Mostrando las entradas para la consulta Dominus rex mandavit michi ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dominus rex mandavit michi ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

XCV. 
Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

En nom de Deu
sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et 
utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et 
jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen loscomptes (todo junto) dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes (çes Illes: Balears) jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.

XCIV. Reg. n 1898, fol. 116. 24 oct. 1390.


XCIV.
Reg. n 1898, fol. 116. 24 oct. 1390.

Nos
Jahannes Dei gratia rex Aragonum etc. considerantes nos in minoribus constitutos vobis juratis et probis hominibus ville de Arbucio (Arbucias, Gerona) fecisse concessionem et gratiam sub forma sequenti: - Nos infans Johannes serenissimi domini regis primogenitus ejusque regnorum et terrarum generalis gubernator dux Gerunde et comes Cervarie ne inter singulares et habitatores ville de Arbucio seu aliquos eorundem in congregando consilium nec super modo solvendi in tallis peytis et aliis exaccionibus seu oneribus dicte ville dissensio seu lis modo aliquo oriatur et ut sopiatur ab inde omnis dissensionis materia que occasione premissorum posset contingere inter eos ac etiam ut solide amicicie fedus inter eos dante Domino perseveret: tenore presentis privilegii concedimus vobis juratis et probis hominibus ville jamdicte quod quotienscumque contingat convocari teneri seu celebrari consilium generale quatuor jurati qui quolibet anno eliguntur ad regimen dicte ville cum triginta consiliariis possint consilium celebrare: qui siquidem jurati et consiliarii mutentur de anno in annum servando formam subscriptam videlicet quod prima die januarii in festo circuncisionis Domini proxime venturo et deinde quolibet anno in loco seu locis in quo seu quibus moris est consilium celebrari et congregari per consiliarios qui ibi erunt eligantur duc bone persone et electe secundum Deum et justiciam ac eorum bonam conscienciam advocent cum eis sex personas dicti consilii et omnes octo ad partem congregate in posse notarii dicte ville ac in presencia bajuli ut est fieri assuetum jurent et jurare habeant ad sancta Dei quatuor evangelia quod ipsi ad eleccionem futuram juratorum quatuor procedent omnibus amore et timore semotis et precibus seu precio non eligent aliquem in juratum sed secundum eorum puram conscienciam videlicet quod sint homines boni justi et legales ipsi quatuor jurati eligendi in quantum ipsi cognoscent seu facere poterunt. Et notarius dicte ville juret similiter in posse aliorum duorum qui primo eligentur quod ipse non faciet nec dicet aliquid prefatis octo electoribus seu qui tunc electi fuerint ad eligendum quatuor juratos quod non eligendus eligatur seu eligendus non eligatur immo in eorum libero arbitrio esse sint et si potest dare bonam informacionem de aliquo quod eam dabit et quod in aliquo non impediet ipsos octo quominus quatuor bone persone eligantur in juratos illius anni. Et incontinenti illis peractu dicti octo trahant se ad partem et Christi nomine invocato de eleccione futurorum juratorum tractare incipiant: et cum concordaverint omnes insimul seu major pars de ipsis quatuor juratis advocent notarium qui secundum quod per ipsos octo seu per illum cui fuerit comissum per alios nominabuntur per ordinem scribat et scriptis omnes insimul octo cum notario accedant ad alios consiliarios et ibi in pleno consilio nomina dictorum quatuor juratorum publicent seu publicari faciant per notarium qui nomina ipsorum tenebit in scriptis. Et illi sic electi et nominati pro juratis illius anni habeantur. Jurati vero electi illa hora si presentes erunt sin autem in crastinum si erunt in villa vel extra cum venerint jurent et jurare habenut in posse bajuli ad sancta Dei quatuor evangelia se bene et legaliter illo anno habere in dicto officio et non recipere servicium ab aliquo illo anno ratione dicti officii: et quod non eligent aliquem in consiliarium propter consanguinitatem vel afinitatem seu amiciciam sed solum ad comodum rei publice et credunt illum talem esse bonum hominem et zelatorem pro bono publico dicte ville. Quo juramento prestito prefati quatuor noviter electi cum aliis quatuor juratis precedentis anni accedant ad domum consilii seu ad locum in quo consueverint congregari et cum notario ville scribant nomina illorum triginta consiliariorum pro anno illo videlicet in hunc modum quod decem persone de melioribus et majoribus dicte ville scilicet de personis ville qui in dicta vilia vocantur homines de platea qui illo anno in consiliarios eligentur intrent consilium illo anno et decem de manu mediocri ville predicte et residui decem de manu minori ville supradicte et isti triginta numero sic electi sint consiliarii illo anno dicte ville. Caveant tamen sibi et cum diligenda attendant etiam sub virtute per eos prestiti juramenti quod eligant bonas personas et non eligant aliquem infamem nec male condicionis aut modice reputationis sed de quolibet officio eligant meliores et maturiores in consiliis et aliis peragendis cum illi qui ad regimen aliorum eliguntur ceteros precellere debeant discrecionis virtute et comendabili gravitate. Et illi triginta sic electi in consiliarios jurent et jurare habeant in posse notarii dicte ville venire ad consilium illo anno et dare bonum consilium et legale secundum eorum bonam conscienciam et tenere secretum prout negociorum qualitas id exposcet et alia etiam que consiliarii consueverunt jurare et possint officia si que sint eligere et facere prout poterant et debebant alii in majori numero ante concessionem et ordinacionem presentem: providendo tamen quod bajulus dicte ville die circuncisionis Domini dum dictum consilium celebrabitur pro mutandis juratis circum circa locum illum esse habeat cum suis sagionibus ad finem ne malum inde vel scandalum possit inibi suscitari et ut jurati cum fuerint electi possint in posse suo jurare. Et quod factum seu decisum in dicto consilio fuerit per dictos juratos cum illis triginta vel cum majori parte eorum habeat et teneat tantam roboris firmitatem quantam et qualem haberet si factum esset concorditer per omnes triginta vel etiam per totum consilium dicte ville generaliter convocatum: ad quod quidem consilium nullus alius preterquam dicti consiliarii venire audeat seu presumat nisi forsan per illos consiliarios causa aliqua racionabili exposcente citatus fuerit et non alias et hoc sub pena centum morabatinorum auri a contrafacientibus irremisibiliter exigenda et nostro erario applicanda. Nos enim dictis juratis et consiliariis celebrandi consilia et in eis expediendi quecumque expedienda fuerint pro quibusvis negociis dictam universitatem tangentibus plenam per presentem facultatem et licenciam impertimur eaque robur et firmitatem obtinere volumus ac si per generale consilium tocius universitatis dicte ville esset factum. Intelligimus tamen quod illi qui in eo officio jurarie dicte ville electi et eodem usi fuerint ad officium ipsum per triennium se inmisceri nequeant ullo modo sic quod duo anni sint de tori finito dicto jurarie officio ad futuram eorum eleccionem: revocantes expressius et penitus anullantes ad voluntatem dicti domini genitoris nostri omnes ordinaciones et concessiones ac privilegia seu cartas ad imperpetuum vel ad tempus seu beneplacitum facta et factas super consiliis celebrandis in villa ipsa sive sint de seu super consilio secreto tenendo sive alias cum presentem ordinacionem ad quevis tenenda et celebranda consilia in villa ipsa et ejus negocia pertractanda sufficientem et utilem reputemus. Mandantes serie presentis gerenti vices nostras in Cathalonia necnon bajulo et universis et singulis hominibus dicte ville ac aliis officialibus domini regis atque nostris vel eorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula teneant firmiter et observent et faciant ab eis tenaciter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione cum hec fieri volumus dum de nostro processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone decima die augusti anno a nativitate Domini millessimo trecentesimo sexagessimo octavo. - Vidit de Ponte. - Sig+num infantis Johannis serenissimi domini regis primogeniti ejusque regnorum et terrarum generalis gubernatoris ducis Gerunde et comitis Cervarie. - Testes sunt nobilis Berengarius de Apilia majordomus Luppus de Gorrea camerlengus Ombertus de Fonollario alguatsirius Rodericus Sancii de Calatajubio et Bernardus de Fuxio milites. - Sig+num Bertrandi de Pinos etc. - Tenore presentis cartam preinsertam omniaque et singula in eadem plenissime enarrata laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus prout superius plenius continetur: hoc addito et expresse retento quod infallibiliter presenti currente concessione seu etiam perdurante quam suas vires volumus extendero dum de nostre processerit beneplacito voluntatis et non ultra teneri mandamus et etiam observari ut eleccione futura de dictis triginta consiliariis modo et forma predictis facta ex tunc amodo dicti triginta consiliarii eligendi ad dictum consilium modo predicto minime eligantur ex illis qui jam anno transacto electi fuerunt sic quod consiliarii qui uno anno fuerunt alio subsequenti ad consiliarios non eligantur imo eos eligi et minus ad officium dicti consiliariatus admitti prohibemus ut omnis fraudis suspicio que exinde sequi vel exoriri posset penitus sopiatur. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus quatenus has confirmacionem concessionem et declaracionem vobis dictis juratis et probis hominibus dicte ville teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione dum de nostre processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo nostro appendicio jussimus comuniri. Data in villa de Arbucio XXIIII die octobris anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagesimo regnique nostri quarto. - Petrus ça Calm. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta.

Cortes de Monzón 1362

XCIII. Reg.n.1897, fol.231.10 may.1390.

XCIII.
Reg.n.1897, fol.231.10 may.1390.

Pateat universis quod nos
Johannes etc. in nostri presencia existentes Johannes Luppi de La Ran vicinus Dazuara (de Azuara) et Michael Royo vicinus de la Torre los Negros nuncii et procuratores comunitatum aldearum civitatis Daroce prout de eorum procuracione constare vidimus per quoddam publicum instrumentum actum i loco de Carinyena XXIII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX et clausum per Dominicum Johannis Esquierdo vicinum loci de Romanos notarium publicum regia auctoritate per totum regnum Aragonum obtulerunt in scriptis capitula que sequntur.
Los
capitules infrascriptos presientan al senyor rey Johan Lopez de La Ran vezino Dazuara scrivano de la comunidad de las aldeas de Darocha e Miguel Royo vecino de la Torre los Negros procurador de la comunidad sobredita mensatgeros e procuradores de la dita comunidad segund consta por carta publica feyta en el lugar de Carinyena a XXIII dias del mes de março del anyo de la nativitad de nuestro senyor Dios MCCCXC et cerrada por mano de Domingo Johan Squierdo vezino de Romanos notario publico por auctoritad del senyor rey por todo el regno Aragon: los quales capitoles supplican por el dito senyor rey seyerles provedidos e en privilegio a la dita comunidad atorgados. Primerament supplican que el scrivano procurador et sesmeros de la dita comunidad con los nuncios de las ditas aldeas convocados et congregados a plega general dita de sant Miguel present consincient auctoridad e decreto prestant o atorgant el procurador general de la illustre e magniffica senyora dona Yolant por la gracia de Dios reyna Daragon de la qual durant la vida daquella son las rendas espleytos et esdevenimientos de la dita comunidad: e despues fin de la dita senyora present consincient auctoridad et decreto prestant el bayle de Aragon general puedan fazer statutos et ordinaciones a cierto tiempo o imperpetuu e los factos et ordenados revocar segund que a los ditos procurador general de la senyora reyna officiales prohomens e plega sera visto seyer expedient et prevechoso a servicio del senyor rey e bien avenir de la dita comunidat de las ditas aldeas: los quales statutos e ordinaciones hayan tanta firmesa e valor como si por el senyor rey eran factos et ordenados. Item que el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas sin plega non puedan fazer ni fagan de los bienes de la dita comunidad dono manda ni otra gracia alguna a prelados nobles cavalleros infançones ni a otro alguno: e si de feyto lo faran que aquello paguen et satisfagan del suyo proprio los ditos officiales con qualesquiere danyos interesses e expensas que a la dita comunidad coverna (convendría) fazer e sostener por la dita razon. Item que daqui adelant no haya benefficiado alguno en las ditas aldeas pero que scrivano procurador sesmeros e nuncios de los lugares de la comunidad de las ditas aldeas assaber dos hombres de cada una sesma de las ditas aldeas qui seran esleydos por cada una sesma de aquellas qui seran en la plega general puedan satisfer a los trebellantes qui trebellado hauran per las ditas ditas aldeas todos concordes o la mayor partida ensemble con el procurador general de la dita senyora. E los sobreditos scrivano procurador sesmeros e hombres sleydos decontinent como sera fecha la dita eleccion ante que en cosa alguna procedan juren en poder del dito procurador general de la dita senyora sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios de nuestro senyor Jesuchristo ante ellos puestos e corporalmente toquados de bien e leyalment et justa quanto el conoscimiento daquellos bastara toda parcialitat postpuesta satisfazer a los ditos trebellantes assi que por odio non diminuiran al trebellant o trebellantes aquello que dignament moreceran ni por amor ni otra affeccion mandaran mas dar o retribuir a los ditos treballantes de aquello que justament e licita meresceran considerando el treballo de aquellos. Item que como por evident necessidat e utilidad de las aldeas sobreditas et del comun daquellas se hajen a diputar mensatgeros o nuncios al senyor rey o a la senyora reyna a cortes o a otros algunos lugares que no puedan seyer esleydos sino en numero de dos companyeros e no saquen mas sueldo sino por dos hombres e aquellos sean sleydos por el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas todos concordes o la major partida: et aquellos dictos mandaderos assin esleydos sean tenidos de jurar en la forma sobredita de bien e lealment haberse en la dita mandaduria en las cosas por las quales embiados seran e si el contrario fazian que aquello no haya efficacia alguna e los ditos mandaderos sean tenidos a todo danyo que por la dita razon vinies a la dita comunidad et finquen perjurios e no puedan haver daqui adelant en las ditas aldeas officio ni benefficio. Pero si el negocio sera tan arduo al qual mas se requieran de dos mandaderos e los ditos mandaderos seran de tal stamiento que en sus propios negocios no hayan costumbrado caminar sin companyero o otro hombre que en los ditos casos los ditos officiales puedan esleyr et deputar aquellos mandaderos qui veran seyer necessarios et mandar dar sueldo por dos hombres con sus cavalgaduras a aquell qui juxta su estamiento haura costumbrado levar e levara con si un hombre cavelcando: e que los ditos scrivano procurador e sesmeros en las ditas mandadurias no esleyan (elijan) ni puedan sleyr (elegir) de si mismos sino uno tant solament aquell qui mas querran e los otros hayen a sleyr de los otros mas ydeneos (idoneos) e sufficientes de las ditas aldeas segund que la qualidat del negocio lo requiera. Item que en el tiempo advenidero el libro ordinario e el extraordinario sean factos et ordenados en publico en presencia del procurador general de la dita senyora reyna qui agora yes o por tiempo sera e de los scrivano procurador sesmeros et nuncios de las ditas aldeas que a la dita plega general embiados seran todos concordes o la major partida con el dito procurador general ensemble e que el scrivano qui agora yes o por tiempo sera sea tenido de dar copia de los ditos libros ordinario et extraordinario a los sesmeros de las ditas aldeas e a qualquiere dellos si la querran a costa e messio de los demandantes. Et que de los sobreditos libros ordinario e extraordinario e de todas e qualesquiera quantias que el dito scrivano por part de las ditas aldeas recebido et administrado haura el dito scrivano sea tenido de dar conto a los ditos procurador general officiales et nuncios de las ditas aldeas ajustados ensemble en la dita plega general con albaranes e apocas en forma publica de todas aquellas quantias que en los ditos libros ordinario et extraordinario notadas seran o en otra manera despendido hauran justament de quantia de vint solidos a suso: e si el contrario facto sera non II sea recebido en conto. Et por esta manera se observe e hayan a dar conto los ditos scrivano e procurador de las ditas aldeas de todas quantias que espendidas hauran en los tiempos advenideros. Item que los officios de la scrivania procuracion e el alcaydio de Peracenç se muden de anyo en anyo e de sesma en sesma en tal manera que todas las sesmas de las ditas aldeas echen suertes sobrel officio de la dita scrivania e de aquella sesma que cadra la suert sea esleydo scrivano por el otro scrivano e procurador los officios de los quales deven espirar e por los sesmeros la hora nuevament esleydos e dos hombres de cada una sesma esleydos por cada una de aquellas con el procurador general de la dita senyora reyna ensemble: los quales ditos scrivano procurador sesmeros e hombres esleydos e diputados ante que en la dita eleccion procedan juren sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios en poder del dito procurador general e present tota la plega sobredita de bien e leyalment haverse en la dita eleccion. Item que el dito scrivano qui esleydo deura seyer sea hombre letrado qui sepa leyr e scrivir e natural de las ditas aldeas e vezino estant e casa tenient en la dita sesma en la qual sea esleydo cinquo anyos ante passados o fijo de pechero de aquella misma sesma e natural de las ditas aldeas el padre del qual sea estado casa tenient por cinquo anyos ante passados en la sesma do sera esleydo: e que la sesma que el dito officio de la scrivania haura por vigor de la dita suert no pueda echar ni eche suert en el ditto officio entro a tanto que todas las otras sesmas sean agualadas por suertes del ditto officio e agualadas principien segund dito yes todas las ditas sesmas en la forma sobredita inperpetuum. E semblantment sea fecho de los ditos officios de procuracion e alcaydio del castiello de Perasenç. Et que la sesma en la qual el officio de la dita scrivania por suert cadra non pueda echar ne eche suert por el officio de la procuracion ne por el dito alcaydio aquell anyo nec e converso. E que los dittos officiales yes assaber scrivano e procurador hayan de salario cada uno dellos cada un anyo que los ditos officios regiran cada seyscientos solidos jaqueses. Et el alcayde del dito castiello haya mil solidos jaqueses tan solament fincado los hervatges del dito castiello e Dalmohaja a volundad de la dita comunidad. Et quel procurador de las ditas aldeas qui agora yes e por tiempo sera ste cassa tinent durant el tiempo de suo officio en una de las ditas aldeas yes assaber dentro quatro leyguas de la ciudad de Darocha et el scrivano tenga la taula asi mismo dentro quatro leyguas de la dita ciudad es assaber del rio de Exilota (Jiloca ?) enca la partida de la ciudad de Saragoça: et que den fianças abonadas los sobreditos scrivano procurador e alcayde por razon de los ditos officios en la dita plegua general con aquellas obligaciones et renunciaciones que a los sobreditos procurador general et hombres buenos a la plega ajustados bien visto sera. Item que los sesmeros de las ditas aldeas sean esleydos por los de cada una sesma yes assaber uno de cada una sesma de los mas abtos e sufficientes de las ditas sesmas et de anyo en anyo e hayan su pension segund costumbrado yes: es assaber cada dozientos solidos jaqueses: e los ditos sesmeros sean vezinos et casa tenientes en cada una de las ditas sesmas et que fagan residencia continua e personal en aquell lugar de la dita sesma do seran vezinos. Et en caso que alguna sesma non concuerde en la eleccion de su sesmero fazedera que en aquell caso el procurador general de la dita senyora reyna e los otros officiales de la dita comunidad o la mayor partida de aquellos ensemble con el dito procurador eslian (elijan, de esleir: elegir) sesmero de la dita sesma de los mas idoneos et sufficientes. Item quel castiello de Muntreal sea acomendado por los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros de la dita comunidad a un hombre del dito lugar vezino e peytero de aquell con pension de cinquanta solidos jaqueses por el tiempo que a los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros sera visto. Item que si por ventura alguno de los ditos officiales yes assaber scrivano procurador sesmeros e alcaydes no usaran bien de los dittos officios que aquell qui mal usara pueda seyer removido por el procurador general e otros officiales e hombres buenos de cada una sesma qui sleydos seran por cada una de las ditas sesmas toda hora que a ellos bien visto sera: e el dito officio puedan acomiendar a otro hombre sufficient de aquella misma sesma. Item que si por aventura acaecera que algun hombre vezino de las ditas aldeas o de alguna de aquellas impetrara o fara impetrar del senyor rey o de la senyora reyna o de qualquiera otro senyor cartas algunas de privilegio o de concession siquiere de gracia rogarias o mandamiento por haver siquiere obtener officio alguno e alcaydio de la dita comunidad que aquella gracia siquiere concession et privilegio rogarias o mandamiento sean nullos et de nenguna valor et que por virtud de las ditas letras non pueda seyer feyta alguna provision de los ditos officios ad aquell antes aquell qui las cartas de gracia o concession siquiere privilegio rogarias o mandamiento haura por si o por otro obtenido encorra en pena de dieç mil solidos jaqueses pagaderos sin remedio alguno pora los cofres del senyor rey la meitat e la otra meitat pora la dita comunidad: e que dalli adelant perpetualment sea privado de todo officio et benefficio yes assaber de scrivano procurador o sesmero o de alcaydio alguno de las ditas aldeas siquiera comunidad e sea havido por infamis. Item que el privilegio clamado de los capitoles que fue dado en Barchinona XIII die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXX sexto et el privilegio clamado del biennio el qual fue dado en Saragoça XXI die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXX primo sean et finquen cassados revocados et anullados a todos tiempos. Item que en todos los lugares en do yes espressado dessuso procurador general de la senyora reyna se entiendan durant el tiempo que la senyora reyna haura por cambra la dita comunidad: et que apres por aquella misma forma haja a entrevenir en las ditas cosas e cada una daquellas el bayle general Daragon qui la hora sera. Per los presentes empero capitoles e cosas contenidas en aquellos no es entencion de las ditas aldeas ne habitantes en aquellas perjudicar a otros privilegios o concessiones atorgadas o fetas a las aldeas desuso ditas antes aquellas quieren que finquen en su firmeza e fuerça et valor exceptos los dos privilegios de que de part desuso yes facta mencion los quales quieren et suppliquen que sean havidos por revocados cassados et anullados.
- Supplicantes humiliter nobis ut predicta capitula et contenta in eis concedere statuere providere et ordinare de assueta nostra clemencia dignaremur cum bonum publicum aldearum predictarum concernerent. Cui supplicacioni annuentes tanquam consone rationi et utilitate universitatum locorum predictorum et singularium ex eisdem super hiis prospecta quam propriam reputamus et propter servicia inde per dictas aldeas nobis prestita: tenore presentis capitula inserto desuper et contenta in eisdem concedimus providemus statuimus et ordinamus revocatis duobus privilegiis predictis que hujus serie revocamus cassamus et anullamus. Et ut melius observentur compleantur et teneantur inviolabiliter et ad unguem capitula eadem per nos et successores nostros quoscumque promittimus et in animam nostram per Dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter tacta juramus contra predicta vel aliqua de eisdem non venire vel facere quoquo modo quinimo observare et observari facere per quoscumque officiales et domesticos nostros ac personas quascumque. Mandantes universis et singulis officialibus nostris qui nunc sunt et erunt pro tempore ac locatenentibus eorundem quatenus contenta in preinsertis capitulis teneant firmiter et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione: quicumque autem auso temerario ducti aliquid contra predicta attentare presumpserint iram et indignacionem nostram se noverint incurrisse. Datum
Perpiniani decima die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX regnique nostri quarto. - Sig+num Johannis etc. qui predicta concedimus providemus statuimus et ordinamus pariterque juramus et sigillum magestatis nostre in pendenti jussimus apponendum. - Rex Johannes. - Testes sunt inclitus infans Martinus dux Montisalbi Garsias archiepiscopus Cesarauguste Johannes comes Impuriarium Petrus comes Urgelli et nobilis Gilabertus de Crudillis miles. - Sig+num Bernardi de Jonquerio secretarii dicti domini regis qui mandato ejusdem hec scribi fecit cum literis rasis et emendatis in lineis X qui et in XLIII rio ducti aliquid contra predicta et clausit. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.