290. VICENTE FERRER INSTITUYE LA PROCESIÓN DE LA DISCIPLINA

290. VICENTE FERRER INSTITUYE LA PROCESIÓN DE LA DISCIPLINA

(SIGLO XV. GRAUS)

Una vez más Vicente Ferrer, el dominico valenciano, había entusiasmado con sus sermones a los barbastrenses, a los que, por cierto, salvó de una espantosa tempestad mientras estaban oyendo misa en la catedral. Luego, cuando creyó que su misión había concluido en la ciudad del Vero, se encaminó a Graus. Era el verano de 1415, y los grausinos le recibieron también con los brazos abiertos, en olor de multitudes, acudiendo gentes de todos los pueblos de las riberas de los ríos Ésera e Isábena.

En Graus inició una línea nueva filosófico-religiosa, de manera que una buena parte de los argumentos mantenidos por el santo fraile dominico se basó en una defensa apasionada de la disciplina de la carne como medio eficaz de santificación y de penitencia, puesto que si sangrar al cuerpo mortal para buscar su curación era sano —se refería, sin duda, a las sangrías que los galenos recetaban en no pocos casos—, más lo sería para sanar el alma.

La palabra de Vicente Ferrer era escuchada en sermones diarios, bien en la iglesia bien en la plaza, a los que acudía con recogimiento prácticamente toda la población. Lo cierto es que sus argumentos calaron muy hondo entre los grausinos, de modo que, siguiendo prácticamente al pie de la letra sus pláticas, accedieron a establecer la penitente procesión de la disciplina, de la que el santo valenciano se puede considerar su inventor y Graus uno de los lugares pioneros de esta práctica piadosa, que llegaría a alcanzar su máxima expresión durante los actos procesionales de Semana Santa.

Como es natural el predicador tuvo que abandonar Graus para proseguir su andadura pastoral, pero fue tal la semilla que el valenciano sembró en Graus que la villa determinó adoptarle como patrón, distinción que perdura hasta la actualidad.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 231.]

289. VICENTE FERRER APLACA UNA TEMPESTAD

289. VICENTE FERRER APLACA UNA TEMPESTAD

(SIGLO XV. BARBASTRO)

Es conocido que el fraile dominico Vicente Ferrer se hallaba en el mes de junio de 1415 en Barbastro, donde había llegado para profundizar en la palabra de Dios ante los feligreses, pero, fundamentalmente, para —como hiciera en tantos otros lugares— tratar de atraerse a los judíos de la aljama barbastrense, reacios a abandonar su religión.

Llegó el día de la festividad de san Pedro y san Pablo y la catedral barbastrense se abarrotó de fieles para asistir a la celebración de la misa, tal como solía ocurrir cuando se anunciaba la presencia del santo valenciano. 

Cuando había comenzado el oficio, las nubes que habían cubierto a Barbastro durante la noche dieron paso a una tremenda tempestad de truenos y rayos, como no recordaba ninguno de los allí presentes. El miedo se apoderó de todos, temiendo incluso que se hundiera la techumbre de la iglesia.

Se percató Vicente Ferrer del miedo colectivo que se había apoderado de quienes habían acudido a oír sus palabras e interrumpió momentáneamente la celebración de la misa. Se encaró a los fieles, les dirigió palabras de tranquilidad y tras hacer la señal de la cruz con su mano derecha, a la vez que salpicaba con agua bendita al aire, el temporal amainó en el acto.

Cuando llegó el momento del sermón, con el susto todavía metido en el cuerpo de todos, comunicó el fraile a los fieles que san Pedro y san Pablo habían mediado por su intercesión para que aquella tempestad no acabase con los árboles y los frutos de su subsistencia, y que, si no fuera por ellos, el castigo por los pecados cometidos por la comunidad barbastrense no hubiera sido sólo de piedra y granizo, sino de piedra y fuego.

Antes de finalizar el sermón, predijo ante los todavía asustados y temerosos fieles cómo antes de transcurrido un año vivirían otra tempestad semejante si no enderezaban sus vidas, advertencia que no debió surtir demasiado efecto a la larga, pues parece ser que una tormenta infernal se desató a los once meses justos.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 231.]

280. VICENTE FERRER, PREDICADOR EN MORA DE RUBIELOS

280. VICENTE FERRER, PREDICADOR EN MORA DE RUBIELOS (SIGLO XV. MORA DE RUBIELOS)

Todo el mundo sabe en Mora de Rubielos y su comarca cómo, a comienzos del siglo XV, el famoso dominico valenciano —cuya opinión tanto pesara en la solución dada en Caspe tras la muerte de Martín el Humano—, visitó la villa, en la que fue recibido con enormes muestras de entusiasmo y alegría por todo el vecindario. Aunque todos querían tenerle en su casas, se decidió al final alojarlo en la mejor posada de la localidad, una hermosa mansión gótica, de la misma factura que el templo parroquial.

Aunque sólo se encontraba de paso, ante la solicitud de los vecinos

—que deseaban escuchar la palabra elocuente y sabia de quien ya era considerado como un verdadero santo en vida— accedió Vicente Ferrer a complacerles y, desde una de las ventanas de la posada, convertida en improvisado púlpito, se dirigió a todos en una encendida y fervorosa plática que jamás podrían olvidar.

En medio de su arrebatado discurso, a consecuencia de la constante agitación de sus brazos, cayó a la calle el pañuelo que el orador llevaba en la mano. Al advertirlo la gente, se precipitó a cogerlo, pero no con intención de devolvérselo a su dueño, sino para conservarlo como recuerdo y testimonio de tan importante visita y visitante.

Dado el tropel de oyentes, pues la calle estaba totalmente abarrotada, no se supo quién o quiénes lo habían cogido y guardado, mas transcurridos algunos días, y una vez que el predicador valenciano había abandonado Mora, apareció el pañuelo depositado al pie del altar mayor de la iglesia colegiata, sin saber quién lo había dejado.

Comunicó el sacerdote el hecho a sus feligreses y acordaron custodiarlo en una arqueta construida al efecto, cerrada con tres llaves, como era costumbre en aquella época guardar los auténticos tesoros, y el pañuelo de un hombre considerado como santo, sin duda lo era.

[Recogida oralmente.]

https://www.spain.info/de_DE/que-quieres/ciudades-pueblos/otros-destinos/mora_de_rubielos.html

293. EL CUADRO DESPRENDIDO, HUESCA

293. EL CUADRO DESPRENDIDO (SIGLO XV. HUESCA)

En el convento que tenía abierto en Huesca la Orden dominica —casa en la que Vicente Ferrer se hospedó en más de una ocasión con motivo de su constante peregrinar por tierras aragonesas—, tuvo lugar un hecho ciertamente inexplicable y gracioso a la vez.

Entre la congregación oscense, era costumbre dar dos pitanzas el día que se conmemoraba el recuerdo y la festividad de san Vicente Ferrer, pero como aquel año coincidía con la Semana Santa, tiempo de recogimiento y ayuno en el mundo cristiano, estimó el prior que no procedía tal celebración. Aquella decisión fue origen de una gran contrariedad por parte de toda la comunidad de frailes, sobre todo de los que eran más jóvenes.

No obstante, a pesar de lo dicho, todo se desarrollaba con normalidad entre los miembros de la congregación hasta que llegó la hora de asistir a la misa solemne. Como era habitual, por tratarse de día tan señalado, el oficiante principal iba a ser el propio prior.

Llegado el momento, el prior se dirigió con tiempo a la sacristía para prepararse. Naturalmente iba a revestirse con una magnífica casulla festiva que ya estaba colocada, perfectamente doblada, sobre el amplio armario bajo de cajones, lo mismo que los demás ornamentos.

De repente, cuando con parsimonia había comenzado el prior el ritual, sin que se soltara el clavo ni se rompiera la cuerda que lo mantenían colgado, cayó sobre su cabeza un cuadro que representaba a san Vicente Ferrer. El quebranto para el prior no fue grave, afortunadamente, pero en los bancos de la iglesia y en los sitiales del coro los frailes, sobre todo los más jóvenes, sintieron una sensación y un gozo especiales.

Sin duda alguna, el pequeño chichón que el prior mostraba durante la celebración de la misa les resarcía de la pitanza no concedida ni ingerida. Era, con toda seguridad, así lo creían ellos, la pequeña satisfacción que Vicente Ferrer les quiso proporcionar en el día de su aniversario.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., pág. 232.]

https://www.elviajedelalibelula.com/single-post/2015/08/15/Iglesia-de-Santo-Domingo-y-San-Mart%C3%ADn-Huesca

288. VICENTE FERRER IMPIDE QUE LOS DIABLOS SE ACERQUEN A CASPE

288. VICENTE FERRER IMPIDE QUE LOS DIABLOS SE ACERQUEN A CASPE

(SIGLO XV. CASPE)

Nos hallamos en Caspe. La ciudad es un hervidero de gente, congregada en torno a los nueve compromisarios que tenían la encomienda de elegir un rey para Aragón entre los diversos aspirantes. Dentro de la sala de sesiones, las discusiones entre los representantes aragoneses, catalanes y valencianos se alargan; asimismo, en las calles y plazas, es casi imposible de dejar de hablar del problema sucesorio. No obstante, de cuando en cuando se producen intervalos de merecido descanso.

Entre los muchos y variopintos personajes congregados en torno al debate oficial, había un invocador del diablo que presumía constantemente de poder saber quién iba a ser denominado rey y, para demostrarlo, invocó públicamente a Satanás preguntándole el nombre que él y los asistentes que le rodeaban deseaban saber. El diablo, sin dudar lo más mínimo, le dijo un nombre y el hechicero le dio publicidad, corriéndose como reguero de pólvora no sólo por Caspe, sino por todos los confines del reino aragonés y aledaños. No obstante, los nueve compromisarios —argumentando y contraargumentando— continuaban los debates.

Pocos días después, en medio de un gran corro de gente, volvió a repetir la representación, pero en esta segunda ocasión el nombre proporcionado fue el de otro aspirante distinto. Ante tal contradicción, el hechicero le preguntó al diablo por qué un día le daba un nombre y días después otro. Satanás, que conocía y mantenía relaciones desde hacía tiempo con el hechicero, se sinceró, diciéndole: «Sabe que de tres leguas al contorno no me puedo acercar a Caspe, por un hombre que hay allí», haciendo referencia a Vicente Ferrer. Naturalmente, las contradicciones del hechicero le desacreditaron ante la concurrencia y tuvo que abandonar el lugar. Por el contrario, la fama y el crédito del fraile todavía se cimentaron más.

Algunos días después, influidos definitivamente los compromisarios por los argumentos del fraile valenciano, eligieron rey al infante castellano don Fernando, que muy pronto supo de aquella decisiva intervención. Fernando I, en agradecimiento, le nombró su confesor, aunque lo fue sólo por muy escaso tiempo, pues el ministerio de su apostolado no le permitía asentarse de manera definitiva en corte alguna. Así es que, una vez aclamado el nuevo monarca, Vicente Ferrer se trasladó a Alcañiz.

[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., libro II, pág. 188.]

285. VICENTE FERRER VATICINA LA DESTRUCCIÓN DE TERUEL

285. VICENTE FERRER VATICINA LA DESTRUCCIÓN DE TERUEL

(SIGLO XV. TERUEL)

Viajaba cierto día el dominico Vicente Ferrer en compañía de otros frailes de su congregación de paso hacia Alcañiz o Caspe —donde se iba a incorporar a las deliberaciones que habrían de conducir a solventar la crisis dinástica aragonesa— cuando a punto de caer la tarde llegó, dispuesto para hacer un alto obligado por la avanzada hora, a la ciudad de Teruel, donde su congregación tenía casa e iglesia abiertas.

Estuvo unos días entre los turolenses y, dada su excelente fama y reconocimiento de predicador que siempre le precedía, la población cristiana le recibió con cierto entusiasmo cuando se enteró de su presencia, como era normal en cuantos lugares visitaba, acudiendo en masa a sus sermones, siempre objeto de reflexión fructífera.

Sin embargo, entre la población judía turolense —a pesar de los esfuerzos de las autoridades cristianas de la ciudad para que los pobladores de la aljama fueran a escucharle— no alcanzó los resultados que esperaba, puesto que no sólo no consiguió ni una sola conversión, sino que tampoco logró que ni siquiera fueran a oírle predicar.

Aquel lamentable e inesperado resultado debió molestar sobremanera al fraile valenciano, tan poco acostumbrado al fracaso, de forma que se sintió muy dolido e incluso enojado con la actitud de los hebreos, el principal objetivo de sus palabras siempre en cuantas poblaciones visitaba.

Cuando llegó el día de la partida, al salir de la ciudad, nada más cruzar la puerta de la muralla, se quitó las sandalias que llevaba calzadas y, batiéndolas fuertemente una contra otra, lanzó al aire hasta la más mínima brizna de polvo de las calles de Teruel.

Cuando hubo acabado con tan simbólico gesto, levantó la vista a lo alto del muro y, con voz potente para que pudiera ser oído, anunció que la ciudad sería destruida por un terremoto y la gente hecha cautiva por el enemigo.

[Beltrán Martínez, Antonio, Introducción al folklore aragonés, I, pág. 109.]

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

21 DE ABRIL.

21 DE ABRIL. 

No pudo haber sesión en este día, por falta de algunos individuos del Consejo, que habían tenido que ir al encuentro de los embajadores enviados a la Señora Reina.
Recibiéronse algunas cartas, que siguen a continuación, y se mandó escribir otras, que también se encuentran en su lugar correspondiente.

Als molt reverends egregi nobles rnagnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons per lo molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Modica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies poran de paraula esser informades ans de sa partida per son consell fonch provehit que En Johan Ferrer investigas e temptas quines e quals de aquest exercit deliberaven aturar e pendre sou en lo sdevenidor dient en aquells com los diners eren en lo cami e jatsia per molt temps lo General volgues gent pero per que lo sou nos jugas nis gastas per ells indegudament segons en lo passat es stat fet que dins vuyt jorns que lo sou ere bestret dehien no tenir diners que lo General havia deliberat ferlos bestreta per pochs jorns e uns parlars e pratichas tals per mils reposar e conduhir aquells. E no obstant les dites pratiques (pratichas, pratiques) servades per lo dit Johan Ferrer ell no ha trobat home sia stat content aturar e pendre sou a menor bastreta de un mes. La qual sis fa se troben dels millors del exercit passats sinchcents homens bons e valents e dels quals se ha creença se portaran be e degudament. Resta vos placia pensar com se fara vista vostra derrera letra ab la qual voleu als dits homens de peu sia ofert e donat sou tal quils aguala tots a un jorn ab los sinquanta rocins utils los quals volen sien retenguts. Com nos haja creença que de aquells que volen en nombre dels sinquanta sien aturats nos crega que la bastreta per vosaltres a ells feta los reste quinze jorns o tres semanes (no setmanes, aunque venga de septimana, septem, set) poch mes poch menys e si los den Marimon mossen Foixa e los den Bonet de Tortosa si encloure si pot als quals haurem fet bestreta com tots hajan complit. E per ço los del consell han donat en parer que fos bastret als homens de peu fins per tot maig e als de cavall de qui avant fos vist fins a quant de maig haurien complit. Los qui no han acabat lo temps entre los quals creu hom sie don Philip lo qual manan e volen sia retengut. E que si vist vos ere fahedor per agolar los de peu ab los de cavall segons haveu dit los fos feta emprestança fins per tot lo mes de maig perque si per vosaltres sera deliberat axis faça placiaus per lo portador de la present trametra vostra deliberacio ab los diners qui mester seran los quals com pus prestament poreu trametreu e scriureu al dit Johan Ferrer com volreu destribuescha aquells. No resmenys segons lo senyor compte (comte, compte; conde; comite) vos dira vehent los de Fraga com esser ates lo correu vostra en la present ciutat nols ere feta resposta dicissoria per part vostra a llur demanda se son molt congoxats allegants aquelles rahons matexas (no mateixes) de les quals per altres letres largament son stats avisats e encara cominar de marcha contra lo dit Principat per ço que de negligencia nom pugan encrepar es deliberat per mi vos sia scrit pregant vos placia deliberar sobre lo que scrit vos es dels trescents florins dor. E si vist vos sera fahedor scriure al dit Johan Ferrer done e distribuescha los dits CCC florins als dits homens de Fraga que ultra que sera fet lo degut encare per donar repos a nosaltres aci dels retrets e paraules qui de continuu nos dien vos ho haure a molt singular gracia. Mes com per speriencia hom vinga en serta noticia de les coses es a mi forçat vulla ço que en los principis abominaba ço es haver en companya almenys hun algotzir qui per esser jove e pus degut e pertinent un tal anar tot lo jorn e tota la nit entre los acordats del dit exercit e visitar aquells altrament que yo fer no puch vos haure a gracia que ates que lo exercit dura en nom e per aquell me puixa retenir Nuch de Copons (En Huch, Hugo) algotzir perque ajudarme puixa com ha fet fins aci. E perque mils e pus degudament ab menys tirania exercescha son ofici queus placia provehir sia del nombre dels sinquanta rossins ab tres rossins los quals te bons e utils. E aço en aquella millor manera que a vosaltres sera vist fahedor. Tot temps empero remetentme al voler e deliberacio vostra dient tot temps so que Jhesucrit dix no la mia voluntat mes (mas, mais, pero, etc) la vostra sia feta. E ab tant mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a VIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostres letres de XIIII del present he rebudes a les quals responch al necessari e primerament al hom de Gerona qui voleu sia regonegut et cetera ha proveit en sta forma que ha proveit ab los portales (portalers más abajo, guardes dels portals, se pronuncia portalés) que sols lexen passar ab lo bolati (boletín) de la ciutat los de aci e los de les circustancies coneguts per ells de aqui anant (de aquí adelante, de aquí avant) que tots los estrangers sien retenguts (no retinguts; retenidos) sino porten lo bolati que yo do e per semblant he informat tots los portalers en quim
puch fiar de la disposicio del hom incautantlos si venia que lom porten donant axi com porten los altres als qui la ciutat ha destinats en aquest mester e per que ja aquest pas es molt descubert e si lo qui tractas mena ha seyn may passara per açi yo he provehit a la barque de torres hon es lo millor pas pera gent de tal mester que sia detengut alli e quen sia tentost avisat e quant per aquesta part yom maravellare molt que ell hic pas que nos vega ab mi per ho mossenyors perque de Çaragoça aqui ha infinits passos sens aquest e lo de torres hon se pot passar auria a molt bo que fos provehit a la barca de Martorell e al pont de Sanboy (Sant Boi, Sent Boy) e axi seria imposible que nous vingues entremans.
Venint mossenyors al altre cap que voleu que resten aci D. homens de peu e L. rocins utils e que aquests sien pagats per un mes e ques faça per manera que lo sou del dit mes sia en hun dia axi en la gent de peu com de cavall aci ha algunes dificultats e la major si es que may so pogut entrar en aquest secret de saber de don Felip de Castre lo servey de la sua gent quant fina ne quant comensa car de la gent de peu jau se tot mas de la sua gent de cavall may ho he pogut saber sino tots temps me diu que ell servira tant com vosaltres volreu hi en la manera que vosaltres volreu e que de aço ell es de acort aqui ab vosaltres e siu enten ja dir ab los diners que ha rebuts o sperant diners nous may aço he pogut seber de ell hi es inposible sens seberho que yols puixa agualar. De la gent de peu mossenyors es axi que yols he dat entenent quels voleu retenir aci per hun gran temps mas per que nos juguen los diners que no volen fer lo pagament ne lacodament sino hun mes part altre e axi tots son contents car si vegessen que nols volguessen sino per hun mes crech nos fora trobada gent strangera que volgues servir per tant poch e axi me retenguts XX conestablies les quals he lestades e crech seran tals que faran la honor de la terra majorment que aquesta gent que resta aci ha mester que no sia menys cortesa que valent car primerament la ciutat es gran e aquest soldats han a comunicar ab molta manera de gent he es mester que no sian gent de remor axi mateix hic ha una molt bella orta fornida de moltes fruytes hi es mester que la gent sia molt limitada e cortesa hi havia pensat que aquella gent fos soldejada ha servir per tot lo mes de maig e per que tot lo temps passe de XXVI del present fins a XXVIIII yo fahia compte del quels toqua per dia a raho de LXVl sous lo mes e apres egualats fins alli fer soldejament nou per tot lo dit mes car volent los egualar a menys de hun mes tots ho squivarien que you he probat e negu no pendria diners per menys de hun mes. Per que mossenyors sius sembla que aquest temps sia rahonable tremetreu prest diners que no tenen que menjar e puix sapien que sien los diners aci bestrahent qualque flori al qui major necessitat aura tothom sera reposat e vosaltres mossenyors provehiu ab don Felip que acabe lo dit dia. Ell diu servira ab XXXX rocins utils compresos en aquells los de Ferrando de Bolea e III den Foxa e cinch den Marimon segons scriviu en vostra letra restaran dos rocins a compliment dels L. los quals poran esser los den Bonet segons per vosaltres mossenyors es ordenat.
E per que lo major perill que pot esser en aquesta gent soldejada es de avalot es molt necessari sia scrit molt stretament a mossen veguer ab son consell e per semblant als pahers de aci que provehesquen molt rigorosament en castigar lo primer qui hic moga brega e yo treballare aci ab la ciutat que sia dat a la gent hun apartament en la ciutat hon stiguen e si semblava a vosaltres mossenyors quen stigues be una part al castell del Rey *acabirsi hien (o bien; hi cabrien; cabrían) molt be.
Ja per altres mossenyors vos he scrit quem demanen aci molts aquest guiatge dels acordats a quant se sten ne a quin temps e per semblant en quines penes cau qui ofen bens ne persona de negun acordat. Sia de vostra merce fermen avisar.
Lo flori dels conestables es stat pagat segons haveu ordenat eslos vengut en bon cas que tots los ha alegrats. Resta ara de pagar lo mig flori als spingardes que a raho de VII florins lo mes devien rebre per los XV dies III florins e mig e non reben sino treç e per la mia fe ab prou perill los guanyen que dos sen son morts ells matexos ab les spingardes en aquest viatge.
Lo capita es partit vuy. Menasen lo tamborino ab prou companya de ballesters qui per desig de anarsen si son convidats enquara a pendrel a pena de carceller Nanthoni Homs e Pere Gueri conestables a qui principalment lan acomanat lan a liurar aqui a vostra reverencia e honorables magnificencies.
Com he ja scrit per altres dies ha que jo no tinch en part negunes spies huy he sabut com lo conestable ha pres en Navarra IIII forces nom han sabut dir quines. Aximateix man dit que lo Senyor Rey ha provehit que totes les forces de Navarra qui nos poden tenir sien enderroquades si axi es el mostra quen ha en cor de atendre.
Tots dies passen correus de Vilafranqua a Çaragoça e de Çaragoça a Vilafrancha. Van grans maços de letres ab sobre scrits de Rey o de Reyna. Crech yo que tots los cortesans se seran *anebats en metre ses letres en lo plech del Rey.
Suplich vos mossenyors que vullau prest delliurar lo present correu per la gran cuyta que te la gent aci e fet aquest acordament de vostra bona licencia poremen anar aqui. Feta en Leyda a XVIIII de abril.
- Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sperant que lo correu tremes aqui derrerament tornas es stat retardat lo present correu are per la cuyta gran ques mena de haver diners ans que lo colomer se despoble puix lo dit correu no ve es delliberat aviar aquest per cuytar la venguda dels diners. Aci stam sens trompetes. Placieus fernosne venir de aqui o darme comissio que men cerque aci lo perill de que aveu scrit.
De noves envides puch scriure res cert puix no tinch spies. Dit mes stat vuy com lo Senyor Rey ha tremes per la Senyora Reyna que sen torn a Çaragoça mes stat dit com en Navarra tornen moltes terres a la obediencia del Senyor Princep mes me dix vuy lo prior de Roda com ha nova que lo comte de Foix aplega gent darmes dient que vol anar en Avinyo per ocuparse lo comdat de Vençe per que lo cardenal era molt malalt nom se si seran ficcions o que sera lo fill de mossen Rebolledo a Pallafols (Palafolls) te aperaulats tots temps III mil homens sots color de quests debats que ha ab la casa de Castre ell dit fill de mossen Rebolledo es stat aquests dies en Barbastre sens fer alguna novitat tenihey en torn LX rocins. Feta en Leyda a a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer. 

Dirigitur Johanni Ferrarii. (Johan Ferrer)
Honorable senyer. Per fer lo pagament als D. homens de peu queus havem scrit soldejar per un mes e altres despeses sius covindra a fer vos enviam dos milia e siscents florins dor per En Miguel Vives defenedor de les generalitats que ja coneixeu. E no pus per la present. Dada en Barchinona a XXl de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha significat vosaltres sinistrament informats star ab algun entrenyor. Per quant no haveu hagut translat dels capitols a la Excellencia de la Senyora Reyna liurats
per nosaltres ab molta vigilancia e attensio (con s y tt, no atenció, como en castellano atención) ordenats e composts a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat e del Senyor Primogenit e repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat. Subvingut que pus lo dit translat no haveu hagut lo dit Jaume Tallada no deu caber en nostres consells e delliberacions hoc mes que nous havem avisats com vos regireu si la dita Senyora Reyna passa per aqui. A que vos responem que dels dits capitols no es stat permes dar translat a ninguna universitat de Cathalunya e aço per bons respectes car si ho fos no fora de menor condicio aqueixa que les altres ne lo Senyor Primogenit no na hagut ans de sola visio ses contentat segons lo dit Jaume Tallada qui en tot es stat e ha *sebut (o sabut, no se lee bien) e cap en tots los fets e secrets tant com qualsevol de aquesta plaça. Per quant aqueixa universitat e vosaltres ne sou be merexedors. Del fet de la Senyora Reyna ja vos havem scrit dies ha si per aqui passava som de parer deu esser acullida e tractada com haveu acustumat havents vos empero en la custodia de aqueixa vila e en la conservacio de unitat e en totes altres coses ab molta virtut e atensio (otra vez con s, una sola t, como en chapurriau atensió) juxta vostre bo e lohable custum. E per quant no es possible darvos avis de totes altres particularitats com nos puixa seber lo succes del negoci vos comemoram vullau pensar e mirar com se regeix aquesta ciutat qui es cap de totes les altres universitats de aquest Principat de que menudament poreu esser informats per lo dit Jaume Tallada. Car som serts (certs, ciertos, pero con s) regintvos ab lo govern e timo de aquesta fareu lo degut e no poreu esser redarguits.
E ab tot nosaltres ab molta vigilancia e solicitud entenem en la seguretat e repos de tot lo Principat no per ço se deuen obmetre los regidors particulars de les universitats ço qui es pertinent a lur ofici majorment en los dies presents. E axi vos pregam e encautam vosaltres siau de aquells com be haveu acustumat. Dada en Barchinona a XXI del mes de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich e de gran saviesa mossen Gaspar Mecha cavaller.
Mossen molt magnifich. Vos no creem ignoreu los afers que tenim entre mans quant sguarden al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat e dels poblats en aquell. E com divinalment aquest Principat es stat en un voler singular unio e voluntat en proseguir aquells. E com per conservar e guardar aquella a nosaltres e al meu consell sia stat vist molt util e necessari preveure provehir e obviar a totes les coses que la dita unio e voluntat poguessen obviar o torbar. Sabent que vos mossenyor per fer bodes de vostre fill per la honor vostra enteneu a fer aplech e convit de moltes gents e seria molt cosa perillosa e facil en tals aplechs o convits en los quals concorren moltes qualitats e condicions de gents seguirse alguna dissensio diferencia o novitat axi en rahonament com en altra manera la qual cosa sis seguia faria no poch dan e torb dels afers que tenim entre mans e per conseguent de tot lo Principat lo qual nosaltres ab lo nostre consell representam. Per ço havem delliberat scriureus e pregar molt afectuosament e streta que per los dits sguards e contemplacio nostra vullau cessar de fer aquest tant gran aplech e convit car attes lo temps no sera carrech gens al honor vostre ni de la casa vostra ans vos sera reputat a gran prohomenia e bondat en fareu servey a Deu e al Principat e a nosaltres singular complacencia la qual en res que fos honor e plaer vostre no oblidariem. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich mossenyor Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossenyor molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta ahir que comptavem XX del present. A la qual vos responem que havem plaer que lo capita sen sia partit pero no es encara arribat aci. Per que lo regiment del exercit vos acomenam confiant que vos lo regireu en tal manera que sera honor de aquest Principat e vostra. Plaunos molt dels cinchcents homens que haveu triats e la cautela que haveu servada a conduhirlos per aturar un mes. E ja vuy ans que rebessem la vostra letra ere partit En Miguel Vives ab les diners de ques fara lo pagament als dits homens. Dels homens de cavall nos plau que aquells qui hauran aturar los sie fet compte e bestreta per los dies que hauran a servir fins per tot maig ja en Johan Ferrer te les jornades de les mostres. E quant tocha a don Felip e An Ferrando de Bolea ja son pagats per dos mesos qui comensaren a correr lo dia que feren la mostra aqui e be haurem plaer nos sia scrita la jornada. Al que scriviu de la remuneracio dels dans donats als homens de Fragua jatsia nosaltres hi hajam bona intencio e voluntat per la honor e descarrech de aquest Principat no ho poriem bonament fer nins en planiriem sens lo consell e en cert segons vos havem scrit nosaltres ho metrem en consell molt prestament speram sera provehit en aquell a la honor del Principat. E ja ho hi haguerem mes sino per les grans occupacions dels afers que tenim entre mans e per la absencia dels embaixadors que havem tramesos a la Senyora Reyna los quals entren a nit e passada la festa Sent Jordi hi entendrem sens negun dubte e
tantost vos scriurem de la delliberacio que sen fara. Quant tocha a la ajuda que demanau de Uch de Copons (Nuch de Copons, En Uch, Hugo) per algutzir plaguerens poderho fer pero al present no podem aplicar altra gent al gatge ni a la despesa mas si haveu mester ajuda plaunos quen doneu carrech An Johan Bonet de Tortosa qui es home dispost e creem quen pendra carrech volenter e axi lin scrivim. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor del General et cetera.
Honorable senyer. Tres letres vostres havem rebudes una de XIIII les dues ab aquest correu fetes la una a XVIIII laltre a XX del mes corrent. A les quals vos responem quens es molt greu la gent del exercit sen vaje segons nos scriviu sens licencia e dubtam en part no sia stada causa del govern de aquells pero no penseu hajam voluntat leixarho axi impunit ni den Codony ni dels altres que haver se poran mas tenim tantes occupacions de la occurrencia dels afers que tenim entre mans que bonament no podem aquells leixar que son de tanta importancia com sabeu e entendre en aquells. Havem plaer e comendam la manera que haveu servada en triar e conduhir per aturar los cinch cents homens de peu que sien utils e disposts fahent los pagament de un mes per lo qual ja
vuy ans de rebre vostre correu e vostres dites letres haviem provehit enviarvos diners ço es dos milia e cinchcents florins dor. Dels cinquanta homens de cavall perseveram en lo queus havem scrit que sien agualats tots ab los homens de peu per tot mag prop vinent els sia fet pagament dels dies que restaran a servir per tot lo dit mes de maig. Ja teniu les jornades de la mostra e del acordament. Quant tocha a don Felip e En Ferrando de Bolea quens dieu no sabeu la jornada que començen de servir los dos mesos de que han pres sou nostra intencio es del dia que feren la mostra e havem plaer e comandam vostra diligencia que los dits cinch cents homens sien aposentats en alguna bona part e quels sia tolta manera de fer dan o anuix als de aqueixa ciutat. Dels spingarders e dels
conestables jaus haviem scrit que fossen pagats del flori e del mig flori quels restava avisantvos que lo veguer nos scrivie que volguere que En Huch de Copons fos pagat per tres rocins que te e que li ajudas com a algutzir. Bens plaguere segurament pero no podem creixer lo nombre dels cinquanta rocins ni ferhi pus despesa. E per so li scrivim si en res ha mester ajuda ne don carrech En Johan Bonet de Tortosa lo qual volem si caber hi pora sia del nombre dels cinquanta. De les noves quens scriviu jatsia ne sabessen la major part encara ne havem plaer del vostre avis e tots temps quen sabreu vos pregam nos ne aviseu. De la remuneracio dels de Fragua ja nescrivim al veguer largament com nostra voluntat hi es bona per honor e descarrech de aquest Principat pero nou podem fer menys de metreu en consell e Deus volent passada la festa de Sent Jordi ho hi metrem majorment puys aquests senyors de embaixadors que haviem tremesos a la Senyora Reyna son tornats e entren vuy. E no pus per ara sino que acomanam a vostra bona diligencia tots aquests afers. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al honorable lo senyer En Johan Bonet ciutada de Tortosa e home darmes del exercit del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant confiam de vostra habilitat e voluntat que haveu mostrada en servir aquest Principat a honor vostra encara volent experimentar aquella havem delliberat scriure a mossen lo veguer de aci al qual havem dat carrech del regiment e govern de aqueix exercit que si haura mester en res ajuda per lo govern e bon regiment del dit exercit ne do carrech a vos. Per queus pregam e encarregam que venint hi tal cars que lo dit mossen lo veguer vos vulla donar carrech de res aquell no recuseu ans lo acepteu ab bona voluntat e segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya et cetera. 

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.