4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que los CCVIII sachs de forment en los dies passats trobats en poder de Jacobo Vernigalli mercader e presos a mans del General per ço com se dehie esser den Luis Santangell de Valencia sien restituits o la valor de aquell dit forment paguada a Miquel Calvet mercader de Montpeller del qual juxta certa informacio e attes per ell portats es stat vist lo dit forment esser per los advocats de la casa de la Deputacio e de la casa de la present ciutat de Barchinona als quals ere stat remes.
Item que los honorables mossen Johan Comes canonge mossen Johan Colom caveller e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona informen lo Senyor Rey dels paguaments fets al senyor don Johan de Beamunt e donen raho a la sua Altesa de les coses fins aci per lo present consell deliberades en respecte del dit don Johan e de les gents darmes que ab ell vingueren al present Principat. E facen les rahons e excepcions quels occorreran per scusar la pagua demanada per lo dit don Johan axi de tres milia florins que diu haver paguats en Castella per traure la dita gent darmes com de certs pehons que diu esser ab ell venguts com entra en lo dit Principat ab la dita gent darmes. E si apuntament algu per lo dit Senyor Rey e per ells sera fet de les dites coses aquell refiren al present consell.
Item que les dites tres persones apunten lo quels parra se dege fer sobre les demandes fetes per mossen labat de Montserrat micer Pere Severtes e mossen Miquel Cardona qui son stats embaxadors del Principat de esser lus paguat ço que dien haver despes en certs lahuts (laúd; llaut, llaút, llaüt, barco típico en el Ebro, Ebre, como en el libro camí de sirga, de Jesús Moncada, nacido en Mequinenza) e o altres fustes quils han portats de Copliure a la present ciutat de Barchinona. E mes apunten ço que demane lo dit micer Severtes per molts processos que per comissio del present consell diu haver regoneguts e relats.
E ço que demane Johan de Vertegui per treballs per ell segons aferme sostenguts per lo dit Principat. E tot lo que circa les coses dessus dites apuntaran refiren al present consell.
Item que los senyors deputats ensemps ab los honorables consellers de Barchinona informen la Magestat del Senyor Rey del stament dels bens dels acuydats e daquelles que revera son en mans e poder del General. E encare de moltes provisions ofertes e promeses per los deputats e consell e mossen Pere de Belloch en nom e per part lur e ab comissio e expressa potestat dels deputats e consell fetes a universitats e singulars persones de alguns dels dits bens. E mes informen la sua Altesa dels altres bens inmobles e mobles rendes e altres coses qui eren dels dits acuydats e no son en mans e poder dels dits deputats. E confiren ab aquella del que sera vist se dege fer dels dits bens de acuydats per servey de la sua Excellencia e benavenir del Principat. E lo apuntament si algu sen fa refiren al present consell.
Item attes que mossen Bernat Gralla deputat com fou elegit en loch de mossen Bernat Castello olim deputat ere a la ciutat de Leyda e la hora que li fou notificada la sua eleccio per sos condeputats ell accepta es mete en altra stat que de primer tenie per raho del ofici de deputat e asseja diverses vegades venir en Barchinona per servir lo dit ofici mas covenc li tornar sen en la dita ciutat de Leyda per no esser pres dels enemichs del dit Principat e considerat que per ell no ha stat de venir mas per la no seguretat dels camins. E attes que encontinent que ell hague acceptat lo dit ofici tots los actes de la deputacio en los quals han esser nomenats los deputats son stats fets ab nominacio sua com a deputat. Per ço fou deliberat e conclos que per sos condeputats de peccunies del General sie paguat lo dit mossen Gralla del dia ença que accepta lo dit ofici de deputat axi com si presencialment hagues servit lo dit ofici.
Item attes que la Magestat del Senyor Rey benaventuradament regnant es presencialment en lo Principat e los castells de Hostalrich e do Montsoriu son forces
tals que dignament deuen star en mans e poder de Sa Altesa fou deliberat e conclos que los dits castells sien liurats al dit Senyor Rey e daciavant stiguen a despeses de la sua cort e no del dit General.

Aprobación posterior de la ciudad.

A V del dit mes de abril los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat que no puxen tractar res que concernesque Juan de Vertegui com lo dit consell hi hage dissentit attes li es stat ja posat per lo dit consell scilenci.
En lo fet de la delliberacio del dit mossen labbat de Muntserrat e altres excep lo del dit Johan de Vertegui lo dit consell elegi les persones seguents.
Ciuteda.
Jacme Genis de Valsecha.
Mercader.
Pere Grau.
Astiste.
Manuel Agusti barber.
Manestral.
Bernat Coll Rabassa sastre.
En lo fet concernent lo senyor don Johan de Beamunt lo dit consell elegi les IIII persones ja en dies passats sobre aço eletes.

25 DE MARZO.

25 DE MARZO.

Los comisionados por la Diputación y por la ciudad presentaron al Consejo los apuntes que habían ordenado para hacer las contestaciones que había pendientes, a saber, una carta al rey de Francia sobre lo que había propuesto su embajador, y otra, relativa al mismo asunto, a la señora Reina; y pasado a votación, se tomaron las siguientes deliberaciones.

Que la ordinacio del Rey de França stave be salvo que lo fet den Pujudes se fes per letra sparça e axi les dites dues letres se desempatxaren aprovades per lo dit consell sotz (típico occitano, aragonés, sots, sota, bajo) lo tenor davall inserta.
Mes encara lo dit consell dellibera esser feta una letra a la Senyora Reyna de recomendacio del embaxador de alguns afers de persones privades del regne de França dels quals diu ha a comunicar ab sa Senyoria segons la dita letra es devall inserta.
Encara mes lo dit consell dellibera que les nou persones a les quals es remes pensar e veure en lo negoci de les banderes ab consell de un juriste que aquella
facultat que han ab un juriste segons la delliberacio sobre aço en dies passats feta sia a llur voluntat si seran hu o dos o molts e aquells quels sera vist.

Siguen las cartas a que se refieren las antecedentes deliberaciones.

Molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor.
Rebuda havem la letra de vostra Excellencia e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo maginfich lo Senyor de Montpeyros veguer de Narbona embaxador per la Serenitat vostra a nosaltres trames. Enteses adonchs les coses per lo dit embaxador de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades regraciam molt a aquella la sua bona intencio e voler que en tolre levar e aplanar la materia de algunes diferencies novament suscitades entre los poblats en aqueix regne e en aquest Principat la Altesa vostra demostra haver e en totes coses que sien a repos e tranquillitat de les dites parts. Nosaltres Senyor molt alt per quant allo mateix desigam havem comunicat sobre aço ab lo dit vostre embaxador e premes tota vegada haver assentiment de la Excellentissima Senyora Reyna qui es en aquest Principat en persona de la Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor. Lo qual assentiment facilment speram obtenir per quant havem per cert que la sua Excellencia es del mateix voler. Som de parer que per levar les dites diferencies fossen assignades per quiscuna part dues persones de migana condicio. Les quals ensemps convinguessen en la vila de Perpinya de aquest Principat com juxta lorde en semblants cassos fins aci acostumat sie loch de fer se axi attes que la darrera vegada per semblant acte los qui deputats hi foreu (o foren) convingueren en la vostra vila de Montpeller. E axi aquestes IIII persones leven breument les dites diferencies e donen a aquelles repos e fi. E per quant tota dilacio es damnosa al negoci nos apar si a vostra Excellencia sera accepte que les dites persones fossen en la dita vila de Perpinya daqui per tot lo mes de maig prop vinent. Si a vostra Celsitud donchs sera accepte tal apuntament placiali dispondrel en obra e axi lan suplicam. Per nosaltres se faran sobre aço mateix degudes suplicacions a la dita lllustrissima Senyora Reyna de la Excellencia de la qual speram obtenir tot lo necessari per donar al dit apuntament bona conclusio. En lo restant Senyor molt alt que lo dit vostre embaxador nos ha explicat de certa novitat a ell feta per lo veguer de la ciutat de Gerona en lo passatge de aquella jatsia hagau compres que lo dit veguer procehi per instancia de algunes personas ignorants ell fos embaxador de vostra alta Senyoria pero com se vulla sia stat nos es stada cosa molt anugosa e molesta e per quant al dit veguer seria en alguna culpa de no haver hi attes degudament entenem fer e ferem nostres suplicacions e instancies a la dita lllustrissima Senyora Reyna que li placia del dit veguer fer degut castich e correccio. Vostra Altesa no vulle attendre a la error de hun hom. Som certs que a la dita lllustrissima Senyora Reyna es stat anuxos lo dit cas. En nosaltres e en tots los poblats en aquest Principat no recau res que fos en derogacio de vostra Celsitud. Abans som e serem tota vegada prests fer e complir lo que per nosaltres se pora a tota honor e servey de la Excellencia vostra. Salva tots temps la honor reverencia e fidelitat a nostre Rey e Senyor. Ab tant molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra reyal persona. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCCLXII. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alt e molt excellent e christianissim Senyor.
En los dies prop passats un mercader de aquesta ciutat appellat Thomas Pujades ab una sua nau carregada de robes nevagant e fahent sa mercantivol negociacio es stat invasit e pres per algunes gents entre les quals son stades quatre galeres de vostra alta Senyoria e o de vassalls e subdits de aquella les quals han donada occasio e obra a la presa de la dita nau la qual retenguda ab totes les robes e mercaderies es stat jaquida solament persona del dit mercader retenguts tots los altres de la nau e aquells mesos per les galeres al rem e de present hi son detenguts per força. E com aço Senyor molt alt sia contra forma de la bona pau entre lo Serenissimo nostre Rey e Senyor e la Excellencia vostra e los vassalls e subdits dels regnes e dominis de quiscu en virtut do la qual es deguda de les dites coses restitucio e esmena. Per tant quant mes devotament podem suplicam la Excellencia vostra li placia provehir e manar de la dita nau e robes e dans donats al dit mercader restitucio esser feta e esser desliurats los dits homens forcivolment detenguts en les dites galeres. La qual cosa jatsia proceesqua de dret e justicia e succehira a tot repos e benefici dels subdits de quiscun dels dits dominis. Lo qual repos e benefici segons per relacio del Senyor de Montpeyros e veguer de Narbona embaxador per vostra Excellencia a nosaltres trames havem sabut vostra Excellencia be vol e desige ço que molt li regraciam. Encara nosaltres la reputarem a singular gracia a vostra molt alta e molt Excellent e christianissima Senyoria la qual la Santissima Trinitat ab tota felicitat longament conserve. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Lo embaxador del lllustrissimo Rey de França trames a nosaltres e aquesta ciutat lo qual havem desempatxat segons a vostra Majestat per altra sera notificat nos ha dit te carrech de suplicar la Excellencia vostra de justicia sobre certs afers tocants interes de alguns singulars del regne de França. E jatsia Senyora molt alta de aço ne freturas scriure com vostra Celsitud per son ofici e dignitat reyal hi sia molt virtuosament inclinada empero per alguna contentacio sua qui de aço nos ha pregats suplicam humilment e devota vostra Excellencia sia de merce sua vulla aquell beningnament oir e manar en la justicia prestament desempatxar. E sia molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual votivament mantingue segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

21 DE NOVIEMBRE.

21 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones.

Per tots los demont dits fou feta deliberacio e conclusio que la Majestat del Senyor Rey sie suplicada una e moltes vegades per part del present consell li placie provehir a la restauracio de la vila de Cervera e del comdat de Pallars los quals stan en total perdicio per oppressio dels enemichs.
Item que los reverent abbat de Sant Cugat mossen Francesch Çasala caveller e mossen Miquel Cardona ciuteda de Barchinona ensemps ab los senyors deputats façen cara e instancia ab lo Senyor Rey e en altres parts on mester sie per observancia de la sentencia arbitral dada per raho del forment den Luis de Santangell de Valencia la qual en favor del General es stada dada contra Glaudi Galiani mercader de Avinyo qui pretenie lo dit forment esser seu de la qual sentencia arbitral lo dit Glaudi Galiani ha hagut recors en la Audiencia del Senyor Rey e façen totes coses a aço necessaries sens referir.
Item per quant le magnifich mestre racional de la cort del Senyor Rey demane e exhegeix compte a ell esser dat per les persones qui en lo passat han hagut carrech per los deputats e consell de exequtar los bens dels acuydats de tot lo que per aquells es stat administrat e exequtat fou feta deliberacio e conclusio que les dites tres persones elegides vegen totes coses veedores e parlen ab lo dit mestre racional e ab totes altres persones que mester sie. E apunten lo quells semblara se dege fer e ho refiren al present consell.

Item que les dites tres persones elegides ensemps ab los dits senyors deputats facen totes suplicacions instancies e provisions quels semblara se degen e puixen fer per observança de usatges de Barchinona constitucions privilegis comuns e libertats del Principat. Ab aço empero que si coses algunes de importancia occorrien aquelles referen al present consell.
E fetes les conclusions e deliberacions demont dites totes les persones eclesiastiques se apartaren e isqueren de la casa del consell e les restants layques totes conformes faheren conclusio e deliberacio que per part del present consell sie feta pertinent instancia ensemps ab la ciutat de Barchinona axi devant lo Senyor Rey e son vicecanciller com devant altres oficials e persones contre En Galceran Toralles axaloner qui pochs dies ha passats es stat pres a instancia de la dita ciutat e contre tots altres secassos seus. Per ço que sien castigats segons lurs demerits creents les dites persones laiques aço succehir en lahor de Nostre Senyor Deu servici de la Magestat del Senyor Rey utilitat repos e
beavenir de la cosa publica. E que los senyors deputats façen fer la dita instancia al procurador de la casa de la Deputacio e altres persones del present consell segons vist lurs sera.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions elegint en los fets hon ha eleccio de persones los seguents ciuteda Berenguer Seyol mercader Berenguer Aguilar artiste Valenti Gueralda barber manestral Pere Mascurd marcer.

22 DE MAYO, 1461.

22 DE MAYO.

En este día se celebraron dos sesiones, una por la mañana y otra por la tarde. En la primera se dio cuenta de dos credenciales que se habían recibido, a saber, una de los embajadores, por conducto de Arnaldo de Vilademany, y otra de la Señora Reina, que presentó el caballero Bernardo Çalba; y como el objeto de ambas era manifestar que dicha Señora, para acelerar la conclusión del negocio que les ocupaba, pretendía entrar en Barcelona, acordóse, después del correspondiente coloquio, insistir en la misma deliberación del día anterior, escribiéndose otra vez y remitiendo una nueva y corta instrucción a los embajadores. Resolvióse en la propia sesión, que aun cuando Geraldo Guardiola no se hubiese considerado el más a propósito para tratar con los remensas, con todo, podía enviárseles, para que depusieran su cuestión en manos de los Diputados.
En la sesión de la tarde acordóse enviar a Arnaldo Guillermo de Cervelló, y al magnífico Juan Lull, ciudadano de Barcelona, al obispo de Elna, para darle la correspondiente contestación.
Siguen las cartas anteriormente referidas, las demás que se recibieron en este día, y las otras que, con las instrucciones, mandaron escribir los señores Diputados.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Apres que son partits de aci los misatgers vostres heus havem scrit deliberam tremetre lo magnifich e ben amat conseller nostre mossen Bernat Çalva informat de aquelles coses amplament de la intencio e voluntat nostra. Molt afectuosament vos pregam e encarregam en tot ço queus dira de nostra part li doneu fe e creença com a nostra propia persona. Dada en Agualada a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet (de Oliet, Oliete) prothonotarius.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo magnifich mossen Arnau de Viladamany hu de nostres embaxadors vostres va a les reverencies nobleses e magnificencies vostres per ferlos stesa relacio de totes fes coses fetes e subseguides per nosaltres e en la nostra embaxada e ab ell va lo notari qui en tot e per tot es stat present. Haureu per lo dit mossen Viladamany de totes les dites coses vertadera relacio. Placiaus creurel com si nosaltres tots personalment vos ho dehiem e fer en tot e per tot segons la exhigencia de les coses requer. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Piera a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinaria prests los embaxadors del Principat prior de Cathalunya Jaume Ros.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Avis vostra saviesa com no stigau marevellat quant vos he trigat tant scriure e aço per tant com yo stava tots jorns pera partir ab les dites letres que no fiava de nengu fins a Leyda e de aqui vos fossen remeses sino que tots jorns no sperava sino que la Senyora Reyna stava tots jorns pera partir sino que tots jorns mudam de intencio que ja a nit vespre devia de tot cert partir. E axi que mossen ara totalment es deliberat que la Senyora Reyna deu partir sus ara com sia dinada per anar aqui ab los dits capitols. E per ço com es cert segons lo bon home de mercader de aci ma dit que certament yo podia tremetre fiablement les dites letres per lo correu lo qual vos fas de continent ab aventatge de dos florins lo qual hi deu esser diumenge a les deu hores de mati axi que si lo dit correu noy era a la dita hora yo ho remet tot a vostra saviesa. E axi que mossen he deliberat de yo restarme aci per mes avisarvos si res sich fara. Lo Senyor Rey acompanyara la Senyora Reyna fins a la Pardiguera e axi ell sen tornara aci. Nom se seria manya entre ells. Mossen mes vos avis com lo senyor En Brujo es arribat sus ara asi molt cuytadament he ha molt parlat ab la Senyora Reyna e dadali certa letra de que la dita ha mostrat ha trobat gran plaer en sa venguda. Nom se si vos haveu ja sabut de sa partida ni aqueixos mossenyors per ço mossen vos ne scriu ques sia avis. Lo plech anava dreçat al Senyor Ferrando de Bolea per anar pus segur en lo qual e dins lo qual trobareu una letra vostra axi que per ço mossen vos ho dich hius ne avis que com donareu la dita letra al dit senyor Ferrando feu que vos hagau la letra vestra la quel es dins lo dit plech del dit senyor Ferrando de Bolea. En axi no he res de podervos dir pus cert quim occorre sino axi com vos dich de la dita partida de la dita Senyora Reyna la qual mostra molt voluntaria per anar aqui. Deu vulla que sia tot per lo millor de que mossen a mi fa una gran por axi com jaus ne avis pus largament per la dita letra. E no dich pus per la gran cuyta per ço com lo correu me spera. Lo Sant Sperit sia en vostra guarda. Scrita en Çaragoça a XIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo quin a vos se encomenda mutxo.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Per letra de XIII del present mes vos he scrit del que occorrie fins a la dita hora apres he instats los consols de aquesta vila me daçen loch los donas una letra vostra els pogues explicar certes coses e per lo jorn Descensio (de Ascensió) que fonch lo sendema e per que al divendres mati foren occupats en una sollempnitat de la mare de mossen Faena a que ells e la major part del consell no podien fallir e al depus dinar havien esser ells tots occupats a les vespres de la festa del Angel Custodi de ques fa en aquesta vila molt gran festa per que hi a molts grans perdons a pena e colpa e lo dissapte no podien fallir al ofici e professo quis fahia per la via e es una segona festa de Corpore Christi. Fins lo dit die de disapte apres vespres nom pogueren hoir e la hora per ells assignada ab lur consell aplegats en la casa del consolat ab les saluts acostumades yols doni vostra letra e aquella rebuda vos regraciaren vostres saluts e apres de paraule los expliqui lo mils pugui fo contengut en vostres instruccions. E lo consol en cap mostrant una gran contentacio de ma venguda dix moltes bones o corteses paraules mes que attes la amor e gran voluntat que la dita vila ha a vosaltres mossenyors e vostre consell no es stada prou abraçada e favorida en ses necessitats de les quals havian acorregut a vosaltres mossenyors de diputats e moltes paraules ab so quasi de una cosa lexada a la ventura e axi fonch replicat per mi responent en aquella generalitat que havia hoit ço es que no eren stats axi defesos com volgueren no era stat sino per indisposicio del temps e per lo desinament gran de la justicia car ab veritat yols podia dir la gran amor e molta afeccio en que vosaltres mossenyors los teniu per lo lur molt merexer e per que dita vila es tal e axi potent que vosaltres mossenyors qui representau lo Principat de Cathalunya la collocau tantost apres la ciutat de Barchinona e en totes coses la enteneu a preservar de tots dans perills e cassos sinistres tant com poreu e no menys que la dita ciutat e moltes paraules pertinents al dit replicat. E tornat replicat lo dit consol me posa al davant com nols es stat dat trellat dels capitols e mostrantne hun poch de estrenyor e fonch los replicat que no si havia fet res a mala intencio sino per alguns bons respectes que han sguard el dit Principat e universitats de aquell e per lo semblant lo Senyor Primogenit no havia hagut trellat e que tota volta sen donas trellat a nengu la dita vila seria de les primeres quil ne hauria. E apres me fonch dit que de les disensions noych saben res a present sino molts disebles amagats qui hiç van e lo fet den Vola que lo honorable En Johan Ramon ha aportat lo qual air molt destrament per lo vostre diputat local fonch pres e totes scriptures sues e aquell apartat segons li es stat scrit temense molt del castell e con stan en grans perills per los Gaschons e gents strangeres qui son e abiten en la dita vila per ço com son en frontera e moltes rahons bones en los quals yols he satisfet e confortats lo mils que he pogut e continuu tots temps que parlam car ells se tenen per dit ho fins aci ho han pensat que yo havia qualque gran poder e yols he dit que no es stada per pus la mia tramesa sino per ço quels he explicat e persentir tot lo quels pogues fer dan ne anuig scriurem a vosaltres mossenyors e trebellar de mon poder o tot lur pler delit e honor e suplir en ço que letres bonament no basten entant que ells son molt contents de vosaltres mossenyors e que ço que fins aci han ben fet entenen a proseguir de aqui avant e no fallir en res ells se strenyaran ab lur consell em diran totes les coses que han mester per llur conservacio del castell. Son opinions lurs huns dien que es fornit e los altres que no es ver. Mossen Pla que trobi al Volo me feu ben segur del fet del castell ja crech ne haja parlat ab vosaltres mossenyors yo noy son mutat encara si heus dich que yo no fas compte denunciari sino per haverlo vist car dien que es tal que yo nou hauria cercat de bons dies. Totstemps yo treball en sentir totes coses me sien possibles de saber hoig hic de molts lengatges (muchos lenguajes o lenguas; molts llenguatges, mols llenguaches, moltes llengües) e no es marevella de una tal vila poblada de molta gent de honor qui al meu parer ha molta comformitat ab la ciutat de Barchinona ells tots e specialment los consols mich tracten molt honorablament e satisfan a vosaltres mossenyors per qui yo hic so e volgueren hic haguesseu trames dies ha e aço signifiqueu tots en general. Del fet den Lora man recitat tot hoc e com jau han trames tot a llurs embaxadors quins ho han comunicat e a ells men refir apres en los dies qui son passats. Ans de explicar res als consols he hoits molts parlars dels de la quinzena de molta mala contentacio de vosaltres mossenyors axi per lo rahonament que hagueren mossen Marza En Rochafort ab mossen Johan de Pau e ab En Thomas de Vivers davant vosaltres mossenyor a Barchinona hoch e per la letra tramesa que nos aplaguassen pus per vosaltres e yo vehent caix en gran necessitat parlar ab ells hagui consell ab los consols hoc e ab lo vostre diputat local qui vertaderament es home de molt de be e ab una gran afeccio serveix tot lo que pot e no cura de pendre dresguars treballs e afanys pus faça lo que per vosaltres mossenyors li es scrit e de aço li puch fer testimoni en lo quen veig e tots son stats de parer que parlas ab ells els donas vostra letra e com ses sentit ells se aiustaven e ja sens lo meu appellar seren aiustats feu compte mossen Johan de Pau per part sua e daltres cavallers quanta contradiccio e si he hoydes dunes coses e daltres e yo dihentlos que no havia poder de esser jutge entre ells mes quels pregave se poguessen reposar e attendre al benefici que aportave pau e concordia e que volguessen repellir tota discordia e moltes dolçes e inductives paraules e yo aplagui dels XV vuuyt quis trobaren en la vila los quals dieu han poder per tot lo stament e ab les saluts acustumades los doni una letra e aquella rebuda ab molta honor regraciant vos les dites saluts e recomanantse molt en vostra bona gracia parla mossen Anthoni de Vilanova primer e dix moltes clamors ço es de les miseries de unes poques dantorxes e carbo per foch que fahien als vespres en la casa del General on se aiustaven continuadament nit e dia e com a llurs despeses havien trames al Senyor Rey e sobre tot la letra tramesa que no aiustassen pus e apres parla mossen Marza e En Lupia major e mossen Balte e En Rochafort e mossen Nicholau de Lupia e mossen Johan Redon mossen Sant Marti no dix res per que stava en lo lit ab la cessio de la terçana (fiebres tercianas) qui encara lo tenia e parlaram tant que sius ho havia scriure tindrie mes que la mitad de la present letra. Yols repliqui ço quem sembla juxta vostre memorial e per lo que ells digueren hi afegi obmetentme lo que fahia ometre per benifici de bona concordia e ells totstemps mostrans com lur plech havia donat e donave gran calor en lo endres de les feyenes que managam e you crech vertaderament e a fi de nostre rahonament ells son prests a fervos totes les complacencies poran pus (parece pos) per vosaltres mossenyors nols sia dada raho en contrari. Vertaderament mossenyors a mi sembla hage mos fet haver los rahonat e dada vostra letra que si nos fos fet e yo qui he appellat lo dit nostre diputat local qui ha profitat son esser. Apres he pregat molt los consols del fet de micer Azamar e hanme respost los grans dans que ell ha procurats en aquesta vila e que ells han en voluntat de complaure a vosaltres mossenyors en totes coses mes que aço seria hun gran dan e mal exempli adaltres pero que ells ne comunicarien ab lo consell ab quel havien pres sab Deus quantes rahons hi he fetes en favor sua e pothi fer fe hun consol qui li mostra molta favor. Encara non so fora desperança e ades men tornare strenyer ab ells mes es mester mossenyors que leveu una inibicio que haveu feta al vostre diputat local de fer instancia en lo fet del dit micer Azamar e ques complesqua lenquesta car *stanne empatxats molts fets altres e axi placiaus tornarli la dita comissio que molt de be sen seguira e respondre a la letra vos nan feta los dits consols. En lo fet den Miquel de Vivers fins aci no li he poguda dar vostre letra ne explicarli res per tant com no es en la vila o pus nos mostra mes yo he provehit de saber ont sera e que puixa parlar ab ell ey fare lo que pore. Mes avant mossenyors vos haure en gracia me doneu licencia yo men puga tornar al menys passada Sincogema pus los consols nom hagen mester e los frares preicadors hauran tengut lur capitol en les festes e si res los era ait que yols pusqua aplenar fer ho he segons me digues lo jorn que parti. Al menys no haja yo spera sens fer res aci sinch o sis jorns que hauria mester entrametreus e cobrar vostra resposta de venirmen pus noy haja res a fer. Suplicantvos que sapia si sera plasent a nostre Senyor lo Senyor Rey si fermara los capitols ne la Senyora Reyna si ve a Vilafrancha o a Martorell car moltes coses sich dien. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra guarda eus faça prosperadament viure. De Perpenya dimarts a XVIIII de maig a mig dia any Mil CCCCLXI.
Apres fahia trelletar la present letra a hun jurat del scriva del dit diputat local qui entreve en los afers del dit diputat e encara del nombre dels militars he parlat ab los dits consols del dit micer Azamar e ades ne deuen aplegar Iur consell. Es ver man recitat hun cas quils segui a nit que a la una hora apres miga nit hi hagren a provahir e foren a la lur casa del consolat e continuadament stan ab molta congoxa de lurs perills crech ne scriuen a lurs missatgers. Placieus mossenyors haver ho tot a memoria que bey sera tot mester. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Mol alta e molt Excellent Senyora.
Vuy havem rebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany una letra de vostra Excellencia ab creença acomanada al magnifich conseller vostre mossen Bernat Çalba lo qual havem a ple hoit de tot lo que de part de la dita vostra Excellencia dirnos ha volgut e explicar. Axi mateix Senyora molt alta havem rebuda una letra dels nostres missatgers a vostra Altesa enviats ab creença acomanada al magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels dits nostres missatgers. Responent a vostra Excellencia regraciam molt humilment a aquella la gran afeccio e voluntat que vostra Excellencia mostra a la desigada fi e conclusio de aquests afers de la qual speram sera servici a nostre Senyor e a la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benifici del lllustrissimo Primogenit son fill e de tot aquest Principat. E quant a les altres coses per lo dit mossen Bernat e encara per lo dit mossen Vilademany a nosaltres explicades scriviu la nostra deliberacio e voluntat als dits nostres missatgers la qual diran e explicaran a vostra Altesa a la qual humilment e ab molta instancia suplicam li placia dar fe e creença als dits nostres missatgers a tot lo que a aquella de nostra part diran e explicaran axi com si per nosaltres en persona era dit explicat e supplicat e per benefici dels dits afers condecendre a nostres supplicacions e de aquest Principat que ho reputaran a merce e gracia singular. E nostre Senyor Deus guard e prosper vostra Altesa votivament e man a nosaltres lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions fetes per los reverend e honorables diputats e consell del Principat de Cathalunya als reverend magnifichs lo prior de Cathalunya mossen Arnau de Vilademany e mossen Jaume Ros embaxadors lurs tramesos a la Senyora Reyna de ço que los dits embaxadors faran e diran juxta la deliberacio feta per los dits diputats e consell a XXII de maig any LXI.
Ço es que los dits reverend e magnifichs embaxadors explicaran a la Senyora Reyna de part dels dits diputats e consell que per benifici dels afers occorrents e per la bona expedicio los dits diputats e consell son de parer els plau que la dita Senyora Reyna vinga fins a Martorell. E supplicaran la Excellencia sua se vulla aqui aturar e no passar mes avant com a ells sia vist e han per ferm que acostantse mes avant la Senyoria sua no serie benefici dels dits afers.
E venguda la dita Senyora en Martorell la suplicaran que en lo dit loch a sa Excellencia placia intrar en pratica dels dits afers e donarlos bona expedicio segons de sa Senyoria se ha ferma sperança e de la resposta que la dita Senyora fara e de tot aço que succehira los dits embaxadors per correu o en altra manera faran avisos spatxats als dits diputats e consell e los dits embaxadors staran e aturaran en lo dit loch de Martorell fahent supplicacions e instancies per aquesta cosa e nos partiran del dit loch fins per los
dits diputats e consell los sia scrit. Si empero la dita Senyora Reyna no volia aturar en lo dit loch abans se volia mes avant acostar puixen los dits embaxadors essent tots de la partida de la dita Senyora partir per esser en Barchinona primers.
Expedita Barchinone die XXII. Madii anno M. CCCC. LXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend magnifichs e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoit lo magnifich cavaller mossen Arnau de Vilademany de Blanes com embaxador vostre de tot lo que de part vostra nos ha volgut explicar en virtut de la dita letra de creença a ell per vosaltres acomanada e encara havem hoit a ple lo magnifich cavaller e conseller de la Illustrissima Senyora Reyna mossen Bernat Çalba a nosaltres enviat per la sua Excellencia ab letra de creença a ell acomanada la qual present lo dit mossen Vilademany nos ha explicada los quals quasi en efecte nos han explicada una cosa e de hun efecte. E jatsia la nit prop passada per resposta de una letra la qual dita Illustrissima Senyora Reyna nos havia feta vos hajam scrita e tramesa nostra delliberacio vuy empero encara haut nostre concell sobre les dites coses breument vos responem que nosaltres e tot lo consell havem delliberat e delliberam star e perseverar en lo que per dita nostra letra air vos fou scrit segons pus largament de paraula e per instruccio del dit mossen Vilademany es informat eus dira de nostra part al qual vos pregam doneu plena fe e creença axi com si per nosaltres dit vos era personalment. E sia reverends magnifichs e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat. Dada en Barchinona a XXII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats e consell et cetera a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Si per lo governador o altre oficial de aqueixa vila seria attemptat metre alguna persona en galera per algun delicte que saguessen comes en tal cas per certs sguarts que no curam aci explicar volem eus manam façau requesta als dits oficials qui volien metre en galera les dites persona o persones quey sobreseguen e axi mateix si los dits oficials o alguns dells attemptasen fer o executar algunes coses qui vinguessen o fossen vistes venir contra aqueixa vila e dan de aquella o dels poblats en aquella volem eus manam façats requesta als dits oficials o oficial qui tal novitat o dan faria o temptaria fer que de aquells tals actes se abstinguen e sobreseguen entro que de nosaltres e nostre consell de les dites coses foçen avisats e consultats e haguessem feta resposta. Dada en la ciutat de Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

7 DE JUNIO.

7 DE JUNIO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses mercader. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberación.

En lo fet den Guillem Griselles sabater (buscad açapatayr) vista la suplicacio per ell donada e legida aquella e vist hun proces e actes qui en los dies passats per lo batle de Barchinona foren fets apres la detencio feta de manament dels deputats e consell de certs cuyrams borsaguints e sclobs los quals lo dit Griselles en los dies passats havia venuts a hun frances per preu de CC lliures e sie stat vist per los dits proces o actes la dita venda no haver hagut loch ni esser passada en esser juxta lo contractat entre lo dit Guillem Griselles e Frances e los

dits cuyrams borsaguins e sclops sien stats e huy stan detenguts en la casa de la Lotge de la present ciutat es stat deliberat per tots concordablament que lo dit Guillem Griselles haja accio de les dites CC lliures sobre los dits cuyrams los quals sien venuts o stimats per persones a aço expertes e si mes muntara de les dites CC lliures que aquella quantitat que muntara romangue devers lo General. Entes empero e declarat que lo dit Guillem Griselles pach los drets si per ell deguts seran al dit General e mes pach jutge notari e altres ministres e altres qualsevol persones qui en aço trebellat hauran.

351. EL CAUTIVO DE LOS GRIEGOS

351. EL CAUTIVO DE LOS GRIEGOS (SIGLO XIII. ZARAGOZA)

En los primeros años del siglo XIII, se hallaba cautivo en Constantinopla un aragonés, natural de Zaragoza, cuya única esperanza de liberación era la virgen María, a la que imploraba constantemente. Todos los días oraba en los fosos de las murallas de la ciudad, para acabar llorando siempre su desventura. 

Una mañana, durante su paseo, vio en el suelo una tabla semioculta. Picado por la curiosidad, removió la tierra y vio que era la cubierta de una arqueta. Asegurándose de que no era observado por nadie, la extrajo del hoyo y levantó la tapa. En su interior, perfectamente conservada, halló una preciosa talla de la Virgen, quizás escondida en el siglo VIII, en tiempos de León Isaurio, el emperador iconoclasta.

Tras pensar qué hacer con el hallazgo y mientras buscaba una solución definitiva, decidió dejar la arqueta con la imagen en el mismo lugar donde la encontrara, procurando que no se viera absolutamente nada.

Pasados unos días, se decidió a hablar con un mercader latino que negociaba en la ciudad, rogándole que fuera depositario de la imagen hasta que él lograra la libertad y pudiera llevarla a Zaragoza. Así se hizo, pero al poco tiempo el mercader —fiel devoto de María y enamorado de la imagen— le comunicó que le había sido robada, cosa que, aun siendo mentira, creyó el cautivo, que se sintió desdichado por lo sucedido.

Sin embargo, era tal el fervor del cautivo que una noche, tras orar a la Virgen y quedarse dormido, despertó plácidamente. A su lado estaba la imagen, era de día y realmente estaba libre en el puerto de Ragusa, donde buscó y halló una nave que le llevara a Barcelona, desde donde partió hacia Montserrat. En este santuario, su adorada imagen desapareció de la arqueta, pero, como le dijo el monje que le consolara, se trataba sin duda de algo pasajero: la imagen volvería con él cuando saliera de aquel convento, como así fue, pues al llegar a Igualada la arqueta comenzó a adquirir más peso y la Virgen retornó a su lecho.

Llegó por fin a Zaragoza el ex-cautivo y, tras narrar las peripecias de su cautiverio y de cuanto le aconteciera en torno a la imagen, la entregó a los religiosos de San Francisco, en cuyo convento fue adorada bajo el nombre de Nuestra Señora de los Ángeles.

[Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 26-28.]

14 DE MAYO.

14 DE MAYO. 

Después de varias proposiciones hechas por el abad de Monserrat, se acordó lo siguiente: 1.° escribir a la Reina para que enviase cuanto antes la respuesta a los capítulos; 2.° pedir a los embajadores de Valencia, los quales esperaban contestación de los Diputados, que aguardasen unos cuantos días, hasta tenerla del Rey, después de cuyo plazo se les respondería indefectiblemente; 3.° nombrar al jurisperito Geraldo Guardiola, para que, en nombre de los Diputados, tratase con los remensas, a fin de que estos enviasen sus representantes o síndicos, y pudiera llevarse a cabo una concordia, cuyo nombramiento fue rechazado por algunos individuos del Consejo, que alegaron no ser el más a propósito dicho Guardiola para este encargo, en atención a haber sido abogado de los citados labradores; y 4.°, que se concediese el guiaje solicitado per Jaime Ferrer y por Seroli, quienes se ofrecían, bajo esta seguridad, a ser representantes de los remensas, y presentarse a los Diputados, para tratar con estos del arreglo consabido.
El mismo día, por la noche, se recibió la siguiente carta de la Señora Reina.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Despuix que som en aquesta ciutat vos havem scrit e certificat per dues letres com continuavem e prosseguiem axi com tots temps entenem continuar ab totes nostres forçes en conduhir ab la Majestat del Senyor Rey lo repos e benefici dels afers occorrents en que sa Excellencia usant de sa acostumada clemencia e benignitat ha mostrat e mostra bonissima e singular voluntat a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benifici e repos del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la cosa sua de sos regnes e terres e signantment de aqueix Principat. La veritat es que ab les grans occupacions que ha hagudes la Majestat sua no se ha poguda donar la expedio axi presta com tots desigam tant per la condicio dels afers de Castella e de Navarra quant per que les faenes de les corts de aquest regne de Arago se son stranyides. Ara loat nostre Senyor Deu les dites faenes de aquestes corts de Arago stan en tot bon stament e en punt de conclusio e en les altres afers se ha donat orde en manera que mijançant nostre Senyor Deu vos certificam que Nos dema dimecres ab comissio e poder e ab tal recapte partiem de aci que speram en sa ajuda e en la virtut de vosaltres e fidelitat innata haureu raho de esser be contents e conexereu que la voluntat del dit Senyor Rey e nostre desig e studi no se han occupat en altra cosa tant que aquesta haja en res empatxada e per que sabem que de ço que dit es sereu aconsolats vos ne havem volgut fer sabidors. Dada en Çaragoça a XII dies de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader en casa de la diputacio.
Mossen molt honorable. Apres degudes recomendacions me recoman tots temps a vostra saviesa avisant vos que com de continent jo fuy junt aci en Çaragoça jo decontinent doni la letra al bon home de mercader lo qual troba hun singular plaer de la dita letra e de la mia venguda en tant que ell e jo havem parlat largament de tot lo fet dihentme que ell me informara largament e totes coses pus ell sab la intencio del bon home daqui e dihentme que yo per semblant me entremete de altra part e axi que mossen jo he desliberat pus la cosa es sagura ara a present scriureus en aquesta manera e los afers com ho requeran per avant.
Item mossen vos avis com asis diu molt stretament que la Senyora Reyna deu partir de aci per anar la via de aqui ab lo replicat dels capitols e que stara aqui en Molin de Reig fins a tant que la cosa sia be asegurada. Mes segons jo veig que la sua anada es molt freda que altrament se mourien les coses si ella devia partir diluns o dimarts axi com sic diu que crech que tot quant sich fa no son sino manyes castellanes e que una gran por que lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna no tenguen qualque gran bagarot en lo ventrell segons hom veu e speriencia qui ho mostre car ells tots jorns son avisats de aqui que crech que nia de grans embaraçats los quals no venen be en aquesta faena car al Senyor Rey han scrit de aqui com lo comte de Prades e lo comte de Pallars havian hagudes de males noves qui en la casa de la diputacio que seren cuydats matar e que ja staven en una gran divisio e aço dix lo Senyor Rey de la sua boca de que trobava segons hom coneixia hun gran plaer dient que jas començavan tots de divisir e que tots eran ja dos o tres partides e que la cosa no podia esser de molta durada pus tanta divisio era entre ells e axi que mossen jo be crech que ab alguns de aqui qui no venen be en aquesta faena que ell treballa tant quant pot ni pora de metre molta discordia e divisio entre vosaltres lençant algunes purnes de foch. Segons que jo he sentit aci per lo bon home que los de Leyda han haguts alguns sentiments com lo bisbe Delna ab alguna escusa del fet perque ve ell se devia metre al palau del bisbe e de aqui al castell ab certa gent e ab alguns de la ciutat qui temen ab ell de lon han fet anar a mala hora per ell aqui axi com vos veiys que segons diu lo bon home queus guardeu dell e que li façau la feste que ell mereix. Item mes mossen vos avis com susara yo he sabut per hun scriva del dit Senyor Rey com lo dit Senyor Rey hauria scrit aqui decontinent com mossen Bernat de Vilamari fonch junt en Roses ques cordas be que no anas a Barchinona e que no isques en terra en nengun loch de Cathalunya per pahor de aqueixos senyors nol detenguessen e axi que penseu vos mateix lo bon proposit del dit Senyor ja quin es envers vosaltres ni per quin bon fi ell ho pot fer. E mes mossen vos avis com he mes sabut per lome damunt dit lo qual jaus sabeu e axi mateix jo qui men son entremes a si en lo palau e hoit dir com lo conestable de Navarra ha preses algunes terres de Navarra e axi mateix que te lo camp a Viana e que la te molt fort asatgada e que ja li ha fet lo guast de que vos dich que com lo Senyor Rey ha sabuda la nova es stat molt torbat e molt trist que havia deliberat de ell en persona anarhi ab tanta gent com pogues partir de aci axi que los aragonesos han li protestat que no han volgut ne volen que hic pertescha. E sobra aquest fet han fet LXXVII ab les corts dues vuytenes ço es una per lo Senyor Rey e laltra per terra crech que dema li deuen fer resposte. Del quen pore sentir jous ne scriure pus largament ne tant quant jon pore scriure. E mes mossen vos avis com lo bon hom me ha dit com una dona la qual esta en casa de don Lop de Gurreya la qual es cathalana e es molt afectada al Senyor Princep que asis tracten tant del mal com se pot contra lo Senyor Princep per que li diguen ques guard e que nos fiu de tot hom car ella ho ha sabut de loch molt pregont e exi que mossen per amor de Deu tengue si be esment que jur vos per Deu que nos hi va car segons jo veig que grans traydors hich ha per tot que no sab hom a quis puga hom fiar. Lo Senyor Rey es avisat tots jorns de aqui de tot quant si fa no se per qui diables ço pot saber sino per aquells qui saben stretament en los consels e en los fets. Crech que lo bon hom de aci scrivia el bon hom de aqui segons ell ma dit car ab la sua letra va aquesta ab hun poch de evantatge que ell fara al correu. E ab tant per la present no dich pus sino queus prech quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats. Scrita ab cuyta per la partida del correu qui es tan presta en Çaragoça a VIII de maig del any Mil CCCCLXI.
Quant me scriviu ab bon home que les me do que elles hauran bon recapte que tots jorns comunicam abduy sobra la faena per que jo hic so ni si axi mateix si volreu que yo daqui avant remete les letres a mossenyors de diputats o a vos car nom parlam que a mi sembla que seria molt pus sagur que remates les letres a ells e axi scriviume de vostra intencio ja que voleu que faça. - Lo qui a vos me recoman tots temps P. R.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa. Sus ara e a les onze hores ans de mig jorn per lo present correu e rebuda vostra letra e decontinent treballare de complir vostre manament. Haguere plaer sabes lo Miquel Albert dunt es car aci no ses dit hi entrevengues sino en Miquel Umbert qui es notari de aquesta ciutat e es stat tostemps lur notari e ara ab dit Serroli hi ha entrevengut pero yo mentrematre del dit Miquel Albert mencionat en dita vostra letra e de continent per ma letra sereu certificats del que haure fet. Axi mateix mossenyors e parlat ab En Ramon Raser lo qual ma dit que dins pochs dies partira daci per aportar los diners de la terça e queus portara los florins que haviau tramesos aci per pagar la gent darmes segons voleu e si es vostra intencio dirho del dit Miguel Umbert notari de aquesta ciutat de continent men aviseu car ell crech nos sera desat. Del Serroli dupte mossenyors nos sia apartat e per ço vos trameti lome propri per que si deliberau ço de que era me scriviu lo posquesseu haver car apres es stat en aquesta ciutat diverses voltes e fiau mossenyors hi fare tot lo possible segons menau. Pero mossenyors dupte attenent los ajuts continuats que dins pochs dies per occasio del dit Serroli los pagesos de remença han fets han alguns lochs de aquesta vegueria que si aquests presos ne gens detenguts en aquesta ciutat car los dits pagesos no accssen de fer qualque gran insult en aquesta ciutat qui sta tota uberta e sens neguna defensio per causa de la devisio qui es entre los sis jurats de aquesta ciutat de la qual crech mossen Francesch Lobet misatger vostre largament vos haura certificats eus dich mossenyors que si prestament per vostres savieses no es provehit en la custodia de aquesta ciatat e que les divisions dels dits jurats sien aplenades e la dita ciutat se regescha com fan les altres e la e tota la vegueria se poria perdre e creuen molts e ja estat dit al dit mossen Lobet que aquells qui torban e nos vullan aderir a concordia ne a la raho queu fan per donar total torp a les faenas que aqui vosaltres menesau. Perque placieus volerhi attendre e prest car aquesta ciutat ne vegaria no
compren poc en aquest Principat. De tot aço mossenyors vos he volgut scriure per mon descarrech e per complir lo manament de vostres letres que tostemps que res santis vos ne certificas ordenant mossenyors de mi ço queus sia plasent. Scrita en Gerona a XII del mes de maig a mig jorn. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat Francesch Sant Celoni diputat local de Gerona.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Perque per vosaltres me fonch scrit en dies passats que donat recapte en lo soldegar dels D. homens de peu e cinquanta de cavall que men pogues tornar jo he donat recapte en la gent de peu segons ja per altres he
scrit en la gent de cavall he treballat en dar loy esperant de aqui resposta e fins aci no ses pogut fer e puix veig que don Felip sen va aqui lo qual no crech torn sens esser en clar ab vostra reverencia e magnificencies del seu servey e axi per aquesta causa no mich cal aturar he deliberat de vostra bona licencia partir la via de aqui aturant tres o quatre dies en lo camp segons me haveu licenciat sols sperar lo correu qui he aqui trames que al pus larch crech hic sera de ça dijous entre tant dare recapte aci en fer fer polvara per los spinguardes e algunes altres frasques que haure spatxar e si quant lo dit correu sera tornat me sera manat res per vostra reverencia e honorables savieses per semblant darhi he recapte. Per que mossenyors molt honorables de dijous avant poreu scriure al diputat local de la present ciutat al qual lexere la casa de les armes e artellaries en comanda de D. florins per pagar ço que per vosaltres mossenyors li sera manat e supplichvos mossenyors no hajau aqui a greu la mia partida car certament per ara yo hi fare pocha fratura e junt aqui si mester sera hi tornare tantes voltes com ordonareu. Les noves de Arago son com lo Senyor Rey trau diners per diverses vies apparellas per anar en Navarra. Diu se ha fet CCCC homens darmes. Parme que ha tret del archabisbat de Çaragoça ab arrendament de diners anticipats ben XXX mil florins. Ha remes los capitols de aquest Principat a VIII persones quatre del regne de
Arago e quatre de son consell. Als noy ha de nou que fretur scriure. Feta en Leyda X de maig. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi. Inquisitori hereticae pravitatis

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisionem (requisitionem) obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procedendo (proce-cedendo) pro favori fidei catholicae. Data Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI (1: N. del E. Carbonell no pone en su manuscrito más que el epígrafe de este documento pero como hemos creído que tendría intención de darlo extensamente, lo hemos copiado exactamente del fol. 144 v. del Reg. n. 66 de este Archivo general, en el que se halla continuado.).

Quoniam fidei catolice defendere pariter ac promovende secundum negocium illos pocius viriliter decet asumere quibus ex oficio potestatis et dignitatis incumbit tanta circunspeccione regere et gubernare subiectos ut ab infidelium non solum violencia sed etiam fraudulencia conserventur inmunes et sic terrena potestas celesti potestati a qua esse dinoscitur devote subjectionis obsequium ac fidelitatis debitum reddere fideliter comprobetur. Nos Alfonsus Dei gracia Rex Aragonum etc. Volumus et ordinamus ac presenti statuto inviolabili atque perpetuo firmiter stabilimus. Quod omnes heretici cuiuscumque secte nomine censeantur eliminentur extingantur et exterminentur de cunctis terris et locis dominationi nostre subjectis ne infectionis sue contagie pestifera fidem simplicium corrumpere valeant aut in aliqua depravare quod ut perfeccius et comodius expleri valeat ac debite execucioni mandari districte precipiendo mandamus vobis universis et singulis baiulis nostris justiciis çalmedinis et aliis oficialibus nostris quocumque vocabulo nominentur in Aragonia Catalonia et in regno Maiorice ac Valencie institutis ac in posterum instituendis quod ad notificationem seu denunciationem dilectorum fratrum ordinis predicatorum qui nunc sunt vel erunt in posterum heretice pravitatis inquisitores faciatis compleatis et execucioni mandetis sive in capiendo homines et incarcerando eosdem sive in aliis que ad ipsius inquisitionis negocium pertinere videbuntur cum et ipsi in huiusmodi inquisicionis officio romane ecclesie auctoritate fungantur quicquid per se vel per nuncios suos pro parte domini Pape et nostro vobis mandaverint exequendum si de nostra confiditis gracia et amore. Et hoc volumus quod faciatis quocienscumque et ubicumque ab eis vel altero eorum fueritis requisiti. Nos enim ipsum negocium fidei pro quo et in quo dicti fratres laborare intendunt omni occasione remota ex corde et cura previgili ad Dei gloriam in ipsius fidei exaltationem et Ecclesie romane reverenciam promovere intendimus et juvare. Volumus insuper et mandamus quod omnes dicti inquisitores vel alter eorum liceant ire et discurrere per terras dominacioni nostre subiectas ullum eis nec familie nec equitaturis nec aliis bonis suis impedimentum vel contrarium faciatis nec fieri permitatis sed si necesse fuerit requisiti ab eis provideatis eisdem de securo transitu et ducatu. Similiter etiam volumus et mandamus quod provideatis eisdem in expensis et salvatis omnes sumptus quos ipsi pro dicta inquisicione fecerint tam in equitaturis quam in aliis prout ipsi vobis dixerint quocienscumque ab eis vel altero ipsorum fueritis requisiti. Quod est actum Barchinone VIII kalendas julii (1286.)

Die veneris decima mensis aprilis anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXV (1495) reverendus ¡n Christo pater et dominus Petrus Dei gratia Episcopus Barcinone et venerabilis et circunspecti viri domini Antonius de Contreras decretorum doctor et Petrus Pariente in jure canonico bacallarius (bachiller) inquisitores hereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesis Tarraconensi Barcinonensi Vicensi Gerundensi et Helenensi apud plateam Regis urbis Barcinonae existentes eorum cum sententia diffinitiva omnes et singulos infrascriptos pro hereticis et apostatis condemnarunt illorumque statuas brachio saeculari tradiderunt atque eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata declararunt quorum nomina sunt haec.

Aduardus Badia morabatur in Callo judeorum.

Antonius Serra portugues moram traxit cum Andrea Amoros.

Agnes uxor Michaelis Alesino.

Angelina uxor Michaelis Badia morabatur versus fontem Angelorum ad Mare.

Antonia vidua quae fuit uxor Hugueti textoris serici filiae den
Caxes-noves. (Cajas nuevas; caixes; caxia latín, caixa, caxa)

Bernardus Vilamari botigarius seu mercator pannarius morabatur in vico vulgo dicto dels Spaciers.

Bernardus Porta textor morabatur juxta plateam Trinitatis.

Brigida vidua quae fuit uxor Marci Rosanes.

Beatrix filia Mathei Barenys reconsiliati.

Blanquina uxor Bernardi Morvedre morabatur in platea Campirotundi vulgo Camprodo.

Bernardus Steve gener Gabrielis Montço.

Beatrix uxor Gabrielis Tolosa soror Francisci Requesens.

Bernardus Geraldus textor velorum morabatur apud plateam Trinitatis.

Blanquina vidua quae fuit uxor Jacobi Bosch quondam.

Blanquina uxor Francisci Puigmija.

Bonanatus Rosanes filius Marci Rosanes.

Coloma uxor Gabrielis Servent morabatur in platea Sancti Justi.

Chatherina filia Gabrielis Bonanati mercatoris morabatur in platea Vini.

Chatherina quae fuit uxor Joannis de Conques juponarii morabatur in Callo.

Clara vidua quae fuit uxor Bartholomei Limona quondam corallarii filius Danielis Malorqui morabatur versus plateam Trinitatis.

Elionor uxor Joannis Canti mercatoris.

Elionor uxor Lodovici Queralt corallarii morabatur in vico dels Ollers blanchs.

Elionor Bernardi Alamany morabatur in vico den Sos.

Eulalia uxor den Pou filia Euphrosinae uxoris den Navarro curritoris morabatur in vico de la Boqueria.

Elionor uxor Francisci Orts caligarii morabatur in Callo.

Euphrosina uxor Gabrielis Sartre maioris dierum.

Florença uxor Petri Libia filii Nicolai Libia morabatur in vico den Gimnas.

Francina uxor Joannis Viacamps barbitonsoris filia Danielis Mallorqui morabatur versus plateam Trinitatis.

Francina uxor Berengarii Gual morabatur in vico de la Tapineria.

Francina uxor Francisci vulgo Francoy de Viladecans.

Franciscus Piera corallarius morabatur in domo Joannis Fortia in vico-lato.

Francina Viladecans vidua quae fuit uxor de Francoy Viladecans.

Francina uxor den Sirera morabatur in Callo.

Francina uxor Joannis Far morabatur in vico dels Spaciers.

Francina uxor Petri Valls morabatur in platea den Camprodo.

Francina Scales vidua vulgo la grossa morabatur in vico dels Codols.

Gaillelmus Fabra curritor auris morabatur in vico de Beseya.

Joannes Çacoma libratarius sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici.

Joannes Far filius Francisci sive Francoy Far morabatur in vico dels Speciers.

Joanna uxor Petri Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.

Joannes Canti mercator morabatur in domo Galcerandi Sunyer prope Mercedem.

Joannes Valls morabatur in vico de la Tapineria.

Joannes Crexells veteramentarius vulgo peyer morabatur in Callo.

Joannes Leo mercatoris morabatur in vico-lato.

Joannes Balle mercator morabatur juxta plateam Trinitatis.

Joannes Uguet filius Bonanati Uguet.

Joanna vidua uxor que fuit Gabrielis Blanqua.

Joanna uxor Jacobi de Sogovia morabatur ¡n vico dels Flasaders.

Margarita uxor Petri Antonii morabatur in vico de Beseya.

Margarita Maestres uxor Guillelmi Maestres morabatur in Callo.

Michael Vitalis filius Raimundi Vitalis morabatur in vico de Bonayre.

Mandina Balle uxor Jacobi Balle morabatur in platea Trinitatis.

Marcus Sobirats mercator morabatur in domo Marci de Parets in Burno.

Margarita Gomis vidua que fuit uxor den Gomis.

Na Garcia que morabatur in Callo.

Petrus Piera que morabatur in domo Francinae de Pau.

Paula uxor Pauli Vinyes filia Angelinae Feu.

Raphaela quae fuit uxor fratris Bernardi de Ferreris quondam presbyteri.

Sperança uxor Michaelis Fonch.

Thomasa uxor Jacobi de Pau morabatur in vico dels Codols.

Violans uxor Jacobi Uguet frumentarii morabatur in platea Trinitatis.

Violans Queralt uxor Dalmacii de Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.

Violans uxor Lodovici Benet drogarii morabatur in vico dels Speciers.

Violans filia Marci Rosanes uxor den Grau sartoris.

Violans uxor Guillelmi Gordiola.

Hypolita uxor Petri Palou curritoris morabatur in vico de les Filateres (hilanderas) et in vico de Beseya novissime.

Isabel uxor den Vilamari morabatur in vico dels Speciers.

Isabel uxor Francisci Malarts morabatur in vico dels Speciers.

Euphrosyna uxor Gasparis Cartella.

Francina uxor Gabrielis Benet in vico-lato.

Isabel uxor Joannis Valls morabatur in vico de la Tapineria.

Omnes namque predicti sunt habitatores huius urbis Barcinonae.

Ne memoria excidat quod extra urbem Barcinonam processum fuit per praefatos reverendos dominos Antonium de Contreras et Petrum cognomento Pariente inquisitores hereticae (la c parece ç) et apostaticae pravitatis hic continuare gradatim lubet.

Apud civitatem Gerundam.

Imprimis die XXI mensis maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX quinto apud civitatem Gerundam in Sede reconsiliarunt in forma debita et consueta predicti inquisitores ac carceribus perpetuis condemnarunt. (pone condamnarunt)

Aldunciam uxorem Joannis Ferrer Dala mercatoris villae seu oppidi Perpiniani.

Apud villam seu oppidum Perpiniani.

Die dominica VIIII mensis augusti anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV apud villam seu oppidum Perpiniani reverendi patres inquisitores predicti personaliter existentes in Ecclesia beatae Mariae

de Regali reconsiliarunt gremio Sanctae matris Ecclesiae personas infrascriptas quae cum garnaxiis indutae processionem per loca solita praefatae villae cum cruce et crucifixo erectis ac modo et forma aliarum processionum sequebantur et quarum nomina reconsiliatorum (pone reconsiliatarum) tempore gratiae sunt sequentia.

Columba uxor quae primo fuit Guillelmi Petri quondam mercatoris villae seu oppidi Castilionis Emporiarum (Castelló de Empuries) nunc vero uxor Marci Croes de Cadaques (Cadaqués) et impresentiarum habitatrix Perpiniani.

Euphrosyna uxor Joannis Cavallaria textoris villae Perpiniani quae primo uxor fuit Jacobi Bonafe quondam civitatis Ilerdae.

Joannes Fanyans variopola Perpiniani.

Beatrix vidua que uxor fuit

Joannis Guillelmi sadacerii quondam Castilionis Emporiarum habitatrix Perpiniani.

Florentia vidua quae fuit uxor Leonardi Leonard variopole Perpiniani.

Laurentius Bruch botigarius Perpiniani.

Ricsen uxor predicti Laurentii Bruch.

Agnes Ventessa vidua quae uxor fuit Bartholomei Ventessa Perpiniani.

Pontius Callar cursor auris Perpiniani.

Galcerandus Sanctangel variopola Perpiniani.

Joanna Vilarasa vidua quae uxor fuit Benedicti Vilarasa quondam Perpiniani.

Jacobus Planella textor Perpiniani.

Florentia uxor Galcerandi Sanctangel sartoris Perpiniani.

Constancia uxor Jacobi Planella textoris panni lini Perpiniani.

Jacobus Cassanyes variopola Perpiniani.

Placentia vidua quae uxor fuit Bernardi Bianya quondam Perpiniani.

Margarita uxor Jacobi Sanct-Climent cursoris Perpiniani.

Violans uxor Joannis Albert variopolae Perpiniani.

Beatrix uxor Raimundi Planella cursoris Perpiniani.

Isabel uxor Jacobi Casafranca merçarii Perpiniani.

Alduncia Cassanyas vidua Perpiniani.

Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.

Die XXI mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo quinto apud urbem Gerundam fuerunt pro hereticis condemnati quorum nomina sunt quae sequuntur.

Omnes civitatis Gerundae.

Bernardus Sampso quondam.

Blanquina quondam uxor Raimundi Mercader quondam maioris diebus.

Mandina quondam uxor de Monpayller. (variante de Montpellier)

Elionor quondam uxor Dalmati Mercader.

Constancia quondam uxor Gabrielis Mercader.

Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.

Joannes Miro maior dierum quondam.

Leonarda quondam vidua mater Leonardi Giponer.

Blanquina quondam uxor Manuelis Climent quondam socrus Petri Lodovici Funes variopolae civitatis Barcinonae.

Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.

Predicta XXI die mensis decembris anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV fuerunt pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam omnes infrascripti absentes.

Antonia uxor Leonardi soror germana Gasparis Serment.

Alduntia uxor Francisci Bosch.

Bartholomeus Comte.

Beatrix eius uxor.

Columba uxor Jacobi Petri.

Francina uxor Mathiae Petri.

Franciscus Petrus mercator.

Florentia uxor Petri Andreae.

Gaspar Servent.

Joannes Sent-Climent notarius.

Margarita uxor Bartholomei Bosch filia Joannis Ferrer civitatis Barcinonae.

Michael Andreas.

Margarita uxor Michaelis Rocha.

Mater Gasparis Servent.

Michael Rocha botigarius.

Michael Petrus.

Petre Jou.

Pere Servent.

Isabel uxor den Caxes-noves.

Omnes oppidi sive villae Castilionis Emporiarum.

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam.

Die XXIII mensis marcii tempore quadragesimae anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo sexto in Sede Barcinonae existentibus praesentibus prefatis reverendis patribus dominis Antonio de Contreras decretorum doctore et Petro Pariente licenciato in sacra theologia inquisitoribus hereticae pravitatis cum tota eorum curia et presentibus etiam reverendo in Christo patre Petro Garcia Dei et apostolice Sedis gratia Barcinonensi Episcopo ac me Petro Michaele Carbonello Regio Archivario notarioque publico Barchinonae et aliis in multitudine satis grandi fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceribus perpetuis condemnati omnes hi sex qui sequuntur.

(1) B Marquesia uxor Pauli Badia mercatoris - C Chatherina uxor Galcerandi Bertrandi scribae Regii (2)

- A Joanna Labiana vidua.

Gabriel Kabaçer sartor.

Isabel uxor Francisci Pallares reconciliati.

Alduntia uxor Gabrielis Comte.

(1) Posui has tres secundum earum etates quia Marquesia est maior

Chatherina media et Joanna minor et sunt hae tres sorores germanae. (tres hermanas)

(2) Hic Galcerandus alia cum sententia una cum eius uxore Chatherina fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti. (los quemaron)

Quia horum hereticorum pravitates ritusque judaicos atque sceleratissima facinora (quorum proh dolor mare magnum fuit et est in omnibus terris et dominiis Serenissimorum ac potentissimorum dominorum Regis Ferrandi et Reginae Helisabet coniugum christianissimorum) hoc in codice brevitatis gratia scribere hucusque non curavi nisi eorum aliqua nephandissima sumpta ex originalibus sententiis contra eos latis et fulminatis. Cogitanti tamen impresentiarum ut mihi videor memoratu dignum fore si praedictarum sententiarum aliquam hoc in loco interseruerim ut illorum errores actusque nephandissimos stylumque et ordinem ipsarum sententiarum quisque videre perpendereque valeat. Ita ego Petrus Michael Carbonellus Regius Archivarius licet sum fessus sed non defatigatus talia et tanta scelerata opera describere tamen ob domini nostri Jesu-Christi eiusque Sacratissimae semper virginis Mariae matris gloriosae totiusque Sanctissimae Trinitatis atque Caelestis Curiae reverentiam et honorem proxime dictarum sex personarum reconsiliatarum sententiam ab eius originali nota ac processu illorum habitam sumpsi et propria manu vernacula lingua scriptam ut est de more scribere placuit in haec verba.

(Continúa en la Sententia)