Mostrando las entradas para la consulta Luis Cirera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Luis Cirera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de noviembre de 2020

10 DE MARZO.

10 DE MARZO.

En este día resolvieron los diputados escribir a los embajadores enviados a la Reina y al Príncipe, para que suplicaran a este se sirviera pasar a Barcelona, cuyas cartas y otras que se leyeron en esta sesión, son como siguen.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Circa les deu hores de la nit passada parti de aci lo correu ab lo qual vos havem respost a vostra letra e stesament havem de nostra deliberacio aci feta sobre la resposta que fer havieu de nostra part a la Senyora Reyna e al Illustrissim Senyor Primogenit en lo que explicat nos havien los noble e magnifichs mossen Marti Guerau de Cruilles e mossen Luis de Vich. Crehem aquesta hora hajau lo dit correu rebut. E per quant de les parts de Fraga e del capita del exercit daquest Principat nos han sobrevenguts avisos qui requeren presta deliberacio la qual degudament no pot esser feta sens haver comunicat ab lo dit Senyor Primogenit per causa del qual stan moltes coses aci en suspensio e indeliberades sperant la venguda de lo sua Excellencia e la detencio de deliberarhi no es sens perill havem per ço deliberat fervos lo present correu e avis significantvos la molta necessitat que occorre en esser aci lo dit Senyor Primogenit. Pregantvos afectuosament ab bona cura e diligencia vullau supplicar e sollicitar al dit Senyor Primogenit placia a la sua Altesa orde donar prontament en aquesta ciutat entrar. E per causa alguna nos vulla detenir car la necessitat importa e requer la sua Excellencia esser aci com totes les coses stiguen en suspensio qui porta perill de molts dans e inconvenients. E la Sancta Trinitat sia molt magnifichs e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. La causa de la present es sols per significar a vosaltres com ir entram en aquesta ciutat de Tarragona on fom reebuts ab molta gloria e honor detenint nos aci huy causant la venguda del venerable e magnifichs embaxadors vostres e de la ciutat de Barchinona mijançant los quals apres sereu fets certs de tot lo subseguit. E Deu vos conserve. Dada en Tarragona a VIIII de març any Mil CCCCLXI – Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres destinats a la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Per quant dema Deu volent entenem pertir de aci e anar a Vilafrancha a dormir e lo dijous primer vinent entrar en aqueixa ciutat de Barchinona per tant vos fem la present sols per notificarvos nostra entrada que sera lo dit dia a tres hores apres mig jorn. E sia Deu ab vosaltres. Dada en Tarragona a VIlll de març any Mil CCCCLXI.
- Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ahir per correu propri avisam vostres paternitats e magnificencies com haviem explicada vostra crehença a la lllustrissima senyora la Senyora Reyna la qual segons Iargament vos scrivim se atura delliberacio apres per moltes singulars rahons per la dita Senyora fetes. Vuy ora tarda la Senyora Reyna nos ha fet hun rahonament ple de tanta humanitat e virtut que sobrave tot saber de dona dient en efecte plorant que la sua sperança es en aquest Principat lo be del qual ella tant desige com la sua vida e los treballs que de aquest fet a portats e porta es per amor de aquest Principat e que si la sua mort havia esser repos e be del Principat que ella per fer tant de be voluntariament elegiria morir e que veya havent ella tal voluntat apertat de tota ficcio lo Principat no voler ella esser en aquexa ciutat era cosa de que portave gran passio com venia a considerar que de ella no haviem fiança e encara per lo nom e fama qui per lo mon se esbandiria e per lo semblant de la congoxa que lo Senyor Rey ne aportaria pero que la sua Senyoria era disposta fer tot lo que lo Principat li consellaria e pus axi era que tal era lo vostre pler que ella acompanyaria lo Senyor Primogenit fins a Sant Boy e que staria III o quatre dies apres que lo dit Senyor Primogenit fos jurat a Barchinona e que apres si per vostres magnificencies era vist que ella intras en Barchinona entraria si li consellaven que tornas al Senyor Rey que sen tornaria dient ab la major humanitat ques pot plorant que plagues a vosaltres haver a memoria lo honor del Senyor Rey e la fama vostre e lo repos seu e de aquest Principat per lo qual ella era disposta morir. Tanta era la discrecio del seu perlar de la sua Excellencia e la humanitat que no aparia perlar huma. E nosaltres per orga de mi ardiacha de la Mar fonch respost regraciant a sa Majestat la bona voluntat que porta vers lo Principat e per lo semblant com anuncia a les supplicacions del Principat de sobreseure en la intrada de Barchinona dient que lo voler del Principat era principalment en fer lo servey de la Majestat del Senyor Rev (Rey) e salvar lo honor de aquell e dar repos al Principat de Cathalunya e que per venir al fi de les dites coses lo Principat Ien havia suplicada la sua Excellencia de sobreseura la entrada de la ciutat e no per desalt de fiança sua e que fos de sa merce no dar congoxa a la sua reyal Majestat car si plasent sera a Deus les coses se comprendrien en tal manera que lo fi seria lo servey de Deu e del Senyor Rey e seu repos e bon stat del Principat confortant la sua gran Excellencia com mils podrem. Replicant la sua Senyoria que pus la sua Majestat era disposta de star a consell del Principat que la concellassen talment que lo honor del Senyor Rey fos salva recomenant lo repos seu e de sos fills a nosaltres e per nosaltres fon dit tal era lo desig vostre e que los treballs que fins aci haviem presos eran en aquell fi. E axi mossenyors dema que comptarem X del present la dita Senyora e lo Primogenit faran la via de Vilafrancha e dimecres iran a Sant Boy. Lo dijous lo Senyor Primogenit entrara e la Senyora Reyna romandra a Sant Boy e aqui seguira vostre consell. - Placieus advertir en tot car la sua Senyoria es disposta fer lo que volreu e ab gran voluntat dient que pus tost morria que no volria lo dan de aquest Principat en lo qual vol viura e morir si a nosaltres es plasent. E per aquesta mossenyors no havem mes a dir. Ramatent lo mes quant Deus volra serem aqui segons vostres instruccions. Romanent lo Primogenit a Sant Boy nosaltres havem romanir si donchs no desliberaveu que entrassem per avisar vostres magnificencies del que fos master per que sius parra deguam intrar lo dimecres pus lo Primogenit sie dins Sent Boy. Placiaus avisarnos e sia la Sancta Trinitat en proteccio de vostres paternitat nobleses e magnificencies. Scrita en Tarragona a Vllll de març any Mil CCCCLXI a una hora apres mitga nit. - A ordinacio e manaments de vostres paternitats e nobleses e magnificencies prests los vostres embaxadors.

AIs molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant ab vostres letres del jorn que de la ciutat de Leyda parti per venir en aquesta vila de Fraga continuament me exhortau encarregau e requeriu que en aquella ab mon exercit stiga sens anar avant o tornar atras fins altrament per vosaltres me fos scrit sentint e havent avisos axi per registres e treslat de letres com per exploradors e publiques fames que lo Senyor Rey fahia ajusts de gent darmes axi de peu com de cavall per fer la via de aquesta vila yo per moltes letres vos haja scrit attesa majorment la indisposicio axi del castell com de la vila e muralla de aquells vos plagues provehir e donar facultat de adobar muralles e avituallar castell hoc e encara si lo Senyor Rey aci venia me avisasseu com e en quina manera yo e mon exercit nos deviem regir e singularment ab la letra ab la qual vos tramis la requesta a mi per part de aquesta vila e jurats de aquella feta may empero fins avuy de e sobre les dites coses he haguda vostra resposta per la qual causa jatsia yo e mon consell siam constituhits en gran perplex e molta congoixa noresmenys so vuy en major com la mateixa hora que per mi e lo veguer es stada donada la resposta per vosaltres a mi tramesa als qui aquella nos havien feta lo jurat de Çaragoça ab laltre embaxador en e per nom en la requesta expressats e continuats han presentat a mi una altra requesta de la qual vos trames lo trellat per ells a mi donat feta per mi resposta de paraula de consell de micer Stopinya com yo prenia lo dit trellat per ells a mi donat dissentint expressament en totes e sengles coses en la requesta per ells a nosaltres feta si e en quant fessen o eren vistes fer contra lo dit Principat e sa empresa allargantse lo dit jurat de paraula ultra les coses contengudes en la dita requesta com attes que yo tenia aquesta vila e castell contra voluntat e mal grat del Senyor Rey e prejudici gran dels furs e libertats de Arago que ell en nom del dit Senyor e diputats del regne me requeria a mi e a mossen lo veguer e per part de la ciutat fessem les coses en la dita requesta contengudes ab la qual yo he respost me maravell molt de ell en lo que dehia de yo tenir la vila contra voluntat e malgrat del dit Senyor com aquell yo en nom del dit Principat qui la te e la vol tenir per lo dit Senyor la haja haguda e no en altra manera. E axi per tots aquests actes e encara de e sobre les demandes per mi fetes ab la present e altres puixam delliberar e provehir es stat delliberat vos spatxas correu pregantvos que en totes aquestes coses vos placia pensar delliberar e provehir e sobre tot de vostres delliberacions e provisions a mi scriure. Ab la present vos tramet trellats de letres del Senyor Rey trameses a mi e als jurats de Çaragoça sobre la entrada del conestable de Navarra e com per aquell e no per altre lo dit Senyor ajusta gent darmes e mes de una letra de creença dels diputats del regne de Arago feta als dits embaixadors de
Çaragoça la qual explicada no es stat pus sino oblacio de la dita requesta. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. De Fraga a VIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Por causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio senyor don Johan de Cabrera comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya e vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciutat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandado passatge a la villa de Fraga qui notoriament es dentro los limites del regno de Aragon e fuera del Principado de Cathalunya e limites de aquell haveys entrado en aquella e occupado el castello e aquella con el dicho castiello teneys e guardays diez dias a mas ja passados contra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dita villa. E por quanto a vos ditos senyor Comte Capitan Regent la dita vegueria e a vos muy redubtable don Jofre vezcomte de Rochaberti don fray Franci Oliver comendador de Torres mossen Miguel de Boixadors cavallero En Francesch Cescorts ciutadano de Barchinona e a todo vuestro honorable consello e
exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dito Illustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dita detencion e star en su plena e francha libertad e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via recta con la lllustrissima Senyora Reyna a la ciudat de Barchinona e miercoles que se contava a quatro del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dicho lllustrissimo Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya e en la ciudad de Tortosa e por consiguent et alias vos dito senyor Capitan e Regent la dita vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni estar en la dita vila de Fraga ni detener el castiello de aquella occupados en desservicio del Senyor Rey e contra los privilegios fueros e libertades del
regno de Aragon. Por tanto Lorenç Dalgas e Anthon DangusoIis ciutadanos e missatgeros de la ciudad de Çaragoça en nombre e voz de los diputados del dito regno de Aragon e en aquella mellor forma modo e manera que pueden e deven non consentiendo en los actos por vosotros feytos ante a daquellos expressament contra diziendo et con expressa protestacion que por la entrada que se dize haver feyto en la villa de Fraga occupacion e detencion del castiello e de aquella no sea fecho prejudicio al regno de Aragon privilegios fueros e libertades de aquell requieren a vos ditos senyores Capitan e Regent la dita vegueria e a los de vuestro consello a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infrascriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vajades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni prejudicio a la dita villa e habitadores de aquella. En otra manera los ditos exponientes con aquella honor e reverencia que conviene protestan contra vuestras personas e bienes e de cada uno de vos e contra el
dito Principado do Cathalunya e singulares de aquell e vuestros bienes e suyos e de cada uno e qualquiere de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dito regno de Aragon expensas dampnatges e interesses e de todo su dreyto plenario e de todas e cada unas otras cosas de las quales los ditos sus principales e el dito regno e diputados de aquell puedan e devan requerir e protestar. Requiriendo a vos Arnau Carni notario desto fagaes carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a sua originali requisicionis cedula per me receptam et testificatam mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice et prout melius potui comprobavi et meo solito artis notarie signo in premissorum fidem et testimonium signavi.

Al egregi noble magnifichs e amats nostres lo comte de Modica e vezcomte de Rochaberti.
Lo Rey.
Egregi noble magnifichs e amats nostres. Per letres que havem rebudes de mossen Pierres de Peralta e del alcayt de Mallen (Mallén) les quals vos seran mostrades per los missatgers de aquesta ciutat als quals les remetem e per altres vies som certificats de la entrada que volen fer en aquest regne gents de armes e de peu del regne de Castella e ab ells lo conestable de Navarra apres de esser be certificats de la delliurança del Illustre Princep nostre fill per resistir a les quals e no per altra alguna causa nos fem ajustar alguns de peu e de cavall e ab la ajuda de nostre Senyor farem nostre poder de resistirlos e vedar que dan algu per ells no sia fet. Notificantvosho perque sapiau la causa del dit ajust. Amprar vos hiem ab aqueixes gents en aquest cas nos servisseu pera resistir les dites gents de Castella mas perque sabem vosaltres stau a ordinacio de diputats de Cathalunya havem provehit a ells sia significat axi mateix. Dada en Çaragoça a VlI de març any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

A la sacra Majestat.
Sacra Majestat.
Sus agora son venidas nuestras *assoras e aun mas havemos havido por la via de Tudela avis como los castillanos de Alfaro e Calaorra son partidos faziendo esta via e dizen que son fasta mil e CC de caballo e IIII ... mero de tres mil peones. Notificolo a la vuestra Altesa e mandeme. Acrecente Dios vuestro stado con longamento de vida en honra Amen. De Mallen a VII de março de LXI. - Sacra Majestat – Quien besa vuestros pies e manos humilmente Martin Vicens.

A los amados nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados nuestros. Recebido havemos vuestra letra e aquella vista somos stado maravillado que tal nueva como vos scribides haja venido al capitan como no sea verdat ni nuestra intencion no ha seido ni es tal e por tanto diredes al dicho capitan e otros que ahi son que bien es verdad que luego como nos supimos que aqueixa villa de Fraga era entrada e ellos querian passar mas adelante mandamos plegar la dicha gente del condado de Ribagorça e otros para resistir que no passassen mas adelant e despues aqua se son assi aplegados. Empero que nuestra intencion e voluntat no es de fazer movimiento alguno ni nos ni la dicha gente del condado ni otros algunos e que desto pueden bien vivir seguro sin recelo alguno axi como ja por otra vos havemos scripto. De Çaragoça a VII de março del any Mil CCCCLXI. - El Rey Johan (se lee Juhan).
Despues de fecha la present havemos recibido estas dos letras que seran dentro la present por las quales e muchas otras vias somos avisado que la gente castellana de la fronteta se mueve para entrar en este regno por la qual razon nos conviene fazer preparatorios de gentes para resistirles. Porque sera necessario luego lo comuniquedes todo al capitan porque no se piensen que para otro fin plegamos la dicha gente e que ell dicho capitan lo scriva e notifique luego a la XXVIIa porque sean avisados dello. Dada ut supra. - El Rey Johan.

Al muy egregio e magnificos senyores el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya e su consello.
Muy egregio e magnificos senyores. Sobre algunas cosas concernentes honor concordia e benavenir de aqueste regno e de aqueixe Principado e de todos los subditos e senyorios del Senyor Rey havemos scripto e informado largament de nuestra intencion a los magnificos don Lorenç Dalgas e don Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça qui abi son presentes para que aquellas a vosotros expliquen. Rogamosvos quanto mas podemos que a los ditos missatgeros querades dar fe e creença en todo aquello que de part nuestra vos explicaran e en aquello fazer segund de vosotros se spera a honor bien e util de todo el universo. E sea nuestro Senyor vuestro director. De
Çaragoça a VI dias de março anyo de Mil CCCC sexanta uno. - A vuestro honor parellados los diputados del regno de Aragon.

A los amados e fieles nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon de Angusolis ciudadanos missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados e fieles nuestros. Vuestra letra de cincho del present havemos recebido la qual vista tenemos vos en servicio los avisos en aquella contenidos e no menos el buen recaldo por vosotros dado en el cargo que vos es a comodo e no dubdamos que la presencia de vosotros de la part de lla no haja fecho gran provecho en enviar danyos novidades e inconvenientes. Quanto a lo que se dize de nos haver mandado poner capitanes en Monçon Tamarit e Barbastro verdat es que por causa de la fama puesta que la gent que estaba en Fraga entendia passar mes avant por nos fue dado cargo al comendador de Muntçon mossen Gerau Dezpese a Palafolls que ajuntassen la mas gente que podiessen daquellas comarchas para defender e resistir si al caso lo requeria jamas empero nos es stada ni es la intencion nuestra que no moviendose ne fazendo otras novidades los que alla son las gentes nuestras las huviessen de fazer e senyaladament daviemos e devemos creer que pues la persona del Principe nuestro figo era e es dellibra e constituhida en su plena libertad devia e deve cessar toda occasion de la qual otras novidades seguir se pudiessen. Todavia hauremos por bien que vos detengays en aqueixa villa de present que vuestra presencia no pueda sino mucho aprovechar. Avisandovos siempre de que quiera que succeira. Dada en Çaragoça a VI dias de março del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johanes.

A mos senyors molt reverend honorables e de gran saviesa los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. En continent fuy aci fiu publicar la crida per vostres reverencia e honorables savieses ordenada de exequutar vostres delliberacions e no mal dir de aquelles sots pena de mort et cetera. E axi publicament e solemne es stada feta la preconitzacio per tots los lochs acustumats la qual per molts es stada comendada e no poden los pobles callarse la seguretat quels par necessaria ara mes que james axi de vostres persones e consell com encara de tot lo Principat en cas que lo Senyor Rey venga. Als quals yo he respost que podem creure que tant savies persones com sou vosaltres ab vostre consell hi provehireu per forma que sera laor de Deu honor e servey del Senyor Rey e seguretat de tots los poblats en Io dit Principat e axi es ma ferma sperança. Resta que si algunes coses manaran vostres reverencies e honorables savieses so tots temps promte en lo obeir. Pregant lo Altisme vos vulla conservar e de mal apartar Amen. En Vich a VI de març. - De vostres reverencia e honorables savieses humil servidor Pau Alamany canonge e diputat local de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per ma absencia apres ma venguda he vist que a mon loctinent seria stada liurada una vostra letra closa e segellada sots data de XXIIII de febrer proppassat inclusa dins aquella una crida ab la qual vostra letra es stat manat lo veguer fos request fes publicar la dita crida e ell e los altres oficials tinguessen e observassen lo guiatge juxta forma de aquell e que fos donat orde dels cent homens de que En Pujol e En Monrodon han pres carrech fossen desempatxats e anassen aqui e si hi havia mester bestreta que En Galceran Prat la faria. E encontinent lo dit mon lochtinent feu la dita requesta al veguer e prest lo guiatge fou publicat e los dits Pujol e Monrodon sollicitats donassen presta expedicio e execucio en lo carrech que havien pres dels cent homens e prestamenl so stat en aquesta ciutat e molt congoixats los dits Pujol e Monrodon ab bon compliment fossen ab vostres molt gran reverencies en tant que dijous proppassat lo dit Monrodon e lo dia de vuy lo dit Pujol ab cert nombre de gent armada son partits de aquesta ciutat fahent la via de vostra ciutat. E per tant que vostres molt grans reverencies plenament sien informades de la dita gent armada que los dits Pujol e Monrodon partexen de aquesta ciutat vos tramet nomina de cascu e quina quantitat de diners ha presa tots bestrets per lo dit Galceran Prat e fermades apoques en poder del notari de mon ofici ab memorial dins la present interclus. E per semblant en vigor de una altra letra vostra a mi liurada ensemps ab ordinacio de una crida sobre tenir complire observar qualsevol delliberacions instruccions e altres provisions que manades e injungides per vostres grans reverencies seran e de no maldir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de vostres delliberacions e altres actes encontinent per ma requesta lo veguer la ha manada publicar. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en la sua divinal gracia. Scrita en Vich dissapte a nit a VII de març any Mil CCCCLXI. - A tots vostres manaments e ordinacions prest quis recomana en vostra gracia lo diputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Lo consell de aquesta ciutat ha constituhits e creats sindichs al honorables micer Luis Cirera licenciat en leys paher lany present mossen Thomas de Carcassona cavaller En Bernat Navarra En Johan Alfageri e micer Berthomeu Maull doctor en leys ciutadans de aquesta ciutat e aço sens revocacio dels honorables En Fancesch del Bosch En Johan Agullo e micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutadans de la dita ciutat sindichs ja en dies passats per aquesta ciutat constituhits e aquells remet aqui per entrevenir en aqueix consell e altres actes tochants los negocis del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit e benavenir repos e tranquill stat del Principat de Cathalunya e de present en aqueixa casa occorrents. E son dits sindichs a ple informats. Placiaus donar fe e creença als damunt nomenats sindichs de aquesta ciutat en tot ço e quant a vostres reverencia e magnifichs per part nostra per dits sindichs sera explicat. E sia molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors lo beneyt Jhesus vostre director e protector. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als magnifichs e savis mossenyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra per la qual nos certificau la lllustrissima Senyora Reyna fahent resposta a nostra supplicacio per miga de vosaltres feta havervos dit esser contente no entrar en la present ciutat pero que vendria a Sent Boy e aqui se detendria per alguns dies et cetera. Havem haguda admiracio com la tal resposta de la sua Altesa es passada sens altres replicats que en la dita vostra letra son contenguts la qual es vista innuir haver prou que la dita lllustrissima Senyora solament vinga en Sent Boy. E per quant la venguda e stada en Sent Boy porta aquells mateixs perills e inconvenients que fahia la entrada aci e encara molt mes e specialment que la aturada de la dita Senyora no seria sens gran nota de nosaltres e de aquesta ciutat com star la sua Altesa en tal loch no capaç e tan vehi a aquesta ciutat seria cosa molt notadora a desservey de la sua Altesa e poch honor de tots per tant volent nosaltres molt attentament guardar lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Altesa e no oblidar lo dever nostre havem delliberat consellar e supplicar la sua Excellencia sia sa merce ordonar e provehir no acostarse de Vilafrancha ença e aço de nostra part li consellareu eus pregam ne suppliqueu afectuosament la sua Altesa haventvos en aço talment que no se haja a dir que partits de açi siau en res alterats obrant e fahent per manera que lo efecte de aquest consell e delliberacio nostra sien obtenguts. E poreu dir a la sua Altesa aço esser granment son servey lo que per experiencia prest trobara car dins pochs dies Deus volent seran les coses molt millor ordonades e compostes a honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E supplicareu e instareu lo lllustrissim Senyor Primogenit li placia accelerar e cuytar la sua venguda per poder delliberar en les coses que occorren. Lo Sant Sperit magnifichs e savis senyors sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

jueves, 14 de enero de 2021

5, 6, 7 de abril

5 Y 6 DE ABRIL. 

Con motivo de ser las fiestas de Pascua, no hubo sesión.

7 DE ABRIL.

Habiéndose presentado el discreto Pedro Perelló, que había sido de secretario con los embajadores enviados a la Señora Reina, con una credencial de los mismos, en virtud de la cual esplicó ciertas dificultades que se habían opuesto por parte de dicha Señora, relativamente a los capítulos que se habían de firmar; acordóse escribir a dichos señores embajadores para que la suplicasen se sirviese poner por escrito las observaciones que había hecho, a fin de evitar nuevo retardo, y para que se pudiese deliberar y responder debidamente.
Siguen la credencial de Perelló y la contestación hecha por los Diputados a los embajadores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per que a les reverencies e magnificencies vostres sien notes totes les coses fetes e dites en los parlaments per nosaltres haguts ab la lllustrissima Senyora Reyna fins aci e per que haguda plena informacio se puixa per vosaltres mils delliberar en lo que occorre de present per quant per letra nos porien tant extensament totes coses notificar es stat per nosaltres delliberat a les dites reverencies e magnificencies vostres trametre lo notari qui es ab nosaltres. Lo qual en tots los dits parlaments ab la dita Senyora Reyna haguts es stat personalment e axi per vista e hoida tant amplament informat vos ne pora fer stesa relacio. Al qual vos placia creure e de tot ço que de part nostra vos explicara com a les nostres persones e per ell rescriurets de vostre voler e delliberacio en les dites coses de present occorrents e altres que plasents vos sien. Les quals per nosaltres ab tot efecte se compliran juxta la ordinacio vostra. Molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haje en guarda sua. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VI de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Abat de Poblet Johan Çabastide Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda per lo discret En Pere Perello notari e scriva de vostre embaixada e havem aquell hoit en virtut de la creença a ell en la dita letra acomenada de tot lo que de part vostra nos ha volgut dir e explicar. A la qual vos responem que per quant aquests afers son de tanta importancia com les vostres intelligencies veheu entro aci se son menejats e reduits en scrits e no de paraula la qual se pot variar e per aquells qui la hoen bonament nos pot axi compendre com quant es en scriptura havem delliberat que la Illustrissima Senyora Reyna sia per vosaltres humilment suplicada sia de sa merçe per los dits sguards vulla dar en scrits lo que a sa Senyoria semble esser util e expedient al benefici de aquests afers prestament com tota tarda nos semble portar inconvenient a fi que sobre lo que sa Senyoria dira pugam millor delliberar e respondre car no entenem en altra manera que en scrits proceir en aquests afers. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Tratóse, enseguida, de la contestación que se había de dar al embajador del rey de Castilla, consultándose con el Señor Primogénito acerca del ejército que había en la frontera, y del matrimonio de la infanta hermana de dicho rey; de lo que se encargó el señor Arzobispo con algunas otras personas, que él mismo elijió.
Siguen algunas cartas, que se recibieron en los dos días de fiesta anteriores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Cerciorat per vostres letres de la voluntat e ordinacio vostra desistis ab lo exercit a la tenuta e occupacio de la vila e castell de Fraga encontinent rebuda la primera de aquelles dimecres que comptaven XXXI del mes prop pasat ajustat nostro consell fou deliberat de e sobre les dites coses fahedores en serta forma segons apres dire. E lo dimecres prop seguent present lo dit consell fiu venir lo justicia batle jurats e prohomens de la dita vila als quals segons per vosaltres ab vostre letre es stat a mi scrit per mi fonch fet hun gran rahonament ab deliberacio de mon consell dientlos com per ordinacio vostra jo ab lo dit exercit deliberava partir de la dita vila lo endema que era dijous e que vehesen a qui volien els jo lexas e acomenas lo castell per lo Senyor Rey de voluntat e consentiment dels quals ço es los dits justicia jurats e prohomens. Encontinent a requesta mia mossen lo veguer de Barchinona solta lo homenatge An Aymarich de la Via qui per absencia de mossen Torrelles tenia lo dit castell manant en aquell restituhis e liuras lo castell al dit batle segons demenat era per los dits justicia jurats e prohomens de la dita vila. E feta la dita restitucio del dit castell dijous demati que comptavem dos del present en le forma dita mossen lo vaguer en Johan Ferrer e son assident e ab trescents homens de peu e alguns de cavall que ab ells eren romasos vingueren la via mia fora la vila hon jo era ab tot e altre exercit fent tots justats ab bon orde e repos la via de la ciutat de Leyda en la qual ab bon salvament atenem dit dijous a mig jorn. Venint al que dieu de jo aturarme cinchcents homens de peu e sinquanta rosins utills per quant per la derrera de vostres dites letres es ordonat me aturas lo noble e magnifich don Phelip de Castre ab tota la gent de cavall fins lo temps dels dos mesos haguessen complit e aquell firmat licencias tots los dits de cavall ab la gent a peu exceptats los dits sinchcents homens e lo dit don Philip lo qual me aturas fent en aquell compliment dels altres del exercit vos dich segons penç mossenyors de diputats particularment son avisats per letra den Johan Ferrer nom par lo que dieu se puixa fer o pratichar signantment quant a la gent de peu dels quals
licencias los uns los altres dificultaran restar si ja per mi nols era ofert als qui restassen ferlos enprestança ultra lo temps que tenguts eren servir dos mesos o altre temps lo que fer no puch. Com me digau provehire en aturar D. homens los quals hajan voluntat de romenir mes avant si deliberaveu aquells mes retenir es la raho per quant dien los qui sou han pres per los XV jorns ultra los dos mesos son molt mes de D. e mes prop de dos milia que de menys e per conseguent tots agualment tenguts e obligats servir lo dit temps de XV jorns. Volent jo retenir alguns de aquells e licenciar los altres sens sperança de algun nou soccorriment com dit es meteu a mi en gran congoxa hi encara tots aquells ab qui jo he manejar aquestes feynes per que placieus sobre aço prest deliberar e rescriurem quant pus prest poreu si be secretament jo he licenciats alguns de aquells. Dich sobre lo que dieu de jo aturarme don Philip me plau be per ell esser lo ques hi encara per eser molt en punt ell e tota sa gent. E per ço nom vull oblidar perque mils deliberar puxan com se diu publicament hi encara que lo dit don Philip ne ha hagut hun home com mossen Reboledo e ab cent rocins a Barbastre de ques creu e se ha gran dupte no sia aqui per damnejar les terres del dit don Philip. E com jo haver rebudes vostres letres per les quals son partit de Fraga volent zelar la honor del Principat e encara donar raho de ma capitania hagues molt treball ensemps ab mossen lo vaguer son assident e alguns de mon consell en inquirir e trobar infinits furts e dans per los del exercit als de la dita vila donats e no haja pugut pus seber sino per conestablies quels han menjat moltons furtats quals pagos capons e gallines e quals breschats e axi totes les altres coses no resmenys request per los dits prohomens fet a ells per mi lo rehonament so restat de cort ab aquells fesen hun sindich ab poder de rebre transigir e pactar axi en comu com en particular e que aquell me tremetesseu (o tremetessen) en la present ciutat ab memorial dels dans donats e vera stima e valor de aquells fent compte strenyer los del exercit com mils pore arbitre de bon baro fer paga dels dits dans per conestablies fent oferta als de aquella vila may de aquesta ciutat yo partire fins ells fosen contents axi com de fet fare no obstant me hajan scrit voleu prestament jo sia aqui. E com jatsia ma voluntat e desig sia de lo queus he dit pero veig ho molt dificil e quasi imposible dels dits homens e bens de aquells yo puga donar compliment la smena e satisfaccio se faza. Haureus a gracia singular per la honor de tots vullau pensar si seria expedient lo General aquells satisfes e pagas. E ab tant senyor molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda.
Dada en Leyda a IIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera compte de Modica.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per lo senyer En Pi notari he scrit a vostra reverencia e honorables magnificencies dels duptes occorrents en lo licenciar universal de la gent axi de peu com de cavall retenint (la t más baja)se açi L. rocins e D. homens de peu per que mossenyors es mester que sia ordenat per vosaltres lo modo ques ha de servar en lo dit licenciar car no crech per lo capita sia licenciat negu ans del temps fins sia de aqui avisat sent vos cert mossenyors que yo he fet fer una crida dihent que tot hom axi de peu com de cavall me donas una çedula dit temps que han de servir e si volen pendre diners en cas que lo General deliber de acordar per dos mesos e axi yo he cobrat cedula de tots o pur dels mes e de fe tots los conestables sino son molt pochs se ligaren que negu no prengues sou sino que los fos dat sou de Vlll florins lo mes e als conestables X florins e apres son venguts a mi molts quis peniden de haver dit de no e son contents de servir. Los conestables dels spingardes per semblant man dit que no volen pus servir mas apres les sues gents man dit que si los vull mudar conestables
que ells serviran als VII florins. Per que mossenyors placieus ferne delliberacio. Per semblant mossenyors es mester delliberar en los consellers si seruiran pus ho no axi mateix dels trompetes qui dins cinch ho sis dies compliran son temps. Nosaltres mossenyors arribam aci hir a hora de vespres. Feta divendres sant a III de abril.
De Çaragoça he nova certa com lo Rey ha ara derrerament ha anprat la ciutat de M.D homens. La ciutat tel a noves que no li diu hoc ni no ni saben per quels vol si per Navarra o per Cathalunya. An Çaragoça se fan molt arnesos dels quals no volen vendre res a negu que tots senyalats per la gent del Rey. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per altres he scrit a vostra reverencia e honorables savieses dels duptes occorrents en la execucio de vostra delliberacio sobre lo licenciar de la gent axi de peu com de cavall retenintse aci D. homens de peu e L. rocins e de axo mateix vos scriu are lo capita ab son consell lo qual arriba hir en la present ciutat ab tot lo exercit e per tant que los capitans dels cinquantenes menaven gran basqua de partir ates que no avien de servir pus de sis o Vll dies o poch mes o menys segons que foren acordats son stats licenciats per lo capita ab son consell. A la gent de cavall ne a la gent de peu nols es stat res dit per lo present fins se haja resposta de aqui de vostra reverencia e honorables magnificencies. De les noves de aci mossenyors a poch avendra que nous gosare scriure de res sino que yo mateix mo vega ates les grans falsies que sich conten. Ab tant de recel sich viu que es cosa stranya. Deu vulla que no manque al millor. Huy me dix en cert don Phelip de Castre que mossen Rebolledo era certament en Barbastre he que hir que era dijous sant lon avien vist pasegar per vila e quey era entrat ab C. rocins de que lo dit don Phelip stava ab recel que no li corregues sa terra e apres yo he sabut com certament hir mati dit dia de dijous sant lo dit mossen Rebolledo era en Çaragoça he aço ma dit hom qui parla ab ell e li dix encara que havia nova que en Stadella eren entrats cent rocins perho que era falsia. Axi vegau com concorda la una nova ab laltra e aquesta de eser ell en Çaragoça hajau per verisima e certa. Jo mossenyors hauria molt mester lo acordament de la gent de cavall de aqui per jornades e les jornades de le mostra que feren aqui car no tenint lo dit acordament no puch seber quant complexen lo temps sino quen stiga a relacio de ells meteys.
De la gent de peu no mi do molt que no tingua nomine que poch mes o menys ja se quascu quant fonch acordat per que lo primer dia fuy ab lo capita e se cascu quant hi arriba mas de la gent de cavall es gran confusio que dels uns als altres ha hun mes de diferencia e lo hu pres diners aqui en hun dia e a cap de XX dies arriba ab lo capita e moltes de aquestes coses. Per quem par mossenyors que sia molt necesari en aquest altre acordament ques ha de fer que sien agualats a cert dia tots los homens de peu e de cavall e que tots comensen a servir hun dia e que tots acaben en altre car altrement es gran confusio e gran dan del exercit. Yo mossenyors des que so partit de aqui james me so partit hun dia del exercit si doncs no per fets e necesitats de aquell ne men entench a partir tant quant per vosaltres sia ordenat quey atur. Es ver que si podia eser licenciat huns quatre o V jorns per anar al camp per metre en orde ma casa e tremetre aqui ma muller auriau a singular gracia e apres de aquest gran temps seria content de servir ordinariament. Aquesta licencia agere aguda facilment del capita e son consell axi com molts altres han agut diverses voltes mas per moltes quen agues de sues sino havia la vostra nom seria res. Feta en Leyda a III de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors mossen Arill portador de la present cavaller del orde de Sant Johan me ha mostrat sinch bons ginets ab los quals diu sera content de servir lo exercit si mester sera ha volgut que yo haja vist los dits cinch ginets e quen aja fet hun mot a vostra reverencia e honorables magnificencies e axi ho fas. Feta en Leyda a IIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors.
Perque vostres reverencia e magnificencies volen que dels cavalls de aquest exercit resten L. cavall utils entre los quals na ha sinch molt utils e en orde qui son del magnifich frare Erill portador de la present per que mils los dits L. cavalls sien triats e elegits he deliberat ab la present vostres reverencia e magnificencies avisar. E ultra quim par per vosaltres mossenyors entre los altres vos deveu aturar los dits cavalls del dit frare Erill no res menys vos o haure a molta gracia vos placia axi ferho. E manen de mi vostres grans reverencia e magnificencies lo que plasent los sia en gracia dels quals quant puix me coman. En Leyda a IIII de abril 1461. - Daquell qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya.

A mossenyors molt reverend e honorable e de gran prudencia los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. Lo notari qui ha rebuts aci lo homenatges e fermades apoques e registrades crides e altres actes sobre los acordats fets dels quals ja haveu agudas copias vol esser pagat demana aturadament C. sols. Son tots los dits homenatges entorn CC. perque placieus ferlo contentar. Aqui sera per ell lo sindich de aquesta ciutat qui es son gendre lo qual ha poder de fermarvos apocha e tot lo que necesari sia. E conserveus Laltisme mossenyors molt reverend e honorables segons vostre cor desiga.
Pochs dies ha vos avisi com avia feta publicar la crida dels arrendaments a XXVIII del pasat perque era dia de mercat. Laltre se fara Deu volent a XVIII del present perque sera del semblant die de mercat. En Vich a VI de abril. - Vostre servidor quim coman a vostres reverencies e honorables savieses Pau Alamany deputat local de Vich.

El propio día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes una gran e una chiqua fetes a III de abril present a les quals 
vos responem que nosaltres scrivim al capita que atur tota la gent de peu que ha rebut tota la emprestança de XV jorns car dins aquest temps Deus volent haurem delliberat lo que se haura de fer ço es licenciarlos del tot o retenirlos. Los capitans de les cinquantenes e laltre gent de peu que sen vajen en bona hora. A la gent de cavall segons havem scrit al capita e a vos nostra intencio es que servesquen lo temps que han a servir e que don Felip e Ferrando de Bolea ab sa gent resten e per çous enviam la nomina de la dita gent de cavall ab les jornades del acordament e de la mostra. Del quens scriviu que mossen Rebolledo sie a Barbatre ab cent rocins e que vulla correr la terra del dit don Felip molt ne som merevellats e be creem no sia ver. De altre acordament que scriviu no volem fer pus acordament al present sino que servesquen lo temps que resta e dins aquell acordarem segons es dit que es de fer de la gent que dieu. Lo Senyor Rey ampre veurem que sera. Dels trompetes nostra intencio que retingau dos trompetes solament. Los consellers nils cal retenir ni aviar car ells ja han a servir com a homens darmes e per esser consellers no prenen mes sou ni menys. Dels spingardes hauriem plaer e a bo que romanguen cinquanta ab la gent que restara aqui e que sien de aquells qui no han  servit lo temps. E si no ni havie qui haguesen a servir temps scriviunosen car nostra voluntat es que ni resten cinquanta. Dels standarders si volran restar quascu ab si terç de rocins sino vinguensen en bona hora e en tal cars si lo compte hi es sino lo veguer qui restara en son loch segons vos havem scrit comaneu los standarts a aquelles persones quels sera vist pus disposts. E puys tot aço sia mes en orde leixau lo carrech del que restara a fer al diputat local e vos veniuvos en bona hora. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti Capitaneo.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda a IIII del present mes. A la qual vos responem que per dita vostra letra havem entes com haveu leixat lo castell e vila de Fraga al batle de la dita vila segons lo justicia e jurats de aquella han volgut. En lo que scriviu dels homens de peu que han rebut lo sou de XV jorns ultra lo de dos mesos que
tenien pus axi es reteniu aquells qui han rebut lo sou per los dits XV jorns segons es dit e nols prometau altra cosa car dins los XV jorns Deus volent delliberarem que es de fer sils retindrem pera mes o sils licenciarem. Del aturar de don Felip ab la sua gent e de Ferrando de Bolea encara som de aquell acord mateix car segons la letra den Johan Ferrer la nova de que scriviu que mossen Rebolledo fos a Barbastre ab cent rocins no es vera e encara segons lo dit don Felip nos ha scrit quel Senyor Rey li ha scrit fes treua ab lo dit mossen Rebolledo a cert temps. Dels robos e furts que los del exercit han fet als de Fraga bens plau lo que vostra senyoria hi ha fet ço es que sen haja plena informacio que es ni que no e quant muntarie e sis pot cobrar dels conestables lo que sera robat sino scriviunosen a fi que ho metam en concell. De la gent de cavall que han a servir volem se ature servescha per lo temps quea servir. Ja enviam lo trellat del acordament an Johan Ferrer segons nos ha scrit ab lo qual sabra lo qui ha a servir e per quant temps.
E puys aço sia fet vos senyor vos en podeu venir en nom de Deu. De les altres coses scrivim largament En Johan Ferrer quius comunicara ço que li scrivim o en vostra absencia al veguer al qual segons vos havem scrit havem dat carrech de la gent qui restara. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable micer Bernart Stopinya assessor del veguer en Barchinona.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda de la preso del tamborino per lo bufet que ha dat a la guarda del General. A la qual vos responem quens plau be la preso que sen es feta e preneune la informacio e enviaulans a fi que vista aquella hi pugam provehir e scriviunos quin tamborino era e a qui servia. Entretant volem que stigue ben pres e per prechs de negu no hisque de la preso. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Se recibió, además, la carta que sigue.

Dirigitur dominis deputatis et consilio.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Alguna dies ha passats lo consell de aquesta ciutat per quant hauge necessari los misatgers que havie destinats aqui per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit e per comunicar e provehir sobre los fets occorrents dellibera tornasen e junts aci se ha donat bon compliment en lo necessari e per ço apres dit consell ha delliberat tornen aqui dos dels dits misatgers ço es los honorable micer Luis Cirera compaher nostre e En Johan de Alfageri (Alfajarín) ciutadans per continuar los dits fets. E axi placie a vostres reverencies e magnificencies darlis fe e crehença en tot ço que per ells vos sera de part nostra explicat com sien a ple informats. E sia lo beneyt Jhesus en custodia vostra. De Leyda a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

domingo, 6 de noviembre de 2022

Tomo XXVIII. 28. Opúsculos inéditos de Pedro Miguel Carbonell

COLECCIÓN 

DE 

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL 

DE LA 

CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN 

POR

SU ARCHIVERO, 

D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.


TOMO XXVIII. 


OPÚSCULOS INÉDITOS 

DEL 

CRONISTA CATALÁN 

PEDRO MIGUEL CARBONELL

Ilustrados y precedidos de su biografía documentada 

POR

D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES LITERARIAS. 


Tomo II. 

(el tomo 27 está ya editado y online en https://pere-miquel-carbonell.blogspot.com) 


BARCELONA. 

EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.

1865. 


Juramentum (1: Véase la advertencia final del tomo XXVII.)

Forma del jurament prestat per lo (los) reverend e magnifichs deputats del General del Principat de Catalunya e per los magnifichs consellers de la present ciutat de Barcelona (2) al reverend mestre Alfonso Spina del orde de Sant Domingo mestre en Sacra theologia Inquisidor de la heretica pravitat en la dita ciutat e bisbat de Barcelona (3) 

(2) Alii quinque Consiliarii civitatis Barcinonae hoc anno creati preinsertum juramentum prestiterunt die dominico XVI mensis decembris anno predicto MCCCCLXXXVII in manibus et potestate predicti magistri Alfonsi Spina alterius ex inquisitoribus predictis in quadam cathedra ante altare maius Ecclesiae monasterii Sanctae Chatherinae predictae civitatis personaliter existentis. 

(3) Hic magister Alfonsus Spina fuit creatus in mense novembris huius anni MCCCCLXXXVII Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi. Et sic ipse reverendus magister in huiusmodi inquisitione procedit utroque nomine scilicet inquisitoris et vicarii. Deus dirigat eum et faciat in hac sancta inquisitione procedere juste et sancte ad augmentum et defensionem fidei catholicae sine qua placere Deo nequimus. 

stants tots dins la Seu de la dita ciutat devant laltar maior divendres a XX de juliol any MCCCCLXXXVII. (1487)

Com a feels e bons christians a nostre Senyor Deu volents servar e favorir la Sancta fe catholica promettem e juram a nostre Senyor Deu e als Sancts quattre evangelis per nos corporalment tocats e a vos reverend pare inquisidor que feelment e ab tota efficacia per servar aquella la Esglesia e a vos pare inquisidor offici e ministres vostres e exercici daquell maiorment si per vos o part vostra serem requests contra los heretges credents receptors defensors e fautors daquells defendrem e aiudarem en bona fe segons nostre offici e poder. E que de les terres a nostra jurisdiccio sotsmeses tots qualsevol heretges per la Esglesia o per vos denotats en bona fe e per totes nostres forçes exterminarem foragitarem e precisament attendrem e inviolablement servarem e farem per nostres subdits observar tot lo temps de nostre regiment en les terres de nostra jurisdictio subjectes les constitutions e decretals ad abolendam et excomunicamus e la constitutio o capitol qui comense ut officium Inquisitionis e lo altre començant ut inquisitionis negotium e les coses contengudes en aquelles e cascuna delles en quant toca nostre offici e totes altres constitucions contra los heretges credents receptors defensors e fautors fills e nets daquells per la Sancta Seu apostolica promulgades e aprovades. E axins aiut (així ens ajudi en català modern) nostre Senyor Deu e los Sancts quatre Evangelis. 


Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis


Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum Valentiae Majoricarum Sardiniae et Corsicae Comesque Barcinonae Roscilionis et Ceritaniae. Quia officium Inquisitionis hereticae pravitatis in Regnis et terris nostris quod reverendus in Christo pater frater Nicolaus divina providentia sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalis regere consuevit fuit commissum vobis religioso et dilecto nostro fratri Joanni Gomir de ordine praedicatorum. Ideo volentes vos eandem seu similem pensionem a nobis habere quam dictus frater Nicolaus ac alii praeteriti inquisitores habere consueverunt pro inquisitionis honeribus supportandis tenore presentis constituimus et assignamus vobis super pecunia Thesaurariae nostrae Centum libras Barcinonenses per vos habendas et recipiendas annis singulis quamdiu officium Inquisitionis exercebitis supradictum. Mandantes per hanc eandem Thesaurario nostro presenti et qui pro tempore fuerit quatenus de pecunia Curiae nostrae quae est vel erit penes eum tribuat et solvat vobis aut cui loco vestri volueritis dictas centum libras anno quolibet dum officium inquisitionis tenebitis memoratum et recuperet a vobis in qualibet solutione apocam in qua huius series inseratur. Et ulterius promittimus vobis quod quamcitius commode poterimus assignabimus vobis in loco tuto dictas centum libras ad finem quod eas annuatim absque morosis solutionibus habere indubie valeatis. Datum Cesarauguste VI die februarii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo septimo (1357). Visa Ro. 


Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 


Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. (ut supra) Dilecto Consiliario et Thesaurario nostro Bernardo de Ulzinellis Militi legumque doctori salutem et dilectionem. Cum nos religioso dilecto que (: dilectoque : y dilecto) Consiliario nostro fratri Bernardo Ermengaudi in sacra pagina professori et inquisitori hereticae pravitatis una cum religioso fratre Ferrario de Curtibus ordinis predicatorum in cismarinis partibus nostri dominii ac in Regno Sardiniae et Corsicae et in solidum deputato Centum libras Barcinonenses annis singulis dum officium dictae inquisitionis tenuerit in aliquale auxilium expensarum per ipsum fiendarum circa exercitium inquisitionis praedictae graciose ut moris est concedendas duxerimus cum presenti. Ea propter vobis dicimus et mandamus quatenus de pecunia Curiae nostrae que est vel erit penes vos dictas centum libras jamdicto fratri Bernardo vel cui loco sui voluerit annis singulis quam dictum officium tenuerit exsolvatis recuperando ab ipso in qualibet solutione quam sibi feceritis pro praedictis apocam de soluto in qua expressa fiat mentio de presenti. Datum Barcinonae secunda die octobris anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo octavo. Visa Ro. 


Dies processionis. 


Nota quod die veneris XIIII mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octogesimo septimo iussu praedicti magistri Alfonsi Spina qui in his procedit non modo ut inquisitor praefatus sed etiam ut Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi nec non jussu alterius consocii sui inquisitoris hereticae pravitatis cuius nomen est Sanccius Marinus decretorum doctor Regni Aragonum solemni cum processione cruce Ecclesie Barcinonensis et uno magno crucifixo in primis erectis homines tam mares quam mulieres numero quinquaginta in crimine hereticae pravitatis depraehensi quod confessi fuerant recedendo ab Ecclesia Monasterii Sanctae Catherinae Barcinonensis iter processionis fieri assuetae festo de corporis Christi lachrymis ora vigentes arripuerunt. Et facta praedicta processione praedictus magister Alfonsus Inquisitor et Vicarius eisdem penitentibus praedicare de fide catholica et eorum erroribus in medio praedictae Ecclesiae Barcinonensis caepit et cum penitentia eis injuncta et aliis solemnitatibus et verbis his accommodatis et necessariis ac in similibus assuetis sermonem suum peregit.

Accipe nomina omnium tam marium quam feminarum qui de eorum delictis haereticam pravitatem sapientibus confessi fuere et processionem supra scriptam personaliter sequebantur. (1) 


Antonius Far sartor sive caligarius. 

Andreas Amoros pellarius sive veteramentarius. 

Balthasar Foguet barbitonsor. (tonsura, barba)

Bernardus Rabacer revenditor. 

Franciscus Guordiola textor velorum. 

Franciscus Requesens drogarius

Gabriol Lunes pellarius sive... 

Gaspar Badia mercator. 

(2) (signo cruz) Gaspar Vilanova juponarius.

Galcerandus Colomer pellarius.

Galcerandus Tagamanent. 

Joannes Valls pellarius sive veteramentarius.

Joannes Malarts tintorarius.

Laurentius Costa juponarius.

Lodovicus de Sivilla juponarius. (Ludovico : Luis y variantes)

Lodovicus Baldufer birretarius

Manuel Olivarius. 

Arnaldus Huguet portarius

Paulus Falco pellarius. 

Paulus Aymericus textor velorum. 


(1) Hi qui sequuntur fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae eo quia confessi fuerant tempore gratiae. 


(2) Hic scripti cruce signati processionem non secuti fuere alii vero 

numerum quinquagesimum unum non excedunt. 


Petrus Mestres pellarius sive veteramentarius.

(signo cruz) Thomas Sanctus-Georgius pelliparius. (San Jorge, Sant Jordi)

Ramundus Scales. 

Angelina uxor Gabrielis Montbru barbitonsoris. 

Narcisa vidua uxor Laurentii Costa quondam.

Euphrosyna Malarts uxor Joannis Malarts tintorerii. 

Alduncia uxor Jacobi Castello quondam pellarii. 

Brianda uxor Manuelis Olivarii mercatoris. 

Brigida uxor Bartholomei Requesens drogarii. 

Blanquina uxor Petri Serria pellarii.

Blanquina uxor Jacobi de Casafranca Regii Scribae. 

Clara uxor Bernardi Bernich coralarii. 

Clara uxor Francisci Requesens drogarii. 

Chatherina uxor Pauli Falco. 

Elionor uxor Pauli Olivarii mercatoris.

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellarii. 

Eulalia uxor Bernardi Beget de Scribania domini Regis. 

Elionor uxor Bernardi Cardona revenditoris. 

Elionor uxor Arnaldi Huguet Regii portarii. 

Elionor uxor Joannis Valls pellarii.

Elionor uxor Francisci Guardiola textoris velorum. 

Eulalia uxor Galcerandi de Tagamanent. 

Francina Rossell uxor Francisci Rossell pellarii.

Francina uxor Petri Sart juponarii. 

Isabel uxor Joannis Rodrigues mercatoris.

Isabel uxor Galcerandi Colomer pellarii. 

Isabel uxor Lodovici de Sivilla juponarii.

Isabel vidua uxor Stephani Valls quondam veteramentarii. 

(signo cruz) Joanna Costa uxor Laurentii Costa tintorarii. 

Joanna uxor Joannis Castello pallarii (pellarii; pelaire; peletero).

Violans Amorosa uxor Joannis Cabrit juponarii.

Violans uxor Petri Maestres pellarii. 

Violans vidua uxor Raphaelis Avinyo, quondam curritoris auris. 

Die festo conversionis Sancti Pauli processus inquisitionum contra hereticos publicati fuere ut sequitur. 


Inquisitores hereticae pravitatis memorati peractis inquisitionum processibus adversus hos quatuor neophitos nuncupatos scilicet Joannem Trullols Joannem Sanctafe Franciscam vulgo Francoya uxor que primo fuit cuiusdam cognomento Ripoll ultimo vero Joannis Gil et Gabrielam Buçota uxor Petri Buçot et etiam adversus alios neophitos infrascriptos in fugam existentes et accersitis prius ad ipsos processus recognoscendos et examinandos decem doctoribus scilicet quinque in Sacra pagina magistris et quinque in jure canonico professoribus in hac urbe Barcinona vitam agentibus habitisque consilio et votis unius cuiusque ipsorum decem doctorum processerunt ad fieri facienda bina cadafalia in platea Regis eiusdem urbis coram Ecclesia palatii maioris Regii scilicet unum pro predictis inquisitoribus et eorum ministris et servitoribus alterum vero pro predictis hereticis et decem statuis illarum personarum ex prosaica judeorum ortum trahentium quae fugam arripuere. Quae quidem statuae representabant duodecim neophitos in crimine heresis deprehensos quorum nomina sunt haec Joannes Sant Jordi et eius uxor Joannes Ram et eius uxor Gabriel Sauri et eius uxor Gabriel Arguens et eius uxor Bartholomeus Rodrigues Petrus Benet et eius uxor ac Franciscus Scales. Et quarum statuarum erant aliquae cum duabus faciebus una a parte ante altera a parte post significantes duos scilicet virum et uxorem in una factisque predictis cadafalibus et adveniente die festo conversionis Sancti Pauli apostoli domini nostri Jesu-Christi quo computabatur XXV dies januarii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octogesimo octavo (1488) et extractis a carceribus predictis quatuor hereticis et in altero ex predictis cadafalibus inter praedictas statuas positis et collocatis ipso quidem die festo Sancti Pauli et ibidem palam et publice perlectis processibus predictis et quodam egregio sermone de fide catholica et ut in eadem mori cuperent jam eis facto tradiderunt eos curiae saeculari sic pro hereticis habitos. Et confestim jussu ipsius curiae saecularis officiales et sagiones capere eos curarunt et cathenis in collo predictorum quatuor hereticorum et IIII Christi crucifixi imaginibus coram eis positis adduxerunt eos cum magna hominum processione comburendos (como combustible, quemar) ad locum destinatum situm in litore maris (litoral) extra portale Sancti Danielis (fuera del portal de San Daniel) huius urbis Barcinonae vulgo nuncupatum lo Canyet et ibidem confessione facta de eorum delictus ocyus suffocati fuere cum dicerent se in Christi fide mori velle. Tandem animabus ab eorum corporibus separatis incontinenti predicti sagiones ea corpora una cum predictis decem statuis igni et flammis supposuerunt quorum animae in pace semper requiescant si in Christi fide ut praedicitur ab hoc saeculo 

migrarunt.

Alio die scilicet XXII februarii anno predicto festo cathedrae Sancti Petri fuit facta alia publicatio adversus IIII hereticos hic descriptos in hunc qui sequitur modum.

Accersitis jam diebus proxime dimissis ut in proxima publicatione plerisque in sacra pagina magistris et jure canonico professoribus pro recognoscendis et examinandis inquisitionis hereticae pravitatis processibus peractis adversus Joannem Conques Joannem Bardaxi 

Raimundum Sanctafe et Michaelem Roig Çabata tandem fuit per prefatos inquisitores conclusum declaratum sententiatum et pronuntiatum ut hi quatuor quos memoravimus in cadafali facto in ecclesia Barcinonensi ponerentur cum supra vestibus et mitris quibus de more heretici in cadafali sic stare consueverunt eosque ad perpetualem carcerem condemnando absque scilicet misericordia Joannem Conques. Reliquos vero tres cum misericordia. Idcirco die festo cathedrae Sancti Petri qua computabatur XXII mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII (1488) existentibus praedictis quatuor condemnatis in Ecclesia Barcinonensi apud praedictum cadefale pereximius sermo cum aliis solemnitatibus assuetis factus est. Et missa maiore sermone et reliquis peractis ipsi condemnati carceribus mancipati fuere. Est tamen certum quod ipso

eodem die predictisque condemnatis ibidem existentibus (pone existenti-tibus) quaedam mulier nuncupata Joanna Costa quae propter invalitudinem suam die processionis supra scriptorum in crimine hereticae pravitatis deprehensorum in eius domo remanserat penitentiam ei iniuntam scilicet tenendo pedes cereum ardentem in manibus peregit.

Alio die scilicet festo Sanctae Julianae praetitulato XXIII maii anno praedicto MCCCCLXXXVIII fuit facta alia publicatio adversus tres mulieres in heretica pravitate deprehensas cuius publicationis effectus talis est.

Superioribus diebus iam examinatis et peractis inquisitionum processibus per prenominatos inquisitores hereticae pravitatis ac in sacra pagina et jure canonico professores et prolata sententia adversus has tres mulieres scilicet Joannam Bedos Viduam uxor quae fuit magistri Laurentii Bedos Medici Serenissimi domini Regis nunc foeliciter regnantis (rey Fernando II de Aragón, el católico) Joannam Carcassona viduam uxor quae fuit Bonanati Carcassona mercatoris Violantem Bedorch uxor Petri Bedorch corallarii (coralarii más arriba) et etiam adversus subscriptos qui fugam arripuerunt in quorum locum statuae XX factae sunt. Quas mulieres et statuarum personas pro hereticis condemnatas peractisque prius cadaphallis quas vulgo cadafalla appellant apud plateam Regis (Plaça del Rey) ut est de more sermone et aliis cerimoniis quae die festo Conversionis divi Apostoli ibidem factae extiterant ut supra lacius exaratur Curiae seculari tradiderunt et ex templo ipsius Curiae iussu predicte mulieres una cum predictis statuis a platea memorata recesserunt et ad locum supra descriptum et modo prescripto cum magna populi multitudine accesserunt ubi easdem mulieres una cum praedictis statuis confessione de earum delictis confessori prius facta et operante carnifice com chorda in earum collis astringente (sic quod earum animae e corporibus separate fuere) idem carnifex in igne ibidem incensum iacere curavit. Quarum animae si in Christi fide e corporibus exiere in pace dormiant per saecula cuncta. 

Nomina illorum ac illarum statuas tenentium et fuerunt pro hereticis condemnati sunt hi que sequuntur. 


Franciscus Vitalis filius Francisci Vitalis quondam.

Violans uxor Guillelmi Fabre curritoris auris.

Clara - Elionor horum coniugum filiae.

Isabel Alduntia Valentina uxor Leonardi Alvaro.

Gaspar Leo corallarius et Joanna eius uxor.

Joannes Puigmija Regius scriba et Florentina eius uxor.

Petrus Quot botigarius et Michaela eius uxor.

Nicolaus Calces pellarius sive veteramentarius et Constantia eius uxor.

Francina Salmons vidua uxor quae fuit Matthiae Salmons quondam et Joanna uxor Gabrielis Bellcayre. 

Clara uxor Lodovici Bellcayre predictorum coniugum filiae.

Elionor Vidua cognomento Crexells.

Isabel uxor magistri Requesens medici.

Francina uxor Gabrielis Argens.

Alduntia uxor Bernardi Jacobi.

Euphrosyna uxor Bernardi Ala quae primo fuit uxor den Çacoma (ipsa coma) omnes filiae praedictorum.

Matthiae et Francinae Salmons.

Ludovicus Darguens mercator pannarius.

Raphaela eius uxor. 

Cattherina mater dicti Lodovici et quae fuit uxor Gasparis Darguens. 

Raphael Andreas et Alduntia eius uxor. 

Franciscus Prats et Alduntia eius uxor. 

Franciscus Setmenat (Sentmenat, Sancto Minato) et Benvenguda eius uxor. 

Franciscus Benet qui moram trahebat in vico dels banys nous Callis judeorum (Call) Barcinonae.

Paulus Tholosa maior natus et Francina eius uxor.

Joannes Vallmoll algutzirius mart sive comentariensis optior.

Elionor eius uxor.

Alduntia uxor de Capstany sororis Joannis de Sancto Georgio Regii Scribae.

Alduncia Boscha socrus (suegra) predicti Joannis de Sancto Georgio. 

Joannes Sauri frater Gabrielis Sauri.

Joannes Sisa mercator.

Joannes Fortia mercator. 


Publicatio novem personarum in heretica pravitate deprehensarum facta in Ecclesia Barcinonense die scilicet veneris VIII mensis Augusti anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo octavo. 


Petrus Badorch (1) (Bedorch más arriba) Joannes Trinxer Franciscus Garret et Petrus lo Sart cum revera hic Petrus ortus Sardinia erat et eius originem non ab stirpe Judeorum sed Christianorum natura originem traxerat cum quibus quattuor hominibus hae sex mulieres erant Beatrix Bages vidua Oliva Barona vidua Elionor uxor Galcerandi Palou Constantia uxor Francisci Vilanova Margarita serva praedicti Petri Badorch quae est de genere de Munt de barques die scilicet veneris VIII mensis augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII de mandato predicti reverendi patris fratris Alfonsi Spina Inquisitoris hereticae pravitatis (cum alius inquisitor consocius suus peragravit et se transfretando contulit ad Baleares ubi hanc santam (se pierde la c de sanctam) inquisitionem facere intendit) omnes X personae tam masculi quam femine cadafale quod in Ecclesia Barcinonense constructum erat ascenderunt mytras ut est de more hereticorum in et super capitibus deferentes indutique erant supravestibus in quibus heretica pravitas qua defecerant depicta erat. Et ibidem peracto sermone quem quidam ordinis divi Augustini nominatus frater Raimundus Joannes emiserat prenominatus inquisitor contra eosdem 


(2) (es la nota 1) Hic Petrus Badorch ab carceribus fuit liberatus die sabbati XXVI marcii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX sic quod ex inde carceres eneat (carcere teneat ? la s de carceres está algo subida, página 18, nota al pie) in domo sua per certum ei prefixum terminum. 


haereticos publicari fecit sententiam suam ubi erant scelera eorum descripta cum qua condemnavit eos ad carceres perpetuos excepto praedicto Petro de Sart qui fuit condemnatus ad carceres cum misericordia. Et sic in carceres Palatii maioris Regii reversi sunt. Si quis autem scire velit quae Franciscus Guerret scelera perpetravit accipiat depositionem suam quam notarius predictae inquisitionis mihi Petro Michaeli Carbonello tradidit cuius verba haec sunt vernacula lingua. - 

Lo dit Guerret trobantse en casa den Pau Tholosa present lo dit Tholosa e sa muller e la muller de mestre Miro e altres stants en rahons de la Inquisitio digueren que per dones no havian sino mal e que aquesta vil bagassa de Regina nos fa anar per lo mon desterrats dients ho de la Serenissima Senyora Reyna muller del Serenissimo e potentissimo S. lo S. Rey don Ferrando (Ferran II de Aragó) huy beneventuradament regnant. A les quals rahons respos una delles e dix: Ja per amor deixa Verge Maria havem hagut prou mal e tribulations e ella era juya (judía) e es morta juya e nons devia fer mal per esser nostra parenta. Si mal viatge fassa ella e tot son linatge. A les quals rahons respos lo dit Guerret e lexaula star que mals bordells puixa ella correr dientho de la Verge Maria mare de Deu. - 

Et nihilominus serimonias et festivitates judaycas ac multa nephandissima hic et omnes supradicti tam mares (antes : masculi) quam feminae in vilipendium christianae religionis perpetrarunt quae non sunt dicenda neque scribenda et brevitatis causa omittere mihi libuit. 


Secunda processio in urbe Barcinone. 


Preterea die sabbati XVI mensis Augusti anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo octavo cum paulo ante jam subscriptae personae eorum facinerosos actus ac serimonias judaycas confessae fuerant prefato reverendo patri fratri Alfonso Spina hereticae pravitatis inquisitori fuit facta processio cum cruce et crucifixo erectis ac modo et forma superius designatis in prima processione descripta supra nihiloque addito nihiloque remoto. Et ipsis personis ipso quidem die existentibus cum prefato inquisitore et aliis quamplurimis in Ecclesia Barchinonense et audientibus praedicationem vervi (verbi) divini quam fecit venerabilis Raimundus Joannes ordinis et conventualis monasterii Sancti Augustini Barchinonae jussu predicti inquisitoris ipsa processio regressa est ad monasterium praedicatorum Barcinonae unde egressa fuerat. Et inde cum supervestibus seu ut vulgo dicta guarnaxiis cruce crocei coloris in unaquaque tam a parte ante quam a parte post depicta ad domum suam unaquaque recessit. Nam praedictus inquisitor penitentiam eis injunxerat quod singulae earum per unum annum continuum ipsas supervestes palam et continue noctuque dieque portarent et singulis diebus veneris cujuslibet hebdomedae jejunarent ac ultra prescriptam processionem duas alias processiones facerent et sequerentur cum flagellis dorsos eorum verberando ut ita factum extitit et alia quae brevitatis causa scribenda non curo. (1: Die martis XIII mensis aprilis anno MCCCCLXXXX (1490) infrascripti deposuerunt eorum garnaxias modo et forma infra contentis.) 


Secuntur homines reconsiliati gremio Sanctae Matris Ecclesiae quia confessi fuerant post gratiam. 


Antonius Marcus veteramentarius seu variopola vel revenditor vulgo revenador. (revendedor)

Augustinus Bonanatus Amoros variopola vulgo tender o paller.

Baltasar Amoros variopola.

Bartholomeus Sartre bibliopola vulgo librater. (llibreter; librero, vendedor de libros)

Dominicus Clemens textor velorum.

Dalmatius Cirera variopola.

Philippus Rodes curritor auris. (curritoris más arriba)

Philippus Queralt coraliarius. (corallarius más arriba, y variantes)

Franciscus Ballester textor velorum. 

Galcerandus dez Far (d' es far : del faro) caligarius.

Guillelmus (pone Gaillelmus) Ballester textor velorum. 

Guillelmus Claver. 

Gaspar Mir veteramentarius. 

Galcerandus Palou variopola. 

Gabriel Foguet textor velorum. 

Gabriel Sartre sabonarius. (sabó : jabón; más arriba juponarius.) 

Gabriel Castell variopola. 

Guillelmus Nicolaus textor velorum. 

Joannes de Conques minor natu juponarius. 

Jacobus Menescal fornarius. (forn : forno, furno : horno)

Joannes Taranau marçarius. 

Joannes Patau variopola. 

Hieronymus Rosas caligarius. 

Joannes Roger variopola. 

Joannes Cirera veteramentarius. 

Manuel Fagoll textor velorum. 

Nicolaus Gomis coraliarius. (Gómez)

Narcisus Michael. 

Petrus Casasages coraliarius. 

Petrus Molins textor velorum. 

Petrus Sanç juponarius.

Petrus Morell cotamalerius. 

Ramon Sancta-fe caligarius. 

Raphael Deuder drogarius. 


Sequuntur feminae reconsiliatae gremio Sanctae matris Ecclesiae quia confessae fuerant post gratiam. 


Angelina uxor Gabrielis Castell variopolae sive veteramentarii. 

Angelina uxor Raimundi Sancta-fe. 

Angelina uxor Antonii Far variopola. 

Antonia uxor Joannis Descocia. (De Escocia) 

Angelina uxor Joannis Taranau. 

Angelina vidua uxor quae fuit Manuelis Maler (secunda processione quia egrota itura est.)

Angelina uxor Philippi Rodos.

Amata vidua uxor que fuit Pauli Claver.

Alduncia vidua uxor que fuit Joannis dez Far. 

Agnes vidua uxor que fuit Pauli Salvat (secunda processione ¡tura est quia aegrota.)

Angelina Far uxor Galcerandi dez Far caligarii.

Alduncia uxor Danielis Olers.

Agnes uxor Joannis Tranxet. 

Angelina uxor Petri Çabria barbitonsoris. 

Angelina uxor Petri Çaragoça botigarii. 

Benedicta uxor Gasparis Mir. 

Benedicta uxor Joannis Conquers natu minoris.

Bartholomeva uxor Gabrielis Rabaçet sartoris.

Blanquina uxor que fuit Petri Çalom quondam magistri in artibus et medicina. 

Beatrix Olers uxor Joannis Olers.

Beatrix uxor Raphaelis Deuder.

Brigida vidua uxor que fuit Petri Domenech.

Blanquina uxor Joannis Cirera.

Constancia Castanyera vidua uxor que fuit Benedicti Castanyer quondam bibliopolae.

Clara uxor Stephani Xorcano.

Columba uxor Joannis Roger. (Coloma : Paloma)

Columba uxor Francisci Ribelles.

Chattherina Siurana vidua que fuit uxor Francisci Siurana.

Constancia uxor den Santos vidua.

Constancia uxor Gasparis de Mur.

Clara uxor Joannis Morell cotamalarii. 

Coloma uxor que fuit Gabrielis Siurana quondam.

Clara uxor Francisci Ballester.

Damiata uxor den Sanç juponarii.

Elionor uxor Joannis Palau.

Euphrosina uxor Bartholomei Pinos cerdonis. 

Elionor uxor Petri Ribelles. 

Euphrosina uxor quae fuit Pauli Mompeller quondam. 

Elionor uxor quae fuit Raphaelis Tranxet quondam.

Elionor Gomis uxor Nicolai Gomis.

Elionor uxor Raimundi Sancta-fe caligarii.

Eulalia Burguera uxor quae fuit Petri Burguera quondam.

Elionor uxor Hieronymi Rosas caligarii.

Elionor uxor Jacobi Manescal.

Eulalia uxor quae fuit Raphaelis Bages.

Eulalia uxor Michaelis Soquerrats.

Eulalia uxor Petri Morell minoris natu.

Eulalia uxor Francisci Soquerrats.

Francina uxor Gabrielis Foguet.

Francina uxor quae fuit Antonii Ollers quondam.

Francina uxor Joannis Fabre botigarii.

Francina uxor Joannis Cabrera.

Francina uxor Philippi Queralt.

Francina uxor Narcissi Michaelis.

Francina uxor Joannis Ballester.

Francina Sent-Climent vidua.

Francina Çabatera vidua.

Griselda uxor quae fuit Francisci deç Far. (d' es Far)

Joanna uxor Joannis Sartre coraliarii. 

Joanna uxor quae fuit Joannis Gord quondam.

Joanna uxor Baltasaris Amoros.

Joanna uxor quae fuit Manuelis Coll quondam.

Joanna Buçota quae fuit uxor Antonii Buçot. 

Joanna uxor Francisci Dosa coraliarii.

Mandina uxor Petri Casasage (antes Casasages) (in partu laborat ibit in secunda processione.)

Michaela uxor Francisci Pou sartoris.

Marquesia uxor Dalmatii Cabrit. 

Raphaela uxor Petri Trullols. 

Raphaela quae fuit uxor Bernardi Cabrit quondam. 

Serena uxor quae primo fuit Gabrielis Parada quondam nunc autem est uxor Gabrielis Sartre.

Serena uxor Raimundi Bages textoris.

Salestina uxor Guillelmi Ballester quondam.

Isabel uxor Baltasaris de Font-Clara.

Violans Besaluna uxor Petri Besalu alias Bugarell.

Violans uxor Guillelmi Nicolai textoris velorum. 

Violans uxor Petri Molins textor velorum.

Isabel uxor quae fuit Benedicti Maler quondam.

Isabel Sala quae fuit uxor Andreae Sala quondam.

Violans uxor Bernardi Baro coraliarii.

Violans Coll quae fuit uxor Antonii Coll quondam.

Isabel uxor Manuelis Fagoll.

Isabel vidua uxor quae fuit Joannis Squella quondam. 

Violans Fabra vidua uxor quae fuit Francisci Fabra quondam. 

Isabel Vilafranca quae fuit uxor Joannis Vilafranca quondam.

Isabel uxor Gabrielis Portapa textoris velorum. 


Memoria teneto quod die quinta mensis Augusti anno proxime dicto Joannes Mayol auri faber sive argentarius qui undecim mensibus diebus VII mancipatus carceribus hereticorum sitis apud palacium maius Regium civitatis Barcinone ubi Regium hoc archivum constructum est ab ipsis carceribus liberatus fuit cum sententia per predictum Reverendum inquisitorem promulgata in eius favorem attenta maxima deffensione huius homini christiani natura et non ex stirpe judeorum quem aliqui falso accusarunt nam illi falsi testes praetendebant ipsum argentarium perperam dixisse se non credere esse paradissum infernum et purgatorium. Est nam in ipsa sententia exaratum quod novem probi homines christiani natura quos in testes predictus aurifaber produxerat unanimiter (pone unanimter) et medio juramento ad Sancta Dei quattuor evangelia manibus eorum corporaliter tacta et juxta canonicas sanctiones eorum depositiones facerent quippe qui dixerunt se credere praedicta verba hereticalia per praedictum argentarium quem catholicum in fide esse videbant nunquam prolata fuisse quia talia verba nunquam catholici pronuntiant sed heretici et damnati. Et prolata predicta sententia fuit 

eidem per ipsum inquisitorem injuncta penitentia quod per sequentem diem dominicum ipse argentarius sine calciamento et cum sola tunica ac uno in manibus cereo accenso tenens officium divinum ac missam maiorem pedes audirent ut fecit. Et (pone El) scitote quod predictus reverendus inquisitor priusquam predictam sententiam promulgaret convocavit magnum consilium in jure peritorum XII numero in sacra pagina professorum et XII numero ¡n jure canonico doctorum eiusque lecta inquisitione recepta adversus praedictum catholicum aurifabrum et habitis ac collectis votis praedictorum XXIIII seniorum ac jureprudentium memoratam protulit sententiam nemine discrepante. Quae quidem sententia in et pro huiusmodi re lata est annotatione ac memoratu digna. 

Et nihilominus die anno mense et loco praefatis Manuel Guasch tinctorarius civis Barcinonae se purgavit canonica purgatione quemadmodum fuerat et injunctum adhibita ipsi penitentia loco modo et forma praedictis. 

Sententia adversus hereticos in fuga arreptos Christi imaginem verberantes ac vituperantes. 

Rem nephandissimam ac in hac urbe Barcinonae inauditam sceleratissimi neophiti perpetrare non dubitarunt in Jesum-Christum et eius sacratissimam matrem semper virginem Mariam et propterea Reverendus frater Alfonsus Spina inquisitor praefatus processum (ut est de more) adversus hos sceleratos fieri mandavit. Tandem lata ac publicata sententia die XXIII maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXVIII in praemisso cadafallo facto apud plateam Regis supra scriptam ubi praedictae tres mulieres una cum viginti statuis duplicatis condemnatae fuere et in ignem combustae notarius huius Sanctae inquisitionis per me P. M. Carbonellum Regium Archivarium rogatus et requisitus depromere et tradere curavit mihi eidem Archivario ipsam sententiam latam tam contra Franciscum Vitalem filium Francisci Vitalis quondam mercatoris et Violantem uxorem Guillelmi Fabra curritoris auris quam etiam contra plures alios in huiusmodi peccato nephandissimo intervenientes et consentientes jamdudum ab hac urbe in fugam arreptos. In qua quidem sententia vernacula lingua haec verba comperi in effectu inter alia que brevitatis gratia omittere mihi placuit. 

Los dits Franci Vidal e la dita Violant muller del dit Guillem Fabra ensemps ab molts daltres aqui nomenats se applegaren un dia en una casa daquesta ciutat e en gran vituperi e scarn de nostre Redemptor Jesu-Christ prengueren un crucifix de fust e aquell lansaren per terra e calcigaren ab los peus fangosos uns apres altres e hu dells ab una correja despasa assotava dit Crucifix e un altre dells prenia fanch e lansavel en la fas del dit Crucifix e un altre dells faea altre presonatge (personatge) ço es que prenia la sua ma e metties aquella en la boca a manera de trompa trompejava e apres nos fartaven tots de pendre lo dit Crucifix e ab gran avalot lo colpejaven en tant quel lansaren per la scala avall e hu dells com a scelerat no dubta de dissimularse ço es que fingia per scarn que ell era la Verge Maria e ab gran attreviment no dubtuva (dubtava) dir.  

- Yo so la Verge Maria no haveu vergonya e temor de Deu de fer aquestes coses tant damnatissimes. - E venian apres los altres e no dubtaven de dir e respondre. - Per ço les fem com nos ve be.

- Et de his hactenus. 


Die decimo januarii anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo nono fuerunt graemio Sanctae matris Ecclesiae reconsiliatae secrete apud Regium Palatium memoratum Elionor et Isabel filiae supra scripti Petri Badorch reconsiliati. 


Alio die scilicet lune IX mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX festo divae Apolloniae fuit facta alia publicatio adversus hereticos in heretica pravitate depraehensos. Cuius quidem publicationis tenor talis est.

Jam ruminatis inquisitionum processibus per Reverendum patrem inquisitorem fratrem Magistrum Alfonsum Spina memoratum et quosdam in utroque jure professores et prolata sententia adversus Antonium Raimundum Corronum bibliopolam Joannam conjuges et Michaelem Socarrats cotamalarium cives praedictae civitatis nec non adversus subscriptos profugos loco quorum statuae decem ut est de more factae fuere quos quidem tres et profugos pro hereticis condemnatos peractisque prius apud plateam Regis praedictam cadaphallis sermonesque et aliis serimoniis quae die festo divae Julianae ibidem factae extiterant quemadmodum supra scribuntur sic condemnatos Curiae seculari e vestigio tradere non dubitavit inquisitor memoratus. 

Et his complectis ipsi tres condemnati cum magna populi caterva associati una cum praedictis X statuis ad locum supra scriptum ubi heretici concremantur iter arripuere modo et forma predictorum aliorum damnatorum et illic fuerunt una cum statuis per carnificem 

strangulati prius et confestim eorum corpora in cinerem reversa. Quorum animae si in fide Christi ut fertur e corporibus exiere in pace semper requiescant. 

Nomina vero illorum et illarum pro quibus statuae praedictae factae et combustae fuere sunt haec quae sequuntur. 


Guillelmus Jorda sedarius morabatur in platea Trinitatis.

Uxor praedicti Guillelmi Jorda.

Violans quae fuit uxor Galcerandi Sunyer quondam mercatoris morabatur in vico Lato.

Blanquina uxor Gondisalvi veteramentarii morabatur in Callo judeorum. (Call dels jueus)

Joannes Girgos Regius Scriba morabatur apud pagum vulgo dictum de la Cucurella. 

Constancia uxor ipsius Joannis Girgos. 

Dalmatius Cartella mercator pannarius vulgo botiguer morabatur in vico de Mari.

Guillelmus Costa curritor auris morabatur in platea Trinitatis.

Clara uxor Joannis Bonanati mercatoris morabatur juxta cenobium de Mercede.

Isabel eiusdem Clarae neptis sive neboda.

Nicolaus Lybia mercator morabatur in platea Vini. (Plaça del vi) 

Uxor praedicti Nicolai Lybia.

Filia predicti Nicolai Lybia quae est uxor cuiusdam cognomento Ferrarius qui moram trahebat apud Regnum Siciliae.

Joannes de Becols barbitonsor natu maior morabatur in vico vulgo dicto de la Bocaria. (Boqueria) 

Franciscus Andreas.

Joannes Andreas morabatur in vico de Beseya.

Violans uxor Bernardi Januarii oppidi Perpiniani.

Joannes Alfonsus Regius Scriba qui fuit secretarius domini Regentis officium Gubernatoris in Principatu Cathaloniae morabatur in vico paleae juxta plateam Novam. (prop de la Plaça nova)

Joannes Naves lusor morabatur in platea Trinitatis.

Manuel Naves sedaçarius sive sedacer frater cuiusdam cognomento Naves qui morabatur in predicto Callo.

Berengarius Gual morabatur in vico de la Tapineria. 

Cabestany cognomento Sororius Joannis de Sent Jordi jam supra ex damnatis subscriptis.

Gabriel Arguens tinctorarius.

Clara ipsius Gabrielis uxor.

Isabel soror ipsius Gabrielis.

Joanna ipsius Gabrielis mater.

Galcerandus dez Valls morabatur in vico den Carabaça. 

Joannes Balle morabatur in platea Trinitatis.

Simon Balle morabatur in vico de Mari.

Serventa cognomento Vidua morabatur in praedicto vico de Mari. 

Isabel et Elionor eiusdem viduae filiae.

Uxor Jacobi Arguens tinctorarii.

Filiae ipsius uxoris Jacobi Arguens.

Joannes Lybia morabatur in vico de Beseya.

Dalmatius de Queralto mercator morabatur juxta caenobium Sanctae Mariae de Mari. (Cenobio de Santa María del Mar)

Mater predicti Dalmatii.

Uxorque ipsius Dalmatii de Queralto. 


Publicatio quatuor personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonensi die scilicet veneris XIII mensis marcii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX. 

Joannes Corro bibliopola filius praedictorum Antonii Raimundi Corro et Joannae eius uxoris pro hereticis condemnatorum et concrematorum. (cremats)

Isabel uxor Bartholomei Sartre bibliopolae quem vulgo libratarium appellant.

Jacobus Corteyll frumentarius. (forment : formenter)

Clara ipsius Corteyll uxor.

Alduntia Cercossa vidua.

Isabel Beneta ipsius Alduntiae filia uxor Dominici Carbonell botigarii non conversi sed ex natura christiani.


Ex his predictis sex scilicet quattuor mulieribus et duobus viris ipsi viri cum praedicta vidua et eius filia ut est de more a carceribus liberati fuere die veneris proxime dicto praetitulato XIII martii anno salutis MCCCC octogesimo nono pro audienda sententia eorum delictorum tanquam in heretica pravitate deprehensi ac convicti quam ipso die recedentes ab Regio palatio processionaliter supervestibus depictis induti ac mittras in capitibus eorum et earum deportantes et ad Sedem huius urbis Barcinonae accedentes et in cadafali quod ibidem factum erat existentes et missam et sermonem ac totum divinum officium sic audientes sententiam ipsam ubi eorum delicta ac hereses describebantur patienti animo audierunt quaquidem sententia omnes praedicti sex fuerunt condemnati ad carceres perpetuos cum misericordia. Et his peractis praefatus Reverendus inquisitor cum comitiva sui alguazirii et aliorum suorum officialium et ministrorum associatus cruce erecta et cum praedictis sex reconsiliatis processionaliter ad palatium praefatum se contulit et ejus iussu ipsi sex reconsiliati supervestes et mittras deposuerunt et ad faciendam penitentiam duraturam per annum et ultra si ipse inquisitor voluerit in carceres praedicti Regii Palatii ilico se recluserunt scilicet ex praedictis sex Joannes Corro filius Antonii Raimundus Corro heretici condemnati Jacobus Corteyll Alduntia Cercosa (antes con ss) et Isabel Beneta duae vero aliae mulieres scilicet Isabel uxor Bartholomei Sartre et Clara uxor Jacobi Corteyll quae cum pastariis ad (pone adi) praedictam ecclesiam venerant nam in ipsis pastariis aegrotae jacebant ad domos earum meritorum reversae sunt ubi tanquam carceribus mancipato vitam agere tenentur quousque penitentiae tempus compleverint fidejussoribus idoneis inde praestitis Reverendo inquisitori prefato. 


Preterea anno die et mense proxime scriptis cum comitiva praedictorum sex reconsiliatorum ad carceres condemnatorum ad praedictam cathedralem Ecclesiam accesserunt sequentes qui post gratiam fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae quorum nomina sunt haec.


Elionor Jonquers vidua uxor Joannis Jonquers quondam argentarii sive aurifabri. (platero; plater; plata, argent, AG)

Eulalia ipsius Elionoris filia uxor Francisci Guerret supradicti carceribus condemnati.

Isabel uxor Gasparis Darnius.

Elionor uxor Joannis Raimundi Corro supra ad carceres condemnati.

Violans uxor Lodovici Alenya.

Joannes Sastre coraliarius. 

Agnes vidua uxor Pauli Salvat variopolo quondam. 

Mandina uxor Petri de Casasaia veteramentarii. 

Francina vidua uxor Joannis Ballestarii quondam cortinarii. 


Sequitur alia publicatio octo personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonae die scilicet mercurii XXI mensis octobris festo XI millia Virginum anno a nativitate Domini MCCCC octogesimo nono. 


Petrus Marimon dez Pla dicto lo Jugador. 

Lodovicus Alenya. 

Elionor uxor Lodovici Clementis. 

Isabel vidua quae fuit uxor Francisci de Sos. 

Elionor Matamala concubina praedicti Marimon. 

Petrus Marimon dez Pla natu minor. - Alduntia domicella. Ambo filii praedicti Petri Marimon. 

Mundina uxor quae fuit Christofori Bosch. 

Et memoria tene quod praefatae octo personae modo et forma assueta et serimoniis ac solemnitatibus in primis factis condemnataeque carceribus perpetuis cum misericordia ad carceres sunt reversae et ibidem per annum et amplius ad arbitrium praedicti Reverendi inquisitoris penitentiam sunt acturae. 



Processio intra tempus Gratiae in civitate Tarraconae. 


Apud Ecclesiam Sanctae Teclae civitatis Tarraconae reconsiliati subscripti qui illuc venerant ut est de more processionaliter peracto divino offitio ad monasterium fratrum praedicatorum situm extra et prope maenia ipsius civitatis Tarraconae unde iter arripuerant cum eadem processione se contulerunt die sabbati XVIII mensis julii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIX quam processionem omiseram supra loco scilicet suo continuare. Quarum quidem personarum nomina hec sunt. 


Reverendi domini Alfonsi Spina Inquisitoris memorati ibidem cum sua Curia sive consistorio existentis mandato prius facto in ipsa processione affuerunt sequentes reconsiliati. 


Andreas Colom.

Franciscus Vilagut tarraconensis. 

Lodovicus Morato. (Morató)

Joannis Gomis.

Gabriel Alenya.

Joannes Nicolaus Montisalbi.

Franciscus Garriga.

Gabriel Falco.

Paulus Sanctius sive Sanç Rividolms. (Riudoms) 

Tecla Alamanya vidua.

Angelina uxor Francisci Simo.

Beatrix uxor Francisci Vilagut.

Violans vidua uxor quae fuit Gabrielis Colell quondam.

Blancha uxor Andreae Colom. 

Alduntia uxor Raimundi Ribelles de Monterubeo. (Mont roig)

Beatrix uxor Gabrielis Torrents oppidi seu villae de Alcover.

Francina Colom vidua.

Blanquina uxor Manuelis Ribelles Tarraconensis.

Blanquina Roja vidua uxor quae fuit Bernardi Roig quondam villae de Vallibus. (Valls)

Clara uxor Lodovici Morato.

Violans vidua uxor Jacobi Morato quondam.

Elionor uxor Joannis Gomis.

Violans vidua uxor Gabrielis Alenya quondam oppidi seu villae Montisalbi. (Montblanc, también Montalbán)

Francina Ferrera vidua uxor quae fuit Raimundi Ferrarii de Busquetes.

Elionor uxor Francisci Bennaçer villae seu loci de Falcet. (Falset, Falçet, Tarragona)

Isabel uxor Pauli Sanç.

Isabel uxor Francisci Rams Rividolms. 


Omnes praedicti sunt neophyti seu conversi lares (llars, llar : fuegos por los que se hacía el censo) habentes in Archiepiscopatu Tarraconae.

Peracta praemissa processione et jam antea ad instantiam fisci procuratoris exaratu processu et promulgata sententia per praefatum Reverendum inquisitorem adversum proxime nominatos reconsiliatos ut est moris idem reconsiliati flexis genibus coram praefato domino inquisitore abjurarunt in haec verba vernacula lingua concepta. Et facta abjuratione predictus Reverendus inquisitor de articulis fidei Sanctae Catholicae eos certiores fecit legendo prius qui ad divinitatem pertinent deinde qui ad humanitatem ita quod sic in fide instructi et exacta penitentia ad proprios lares rediere. 

Forma abjurationis. 

Nosaltres Andreu Colom Franci Vilagut etc. (describantur gradatim nomina praedictorum) conversos tots del Archabisbat de Tarragona de nostra libera franquea agradable e spontanea voluntat abjuram detestam renuntiam apartam e lunyam de nosaltres (pone nosaltret) tota e qualsevol heretgia e en special aquesta de que som infamats e testificats la qual nosaltres havem confessada ço es de judeiçar e de guardar e observar les cerimonies de la Ley de Moyses e fer los ritus e cerimonies e les solemnitats dels jueus les quals en special quiscu de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada e confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica la qual te preica segueix monstra e ensenya la Sancta mare Esglesia de Roma e aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus Sancts quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la Santa Creu + de star e esser subjectes a la obediencia del beneventurat mosenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e Vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Innocent Papa vuyte (Inocencio VIII) lo qual vuy en dia regeix e governa la Sancta Esglesia catholica e apres dell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos e lunyar nos daquesta obediencia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia. E per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de Sancta mare Esglesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica christiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ne veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem nins applegarem a ells ni ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni en llurs obres ni los reebrem ni acullirem ni los defendrem nils consellarem ni favorirem directament ni indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per algun dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem que caygam e encorregam en pena de relapsos e siam malaits e excomunicats e ab los heretges deputats al foch e ab los condemnats siam porcioners en lo infern.

Et praeinserta abjurationis forma in aliis reconsiliatis tam in hac Catalanorum provintia quam alibi semper observatur licet hucusque nulla per me facta extitit mentio. Veniamus nunc ad alios reconsiliatos perpetuo carceri condemnatos per praedictum Reverendum Inquisitorem apud Urbem Tarraconam. 

Die quinta martii anno a nativitate Domini MCCCCXC fuerunt reconsiliati et carceri perpetuo condemnati apud urbem Tarraconam. 


Ferrarius Colell textor vellorum. 

Alduncia eius uxor.

Joanna uxor Manuelis Torres Tarraconensis. 

Isabel vidua filia den Macip filia cuiusdam cognomento Piera. 

Violans uxor Francisci Piera villae Falceti. 

Beatrix uxor Gabrielis Ribelles villae Falceti. 

Elionor domicella filia Angelinae Garriga pro heretica condemnatae.

Gispertus de Sancta-fide praedictae villae de Falcet.

Constancia Martines uxor Petri de Susana civitatis Barcinonae. 

Die veneris XIIII maii anno praedicto fuerunt reconsiliati et condemnati carceri perpetuo apud urbem Tarraconam. 


Magister Lodovicus Ribellis chirurgicus villae Falceti - Gabriel Ribelles barbitonsor - Joanna uxor Michaelis Benedicti - Lodovicus Ribelles jurisperitus Villafranchae Penitensis (Villafranca del Penedés). Omnes tres filii praedicti magistri Lodovici Ribelles. 


Die veneris XII martii anno praedicto MCCCCLXXXX apud urbem Tarraconam fuerunt pro hereticis condemnati et combusti (quemados; cremats) sequentes. 


Manuel Torres textor velorum.

Angelina Garriga uxor Gabrielis Garriga officio vulgo nuncupato custurera utens.

Isabel uxor Petri Macip Tarraconensis pro heretico condemnati.

Constancia uxor Lodovici Ribelles chirurgici villae de Falcet. 

Eulalia uxor Francisci Garriga praedictae villae de Falcet. 

Elionor Funes vidua uxor que fuit Gabrielis Funes loci de Riudolms. 


Die mercurii vigilia anuntiationis sacratissimae semper virginis Mariae Dei matris qua computabatur XXIIII mensis martii anno praedicto MCCCCLXXXX apud plateam Regis urbis Barcinonae factis serimoniis et actibus assuetis fuerunt Brachio (brazo; braç) sive Curiae Saeculari traditi pro hereticis condemnatis hi duo sequentes qui ipso quidem die fuerunt combusti apud locum destinatum extra predictam urbem vulgo nuncupatum Lacuna sive Canyet. 


Petrus Ballester coralarius.

Isabel uxor Antonii Ferrarii curritoris auris filia quae fuit Jacobi de Sos quondam mercatoris tanquam heretici sepulti in prefato loco del Canyet. 


Die autem praedicto XXIIII martii anno MCCCC in praedicta platea Regis scilicet in cadafallo ubi praedicti duo heretici pro sententia eorum audienda existebant fuerunt condemnati et Brachio seu Curiae Saeculari traditi in statuis sequentes pro hereticis condemnati. 


Gabriel Miro magister in artibus et medicina. 

Blanquina ipsius magistri Miro uxor. 

Bernandus (Bernardus) Morvedre curritor auris morabatur in platea vulgo dicta den Camprodo. (plaza den Camprodó, Camprodón)

Bernardus Benet curritor auris morabatur prope palatium Archiepiscopi.

Alduntia uxor Joannis Valls botigarii morabatur ¡n vico de la Tapineria.

Francina uxor Leonardi Benet.

Franciscus Badia textor velorum filius cuiusdam texillarii sive deuer qui morabatur in platea Trinitatis.

Blanquina uxor Raphaelis Monço. 

Euphrosyna uxor den Marques neptis sive neboda den Sentmanat.

Franciscus Falco mercator et eius uxor in vico vulgo dicto den Gimnas.

Alduntia uxor den Garret quondam.

Bernardus Jacobus mercator et eius uxor.

Lodovicus Vitalis mercator et eius uxor.

Galcerandus Castell coralarius et eius uxor.

Gaspar Vinyes mercator morabatur in vico dels Ollers.

Gabriel Petrus mercator morabatur in vico de Beseya.

Violans uxor den Colomer mercatoris morabatur in Callo vulgo dicto lo Call. 

Gabriel Mercader olim Locumtenens Thesaurarii.

Angelus conversus morabatur in vico dels tres llits.

Beatrix uxor Joannis Scales quondam. 

Gratiosa et Columba filiae Gasparis Domenech Sedarii quondam.

Gaspar filius Gasparis Domenech.

Gabriel Bellcayre.

Lodovicus Bellcayre.

Antonius Serra morabatur in vico de Mari. 

Marcus de Parets mercator filius Bartholomei de Parets.

Quidam cognomento Bonanatus curritor jocalium morabatur in Callo dicto vulgo den Sanahuja.

Isabel uxor Baltasaris Foguet barbitonsoris morabatur in vico vulgo dicto dels Banys nous.

Elionor filia Francisci Scales soror Raimundi Scales reconsiliati.

Joanna Besaluna uxor quae fuit cuiusdam cognomento Besalu Senioris.

Raphael Besalu - Franciscus Besalu fratres germani filii praedicte Joannae.

Quidam cognomento Bombarda Valentinus socrus Isabelis Valentinae.

Elionor uxor Joannis Caderona sucrarii morabatur prope domum de mossenyer Capell.

Jacobus Bonanatus curritor auris morabatur prope plateam de la Trinitat in vico per quem itur als Ollers.

Laurentius Benet morabatur in vico de Montcada.

Uxor Laurentii Salt quondam Senioris morabatur in vicco den Gimnas.

Laurentius Salt ipsius Laurentii... morabatur in praedicto vico den Gimnas. 

Uxor den Mascaro drogarii quondam morabatur prope fontem Callis.

Maria uxor Marci Macip morabatur in vico de Bonayre. 

Constancia uxor Manuelis Juliani coralarii quondam et 

Clara eius socrus et filiae scilicet 

Violans uxor den Colomer coralarii et

Elionor morabantur in vico dels Codols.

Mulier vulgo dicta Na Gempere uxor den Gempere Gomiç morabatur in quodam carrarono sito a tergo plateae de la Trinitat.

Paulus Vinyes mercator conversus morabatur prope plateam de Camprodo.

Quidam cognomento Paladar botigarius morabatur al trench de la Seu et

Florentina eius uxor et

Na Paladara la vella ipsius Florentinae mater et

Clara filia predicti Paladar morabantur a la Tepineria. (Tapineria más arriba)

Uxor Raimundi Vitalis morabatur in vico den Gimnas.

Franciscus Requesens magister in artibus et medicina morabatur in vico de Beseya.

Lodovicus Ripoll juponarius morabatur in vico dels Spaciers (especieros; especiers) prope Sanctum Jacobum (Sant Jaume).

Mater Dalmatii Cartella et - Joanna uxor predicti Dalmatii morabantur in vico de Mari.

Lodovicus Çalom sartor et - Michaela eius uxor morabantur apud plateam Trinitatis.

Antonia uxor Bartholomei Limona quondam coralarii et

Angelina eorum filia morabantur prope plateam Trinitatis.

Bernardus de Pau filius Benedicti de Pau quondam mercatoris morabatur in vico dels dies faynes.

Elionor uxor Ferrandi Caxado quondam morabatur in vico de la Bocaria. 

Filiae uxoris Pauli Tolosa senioris eius Pauli privigne scilicet. 

Francina uxor den Montço - Blanquina uxor Gasparis Sartre. Morabantur in vico del Regomir.

Alduncia et - Violans domicellae omnes privignae predicti Pauli Tolosa.

Franciscus Fortia filius spurius Joannis Fortia pro heretico condemnati. 

Francina soror germana Michaelis Domenech textoris velorum et est uxor del Salvat morabatur in vico del Regomir.

Francina vidua uxor quae fuit cuiusdam filii den Sos postea fuit uxor den Stopenya notarii Tameriti pro heretico condemnati.

Franciscus Pau caligarius morabatur in compito Sancti Justi et 

Beneta eius uxor.

Francina Tençes uxor den Tençes morabatur in vico den Carabaça.

Francina uxor Manuelis Puigmija filia Petri Badorch reconsiliati.

Garriga filius den Garriga balançarii morabatur prope capellam den Marcus. 

Guimera morabatur in vico den Simon Oller.

Gabriel Jacobus botigarius et - Isabel eius uxor morabantur in vico dels Cambis.

Gabriel Sartre filius Gabrielis Sartre quondam senioris morabatur prope vicum del Regomir.

Constancia uxor Jacobi Costa et

Joanna uxor den Cervello et - Isabel uxor den Viladecans filiae praedictae Constanciae.

Uxor Guillelmi Jacobi botigarii morabatur in vico dels Cambis vells.

Gaspar Bronto jener Michaelis Font morabatur in vico de la Carniceria den Sos.

Francina uxor Joannis Fortia pro heretico condemnato et 

Joanna et - Francina eorum filiae morabantur in vico dels Spaciers.

Isabel uxor Francisci Vitalis morabatur in vico-lato.

Vidua Sos morabatur in platea Campi-rotundi. (Camprodó)

Blanquina uxor den Gonçalbo de Sanctes lo vell soror germana Joannis Leo.

Gaspar de la Cavallaria et eius uxor morabantur in domo honorabilis Philippi de la Cavallaria sita in vico de Beseya.

Mulier cognomento Gual vidua morabatur in vico de la Tapineria.

Columba uxor Melchioris Badia botigarii canamassariae (cañamazo) morabatur in vico de Mari.

Quidam cognomento Carcasona morabatur in plano fratrum minorum.

Uxor Dalmatii Cirera morabatur in Callo.

Daniel Jorda textor vellorum morabatur in platea Trinitatis.

Elionor Paladara morabatur in Callo prope los Torners.

Eulalia Paladara morabatur in Callo.

Eulalia Colomera mater Galcerandi Colomer morabatur in Callo. 

Euphrosina uxor Francisci Benet curritoris morabatur ante hortum Archiepiscopi. 

Eulalia uxor que fuit den Burgos nunc autem den Valls filia Antonii Raimundi Corroni pro heretico condemnato et jam personaliter combusto. 

Quidam cognomento Navarro curritor animalium et - Isabel eius uxor morabantur in vico de la Bocaria.

Quidam alius cognomento Xorquano morabatur in Callo.

Franciscus Puigmija qui morabatur in vico de la Bocaria.

Francina uxor Danielis Jorda Sedarii morabatur in platea Trinitatis.

Uxor Raimundi Falco morabatur in vico den Simon Oller.

Uxor den Serra morabatur in vico den Sos.

Violans Fabra et - Eulalia eius uxor den Montbru curritoris auri morabantur in platea den Camprodo.

Alduntia uxor Manuelis Riera morabatur in vico dels tres lits (llits).

Agnes vidua que fuit uxor Laurentii Benet morabatur in vico de Mari. 

Jacobus Benet et - Alduntia eius uxor morabantur in vico lato. 

Joannes Bosch et 

Alduntia eius uxor filia Christofori Domenech.

Berengarius Valls et - Clara eius uxor morabantur in Callo. 

Jacobus Cartalla.

Francina uxor Laurentii Çatrilla quondam morabatur in vico de la Bocaria et 

Constancia ejus filia uxor cuiusdam cognomento Jonques argentarius. 

Angelus conversus morabatur in Callo.

Franciscus Vitalis nepos sive net Francisci Vitalis senioris morabatur in vico den Gimnas. 

Jaufridis Queralt et - Elionor eius uxor morabantur in vico den Serra. 

Joanna vidua uxor que fuit cuiusdam cognomento Molle jurisperiti consanguinea cuiusdam cognomento Teiadell jurisperiti et morabatur in domo ipsius Teiadell.

Joannes Badia coralarius morabatur ante fontem de Mari.

Joannes Cervello qui morabatur in domo de Besaluns.

Quidam cognomento Mercadell et - Isabel eius uxor morabantur in vico dicto la devallada del pou nou.

Jacobus Uguet frumentarius morabatur prope plateam divi Jacobi.

Rhothlandus de Sancto-Martino jurisperitus morabatur in vico vulgo dicto de la palla.

Michael Domenech textor velorum et - Blanquina eius uxor morabantur in vico del Regomir.

Marquesia uxor Petri Benet quondam morabatur in vico lato.

Margarita uxor Bernardi Benet soror germana Bernardi de Marco Andrea morabatur in vico de Beseya.

Michael Font coralarius morabatur in vico de la carniceria den Sos.

Mulier quedam cognomento Cartallana mater Gasparis Cartalla.

Petrus de Leonart Benet et - Clara eius uxor morabantur in vico de Mari. 

Quidam cognomento Palou parator pannorum lanae.

Raphael Julia et - eius uxor ac mater nomine Clara Boscha et filiae eiusdem uxoris predicti Raphaelis morabatur in vico dels Codols.

Raphael Fortia filius Joannis Fortia et 

Francina eius uxor.

Margarita uxor Raimundi Raro mercatoris et - Alduntia eius filia morabantur in vico de la Palla.

Hugo Bertran frater Joannis Bertran.

Quidam cognomento Viladecans textor velorum morabatur in platea Trinitatis.

Uxor Joannis dez Pla argentarii nomine Isabel.

Vidua Bonsenyor morabatur in vico lato.

Isabel uxor Raphaelis Cadarona et - mater ipsius Isabelis morabatur in vico de la Trinitat. 

Violans uxor Marci Fortia filia Bernardi Benet. 

Quae quidem personae supra scriptae pro hereticis condemnatae et earum statuae ut predicitur combustae sunt conversae seu neophitae quae ob Inquisitionis timorem ab hac Urbe Barcinona fugam arripuere tanquam perfugae

Depositio seu expoliatio garnachiarum crucibus crocei coloris depictarum quas per annum et octo menses vel circiter tam mares quam mulieres supra scripte juxta penitentiam eis injunctam portaverunt super eorum et earum personas palam et publice et continue usque in diem subscriptam. 

Ordo expoliationis supravestium ut vulgo loquamur garnachiarum

Scire vos velim o lectores huius tractatus quod die sabbati XXVII mensis martii anno predicto a nativitate MCCCCLXXXX prefatus reverendus dominus Alfonsus Spina inquisitor hereticae pravitatis et Vicarius in spiritualibus reverendi domini Barcinonensis Episcopi accersitis et congregatis omnibus predictis reconsiliatis apud palatium maius Regium (Palau reyal major) in hac Urbe Barcinone situm ubi ipse dominus Inquisitor suum fovet domicilium cum suis ministris ac reconsiliatis carceribus detrusis brevem orationem super eorum penitentia et defectibus concitavit. Tandem (ut ait) eorum misertus garnaxias seu supervestes quas tanto tempore pro eorum reatibus eos palam et publice portare injunxerat licet eas adhuc dimittere non deberent ob ipsorum pravitatem et modicam ad crucem devotionem ut cognoverat deponi jussit hoc modo quod ipsi reconsiliati omnes in proximo die festo secundo Pasche resurreccionis Domini missam audirent in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu huius urbis Barcinonae. Qua audita sic omnes congregati nudis pedibus cruceque erecta processionaliter iter arriperent ad sacellum illud devotissimum Sacratissimae semper virginis Mariae Dei matris Sanctissimae quod vulgo Montemserratum  (Montserrat) appellant additis tamen eis tribus vel quattuor fratribus conventualibus monasterii praedicatorurn predicte Barcinonensis urbis et totidem sacerdotibus non religiosis qui eos cum processione ad ipsum prestitutum locum sacrum propriis expensis garnachias portantium associarent. Deinde audita in primis missa in ipso loco et oblatis unusquisque prefatae Virgini Dei matri denariis duodecim mixtis cum lucerna ardenti et peracta ibidem vigilia una jussit predictas omnes garnaxias seu vestes extra et juxta portale maius prefati sacelli loco tamen patulo et eminenti pendentes apponi et dimitti ad futuram rei memoriam. Et his peractis contentabatur (ut dixit) ut unus quisque ad suos lares ad urbemque Barcinonam rediret et per ipsam urbem absque garnaxiis sed vestitus ut caeteri alii de natura christiani incederet dimissis tamen vanitatibus ac pompis primevis cum amodo portare supra corpus non possint aurum argentum vestesque coccineas et alias ut in praeceptis eis traditis latius exaratur. Quequidem omnia singulaque suprascripta in actum deducta fuere attestor et fidem facio quia vidi et audivi ego ipse Scriba et Archivarius Regius memoratus. 


Ne verbis immoremur postquam jam modus et forma in hereticos procedendi supra deducuntur et pleraque ad officium Inquisitionis pertinentia accipe brevi sermone nomina illorum qui pro hereticis condemnati fuere in civitate Gerunda. 


Die lune XIIII mensis februarii anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo primo in civitate Gerunda praefato inquisitore magistro Alfonso Spina cum sua curia personaliter existente fuerunt pro hereticis condemnati et Curiae seu Brachio saeculari in statuis traditi infrascripti. 


Franciscus Falco et

Elionor eius uxor.

Joannes Vitalis Samso et ejus uxor. 

Bernardus Vitalis Sampso.

Violans uxor Bernardi Vitalis.

Blanquina Falcona. (de Falco : Falcó : halcón) 

Bernardus Mercader maior natu. 

Dalmatius Mercader natu minor.

Daniel Mercader.

Angelina uxor predicti Danielis.

Angelina filia Dalmatii Mercader que fuit magistri Jacobi Falco quondam medici nunc vero uxor magistri Karoli Faena oppidi seu villae Perpiniani.

Elionor uxor Jacobi Benet.

Petrus Falco. 

Clara uxor predicti Petri Falco. 

Mattheus Sampso. 

Violans uxor ipsius Matthei Sampso. 

Violans uxor Bernardi Sampso quondam. 

Uxor Francisci Marci Andree - Uxor Bernardi Macip - Uxor Bernardi Costa filiae predicti Bernardi Sampso quondam.

Joanna vidua que fuit uxor Lodovici Dala quondam. 

Violans uxor Guillelmi Andree.

Violans filia ipsius Guillelmi Andree.

Guillelmus Andreu pater ipsius Violantis. (Violante : Yolanda)

Bernardus Guillelmus.

Blanquina uxor ipsius Bernardi Guillelmi.

Joannes Montpeller.

Elionor filia Joannis Vidal Sampso que est uxor Guillelmi Rodon.

Falcona Roca vidua.

Euphrosyna uxor Petri Cabrit natu minoris.

Joanna uxor quae fuit Andree Vitalis. 

Isabel filia Bernardi Vidal Sampso que est uxor Joannis Vidal filia Honorati Vidal.

Omnes proxime dicti sunt neophyti seu conversi civitatis Gerunde. 


Quia pestis in civitate Barcinone cesavit revertitur predictus Inquisitor ad hanc urbem ubi processum continuavit in hunc qui sequitur modum. 


Die veneris decimo mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXI in civitate Barcinona praefato reverendo inquisitore cum sua curia personaliter existente et apud plateam domini Regis fuerunt sententialiter pro hereticis condemnati et brachio seculari traditi hi tres sequentes qui ilico per officiales ipsius brachii saecularis fuerunt capti adducti ad locum destinatum vulgo nuncupatum Canyet ubi fuerunt combusti. 


Joannes Morell cotamallarius. 

Bernardus Pla cursor. 

Euphrosyna uxor Gabrielis Montzo campsoris civis Barcinone. 


Ibidem proxime dictis die et anno personaliter et modo praemisso existente prefato reverendo domino Alfonso Spina inquisitore pro hereticis condemnati et brachio seculari in statuis traditi sequentes fuere. 


Mater Joannis de Santjordi quondam Regii Secretarii pro heretico condemnati. 

Galcerandus Sunyer larem foventi in vico lato civitatis Barcinonae.

Gaspar Cartala morabatur in vico de Beseya.

Gabriel Dalmau morabatur in vico del Carme.

Jacobus Pau et - ejus uxor morabantur in plano monasterii fratum (fratrum) minorum (hermanos menores) Barcinonae. 

Jacobus Costa morabatur in platea Trinitatis ejusdem urbis.

Joannes Bonanatus curritor jocalium morabatur in Callo.

Petrus Amat et ejus uxor.

En Nadal botiguer et ejus uxor et Alduntia eorum filia. 

Alduntia uxor Francisci Andree.

Francina Junyent.

Uxor den Far caligarii morabatur in Callo.

Elionor Arguens morabatur in platea den Camprodo.

Isabel uxor Galcerandi Cartella sororia sive cuyada (cunyada : cuñada) uxoris Petri Benet.

Galcerandus Cartella predictae Isabelis maritus.

Uxor Joannis Sauri.

Uxor den Badia corallarii soror magistri Gabrielis Socarrats conventualis monasterii Sancti Augustini Barchinonae.

Joannes Oliver de Valencia et 

Ursola eius uxor et

Alduntia ipsius Ursolae germana.

Franciscus Bertran frater germanus uxoris Dalmatii de Queralt.

Franciscus Rodo Botigarius morabatur in vico de la Tapineria.

Maria uxor Marci Macip morabatur in vico de Bonayre.

Marcus Fortia filius Joannis Fortia.

Joannes Bertrandus mercator morabatur in vico vulgo nuncupato de la Merce.

Manuel de Res gener Joannis Vilella.

Chatherina vidua quae fuit uxor Bonanati Hugueti quondam.

Joannes Bosch morabatur juxta fontem Sanctae Mariae de Mari.

Uxor den Campells botigarii morabatur in vico vulgo appellato La boria.

Joannes de Heredia sartor morabatur in vico de la Bocaria.

Joannes Leo filius Joannis Leo morabatur in vico-lato.

Joannes Caderona sucrarius morabatur juxta domum de mossen Capell sitam in vico de la Merce.

Quedam mulier nomine Joanna morabatur in domo den Cadarona.

Nurus den Leo que morabatur juxta macellum den Sos. 

Laurentius Andreas et 

Joannes Andreas mercator ipsius Laurentii pater morabantur in vico den Correger.

Omnes filiae den Mascaro drogarii quondam quae morabantur juxta fontem Calli.

Petrus Palou morabatur juxta fontem beatae Mariae de Mari.

Uxor den Font botigarii filia cuiusdam cognomento Paladar morabatur in vico de la Tapineria.

Alduntia filia den Cabrera quae est uxor Bonanati Sever morabatur a la Boria. 

Avinio botigarius de telaria morabatur in vico predicto de la Boria.

Balerna veteramentarius morabatur al Call.

Benedictus Gordiola sedarius vulgo seder et eius uxor morabantur in platea Trinitatis.

Bernardus Fabregues mercator telarius sive botiguer de teles et 

Francina eius uxor morabantur in vico de la Tapineria. 

Blanquina filia Francisci Paladar que est uxor den Far caligarii morabatur in platea divi Jacobi Barcinonae.

Guillelmus Costa morabatur in vico dels tres lits.

Franciscus Requesens filius magistri Francisci Requesens medici.

Filius cuiusdam cognomento Roger morabatur in Callo.

Filia Francinae Çatrilla morabatur als banys nous.

Joan Rodrigo diplomarius sive giponer - Isabel eius uxor et - Franciscus Joannes eorum coniugum filius morabantur in vico dels Spaciers.

Quidam cognomento Font corallarius morabatur in vico macelli den Sos. 

Magister Franciscus Beçols barbitonsor morabatur juxta domum civitatis.

Franciscus Scales botigarius et - Francina eius uxor morabantur in vico den Sos.

Francina uxor Stephani Oliver capellarii de feltre morabatur in vico dels Cambis.

Na Gralla quae prenebat sive perfilava vela morabatur in vico dels tres lits. 

Benedictus Guordiola morabatur in vico de la Bocaria.

Gabriel Bonanat et - Joannes Bonanat fratres germani mercatores.

Gabriel Oliver filius Manuelis Oliver morabatur in vico den Gemnas (antes Gimnas).

Gabriel Guimera frater Joannis Guimera. 

Melchior Badia morabatur in compito vici de la Freneria.

Constancia uxor Joannis Falco botigarii telarum morabatur als Cambis vells.

Guillelmus Jacobus botigarius telarum et - eius uxor morabantur in predicto vico.

Jacobus Benet mercator morabatur in vico-lato.

Joanna soror uxor Bernardi de Ferreres curritoris morabatur in vico macelli den Sos.

Chatherina uxor cuiusdam cognomenti Angel morabatur in Callo. 

Uxor de misser Teiadell.

Quedam mulier que cum predicto misser Taiadell pro pedissequa moram traxerat morabatur in angiportis sive carrerono quo itur scilicet a vico de la Trinitat ad vicum dels Olers. 

Uxor Petri Antonii. 

Uxor Antonii Gual curritoris auri morabatur in vico dels Leons.

Alduntia filia Joannis dez Pla aurificis sive argenter. 

Mater Francisci Prats curritoris auris morabatur in vico Baraller.

Franciscus Bosch morabatur in platea Trinitatis.

Filia cuiusdam cognomento Moles diploidarii (antes diplomarius) sive giponer morabatur in vico de la Çabateria maris.

Mater cuiusdam religiosi nominati fratris Galcerandi Benet ordinis Sancti Augustini estque uxor Petri Benet.

Uxor Gabrielis Comte morabatur juxta plateam divi Jacobi.

Guillelmus Rodo et - ejus uxor morabantur in vico de la Tapineria. 

Joannes Guimera curritor auris morabatur in vico Maris.

Catherina uxor Bartholomei Gaya morabatur in vico dels Caldares. (Calderers : caldereros ?)

Vidua Fabra que fuit uxor cuiusdam quondam cognomento Fabra botigarii.

Euphrosyna uxor Alfonsi Vanover que morabatur ante januas portalis ecclesiae Sancti Michaelis. 

Elionor uxor Francisci Mascaro mercatoris sororis Danieli Jordani sedarii sive seder. 

Elionor Vidala sororia den Salt quondam neophyti.

Eulalia uxor den Amat corallarii.

Mater ipsius Eulaliae morabatur in vico den Sos. 

Elionor uxor Gabrielis Bonanat mercatoris morabatur juxta plateam Vini. 

Euphrosyna uxor Petri Moles botigarii morabatur in vico dels Spaciers. 

Quidam cognomento Font frater cuiusdam cognomento Font corallarii.

Angelina filia alterius ipsorum fratrum Font quae fuit uxor cuiusdam cognomento Navarro civitatis Ilerdae.

Francina uxor Berengarii Gual Andatoris bursae neophytorum. 

Raimundus Falco et - eius mater morabantur in vico den Simon Oller. 

Blanquina Çacoma.

Jacobus Cartella. 

Mater Benedicti de Ferreres. 

Joanna ipsius Benedicti soror morabatur in vico de la carneceria den Sos. 

Quedam nominata Na Gratiosa uxor cuiusdam Cerdonis quae morabatur in vico de la Deputatio. (Deputació, Diputació)

Joannes Costa filius den Costa curritoris morabatur prope vicum del Vidre. 

Joannes Rubert neophytus fugitivus. (Com Carlos Puigdemont)

Lodovicus Ripoll sartor filius cuiusdam mulieris cognomento Francoya que superioribus diebus jam flammis fuit supposita quia pro heretica fuit sententialiter condemnata.

Uxor praedicti Lodovici Ripoll.

Benedictus Mos et - ejus uxor morabatur in Callo.

Quidam cognomento Maçana mercator morabatur juxta macellum den Sos.

Magister Funes Cerdo - ejusque uxor morabantur in vico dels Speciers. (Spaciers más arriba)

Melchior Badia botigarius - ejusque uxor nomine Columba (Coloma) morabantur in vico de Mari.

Melchior Vergueta et - Francina eius mater uxor Antonii Vergueta morabantur in vico dels Caldarers. (Calderers)

Manuel Puigmija filius Joannis Puigmija Scriptoris mandati domini Regis pro heretico condemnati.

Petrus Buçot maritus Gabrielae Buçota quae pro heretica condemnata fuit combusta.

Petrus Garret filius de Na Garreta ejusque mater ac

Beatrix et - Alduntia atque - Florentina ejusdem Petri sorores.

Uxor Raimundi Vitalis quondam neophyti.

Quidam cognomento Roger qui fuit scriptor tincti sive tinct den Marquilles.

Socrus (sogra) Petri Miro neophyti quae morabatur in clivio sive muntada o devallada (subida o bajada) furni de Viladecols. 

Quidam cognomento Tremps gener Bernardi de Ferreres quondam presbyteri.

Uxor Gonçalvi de Sanctes fugitiva. (Como varias políticas catalanas)

Uxor den Oller textoris de listes morabatur in vico transverso supra plateam Campirotundi.

Isabel uxor cuiusdem cognomento Mercader morabatur in platea Campirotundi.

Isabel filia Angelinae Domenega socrus Melchioris Badia.

Isabel uxor cuiusdem cognomento Bosch fugitivi morabatur in plano Lullii.

Isabel filia Jacobi Darguens morabatur in vico de Sant Domingo. (¿Por qué no se le llama Sant Diumenge a Sant Domingo?) 

Violans eiusdem Isabelis soror morabatur in eodem vico. 

Omnes supra nominati sub proxime dicto kalendario sunt neophyti fugitivi huius urbis Barcinone. 

Ne reconsiliatorum nomina tegantur morae praemisso ad ea hic exprimenda procedamus. Scire tamen vos velim lectores quod die veneris XXVIII mensis octobris (quo die festus dies sanctorum Simonis et Judae celebrabatur) anno praedicto a natali christiano MCCCCLXXXXI apud ecclesiam huius Urbis Barcinonis subscriptae tredecim personae in heretica pravitate depraehense pro reconsiliatis publicatae fuere et peractis publicatione earum divinoque officio aliisque in similibus assuetis ipsae personae in carceres regrediuntur ad quos perpetuo tenendos cum misericordia Reverendus frater 

Alfonsus Spina memoratus eas processibus actitatis mediantibus damnavit excepto apostata infrascripto. 

Gabriel Monço curritor auris.

Franciscus Salvator sartor sive veteramentarius.

Franciscus Badia texillarius.

Gabriel Salvator sartor sive veteramentarius predicti Francisci Salvatoris frater et ambo prius fuerant judei in aetate adulescentiae. 

Baltasar Raimat corallarius. 

Joannes Fabra Pertusa mercator.

Petrus Joannes Sanant scriptor nepos sive nebot Bernardi Beget Scribae regestri.

Petrus Lodovicus Funes variopola.

Isabel Aguilona vidua uxor que fuit Michaelis Aguilo (Aguiló) quondam jupponarii.

Clara uxor Gabrieli Mir botigarii.

Beatrix uxor Martini Magallo. 

Blanquina vidua uxor quae fuit Petri Calom (Çalom) quondam magistri in artibus et medicina et quae fuit filia Antonii Ferrer quondam curritoris auris. Ipsa enim jam prius unam ex processionibus predictis secuta fuerat cum guarnaxia cruce signata. 

Mattheus Berenys apostata. Hic namque Mattheus Berenys primo usque ad aetatem (pone atatem) discretionis judeus fuit postea baptismum ecclesiae recipiens christianum se dixit usque ad jam suam provectam aetatem in qua apostatavit et sub Mahumeti (Mafumet, Mohamad y variantes, Mahoma) regula atque secta apud Lubiam regionem tempore multo vixit et tandem per christianos cum aliquibus sarracenis captus et cognitus (ut penas lueret) praefato inquisitori traditus fuit quippe qui videns illum apostasiam suam ita flentem confitentemque se corde fuisse et esse christianum licet ore christiani nomen abnegavisset misericordia lacessitus ad gremium Ecclesiae ipsum reduxit et apud Ecclesiam Barcinone una cum praefatis reconsiliatis existentem ab episcopo chrismate ungi iterum fecit et postea in crastinum diem ab carceribus illum liberavit certa es injuncta penitentia. 

Quae quidem praedictae tredecim personae reconsiliatae una cum infrascriptis XXXVIIII personis gremio ecclesiae reconsiliatis et post gratiam confessis vestimentis scilicet garnaxiis inductis in quarum qualibet a parte ante et a parte post crux domini nostri Jhesu-Christi magnae formae croceo colore depicta erat processionem per loca solita praedictae civitatis similiter garnaxiis similibus indutae singulas mitras in capite haereticorum more portantes uti unaqueque ipsarum XXXIX personarum singulas coronas sive mitras (las que llevan los obispos) in capite portabat facere non desinerunt. Quarum XXXIX personarum nomina sunt haec quae sequuntur. 

Benedictus Bellarbre corallarius. 

Bernardus Janer veteramentarius. 

Guillelmus Vincentius textor lini. 

Joannes Salvator sartor filius Gabrielis salvatoris.

Mattheus Bellarbre corallarius.

Paulus Canto tornarius. 

Agnes uxor Gabrielis Salvatoris praedicti.

Alduntia uxor Joannis Bardaxi Scriptoris.

Alduntia uxor Francisci Bosch textoris lini.

Angelina uxor Guillelmi Vincentii textoris lini.

Alduntia vidua quae fuit uxor Joannis Rodo quondam. 

Blanquina uxor Petri Sant Jordi variopolae.

Bonanata Torrelles uxor Raimundi Torrelles mercatoris. (no significa buena nata, sino bien nacida, como Bonanat, bonis natus)

Blanquina uxor Petri Joannis Sanant Scriptoris.

Eulalia Balestera (Ballestera) uxor Petri Ballester coralarii. 

Elionor uxor Bernardi Janer Variopolae. 

Eulalia Rovira vidua quae fuit uxor quondam Jacobi Rovira aurifabri sive argentarii.

Euphrosina uxor Pauli Canto pictoris.

Elionor uxor Simonis Falco sabonarii.

Euphrosyna domicella uxor Francisci Badia texillarii.

Eulalia domicella filia Benedicti Sancti-Jacobi (Sant o Sent Jaume).

Eulalia Guillelmi Duran merçarii.

Francina uxor Matthei Bellarbre corallariis.

Francina vidua quae fuit uxor Gabrielis Xameno.

Florentina uxor Petri Lodovici Fones (Petrus Lodovicus Funes más arriba) variopolae.

Joanna Cabrit uxor Joannis Cabrit sartoris.

Michaela uxor Lodovici Avinyo merçarii. 

Margarita filia Benedicti Sancti-Jacobi corallarii.

Margarita uxor Benedicti Bellarbre corallarii.

Matiana sponsa Gasparis Berrell filia Gabrielis Salvatoris sartoris.

Mandina vidua mater Joannis Fabra Pertusa. 

Paula Oluja vidua quae fuit uxor Gasparis Oluja quondam.

Sperantia uxor Francisci Salvatoris sartoris.

Serena domicella filia Michaelis Aguilo curritoris auris.

Violans uxor Pauli Aymerich.

Isabel Tamerida vidua quae fuit uxor Baltasaris Tamarit. 

Omnes praedicti sunt neophiti habitatores urbis Barcinonis. 

Sequitur alia publicatio subscriptarum personarum in heretica pravitate deprehensarum et carceri perpetuo condemnatarum pro penitentia que quidem publicatio fuit facta in Ecclesia barcinonensi die scilicet martis primo mensis maii festo apostolorum Philippi et Jacobi anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo secundo (1492) solemnitatibus que ut supra assuetis servatis. 

Imprimis (In primis) memoria teneamus quod mense aprili proxime lapso et hoc Maio mense per omnes terras et dominia Serenissimi domini Ferrandi secundi Regis Castellae Aragonum etc. domini nostri nunc faeliciter regnantis et Granatae regnum dominio suo subigentis quamplurimae praeconizationes de judeorum omnium expulsionibus ab omnibus praedictis terris et dominiis factae fuere dando et assignando eisdem judeis tempus trium mensium quorum ultimus finiet ultimo die julii proximo futuri intra quos sub pena mortis et bonorum omnium amissione ad alia regna et dominia se transferrent. 

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati pro penitentia predicto die festo Sanctorum Phelippi et Jacobi apostolorum sunt hi qui sequuntur numero XXXIX. 

Benedictus Sanctus-Jacobus corallarius. 

Bernardus Campells mercator. 

Jacobus Marc vulgo garbelador de species.

Laurentius Canto texillarius.

Raphael Tranxer textor filius Joannis Tranxer. 

Petrus Rodo alias Çabata variopola. 

Alduntia uxor Gabrielis Puig. 

Blanquina Vilanova vidua quae fuit uxor Ferrari Vilanova quondam. 

Beatrix Boneta uxor Antonii Bonet Regii notarii pro crimine heresi in carceribus detrusi. 

Clara vidua uxor quae fuit Francisci Ferriz quondam medici. 

Elionor uxor Baltasaris Raymat (sale Raimat antes) corallarii.

Francina uxor Francisci Badia texillarii.

Gabriela Cabrida vidua quae fuit uxor Bernardi Cabrit quondam textoris. (Cabrita : esposa, mujer, uxor de Cabrito)

Gratia uxor Pauli Canto turnarii.

Joanna Ferrera vidua quae primo fuit uxor Gabrielis Ballester pictoris et ultimo Petri Ferrer quondam. (ferrer : herrero; inglés farrier, ferrier : el que pone las herraduras a los caballos, el que hierra, herrero, antiguo ferrero; ferrera : herrera)

Violans vidua quae fuit uxor Galcerandi Raymat quondam. 

Angelina domicella filia Joannis Trinxer maioris natu.

Gabriel Vilanova corallarius.

Marquesia domicella filia Bonanati Bernich corallarii. 

Alduncia uxor Bernardi Campells mercatoris.

Angelina uxor Laurentii Canto texillarii.

Euphrosyna uxor Michaelis Aguilo curritoris auris.

Violans uxor Petri Rodo variopolae.

Alduntia uxor Benedicti Sancti-Jacobi corallarii. 

Clara vidua quae fuit uxor Raphaelis Bellarbre quondam. 

Elionor domicella filia Antonii Bonet quondam Serenissimi domini Regis Scribae mandamenti. (scriba de manament del Rey)


Eodem die alia cum sententia. 


Michael Aguilo curritor auris.

Gabriel Portapa textoris.

Franciscus Domenech curritor animalium.

Bonanatus Bernich corallarius.

Joannis Castello curritor auris.

Guillelmus Duran mercator.

Francina de Pau uxor Bernardi de Pau.

Joanna Vilafranca uxor Manuelis Vilafranca.


Eodem die alia cum sententia. 


Elionor uxor Francisci Domenech curritoris. 

Isabel uxor Gabrielis Portapa. 

Joanna uxor Joannis Castello. 

Alduntia Castellona vidua quae fuit uxor Jacobi Castello quondam. 

Clara uxor Bonanati Bernich. 

Omnes supra scripti sunt neophiti degentes Barcinonae. 


Continúa en la sentencia a Benet Garcia