COMISSIO DE TORTOSA.

COMISSIO DE TORTOSA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Tortosa. 991 .

Terme de la
Ciutat.

La orta de la pertida Darenes
qui va tro a la Porqueria. 17.
Illa e losorts qui son dela lo pont. 26.
Masos de
Solso ab la ribera qui va tro a la ciutat. 8.

Loch de Mihanes. 6.
Loch de La Galea. 12. (Galera,
Galea, tanto barco como crustáceo)
Loch de Godayls.
16. (Godall, Godalls)
Loch de Marrades. 4. (En
Beceite, Mas de les Marrades)
Loch de Carescal. 18.
Loch
de Adrover. 10. (Aldover)
Loch de Xerta. 50.
(Cherta)
Loch de Benifellet. 18. (Benifallet, en lesseues coves)
Loch de Tivenig. 5. (Tivenys)
Loch
de La Ultzina. 5.
Loch del Alentar. 7.
Loch de Custuma. 14.

Loch de Bassa de Canall. 3.
Mases dels Malorquins.
3. (Masos, com Mas de Barberans)
Mases de les Barraques. 4.

Loch de Vin Axarob. 3.
Loch de La Fuyola. 19.
Loch
de La Font del Paralo. 53.
Loch dels Garidlles. 8. (Garidells
?)
Loch de Camarles. 4.
Lo de Buriaçenia.
3. (La çenia, Sénia,
Sènia, Sínia, etc)
Mases
qui son en la ribera prop Deuposta. 4. (de
Amposta)
Loch de Amposta. 46.
Fochs de la Orta de
Punpi tro a Tivanig. 29. (Tivenig,
Tivenys)
FOCHS DE CAVALLERS.

Primo
loch de Carles: qui es den P. Sent Manat donzell. 37.


FOCHS DE CIUTADANS.

Loch de Pauls: qui es del
honrat En Ramon des Puig ciutada de
Tortosa. 33.

FOCHS DESGLEYA.
(Son en la
Castelenia)

Comenaduria de Miravet.


Primo loch de Resquera. 20. (Rasquera)
Loch
de Genestar. 10. (Ginestar, Ginestà, Ginestá,
ginesta).
Loch de Mudefor. 8.
Loch de Algas.
13.
Loch de Les Pinyeres. 33.
Loch de Batea.
94.
Poble de Vilabona. 16.
Loch de Corbera.
80.
Loch de Miravet. 34.
Loch de Benicene. 31.
(Benissanet; Beniçanet
?)
Loch de Pinell. 35. (Lo Pinell de
Brai)
Loch de Salvaterra. Nichil. (ninguno,
nada, cap)
Loch de Gandesa. 152.

Comanadoria
Dorta. (de Orta, de Horta de Sant Joan, mal llamada en un tiempo Puigventós de la Figuereta)

Loch de Prat de Comte.
23.
Loch de Bot. 33.
Loch Dorta.
81.
Loch Darnes. 65. (de Arnes)
Loch de Ferres.
2. (Dónde está este loch, lloch, lloc, lugar ? Por el número de
fuegos: 2: era muy pequeño, casi una masía : ferrer, ferrers
?)
Loch de Caseres. 8.

Comenedoria
Dasco. (de Ascó)

Primo loch de Barrans. 4.
Loch de
Ribaroja, 17.
Loch Dasco. 45. (de Asco,
Ascó)
Loch de Camposerius. 14.
Loch de La
Faterella. 66. (La Fatarella)
Loch de Vilalba.
82. (Vilalba dels Arcs)
Loch de Vinebre. 18. (Ebre,
Ebro, Iberus, ibérico, etc).
Loch de La Torra den
Spanyol. 8. (Collons, un español prop de Ascó ! :) )


Comanedoria de Ull de Cona. (Ulldecona, pero
no traduzcamos al castellano como Ojo de Corteza).

Primo
loch de Ull de Cona. 259.
(Nota de Moncho: Era muy
grande entonces ! Comparad la cantidad de fuegos con Gandesa, por
ejemplo.)
Loch de Canar. 59. (artículo árabe
Al + Canar : Alcanar, pronunciado Alcaná).
Loch de Les
Ventayls. 14. (Ventalls ?)

Loch de Les
Ferragenals. 12.
(Nota de Moncho: Los freginals o lo
freginal, friginal, de ferraginal; en Beceite es una partida cerca de
los depósitos de agua, a mano izquierda según se sube, donde está
la pista de futbito o futbolito).

Loch de La Cinia.
39. (Sénia, Sènia, Sínia, Sinia, Siniya, etc.) http://www.dipta.cat/es/municipios/la-senia

22 DE ENERO.

22 DE ENERO. 

Se dio cuenta de varias cartas, y entre ellas de dos que el rey había dirigido al príncipe, de las cuales se mandó sacar copia, todas las cuales son del tenor que sigue.

El Rey.
Illustre muy caro e muy amado fijo. Recebimos vuestra letra por aqueste vuestro ambaxador que nos embiastes e entendimos lo que dezir nos quiso de vuestra parte por expedicion de lo qual scrivimos al lugartinent de nuestro thesorero mandandole de recaudo en toda manera porque vos con la bendicion de Dios partays e vos vengays para Lerida donde para quatro de novembre a el plaziendo entendemos de ser como todo mas extenso por el dicho vuestro embaxador vos sera referido. Dada en la villa de Fraga a XXIIII de octubre M. CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Esta recibe por de mi mano. - Petrus Doliet secretarius. (Doliet : de Oliet, Oliete ?)

Al muy Illustre nuestro muy caro e muy amado fijo don Karles principe de Viana.
El Rey.
Muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo. Con correu que es venido del amado secretario nuestro mossen Barthomeu de Reus son venidas dos letras dirigidas a vos una del dicho mossen Barthomeu secretario e otra creemos de aquel vuestro qui alla sta. Embiamosvoslas con la present con las quales seredes informado del stamento de aquellos fechos. E muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo la bendicion de nuestro Senyor Dios e nuestra hayades. De la nuestra villa de Fraga a XXXI dias de octubre del anyo Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes.
Post signatam. Recebimos vuestra letra embiamosvos las cautelas letras de cambio e de avisos desempachadas como dalla nos han seydo embiadas. Rogamosvos que vos vengades lo antes que pudieredes a Lerida a donde nos seremos mediant nuestro Senyor Dios el martes que primero viene. Data ut supra. - Dominicus Decho secretarius. (Decho : de Echo o Hecho ?)

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy entre II e III ores apres mig jorn havem rebuda vostra letra de XVIII del present per Molins correu a la qual responem. Quant es en haver aqui retengudes e deputades les XXXXV persones associades a les XXVII primeres par a nosaltres haver usat de molta discrecio e saviesa e feta bonissima e perfeta obra. Quant es en la divisio de nosaltres deliberada on lo Senyor Princep restas aci o fos trames en altra part ja vos havem vuy scrit com los senyors Rey e Reyna e Princep son partits per anar a Fraga e de alli lo Senyor Rey tirara en Leyda e nosaltres partirem dema si a Deu plau e per diversos camins tirarem la lur via e digmenge prop vinent tots nos havem a trobar en Aytona per continuar nostre ofici e fer e complir vostra voluntat. Mas considerat que al parer nostre la fahena fa senyal de caminar per bon cami semble a nosaltres la virtut unida no deures dividir ans esser molt necessari star continuament tots on lo Senyor Rey sera e axi ho farem fins altrament per vosaltres sia scrit tant per la bona conduccio desijada del negoci quant per la salut de la persona del dit Senyor Princep lo qual ans de la recepcio de vostra letra haviem deliberat tots o part ab licencia de la Majestat del Senyor Rey visitar sovint de Leyda o de Aytona o de la on nos trobem. En aquest interim mossenyors se veura la intencio del Senyor Rey e per vosaltres que de tot sereu continuament informats pera esser deliberat lo que semblara necessari e util per aconseguir lo desijat fi. De totes les dites coses vos havem volguts avisar per tant com creem e vostra letra mostre la intencio de vosaltres era que lo dit Senyor Princep fos encastellat o a Morella o a Miravet segons lo Senyor Rey havie per molts continuats dies significat. Pero pus la sua Majestat ha mes en exequucio portarlo en Fraga par a nosaltres la fahena començe pendre adolciment e no volriem la sua Altesa prenentho a molestia alteras alguna cosa. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çarogoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a boca e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que haviem causat en nosaltres un tal abit de passio e tristor que aconortar nons era possible considerants que nostres supplicacions operacio alguna fructuosa no havien feta. E stants axi algun tant alegres per la dita nova de anar lo Senyor Princep en Fraga a XVIII del present a VI hores de nit arriba Auger de Casal correu ab vostra larga letra e altres coses en aquella mencionades de les quals havem hagut grandissimo plaer veents la molt loabla uniforma sforçada e inseparable unitat concordia e voluntat de tots e lo que be sanctament e deguda per defensio de les leys e libertats de la patria o alias es stat delliberat. Empero vist que lo Senyor Rey a propri motiu (motu proprio) ha feta dita delliberacio e ja la ha mesa en exequucio com sia partit vuy mati e la Senyora Reyna e lo Senyor Princep ensemps los quals havem acompanyats fora ciutat ha paragut a nosaltres es començar (escomensá) cami de adolciment a la fahena portant lo dit Princep a una legua de la vegueria on fon detengut car menys havia a fer de alli aportarlo en Leyda. E hoydes algunes paraules a nosaltres reportades per homens be assenyalats del consell del dit Senyor Rey significants que la sua gran Altesa com sie en Leyda se metra facilment en algun cami de gracia e entendre en lo que li es demanat per justicia som entrats en pensament esser mes expedient sperar la lectura de dita letra en Fraga o en Leyda si a vosaltres mossenyors sera vist per no desviar la anada del dit Senyor Rey qui sens tot dubte de la dita letra haguera hagut molta molestia facilment fore commutada en altra part e loch en no poch dan e perill de la persona del dit Senyor Princep e encara del fi desijat car una de las pus fortes rahons que lo Senyor Rey fa de no condescendre a nostres supplicacions es per quant diu que la representacio vostra e nostra farien creure als miradors que la sua Senyoria quasi cohartada hauria portat lo dit Senyor Princep en Leyda e mes que seria vist atorgar la sua real clemencia haver contrafet a les leys del Principat lo que no creu ab tot per nosaltres hi sia stat complidament satisfet. Per los sguarts dessus dits e considerat que al nostre parer la materia se dispon a cami havem fets aplegar los missatgers de aqueixa ciutat e de Leyda e de Perpinya als quals legida vostra letra e recitades les coses dessus dites e per ells comunicats a nosaltres certs rahonaments haguts ab lo Senyor Rey havem delliberat vosaltres mossenyors esser consultadors de totes les dites coses e suspendre lo efecte de vostra dita letra fins a tant per vosaltres sie altrament delliberat e ordonat. No creguen vostras reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas pusillanimitat ne altres rahons o causes haver dada causa a la consulta mas sols los respectes predits. Vosaltres mossenyors pensau en tot e triaune lo millor car ab jurament e sens nosaltres complirem tot lo que delliberareu e ordonareu. E notants alguns mots de vostra letra e per alguns particulars avisos no volem callar esser marevellats dirse nosaltres no haver dites e applicades a la Majestat del dit Senyor Rey ab deguts gests e continença totes les coses de que nos haveu scrit car del contrari per nostres letres e altrament conste. E lo que ab vostra dita letra volieu fos dit al Senyor Rey la fidelitat e constancia dels cathalans esserse comprovades en sa reyal persona per lo ques attenta del net del Senyor Rey de inmortal recordacio molt ha per nosaltres li fon dit e moltes altres mes segons veureu en nostra letra de VIIII del present en aquell pas on diu mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres et cetera En la partida del Senyor Rey havem dit a la sua gran Altesa que sabuda la sua partida lo Principat de Cathalunya manave dir a la sua Altesa fore molt alegre e content ab la reyal persona la Senyora Reyna Illustre Princep e Infants anassen e stiguessen en tot loch continuament e que placia a nostre Senyor Deu dispongue en lo seu cor qui deu star en sas mans e poder tals delliberacions que sien altrament a contentacio a consolacio de aqueix Principat que no son stades fins vuy. E lo dit Senyor Rey ha respost que juxta la deliberacio sua hira en Leyda e aqui se asseura a totes coses veure e provehir e aquesta es la sua intencio jatsia dix lo dit Senyor Rey per alguns sie dit lo contrari. Certificantsvos mossenyors com lo dit Senyor Rey ha manades moltes letres pera vosaltres e moltes universitats e persones de aqueix Principat. Ab aquelles veureu llur afecte. Nosaltres partirem dema si a Deu plaura per tirar la sua via. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo que plesent lus sie. Scrita en Çaragoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.

XI. Perg.n.5*, Alfon.I.27 jul. 1168.

XI. 

Perg.n.5*, Alfon.I.27 jul. 1168.

Hoc est translatum fideliter translatatum II kalendas september anno ab incarnatione Domini MCCXVI cujusdam .... In Christi nomine .... virtute Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum ... comes Barchinone et marchio Provincie et Guillermus Raimundi Dapiferi et Raimundus de Montecateno et Petrus de Subiratis consilio Guillelmi Montispessulani et aliorum baronum curie donamus et concedimus vobis Geraldo de Rivo et Petro de Sancto Martino et Raimundo de Cheral omnique progeniei atque posteritati vestre Peduls cum omnibus terminis et pertinenciis suis et ipsam montannam de Mons-Agar simul et Arberiars sicut terminantur de Collo-Spine usque ad Collum de Bene et usque ad viam antiquam de Orta et usque in ipso loco ubi dividitur via de Orada et de Bene. Hec suprascripta omnia sicut ab istis terminis includuntur donamus et concedimus vobis cum ingresibus et egressibus suis aquis pascuis erbis venacionibus montibus et cum omnibus his que ad servicia hominum pertinent quod ea omnia habeatis et teneatis et possideatis vos et progenies vestra et omnes illi qui ibi populaverint francha et libera et ingenua libere et quiete potenter et integriter ad furos Cesarauguste ad faciendas omnes voluntates vestras plenarie. Et ego Petrus de Subiratis retineo michi et meis terram ad unum par bovum sicut eam michi dabitis. Et donamus vobis et progeniei vestre ipsum castrum de Peduls quod vos teneatis in perpetuum per nos et donetis nobis et successoribus nostris vos et vestri potestatem de ipso castro irati et pacati quando nos vel homo per nos quesierimus vobis. Et donamus vobis et progeniei vestre duas partes de omnibus exitis qui de castro exient et de terminis suis scilicet de justiciis de chestis de forciis trobis et de omnibus qui ad senioraticum pertinent: et retineo ego Petrus de Subiratis terciam partem. Donamus itaque vobis omnes stachamentos: sed cum ego Petrus de Subiratis ibi fuero quod eos accipiam si accipere eos voluero salvis vestris duabus partibus. Donamus etiam vobis omnes stabilimentos. Hec superius scripta donamus vobis et progeniei vestre in perpetuum ad omnes voluntates vestras faciendas salva fidelitate nostra et successorum nostrorum per secula cuncta. Si quis hanc cartam violare voluerit nihil valeat sed in duplo componat et postea hec carta firma permaneat. Que fuit facta VI calendas augusti anno Domini Jesu MCLXVIII° - Sig+num Ildefonsi regis Aragonis et comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. - Sig+num Raimundi de Montecateno. - Sig+num Petri de Subiratis.
- Sig+num Guillelmi Montispesulani. - Sig+num Petri de Sancto Minato. - Sig+num P. filii P. de Sancto Minato. - Sig+num Guillelmi Garidelli. - Sig+num Guilaberti Anglisi. - Sig+num Arnaldi Garidelli. - Sig+num Boni Vasalli de Moro. - Sig+num Crispini qui hanc cartam scripsit die et anno ut supra. - Sig+num Raimundi Capellani. - Sig+num Guillelmi presbiter. - Sig+num de Cardona vicarii Dertuse. - Ego Bernardus Tolsani hoc scripsi et hoc feci + cum literis rasis et rescriptis in linea V^a die et anno quo supra.

XII

https://es.wikipedia.org/wiki/Casco_Antiguo_de_Horta_de_San_Juan

El lugar de Horta (antiguamente Orta), está documentado en 1153 por primera vez, como fronterizo en la donación del castillo de Miravet -después de la conquista de Tortosa el 1148-, parece que hacia el 1163 fue conquistado por Alfonso II de Aragón, el que el 1165 dio carta puebla, según los fueros de Zaragoza, a quienes poblaran los términos de Horta y Bene.
El 1174, Alfonso II dio la jurisdicción del lugar a los templarios y, en 1182, los Moncada renunciaron a los derechos que tenían.
El 1192, el maestro provincial del Temple dio a los habitantes de Horta una nueva carta de población según las costumbres de Lérida. Al suprimirse los templarios, a principios del siglo XIV, Horta pasó a los hospitalarios de la castellanía de Amposta.
En 1359, Horta comprendía, además, los puestos de Arnes, Ferres -ahora despoblado del término de Horta, Bot, Caseres, Mudèfer y quizás Prat de Comte. En el siglo XIV se inició un aumento de población -de 43 fuegos en 1358 a 81 en 1378- que continuó los siglos XV y XVI. De este momento, son buena parte de los edificios más representativos del núcleo -ayuntamiento, casa del Diezmo-. En el siglo XVII, durante la Guerra de los Segadores (1640), Horta fue saqueada y tomada por asalto para evitar que cayera en manos castellanas. Los censos del siglo XVIII y del XIX vuelven a señalar un incremento de la población, hasta principios del siglo XX. En 1919 se empezó a nombrar Horta de San Juan.

28 DE FEBRERO.

28 DE FEBRERO.

Después de haberse tratado de la prisión de los abades, sin que se tomase ningún acuerdo definitivo, se dio cuenta de las cartas que a continuación se trancriben:

Als molt reverends noble magnifichs honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Per hun correu lo qual huy dada de la present he spetxat largament podeu haver vist com en quina manera la vila present de Fraga e lo castell de aquella son venguts a ma mia e vuy los tinch per lo Principat en nom del Senyor Rey segons es stat per mi scrit e encara de les coses que ladonchs occorrien de les quals a la dita letra me refir. Apres del qual per lo magnifich don Johan Dixer e nostro consell es stat delliberat que per supplir als homens de aquesta vila qui mostraven no esser contents que lo castell dessus dit fos acomanat an Renard Perayre qui es en lo consell attes que no es home de condicio com encara per altres sguarts que jo devia comenar lo dit castell si a vosaltres era vist fahedor eus playa a mossen Johan Torrelles cavaller senyor de Sant Boy e pera companyia e guarda del dit castell li fossen donats doscents o doscents cinquanta homens vist lo gran siti e circuhit que lo dit castell ha e encara la vila e que de aço fos scrit per mi a fi que del que es dit sabesseu la dita deliberacio e per vosaltres de vitualles e altres coses al dit castell necessaries mills e pus degudament si pogues provehir. Per semblant es stat deliberat que lo magnifich don Johan Dixar parta dema qualque hora acompanyat de quatre cents o sinch cents (500, quinientos, cinc, cinch, sinch, sinc, sing) homens la via de Penyalba perque del dit castell de Penyalba per ell sia vist lorde en que sta e partit de aquell faça la via de Statro (Escatrón?) per haver les barchas a sa ma per lo dit Principat en nom del Senyor Rey deliberat empero que partint ell del dit castell de Penyalba faça hun home açi per dar avis de sa partida e lo vescomte de Rochaberti partescha de aquesta vila ab altres quatrecents o sinchcents homens per star als dits lochs e castell de Penyalba e tenir aquell per lo dit Principat en nom del Senyor Rey. Mes es stat deliberat que En Galceran Merquet de Sabadell ab letra de creença sia trames a Miquinença (Mequinenza, Mequinença, Mequinensa) a don Matheu qui jau malaut (malalt; malo, enfermo; malal; dolén, doliente) splicadora per lo dit Galceran la qual en efecte sera semblant e quasi daquella que es stada tramesa a la ciutat de Balaguer de la qual largament fou avisats per la letra derrerament spatxada trametentli mes a dir que si e hon per cas jo deliberava ab mon exercit passar per la dita sua vila de Miquinença si en aquella haure passatge vitualles e statge e lo que mester ne haure a fi que segons lo quem trametra a dir vos puixa scriure e avisar e encara jo ab mon consell desliberar. Mes es stat delliberat que seria molt necessari socorrer la gent per una messada (sueldo de un mes) car alguns ni ha qui no tenen que menjar e han hagudes empenyorar les armes per lur viure hoc encara se son atravits en pendre o furtar moltons gallines e obre de menjar de que los he fets pendre e destrenyerlos per grat o per força han pagat lo que han pres en manera que los que han rebut dan romanen contents. Per via de Leyda he rebuda una letra dels jurats de Valencia de la qual vos tramet traslat dins la present a fi que si resposta los volreu fer en aquella fer ho puixau com jo no haja voluntat ferlos resposta alguna o si lals fas sera semblant daquella que fiu a mossen Piquer quim era vengut per part de Balaguer poch mes o menys. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

(Otra casi igual a dos anteriores):
Molt spectable magnifich e noble baro. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del Senyor Rey e alguns habitadors de aqueix insigne Principat e de la dita ciutat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago del dit Principat e de aquest regne de Valencia deguda a la reyal corona Darago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no creguen vostre virtut e noblesa (aquí no aparece noblea, como en las dos anteriores) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que lo dit Principat a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vos e als altres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota materia (manera en la primera) de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual aqueix Principat diu haver de la del mateix Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com los del Principat afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones paraules (peraules en la primera) e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres seguida la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacions de hosts e de gents darmes fets per lo dit Principat ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes e terres a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per tal (ço) procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest.
E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau trebellar e serbar orde ab tot efecte que sobreexquan e sia sobrecehit en qualsevol enantaments fahedors per part del dit Principat. E senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes ques diu serien sots vostra capitania de aquell loch hon seran quant les presents a vostres mans pervendran car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina la qual en aço specialment invocam speram sera feta tota bona concordia entre los dits pare e fill e los habitadors del dit Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Darago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt spectable noble e magnifich senyor la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostra nobles e magnificencia be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab
alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ja per altra vos he scrit com esta vila e castell es a comendament del Senyor Rey e general lo qual castell es deliberat a vos plahent lo tinga mossen Torrelles ab CC homens. Apres lo capita ha tengut consell e la conclusio es stada jo vaja ab CCCC homens la via de Estatro (Escatró; Escatrón) a pendre lo pas del riu en les spatles. Per segurar lo cami vindra lo vezcomte ab D homens. Es ver que en lo pas en hun loch que a nom Penalba esta hun castell queus defendria la aygua e si aquella aygua nos mancava encara que per altra part pot la gent be passar pero no seria sens gran fadiga de nostra gent. Hair hagui nova que los del loch savien leval e tenen lo castell a peticio mia jan enviat a mi que jo lis envias capita e tantost yo he provehit pero Johan Ferrer de algunes coses necessaries per al castell que no valien deu florins ma dat mal recapta. Senyor si aquestes coses que fan tant de profit en la despedicio de aquesta empresa se fan mancament a vegades lo flori pora pujar a escut suplichvos per lo honor vostra hi provehisquau per mi si fa tant en ço que yo haure a fer com si yom hagues de salvar sperant que haureu sguart al treball meu. Ja haveu les noves com la Regina e larchabisbe son partits la via de Morella diuse per liurar lo Primogenit. Senyors puix anant anant la fahenas millora ab licencia vostra me planire de consellar que devem anar avant. Aximateix so avisat per ma muller com los de Çaragoça servidors meus lan enviat a dir que mon fill stiga prest que no trigara gayre que la ciutat estara en orde que enviaran per ell. Scrichho a vostra saviesa per que sia avisat de la voluntat nostra a fi que metam foch a la polvara de la bombarda. E manau ço queus placia. A Fraga a XXVI de fabrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixar. 

Als molt reverend e magnifichs los senyors de diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present es sol per avisarvos com vuy que tenim XXVI havem intrat en Fraga sens colp ni costada havent vist sol lo nostre poder hi lo exercit daquell de queus dich que res nons sta al davant que al gran turch sereu de la Infanta. Crech sien avisades vostres savieses dels bons tractes hi concordias que managava hi aço podeu haver vist per lo correu que li ha destroçat don Johan Dixar en que podeu haver vista la sua bona intencio quina es ne quala. Ma muller crech sera davant vosaltres per algunes sobraries e per judicis quis son fets placiaus haverla per recomanada en vostra justicia ni no pus que maleyt sia de Deu qui mes ne vol. E per
la present no pus que ordoneu de mi a la voluntad de vosaltres. Scrita en Fraga a XXV de fabrer. - Lo quim recoman a vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. La causa de la present es avis com en regne de Valencia lo governador general del dit regne ha fet manament general e en quiscuna vila axi de la sglesia com del realench special als senyor ho senyors de aquella vila ho viles guarden llurs castells e forçes e aquelles adoben e facen adobar he provehir de vitualles e armes e adehenar los pobles perque si lo Senyor Rey mester los haura ells lo seguesquen. E aço ab grans cominacions de ocupacions de castells e rendas si lo contrari sera fet. E com aquesta sglesia de Tortosa tinga la tinença de Miravet dins la qual son los lochs seguents Cabanes Belloch Torra- Blancha e Albalat e daltra part Almaçora ab sos castells qui tots aquests lochs e castells son de la mensa capitular episcopal ab moltes altres rendes spargides per lo dit regne e mes avant huyt pabordries que son de la mensa capitular e lo dit castell de Almaçora qui esta en loch
que pot llevar totes les aygues de Castello de la Plana e les de la dita vila de Almaçora de que ad aquesta sglesia sen speren molts enuigs e grans dans. Ab tot que per grans anugs (vemos enuigs 8 palabras antes) e dampnatges que sobrevenguen fins a capcio de nostres persones inclusive e totes perdues soportarem per lo sant stament lo qual Deu mantinga en tota prosperitat del General de Cathalunya. Es ver que per consolacio nostra haurem a gracia e merçe vos placia comunicar quines vies tendrem ni com nos regirem car aquelles entenem enseguir ad unguem. En altra manera tememnos no venguessem en algun error contra la obediencia e observancia del Principat de Cathalunya. E aquesta es la sola causa de la present expedita ab correu cuytat. Placiaus donarnos breu resposta. Data en Tortosa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - De vostres reverencia magnifichs e honorables savieses devots bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy mati scrivi a vostra reverencia e honorables savieses e crech haja errat loch a valar que en loch de metre XXVI meti XXV. Lo capita ha tengut consell vuy e parme han deliberat de pendre a sa ma alguns lochs e barques segons ell crech vos scriura que yo no entre ara en sos consells. Ham dit que vituallas (vituallase; vituallàs; vituallara) lo castell de aquesta vila e reste quem do lo memorial. En aquestes despeses jo veig inconvenients que si començam a pendre castells e fornirlos de gents e de vitualles e armes haurem master molts diners sils prenem e nols fornim es cosa perillosa entrar en Arago lexantse res de sospita a les spalles (espaldas; esquena, espalla, spatla, spatlla, etc.). Si la nostra fe es axi com crech haver lo Primogenit noy havia tal cami a mon juhi com aygua avall de Leyda o per terra anar la via de Ascho (Ascó) e de alli a Morella o tirar via de Ulldecona car anant per aquest cami passa lo camp per lochs molt sterills (estériles; estérils o estèrils) e mal avituallats e corrent molt. Yo nom se aquest orde si es deliberat per vostra reverencia e honorables savieses o sil se ordona lo capita. Senyors aquesta nostra gent esta disposta a gran scandol perque negu no ha vergonya ni temor del altre marevellme (me marevell; me maravillo, sorprengo) molt que los consellers de aqui tardeu tant car certament hi starien be. Letres del Rey e de alguns altres sich son trobades en ques diu esser entrat lo Rey en Çaragoça dimarts a vespre e que la Reyna ab don Lop e mestra de Montesa van a Morella per traure lo Princep. Huns dihuen quel portara en Leyda altres quel
portara en Arago en poder de les LXXII persones (72 de Aragón). Si sera ver ho (o) sera fama tot se veura. Jo mossenyors dimarts a mija nit rebi dues letres vostres la una en que manavau donas al capita CC florins dor per soccorriment los quals li he donat en laltra manaveu (manavau antes, manaveu ahora) que elegis en lo exercit una persona disposta a coneguda mia e que en aquella donas una quantitat a ma discrecio per pagar artellaries e altres coses necesaries del camp. Jo mossenyors perque havia ja fet preparatori per venir aci e havia fet fer ja schales e dues carregues de ferramenta (ferramentes, ferraments, ferramén, ferraméns; herramienta, herramientas; de hierro) crehent que Fraga se hagues a combatra (combatre; combatir) en cert e lo camp havia master gran forniment de vitualles delliberi de venir aci car ab tot que mon venir noy fes molt fruyt noy faria negun mal e aquests senyors foren tant bons que nons feren questio a ço e dit al capita en consell que elegis ell la persona ell ni son consell nou han volgut fer e puix axi es a nit ho dema jo hi provehire ab tot quey ha pocha gent per aquest master. Aquests senyors del camp se donen a robar sia de vostra merçe ferne al comte qualque letra e vinga prest de aqui lo consell e gent de cavall. Feta a Fraga a XXVII de febrer a VIII hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

A los reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci los venerable religios noble magnifichs e ben amats consellers nostres lo mestre de Muntesa e don Lop Ximenez Durrea visrey de Sicilia ab la Majestat del Rey mon Senyor per ells som avisada de tot lo stament dels occorrents fets e nos continuants tots temps la afectada voluntat que havem haguda e havem en la liberacio de la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill per ço ques sguarda al servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de Nos e al benifici del dit lllustre Princep nostre fill be repos e sossech dels regnes e terres del dit Senyor Rey e signantment (señaladamente; señal, senyal : signum : sello) de aqueix Principat havem eficacissimament continuat e supplicat la Majestat sua de la dita liberacio e sa excelença usant de sa clemencia acustumada per les dites consideracions es stat content a les dites suplicacions condecendre. E axi Deus mitjançant nos aquesta nit partrem de aci la via de Morella e delliurarem de manament del dit Senyor Rey lo dit
lllustre Princep nostre fill e ab ell ensemps farem la via de aqueix Principat. Perque tots resteu aconsolats e siau participants en nostra consolacio e goig vos ho notificam esperants en nostre Senyor Deu aquest acte axi digne de memoria sera causa de tots bons efectes. Dada en la ciutat de Çaragoça a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI.
- La Reyna.

Als molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per la letra que la Majestat de la Senyora Reyna vos fa compendreu com lo Illustrissimo Senyor Princep es deliure a supplicacio de aquella feta per sa part e per la vostra avisantvos com aquella partra Deu volent vuy apres dinar per esser a Morella e de alli conduhira lo dit Senyor Princep en aqueixa ciutat per la qual compendra quant la sua Altesa ha treballat en aquests afers e de quant aqueix Principat principalment e apres tots los altres regnes li son obligats.
E per no detenir lo correu nons alargassem a mes scriure sino sols a pregarvos de dos coses jatsia no calega ne fos necessari a tanta prudencia com es de les reverencies providencies nobleses e magnificencies vostres pero per nostra contentacio les vos recordassem. La primera que novitat nos fassa puix la cosa es conclusa a servey de nostre Senyor Deu a servey de la Majestat del Senyor Rey a util e benefici de la prefata Senyora Reyna e del Senyor Princep e de tots sos fills e a pau e quietura de aqueix Principat e altres regnes e no ha menys honor e reputacio de aquell. La segona que aqueix Principat sia gratisimo a la dita Senyora Reyna per havervos fet tanta de honor e benifici axi en lo dessus dit com en resecar qualsevulla desdenys e descontentaments que fossen succehits los quals ab reintegracio de amor e devocio singular singulis referendo seran reparats e entregrats. E ordenau lo queus placia e sera fet. En Çaragoça a XXV de febrer any LXI. - A la ordinacio de vosaltres prests lo mestre de Montesa e Lop Ximeneç Durrea.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Molta consolacio e plaer es stat a nosaltres de la benaventurada entrada per vos e lo exercit feta en la vila e castell de Fraga e tant mes quant aquella es stada pacifica e sens inconvenient de algun scandol ne dan car jatsia en les coses bellicoses aquella sia mes gloriosa que admes gran strepit darmes e major dificultat se obte pero tot aço cessa en lo nostre cas present en lo qual la nostra gloriosa empresa es solament a servici de nostre Senyor Deus e servey e honor de la reyal Majestat e liberacio del Senyor Primogenit a la qual deute de fidelitat nos streny e les gents e terres per les quals se ha de passar pus empero en aço no presten impediment no altrament san a tractar que la patria propria e com a nostres frares e germans. E per tant summament regraciam a nostre Senyor Deu per gracia del qual aço tant be succeheix e regraciam a la senyoria vostra qui ho administras ab tanta prudencia e virtut. Sera doncs egregi senyor lo ofici vostre aço continuar tota vegada com fins açi haveu fet e feu tant loablament e tots temps persuadir amonestar manar e destrenyer les gents del exercit que aqui e en altres benivols lochs e no obviants com dit es a la empresa nostra hon los convindra passar sien e stiguen sots tal disciplina e moderacio que no solament no sien vists esser gent molesta ço que de multitut moltes vegades sdeve mas que capten lo amor e benivolença de aquells per manera que de la justicia e humanitat de la nacio nostra se parle en bon nom honor e fama de aquest Principat de la qual vos senyor qui conduiu lo exercit haureu no pocha part. E sobre aço quals exhortacions e manaments degen esser fets capitans conestables e altres gents del exercit ne ab quals mitgans se dega en observancia deduhir per quant la senyoria vostra ha molta pericia e experiencia de tota disciplina militar e ha moltes images dels seus predecessors que en tals coses se son haguts ab molta circunspeccio e virtut remetentho a aquella no curam mes dir en aquesta part avisantvos senyor que vuy al fer de la present es attes correu de Çaragoça per lo qual havem nova que lo Senyor Rey haurie atorgada libertat al Senyor Primogenit segons per tenor de la letra copia de la qual vos trametem dins la present veure poreu. E per quant no es encara vist aquesta nova qual efecte produira es deliberat que vos senyor ab lo exercit stigau en aqueixa vila sens passar avant ne moureus fins que per nosaltres e aquest consell vos sia scrit. E axi de dia en dia sereu avisat de les coses que succehiran. Per la nova sobrevinguda havem volgut sperar en resprondreus fins vuy dissapte de mati a XXVIII del present la qual hora havem rebuda letra de la Senyora Reyna confirmant la dita nova de la libertat del Senyor Primogenit segons veureu per copia de la dita letra queus trametem. En apres la hora mateixa havem rebuts dos correus ab Ietres vostres en la una nos dehiu molt stesament la intrada de Fraga e algunes vostres deliberacions en lo fet de les barques e de Balaguer e de Algerri. Ab laltra nos significau com lo magnifich don Johan Dixer seria ja partit la via de les dites barches e apres de ell lo vezcornte de Rochaberti per certa empresa a feta. A totes les coses sobredites vos responem que per quant speram que aquesta bona nova de la liberacio del Senyor Primogenit se metra en obra e aquella migantçant lo negoci pora pendre bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que volem que façau axi com ja dessus vos haviem dit ço es que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab lo exercit guardant la dita vila e lo castell. E no passeu daquiavant ne procehisquau (procedáis, proceder; procehir, proceir) en altre fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e aquella a vos hajam significada. Al vezcomte de Rochaberti e a don Johan trametreu per correu volant les letres sues que ab la present rebreu ab les quals los dehim que posant al segur los passos e coses a que seran pervenguts no passen daquiavant ne en alguna cosa enanten (enantar). E per cosa del mon Senyor ne per vos ne per ells no fos fet ne attemptat res en contrari. Esnos fet report que gents del exercit se atrevirien a furtar moltes gallines e altres vitualles esnos cosa enujosa de hoir e plaunos la esmena e castich que fets ne haveu.E tota vegada vos pregam e encarregam ho vullau axi be squivar que sia pena als delinquents e refrenament als altres per benifici e tranquille stat del exercit. No es vist que no donets loch que los capitans de cinquantenes se puixen ajustar sens vostra permissio e licencia. Del fet dels algutzirs vos scriurem prest nostra intencio segons la deliberacio que per lo consell sera feta. Tingaus Senyor molt egregi la Sancta Trinitat en guarda sua. Closa a XXVIII de febrer lany MCCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda letra vostra de XXV del present ab la qual nos certificau de la bona entrada feta en Fraga sobre la qual molt loam e comendam la prudencia e virtut vostra e de tots los altres qui lo exercit governen. Som en apres per altres letres certificats que vos e don Johan Dixer ab cert nombre de gent devieu partir per certa empresa. Sobre aço vos certificam com per letra que havem de la Senyora Reyna e de altres persones som avisats que lo Senyor Rey hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci prestament ab lo dit Senyor Primogenit de que prenem sperança que aquests afers pendran asossech e repos a servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e a benefici de la terra. Per tant es nostra delliberacio e voler que jaquint les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posant al segur no procehischau o anenteu (anantar, enantar) en alguna novitat mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio (deliberación; se encuentra con dos l, l geminada latina, y solo con una) e de aquella scrit vos sia. Pregam e requirimvos sots virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. E de aço mateix scrivim al capita general e a don Johan Dixer. La Senyora vostra muller si vindra o altri quis vulla en nom vostre e vostres afers seran haguts per nosaltres en molta recomendacio en la justicia. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Dixer senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda vostra letra feta a XXVI del present ab la qual nos dehiu de la feta que vos partisseu tirant la via de Statro ab cert nombre de gent de peu. E mes nos dehiu algunes altres coses a les quals totes vos responem que per quant havem letra de la Senyora Reyna e de altres persones sobre la libertat atorgada per lo Senyor Rey al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci ab lo dit Senyor Primogenit prestament crehem los afers pendran assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de tota la terra e per tant es nostra deliberacio e voler que jaquides les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posades al segur no proccesquau ne enanteu en alguna novitat ni mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e de aquella scrit vos sia. E de aço vos pregam e requirim per virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e per vos o fill o coses vostres o ab vostre assentiment res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. De aço mateix scrivim al capita general e al vezcomte de Rochaberti. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverent e molt honorables e savis senyors los bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ e molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau lo manament fet per lo Governador del regne de Valencia a quiscuna vila axi de la sglesia com del realench del dit regne e als senyors de aquelles de adobar e guardar castells e forçes de provehir de vitualles e armes e adhehenar los pobles perque sien a manament del Senyor Rey quant manat los sia e que per causa dels lochs e pabordries que la mensa de aqueixa esglesia ha en lo dit regne vos redubtau de algun perpleix e congoixa les quals virtuosament vos oferiu sostenir per lo benifici e honor de aquest Principat. E demanaunos vos digam lo parer nostre com vos degau regir en lo dit negoci. A que molt reverent e molt honorable e savis senyors vos responem molt regraciantvos tot primer la vostra bona voluntat virtut e sforç que mostrau al benefici de la patria en que quiscuns feu segons de vosaltres es pertinent e signantment vos dit Senyor bisbe qui imitau los predecessors de la casa vostra los quals per benifici e honor de la dita patria han fetes coses de lahor e de conmemoracio dignes. Veniut apres al consell o parer nostre per vosaltres demanat vos significam som per letra de la Senyora Reyna e per altres certificats que lo Senyor Rey inspirat divinalment e de reyal e paternal clemencia mogut hauria e ha atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora Reyna es ja partida de Çaragoça anant la via de Morella per traurel e manarlo en aquexa ciutat ab libertad plenaria. Passara Deu volent per aqueixa ciutat e axiu veureu. Speram puys lo dit Senyor Primogenit sia en libertat que tot lo negoci pendra assossech e repos a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e de tota la patria e axi cessaran totes congoixes tant que no afreturara per lo present altre dir sino fervos certs que en lo honor e benavenir vostre e de aqueixa esglesia serem tota vegada molt voluntaris e prests e per obra ho coneixereu en qualsevol cas que occorrega. Tingaus la Sancta Trinitat molt reverend e molt honorables e savis senyors en proteccio sua. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per altre correu vos havem ja scrit qui parti la nit passada. Es ver quens han dit no pot passar una aygua e per tant per aquest trames per altra via vos tornam a dir lo mateix de que vos scriviem ço es que no acordeu pus gent de peu ne de cavall e sobresegau en fer despeses en artelleries ni municions fins que per nos altrament scrit vos sia. De aço mateix nosaltres scrivim al capita e al vezcomte e a don Johan Dixer als quals per semblant dehim que en res mes avant no procehesquen sino que stiguen en lo stament en lo qual se atrobaran al rebre de nostres letres. E pregam e encarregamvos sia per vos donat orde en quant en vos sia que axis faça. Al que dehiu de la persona elegidora que seguis lo exercit a pagar les municions et cetera vos significam que per quant crehiem a vos no vingues be seguir lo dit exercit e quens convingues aturar en Leyda per los acordaments vos habiam (haviem, habiem; habíamos) axi scrit ab tot que hi amarem mes a vos que a altre pero essent la cosa en los termens que vuy es nous cal haver la tal persona ne de altre curar sino que sobresehint en tot spereu altra nostra resposta e fareu segons vos direm per aquella. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputals del General de Cathalunya residents en Barchinona.
(Esta carta es de 8 de febrero, no de 28)
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles Princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia per la Majestat del Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio de nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta elet per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica (res publica, rem publica, rei publice, cosa pública; el Rey sale un poco más arriba) del dit Principal que representam ab nostre consell aquell que les quatre galeas sotils que son en la Dreçana (atarazana; drassana, dressana, draçana, dreçana) de aquesta ciutat ço es dues de la ciutat una del General e una que era de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sien adobades verades e armades migançant aquells ministres que los dits diputats e consell lur determenaran e encara fou deliberat ques posassen stepes pera XXllll galeres e que fessem boscar lenyam per aquelles e volents nosaltres deduhir a efecte e metre en obra les dites debiberacions confiant de la industria e lealtat de vos honorable En Pere Steve dreçaner de la Dreçana del dit General al ofici del qual es propri e pertinent fer les coses davall scrites ab la present a vos dit Pere Steve dehim cometem e manam que les dites quatre galeres façats adobar e metre a punt entro a poderles varar e metre en mar. E axi mateix hajats stepes per les dites XXIIII galeres e façats boscar lenyam per aquelles e hajats persones necessaries a fer les dites coses e paguets (pagueu; pagad) a aquelles los salaris e altres coses per aço necessaries cobrant apocha de les quantitats que per aço pagareu segons lo stil de la casa de la dita diputacio car nos sobre les dites coses e cada una delles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus. E nosaltres requerim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoir han compte e raho vos admeten totes aquelles quantitats qui per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la Diputacio es acustumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.

Al honorable lo batlle de la vila de Cobliure.
Batlle. Jatsia per altres nostres letres haguessem scrit e manat no leixasseu partir fusta alguna de aqui ara per certs sguarts que no curam aci splicar vos dehim e manam jaquiats varar e partir de aqueix port e anar hon se vulla lo lahut (llaut, llaüt, laúd, tipo de embarcación, típica del Ebro, camí de sirga) den Françesch Valenti carregat de lli (li, lli; lino) e altres coses de aquesta ciutat lo qual es aqui. E noy haja falla com axi vullam se faça. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.