Mostrando las entradas para la consulta Gracia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Gracia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.



¡O
NODRIDOR!



Deus
dona a hom bon nodriment



Quant
li dona bon amament,



Bon
entendre e bon membrament.



Qui
vòl sí mateix bé nodrir



Guardse
que no vulla mentir,



Ne
de Deus se vulla partir.



Es
nodriment espiritual



En
pensament qui es leyal



D'
on vé nodriment corporal.



Mays
val a fill bon nodriment



Que
no fá l' aur ne l' argent



Que
li poren dar sey parent.



Ab
amor deu hom començar



Nodrir
altre, per ço que amar



Lo
faça estar de mal far.



Qui
no pòt nodrir ab amor



Nodresca,
si pòt, ab pahor,



Car
pahor empatxa follor.



Hom
nodreix sí mateix leyals



Quant
consira los bens cabals,



E
consira qu' es mortals.



Qui
per altre pren castigament,



Sab
nodrir sí mateix bellament,



E
está savi e conexent.



Qui
vòl nodrir ab sermonar



E
ço que diu no vulla far,



No
sab si nodrir ne amar.



Nodriment
que es començat



Ab
esperança e leyaltat



En
bon fundament es pausat.



Hom
qui sia molt ben nodrit



En
tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.


LI.



¡O
ENDREÇADOR!



Aquells
homens qui volen Deus amar,



éll
los endreça ab ben far,



Ab
bon entendre e membrar.



Deus
endreça bon pensament



Com
pensa lo començament



E
'l mijá, d' hon vé compliment.



Qui
vòl esser bé endreçat,



Endréç
son cor ab caritat,



A
paciencia e humilitat.



Aquell
endreça bon amar



Qui
endreça a consirar



Com
faça Deus a home honrar.



Endreça
home son poder



Com
lo posa en gran voler,



En
gran bonea e saber.



Hom
endreça sa bontat



Si
la posa en leyaltat,



En
justicia e veritat.



Qui
vòl bonea endreçar,



Prenga
d' ella bonificar,



E
meta 'l en magnificar.



Cell
qui s' endreça a virtut,



Endreça
sí a la salut



D'
entendre, membrat e volgut.



Qui
's desvia de malvestat,



S'
endreça a felicitat,



E
a virtut de volentat.



Endreçar
hom a veritat



E
desviar de falsetat



Es
compliment de bontat.



Christ
ha cascun hom endreçat,



Per
l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.




LII.
¡O
EMPERADOR!







Deus
es molt gran Emperador,



Qui
mana a hom per amor,



Que
honre molt sa gran valor.



Ha
Deus per ço fayt manament



Que
hom sia obedient,



E
que de Deus sia tement.



Deus
mana que hom l' am mays que re,



Per
ço que l' amar sia ple



D'
esperança, caritat e fé.



Mana
Deus que hom sia leyal,



Per
ço que no faça null mal,



Car
leyaltat fá hom cabal.



Deus
mana que hom sia cortes



Humil,
franch, plasent e entes,



Per
ço que no fall en nulla res.



Mana
Deus a home que encontinent



Faça
lo bé que pòt sens falliment,



Per
ço que tost sia obedient.



Deus
ha fayt manament a la volentat



Que
am bé far de tota sa potestat,



Per
ço que en re no haja ociositat.



Cell
qui a Deus es obedient,



Deus
lo fá estar alegrament



En
gloria eternalment.



Qui
a Deus no vòl obeir,



Deus
lo fá servir sens finir



En
foch d' hon no porá exir.



Christ
feu a Sanct Pere manament



Que
a las ovelles donás paximent,



Qui
las auciu no es obedient (11).







LIII.



¡O
ELEGIDOR!







Deus
es molt bò elegidor,



Car
éll eleig a sa honor



Li
bò qui no son peccador.



D'
aquells qui están en peccat,



Eleig
Deus a esser salvat



Ab
merce e ab pietat.



Está
Deus franch en elecció,



E
eleig qui 's vòl a salvació



Ab
gracia e a perdó (12).



Molt
nos fá Deus maravellar,



Car
enaxí nos vòl tirar



Ab
donar e ab perdonar.



Cell
qui eleig malvat prelat,



Eleig
falliment e peccat,



E
leixa virtut e bontat.



Qui
eleig anans plasent sentiment,



Que
bon amar e bon cogitament,



Pauc
ha apres de bon elegiment.



En
aquest mon hom ha libertat



Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)



E
sens Deus vici e malvestat.



Cell
qui ab Deus no pren amistat



En
elegir sa salvetat,



Ab
l' enemich se eleig dampnat.



Molt
val mays elecció



Per
humilitat e perdó,



Que
per ergull dampnació.



Elegir
home que sia bé acustumat



A
esser senyor ha si elet e pausat,



Com
ab éll sia en gran libertat.







LIV.



¡O
FAEDORI







¡O
Deus qui estás Faedor



De
bontat, virtut e amor




mí esser ton servidor.




fás en bontat bonificar,



De
bonificant, bonificable, e sabs far



De
granea, magnificar.



Deus
fá de justicia jutjar,



E
de misericordia perdonar,



E
fá en home temor e amar.



No
fá Deus home pererós,



Ne
no fá home ergullós



Mays
que fá home piadós.



Deus
fá home de cors mortal,



E
d'ánima racional,



E
fá ‘l virtuós e legal.



No
fá Deus bé de malvestat,



Ne
fá falliment ne peccat,



Car
tot es ple de gran bontat.



Aquell
es meyllor Faedor



Qui
fá amar de bona amor,



Que
cell qui fá castell ne torr.



Cell
qui no fá ço que deu far



E
fá peccat e mal estar,



Pauc
sab de natura d' obrar.



Qui
de bé sab far altre bé,



E
qui no vòl far mal per re,



En
tot quant fá bé se capté.



Aquell
sab bona obra far



Qui
fá Deus servir e honrar,



E
a Deus se fá molt amar.







LV.



¡O
VALOR!







Deus
es Valor, perque mays val



Que
tot quant es, e es cabal



A
hom de valor natural.



Valor
es ço qui val per bé,



E
ço ab que hom se capté,



E
ab que hom no falla en re.



Cell
qui ab valor vòl valer,



No
faça a Deus null desplaer,



E
faça bé ab tot son poder.



Valor
es de bonificar,



De
bon entendre e amar,



De
mercé e de perdonar.



Null
hom no pòt valor haver



Qui
fall contra negun dever,



Car
falliment no pòt valer.



Valor
null hom no pòt comprar



Si
no' s guarda de mal far,



E
que faça 'l bé que porá far.



Mays
val valor en pensament



Humil,
leyal, franch, conexent,



Que
en parents ni en argent.



Cell
qui no val e vòl valer



Estant
malvat, ja conquerer



No
porá valor ne bé haver.



Está
Valor en bon començament,



En
bon mijá e en bon affinament,



E 'n
aytals lochs se dona mantinent.



Nulla
re no val mays que Valor,



Ne
re menys val que hom peccador,



Car
a Valor fá deshonor.

LVI.



¡O
SENYORETJADOR!







Deus
es Senyor de tot ço qui es



Creat
e produt de no res,



Car
sens éll no fóre já mes.



Está
Deus Senyor de no re,



Car
tot çó prodúu que 's cové,



E
es Senyor de ço que no é.



Deus
es Senyor del firmament,



Dels
ángels e del element



E
de temps futur e de present.



Es
Deus Senyor de bon amar,



E
está Senyor ab donar



Ab
jutjament e ab perdonar.



Deus
es Senyor de libertat



Creada,
car ha obligat



A
far bé sens malvestat.



Deus
es Senyor per dret e per honrament;



E
qui vòl esser senyor ab falliment,



En
servitut está deshonradament.



Senyoria
es ocasió de mal,



Com
está en hom vil e desleyal,



Car
a sí mateix ne a altre re no val.



Molt
está pus prop a valor



Senyoría
qui está per amor,



Que
senyoría qui está per pahor.



Esser
senyor de son voler,



De
son membrar e de son saber,



Es
senyoría de plaer.



Per
ço es Senyor atrobat,



Car
es esdevengut peccat,



Lo
qual Senyor es obligat.







LVII.



¡O
VENÇEDOR!







Deus
pòt vençra malea e peccat,



Mays
no pòt vençre libertat



Qui
estiga en bona volentat.



Si
en peccador no 's pogués vençre libertat,



No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,



Perque
mercé leva hom cahút en peccat.



Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,



Faça
per éll aytant com pòt de bé,



Car
negun bé ab Deus no 's descovè.



Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor



Com
lo moua a esser perdonador,



Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.



Hom
pòt vençre sa mala volentat



Ab
paciencia, consciencia e caritat,



Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.



Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,



Ne
ab ergull, valor, humilitat,



Venç
sí mateix en mal e en peccat.



Hom
venç peccat ab contrició,



Confessió
e satisfacció,



Oració
e querre perdó.



Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,



Ab
veritat e bona volentat,



Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.



Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,



E
aquell es mal per qui hom es perdut,



E
aquell val mays per qui Deus es conegut.



Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,



Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,



Hont
Adam estava en gran desconort.







LVIII.



¡O
GRACIA!







Car
Deus ha franca libertat



En
donar e perdonar de grat,



Es
Deus Gracia apellat.



Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,



Car
home per sí no es digne de estar,



Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.



Als
homens qui son peccadors e están en peccat,



Qui
son per justicia a dampnació jutjat,




Deus gracia com los met en salvetat.



Deus
fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat



Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat



Si
en sí constrenyia sa franca volentat.



Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;



Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,



E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.



Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat



En
aquell orde que pren es ja agraciat,



Car
sens gracia no poria esser ordenat.



Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,



Car
no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,



Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.



No
havem altre consell si gracia volem haver,



Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,



Segons
que nostra libertat ho porá sostener.



Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,



Que
tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;



Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa



Ne
quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,



Adonchs
enten que gracia es dó qui 's molt car.







LIX.



¡O
MISERICORDIANT!







Deus
ha Misericordia de li peccador,



Per
ço que a sa factura aport gran amor,



E
per ço que home lo conega gran donador.



Deus
perdona ab granea de bontat,



E
per ço justicia consent a perdonabilitat,



E
fá ab Misericordia societat.



Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,



Que
a justicia fá mercé amar,



Car
ab mercé pòt peccadors salvar.



Misericordia
es mare de li peccador,



La
qual mare ama sos fills per l' amor



Que
han a Deus Pare qui es perdonador.



Molt
es Misericordia bona a membrar



Ab
granea d' entendre e de amar,



Car
esperança aporta contra peccar.



Aquell
blastoma Deus e son gran voler



Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,



Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.



Misericordia
es dona qui perdona de grat,



Perque
cové que hom am la sua libertat,



Per
ço que per ella sia membrat e amat.



Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,



Sia
humil, leyal, e vertader,



E
faça aytant de bé com porá fer.



Qui
no fá tot lo bé que poria far



No
es semblant que molt am per donar,



Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.



Ah!
com consir que eu só gran peccador,



Adonchs
m' albir que 'm cové haver gran amor



A
Deus qui es tan gran perdonador.

miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 5. Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Núm. 5. 
Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Sepan quantos esta carta vieren commo nos Fernant Sanchez de Valladolit procurador del muy alto et muy noble et poderosso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina et su notario mayor de Castiella et del su consejo et Gonçalo Garçia consejero et procurador del muy alto et poderoso senyor don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valençia de Çerdenya de Corçega et conde de Barçilona por el poder et mandado que es fecho et otorgado et dado a cada uno de nos por las procuraciones de los dichos altos senyores reyes seelladas con sus seellos de cera colgados los tenores de las quales procuraçiones son guisa:
- Sepan quantos esta carta vieren commo nos don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Galisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina fasemos ordenamos e stableçemos a vos Fernant Sanches de Valladolit nuestro notario mayor en Castiella et del nuestro consejo nuestro procurador et mandadero speçial para tractar faser et ordenar posturas e abenençias en nuestro nombre et por nos con el muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Çerdenya et de Corçega et conde de Barçilona o con aquel que ovier poder del para esto para faser guerra contra los moros enemigos de la fe et contra sus tierras et para firmar aquellas posturas et abenençias de nuestra parte por juramento pleito et omenage o por otra manera qualquier de firmedumbre quel entendieredes que pertenescera en esta rason et para resçebir otrosi por nos et en nuestro nombre del dicho rey de Aragon o de aquel que oviere su poder commo dicho es obligaçiones juras pleito omenage et otras seguranças las quales vierdes que compliran en el dicho fecho et las cosas quel pertenesçieren: et prometemos de aver por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos seran tractadas fechas et ordenadas et firmadas en esta rason. Et en testimonio de todas estas dichas cosas mandamos faser esta carta de procuraçion et seellarla con nuestro seello de cera colgado. Fecha en Madrit veinte et seis dias de abril era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Yo Johan Gotierres la fis escrevir per mandado del rey.
- Sepan quantos esta carta vieren que nos don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcilona facemos ordenamos et establescemos vos amado consellero nuestro Gonçalvo Garçia procurador et mandadero nuestro special a tractar faser et ordenar posturas et convinencias en nome nuestro et por nos con el muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina por faser guerra contra los moros enemigos de la fe et sus tierras et firmar aquellas posturas et convinencias de parte nuestra por sagramiento pleito et omenage o por qualquier otra manera de firmesa que a vos bien visto sera et a recebir otrosi por nos et en nombre nuestro del dicho rey de Castiella obligaciones juras pleito et omenage et otras seguridades las quales sobre el dicho fecho et las cosas pertenecientes a aquel a vos bien visto sera: et prometemos que avremos por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos tractadas fechas ordenadas et firmadas seran. Et en testimonio de las quales cosas mandamos faser esta carta de procuracion et seellarla con nuestra seello mayor de cera colgado que fue fecha en la cibdat de Valencia dos dias andados del mes de abril en el anno de nuestro Senyor de mille et tres cientos et treynta et nueu. - Suscripsi G. et S. Martini mandato regis et fuit ostensum domino infanti Petro qui legit complete.
- En vos et en nombre de los dichos reyes nuestros senyores et por el poder que dellos avemos otorgamos et conoscemos que fasemos en uno pleito postura avenencia et paramiento firme et valedero qne los dichos reyes sean unos et de una ayuda para facer guerra contra el rey de Marruecos que llaman de Benamarin et contra el rey de Granada que agora son o seran daqui adelante et contra las sus gentes et tierras dellos et contra qualesquier otros moros dallen mar et daquen mar que por las tierras dellos fisiessen guerra contra los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon o contra cualquier dellos: et si tregua ovieren de aver los dichos nuestros senyores reyes daqui adelante con los dichos reyes de Marruecos et de Granada o con qualquier dellos por alguna razon que la ayan amos en uno et non el uno de los dichos senyores reyes sin el otro. Et porque el dicho senyor rey de Castiella a tregua con el dicho rey de Marruecos en la qual es el rey de Granada fasta el mes de março que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo en este pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar esta dicha tregua que a con los dichos reyes de Marruecos et de Granada en el tiempo sobredicho: et passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora assyn commo de entonce firmados et otorgados et prometidos estos dichos pleito postura avenencia et paramiento entre los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada et sus gentes et sus tierras et contra otros moros qualesquier que por sus tierras fisiessen guerra segunt que desuso dicho es. Et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho porquel dicho mio senyor rey de Aragon a tregua con el dicho rey de Granada fasta en tres annos que se compliran postrimero dia del mes de abril que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos o poco ante: por ende en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo en estos dichos pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar aquella al dicho rey de Granada fasta en el dicho tiempo assi que passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella tregua ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora commo de entonce firmados et otorgados entre los dichos senyores reyes estos dichos pleito postura avenencia et paramiento contra el dicho rey de Granada et su tierra et sus gentes assi commo dicho es. Et porque podria acaescer que durando la tregua quel dicho senyor rey de Castiella a con el dicho rey de Marruecos en la qual es el dicho rey de Granada et durando otrossi la dicha tregua quel dicho senyor rey de Aragon a con el dicho rey de Granada o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason como dicho es los dichos reyes de Marruecos et de Granada o alguno dellos o otros moros algunos por las tierras dellos se trabajassen de faser o fisiessen guerra o danno al dicho senyor rey de Aragon o a sus tierras o a sus gentes et para esto faser provassen de entrar o passar por la tierra et senyorio de dicho senyor rey de Castiella: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor Rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que el dicho mio senyor rey de Castiella en el dicho caso defendera segunt su poder fuere la passada dellos por su tierra del dicho senyor rey de Castiella a la tierra del senyor rey de Aragon et mandara a sus gentes que ge lo embarguen et defiendan cuanto pudieren. Et porque al servicio de Dios al qual entienden los dichos senyores reyes principalmiente en los dichos pleytos et al servicio dellos et a pro et a guarda de sus tierras et de toda la christiandad cumple mucho et es menester que la mar senyaladamiente en el estrecho de Tarifa sea guardada por flota el armada conviniente de los dichos senyores reyes: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garcia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos e de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Castiella terna en la mar del estrecho de Tarifa en los cinco meses del anno que son estos mayo junio julio agosto setiembre veinte galeas armadas et bastecidas de gentes armadas segunt conviene a su costa et a su mission: et los otros siete meses del anno que son estos octubre noviembre desiembre enero febrero março abril ocho galeas armadas et bastecidas segunt que dicho es a su costa et a su mission: et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo convusco Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Castiella que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Aragon en la dicha mar en los dichos cinco meses quel dicho senyor rey de Castiella toviere las dichas veinte galeas terna diez galeas armadas et bastecidas segunt conviene a su costa et a su mission: et en los otros dichos siete meses del anno que el dicho senyor rey de Castiella toviere alli las dichas ocho galeas el dicho mio senyor rey de Aragon terna alli quatro galeas armadas et bastecidas segunt dicho es a su costa et a su mission: et si los dichos senyores reyes acordarense en los dichos meses del anno o qualquier dellos sean alli puestas mas galeas o menos que assi commo el senyor rey de Castiella crecera o menguara el cuento de las veinte o de las ocho galeas a essa misma rason el dicho mio senyor rey de Aragon crecera o menguara al cuento de las dies o de las quatro galeas a rason de la tercera parte. Et este pleito postura avenencia et paramiento de las galeas et los almirantes et gentes de aquellas en los meses sobredichos commo dicho es siervan continuadamiente a Dios et a los dichos senyores reyes a guarda et defendimiento dellos et de sus tierras et de sus gentes et de qualesquier dellos et a enxalçamiento de la santa fe catholica en la dicha mar del estrecho o en otra parte de la mar do mas menester fuere et mayor servicio pudieren faser a Dios et a los dichos senyores reyes o a qualquier dellos segunt que esto vieren los dichos señores reyes o los almirantes dellos. Et porque todos et cada uno destos pleito postura avenencia et paramiento sean mas firmes nos los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos prometemos el uno al otro que los dichos senyores reyes guardaran todo esto que dicho es el uno al otro a buena fe sin mal enganno: et por el poder sobredicho que avemos de los dichos senyores reyes fasemos pleito et omenage en nuestras manos el uno al otro segunt costumbre de Espanya et juramos a Dios et a santa Maria sobre la crus et los santos evangelios por nos corporalmiente tannidos (tocados, tangere) en las almas de los dichos senyores reyes que los dichos nuestros senyores reyes de Castiella et de Aragon por si et por sus vassallos et gentes guardaran el uno al otro los dichos pleito postura paramiento avenencia juras et omenages que nos fasemos et otorgamos en su vos et en su nombre commo dicho es et prometemos que estos pleitos et posturas que dichas son que seran firmes valederos et guardados en vida de amos los dichos senyores reyes et que guarden et tengan todo esto que dicho es et que non vengan contra ello en todo nin en parte. Et nos los sobredichos procuradores por el poder sobredicho ponemos et prometemos que los dichos senyores reyes et cada uno dellos aprovaran et ratificaran aviendo por firme estos dichos pleito postura avenenencia paramiento juras et omenages por sus cartas seelladas de sus seellos de cera pendientes et que las embiaran a la senyora reyna Daragon hermana del dicho senyor rey de Castiella fasta postrimero dia deste mes de mayo en que estamos para que la dicha senyora reyna enbie la carta del senyor rey de Castiella al senyor rey de Aragon et la carta del senyor rey de Aragon al senyor rey de Castiella. Et desto todo que dicho es rogamos a Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos que fisiesse escrevir ende dos cartas publicas tal la una como la otra la una que finque a mi el dicho Fernant Sanches et la otra a mi el dicho Gonçalo Garçia et a los testigos que a esto son presentes que escrivan en la fin dellas sus nombres et a mayor firmedumbre escrevimos nuestros nombres en cada una dellas et fisiemos las seellar con nuestros seellos de cera pendientes. - Testigos que fueron presentes a esto llamados et rogados don Gonçalo Martines maestre de la cavalleria de la orden de Alcantara et despensero mayor del dicho senyor rey de Castiella et don Lope Peres de Fuent-echa arcediano de Burgos et dean de Valencia et frey Johan Ferrandes de Heredia consejero del rey Aragon et comendador de Alhambra (Nota: Alfambra, Teruel) et de Villel et don Ramon Castellano ayo del infante don Fernando fijo del rey de Aragon (Nota: Fernando el Católico) et Estevan Ferrandes de Toledo et Alfonso Martinez canonigo de Oviedo et Garçi Lopes de Çibdat Rodrigo et Gomes Ferrandes de Soria alcalles del dicho senyor rey de Castiella. - Fecha esta carta en Madrit sabado primero dia de mayo era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Et yo Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos fuy presente a estos dichos pleito postura avenencia paramiento juras et omenages que dichos son con los dichos testigos que en fin desta carta escrevieron sus nombres et a ruego et requirimiento de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos fis escrevir ende dos cartas publicas tal la una commo la otra e vilas soescrevir por los dichos testigos et procuradores et seellar con los seellos de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia de las quales es esta la una. Et ay raydo et emmendado en esta carta a los quorenta et cinco renglones o dise continua et non le enpeesca: et pus en esta carta mio signo en testimonio de verdat. - Nos el Maestre Garçia Lopes Lupus Petri archidiaconus Burgensis et decanus Valentine ecclesie Estevan Ferrandes Alfonso Martines fray Juan Ferrandes de Eredya C. de Alfambra Remon Castellan Gomes Ferrandes. - Fernant Sanches. - Gonçalvo Garçia.