IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 

(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci. 

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de Bayern, Monaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano. 

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano. 

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 

.ij. De Trinitat. 

Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 

.ijj. De creatio. 

Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,

ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 

.iiii. De Recreatio. 

 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 

.v. De gloria. 

Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 

.vj. De Conceptio. 

 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 

.vij. De nativitat. 

El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 

.viij. De la passion. 

Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 

.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.

.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania e Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

LA ALQUIMIA. L'ART DE LA ALQUIMIA.

LA
ALQUIMIA.

Esta
composición forma parte de un antiguo códice de letra del siglo XIV
o últimos del XIII, que perteneció a la biblioteca del convento de Santo Domingo de Palma, y se halla hoy día en la del Instituto Balear: en cuyo códice se lee también el poema el Desconsuelo, y
algunas obras en prosa de Lulio. Aun prescindiendo de su valor, esta
poesía, desconocida de todos los autores y bibliógrafos que han
hablado de Raimundo, se hace reparable por el objeto a que va
dirigida. Ella es la prueba más patente e irrecusable de la sinrazón
con que los más ardientes admiradores de las virtudes y de la
ciencia del bienaventurado doctor, han tratado de negar a este la
gloria de haberse dedicado al estudio y a la práctica de las
operaciones de la alquimia, la de haber escrito sobre esta ciencia
los voluminosos tratados que bajo su nombre corren y han corrido, y
la más alta todavía de haber hecho importantísimos descubrimientos
y sentado luminosos principios en este ramo del humano saber, como si
la ciencia del alquimista fuese incompatible con la aureola del
mártir. El libro llamado de Quinta esencia, que es uno de los
consagrados a la alquimia que más se hacen notar entre los de Lulio,
se omite en varios de los catálogos de las obras de éste, así como
los demás de igual naturaleza y objeto. Mas la poesía de que nos
ocupamos, cuya autenticidad no puede ponerse en duda, viene a
demostrar cuán errados anduvieron, si es que por una preocupación
tan mal entendida como censurable no cerraron sus ojos a la
evidencia, los que no convencidos de los inmensos conocimientos
químicos de Raimundo Lulio por las pruebas que dio de ellos en
muchas de sus obras sobre el Arte general, negaron la autenticidad de
sus especiales tratados sobre la materia.

Colocamos
en este lugar la indicada poesía, que no lleva fecha, atendida la
probabilidad que hay de que la escribiese Raimundo durante la época
de 1293 en que, residiendo en Nápoles, escribió el libro sobre la
Levedad y peso de los elementos, y otros, y aun quizás el de Quinta
esencia; época en que mayores y más íntimas relaciones tuvo con el
célebre alquimista Arnaldo de Villanueva, y en que con tanta
asiduidad se dedicó a las experiencias y a la parte especulativa de
la alquimia.

El
contenido de esta pieza, que se presenta de suyo algo oscuro, nos
hace presumir si ella más bien que una composición suelta y
aislada, es la introducción de un poema didáctico de mayores
dimensiones, o de otra obra en prosa sobre el arte a que va dirigida.

L'ART
DE LA ALQUIMIA.

Cobles,
las quals feu mestre RAMON LULL sobre l' Art de la Alquimia, de la
qual Art feu un libre apellat de la Quinta essencia.

Amor
me fay ayço rimar,

Ab
corrupció porás saber,

Car
sens ella no 's pòt liar

Generació
de son esser;

Essencia
fá quinta obrar

Si
unitat vols d' aço fer,

E
no 't vuyl pas mays declarar

Covet
plural amor haver.

D'
aço 't daray cesta semblança.

Conexerás
per l' ens extens

Del
simple per concordança

L'
altre qu' apeyla hom intens;

Saber
haurás ab dessemblança,

D'
ayre será congelaments

Qu'
amor fá ab concordança

Per
concordar li elemens.

Vosaltres
ab li ens concrets

Per
fantastiga criatura,

Si
lo genus aver volets

Dels
ens reals haurets mesura,

Si
ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,

Especialment
ho trobarets

Conexent
sa propia natura.

Ab
obra artificial

D'
ira farás tornar amor,

Tú
hi mesclant la natural

La
ira fará amador;

Mas
si natura no ti val
Ja tú no serás sabidor,
Per
ignorar l' art altre tal
De transsubstanciar l' humor.

D'
essencia e d' accident
Ab totas ses parts substancials,

Cové esser lo trasmudament
E semblantment accidentals;

Apres qu' en sia novament
Renunciant als altres senyals

Convertint en altre essent
De sos graus elementals.

Ab
accident esser noveyl
Adonchs l' art no pot defaylir
Que no
sia de altre peyl,
Mas defaylex per fals cosir;
Si vols
entrar per est porteyl
Per tal que bé 't sapias regir,
Obs
te fará portar capdeyl
Que pusques entrar e axir.

20 DE FEBRERO.

20 DE FEBRERO.

Reunido el Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra Çariera portador de la present ses trobat en aquelles parts unt se son fets los ajusts dels pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tascas. (plural occitano con as; tasques valenciano con es)

Hecha lectura de la carta que precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que se halla a continuación.

Vistes per les dites persones los actes e processos per los diputats e lur consell en lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens de remença. E encara les informacions preses per provar lo dan interes e torb del General e tots altres procehiments fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici de la cosa publica del Principat en los fets que vuy concorren dels dits homens de remença que en lo interim que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar es mester que los diputats e consell si plasent lus (o los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller pensada en la qual puixen despendre de les pecunies del General fins en L florins corrents e no mes dels quals daran bon compte e raho la qual provisio per bons respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab gran solicitud (se encuentra también solicitut y sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites coses nos reposassen lo Principat haurie entrar en pensament de fer ço que li parrie per servici de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del Principat.

Leída la cédula que precede, ocupáronse de su contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas, sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes certes ordinacions disponents sobre les lanes draps cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars, sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia) qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas) al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien imposats nous drets e molt graus no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com son lanes cuyrams sabates draps per obs de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses que per obs de aquell son necessaries les dites noves ordinacions son en pocha stima e de molt pocha importancia quant al interesar publich del Principat de Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre) les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses segons de abans fahien e era acustumat fer com de aquelles parts no isquen ne entren coses ques puixen naveguar en altres parts nes puixa donar dan al publich de la terra del dit Principat lo qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits suplica en les damunt dites coses vullau provehir segons a vostres savieses sera vist conexedor.

Tras la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a los remensas.

A tot lo mon es manifest e notori los grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals (como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol, scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy son suscitats per los homens de remença vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels drets de generalitats del dit Principat e gran dan e irreparable en tots los staments de la terra. Als quals scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren molt accelerada provisio tota triga apart posada.

El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables e de gran providencia senyors los diputats e consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors.
Per be que yo crega vostres reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans e apparallar se (aparejarse, prepararse) ab les armes contra tots aquells senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar de pagar censos tascas que per les terres que tenen pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre tots aquells qui volian los drets exhigir e ab gran temeritat aquests jorns han comensat moures contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada (Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel, Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per squivar major scandol a desliberat desliurar dos vassalls que per dita raho tenia presos e com crech siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides mentides e malvestats que donen entenent per moure lo poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e per que en los principis son les provisions pus facils per lo carrech que tenia e delliberat certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau de Cruilles. (Guerau)

15 DE JUNIO.

15 DE JUNIO.

Habiéndose leído la carta que precede, acordóse escribir a los embajadores, para que regresasen el miércoles siguiente; después de lo que, propuso el señor abad, que se destinasen ocho personas, para calcular lo que podría hacerse en caso de rompimiento con el señor Rey, consultándolo antes con el señor Primogénito y la ciudad, a cuyo objeto fueron nombrados el abad de Bages, Bernardo Guimerá y Juan Raymundo de Perpenyá.
Ocupáronse, el mismo día, de otros asuntos de interés secundario; dióse lectura de la siguiente carta que se había recibido, y se mandó escribir las otras dos que se hallan a continuación.

A mos senyors molt reverend e magnifichs los deputats del General del Principat de Cathalunya en Barchinona.
Mos senyors molt reverend e magnifichs. De Gerona en fora he scrit a vostres reverencies del que ali he fet sobre los afers que per vosaltres so stat trames. Huy que tenim V de juny que era la jornada assignada assi a Perpenya hi so stat. Noy ha hagut negu sino dos. De tot he fet fer actes els aportare aqui a fi que si per vosaltres era vist donar fi a la fahena los senyors no poguessen dir que ells no esser demanats se es fet. Aci ha haguts alguns pagesos els molt confortats. Stan molt contents vers vosaltres. Com sia aqui vos fare pus stesa relacio. Tot lo mon sta aci molt pacifich a la ordinacio de vosaltres e ab quants yo he parlat per los camins stan molt ferms aprovant e loant quant vosaltres haveu fet e feu. Deura (o dema) si plau a Deu perteix pera Puigcerda per asserhi a la jornada. Fas fi comenantme en gracia de vosaltres. De Perpenya a V de juny. - A la ordinacio e manament de vosaltres prest Gerau Gordiola.

Dirigitur dominis ambaxiatoribus.
Molts reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Vostra letra feta ir a XIIII del corrent mes rebem lo mateix dia a VII hores apres mig jorn la qual vuy havem feta legir en plen consell. E per quant en la dita letra es contengut que la lllustrissima Senyora Reyna ab vultu e gest alegres ha assignat avuy hoir relacio de les coses per vosaltres derrerament a sa Excellencia presentades per aquells a qui sa Altesa ha comes comunicar ab los tres de vosaltres. E en les dites coses a sa Excellencia presentades a les quals es feta ferma e inconmutable delliberacio no mudar o tochar hi en res no ha tal mutacio o diferencia de les altres habilitacions e modificacions qui hi sia ops molta delliberacio e la dilacio no es servey de la Majestat del Senyor Rey ni de la dita Senyora Reyna ni repos de aquest Principat ans porta com sabeu continuus e graus (o grans) inconvenients. Es stat delliberat que vosaltres tots fermats o no fermats los dits capitols tota consulta cessant dimecres prop vinent partiau eus ne vingau en nom de Deu.
Per queus pregam encarregam e requerim en virtut del sagrament per vosaltres prestat vos placia fer e complir la dita delliberacio que tots siau aci lo dimecres prop vinent. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XV de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.
Al honorable En Miguel Vives defenedor dels drets de les generalitats.
Honorable senyor. Per quant scrivim als embaixadors qui son aqui de aquest Principat dimecres primer vinent sen vinguen en manera que sien tots aci volem eus manam queus ne vingau ab ells pagant lo que sia necessari fins aci. Dada en Barchinona a XV dies del mes de juny del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera.

8 DE MAYO.

8 DE MAYO.

Fueron leídas en esta sesión las instrucciones y cartas que preceden, y aprobadas por los señores Diputados fueron entregadas desde luego, por los mismos, al comisionado Francisco Lobet. Se hicieron, además, otras varias proposiciones de interés secundario, y se recibió la embajada que enviaba el rey de Castilla por conducto de D. Diego de Ribera, caballero, quien, en presencia de los señores Diputados y Consejo, leyó una carta de dicho soberano cuyo contenido es como sigue.

A los muy reverendos egregios nobles e magnificos prelados e cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos prelados cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos. Yo envio al Principe mi muy caro e muy amado primo y hermano a Diego de Ribera cavallero de mi casa. Asi mesmo le di cargo que de parte mia con vosotros fablase algunas cosas yo vos roego y pido de gracia le dedes fe como a mi mesmo seyendo ciertos que las cosas que a vuestra honra e desse Principado compliran las he de fazer con todo amor e boena voluntat. Ayvos nuestro Senyor todos tiempos en su santa comienda. Scrita de mi mano en Aranda a XIIII de abril de LXI. - A la honra de vosotros presto el Rey.

Después de cuya lectura, dio el mencionado embajador de Castilla, en suma, las siguientes esplicaciones.

Primo premeses saluts per part del dit Rey ha dit com lo dit Rey ha en gran comendacio los actes fets per los cathalans per la liberacio de la persona del Senyor Primogenit Ios quals son stats ab molta virtut e fidelitat fets e stima tant aquells per lo deute e amor que ha al dit Senyor Primogenit lo qual no solament ha per cosi mes en loch de frare com si per la persona del dit Rey de Castella fets eren.
Item mes ha dit que de continent sabuda la detencio del dit Primogenit lo dit Rey ab alguna gent de cavall e de peu se acosta a la frontera de Arago. Apres sabuda la desliurada del dit Primogenit ses aplegat ab molta mes gent de cavall e de peu e ha donat part de aquella al conestable de Navarra per cobrar aquell regne e reduhirlo al dit Primogenit e ell sta prest a la frontera per fer lo necessari. E ha dit que lo Senyor Rey nostre e lo regne de Arago vist tal moviment han trames al dit Rey per conmemorarli la pau qui es entre ells e requirint lo seu degues tornar en sos regnes. E lo dit Rey los ha respost que vol servar la pau e no contravenir. Pero que en lacte del matrimoni del Senyor Rey ab la Reyna Blancha fonch capitulat inter alia que lo Rey de Castella hages ajudar e defendre lo primer nat de aquell matrimoni en la successio de aquell regne. E com lo dit regne sia del dit Primogenit en virtut de la dita capitulacio en la qual ell es obligat ab sentencia de excomunicacio donada per nostre sant Pare que per tant ell no fallirie al dit Senyor Primogenit en la recuperacio del dit regne. Pero que en lo que ha sguard al regne de Arago volia servar la dita pau. E mes dix que havia respost als dits embaixadors que si lo Senyor Rey nostre per causa dels actes dels cathalans volie res fer contra aquells e encara contra lo dit Primogenit que ell nols fallirie ans se oferie ell e tots sos regnes e stat a lur voler e honor. E totes aquestes coses per lur descencia ha volgudes significar als dits diputats e consell e a la ciutat de Barchinona. Mes lo dit embaxador ha explicat que lo dit Rey vol e desija se complesqua lo matrimoni de sa germana ab lo dit Primogenit e que es prest e apparellat aquell en obra. E que encara vol e desija se faça aliança entre ells.

Item per quant lo dit Rey desija molt veures ab lo dit Senyor Primogenit e per que stant ell ab tant poder lla hon sta a la frontera sens fer actes alguns no li par stigue a sa honor volrie axi del dit matrimoni e aliança e vistes haver presta resposta del parer dels dits diputats e consell.

Siguen las cartas que se recibieron en este día, y, a continuación, las que se mandaron expedir.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En lo loch Damposta havia hun appellat Jaume Sant Pere lo qual no ha molts dies es anat a Çaragoça e ha parlat e comunicat ab lo Senyor Rey e ab En Franci Mas alcayt del castell del dit loch de les coses que be li ha vengut e son contra aquell grans presumpcions que ha parlat e informat de pendre lo dit castell Damposta e levar En Pere Gill capita qui aquell guarda per vostres reverencies ab certes altres perdones que
jo hi e messes apres que ne tretes persones conduhides per lo General per ordinacio vostra que guardaven en aquell. E encara que hauria mal informat lo dit Senyor Rey contra aquesta ciutat e contra los procuradors consellers e ciutadans de aquella per causa de les coses que aqueixa ciutat fa en defensio de aquella e del Principat de Cathalunya donant li noticia de les persones e de tot lo que quiscu fa en los dits fets e anassen daquesta ciutat a la ciutat de Çaragoça secretament donant entendre que anava a Barchinona. E hun cert ciutada amich seu al qual dix que anava a Çaragoça li demana per que y anava aquell respos que ab sagrament ho tenia o semblants paraules lo qual dit Sant Pere solia esser loctinent dalcayt del dit castell per lo dit En Franci Mas. E per com no es stat tengut e tornat en la custodia de aquell ab les altres persones que aquell guarden ha pres en tant odi e mala voluntat los qui guarden lo dit castell que ha cominat de ferlos lenug que pora. E es lo dit Sant Pere home molt mogut e de mala condicio poch duptant en fer e cometre qualsevol mal (pues vaya lugarteniente de alcaide buscáis, atontaos). E en aquesta ciutat era contra aquell gran suspita e molt difamat que ha mal tractat de levar e fer levar lo dit castell al dit capita e persones quil guarden e de haver ginyades e tractades altres malesses per trahir la terra per les quals sospites e presumpcions e fames los honorables procuradors ab deliberacio de llur consell me han request que yo anas personalment al dit loch Damposta ensemps ab lo sotsveguer daquesta ciutat e que fes pendre lo dit Sant Pere e metre en les presons tenint lo en aquelles ben custodiat e guardat. E axi mossenyors ho ho (ho he) fet que diluns prop passat apres dinar ani al dit loch Damposta ab lo dit sotsveguer e prengui lo dit Sant Pere e le manat e mes en la preso. E apres los dits procuradors ab deliberacio del consell de la ciutat me han request yo procehesqua a rebre informacio del dit Sant Pere de las coses dessus dites per aquell tractades e ginyades e mal fetes rebut daquell confessio e testimonis metentli cadena e grillons e tenintli guardes com axi fos necessari attesa la condicio de aquell e fa molta difamacio que es contra aquell en la dita ciutat de les dites coses. E axi me so ofert de ferho. E encara mes so stat request per los dits procuradors que fes metre en la preso dues altres persones per com son stats ajudants al dit Sant Pere en avisar los e en altres coses per empatxar que no fos pres e axi me so ofert de ferho e aço per tant com per vosaltres mossenyors mes stat scrit e manat que yo faça e inseguischa les coses que sere request per pau de la ciutat he volgut scriure de les dites coses a vostres reverencies per ço que sien informades e
provehesquen e deliberen tot lo que volran yo faça en aquells. A les quals scriure e informare apres que hage rebuda confessio e informacio del dit Sant Pere de tot lo que trobare e sabre sobre les dites. Certificantvos mossenyors que aci es fama que en regne de Valencia se fa empre de moltes gents per part del Senyor Rey e en lo Meastrat de Muntesa (el Maestrazgo, lo Maestrat, lo mestre o maestre o magister de Muntesa, Montesa) per part del senyor mestre e en altres parts. E diuse que lo Senyor Rey deu esser prest a la ciutat de Valencia de que aquesta ciutat sta en gran suspita e vos haurien a gracia volguesseu provehir que algunes gents fossen aci tramesses per custodia de aquella. Mes encara mossenyors per dues letres vos he scrit dels homens que he tramesos a guardar lo castell Damposta. Sopplicantvos volguesseu scriure del receptor que pagas lo salari e sou que aquell preven perque soplich vostres reverencies ho vullen provehir. Les quals me rescriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyons lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Jaume Sant Pere del loch Damposta qui era loctinent den Franci Mas alcayt del castell del dit loch es anat a Çaragoça e per fama e moltes presumpcions e sospites que de aquell son hauria parlat ab lo Senyor Rey e tractat e ginyat ab lo dit Franci Mas familiar e servidor del dit Senyor que lo dit castell fos levat al capita e persones que aquell guarden per part de vostres reverencies e que fos mes en ma del dit Franci Mas o de altres gents per Íes quals aquesta ciutat fos dampnejada e apres lo restant del Principat e mes hauria mal parlat de aquesta ciutat e dels regidors e consellers de aquella malament informant e indignant lo dit Senyor Rey contra aquells per causa dels negocis occorrents. E no resmenys que hauria mal parlat e fet contra les provisions e ordinacions fetes en vostre consistori e que hauria altres coses fetes tractades e ginyades en perill e dan de aquesta ciutat e del dit Principat per les quals fama e murmuracions grans presumpcions e suspites havem de continent request lo diputat local de aquesta ciutat fer pendre lo dit Jaume Sant Pere e aquell fes tenir ben custodit guardat e que de aquell rebes confessio e procehis a rebre testimonis e informacio per saber la veritat de les dites coses e la confessio de aquell e tots los actes de la informacio a vostre reverend consistori remeta. E request lo dit diputat es anat de continent al dit loch de Amposta ensemps ab lo sotzveguer de aquesta ciutat e ab la diligent e cauta manera per aquells tenguda lo dit Sent Pere es stat pres e pres menat e mes en les presons comunes de aquesta ciutat hon es detengut ben guardat. E per quant les coses son tals per los fets occorrents que requiren sobre aquells esser diligentment provehit de tot lo que fins aci es stat fet sobre lo dit negoci vostres grans reverencies e magnificencies certificam e instarem e sollicitarem de continent la confessio e informacio dessus dites sien rebudes e aquelles sien per lo dit diputat a vostres reverencies trameses per ço que sie provehit axi sobre la punicio condigna del dit Sent Pere com a la indempnitat de aquesta ciutat. E per quant se parla e se ha gran murmuracio que lo Senyor Rey per los negocis occorrents vol fer algunes novitats contra aquesta ciutat e considerat lo temps de les messes esser molt prop en lo qual se spera aquesta ciutat esser molt despoblada molt afectuosament vos pregam e suplicam sia plasent a vostres reverencies trametre a aquesta ciutat tal nombre de gent darmes ab sou del General per les quals sia reservada de tot perill e dan. E no resmenys vos placia scriure en tal manera al senyor bisbe capitol e clero de aquesta ciutat que paguen e contribuesquen en les despeses axi comunes e necessaries en la custodia de aquesta ciutat e que se adeenen e concorreguen en guaytes les quals quiscuna nit se fan en la dita ciutat. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e e guarda. Scrita en Tortosa a V de maig del any Mil CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies molt promptes los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Yo he trobat en poder de un correu qui es passat vuy per açi hun plech de letres que lo Senyor Rey tremet a mossen Andreu Catala tresorer al qual plech no he tocat mes e trobat una letra del Senyor Rey pera mossen Despens capita de la sua nau e altra per Nandreu Bisbal senyor del Cunit del dit Senyor Rey e altra per lo dit Bisbal la qual no sabia de quis era e aquesta he uberta e vist lo contengut en aquella e hagut causa de obrir les altres e axi jo he ubert les altres dues letres.
Trametvosneles copies. La proferta de mil homens me sembla fora merce tanbe sis faria per metrey gelosia en Cathalunya pur per ques vulle sia e deliberat fervosne lo present correu. Lo correu qui porta les letres va dret a Vilafrancha e de alli a Barchinona. Feta en Leyda a Vl de maig a Vl hores apres mig dia. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Dues vostres letres he rebudes de dos del present a les quals respodre al necessari e primerament mossen del fet den Guillem Volo seray dat lo recapte ordonat si lo cas so porta. En ver que sera gran marevella que ell pas per açi car lo seu cami es per Monço e per Balaguer e Agramunt e de aqui a Puigcerda la via de Perpenya e la millor provisio del fet seria en Puigcerda que alli es son cami en cert. Del fet de mossen Delna micer Riquer parteix vuy de açi quius informara de tot ço cunstant les vostres magnificencies. Per mossen Johan Pere Fahena e per correu he scrit a vostra reverencia e honorables savieses de hun capella lo qual havia fet pendre açi perque donantli lo bollati desvaria molt quem dix anava per sos fets a Çaragoça e apres me dix que anava per la gobernadora e que no portava letres ne sabia per que anava e vehent lo axi mudar e variar e metent la proba per la hon la matia fiu metre en la preso del bisbe sperant de vostra reverencia e honorable savieses la resposta la qual fins açi no he haguda. Ara es vengud lo oficial de Tarragona qui es ordinacio vostra perque del que ordenareu del dit capella no cal sino scriuren del dit mossen oficial que ab tal comissio lo te. Del fet mossenyors queus scrivi per mossen oficial de Valencia del moviment de aquesta ciutat dos nits ha lo cedema de dia yo pugi al castell del Rey e reyalment lo moviment no fonch sens causa car lo loch hon la gent era ab les lums era molt sospitos e la nit segent hi son stats. A nit havent trets XXV homens de fora per los passos hon venen per veure si poriem aferrar res per saber lo misteri si res hi haura scriurem per lo primer hon fareu correu propri si lo cas so porta. Les noves de açi mossenyors son que don Felip de Castre ma dit que ha nova certa com en lo comdat de Ribagorça e abadiat de Graus ha mil homens emprats per lo Rey e tots disposts a segir e que tota aquella terra sta en sperança que lo Rey hi sera prest pur de la gent diu ell la sperança del Rey si per altres per que ell en aquesta materia es opassionat yo hi he trames vuy hun hom de recapte quim sabra dir en que sta la cosa. Mes he avis per hom pro fiable qui sent en moltes coses que lo Senyor Rey treballa continuament en fer diners fins en penyorar les joyhes de la Reyna ha de trametre en Castella XXX mil florins. Quant mes va ell te lo cap molt induit ha fer legir los capitols a les LXll persones de Arago e fins alli ni lo vicecanceller ni micer Jaume Pau nols havien vists de que staven molt stomochats. La Reyna deu tornar en Cathalunya per dilatar lo negoci si fer se pora fins a la eleccio novella dels diputats crehent que alli la terra pendra alguna alteracio. Deu vos ne trihe lo millor. Los D. homens de peu stan ben en orde e fan ses guaytes arregladament. La gent de cavall fins aci no ha fet mostra e aquest de don Felip dihen que speren tots diners de aqui. Feta en Leyda a cinch de maig a XI hores de nit any Mil CCCCLX hu. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.
Siguen la cartas que se mandaron escribir en este día.

Al honorable senyer En Blay Morles diputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Diputat local. Nosaltres trametem aqui En Guillem de la Bruna sobrecollidor del General donador de la present informat de algunes coses queus dira de part nostra. Donauli creença com a les nostres persones. E manam vos molt stretament façau e deduhiscau en obra aço que per ell per part nostra vos sera dit. E provehiu atentament que la cosa no sia frustrada de efecte. Havent vos hi segons se confia de vos. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables los veguer e batle de Vilafrancha de Penedes e tots oficials altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscu dells e loctinents seus los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Per lo diputat local de la dita Vilafrancha de Penedes vos sera feta per part nostra certa requesta la qual vos dira esserli notificada per En Guillem de la Bruna sobre collidor del General lo qual ab letra de creença li haveu trames o per ventura la mateixa requesta per lo dit En Guillem de la Bruna feta vos sera. Requirim vos sots virtut del sagrament e homenatge per vosaltres e quiscun de vosaltres prestat e o que prestar son tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostres tota dilacio consell e consulta cessants que ço de que sereu requests o algu de vosaltres sera request per lo dit diputat local dihent ho haver per la creença a ell explicada per lo dit En Guillem de la Bruna o si per lo dit En Guillem de la Bruna ne sereu requests façau e complisquau ab efecte e obra. Haventvoshi en tal manera que per culpa o negligencia vostra lo efecte de la cosa no sia perturbat o frustrat. Altrament siats certs sera procehit contra aquell de vosaltres en aço culpable segons per dret e justicia se atrobara esser fahedor. Dada en Barchinona a VIII dies de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda sobre la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que loam la diligencia que ses feta en haver e pendre aquell a fi que si los demerits ho requerran sia castigat en manera que a altres sia exempli. En la gent que demanau per guarda de aqueixa ciutat al present nons par fretur. Per axo vosaltres sou tals que Deus volent vos sabreu regir e posar en tal custodia aqueixa ciutat que sera obviat a dans e inconvenients segons de vosaltres confiam. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Además de las cartas recibidas que se han copiado, siguen otras dos en este lugar, que se recibieron el día anterior.

Al molt honorable lo senyer En Johan Montornes receptor de les peccunies del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres havem deliberat que per guarda del castell Damposta rest En Pere Gil de Villero ab los X homens qui hi son e sien pagats del temps qui hi han stat e si volen emprestança los sia feta per mig mes. E mes que si res es degut als qui hi guardaren los sia pagat. E de aço scrivim al diputat local que ensemps ab vos vejau lo compte de tot lo que sia degut a tots los dessus dits ço es a aquells qui abans dels dits deu homens qui ara hi son foren en guarda del dit castell e als dit deu e be vist aquest compte e deduhit lo que hauran rebut vos pagaulos de les peccunies del dit General lo que degut los sia e enviaunos copia del compte car lo que haureu pagat vos ho farem pendre en compte. Haveuvoshi ab la diligencia que de vos confiam. E si los que hi restaran volran alguna emprestança feulals de mig mes a quiscu. Dada en Barchinona a VII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda ab lo avis de la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que segons scrivim als procuradors de aqueixa ciutat serem molt contents li sia fet lo proces e segons ses demerits sia be cogitat. Axi mateix vos avisam com havem deliberat que En Pere Gil de Villero romangue ab si deesme en la guarda del castell Damposta e sien pagats de lur sou e encara que si volran emprestança de mig mes los sia feta. Axi mateix sien pagats aquells qui serviran en la guarda del
dit castell ans que los dits X hi fossen tramesos. Per que appellau hi lo receptor En Johan Montornes e vejau be les coses e si hi son stats tots los dits deu e quin temps e lo que hauran rebud. E de aço apres per vostra letra nos ne certificau. Haveuvoshi ab la diligencia que per vos confiam. Dada en Barchinona a Vll de maig any Mil CCCCLXI.- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.