MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

El rey Martín I, tras la muerte de su hijo Martín de Sicilia, se convierte en rey de Sicilia, pero muere entre el 30 y el 31 de mayo de 1410.

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al Sí de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

10 DE MAYO.

10 DE MAYO.

Mandaron escribir en este día los señores Diputados las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias igualmente a los jurados de Reus, Valls, Cambrils y la Selva (del Camp).

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la ciutat de Tarragona.
Molt honorables e savis senyors. A nostra oyda es pervengut que en aqueixa ciutat e camp se fan algunes empres axi generals com particulars e nos sap perque. E com nosaltres continuament entenam en lo repos tranquille stat e benavenir de aquest Principat per servici de la Majestat reyal per ço vos pregam exortam e encarregam decontinent nos certifiqueu largament e clara de les dites empres e de les causes per ques fan e encara de totes altres coses que circa aquesta materia vos occorreran a fi que per nosaltres puixe esser provehit si mester sera a tot lo que haje sguard al dit servici repos tranquillitat e benavenir als quals vosaltres com a bons cathalans deveu esser be attents e propricis axi com loablament haveu acustumat. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Arlambau diputat local en la ciutat e camp de Tarragona.
Honorable senyer. Dins aquesta seran cinch letres dreçades una als consols e concell de aqueixa ciutat e les quatre a les principals viles de aqueix camp. Dehim e manam vos de continent la dels dits consols sia per vos dada e les altres sien trameses ab les menys despesa que poreu e si les respostes son a vos dirigides feu quens sien trameses decontinent. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Se recibieron, el mismo día, las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy dada de la present he reebuda una letra de vostres reverencies e honorables savieses ensemps ab una crida contenent en efecte com vostres reverencies e lo consell representant lo Principat de Cathalunya han per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany segons les dites coses e altres en les dites letra e crida largament son contengudes la qual crida sens motacio (mutacio) alguna decontinent e feta publicar per los lochs acustumats de la present vila e aquella ensemp ab la dita letra e feta registrar al notari de mon ofici segons mes manat e acustuma fer lo dit mon notari en los altres actes occorrents en lo dit mon ofici. E per ço fas la present a vostres reverencies e honorables savieses per que les dites coses sien manifestes. E sia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Qui en gracia de vostres reverencies e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs mossenyors. Segons so stat informat una letra de vosaltres dirigida a qualsevol oficials reyals e de ecclesiastichs e barons dada en Barchinona lo primer dia del mes de maig del any present es stada presentada a alguns oficials meus e vist lo contengut en aquella a mi no ha semblat ab vostra honor parlant que vosaltres mossenyors diputats e concell en virtut de la comissio de la cort e o per la capitulacio hajau poder de fer les coses en vostra letra contengudes ni que los oficials dels barons hagen a complir o exequtar les coses en dita letra contengudes car los negocis tocants les generalitats no vagen en los termens de la capitulacio e axi ni caben en lo poder o potestat de vosaltres mossenyors diputats e conçell e per conseguent tals requestes als oficials de barons no han loch. E encara que mon voler sia la capitulacio sia servada empero no vull quant en mi sia que en res mes avant del que per aquella es disposat en prejudici dels meus drets a mi en mes terres e senyoria pertenyents sia en manera alguna fet ni vosaltres ho deveu voler majorment que per manament de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e lochtinent general es manat ab crida publica sots virtut de la fe e naturalesa a la qual so tengut a la Majestat del Senyor Rey e del dit Illustre Primogenit loctinent e encara altres penes que no sia assistit o actes alguns qui sien o se façen per causa de les deliberacions fetes axi per extraccio de banderes com de poder inquirir e punir e castigar los qui han fet o faran contra la capitulacio les quals coses per la scusacio mia he deliberat a vostres reverencies e magnificencies notificar. E sia Jhesus en vostra guarda. Dada en Gerona a VI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. A vostra honor prest En Joan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
Dijous demati qui comptavem sis del mes de maig present per hun correu rebi una vostra letra ab la qual me manaveu que encontinent rebuda dita letra tota dilacio postposada requeris en nom e per part vostra com a representants lo Principat de Cathalunya tots e sengles oficials de aquesta ciutat e de les altres viles de la diputacio local on se fos publicada certa crida ab la qual en efecte es manat per la Senyora Reyna a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los del jurament e homenatge que prestat haurien perque lo manament predit encontinent exequti e mijançant lo notari publich de aquesta ciutat requiri lo veguer reyal de aquesta ciutat qui dita damunt crida havia feta e publicada per dita ciutat aquella per e en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia en obtemperar vostres requestes ab veu de crida publica revocas per la dita ciutat e lochs acostumats de aci la demunt publicada crida en altra manera que protestava etc. Certificant vostres R. magnificencies e honorables savieses com lo dit veguer reyal feta per mi dita requesta aquell dia mateix ab veu de crida publica e per los lochs acostumats de aquesta ciutat revoca e publica la damunt dita crida esser revocada certificants vos mes com per altres lochs ne viles de la Diputacio local no es stada feta la damunt dita reyal crida segons me so be avisat.
Dada en Tarragona a VIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostres R. magnificencies e honorables savieses humil servidor e los manaments prest obtemperar.
- Pere Arlanbau diputat local en la ciutat de Tarragona.

Als molt magnifichs e honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats e molt honorables e magnifichs conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Huy que es dimecres que comptem cinch de maig a set hores apres mig jorn per Pere de Maseres correu he rebuda una letra vostra dada a dos de maig ab la qual me manau vista la present fes certa requesta al veguer de aquesta vila ab mon notari segons en la vostra letra es contengut e yo per donar acabament a vostres manaments ab mon notari vista la present fiu la requesta que per vostra letra mera manat a mossen lo veguer ço es que la crida que feta havia fer per manament de la Senyora Reyna havia feta que tambe ab crida la revocas lo qual feu resposta que era content a consell de son jutge segons per actes fets per ma de mon notari largament veureu lo qual acte vos tramet per lo dit correu e per quant es vespre e lo correu vol partir nous puch avisar del que lo veguer metra en exequcio apres dell que haura executat. Per lo primer serets avisats pregant la Sancta Trinitat vos leix exir a honor del que haveu principiat. - Qui a vosaltres mossenyors se recomana Mateu Dalp diputat local e servidor vostre.

Acompaña a la carta que precede una copia del siguiente requirimiento.

Multum honorabilibus et magnificis ac magna providencie viris dominis diputatis Generalis Catalonie residentibus Barchinone et eorum honorabili ac magnifico concilio ac aliis universis et singulis oficialibus notariis et scriptoribus quibus presentes pervenerint Raymundus Mauri notarius publicus ville Podiiceritani (Puigcerdà) et Ceritanie (Cerdanya, Cerdaña) auctoritate honorabilium Consulum dicte ville eis indultu regio atributa scriptum cum omni reverencia et honore vestras magnificencias et honorabiles prudencias harum serie duco cerciorandas. Qua die mercurii currente nona hora post meridiem qua computabatur quinta mensis madii anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagesimo secundo cum instrumento per me recepto venerabilis
Mateus de Alb diputatus localis in ville Podiiceritani et vicarie Ceritanie existens personaliter constitutus ante presenciam honorabilis Georgii Pinya burgensis ville Perpiniani vicarii Ceritanie et bajuli ville Podiiceritani extra dictam Podiiceritani villam et ante rechum regum dicte ville personaliter exeunte verbo dixit et exposuit coram prefato honorabili vicario et presentibus testibus infrascriptis verba sequencia vel in effectu similia. Mossenyor molt honorable. A hoyda dels molt magnifichs e honorables diputats de Cathalunya residents en Barchinona principals meus representants lo dit Principat en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia e encare per part del dit Principat fermada e jurada seria pervengut que la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna hauria scrit a vos fahesseu publicar en la present vila de Puigcerda una crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los de jurament e homenatge que prestat haurien les quals coses son de directo contra la dita capitulacio e tals que per via alguna tollerar nos poden per ço mossenyor yo en nom e per part dels dits molt magnifichs e honorables diputats principals meus e concell lur representants com dit es lo dit Principat en virtut de la dita capitulacio et alias sots virtut del sagrament e homenatge que prestat havets de obtemperar totes requestes a vos faedores per lur part vos requir que si tals letres e crides son pervengudes en vostres mans o per avant pervindran no procehiau a acte algu exequtiu de aquelles. E si ja en res haureu procehit allo torneu decontinent al primer stament ab crida publica en la manera que seria stat fet tota dilacio e scusacio cessants. Certificantvos que si fareu lo contrari e la present requesta per mi en nom que damunt a vos feta no obtemperereu ara per lavors aquest Principat vos ha per enemich e acuydat de la cosa publica e sera procehit de fet e de dret contra vos e vostres bens segons que per la dita capitulacio es permes. Qua requisicione verbali per dictum venerabilem Mateum de Alb dicto nomine antedicto honorabili vicario facta incontinenti jam dictis honorabilis vicarius respondens verbo predictis dixit et se obtulit fore presto et paratum super predictis facere omne id et quantum per justiciam teneatur juxta consilium sui honorabilis judicis de quibus omnibus et singulis supradictis et sic per actis jam dictus venerabilis Mateus de Alb peciit et requisivit sibi dicto nomine fieri et tradi publicum instrumentum per me dictum notarium quibus fuerunt testes presentes discreti Guillermus Vich Bartolomeus Berengarii presbiteri Joannes Mayans notarius Joannes Bonadona mercator Podiiceritani et ego dictus Raymundus Mauri notarius qui predicta requisitus recepi. Et quia aliis occupatos negociis dictum requisicionis instrumentum in mundum seu formam publicam redigere non valui. Ideo instante et requirente prenominato venerabili
Mateo de Alb prefixo nomine presentem testimonialem litteram vobis facio mea propria manu scriptam cui placeat dare fidem. Et ut predictis melius per cunctos in judicio et extra fides infallita adhibeatur meum artis notarie solitum hic appono Sig+num.

13, 14, 15 enero, 1462

13 DE ENERO.

Sigue la votación respecto de otros oficios, ofreciendo grandes dificultades la de mosen Galceran Oliver, para el de tesorero.

14 DE ENERO.

Vencidas las dificultades que se ofrecían el día anterior, fue admitido definitivamente para el oficio de tesorero el ya mencionado Galceran Oliver, como lo fueron también otros oficiales.
Se dio lectura, en la misma sesión, a dos minutas o formas diferentes de convocatoria para el juramento que se había de prestar al señor Primogénito, enviadas al Consejo, de parte de la señora Reina, las que pasaron a una
comisión para que diese su dictámen.
El negocio de don Jofre de Castro, acordóse que, según lo ofrecido por la señora Reina, fuese cometido, en lo tocante al Principado, al conde de Pallars.

15 DE ENERO.

Se leyó la siguiente carta de la señora Reina, relativa a la convocación para prestar el juramento al señor Primogénito.

Johanna Dei gratia Regina Aragonum et Sicilie etc. ut tutrix (tudriu; tutora, institutriz) Illustrissimi Infantis Ferdinandi principis serenissimi domini regis viri et domini nostri carissimi ac nostri filii Primogeniti gubernatoris (los cambios de b a v en los romances son habituales) generalis Aragonum et Sicilie impuberis (impúber) ducis Montisalbi (duque de Monblanc, duch de Montblanch, Montblanc, montis albi, monte albo, blanco; también Montalbán en Teruel) comitis Ripacurcie ac domini civitatis Balagarii (señor de Balaguer) locumtenentis generalis dicti domini regis in Principatu Cathalonie ac comitatibus Rossilionis et Ceritanie dilecto ….
Quoniam maxime opere desideramus que divini muneris gracia eidem Primogenito ab alto concessa et grandi amore per dictum Principatum contracta sunt adimpleri et propterea disposuerimus ob utilitatem et quietem dictorum Principatus et comitatuum ac incolarum eorundem quod per vos et alios de eisdem Principatu et comitatibus juramenta prestentur eidem lllustri Ferdinando ut Primogenito antedicto juxta effectum et observanciam capitulorum concordatorum et per dictum Serenissimum dominum Regem eisdem Principatui et comitatibus concessorum firmatorum et juratorum ad ea ipsa juramenta prestanda diem …. mensis proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigendum ducimus et harum serie prefigimus et assignamus. Camobrem volumus vosque rogamus quatenus dictis loco et die per vos vel vestrum procuratorem plena potestate infultum compareatis coram nobis facturus et prestiturus nobis ut tutrici predicte juramenta predicta. Nos enim dicto nomine parate erimus facere que debeamus et super hoc aliis de dictis Principatu et comitatibus consimiles litteras destinamus. Dattum et cetera.

Leída la carta que precede, y aprobada por unanimidad, deliberóse que fuese comunicada al Concejo de la ciudad.
Presentóse en la misma sesión, el religioso fray Juan, comendador del hospital, para proponer a los Diputados si querían vender una de las galeras de la Atarazana, para que el maestre de Rodas pudiese pasar a su isla; de lo que se ocuparon en seguida, para poder deliberar.
Dióse, al propio tiempo, lectura de una carta de la señora Reina, que había remitido En Juan Ferrer, y cuyo contenido es como sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt honorables e de grans reverencia e magnificencies senyors de Cathalunya. Scrivi a vostres magnificencies com havia rebut vostre plech de letres tremes per mossen Carles Dolius e com doni al Senyor Rey la sua letra ab les copies que venian a la Majestat. En apres no sich ha sabut res en cort de que fretur ferne avis. Lo Senyor Rey deu partir dema la via de Tudela hon men vaig ab la sua Senyoria per fer alli ço que sera per vosaltres manat. Creuse lo dit Senyor aturara en aquest viatge XV dies e menys crech yo si aqueix Principat volria. Lo embaxador françes es ja partit vassen la via dels montanyes de Jaqua. Açi es arribat Cathala lo tresorer crech sera prest spetxat de aci. Lo Senyor Rey sta en deliberacio de trametre aqui al Principat e a la ciutat lo virey de Sicilia lo qual a la final crech hi haura de anar e principalment crech ira per pendre aqui qualque tall ab la terra per los fets de la guerra de França. Crech a nit se concloura la sua anada. Als noy ha que fretur scriure a vostres reverencia e magnificencies per lo present. Feta en la Almunya a VIII de janer de Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostre manament.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

27 DE JULIO.

27 DE JULIO.

A consecuencia de haberse recibido una extensa carta del Señor Rey, en que se trataba de la convocación de los eclesiásticos, barones y súbditos reales, hecha por el Señor Primogénito para que se le prestara juramento como a tal; nombróse una comisión, compuesta del obispo de Vich, Galceran Oliver, sustituto del conde, y Juan Lull, ciudadano de Barcelona, para que, con los abogados de la casa y demás que creyesen conveniente, se ocupasen de este negocio, a fin de poder dar oportuna contestación a dicha carta.
Sin esta, llegó, además, otra del propio señor Rey, la que, junto con las demás que se recibieron en este día y las que fueron expedidas, se hallan, por su orden, a
continuación.

Als reverend e venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. No ignorats en la concordia feta fermada e jurada entre la Illustrissima Reyna muller nostra molt cara e molt amada en nom e com a procuradriu de nostra Majestat e lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit nostre los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e la ciutat de Barchinona esser dos capitols del tenor seguent. Item Senyor com sia molt digna e pertinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell estirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen. Per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carlos primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puig per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos reys passats loablement seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complide com fer se puixa. Lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al IIlustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions que li pertanyen com a fill primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol. Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns duptes questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scris capitols o algu de aquells contengudes quels dits duptes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determinats tantes vegades com cas occorregue per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre o successors vostres e seus e vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau o dejau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exseguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus. Abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols desus e dejus scrits ab les respostes e coses en aquells e aquelles contengudes sien enteses al seny literal. E com novament a noticia nostre sia pervengut que lo lllustrissimo fill e primogenit nostre ab ses letres haja scrit e manat als magnats universitats e altres del dit Principat que lo trenten dia del present mes de juliol compereguen devant ell en la dita ciutat de Barchinona per prestar li lo jurament a ell com n Primogenit degut com se monstre per les letres del tenor seguent - lnfans Carolus serenissimi domini regis Aragonum et Sicilie et primogenitus et Dei gratia Princeps Viane
dux Nemosiensis et Gandie regnorumque et terrarum ejusdem domini regis gubernator generalis et locumtenens in Principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie. Inclito infanti Enrico de Aragonia comitti Empuriarum consanguineo nostro carissimo salutem et dilectionem. Cum summopere desideremus que divini muneris gratia nobis alto concessa sunt benivolenciamque jamdudum inter nos et dilectum Principatum multis laboribus contractam multo majori amoris amenitate confoveri ac ad finem et effectum execucionis concordatorum inter dictum serenissimum dominum regem genitorem nostrum colendissimum et Principatum Cathalonie prelibatum disposuerimus ut nobis tamquam Primogenito per vos et alios de dicto Principatu et comittatibus debita juramenta prestentur ad que prestanda diem tricessimam mensis julii proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigimus. Ideo vos rogamus quod per vos seu oratorem vestrum plena potestate sufultum dicta die coram nobis in dicte civitate compareatis facturus nobis tamquam primogenito juramenta predicta. Nos enim ab hoc parati sumus facere ea que facere debeamus. Et super hoc aliis de Cathalonia nostras consimiles litteras destinamus. Dattum Barchinone die vicesimo septimo mensis julii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXI. - Karolus.
- La qual cosa de direccio es vista esser contra la letra e forma serie e tenor del dit capitol segons lo qual si be es attes a nos pertany fer la convocacio per prestar lo dit jurament al dit Primogenit e aquell se deu prestar segons forma del dit capitol.
E en lo passat occorrent semblant cas no es stat ocustumat primogenit fer semblants letres e manaments per que es mes de maravellar insolitament e contra lo dit capitol preinsert de la dita concordia en prejudici e derogacio de nostra superioritat e preheminencia reyal e libertats del dit Principat tals letres esser
emanades. Intimam e notificam vos ho perque en la observacio de la dita concordia e del dit capitol quant se sguarda a vosaltres per qui son stats fermats e jurats façats deguda instancia fahents vos certs que nos per observacio de la dita concordia la qual havem molt a cor no fallirem ne enteneu fallir en res que fer
dejam e siam tenguts axi circa lo dit jurament com altres coses en los capitols de la dita concordia contengudes. Dada en la ciutat de Calatayut a vint hi tres dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los deputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquest propassats dies vos havem scrit de la partida del Rey de Castella del
regne nostre de Navarra pero que no erem certs de la via que feta havia segons que vist haureu per les letres nostres. Ara vos certificam com nos havem hagut avisos certs quel dit Rey de Castella havia fet la via de la vila de Madrit e se trobave en aquella e puig de aço se ha plena certitud vos pregam e encarregam tant com podem que doneu orde a la presta expedicio de la solempne ambaixada que per part de aqueix Principat juxta los capitols de la concordia deu esser tremesa al dit Rey de Castella confiant en nostre Senyor Deus que de la tramesa de la dita ambaixada se seguiran tants e tals beneficis que redundaran en gloria sua honor nostre e gran renom e fama del dit Principat. Dada en la ciutat de Calatayut a XXIII dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable mossen Guabriel Girau consol segon en orde de nosaltres cert per son entreveniment e per nostra informacio explicara a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença en totes coses com de nosaltres per son miga proferides a vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XV de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Diumenge propassat quis comtave XVIIII del present mes rebem una vostra letra e aquella lesta lo diluns apres seguint convocam hun consell apellat de sexantena e per sguart com la major partida qui en lo dit consell entrevenen son gent qui en los dies faynes specialment en los dies presents bonament nos poden haver haguem a porrogar lo dit consell al dimecres jorn de Sancta Maria Magdalena lo qual consell de sexantena ajustat fem legir vostra letra demanant al dit consell fessen deguda provisio en lo contengut en aquella. E de fet tot le dit consell de sexantena exceptats En Johan Borrat Berthomeu de Vallebrera e Ramon Steve foren tots concords de fermar e fer lo
contengut en vostra letra e de fet tots exceptats los dessus nomenats fermaren e juraren segons la cedula per vosaltres tramesa les quals fermes lo nostre nothari
occupat en altres negocis fins avuy no ha pogudes redigir en sa forma. Empero Deus volent per nostre sindich lo qual molt prest sera aqui vos trametrem les dites cartes ab *tot son compliment (no se lee bien) avisant vos lo portador de la present fonch dijous a vespre aci e es stat fins divenres a X hores de mati. E sie sempre
molt reverend magnifichs e honorables senyors lo bon Jhesus custodia de vostres notables persones. De Cervera a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vostra de Cervera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Huy hora de mig jorn he rebuda vostra letra ab una interclusa a mossen Dega de aquesta ciutat e vista aquella de continent exigit jurament de aquell segons la forma en aquella a mi donada e ab la cautela servada juxta la serie de aquella respos que ab tot ell se reputas indigne al regiment de tant gran ofici pero per lo servey de Deu e per lo util e endreç del stament del Principat la hon la sort loy portas ho acceptarie de bona voluntat e axi declarada sa voluntat de continent li notifiqui la eleccio de ell feta e donant li la letra e ell dirigida la qual lesta regraciant la dita eleccio a nostre Senyor e a vostres magnificencies la molta voluntat que havets en ves ell demostrada accepta la dita eleccio es ofert per al primer dia dagost esser en aqueixa ciutat. De Leyda divendres a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Fem avantatge al correu de mig flori. Placiaus darloli. - Quis comana en vostra gracia Lois Cirera loctinent en la ciutat e vegueria de Leyda.

22 DE MARZO.

22 DE MARZO. 

Ocupó la sesión de este día el mismo asunto que la anterioso, sin haberse tomado acuerdo alguno. En la misma se recibieron varias cartas, y se dio contestación a otras que anteriormente se habían recibido, cuyos documentos siguen a continuación. 

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de creença per vostres embaixadors havem reebu-buda e en virtut de aquella hoyts a ple los dits embaixadors en tot lo que per part vostra nos han volgut dir explicar e supplicar axi sobre la nostra aturada en aquesta vila com encara en supplicar nos ho volguessem tollerar ab bona pasciencia. Als quals havem respost que per amor e complasencia vostra som contenta sobreseure en nostra partida pero havemlos confortat e significat que considerat que la dilacio de entrar en la pratica de aquests afers no pot esser de aquells benifici algu vos vullen scriure e sollicitar que lo pus prest que sia possible se entenga a entrar en la dita pratica trametentnos aquels espedients als quals encara reposadament no eren pervenguts segons per vostres letres nos haveu scrit en los quals ab gran diligencia e sollicitut entenieu. E en cas siam certa que los dits vostres embaixadors per llurs virtuts servey nostre e fer a vosaltres cosa grata e accepta ho faran diligentment e ab molta prudencia. Encara vos pregam e encarregam quant plus stretament e afectada podem ab tota cura e vigilancia hi vullau entendre havent sempre sguard los dits afers de quanta importancia son e per semblant al esser stada tant de temps en aquesta vila sens haver entrat en la dita pratica e no resmenys a la molta absencia que havem feta e fem de la presencia e comunicacio de la Majestat del Senyor Rey. E jatsia aço nos sia lo pus molest empero nos dona gran sperança la virtut vostra e innata devocio e fidelitat que a la sua Serenitat e nostra (vostra passats e de?) vosaltres haureu sempre acostumat de portar que en aquests afers no solament prest entrareu en lo meneig mas quen vendreu a tota bona saludable e desigada conclusio. Dada en Villafrancha de Penades a XXII dies de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Pere Gregori Gonter (Günter, Günther?) ciutada de aqueixa ciutat portador de la present acordat en lo exercit del Principat de Cathalunya dies ha se clama per indisposicio de sa persona e per aquella suplica li sia atorgada licencia de tornar en casa sua e alli constahir e governador sa indisposisio per quant no es en punt de seguir ne servir lo dit exercit fahent oferta en loch seu donar hun home que servescha e seguesca lo dit exercit en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat. E deduhint les coses sepplicades en efecte ha donat hun home appellat Steve Garau qui ha promes seguir e servir en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acostumada. Per queus pregam e avisam lo dit Pere Gregori sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell prestat puixa liberament en sa casa tornar. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica. 

Senyores. Por hun ombre proprio que partio tres dias ha vos avise de todas las cosas que fins en aquella hora se sabian e agora por el present vos aviso que el Senyor Rey desempatxa a mossen Pero Vacha embaxador para al Senyor Rey de Castella. Dice que va con grandes partidas solo los pueda concordar. Creo stareys marevellados como eo no vos he enviado el coreu el qual yo detengo pora que si tal casso de necessidat venia que yo vos pudiesa avisar con grande dificultat yo vos avisso de cosas ciertas porque aqueste onbre syempre es incierto lo que a de façer. E por quanto el portador es persona asaç fiable del qual sereyes informados muy largament de todo lo necessario. No curo mas dezir. De Çaragoça a XVIII de maig. 

Als molt reverents egregi nobles magnifichs senyors los diputats e consell congregats en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Esta nit entre X e XI hores vos scrivim largament de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Apres vuy de mati hora que voliem anar hoir missa de part de la Senyora Reyna son venguts a nosaltres los senyors mestre de Muntesa don Lop e lo comte Doliva significantnos com la dita Senyora per la gran voluntat e desig que te de entrar en pratica de aquestes fahenes per los respectes per nos a vostres reverencies ja scrits hauria en voluntat trametra aqui les dits mestre de Muntesa e don Lop per solicitar e fer instancia aqui a fi que prestament la dita Senyora puixa praticar dels dits negocis e de aquells fer cert lo Senyor Rey e volien sentir de nosaltres nostre parer sobra la dita anada als quals es stat per nosaltres respost que la nit passada scrivim e havem avisades vostres senyories de les coses qui eren subseguides e de la resposta de la Senyora Reyna e que no haviem comissio de comunicar ne dar resposta a ells de las coses que per ells nos eren significades e axi ab paraules generals nos ne som desixits (para Pompeyo Fabra y su catalán inventado sería: ens en som dessurtits). Per tant havem delliberat fer lo present correu per quant nos ha plagut esser molt pertinent e molt necessari que prestament en aquesta part los sia respost considerades moltes rahons que en aqueix consistori en lo passat havem hoydes. E placieus encontinent avisarnos queus sera plasent los sia respost. Speram encara si vos parra donarne sentiment a la Senyora Reyna que li placia en la present deliberacio sobreseura tro a tant que de vosaltres hajam resposla. Per lo present no occorra altres coses que a vostres reverencies necessaries sien scriura menantnos lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXl a nou hores de mati ans de mig dia. 
Volent cloura la present nos son tornats los damunt anomenats mestre de Muntesa don Lop e comte Doliva dihentnos per part de la dita Senyora com la dita Senyora havia deliberat sobreseura llur ajuda pregant a nosaltres volguessem scriura a vostres reverencies vos plagues encontinent dar orde e entrar en praticha de les feynes e que de aço ab la present ella scrivia a vostres reverencies e axi placia a vosaltres mossenyors per benavenir dels afers voler ho metra en obra e per res no tardar. 
Stant en cloura la present la Senyora Reyna ha trames aci lo mestre de Montesa trematentnos a dir com sa Senyoria pren a gran molestia que a Fraga li son registrades totes les letres que tramet al Senyor Rey per queus placia provehirhi. A vostra ordinacio e manaments apparellats Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell congregats e residents en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. 
Vuy disapte a XXI del present som plegats en la present vila circa mig jorn e dreta via deschavalcam a la posada de la Senyora Reyna ab lo senyor mestre de Muntesa visrey de Sicilia comte Doliva e molts altres quins eran exits a rebra e essents deschavalcats havem feta reverencia a la dita Senyora besantli la ma de part de tots vosaltres splicantli les recomendacions per vostres instruccions ordenades dantli la letra de vostres reverencies la qual lesta nos dix esser creença e que anassem a reposar que apres la Senyoria sua nos fara cridar com ora fos. E per quant ab les instruccions rebem una letra del Senyor Primogenit ley donam aquella hora laltra letra qui era en les instruccions de mossen Pere Torroella no havem volguda donar fins haurem parlat ab la dita Senyora e tornats a nostra posada circa les sinch hores la dita Senyora trames per nosaltres e encontinent som ab sa Senyoria la qual trobam en una cambra de sa posada acompanyada de moltes gents a la qual supplicam fos merce sua volernos hoyr a soles e axi fou ordenat per sa Altesa restant sola ab nosaltres e ab larchebisbe de Çaragoça e per miga de mi abat de Sant Johan fou explicada la creença e que per vosaltres es stat ordenat significant a sa Senyoria tot lo contengut en lo primer capitol ço es lo que lo Senyor havia scrit a la prioresa del Guayre e les provisions ordonades per sa Majestat en les viles de Balaguer Agremunt e Algerri no obmetent cosa alguna. Apres li fou explicat com vosaltres mossenyors totes altres coses apart posades ab summa diligencia entenieu en compondra les fahenes e que en breu temps li serien reportades e venint 
a la stada de la present vila li fou explicat ab aquell tall de paraules e ab aquell millor gest que es stat possible e apparagut esser expedient. Supplicantli fos de sa merçe nos volgues moura de la present vila deduhintli que sens dubte negu aquestes fahenes pus facilment stant sa Senyoria en la present vila se porien compendre e pendra loable expedicio e la fi que tots desigam e que axi per part de tots vosaltres mossenyors humilment e com mes devota se podra explicar lan supplicaveu e axi era per vosaltres mossenyors a sa Excellencia e Celsitud consellat al qual capitol e rahons la sua Majestat respos prenent admiracio del perer en que tots donaven per ella star en la present vila com a la sua Majestat paragues que anantsen a Sant Boy e entrant en la ciutat aquestes fahenes e negocis pus facilment se porien tractar e praticar e portar al fi per tots desyat (no desitjat) majorment com per lo Senyor Rey li fos axi manat e que sa Senyoria no era en la present vila sino per lo servey e honor del Senyor Rey repos e benefici del Principat e de tots nosaltres e per aquest respecte fins avuy ab molt recta e bona intencio haura treballat e era prest a trebellar e que per aquests respectes arbitrava sa Excellencia esser ben meraxadora pogues ana a Sant Boy e encara entrar en aqueixa ciutat e moltes altres rahons dix sa Senyoria demostrant bona voluntat en los negocis segons per avant a nosaltres reverencies sera referit fouli replicat aconsellant sa Senyoria per moltes vies e rahons persuadint a la sua Majestat que la aturada de sa Senyoria en la present vila era la salut e prospera expedicio de aquestes fahenes e que la anada de Sant Boy o entrar en Barchinona indubitadament seria total perdicio de la present materia e certament dins breu temps li seran reportades tals coses axi compostes e ordonades que si plaura nostre Senyor Deu la sua Majestat sera ben contenta e que la sua Senyoria axi com crehiem havia be pensat e cogitat la present materia de quanta importancia e pondorositat es e compren molts caps e aquantes e aquella persona a sguard e que no es de condicio que prestament se puixa portar conclusio majorment com a esser deliberada per tautes (tantes) persones e tant consell com es aqueix e que pus sa Senyoria hi havia bona intencio la fi seria molt excludable e apres molts altres replicats e triplicats axi per la sua Senyoria com per nosaltres per spay de tres hores ab tot la sua Senyoria donas en altra deliberacio ana de havernos hoyts la Majestat sua per complasensia vostra es stada contenta romandra en la present vila e star al consell vostra e axi per part vostra lin havem besada la ma es veritat sa Senyoria ha strem desig de entrar en la pratica de aquestes fahenes axi per honor del Senyor Rey com per la sua car fins aci no pot dar raho de la stada ha feta en la present vila hon a stat per Xll o Xlll jorns afermant que la tarda e tanta crida es destraccio de aquestes fahenes per molts respectes e que si totes les coses no son encara ordonades persones deuria star de entrar en la pratica de aquesta materia com totes nos pugan fer ensemps e per tant si de compostes ni havia aquelles li porien esser manifestades e presentades e per so a menat e pregat a nosaltres que encontinent scrivissem a vostres reverencies eus pregassem de part de la sua Celsitut que ab summa cura e diligencia vos placia entendra en les coses que son de fer aqui per vosaltres a fi que sa Senyoria puga scriura a la Majestat del Senyor Rey que es entrada en la pratica de aquestes fahenes e axi pora donar alguna raho de la stada de la present vila e de la sua venguda. Al restant dels novitats e provisions fetes en Alguayre Balaguer Agremunt Algerri e Monso nos respos que ha coses aqui reportades a nosaltres creya no esser veres per quant sa Senyoria noy sabia cosa neguna e que certament si fossen en esser axi com aqui se reportaven lo Senyor Rey len haguera feta certa pregant a vosaltres que en tal cosa no vullau donar orella ne aquelles donar fe e que lo Senyor Rey o la sua Excellencia no han tal voluntat e que per semblant a la sua Senyoria ne son stades reportades algunes pues dehien esser fetes e desliberades aqui per vosaltres en les quals no sta aturada ne donada fe per no esser ver semblants. E axi havem fet lo present correu e per quant dema es diumenge havem delliberat fervos la present e sperar lo que per vostres reverencies sera ordenat les quals nos manan lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXI de març a X hores de nit any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions e manaments apparellats. Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Al molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del general de Cathalunya. 
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. 
Puix correu no van forçadament he scriure per viandants a la ventura del stament nostre de açi lo qual per gracia de Deu es bo primerament en sanitat que lo temps ses molt corregit que los malats quasi goreixen e ara ajahense pochs. Lo socorriment de tres florins per XV dies ha pres quasi tot hom sino alguns de aqueixa ciutat e perque alguns axi com milloren venen encara a pendre lo dit socorriment nous puch dir en cert qui ha pres diners ne qui no. Acabat que hage trametre a vostra reverencia e honorables savieses lo nombre dels qui han pres lo dit socorriment e lo nombre dels que nol han pres perque puixa esser provehit en algunes conestablies qui restaran menys de conestable perque lo conestable no ha volgut pendre lo dit socorriment e si sera necessari fornir les conestablies aqui fallira gent a cap dels dos mesos per no haver pres lo dit socorriment. Crech de les parts de sa se trobara gent prou per supplir lo nombre dels qui mancaran mas no volran sou per menys de hun mes de la gent de cavall. Ab gran dolor pogui havia acabar la cedula la qual no tramet ara perque no es en bell ni en lorde que deu mas per vostra informacio podeu esser certs que açi XLll lançes que voI dir hun bon cosser e un troter per lança. Daltra part hi he entre tots LXl entre rocins e genets e ab tot que lo nombre sia poch hagen per cert vostres magnificencies que per esser poch non es millor. Car jatsia hic hage alguns be a cavall lo comu es molt flach e molta vil bestia e aço queus dich he solament per memorial dat per la gent de cavall e no quen haja vist clar. May ne pogut haver mostra per secretament que la haja volguda e la mes part del consell ha dat diverses voltes en parer que per no mostrar nostres mals que nos fes la dita mostra e crech yo que a la mostra qualque roci mancara e qualque mula servira per nombre de roci. Per una spia que trobi hir mati de Çaragoça so avisat que lo Senyor Rey fa poch moviment es ver que tots dies te grans consells en la casa de la diputacio spatxas mossen Pero Vacha per anar embaxador al Rey de Castella. La ciutat de Leyda sta en reguard e tots dies tramet noves de sospites de gents. A nit trames dir que mossen Rabolledo era en Ribagorça en Canuy (Azanuy, Çanuy) ab gent II jorns ha quey tinch dos spies per tota aquella terra e non he cobrat negu e la hu devia cobrar a nit passada. Axi he hagut avis de paraula per hom de casa del Senyor Primogenit qui es passat per la via de Navarra que embaxada deu anar de aqui al Senyor Rey ab comissio de aturar dos jorns solament ab sa Majestat e si no acorden havem a dar sobre certa part si es falsia pas ab les altres si es ver es maravella que tals coses vagen axi a rodolons e si ver es vegen vostres magnificencies que havem de combatre que no tenim sino IlII schales totes descubertes e molt master qualque quintar o II encara de polvora de spingarda. Lo capita ab mossen lo veguer materen hir en presso En Bosch de Tarraça e en Lobet apuntador de aqui conestables e I (l, ele o I latina). Molins per mal parlar e encara qualque hu per mal obrar han demanat li faça venir hunt botxi. Fins aci noy ha pus de que fretura scriure. Feta en Fraga divendres a XXI de març. 
Mossen. Sia de merce vostra avisarme si fer se pot bonament per quin temps me puch provehir aci car si partir havem e que tinga moltes vitualles aquests senyors de aquesta vila les me carregaran que les haure a lançar de pa quem es endurit e fet bescuyt huns XXX sachs grans. Si entenen que negun castell ne dega restar aci provehit trematrien a Tortosa ab qualque barcha que portantlo ab lo camp les messions del port so mangerien tot. Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer. 

Al molt magnifich e de gran reverencia mossen micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça. 
Molt magnifich e molt savi mossen. Significam a vostra molt magnifica saviesa una hora o dues apres del sol exit es vengut en aquesta vila Ximeno de Soria scriva el qual nos ha presentades dues letres de les quals vos trematem copia. De la primera havem hauda consolacio e alegria no pocha de la segona no gens per quant consta la necessitat e pobresa e diminucio del poble encara ques haja a exseguir. Lo contengut en aquella es molt dificultos e gran danyo adaquesta vila ab tot que creure no podem quel contengut en aquella se exseguescha la una per lo deliurament del Senyor Princep la segona que havem sentiment quel Senyor Rey fahia los de Ribagorça e are als fet de sa iustar. Empero per que no fossen en perill ni carrech havem deliberat fervos la present tant carament com podem e per lo deute e carrech que teniu de aquesta vila vos supplicam nos vullau scriure de vostra intencio so es si deuen anar o no ni si de necessitat havem a trametre LX homens dihem LX lo qual sera a metre a sacomano aquesta vila per la gran diminucio sta. En veritat que som franchs axi e sens pus com los de Çaragoça que diu nostre privilegi que siam axi franchs de juncta e de host e de cavalcada com los de Çaragoça. Certificannos si hi trametra Çaragoça gent o no axi mateix si consellereu vage lo portador a Çaragoça per saber com nos ne devem regir. Havemli manat faça lo que per vostra magnificha saviesa li sera manat. Hauremvos a gracia scrigueu a tots aquells qui conegau hi puixen aprofitar e orden vostra magnifica saviesa tot lo que plasent li sia de nosaltres. De Tamarit a XVI de març. Mossenyors a tota vostra ordinacio prests e apparellats los jurats e prohomens de la vila de Tamarit de Litera. 

A los muy honorables los justicias jurados oficiales et hombres buenos de qualesquiere ciutades villas e lugares dentro ell regno Daragon constituidors a qui les presentes pervendran o seran presentades los jurados de la ciudad de Çaragoça salut e parellada voluntat a vuestros plaseres e honor. 
A vostres savieses notificamos como el Senyor Rey sobra la occupacio del castillo e villa de Fraga situados dentro el regno de Aragon ha convocado la huest e cavalcada para la recuperacion del castillo e villa de Fraga e manda el dito Senyor Rey a todos los regnicolas del dit regno que sub la fieldat que le son tenidors decontinent vengan con sus armas e cavalcaduras en aquesta ciutat per acompanyarlo cerqua la dita recuperacion segunt que aquesto larguement pareçe por letras del dito Senyor Rey a nosotros presentadas dadas en Çaragoça XXV del present et infrascripto mes de febrero. E nosotros creyendo que el dito Senyor Rey andando personalmente a recuperar el dito castillo e vila devamos ir con su Senyoria con nuestras armas a tirar lo obsidio del dito castillo e villa e recuperar aquellos a su corona havemos ofrecido al dito Senyor Rey ir con su persona a la recuperacio sobredita segund et en aquella forma que de fuero fazer lo devamos e seamos tenidos. E havemos fecho cridar les dites letras a vosotros presentadas por los lugares acostumbrados de aquesta ciutat. E porque vuestres savieses sten informadas de lo que aquesta ciutat ha respuesto al dito Senyor Rey et entiende fazer en lo sobredito vos lo intimamos e notificamos por tenor de la present. Dada en Çaragoça a XXVII de febrero anyo Mil. CCCCLXl.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Rossillionis et Ceritanie magnificis nobilibus dilectis et fidelibus nostris universis et singulis comittibus vicecomittibus nobilibus baronibus mesnadariis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et locorum regni Aragonum cujuscumque status aut conditionis existant ad quem seu quos presentes pervenerint et infrascripta noveantur pertinere salutem et dileccionem. Non sine gravi molestia cerciores effecti sumus quod non nulle gentes hostiliter et manu potenti et armata obsederunt ceperunt et occuparunt castrum et villam nostram de Fraga sitam in regno Aragonum et animo ut precepimus eam penes se per vim et forciam detinendi. Et ulterius regnum nostrum predictum hostiliter invadendi et intrandi armata manu in grande dampnum et evidens prejuditium nostre regie corone et gravem jacturam et oppresionem et dampnum non modicum reypublice dicti regni et incolarum et subditorum nostrorum regni ejusdem. Volentes propterea super hiis debite providere hostem et cavalcadam prout de foro id facere possimus et debemus convocando hac serie vobis et utrique vestrum districte precipiendo mandamus sub debito fidelitatis pro nobis stricti estis et quilibet vestrum strictus estac sub aliis penis a foro et regni consuetudine statutis et introductis. Quatenus ilico visis presentibus vos et quilibet vestrum cum armis et equitaturis vestris prout unicuique vestrum congruit ad nos veniatis ad hanc videlicet civitatem Seçerauguste ad 
recuperandum dictum castrum et villam et obviam eundem predictis gentibus cum nos personaliter Deo duce intendamus cum auxilio divino et vestro dictum castrum et villam recuperare et regnum nostrum predictum Aragonum a prefatis invasoribus et oppressoribus liberare. Caventes attente premissorum contrarium agere aut desides vel necligentes in predictis esse cum predicta celeritate requirant et de foro ad id faciendum teneamini et sitis stricti et ne super predictis quis vestram ignoranciam pretendere possit aut allegare mandamus hanc provisionem nostram per loca solita civitatum villarum et locorum voce preconia publicari. Datum Cesarauguste die XXV februarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXI. - Rex Johannes.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. 
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificau de tot lo que per vosaltres per part nostra es stat dit e explicat a la Illustrissima Senyora Reyna juxta forma de les instruccions a vosaltres donades e de la resposta feta per la dita Illustrissima Senyora Reyna e dels replicats e triplicats daquen seguits a les quals coses vos responem que regraciam e per part nostra volem regracieu a la dita Senyora Reyna la bona voluntat que sa Excellencia mostra al benefici de aquests afers e com a la dita Excellencia sua plau condecendre a nostres supplicacions de star e aturar en aqueixa vila confirmantli tota vegada ço que per vosaltres notablement li es explicat que lo seu aturar aqui es e sera Deu volent total benefici e repos dels dits afers. E quant es en aquella part que la sua Celsitud mostra entrenyorarse de la triga e que li plauria e volrie entrar en pratica dels afers e que si totes les coses pensades no creu compostes lin fossen presentades algunes per no perdre temps e sa Senyoria poder donar raho al Senyor Rey et cetera li satisfeu com a vosaltres seria vist ab tota reverencia sua parlant que axi menejar los dits afers seria contra tot orde acustumat e que no seria gens benefici de aquells com les coses hajen tal colligancia que sino de totes ensemps nos poria tractar bonament perque humilment la supplicareu per part nostra li placia no congoixarse car per nosaltres dia e nit si enten sens perdresi un punt de temps e Deus volent molt prest li seran reportades les coses ab lo compliment quels es necessari e seran tals que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna que les hauran per acceptes e succehiran a honor e servey dels dits senyors Rey e Reyna e tranquillitat e repos de aquest Principat e romanints ab tal apuntament ab la dita Senyora Reyna vos ne poreu venir en lo nom de Deu. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests. 

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna. 
Molt alta e molt excellent senyora. 
Lo dia present apres rebuda una letra de nostres embaxadors qui son ab la Altesa vostra e a ells feta resposta havem rebuda letra de la dita vostra Altesa ab la qual nos significa haverli plagut sobreseure en la partida de aqueixa vila segons per los dits embaixadors per part nostra es stada supplicada dient e encarregantnos daqui avant ab tota diligencia entenam en los expedients utils al benefici dels afers com la dilacio sia en aquella damnosa e a vostra alta Senyoria molesta per los sguards en la dita letra contenguts. 
A la qual Senyora molt alta humilment e devota responem regraciant primerament a vostra gran Senyoria com li ha plagut condecendre a nostres supplicacions les quals sab lo Deu Omnipotent que proceixen de tota sinceritat dels coratges nostres per lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra e per lo benefici dels dits afers e per tant Senyora lo encarregar e manarnos la presta expedicio de aquells ab tot que ho rebem e acceptam ab la deguda reverencia e honor de la Altesa vostra pero es cosa de mes per quant nosaltres ho havem tant a cor que la salut e vida nostra mes no desigam. Continuament Senyora en aço se enten e ab molta diligencia si treballa e teniu ferma sperança que la invencio e composicio de aquells sera cosa accepta a la Majestat del 
Senyor Rey e de vostra Altesa e tal que los afers ne vendran a la desigada conclusio. 
E si aço nos pot fer ab aquella celeritat que la Celsitud vostra voldria supplicamla ho vulla tollerar ab la acustumada benignitat car sab vostra gran Senyoria per sa virtut e prudencia aquelles coses esser tost fetes que de esser be fetes poden haver denominacio e axi sera de aquestes si a nostre Senyor Deu sera plasent. Aço sera mes stesament explicat a la Serenitat vostra per los dits nostres embaixadors segons scrit los havem. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent senyora haja en sa proteccio vostra Illustrissima e molt alta Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy apres rebuda vostra letra de la jornada passada e apres la resposta que feta vos havem es attes lo present portador ab letra vostra feta lo dia present e una de la Senyora Reyna. La de la Senyora Reyna conte lo desig e voler que sa Altesa ha en intrar en pratica de aquests afers e que la dilacio li es molesta e als dits afers damnosa segons en lo scriure vostre aço mateix esser a vosaltres dit per la Excellencia sua nos haveu significat. E sobre aço li responem lo que en efecte a vosaltres havem scrit esserli per part nostra explicat. Donareuli sa letra que ab la present rebreu. Ab la vostra nos dehiu de la voluntat que la dita Senyora hauria en trametre aci los reverent e magnifich mestre de Muntesa e don Lop Ximeniz Durrea per sollicitar aquests afers ab tot que en lur venguda en apres se haja sobresegut. A queus responem que no afretura en alguna part los sobredits venir car nosaltres havem la cosa en tanta voluntat que noy es obs alguna sollicitacio. E per tant supplicareu la dita Senyora que sa Excellencia nos vulla donar aqueix treball e faticha car tot seria de mes. Es per ventura se delliberava ells venir los direu que lur entreveniment no faria benefici en los afers com no sien haguts sobre aquells en bona opinio e que es cosa mes expedient menejarse per altri que per ells. E ab unes tals paraules los persuadireu e consellareu que nos curen per aço venir ne vullen donar loch a algun scandel car Deu volent sens ells la cosa vindra a bona conclusio. En lo que dehiu de les letres de la Senyora Reyna ques registren a Fraga es cosa a nosaltres greu e si provehira de continent. La Sancta Trinitat molt reverent e magnifichs senyors vos haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. 
Ja per altra vos havem dit de la tornada vostra e aço mateix vos tornam dir queus ne poreu venir de continent e en totes maneres en vostra partida parlareu al clar als dits mestre de Muntesa e don Lop per que no curassen ne asesjasen venir. Al present portador no havem res donat. Pagaulo aqui segons haurem concordat de son servey. Es stat aci a sis hores apres mig jorn. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.