Pedro, condestable, Portugal, rey de Aragón, conde de Barcelona, traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes. 

(El rey de Aragón, en 1463 -4 y antes de empezar la guerra con los idiotas catalanes, es Juan II, hasta su muerte y exequias. Le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 

En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.

//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 

Al lllustrissimo e virtuos senyor don Pedro Darago.
Illustrissimo e virtuos senyor. Per alguns negocis de gran importancia trematem a vostra senyoria mossen Francesch Ramis ciutada daquesta ciutat de Barchinona exhibidor de aquesta ab dues gualees armades va plenament informat e instruhit de nosaltres. Placie a la senyoria vostra vulle aquell benignament oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho
dehiem a vostra Illustrissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - Devots servidors de vostra Illustrissima S. los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consell e consellers de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera.

Alt (Al; se encuentran varias cartas en la colección con este error. Todas suelen empezar con "Al") molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu rey Darago et cetera comte de Barchinona et cetera.

Molt alt e molt excellent senyor.
La divinal clemencia obrant los seus meravellosos investigables e incomprehensibles actes ha dada disposicio e justa causa als cathalans a qui la defensio e direccio de la cosa publica es acomanada per esser viduat lo Principat de Cathalunya de rey e senyor de proseguir justicia obrint los ulls e illuminant los enteniments de aquells e movent e incitant los a demanar per senyor vostra reyal persona fahent vertaderament conexer a ella pertanyer la senyoria e causant en lurs animos credulitat ferma que axi com per mija del benaventurat apostol mossen Sant Pere edifica la militant sglesia axi per lo benaventurat vostre adveniment reformara lo universal domini e renaxer e unificar fara los regnicoles e vassalls mortificats. Com axi sie de lonch predicat no solament per los literats e mediocres ans encara per lo vulgar fins als petits infants. Adonchs senyors molt alt los cathalans divinament inspirats e moguts per la innata e incorrupta fidelitat seguints la voluntat divina ab tenor de la present denunciants les dites coses a vostra gran senyoria demanen e clamen a aquella en e per senyor ab integritat de leys e libertats com aquell al qual justicia acompanye devant tots altres per esser la propia carn devallant de la recta linea del excellent rey Namfos lo benigne axi en les croniques intitulat. Suplicants e requerints (requernits) nosaltres deputats e consell representants lo dit Principat e consellers e consell de la ciutat de Barchinona humilment e devota una dos e tres vegades la gran senyoria vostra ab aquests scrits e encara a boca per nostre embaxador mossen Francesch Ramis lo qual apart porte letra de creença sie de merce sua en lo nom de Deu e de nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi vulle dispondre decontinent vostra Reyal persona a recullir se ab les dues gualees armades que per aquesta sola raho trematem e venir al vostre Principat dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria com sie infinidament de amor natural volguda e desijada. Reculles donchs prestament e tota trigua postposada e vingue visitar los seus fidelissimos e instituhir e ordonar la sua reyal casa e defendre lo propi patrimoni e subvenir al dit Principat qui per guerra sta molt vexat axi com es degut e pertinent e rey e senyor timorat complit de tantes virtuts homenia
prudencia e providencia qual es vostra gran excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige per lonchs temps
ab totes felicitat e victoria desijades manant sempre a nosaltres lo que plasent li sie. Scrita en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - De V. Excellencia humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se comanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consellers e consell de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera. 

1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.

8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIII^e tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner. 

//

Referencias de la wikitrolas:

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona 
(mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius.

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)

numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime II. Su linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius

Gabinet Numismàtic de Catalunya

1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.
7. Archive org satira, otros libros

14 DE MAYO.

14 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al honrat senyor lo batle de la vila de Granullers. (Granollers)
Honrat senyer. Entes havem que vos teniu pres en Masferrer de Gualba per les fahenes concorrents lo qual havem aci molt necessari. Per ço vos pregam e encarregam que decontinent lo ameneu aci a nosaltres en manera que scapar nons puixe. Dada en Barchinona a Xllll de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Nous sia maravella la tarda del senyor En Berenguer Luch Ripoll sindich de aqueixa ciutat car jatsia ell ab molta solicitud haja treballat e treball en esser desempatxat empero per bons respectes e per que sen port lo desijat es stat detengut per nosaltres e Deu volent dins tres o quatre jorns sera spatxat ab compliment e trobareu pler en les coses queus comunicara car scientment lo havem fet aturar per la dita causa. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Continuament sentim moltes e diverses fames sembren en aqueixes parts per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metre divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia senyors molt honorables tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculada fidelitat dels cathalans son vistes e han noticia e per ço no freturas aquest scriure. Empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandals vos significam que sol lo oyr tals coses tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de lurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les leys e libertats cathalanes qui son comunes a nosaltres e vosaltres e a tots los poblats en lo dit Principat e les quals per cars greus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam e encara per procurar repos e tranquillitat en aquell. Considerar poden adonchs vostres savieses a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames de si vanes e altres freturants de veritat seminen e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes. Speram empero en la clemencia divina e en los merits dels benaventurats sants e del glorios Charles vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quant les nostres deliberacions e lo dit exercit e encara nostres obres son e seran a lahor sua servey de la dita Majestat conservacio de les dites leys e libertats repos utilitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat a les quals coses fallir no entenen ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs

de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les dites coses vos havem volgudes manifestar per vostra avis consolacio e confort. Pregants e encarregants vos que si ara o per avant algunes novitats o altres coses occorreran en aqueixes parts dignes de avis nos certifiquen de aquelles. E si per cas les gents del dit exercit passaran en aqueixes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners darlos tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis concorrents. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió bajo la misma forma a los jurados y prohombres de un gran número de pueblos comprendidos en la parte de Cataluña que se extiende de Barcelona hasta Francia, y a otros muchos de los que se hallan en la parte opuesta, o sea hacia el campo de Tarragona y la ribera de Ebro, con la diferencia que en las cartas dirigidas a los últimos, se añadía el siguiente párrafo, que se halla en la que sirve de modelo y que va dirigida a la villa de Cervera.

Mes avant vos certificam haver hoyt lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat. Havem hagut gran plaer de les coses quens ha referides specialment com haveu mesa en bona custodia aqueixa vila a servey de la Majestat reyal repos e benavenir del Principat. Placiaus esser vigils e attents en la custodia de aquella com sia tan necessari com james. Les altres coses senyors molt honorables seran per nosaltres deliberades e sereu ne certificats.

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Tan prest rebuda la letra de vostres molt gran reverencies N. M. e honorables providencies de vint e quatre del prop passat mes de abril a nosaltres e al consell de vint e set dirigida per lo honorable En Pere Dezplugues donzell havem fet aplegar lo dit consell en lo qual ses legida la dita letre e mes amplament e difusa e ab gran discrecio e orde lo dit consell es stat informat per lo dit honorable En Pere Dezplugues de les coses deduhides en dita letra e altres negocis occorrents e regraciam vos molt nosaltres el dit consell com ha plagut a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies avisarnos de les occurrencies dels actes passats e presents no tant solament per letra mes encara per viva veu la qual ha molt mes impressio en los coratges dels homens que no la letre que no sona mes sino tant com es posada. E havem per cert en monstra experiencia magistra de totes coses com vostres molt grans providencies tenen per sempre en llurs penses e coratges lo que cathalans han loablament acostumat ço es ab quanta virilitat attencio e perseverança stan vostres molt grans providencies en la lahor de la Majestat divina e la integritat e servici de la corona reyal repos e tranquille stat del dit Principat e conservacio e tuicio de la republica de aquell posant vos en segur nosaltres el consell esser uniformes e ab ferm e incomutable proposit en prosseguir ho per lo semblant juxta forma de la capitulacio e en la tuicio e conservacio de la cosa publica (la republica que leemos aquí arriba, res publica, rem publicam, rei publice, etc) e de les libertats del dit Principat. Suplicant la potencia increada sia de sa merce dirigir sen cascu e ben obrar e preservar nos de tots inconvenients a
lahor de nostre Senyor Deu honor e servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustrissimo Primogenit tranquille stat e repos del dit Principat. Tant com os trametessem nostre sindich o sindichs vist haveu com ans de la recepcio de vostres letres per nosaltres e dit concell hi era dat compliment. E la Sancta e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors. Lo dia present havem reebuda una vostra letra ab la qual nos avisau dels enantaments e procehiments que per vosaltres son fets es fan a honor e servey de la Majestat reyal e en defensio repos e tranquillitat daquest Principat. Per que mossenyors regraciants vos molt lo bon avis que per aquella a nosaltres es fet vos responem com nosaltres ab summa diligencia entendrem en la custodia e tuicio daquesta vila pregant vos mossenyors per avant vos placia avisarnos dels procehiments e actes que per vosaltres seran fets circa la occurrencia daquest negoci. Com aquesta vila sempre sia stada es e sera prompte en fer tot ço e quant per vosaltres mossenyors sera ordenat a honor del Senyor Rey repos e
tranquillitat de la cosa publica daquest Principat. E sia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors la Santa Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Catha-lununya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. La present es solament per remetreus lo plech qui es dins aquesta la qual man donat los missatges del Principat e de aquesta ciutat. Es ver hi ha dos altres letres la una mia dressada a vosaltres laltre dels honorables consols de aquesta vila. Lo portador de tot aço es En Molins corren fet e desempatxat sols per aço ha esser aqui en XXXX hores parteix daci a III hores apres mig jorn vuy que es dimecres e ha esser aqui divendres a VII hores davant mig jorn per comissio e part dels dits missatgers. Jo he finat ab dit correu e ha haver aqui vuyt florins dor. Lo dit temps li es stat donat quen com lonch per fer lo cami de la merina (marina) squivant lo pas de Gerona perque complint ell lo dit temps placieus ferli pagar la dita quantitat. E sia senyors molt R. E. N. e magnifichs la potencia Divina vostre proteccio e continua guarda. Scrita en Perpenya dimecres a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio per altres letres vos he scrit com vos trametia certes letres de la present ciutat de Vich. E aximateix vos certificava de les paraules e letres que hun pages de sent Ypolit vassall del senyor bisbe de Vich había dites e legides donant entenent als pagesos qui aqui eren com lo Papa no volia que pagassen censos mals usos ni censals mostrant ne una letra quen havia rebuda induint los tinguessen fort no pagassen res. Mes avant com mossen Splugues me havia lexades letres vostres e de Barchinona les quals he trameses per lo present correu a Camprodon e Besalu donant li de salari vint e quatre sous. E com es stat a Camprodon li han feta resposta com havien hagudes les dites letres e devallant sen per anar a Besalu li son exits una bergada (brigada) dels pagesos e han lo pres e li han levades les letres e li han fetes moltes cominacions. E de continent com es arribat açi vuy he delliberat de trametel vos aqui perque mils pugau esser certificats per ell matex de tots los afers. Perque mossenyors molt R. E. N. e magnifichs certificant vos de totes aquestes per tal que non pugue esser reptat vos placia scriure manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Lucha XIII de maig any Mil CCCCLXII. - Axi mateix he presa açi una informacio com son exits al cami a un jove qui aportava a Vich draps molinats e los li volien levar dient que En Verntallat hi seria tost qui los levaria tots los draps.
E no havent mes a dir a present vos placia desempatxar lo present correu. - Mossenyors molt R. E. N. e magnifichs a vosaltres se recomana Johan Molins diputat local de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Aquests dies passats he rebudes dues letres vostres la una de dos del present continent en efecte que als oficials de aquesta vila e de altres lochs de aquesta diputacio local fossen fetes requestes de part vostra representants lo Principat de Cathalunya que si per la Senyora Reyna los era scrit publicasen certa crida continent inter alia prohibicio que gent axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit del dit Principat etc. La qual letra de continent fou per mi en acta deduida ço es notificat e request als oficials de aquesta vila que si tal letra los era presentada e notificada no la deduissen en acte algun los quals oficials requests han respost esser contents obtemperar a dita requesta en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat e per lo semblant es stat fet en la ciutat Delna e en lo loch Dargilers en dites letres no eren stades pervengudes. Es veritat que per quant jo sabi que a la vila de Cobliura ab letra de la dita Senyora Reyna dita prohibicio ab mija de crida publica era stada publicada jo continent hi tramis lo substitut del notari e scriva de aquesta diputacio local e per lo cullidor del dret de generalitats lo loctinent de batle de dita vila fou request segons que ab dita vostra letra es delliberat lo qual obtemperant a la requesta de continent no obstant la premencionada crida de part de la Senyora Reyna publicada fou fer e publicar la crida de que fou request trellat de la qual interclusa dins la present vos tramete. Laltre de dites letres es de V del present sobre la publicacio faedora de una crida dins aquella interclusa de les persones en aquella nominades. La qual crida de continent com dita letra fou a mi liurada ab tot fos die de diumenge fou per mi manada publicar en se per la forma ab dita letra a mi injuncta copia de la qual ab continuacio del acte de quem fet dins la present vos tremet e veus aci mossenyors tot ço que sa fet juxta serie de dites letres.
Mossenyors aci son arribats los missatgers de aqueix Principat e de la ciutat de Barchinona los quals de part vostra han dressat algun tant a mi e per relacio e creença llur jols he dada aquella endreça que he pogut. Ells desempatxen correu al qual la present sera donada e ab llur letra crech vostres grans reverencies nobleses magnificencies o savieses seran largament certificades. E a present mossenyors molt reverends egregis nobles e magnifichs nom occorren altres coses a dir sino que manen de mi tot ço que plasent vos sera vist. Suplicant la potencia Divina vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Iban inclusos en la carta que precede los dos pregones siguientes: el primero, para revocar el que mandó hacer el baile de Colibre, relativamente a la formación de ejército,
y el segundo para declarar a ciertas personas enemigos del pais.

Ara hojats tot hom generalment queus notifica eus fa a saber lo honorable En Pere Correger loctinent del molt magnifich mossen Berenguer Dolius cavaller castella (castellà, castellá, castellán, castellano, catlà, catla, catlan, chatelán, châtelain, etc,) e batle de la vila de Cobliure. Que com en dies passats per manament a ell fet per la Senyora Reyna hagues feta publicar certa crida que no fos negun hom de peu ni de cavall quis acordas en lo exercit del Principat de Cathalunya ni prengues sou ans si pres lo havien lo restituesquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat haurien per que ara ab veu de aquesta present crida e ab requesta a ell feta per part dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats de Cathalunya e conçell lur revoca e per revocada vol haver la damunt dita crida tornant aquella al primer stament axi com ab la present torna notificant vos les dites coses per tal que ignorancia alguna no puxats allegar.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. En virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors ho e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attentats les quals e los quals son contra la dita capitulacio. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifica hom les dites coses perque a tots sien manifestes a fi que axi mateix tot hom del dit Principat los haja per enemichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e concell en altra manera seria procehit contra los contrafahent segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab les mijants deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Dissapte pus prop passat yo e lo discret En Johan Mayans arribam en la present en la qual erem sperats ab gran desig per lo avis aci havien ya de aqui specialment per los pobles e arribats. De continent nos
entramatem ab certes persones de bona intencio de aquesta vila en quina disposicio stave e informats de tot ço quins sembla lo diumenge mati donam orde de parlar ab los consols dient los que aportavem letres dels diputats e conçell e de aqueixa ciutat a ells e als XXVII dirigides pregant los lo mes prest poguessen se ajustassen ab los dits XXVII e fou nos donada hora lo de pres dinar del dit mateix dia e axi venguda la hora donam nostres letres e explicam nostres creençes e per quant aci era micer Pere Falco ab letres de creença de la Majestat de la Senyora Reyna dreçades als dits consols e conçell general de aquesta vila portant lo proces den Perdigo e molts altres actes qui aqui seran fets e lo divendres pus prop passat havia explicada sa creença e segons nos es stat dit tench lo rahonament mes de tres hores dient moltes coses axi de la preso del dit Perdigo com dels altres e de la delliurança de la preso de mossen Copons com encara de la detencio de les letres de la Senyora Reyna fahent ne gran cas donant de totes dites coses gran carrech als diputats e conçell e en aqueixa ciutat es stat necessari per edificar e informar los dits consols e XXVII satisfer e a cascun cap e donar raho de les coses que aqui eren stades fetes fins lo dia de nostra partida e quals motius e sguarts los dits diputats o concell e aqueixa ciutat han haguts en fer los procehiments en tant que fet nostra rahonament los dits consols e XXVII son restats confortats e informats de la veritat certificants vos que la tramesa de nostre venguda e encara la stada tant com havem aturat aci ha tant obrat que no tant solament los que ya eran en bona intencio han pres consolacio e sforç mes encara molts quis ormayaven ab peu de poll alias micer Agosti son vuy declarats a tota bona intencio restant ne fort pochs que no sien adherit a la bona part en tant que la unio es vuy tanta que es mes obra divina que no humana. Axi matex havem aci trobat mossen Arill e mossen Dalmau Ferrer tramesos per part de la Senyora Reyna qui aporten letres al bisbe Delna e a molts militars e burgesos donantlos entendre e axi met fama que en lo consell de la diputacio e de aqueixa ciutat o per alguns dels dits consells seria tractat que levassen lo Senyor Primogenit de les mans de la Senyora Reyna e empren aci a quiscu de quants rocins e homens de peu poran valer a la Senyora dita Reyna. Sabut per nosaltres havem parlat aci ab lo bisbe qui ell e son capitol son de bona e recta intencio com ab alguns militars e burgesos dient los so quins ha paregut en tal manera que molts han cregut lo dit fet esser burla e de no creuran e axi no pens que la dita empra tir a la fi per que lo motiu se dona mes altra intencio e axi stan molts aderogats e aturats fora stat molt necessari per lo benavenir dels fets que per vosaltres mossenyors de diputats e concell e aqueixa ciutat haguesseu fetes letres al dit bisbe e capitol e encara a la dita ciutat de una qui molt sta ferma segons som informats e encara als militars de aci dreçada a la XV dels militars del comdat de Rossello car desdenyats na resten. E per mi los es stat dit que per aqueix concell ne era stada feta delliberacio de scriurels e es molt necessari al mes prest se puga e largament scrivint de tots los actes que fins a la jornada son stats fets los avisen car no pora sino molt valer com axi per alguns qui tenen studi en divisir la unitat los reporten les tals o semblants paraules. Veus quina mencio es feta de vosaltres. Guarden com vos paguen que sol letra nons han tramesa e axi nons ho metem en oblit car gran contrari portaria. En aquesta vila nos es stada feta molta honor per totes maneres de gents. Entre los poblats ha molta unitat e lo concell general molt unit de queus jur som romas molt alegra e confortat. Prech nostre Senyor Deu los faça perseverar en lo ben obrar en tal forma que sia lahor e servey de la Majestat de la corona reyal e repos e tranquillitat de aquest Principat. Nous maravelleu si havem tardat alguns jorns car havem fet cami tal que mes havem fetes jornades de correu que de embaxadors fins som stats aci junts que jur vos les besties havien be mester del repos car partint la ciutat de Vich de la qual segons per altres son stats informats partim dilluns a III del present mes e per ço com eram stats avisats que los pagesos de remença eran la via de Ripol qui era cami nostre e encara la via del cami de Gerona e los dits pagesos eran certs que nosaltres eram a Vich e fahien compte que haviem a fer la via de Puigcerda o de Girona e per dubte de scandol qui seguir se poguera car eran avisats que encontinent nos ab los pagesos nos hagueren duptat de fer tot desastre en nostres persones e per no venir en tal inconvenient delliberarem fer lo cami seguent ço es que tornam atras fins a la Garriga e per muntanyes travesam fins a la Valloria e tiram la via envers Blanes e travesam per camins molt aspres la via de Palamos e axi som stats fora de lengua fins som stats junts aci car tots temps havem squivats los camins reyals. Apres havem explicades nostres creenças los consols de la vila delliberaren fer ajustar concell general per lo seguent dia per satisfer aquells de totes coses per nosaltres dites e lo dia mateix nosaltres sabem com haviem rebuda una letra de vosaltres mossenyors dreçada als consols e consell general la qual era narrativa de les coses qui aqui eren seguides en venguda en bon punt lo dit concell per la resposta per ells fahedora alegiren XV persones e axi no han feta vuy la resposta la qual vos tramet ab la present. Diumenge sich feu la crida dels acuydats atrobant sic micer Falco decontinent ha presa la volada que crech que encara no sia passat ha donat gran sforç e confort a molts e a altres gran aterriment que molts qui brevejaven (bravejaven) son tornats molts mansos creu sa estan en altre proposit que no fahien. Lo dia prop passat los militars qui vuy se atroben en aquesta vila se son ajustats a la casa del General e han tengut alli concell han donat en pensament los mes dells fos feta per ells embaxada ab intervencio del bisba Delna e capitol de aquesta vila e axi ho han reportat ab embaxada dels dits militars al dit bisbe e a la vila. Nos creu lo dit bisbe ne mancho (manco; menos; menys) la vila ne encara molts dels militars hi donen loch per quant pensen portaria contrari. Los militars han feta relacio eleccio de XI persones qui entenen e pensen si poran acordar que lo bisbe e capitol se vulla concordar ab ells empero no tenen poder sino de apuntar ho e referirho. Alguns meten en fama que aqui serien arribades embaxades de Valencia de Arago de Mallorques e de moltes altres parts e que mestre Ferrando don fort mestre Queralt serien aqui tots per interposarse de les diferencies de les coses occorrents. Creuse acis diu per fer venir la dita embaxada a lur proposit. Los consols de aquesta vila nos congoxaven molt aturassem aci tres o quatre jorns mes e aço per tant com los militars eren aci e crehien que la stada nostra fahia gran be car los pobles ne prenien gran confort e sforç hoc e alguns dels militars per que conexerien nostres rahons los fahien refredar de lur primera opinio e tornar a bona intencio nosaltres havem desenganats los consols dientlos com nostres instruccions no comportaven mes aturar aci. Crech ya stuciosament (astutamente) per que aturassem nos han detardada fins aci la resposta e ells vehent nosaltres voliem en totes maneres partir nos han tramesa la letra la qual vos tramet e encontinent cavalcam per fer nostre cami en aquest comdat son les universitats seguents ço es Elna Argiles Cobliure Tuir lo Volo e Salses. Los consols de aquesta vila donen en parer a nosaltres ab ells per la experiencia havem vista seria molt bo e convenient los sia scrit. Certificam vos com lo castell de aquesta vila se met a punt del qual acte los de la vila stan ab molta congoixa. Per la present no pus sino quem recoman a la Senyoria de tots vosaltres.

La unzena dels militars son los seguents vezcomte Dilla Felip Albert Berenguer Dolius Franci de Pere Pertusa mossen Dalmau Volo mossen Pere de Ortafa mossen Johan Sampso mossen Bernat Paytani En Vivers Dilla Berenguer de Fontcuberta Romeu de Rochafort. Mossen Arill es partit sus ara diu fa la via de Gerona. Scrita en Perpinya a XII de maig. - Senyors prest a vostres manaments e ordinacions Pere Dezplugues.