.
(Puigcerdà)
Vilalobent e la perroquia. 12.
Caylaster.
4.
Salagosa. 13.
Enveig. 18.
Vadrinyas. 4.
Querol. 3.
Jiravalls. 6.
Savainaster. 8.
Perroquia de Ventola (Val de
Ribes). 6.
Perroquia de Mossoll. 6.
Soriguera de perroquia des
Coll. 4.
Soriguerola. 2.
Tartara.2.
Adas. 8.
Alp. 17.
Prats. 9.
Planoles e la perroquia. 21.
Caldeges e Ontes.
8.
Livia e la perroquia. 21.
Palmanil. 3.
Tayltorta.
5.
Ordeu e Taltendre. 4.
Sent Marti des Castells. 4.
Ger e
la perroquia. 10.
Saga co es Johan Torrent. 1.
Sent
Merti Darano. 5.
Santa Eularia.
3.
Gurgunya. 9.
Val Johan. 3.
Ariscot. 13.
Loch
del Lo. 19.
Perroquia de Hurhani: de senyor Deuveg e III reyals.
9.
Perroquia de En Goscrina. 18.
Vilanova de Les Caldes e la
perroquia. 12.
Perroquia de Derros. 11.
Perroquia Dayl.
11.
Maranges e la perroquia. 19.
Cler. 6.
Bellver. 53.
Sobirer. 4.
Oceya e la perroqoia. 32.
Santa Locaye e la
perroquia. 19.
Perroquia de Hix. 4.
Arre: del enfermer
de Sent Michel Fuxa (acustumen de pagar ab los
reyals). 10.
Nabina (o Nahina) e la perroquia.
6.
Ribes. 41.
Astas. 2.
Perroquia de Fustenya. 3.
Queralps e la perroquia. 41.
Campeyles e la perroquia. 20.
Perroquia de Perdines. 37.
P. de Riab (no es desta
comissio que no si troba). 1.
Perroquia de Bruguera. 12.
Cerenya. 1.
Sedret. 3.
La Tor. 8.
Rialtos. 5.
Agnes.
4.
Corvesil. 5.
Les Huoles. 4.
Padronet: 3.
Porta:
8.
Portea. 12.
Anes. 5.
Lerenç
de Pedre. 1.
Pruylans. 4.
Bor de la bellia de Belver. 6.
Item del Spital de Jherusalem. 3.
Pi de la dita batlia. 12.
Baders e Baltarge de la dita batlia. 6.
Caborriu de la dita
batlia. 7.
Santa Euginia de la dita batlia. 9.
Tello e
Vibella. 3.
Bexech. 3.
Astana. 14.
Bertoli texidor de
perroquia de Vilar de Fetges: es del abbat de Ripoll mas
contribuex ab reyals. 1.
P. Alegre, P. Morts, G.
Bardalosa: son de la perroquia de Tergasona. 3.
Perich Ferrera del
loch de Cava. 1.
FOCHS DE CIUTADANS.
Primo Alf: den
Giro de Puig Cerda. 3.
Cassanet: den Pujol de Puig Cerda.
3.
Fochs Dalp qui son den Maranges de Puig Cerda. 3.
Fochs
Dorden e de Talcendre: qui son den Simon Riba de Puig Cerda. 3.
Fochs del Tello e de Vilella. 2.
En Lora, En Sabater: den P.
Bosser de Puig Cerda son del loch de Bexech. 2.
Lo Mas de la
Guerra: den Bernat Manresa de Puig Cerda. 1.
Guardiola: den
Thomas Calvet de Leyda (de la comissio de Leyda). 4.
FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.
Primo lochs Age e la perroquia: del
abat de Ripoll (paga com a reyals). 10.
Crosel: den
Tragura cavaller (aquests IIII nos troben en la comissio de
Puig-cerda). 4.
Saltagell: den Johan de Lucano. 28.
Censor:
del Prior de Cornella (paga com reyals). 3.
Pampanell: den Josa
(de la comissio de Leyda). 4.
Mucer e Alp: del vescomte de
Castellbo. 4.
Bar: del dit vescomte. 22.
Beset: del
prior de Cornella (han pagat ab los reyals). 4. (Casi como
Beceite, Beseit, Beceit, Teruel.)
Eguils: del abat de Santes
Creus. 29.
Fochs des Vilas de Ferges: den Bernardi Dolms. 3.
Isogoll: del abat de Ripoll (paga com los reyals). 5.
Conceylabra: del abat de la Portella (paga com los reyals). 6.
Arceguell: den Jacme Cadell. 23.
Soveig. 3.
Aranser: den
Ramon de Juya cavaller. 10.
Toloriu: den Sicart de Lordat
cavaller. 16.
Cava e Sant Christofol: den Dalmau de Sent Merti
donzell. 14.
Nansonell: del vescomte Devoll. 16. (de Evoll
?)
Lo Quer: del dit vescomte. 13.
Les Vallieles e
Treverseres: den Cadell. 17.
Pruylans e La Bastida: den Jacme
Cadell. 9.
Vilanova: den Jacme Cadell. 9.
Urg, Perroquia de
Caxans: del vescomte de Castellbo. 26.
En Veig e les
perroquies: de la dona Deuveig. 15.
Clopda: qui es den
Ramon de Peguera. 9.
Scoyll: den Picey de Merça.
4.
Escauar e Bayanda: del vescomte Devol. 14.
Avia: den Jacme
Comes de Puigcerda e del abat de Sent Merti de La Pertxa per indivis.
15.
Bolquera e la perroquia: del vescomte de Castellbo. 18.
Er
e la perroquia: del dit vescomte. 27.
Cortas: den Bort Daragay.
3.
Sent P. de Forcats e Riufret: del abat de Sent Michel. 5.
(Michel se pronunciaba como Miquel; San Miguel, San Miquial enValjunquera, Teruel).
Loch Descars: qui son de la almoyna de
Puigcerda III den Gavella IIII qui son per tots. 7.
Tergassona:
del abat de Sent Merti. 12.
Vilalta: del dit abat. 4.
Palau:
de Santes Creus. 10.
Orus e la batlia: qui son del abat de Cuxa.
9.
Riu de Pera: del dit abat. 4.
Aragosilla: del abat
de Sent Michel. 3.
Bolvir e la perroquia: del dit abat. 16.
Odelle: del abat de Sent Merti. 10.
Heguet: del dit abat. 8.
Sellens (nos troba): de P. de Bolvir.
Serrat. 7.
Erden e
Taltendre: del vescomte de Castellbo. 3.
La Ribera de Baders: del
dit vescomte. 2.
Hur: del senyor Deuveig. 6.
Castell Nou de
Cardolze: den Sicart de Lordach. 16.
Calvin va ab sa
batlia: qui es del dit Dalmau de Sent Merti. 7.
Cemunt: qui es
del dit Dalmau. 5.
Perroquia de Fustenya: qui aon den Tort. 7.
Fochs de Saga: qui son den Berenguer Dolms. 2.
Perroquia de
La Perera. 4.
Cruells: del abat de Sent Johan. 2.
Heyna: del
prior de Cornella. 15.
Planes: del monestir de Ripoll. 5.
Vilar
de Fetges: del prior de Cornella. 2.
Oliana: del comte Durgell.
30.
La Vall Dan: del dit comte. 5.
Madrona: den Josa. 15.
Bordell: den Ramon de Josa. 9.
Pinell: den Ramon de Pinell.
14.
Altes: del comte Durgell. 5.
Assaranya: den Josa.
3. (Acaba como el río y comarca: Matarranya, Matarraña).
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 26 de julio de 2020
VAGUERIA DE SERDANYA.
jueves, 19 de noviembre de 2020
17 DE MARZO.
17 DE MARZO.
Entre otras
deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la
Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en
enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la
misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio
tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.
Als amats e feels nostres los diputats del
General e consell representans lo Principat de
Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e
magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem
scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e
axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta
a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E
no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos
tant singular festa deliberam partir huy apres dinar
jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la
Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e
stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent
ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en
Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de
VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E
aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita
Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre
proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta
sperança que vostra letra nos
dona que de nostres treballs reexira servey gran
a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita
Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo
Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes
et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau
avisats stant per partir la dita Majestat hac hun
correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren
anats a soccorrer lo castell o força
de Lumbierre e com los era exit Charles
Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila
per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab
ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins
aquella e que havien soccorregut la dita força
en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo
fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde
e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans
que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar
la dita força e traure aquella
de fora e metrela dins per forma que apres nos poria
soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en
costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre
aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim
Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga
nit amunt amprant particularment los homens de condicio
estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre
Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e
fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera
la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no
stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes
vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo
semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames
a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles
e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey
de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita
sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la
dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio
vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a
fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par
redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix
Principat ne de aquest
regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam
a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara
nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau
les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan
lo dit negoci car hora fonch que la dita
Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com
encara per la fretura que la absencia nostra fara a son
servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent
certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla
la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses
vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita
Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo
dessus dit persevera quens partissem ens mana
que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu
provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del
dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet
tornas a loch e que als no si seguis. E fent
conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi
fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la
via de Agualada lo pus prest que porem. Data en
lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març
any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.
Als molt reverend egregis nobles
magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt
reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues
letres la una de set laltra de nou del present vos
havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es
constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi
per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les
despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi
de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual
indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra
bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar
ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites
despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e
fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun
nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi
com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada
resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som
molt admirats car veem esser molt necessari per lo
sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat
majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre
pacientment ni permetria que per gent stranya encara
que sien del dit Principat los dits castells e forçes
sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos
proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita
custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço
noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la
qual es aquesta ciutat es molta e nos força
a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos
pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de
dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en
regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa
fornir sos castells e viles com en Arago que la junta
hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia
en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres
reverencies no vullen
oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e
profit de tot lo Principat. E perque dan algu
non puxa seguir car si nvitats algunes se han a
fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta
ciutat per ço
com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres
reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que
devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia
en aquesta ciutat segons que per les letres dessus
dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens
breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets
es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som
prests fer tot lo quens sia possible e tinga
aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a Xllll de març
del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present
havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago
fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu
e que en Çaragoça
ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab
cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça
ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas
e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab
la dita gent a Fraga perque navisam vostres
reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests
los procuradors de Tortosa.
Als molt honorables e savis
senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt
honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII
si se refieren a la carta anterior) de març
corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda
del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech
a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a
vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia
vist fahedor. De la custodia del castell Damposta
scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de
la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una
conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies
quils regescha e haja carrech de guardar lo
dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat
local quens informe de la gent que hi ha stat per
guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio
dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la
raho volra. E sia molt honorables e savis
senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII
de març any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat - Los diputats del General de
Cathalunya e consell et cetera.
Al honorable senyer En Pere
Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable
senyer. Responent a una letra que los procuradors de
aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell
Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor
de dies vaje ab una conestablia
de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest
Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere
Gil (no julivert).
Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara.
E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins
ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra
informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau
caut en lo que som avisats que de temps en temps han
aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la
veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona
a XVII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als
molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als
quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns
dells o a sos lochtinents los diputats
del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les
presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e
repos del dit Principat entenents en tolre e levar
totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien
entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e
volents aquelles pacificar entre los altres havem fet
venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo
honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la
vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor
regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special
prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach
donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a
instancia del procurador fischal ere es diu gitat de
pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes
de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo
entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e
fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes
parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a
tractar sobre aço.
Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats
ho prestets o fer e prestar permetats al dit
Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota
favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.
Al molt egregi
senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi
senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem
deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den
Gaspar Çabater
conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia
per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus
pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera
licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo
sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
et cetera.
Al honorable senyer En Francesch de
Sentçaloni diputat
local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer.
Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu
requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat
que sobre les coses en lo memorial que va dins la present
contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi
cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de
continent per persona segura e en aço
no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre
assessor insteu se faça
justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de
Malavella (Caldes) qui era acordat en lo
exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa
ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans
que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a
XVll de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue a esta
carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se
habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo
Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado
conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse
opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe,
contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de
los remensas al mismo fin.
Als molt honorables e savis senyors
los gentils homens consols jurats e altres prohomens
de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra
letra havem rebuda de creença
per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir
nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que
confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les
coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a
servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest
Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots
avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e
savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de
març del any Mil CCCC sexanta
hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Al molt noble e
molt magnifich mossenyer lo visrey del regne
de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal
Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona
del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici
tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de
aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne
lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de
Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys
exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits
afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals
placia donarlos plena fe e crença
en tot ço que
per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres
dit era e circa los dits negocis fer e obrar
com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La
Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga
en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança
tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al
maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de
la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del
propio reino.
Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa
senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de
Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre
alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor
servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e
nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los
regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix
regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys
exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament
dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies
explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença
en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si
per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la
integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la
dita corona reyal amor benvolença
e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a
vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera.
La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors
haja e tenga en sa proteccio les nobleses
magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota
confiança scriuen tot ço
quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los
diputats del General e consell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats
a vostra honor.
Bajo la misma forma se escribió también al
senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de
Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de
Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las
siguientes instrucciones.
Instruccions per part dels
reverends e molt magnifics diputats del General del
Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio
de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt
honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana
embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les
illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya
de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles
magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes
barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e
staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien
arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar
los esdetvinga donaran lurs letres de creença
a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits
regnes congregats sino veuran
e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon
congregar nos poguessen explicaran als consells de les
principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons
e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals
congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les
altres persones de condicio que no seran en los dits consells e
congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles
primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de
Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit
Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe
e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample
remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en
aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta
reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de
Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien
haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes
gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles
durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint
de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu
havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e
deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del
Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat
reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill
seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi
demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita
ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch
per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio
tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata
fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda
subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit
lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga
la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com
de fet ana portantsen lo dit Illustre
Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço
comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran
consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna
embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos
dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta
embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e
comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita
Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la
persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits
embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les
supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides
plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita
fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses
concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts
desigants sumament la liberacio del dit Primogenit
deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades
persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer
eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat
ultra les altres embaxades dessus dites los
quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal
supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e
demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les
quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia
demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal
abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur
deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels
dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de
justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons
signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit
Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun
seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita
cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a
aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge
e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una
persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item
mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la
cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara
per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat
reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota
demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de
aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e
asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon
lo contrari se faça
es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici
de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e
ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa
o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus
no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada
en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor
Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins
la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita
Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo
dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del
dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força
e virtut de les constitucions e leys dessus allegades
han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta
humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany
aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia
supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son
stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança
de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de
tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e
congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia
en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al
qual apres los dies de la Majestat reyal per drets
divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es
deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal
corona e tots los subdits vassalls de aquella li son
tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia
e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren
imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat
aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor
Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal
esta obtesa de perversos inichs consellers que no
tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal
Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e
levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals
malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada
detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu
Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e
prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes
e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans
stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los
fora vist fallir si en aço
no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e
honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han
deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats
consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor
Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots
temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e
honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en
la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual
negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per
quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits
cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es
la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa
intencio los sera protector e ajudador e que la sua
gracia migançant pervendran a
la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que
los rignicoles dels dits regnes de Arago e de
Valencia per los mateixs sguarts que dessus
no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits
embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat
es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit
exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces
degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu
de so metent del qual proces es president lo veguer de
Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia
del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo
dit exercit es dirigit contra lo castell força
o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia
detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal
Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la
liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als
dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors
prelats comtes barons cavallers homens de condicio e
universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya
e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e
magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e
consell representants lo Principat de Cathalunya los
quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies
esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio
que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com
los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los
regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits
regnes se seguia de que als cathalans per la amor e
benvolença que han als dits
regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien
e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per
quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit
negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama
contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies
dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne
alguna creença en aquella car en lo animo dels
cathalans james no fonch ne ara es alre
que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e
per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones
e bens e per deute de aquella com dit os son impellits
destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes
diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre
en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e
per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal
corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra
opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar
ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de
les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig
de continent ne seran lançades en mar quatre
qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les
altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit
Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya
e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a
ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes
regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan
molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e
explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors
prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels
dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per
los dits embaxadors que jatsia dells no crega
altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran
exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran
que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la
dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes
ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com
fins açi
quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen
esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença
e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells
e lo dit Principat fins açi es
stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita
amor benvolença e fraternitat
tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e
poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si
mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch
opportu. La qual amor benvolença
e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu
Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici
comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e
atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de
la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels
regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors usaran e
applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes
pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e
fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença
amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat
segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço
veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes
bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella
se spera los dits honorables embaxadors referintlos
multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e
de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots
temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal
companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta
tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en
Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC
sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans
empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides
moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e
explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a
saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e
assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant
lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne
de Arago en lo castell de la qual vila lo dit
Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit
no fonch lla plegat lo
dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per
alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e
com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila
de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per
poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar
per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit
Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor
Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e
encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en
lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable
quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita
liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los
cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e
volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja
dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço
ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de
bombardes scalles artelleries e altres municions per
aquell debellar e intrar per la liberacio dessus
dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por
eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o
cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y
junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen
grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent
en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna
en la ciutat de Çaragoaa
plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua
e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e
encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita
liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella
mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal
de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de
febrer prop passat fonch e es stada per lo dit
Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent
anant la via del dit castell de Morella del qual castell per
la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha
tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e
jaquit ab tota libertat dins lo dit
Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa
exultacio e alegria en tot lo dit Principat de
Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa
jocunditat e leticia (como
la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano,
esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon)
lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de
Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e
consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e
bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e
benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes
e dominis de la reyal corona e a les quals Deu
migançant
pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia
ques fa es fera contra los malvats
consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit
Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra
la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica)
del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals
consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e
altres Deu volent se fera tal castich que redundera
a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e
benifici e repos de tots los regnes e dominis de la
reyal corona hoc e a pena e castich de tals
culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas
de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo
seu de liurament los dits cathalans han desijat
esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya
e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos
nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses
apres subseguides e que hajen bona sperança
de les sdevenidores que Deu migençant
se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat
e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos
de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a
exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans
que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e
regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual
longament Deus los conserve.
Expedita die
XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de
Montserrat.
miércoles, 3 de febrero de 2021
9, 10, 11 de junio, 1461
9 DE JUNIO.
Se presentó el vicecanciller del Primogénito,
alegando, de parte de este, algunas razones, para probar que podía
dicho Señor tener su vicecancillería, y pretendiendo que así lo
declarasen los señores Diputados y Consejo, no obstante los
capítulos concordados; a cuyo enviado se dio la oportuna
contestación, con referencia a los mismos capítulos, y apoyándose
en las constituciones del pais.
10 DE JUNIO.
Acordóse que los embajadores que poco antes habían llegado
con la respuesta y modificaciones de la Reina, fuesen otra vez a
reunirse con los demás compañeros de embajada, para entregar a
dicha Señora la réplica y apuntes acordados en consejo, regresando
todos juntos el día siguiente.
Insistiendo otra vez e
importunamente el Señor Primogénito en su súplica, fue rechazada
por las causas y razones antedichas.
El mismo día se recibieron
las siguientes cartas.
Als molt reverends egregi nobles e
magifichs senyors los diputats del General de
Cathalunya e consell per virtut de la cort elegit en Barchinona
residents.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Vostra letra havem rebuda diluns a set hores de nit de la
qual restam alegres e molt contents comprenent vostre scriure nos
dona avis e quasi certitud de concordia la que sumament
per tots deu esser desigada. Inseguint
la ordinacio vostre som stats ab la Serenissima Senyora
Reyna regraciant a la Excellencia sua en paraules com
millor havem sabut e ab lectura de la mateixa letra per
que lo grat sia attribuit a vostres reverencias egregia
nobleses e magnificas senyories. La dita Senyora Reyna
ab molta contentacio nos ha hoits sperant ab
desig la retornada de nostre notable companyia. Placiaus donchs
reverends egregis nobles e magnichs senyors attendre
expeditament a la total conclusio dels fets per que al enemich
de pau sia tolta avinentesa poder algun dan fer
en cosas de tanta salut e repos de aquest Principat. Ordenant
en nosaltres tot lo que a vostres reverencias egregia
noblesas e magnificas senyorias sia
plasent. Feta en Vilafrancha de Penedes a nou de juny any Mil CCCCLX
hu. - Los embaixadors del Principat de Cathalunya a la
Illustrissima Senyora Reyna tramesos a vostra honor promptes.
Als molt reverends egregi nobles e magnifichs e de gran
providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia
mossenyors. Aquests dies passats havem rebuda una letra vostra
de crehensa feta a mossen
Francesch Lobet trames en
aquestes parts per vosaltres e hoida la dita crehensa
havem fins aci cessat e diferit trametre una letra la qual
fahiem a vosaltres mossenyors diputats de la gran admiracio
que tots haviem de vostres reverencies e magnificencies per causa de
una intima feta aci a alguns de nosaltres de part de
vosaltres dits mossenyors diputats per lo deputat local
ab mija de son notari en vigor de una
vostra letra per ell a nos ligida contenent en la
hun cap que de aqui avant per nosaltres ni per los fets
concorrents nous aiustassem la qual ab tota
reverencia parlant es stada vista a nosaltres e encara als consols de
aquesta vila molt impertinent e molt obviant al repos de aquesta
patria e encara no gens saludabla
als fets concorrents com be sabeu que la virtut unida es pus
potent que la dispersa ab tot que gens per ço
nosaltres nons dispergirem majorment en la necessitat
de aquesta patria. Empero per quant lo dit
mossen Francesch Lobet nos dona molta natura de unguets
solament vos fem la present queus placia donar fe e crehensa
al dit mossen Francesch Lobet e encare a mossen Johan
Sampso de nostre nombre de quinzena qui informats plenament de
nostres intencions e de moltes altres coses vos explicaran largament
ço que ab dita letra vos scriviem e encara la intencio
de tots. E a present molt reverends egregis nobles magnifichs e de
gran providencia mossenyors nons occorre mes a dir suplicant
la divina potencia vos tinga en sa proteccio e guarda.
Scrita a Perpenya a XXX de maig any Mil CCCC sexanta hu. -
Anthoni de Vilanova. - Los residents en Perpenya
dels elets per lestament militar del comdat de Rossello
aparellats a vostra ordinacio.
Als molt reverends egregis
nobles magnifichs honorables u de molt gran providencia mossenyors
los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de
la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt
gran providencia mossenyors. A quinze del mes corrent havem rebuda
una letra de vostres molts grans reverencies nobleses
magnificencies e honorables providencies data a VII del mateix
mes per lo magnifich mossen Francesch Lobet aci vengut
per recitar e dir a vosaltres e al consell de aquesta vila en
crehença vostra certs afers qui han sguart grantment al be
avenir repos e tranquille stat de aquest Principat
lo qual ab molta saviesa orde degut e termens pertinents en
virtut de sa dita crehença ha recitats e dits a nosaltres e
al dit consell a no pocha consolacio nostra que molt vos
regraciam e metentho en obra per dies successius havent haguts
diverses colloquis e rahonaments ab lo dit mossen Lobet
dels dits afers e de altres concernents lo be avenir
repos e tranquille stat de aquest Principat e precipuament
dels grans perills en que sta vila es constituida e quant es
de necessitat per evitar aquells ab promptitud hi provehir
segons mes stesament lo dit mossen Francesch Lobet explicara a
vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses
placiaus per so mossenyors sens triga provehir a la seguretat
e tuicio desta dita vila segons la celeritat e qualitat
del negoci requir e posat sia dit per molts aqueixa ciutat sia en majors perills si es en majors provisions e
defensions per les quals no tem res. Esta vila es vacua
de tota provisio e defensio e no es maravella si continuament
imploram auxili don scrivim a nostres embaixadors encarragantlos
stretament sempre continuen suplicar a vostre consistori queus
placia provehir a la seguretat e defensio de aquesta vila. Speram
Deus migansant hi sera donat tal orde ab efecte que sta
vila sera preservada de tots perills dans e inconvenients.
Suplicant la potencia increada molt reverends egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia
vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpenya lo derrer
de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de
Perpenya a vostra honor apparellats.
El mismo día los
señores Diputados mandaron escribir a los embajadores que habían
quedado con la Reina la siguiente carta, avisando la partida de los
demás compañeros de embajada, a quienes entregaron las
instrucciones y una cédula para dicha Señora, que también se
hallan a continuación.
Dirigitur dominis ambassiatoribus.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Vuy
havem rebuda vostra letra a la qual nons fretura respondre mas
solament per aquesta avisam vostres reverencies e magnificencies com
per gracia de Deu los coses que tenim entre mans son apuntades e
concordades e Deus volent dema per lo mati los vostres conambaixadors
partiran ab les coses necessaries. Creem sera expedient
certificarne la lllustrissima Senyora Reyna. E sia molt
reverend egregi nobles
magnifichs e savis senyors la Sancta
Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona dimecres a X de juny any
Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del
General e consell etc. a vostra honor prests.
Instruccions
per part dels reverends e magnifichs diputats del General de
Cathalunya e consell llur fetes als reverends nobles
magnifichs e honorables embaixadors lurs qui tornen a
Vilafrancha de Penedes a la Senyora Reyna servadores
per los dits embaixadors qui vau (van) per los
altres qui lla son per los dits deputats e
consell.
Primo tots los dits embaixadors ensemps
presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna les
respostes les quals los qui ara parteixen sen porten
dient aquelles esser la final delliberacio e conclusio ques fa
a la capitulacio a sa Excellencia presentada e per ço
la supplicaran que li placia la dita capitulacio fermar ab
les dites respostes.
E si per ventura la dita Senyora Reyna
strebara en no voler atorgar que per lo lllustrissimo
Primogenit loctinent general etc. se puixen tenir corts
als cathalans no stiguen per axo los dits
ambaixadors de passar tot lalre.
Item si la dita
Senyora Reyna no volra passar que los esmerços
o quitaments per les doscentes milia libres se
facen segons lorde que exiran no stiguen per axo
los dits embaixadors de passar a la paga faedora de
aquelles dins un any. E si aparra a la sua Senyoria
esser massa de un any poran los dits embaixadors
devallar fins en vuyt mesos e no menys.
E si los XV
jorns donats a delliurar don Johan de Biaumont
aparran a la dita Senyora esser pochs hauran facultat
los dits embaixadors de afigir hi cinch jorns
e axi seran vint dies.
En les altres respostes no flixen
en res los dits embaixadors. E si la dita Senyora Reyna
no les volra passar tornarsen han los dits
embaixadors axi los qui ara van com los qui primers lla
eren tota consulta cessant.
Expedite Barchinone die decimo junii
anno millesimo CCCCLX primo. - A. P. abat de Montserrat.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Si vostra lllustrissima
Senyoria considere la resposta donada per los dits diputats e consell
a la oferta per vostra excellentissima Senyoria en la vila de Caldes
feta manifestament veura la causa de la recusacio esser stada per
quant la oferta era concebuda en tal manera que aceptada aquella
juxta la sua serie no redundara en servey de la Majestat del
serenissimo Senyor Rey ne benefici e repos del
Principat les quals coses los cathalans reputant per molt
cares continuament en la pensa tenen per satisfer al servey de
nostre Senyor Deu servey de la Majestat real benefici e repos del dit
Principal e per conseguent justament deu cessar la admiracio per
vostra gran Senyoria per causa de la dita recusacio o no acceptacio
de la dita oferta deguda.
E per quant vostra Excellencia demana
embaixada e altres coses per Castella dien los dits
diputats e consell que molt es certa la Majestat del Senyor Rey
de les coses per los cathalans e predecessors lurs per
la real corona e exaltacio de aquella fetes. E per conseguent deu
pensar axi la sua molt excellent Senyoria com vostra
illustrissima Senyoria que pus la concordia present sia
fermada ab bon compliment los dits diputats e
consell faran tals coses que seran a servey de Deu e de la Majestat
del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del Illustrissimo
Primogenit e benefici del dit Principat e poblats en aquell.
11
DE JUNIO.
No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernabé
apóstol.
lunes, 13 de julio de 2020
Capítulo XLVI.
De la vida del conde Borrell, tercer conde de Urgel.
Muerto Sunyer, sucedió su hijo mayor. Este en el tiempo que su padre entendía en el gobierno del condado de Barcelona, gobernó el de Urgel. No hallamos, por la antigüedad de los tiempos y faltas de memorias (pone momorias), hechos de consideración suyos, hasta el año de 967, que fue el décimotercio de su condado, en que murió Seniofredo, primo suyo y conde de Barcelona, después de diez y siete años había que gobernaba aquel condado y a los cincuenta y uno de su edad: no le quedaron hijos, porque su mujer doña María, hija de Sancho Abarca, rey de Aragón, era de edad. Los más próximos eran sus hermanos: el mayor era Oliva, conde de Besalú, y el que más derecho parecía tener; pero los barones y gente de Cataluña sintieron lo contrario, excluyéndole de la sucesión. Pondéranse muchas razones: Miguel Carbonell (Pere Miquel Carbonell, archivero real de Juan II y Fernando II el católico) dice que no era buen católico, y lo sacó de una *ria (memoria; página 290 mal escaneada) antigua intitulada Flos mundi, que salió a luz * en tiempo del rey don Martín, y el mismo Carbonell * de ella en muchas partes de su historia: Zurita dice *mo. El padre Diago dice lo contrario, y le alaba * católico y buen cristiano, virtud que jamás hom* mancha en este linaje y prosapia: y en prueba de esto * acciones suyas, muy de buen católico, y que si p* sucesión, no fue por esto, sino por el defecto nat* no poder hablar sin dar primero tres o cuatro veces en * con el pie, a modo de cabra, de donde le quedó el * de Cabreta, y también porque no era derecho de * ni bien agestado, como es bien que lo sean las personas * representan majestad real. No falta quien dice, q* flojedad y descuido que tuvo en el gobierno de* le vino el ser desheredado del de Barcelona, que con * con los de Besalú y Cerdaña eran cosa poca. Esto *ria de su padre el conde Sunyer, la confianza que tenía * le había de imitar, y sus reales virtudes y grandes *mientos, le hicieron conde de Barcelona, añadiendo * título al de conde de Urgel. Fue esta elección c* gusto de toda la ciudad y condado, prometiéndose * mil felices y prósperos sucesos, y certísima espera* de esta vez, habían de quedar expelidos los infieles y *tarse la fé de Cristo en esta parte de la Citerior España *.
Cuando empezaba el nuevo conde a disponer aquello *recía convenir al buen gobierno de sus súbditos, no falt algunos disgustos con el mismo Oliva que, como hijo *de de Barcelona, pretendía ser legítimo sucesor del * de sus padres y abuelos, y últimamente de su herman* parecía no había razón bastante para privarle de ello. Estas pasiones y contiendas encendían ya el corazón y sangre a los primos, y el pleito se iba remitiendo a las armas: no había entonces en España las universidades que después, ni se decidían las sucesiones de los reinos por el Código y Di* como cuando murió el rey Don Martín, estaba el derecho en las armas y no en el parecer de letrados, que entonces eran poco conocidos en esta tierra. Los moros no dormían, y sabían muy bien todo lo que pasaba; animáronse por tomar las armas contra los cristianos, y llamaron en su favor a otros muchos de su nación y casta, que no aguardaban sino el principio de esta guerra civil, de quien dependía todo bien de ellos. No era la intención de aquellos nobilísimos príncipes dar ocasión de que el pueblo cristiano fuese destruído de los paganos, antes deseaban lo contrario, ni Oliva estaba tan ciego de su pasión, que no conociese los daños que podían causarse, así a él mismo como a los demás. Era católico, y como tal, no quería que los de su religión y ley quedasen destruidos, ni que las casas suyas y de su primo, que a costa de sangre cristiana hasta aquel tiempo se eran conservadas y defendidas de infieles, enemigos de la cruz de Cristo, fuesen de todo punto acabadas, dejó sus pretensiones; se reconciliaron los dos primos, quedó contento con lo que Dios le había dado, que es el medio más seguro para la perpetuación de los estados, y las guerras que parecía habían de ser intestinas y más que civiles, cesaron de todo punto, con gran descontento de los infieles, que las estaban aguardando.
Luego que el conde Borrell vio deshecho este nublado, entendió en la reforma de algunas cosas necesitaban de ella.
Lo que más cuidado le daba, era estar la ciudad y * obispado de Tarragona sin prelado y en poder de moros, sin esperanza entonces alguna de poderla cobrar. Consta *los arquiepiscopologios de este arzobispado, que desde el año 693 hasta el de 1091 estuvo yerma y sin prelados, y si algunos hubo, es tan poca la memoria que da de esto que es casi ninguna. El estado eclesiástico padecía mucho en Cataluña por la falta de metropolitano y necesitaba volver a la autoridad y esplendor que estaba en tiempo * los godos; negocio tan grave había de consultarse con el romano pontífice; para tratarle y visitar la iglesia de los * grados apóstoles (devoción muy usada entre los príncipes cristianos de aquellos tiempos) se partió para Roma el año de 971, que era el vigésimo año del condado de Urgel, y cuarto del de Barcelona, siendo obispo de aquella ciud* Pedro.
Tarragona y todo su campo, se sirviese de unir aquel arzobispado a la Iglesia catedral de Vique, dando el título * arzobispo a Atton, que era su obispo. El pontífice, movido del celo
del conde y de una petición tan justa, concedió todo lo que le pidió y mandó despachar su bula, y la Iglesia * Vique quedó con título y preeminencia de Metropolitana * Atton, a quien el episcopologio de Vique llama Atto o * fue arzobispo. Duró la sede arquiepiscopal en Vique hasta el tiempo de Urbano II, que la ciudad de Taragona volvió a su antiguo esplendor. Esta bula trae el padre Diago, y la sacó de un registro antiquísimo de las cosas del arzobispo de Tarragona, que está guardado en el archivo real de Barcelona, en el armario de Tarragona, núm. 134, folio 36 (1).
1: Es ahora el núm. 3 de la colección general de registros, y en el folio que se cita está efectivamente continuada la mencionada bula del papa Urbano.
Volvióse luego a Cataluña, y en el mismo año de 971 he hallado que asistió a la dedicación del monasterio de san Benito de Bages, del orden del mismo santo, que entonces habían acabado de edificar dos caballeros llamados Rosarno y Vinifredo, hijos de Salta y Ricarda, su mujer, que le emp*. Eran estos fundadores gente noble y rica, y como tales, convidaron a la dedicación la gente más lucida de esta tierra, entre ellos fueron el conde Borrell, Frugifer, obispo de Vique, Visado, obispo de Urgel, y otros muchos, y todos dotaron aquella iglesia magníficamente, según la costumbre y piedad de aquellos tiempos.
Esta venida del conde fue en muy buena ocasión, porque el rey de Lérida, aprovechándose de su ausencia, convocó todos sus amigos, para talar las tierras de los cristianos y dañarlos todo lo posible, creyendo que nadie supliría su falta. El castillo de Solsona y los demás que hay desde él hasta el mar, tirando una línea derecha, eran frontera o límite entre los cristianos y los moros, y años antes, el conde Sinofredo, predecesor de Borrell, había poblado la villa que está a sombra del castillo, y el conde puso ahora en él gente de guerra, y confirmó los términos que le fueron señalados entonces. Fue esta confirmación en el año 973, y dice Zurita que intervinieron en ella el conde Borrell, la condesa Lutgarda, su mujer, y Ramón, su hijo, la vizcondesa E*esa y Guitardo, su hijo, el obispo de Urgel, que * nombre Salla, de quien diremos en su lugar, cuando tratemos de los obispos de Urgel.
El año siguiente, que fue el de 974, a 11 de las calendas de agosto, y en el año décimonono del rey *L de Francia, el conde Borrell y Guifredo, a quien llama su consanguíneo, dieron a nuestro Señor y al monasterio de san Saturnino, mártir, que está en el condado de Urgel, no lejos de lo que llamamos Seo de Urgel, ecclesias que ab antiquo tempore erant fundatas, et sacris altaribus titul* in extremis ultimos findum marcus, in loco vecitato castrum Lordano no vel in civitate Isauna, quae est destructa a sarracenis * ecclesias quae ibi sunt, scilicet in castro Lordano, vel in civitate jam dicta quam in * qui infra sunt * vel ad futurum erunt constructas quaerum prima in ejus castro Lordan, Sancti Saturnini (Saturnino, Sadurní) est nuncupata ecclesia, alia Santa Maria est nuncupata in ipsa civitate de Isena, quae est destructa, alia Sancti Vincentii, q* fuit monasterium in caput jam dicta villae, juxta fontem quae dicunt Clara (Fuenclara, Font Clara). His praefatas ecclesias concedimus et donamus ad praelibatum caenobium, cum eorum laudibus et possesionibus ac universis adquisitionibus cum illarum decimi et primiciis, seu obligationibus fidelium vivorum ac defunctorum ab integre, etc. Firma el conde Borrell y se intitula Comes et marchio, y después de su signo y firma, están escritos los nombres de Visado, obispo que lo era de Urgel, Vifredo, el pariente del conde, que concurrió con él en la dicha donación; Frugifer, obispo de Vique; Evadallo * que se intitulaba princeps cotorum, y otros que se ignora quienes eran, según todo parece en el dicho auto, que está en el real archivo de Barcelona, en el armario 16 * A núm 86 (1).
(1) Equivócase aquí el autor: la escritura que cita se hallaba antiguamente en el *(mal escaneado) núm 7 de la colección del conde Borrell, y la publicó también Marca, aunque con algunas variantes, copiándola de un ejemplar del archivo de la santa Iglesia de Urgel. En su Marca Hispánica, col. 902, podrán leerla ad longum los curiosos. La escritura del Arm.16, saco A, núm. 86, también es efectivamente una donación al monasterio de san Saturnino; pero otorgada por el conde Ramón Borrell, en el año 11 del rey Roberto.
El padre Diago, que vio esta donación y hace memoria de ella en su historia de los condes de Barcelona, quiere que la iglesia del castillo de Lordan se llamase San Saturnino y que la ciudad de Isauna sea Solsona y que la iglesia de ella fuese Santa María. Yo no quiero im* de que afirma aquel autor tan grave, a quien se debe toda veneración, pero digo que he buscado con cuidado si Isauna es Solsona, y hasta ahora no me ha sido posible averiguarlo, y no hallo razón porque Isona y Isauna hayan de ser Solsona, y no Guisona (Guissona), Osona o Isanta, que le son semejantes. (y también Isábena, Roda de)
Por evitar el * que corrían las monjas que estaban en el monasterio de nuestra señora de Monserrate, desmandándose los moros vecinos de aquellas santas montañas contra los cristianos, y porque la abadesa y monjas no eran bastantes a hospedar tantos peregrinos como acudían allá cada día, llamados de la devoción de la Virgen nuestra señora, las trasladó al monasterio de san Pedro de las Puellas de Barcelona, de donde habían salido en tiempo de Vifredo Peloso, para ir a Monserrate, cuando fue la invencion de la santa imagen. Fue esta traslación el año 976, y aquel monasterio, que hasta entonces había sido de religiosas benitas, de allí en adelante fue de monjes claustrales de la misma orden, que salieron del monasterio de Ripoll, al cual estaba el de Monserrate sujeto, con título de priorato, hasta el año 1410, que el papa Benedicto XIII le erigió, en abadiado, y estuvo así hasta el año 1493, que se unió a la congregación de san Benito el Real de Valladolid.
El año siguiente de 977, Oliva Cabreta, conde de Besalú, dotó el monasterio que, so invocación de Nuestra Señora, había edificado en la parroquia de Serrateix el abad Froylano, con consentimiento del obispo de Gerona, Miron, su hermano, y con consejo de Visado, obispo de Urgel; dióle toda la parroquia de Serrateix, y se reservó para sí y sus sucesores que la elección de abad hubiese de ser con su consentimiento y del obispo de Urgel; y entonces los obispos de Gerona y Urgel concedieran remisión de todos sus pecados a los que eligirían sepultura en la iglesia de dicho monasterio, o darían alguna limosna para él, porque aún no tenían limitada los obispos la licencia de conceder indulgencias.
Por estos tiempos los moros de Mallorca, Tortosa, Lérida y Balaguer, con el favor y ayuda de Hiscen, rey de Córdoba, que era cabeza de todos ellos, se juntaron para tomar la ciudad de Barcelona, que era la cabeza y pueblo más principal de Cataluña, y no estaba tan fortificada y prevenida como era menester. El conde salió con su ejército contra ellos, y les dio batalla en el Vallés, junto al castillo de Moncada, en un llano que llamaban de Matabous, y fue en ella vencido y perdió más de quinientos caballos. Fueron siguiendo
los moros el alcance hasta Barcelona, donde el conde con algunos de los suyos se era recogido. Llegaron a ella miércoles primero de julio, año 986, pusiéronle luego cerco, apretándola y combatiéndola con todo rigor y tomaron las cabezas de todos los caballeros que habían muerto en la batalla, y con un ingenio las tiraron dentro la ciudad, y vinieron a dar cerca la iglesia de san justo y Pastor, que no era muy lejos de los muros antiguos, y allá fueron enterradas. Estaba la ciudad sin fuerzas e imposibilitada de defenderse; el conde y los que con él estaban no eran poderosos para defenderla, y así, habido consejo con los ciudadanos y caballeros que había en ella, escogieron salirse y retirarse a lugar seguro, con confianza de volverla a cobrar, antes que perecer miserablemente en ella. Salido el conde, y pasados seis días después de puesto el asedio, fue entrada de los enemigos: el daño que esta afligida ciudad recibió de ellos fue cual se puede pensar de una muchedumbre de bárbaros enemigos; pasaron innumerable gente a cuchillo, otros cautivaron y llevaron a Córdoba, que era cual otra Constantinopla, y a otras tierras de ellos; lleváronse toda la riqueza que estaba recogida en la ciudad, y lo que no se pudieron llevar, particularmente escrituras, lo quemaron todo. Quedó acabada entonces y consumida la memoria de las casas y linajes de aquella ciudad que habían quedado de tiempo de los godos, y los que escaparon de la tempestad vivos, fueron esparcidos por todos los reinos y tierras de los moros. Tomaron asímismo los moros todos los pueblos que había alrededor de Barcelona y por la costa de la mar, y quedaron solos los castillos de Moncada y Cervellon, (Cervelló, Cervellón) que en esta tan grande calamidad se conservaron por los cristianos. A los moros de Mallorca cupieron las riquezas y todo lo que había en el monasterio de san Pedro de las Puellas, y se alojaron en él; a la despedida, en paga del hospedaje, quemaron todo lo que no se pudieron llevar. Lo que pasó con las religiosas, que constantemente todas resistieron a los torpes deseos de los enemigos, refieren el padre Diago y Domenech en sus historias.
Luego que el conde y los (pone lus) suyos salieron de Barcelona, se retiraron a la ciudad Manresa: acudieron allá el conde de Besalú Oliva Cabreta y muchos caballeros de los más principales de este principado, que nombra Pedro Tomic, y porque sus fuerzas no bastaban a resistir a los enemigos, enviaron sus embajadores al pontífice Juan XVI, y a Lotario, rey de Francia, y a Oton, emperador, para hacerles saber los sucesos y estado de la tierra y pedirles socorro y favor; pero aunque los embajadores partieron luego, no estaba tal el estado de cosas que pudieran aguardar la respuesta, porque en el entretanto podía hacerse más poderoso y grueso el enemigo; y así, sin aguardar más, juntó toda la gente que pudo de Cataluña la Vieja, y para que creciese más el número de la caballería, concedió libertad y franqueza militar a todos aquellos que acudiesen con armas y caballo para seguir la guerra. Fue de tanta eficacia esta concesión, que luego salieron en campo hasta novecientos hombres de a caballo, armados y a punto de guerra, y de allí adelante fueron nombrados hombres de parage, (paraje, paratge) para denotar con este vocablo, que en todas las cosas y honores eran iguales a los demás caballeros de Cataluña, ellos y sus descendientes. Con esta gente de a caballo y con muchas compañías de infantería, puso el conde cerco a Barcelona, y le dio tan recios combates, que en breves días la volvió a cobrar, con todos los lugares vecinos y de la marina que habían tomado los moros. Fue esta recuperación muy pronta, y extraordinaria la diligencia del conde en librarla, porque no había aún pasado un mes de la pérdida de ella. Entrados dentro, hallaron la ciudad tan desolada y perdida y tan otra de lo que pocos días antes la habían dejado, que parecía un campo pacido de langostas o dehesa donde fieras hubiesen invernado. Dice Tomic, que pocos días después de cobrada Barcelona, llegó el socorro que el papa, rey de Francia y emperador habían enviado, y que muchos de los caballeros y cabos recién venidos (que él nombra) se domiciliaron en Cataluña, y de ellos descienden muchas y muy nobles familias. Valiéndose el conde de estos nuevos socorros y de la gente que él tenía, marchó en persecución de los enemigos, y les ganó todas las tierras que tenían desde Barcelona hasta Balaguer y Lérida; y si no fuera que el río Segre les impidió pasar más arriba, así como los había echado del condado de Barcelona, llevaba intento de sacarlos del de Urgel.
Necesitaban entonces mucho reparo los muros de la ciudad de Barcelona, porque de las baterías pasadas quedaban muy flacos, y el castillo de ella quedaba muy derruido: en el que aún dura en la calle que llaman la Call (lo Call, el Call), aunque muy derribado, y está pegado a la cortina del muro viejo de la ciudad. En tiempo del rey don Pedro el Católico sirvió de cárcel a don Carlos, príncipe de Salerno, hijo del rey Carlos de Sicilia, sobrino de san Luis, rey de Francia. Su antigüedad y rastros de su grandeza, y no haber otro tal en Barcelona, es argumento cierto ser este el que fortificó en esta ocasión el conde. Encomendóle, según parece en memorias antiguas, a un caballero de su casa llamado Íñigo Bonfill, (Ignacio, Eneco, Nacho, etc) que cuidó a la fortificación de él; y por esto el conde después a 21 de octubre de 989, le dio muchas heredades y posesiones de diversas personas que habían muerto en las guerras pasadas, y no habían dejado hijos ni descendientes.
En agradecimiento de las mercedes que Dios le había hecho, fue muy pío y liberal con las iglesias. A 2 de las nonas de enero del año primero del rey Ludovico, que es el de Cristo señor nuestro 987, dio a Dios nuestro señor y a san Pedro de la ciudad de Vique la mitad del castillo de Miralles, con todos los diezmos y primicias y ofrendas de los fieles, y dice que le pertenecían por sus padres; y porque se supiese lo que contenía en si dicha donación, declara en el auto de ella los límites y términos de aquel castillo; y esta donación la hace también por las almas de Ramón y Ermengaudo, sus hijos, que le sobrevieron.(sobrevivieron)
Miró mucho por la conservación de la jurisdicción y preeminencias eclesiásticas, y según refiere Diago, habiendo sus oficiales capturado a ciertas personas que eran de la jurisdicción eclesiástica, luego que fue advertido de ello Vivas, obispo de Barcelona, le remitió los delincuentes, para que les castigara según sus culpas.
En el año 991 el obispo Vivas dedicó la iglesia de san Miguel Derdol, que llamaban de Olerdula (Olérdola) junto a Villafranca: asistió el conde a la solemnidad, y le señaló los mismos términos o límites que el conde Suniario, (Sunyer) su padre, cuando la edificó, siendo obispo de Barcelona Teuderico.
Al monasterio de san Pedro de las Puellas solo quedaron las paredes mondas, y el conde, como patrón de aquella casa, la restauró, reedificando la iglesia con gran solemnidad: Bonafilla, (Buena hija) hija del conde, tomó el hábito, fue nombrada abadesa, y con ella vistieron otras doncellas, que eran Ermetruyta, Devota, Ermella, Argudamia y Quiratilla, y con el favor del conde recuperaron todas las propiedades o bienes que tenía el monasterio antes de la guerra, y lo que no pudieron probar por autos, por ser quemados o perdidos, probaron con testigos, fundándose en una ley gótica que disponía que escritura o auto perdido se puede recuperar con testigos oculares y que tengan noticia de ella; y de esta manera volvió el monasterio en posesión de muchas cosas que había perdido.
El monasterio de san Cucufate del Vallés (Sant Cugat) fue muy damnificado, porque entonces aún no estaba murado, y los moros le entraron y quemaron todo lo que no se pudieron llevar y en particular las escrituras, que las había muchas; y el abad Oto, que fue muy señalado varón, de quien después hablaremos, instó al conde Borrell que alcanzase del rey Lotario de Francia renovación de lo que les habían quemado, y el conde con este Oto, que entonces aún no era abad, sino prior de aquel monasterio, fue a Francia, y con buenas pruebas alcanzó que se renovasen los privilegios que los reyes de Francia (que entonces tenían algo del supremo dominio en Cataluña) habían dado al convento.
Ocupado el conde en estos ejercicios, y estando en su obediencia todo lo que es desde Villafranca de Panadés a Rosellón y de Segre hasta el mar, le cogió la muerte en la ciudad de Barcelona, en el año sexto de Hugo Capeto, primero rey de Francia, ascendiente del cristianísimo señor Luis XIV, rey de Francia y conde de Barcelona (1), que era el de nuestro Señor 993, después de haber tenido el condado de Urgel cuarenta y dos años y el de Barcelona veinte y seis, y fue sepultado en el monasterio de Ripoll en el mismo sepulcro de sus padres y ascendientes.
(1) Recuérdese que el autor fue partidario de la casa de Francia, durante la calamitosa guerra que afligió a Cataluña en el reinado de Felipe el Grande.
Casó dos veces, la primera con Letgarda, y de ella tuvo a Riquilda, que casó con Udalardo, vizconde de Barcelona, ascendiente de los señores de la casa de Queralt; a Ermengarda que casó con Miron, señor del castillo de Port, cerca de Barcelona; y a Bonafilla, que fue abadesa del monasterio de san Pedro. La otra mujer fue Aymerudis, y de ella tuvo dos hijos, Ramón Berenguer, que fue conde de Barcelona, y Armengol, que lo fue de Urgel (1), y trataremos de él en el capítulo siguiente. Según parece en su testamento, hecho a 24 de setiembre de 993, usó siempre el título de conde y marqués como consta de las escrituras que se hallan de su tiempo, y fue de los primeros señores de España que tuvieron este título y dignidad. (marqués, marchio, de la Marca Hispánica).
(1) Ramón Borrell, no Berenguer, y Armengol, fueron hijos de Letgarda, y no de Aymerudis.
La muerte del conde cuenta Carbonell (Pere Miquel Carbonell) de otra manera, y sácalo de un libro antiguo manuscrito, intitulado Flos mundi, del cual tomó lo más de su crónica; y como aquel autor, por ser archivero del real archivo de Barcelona, tiene tan grande autoridad, le han seguido casi los demás autores que han escrito después de él, como son Beuter, Diago, Garibay, Menescal, Jorba y otros muchos; aunque Zurita, que averiguó mejor que todos las cosas de esta corona, y el abad Carrillo, y Tarafa, canónigo de Barcelona, conociendo el yerro de los que han seguido a Carbonell, lo cuentan del modo queda referido, siguiendo en esto la genealogía de las constituciones de Cataluña y las memorias del anónimo de Ripoll, y otras memorias más antiguas y ciertas porque aquello que dice Carbonell y los que le siguen, que el conde con quinientos de a caballo, en el Vallés y castillo de *Ganta, cerca de Caldes, embistió a los moros y fue vencido y muerto con todos los suyos, y que luego fueron a poner cerco a Barcelona, y para mayor terror y espanto de los cercados, con ingenios les tiraban las cabezas del conde y de los otros que con él murieron, fue equivocación y atribuir lo que pasó en eI año 986, cuando fue presa Barcelona, a tiempos en que gozaban todos los cristianos de
Cataluña de paz, por estar retirados los moros a la otra parte de Segre y a las orillas del río de Gayá.
En tiempo de este conde, y cuando estaba para cobrar de los moros la ciudad de Barcelona, fue la primera aparición, que sabemos en estos reinos, del glorioso mártir y caballero san Jorge. Cuando el conde, para cobrar a Barcelona, salió de Manresa, ciudad muy vecina a la santa montaña de Monserrate, se encomendaron muy de corazón él y los suyos a Nuestra Señora, por su santa imagen, que no había muchos años la había Dios descubierto, porque sabía que sus fuerzas eran mucho menores de lo que para tantos enemigos era menester; pero así por su fé, como por el peligro que corría la santa imagen de venir a manos de los enemigos, vino a socorrerla san Jorge, patrón y amparo de la tierra, tenido de principio por tal, desde aquellos varones alemanes (Georg, Giorgi, George, Jorge, Jordi, etc.) que comenzaron la conquista y vinieron con Carlo Magno y enseñaron a invocarle en las batallas. Este santo apareció armado en blanco con una cruz colorada en los pechos, encima de un caballo blanco, peleando con braveza por los cristianos, de tal manera, que alcanzando victoria, recobraron a Barcelona y mucho más de lo que habían perdido con gran facilidad; por lo cual agradecido el principado de Cataluña, tomó, en memoria y devoción del santo, por armas la cruz roja en campo de plata, y estas son las del principado de Cataluña, que los cuatro palos de sangre en campo de oro son propias de la casa y linaje de los condes; y la ciudad de Barcelona, que fue la que más experimentó su intercesión,
compuso sus armas en cuartel: en el primero y último puso sendas cruces de san Jorge, y en los otros dos, palos de las armas de los condes, dividiendo los palos, esto es, dos en cada cuartel. La diputación y principado le tomaron por su patrón y tutelar, y en las batallas apellidan su nombre, así como los franceses a san Dionisio y los castellanos a Santiago; y no solo quedó esta devoción en el principado, mas también se comunicó a otras ciudades; y refiere Pedro Tomic, que por asegurarse mejor de los genoveses, les dieron en cierta ocasión la cruz por armas y el nombre del santo por apellido, y les ha quedado después en tanto, que la ayuda que dio el santo al rey de Aragón en la batalla de Alcoraz, un autor valenciano dice que fue por la devoción y compañía de los catalanes, muchísimos de los cuales de ordinario servían a los reyes de Aragón, y en aquella batalla había muchos, porque le tienen ellos por patrón y le invocan. Han experimentado los favores de este santo, después de esta primera aparición, los aragoneses, en Alcoraz; los valencianos, en las batallas del Puig y de Alcoy; los de Menorca, en la conquista de aquella isla, y los mallorquines, en la presa de su ciudad donde, en tiempo de san Vicente Ferrer, celebraban su fiesta con gran solemnidad, en memoria y agradecimiento de la ayuda que dio a los cristianos cuando la tomaron.
Después de Lauderico o Lauberico, obispo de Urgel, ponen los episcopologios de aquella Iglesia a Estéfano, y dicen haber tenido aquel obispado diez y nueve años.
Dotila fue su sucesor, y tuvo la silla seis años; y esta es la memoria que hallo de estos dos prelados, que lo fueron en aquellos calamitosos y desdichados tiempos de la pérdida de España.
Sucesor de ellos fue Félix, que asistió a un concilio que en el año 778 convocó en Narbona Daniel, arzobispo de aquella ciudad, porque Urgel entonces era de aquel arzobispado. Cayó este prelado en algunas herejías; entre ellas era una que Cristo, hijo de Dios, en cuanto a la humanidad era hijo de Dios adoptivo, y no propio y natural, de la cual falsa opinión se seguía necesariamente que en Jesucristo había dos personas y dos hijos, el uno natural, y el otro adoptivo, que fue herejía condenada de muy atrás contra Nestorio. Este error siguió Elipando, arzobispo de Toledo, contemporáneo de Félix; yo creo que todos lo tuvieron por ignorancia más que con pertinacia, porque en aquellos tiempos tan trabajosos había pocas letras en España, y certificados de la verdad, presto se apartaron de él, porque por mandato de Carlo Magno se juntó concilio en la ciudad de Narbona, en el año 778, a 25 de las calendas de julio; y porque todavía perseveraba en sus errores, juntó después otro concilio nacional en Francfort, (Frankfurt) ciudad de Alemania, en el año 794, de casi trescientos obispos de Italia, Alemania e Inglaterra, donde fue este error condenado. Después, según dice Aymonio en el libro cuarto De gestis francorum, convencido ya de su error, le envió aquel concilio al papa Adriano, y en la iglesia de San Pedro Apóstol, presente el sumo pontífice, damnó y dejó aquella herejía y mala opinión, y se volvió a su ciudad. Hacen muy larga mención de este obispo y de su herejía Ambrosio de Morales, el padre Juan de Mariana, el cardenal César Baronio, el doctor Pisa en su historia de Toledo, y otros muchos autores. Bien sé yo que Adon Vienense dice que este obispo fue desterrado de su Iglesia a León de Francia, (Lyon) y murió allá con su error; pero no sé por qué no demos mayor crédito a Aymonio, coronista del emperador Carlo Magno, ante quien se averiguaron las opiniones a Félix y era señor de todas aquellas fronteras de Cataluña, que a Adon Vienense, que escribe las cosas de este obispo como de auditu y muestra estar poco enterado de ellas, pues por llamarle Urgelitanus, le llama Aurelianus, argumento cierto que no estando enterado del nombre de su obispado, menos lo estaría de sus hechos, y en particular de su conversión, pues, tratando de ella, usa de estas palabras:
quem ferunt in eodem ipso suo errore mortuum, como dando al vulgo por autor de esto. Yo he visto unas memorias de los obispos de Urgel, y según lo que en ellas se escribe de este obispo, debió hacer tales demostraciones, que quedó en opinión de santo varón, cosa que es muy ordinaria a la omnipotencia de Dios, de grandes pecadores hacer grandes santos. Vivía este obispo por los años de 792, y gobernó su obispado nueve años.
Sigebuto vino después de Félix, y tuvo la sede doce años.
Visado gobernó veinte y dos años; fue a Francia y recibió muchas mercedes y favores del rey Carlos Calvo, que era señor de esta provincia; y a trece de las calendas de diciembre, año veinte y uno de su reinado, que es el de Cristo 861, le dio la tercera parte de las lezdas y derecho del mercado, y confirmó las donaciones que sus pasados habían hecho a la Iglesia de Urgel.
Después fue obispo Navagico, (plateáo) el cual tuvo la silla veinte y seis años y cuatro meses.
Sucesor suyo fue Nigoberto o Ingoberto: fue gran prelado y muy estimado en Cataluña y provincia Narbonense. En la relación de la vida de san Teodardo, arzobispo de Narbona, sacada de los cartularios de los archivos de San Estévan de Tolosa, hablando de él, se dice: Ejecto de episcopatu ejus sancto et reverendissimo viro, litteris a primaevo et *moribuis benè instituto, Nigoberto, etc. Ordenóle en obispo *Sigebuto o Sigebodo, arzobispo de Narbona, aquel que vino a Barcelona para buscar las reliquias de santa Eulalia. Cuando san Teodardo se hubo de consagrar, entre otros obispos que llamó de Cataluña fue Nigoberto, el cual no acudió por estar enfermo, como ni Frodoyno, obispo de Barcelona, que no pudo dejar su obispado porque los moros amenazaban venir poderosos en sus tierras, ni Teutario, obispo de Gerona, que estaba enfermo; pero todos la confirmaron, así como Ausinto, obispo de Elna, y otros que asistieron a ella. Fue esta consagración domingo día de la Asunción de Nuestra Señora, el año 885 de la Encarnación. En el año que murió Carlomano y le sucedió Oton o Eudo, reyes de Francia, este arzobispo Teodardo fue a Roma a recibir el palio, y allá pidió al papa Estéfano letras apostólicas contra un sacerdote español llamado Selva, el cual, fuera toda razón, se era levantado arzobispo de Narbona, y como tal había echado por fuerza de la Iglesia de Urgel y de su obispado a Nigoberto, y quería sacar de la de Gerona a Deodado, (Deusdat) obispo de aquella ciudad, que había allá puesto el mismo san Teodardo, y meter en ella a Heimemiro. Eran fautores de Selva: Frodoyno, obispo de Barcelona, y Gudmaro, obispo de Vique: llamólos san Teodardo, y ellos rehusaron de ir; vista su inobediencia, convocó a todos sus diocesanos en una villa llamada Porto, entre Mompeller (Montpellier, Montispessulani) y Nismes (Nimes): fue entre ellos Riculfo, obispo de Elna, que Ausinto ya sería muerto, y los obispos de Gerona, Vique y Urgel y muchos otros: allá dieron Ingoberto, obispo de Urgel, y Deodado, obispo de Gerona, sus quejas contra Selva y Frodoyno, y culparon mucho a Gudmaro, obispo de Vique, porque los tres habían ordenado a Heimemiro, y este, entre otras disculpas, dijo que el conde Suario le había obligado a ello, y fue perdonado. No se dice allá quién fue este conde: yo no entiendo que fuese Sunyer, conde de Urgel, porque este aún en el año 912 no era conde, porque vivía su padre. Leyéronse en aquella junta unas letras del papa Estéfano, en que reprendía severamente lo que Selva y otros obispos habían hecho. Frodoyno, obispo de Barcelona, que conoció en que había errado, fue perdonado; a Selva y Heimemiro quitaron las insignias pontificales y privaron de la dignidad episcopal, que indebidamente se habían usurpado, y con esto Nigoberto volvió a su Iglesia de Urgel, después de haberle tenido Selva fuera de ella más de un año; y todo el tiempo del pontificado de Ingoberto fueron diez años. Este obispo en los manuscritos de la Iglesia de Urgel llaman Engilbertus, que en cosas tan antiguas es fácil trocar los nombres.
Nantigiso vivía en el año 899: hay mención de él en un concilio que congregó Arnusto, arzobispo de Narbona, en la iglesia de San Vicente, en la villa de Juncaria, en el territorio de Mompeller: dícelo Catel en la Historia del Languedoc, folios 35 y 733.
Asímismo en el año 940 hubo concilio sinodal en la villa de Foncuberta: juntólo el mismo Arnusto, y en él se determinó una contienda que tenía Nantigiso con Adulfo, obispo de Pallars, por haberle usurpado toda la tierra de Pallars veintitrés años había, y probó que de muy antiguo era de la diócesis de Urgel; y determinó el concilio, que durante su vida Adulfo fuese obispo y tuviese aquel territorio, y después de su muerte se entremetiese en él, y volviese al dominio y ordinacion antigua de la Iglesia de Urgel y de sus prelados. Rodulfo, hijo de Guifre Pelos, conde de Barcelona, tomó el hábito de monje de Ripoll el año 888, cuando fue la primera dedicación de aquel monasterio, y por su causa dio el Conde al dicho monasterio mucho patrimonio; después fue abad, y a la postre obispo de Urgel. Éralo en el año de 913, porque en el archivo del arzobispado de Narbona he tenido en manos una bula del papa Juan X en favor de Agio, arzobispo de Narbona, contra Herardo, que pretendía el dicho arzobispado, la cual era dirigida a los obispos sufragáneos de Narbona, y entre otros que nombra, son: Hugo, de Gerona; Teodorico, de Barcelona; Georgio (En Jordi de Vic), de Vique, y Rodolfo, de Urgel, de donde se infiere que estos obispados eran entonces de la metrópoli de Narbona, así como otros de Francia que allá nombra.