31 DE MAYO.

31 DE MAYO.

En este día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e concell llur residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Per les continuades fames que en aquestes parts se propalen per lo gran perill e perills quens vehem esser preparats havem deliberat avisar vostres honorables savieses de aquelles ço es com se diu publicament e molt certa que per les partides de França e comdat de Foix deuen entrar molt prest gran multitud de gent darmes per damnificar aquest Principat e aquesta terra de que mossenyors per quant aquesta vila e terra es constituida en frontera el regne de França e comdat de Foix e es clau de aquest Principat nos sembla aquesta terra passar gran perill e per conseguent tot lo dit Principat. E per ço attesa la despopulacio de aquesta vila e terra e la gran penuria de arnesos (los homens darmes y estos arnesos no tenen res que vore en los habitáns de Arnes, Terra Alta, Tarragona) e altres coses necessaries a tuycio e defensio de aquella vos supplicam axi afectuosament com podem que en les dites necessitats occurrents nos vullau prestar e donar consell favor e ajuda tant per tuycio daquesta vila e terra com de tot lo Principat trematent nos si a vosaltres sera plasent socors de gent darmes e de arnesos e altres coses necessaries a la dita defensio segons pus specificament per part de nostre sindich vostres honorables savieses seran suplicades en nom e per part de nosaltres. Avisants vostres honorables savieses com les forses daquesta frontera e comdat stan molt abondonadament e ab gran perill. Per queus placia en tot lo necessari a la dita defensio e tuicio degudament provehir e haver nos per recomanats com hi vage molt a tot lo dit Principat supplicants vos lo consell favor e ajuda sien molt promptes com sie gran perill en la triga. E placieus scriure e manar al diputat local daquesta vila dels drets de les generalitats bastregue o faça bestraure en lo que sera necessari a bastretas e a pagaments de correus dirigidors a vostres honorables savieses e en altres parts necessaries per tuicio e defensio de aquesta vila e terra. Suplicants vos de les coses occurrents e del que sentireu nos vullau avisar e de les coses per nosaltres demanades per lo present portador fer la resposta que de vosaltres plenament speram. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la individua Trinitat direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres ordinacio e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Vuy a set hores apres mig jorn havem reebut una letra de creença del comanador de Montço explicadora per mossen Vallebriga juriste translat de la qual vos trematem interclus dins la present e havem entes dita creença la qual en efecte conte com lo archabisbe de Saragossa devia entrar esta nit en Montço ab CCC rocins e per lo dema ans de dinar tants li havien donada posada en la dita vila lo S. R. devia venir alli mateix dimarts prop vinent al mes larch ab intencio de entrar en Cathalunya e anar la via de la Senyora Reyna e lo comte de Foix devia entrar per Pallas e mossen Rebolledo e altres e que lo archabisbe devia aturar lo dit archabisbe en Cathalunya per quant de aquests preparatoris se sperarien alguns inconvenients e sinistres axi en aquesta ciutat com encara al Principat de Cathalunya per ço dehie volrie lo dit comanador parlar ab paher e prohomens de aquesta ciutat o venint ell simplement ab I. patge en aquesta ciutat otrament nosaltres algunes persones en algun loch miga hon ell seria per que pogues personalment comunicar sa intencio la qual seria volerse metre e entrevenir en aquests fets per evitar dits inconvenients e sinistres e aço per ell esser propinch e daquesta ciutat e encara natural de Cathalunya e hon nous vingues be que volia lo haguessem per scusat. Nosaltres havem molt instat haguessem dita creença en scrits stesa o per memorial aço demanavem que la
puguessem trametre a V. R. nou ha volgut fer ans nos dix que per res nou faria com no hagues tal carrech. Nosaltres nos aturam acort per ferli resposta. Havem volgut avisar V. R. e nobleses de aquests fets dels quals lo diputat local qui ses trobat personalment en aquesta splicacio de creença scriu a V. R. ab correu cuytat per la arduitat e celeritat que los fets son vists requerir perques puxe per V. R. provehir en aquells segons a nosaltres sera vist e havem acordat de fer resposta al dit comanador de la qual per semblant vos trematem translat interclus dins la present. Mossen Agullo vos dira pus stesament la intencio de aquesta ciutat e altres coses. Placieus donarli creença en lo que explicara per part de aquesta. E sie lo glorios Jhesus vostra continua proteccio e guarda. De Leyda a XVVIIII (XVIIII, 19) de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas a que se alude en la que antecede.

Molt honorables e molt magnifichs senyors. Yo envie a vostres honorables saviesas mossen Pere Vallabrica (Vallebriga en la carta anterior) portador de la present lo qual vos explicara algunes coses de ma part tocants al be honor e repos de vosaltres o de aqueixa ciutat. Placieus darli fe e creença en tot lo que de ma part vos dira com farien a mi propriament. Hi ab tant molt magnifichs senyors jo som prest a tot lo que tocara a la honor y (y griega) be de vosaltres. Scrita en Monço a XXVIIII de mayo. - A vostra honor prest lo comanador de Monço. - Als molt honorables e magnifichs senyors los pahers e concell de la ciutat de Leyda.

Molt noble e magnifich mossenyor.
Vostra letra de creença havem rebuda e lo explicat per mossen Pere de Vallabriga (tres versiones en tres cartas, Vallabrica, Vallebriga, Vallabriga) juriste de aqui en virtut de aquella entes vos responem que de contractar ab nosaltres vos venir açi en Leyda ne de trametre nosaltres en altre loch persones per neguna via nou permetrien considerats los parlaments serien perfets del Principat de Cathalunya. Nosaltres tenim ja en Barchinona sindich e les altres universitats del dit Principat per lo semblant a hon se tracten los fets del dit Principat e per conseguent no es cosa asi se puxe tractar ans se hauria a tractar e manejar en Barchinona lla hon nos referim tant quant es el ben vehinar de aquesta ciutat ab vos ens dieu esser cathala les obres ho mostraran si sou cathala car segons fareu si farem. Dada etc. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostra honor apparellats

Al molt reverends magnifichs e molt savis mossenyers los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors. Vostra letra de XXI del present he rebuda ab la qual mes scrit e manat que haja a mes mans huns sperons genetaris los quals mossen Luis de Vich trametia aqui a son fill que les guardes del General los se havien retenguts per causa del dret novament imposat e aquells remates a vostres reverencies per persona fiable e axi mossenyors ho be fet que encontinent rebuda la dita letra he haguts los dits esperons de les dites guardes los quals vos remet per Alfonso Lopiç consol de castellans de aqueix ciutat exhibidor de la present.
Mes mossenyors en virtut de altra letra dreçada ala honorables procuradors continent manament per a mi en nom e per part de vostres grans e de vostre expectable concell a instancia dels dits procuradors e request als honorables veguer e sotsveguer de aquesta ciutat en virtut de la seguretat que han prestada que no publiquen aquelles dues crides manades publicar per la Excellentissima Senyora Reyna la una de convocacio dels feudataris laltre del guiatge atorgat a totes persones encara que sien gitats de pau e treua que no publiquen aquelles e si publicades les han les tornen al primer stament cominantlos que si ho recusaran fer sera procehit per vostres grans reverencies en virtut de la capitulacio contra ells de tot ço que sia degut e permes. E lo dit veguer ha respost qui les dites crides per la dita Senyora Reyna li son stades trameses mes no les ha publicades mes ha consultat vostres reverencies e abdosos los dits veguer e sots veguer se son oferts en seguir tenir e servar lo que per mi son stats requests. Perque mossenyors certifich vostres reverencies de les coses dessus dites oferintme tot temps prest lo que per aquells me sera scrit e manat los quals nostre Senyor Deu tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors qui es prest a tota vostra ordinario e manament Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ara a les VIII hores apres mig jorn los pahers daquesta ciutat me han fet venir a la casa de la paheria e aço per hoyr una creença tramesa per los comanadors de Monso a la dita ciutat explicadora per En Vallabriga de la dita vila de Monso continent en efecte com ell los avisave com lo senyor archabisbe de Saragoça esta nit o dema mig jorn sera en la dita vila ab CCC rocins e lo dimarts apres lo Senyor Rey si spere de esser en la dita vila de Monso e axi mateix lo comte de Foix per la via de Pallas lo qual segons ha explicat vendra simplament de la qual cosa mossenyors ha feta conclusio en sa proposicio que daquestes coses ell veu scandols
preparats. E per quant se diu esser cathala voldria evitar aquells demanant que si plasent sera a aqueste ell venguera aci ab un patge o si volien trametre tres o quatre persones en lo loch Dalmacelles (de Almacelles) o de Ginestar per comunicar daquests negocis ell hi serie desijant lo repos del Principat havent sguart com es originari de aquell. E los dits pahers hoydes coses me han instat e request vos degues avisar per correu volant per quant les sobredites coses son de gran importancia e assats ponderoses e axi vos fas lo present correu portador de la present appellat Domingo Piquer al qual es promes per son salari vuyt florins dor e ha esser aqui dema a VII hores apres mig jorn. Scrita ab cuyta dissapte entre nou e deu hores ans de mig jorn.
Daquests afers mossenyors la ciutat scriu a vosaltres e als honorables consellers daquexa ciutat pus stesament. - Quis comana en vostra gracia P. M. Segarra loctinent de diputat local en Leyda.

Als molt reverends egregis e magnifichs mossenyors los deputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Be crech siau avisats mils de mi del fet de Gerona com se enfortexen e son mesos a punt e mes avant se diu publicament que tenen lo somatent (somatén; so metent, fen o fent so o soroll, metiendo ruido, so) per tot Empurda e encara per les muntanyes que de continent lo capita sie prop convocar tot lo dit so. Mossenyors la nostra tarda ha fet gran dan pero la massa cuyta seria pijor si nos fa ab aquell sforç que es manaster car daquesta volta hi va tot. Ells han sperança quel Senyor Rey sera molt prest ab ells. Lo capita es master que sie en manera que pugue parar la cara a tot hom que fet açi la mes part es feta. Açis diu que haveu acordada molta gent per anar en altres parts si della no havia cuyta tots plegats que faesseu assi hun colp apres porien anar lla hon voldrien. Dins Gerona ha molts homens de stat e daltra gent quey han mesa molta. Lo que jo dich mossenyors dich monent vosaltres desliberareu en manera que fareu lo
servey de Deu e lo benefici de la cosa publica. A la Belladona es mossen Espres ab XV o XX rocins nos parteix daqui sta aqui per confortar los pagesos. En Verntallat es a Riudarenes. Ades a Sancta Coloma deportense per quant hi havuy be sabut per hun home qui es vingut de Malgrat lla hon es arribat lo forment que vosaltres haveu trames que han pres home per lo cami ells speren si porien levar lo forment. Sera forsat si ells se calen avall de dar los dessus e no dubteu que segurament se pora fer car ja nosaltres acabal de si hi bastarem e fare encara que los de Sentseloni serem tots iustats e si fa a fer fersa sino no ells nos han presos dos catius dun home de la vila e comensen la guerra. Dit man quels deuen portar a Gerona siu fan lo primer home qui açi passara de casa de la Senyora Reyna jol aturare fins haje los catius del fet dels de remensa. Jo tremet vuy trellat per totes aquestes parroquies serem avisats del que sera mes avant. Açi ha molts companyons que ja no tenen creu son perillosos de anarsen sino tenen que menjar desliberau que es de fer si voldrieu que en aquells axi pobres quels conestables fos bastret secretament e ab jurament e que aquells los fassen la messio dient que ells los presten los diners car son molts los qui non tenen. Placieus prest haja resposta e no mes. De Stelrich (Hostalrich) a XXX de maig. Mossenyors prest al manament de vosaltres P. de Belloch.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per la Principat de Cahalunya.
Mossenyors. Ja vuy vos he scrit per altre queus placia be pensar en la anada de Gerona ques fassa axi com deu car si som per mostrar la cara a tot hom haureu mes que no volreu e si veniu escassament he dubte hajau res del que voleu. En Gerona ha sobre cent rossins e prou gent a peu e molta que sen hi recullira ab lo somatent ultra los pagesos qui si metran.
No vull dir pus sie remes a la senyoria de vosaltres que no voldrie que alguns diguessen que por hagues de mirar ho mes com pens que tot va a la primera pero jo no se quina gent tremateu vosaltres son tals queu vehen milor que jo nou sebria dir. La bona voluntat quey tinch mo fa dir. De Stalrich lo XXX de maig. - Mossenyors prest als manaments de vosaltres P. de Belloch.

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors. Pochs dies ha vos he scrit de algunes noves que sich dehien en les quals no era donada fe ara veix les noves venen en fets e per ço per mon descarrech vos he desliberat scriure del quem acorre e del perill en que veig concorrer la vila e terra e primerament de novas sich per letres que lo vaguer daquesta vila ha hagudes de Perpinya en que lo avisen que lo Rey de França fa de socors al nostre Rey XIIII Mil homens darmes e que per lo sou de aquell met en recena los comdats de Rossello e de Cerdanya e serts castells primers que dins aquells son apres per homa del vescomtat es cert que lo comte de Foix ha fet provehir de vitualles Castellbo e Siotat ey deu tremetre gent de jorn en jorn. Aximateix com per via de Saragoça per home qui es vengut que dimarts pus prop passat lo Senyor Rey devia partir per venir en Cathalunya e veus açi mossenyors tot lo que se. Apres vos intim les coses de que a mon parer fos fretura a aquesta vila ço es que es molt pobra de gent e darmes e segons son stat avisat per part de la dita vila vos deu esser demanat socors lo qual han be mester tant de gent com armes e daltres coses de les quals jo crech per ells vos seran demanades. Axi mateix stam prop del comdat de Foix a tres leguas en lespay del qual ha II forces una que ha nom la Tor Serdanya en que no sta sino I home hi es a una legua de la frontera ay un castell que ha nom Querol be fort aquest es a II leguas de la dita frontera en Serdanya ha dos castells castill de Livia e de Bellver si los castellans (los castlans, lo castla, castlà o castlá, castellán, châtelain, català, catalá, catalan, cathala, catalán) volran recullir gent per manament del Senyor Rey esta vila e terra vos do per perduda de tot lo que han perill veig. De tot per mon descarrech vos he volgut largament avisar perque no men pusque esser dat carrech bem dona de parer que si per cars tramatreu socors de gent en aquesta vila quey fos trames capita qui fos home rigoros per molts sguarts. Altres coses mossenyors molt magnifichs no he scriure. Del que per avant sabre de present serets avisats e si pore fer res per ordinacio vostra son prest metre en exequcio lo que per vosaltres me sera manat supplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXVIIII de maig. - Lo castella de Livi feu mostra lo jorn de la Sansio no sab hom per que e dema que sera diumenge la deu tornar fer. Com sapia perque ho fa de present vos scriure que no te hom a bon senyal. - Lo qui en gracia vostra se recomana Matheu Dall diputat local.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors de diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres honorables savieses continent en efecte deguessem elegir tres persones qui haguessen facultat de inquirir de les coses en la dita letra contengudes. En virtut de la qual nosaltres e aquesta universitat axi com aquells qui totstemps som promptes e apparellats fer e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses ordenades de continent elegim dites tres persones certa delliberacio precedent per la qual trematem a vostres reverencies e honorables saviesas splicaran. Placieus donar fe e creença en tot ço e quant per los dessus dits sera explicat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses.
Scrita en Vilafrancha de Penades a XXX del mes de de maig del any Mil CCCCLXII.
- A la ordinacio de vostres reverent e honorables savieses apparellats los jurats e conçell general de Vilafrancha de Penades.

Als honorables magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Per algunes coses qui a nosaltres occorren pus paren esser de importancia trematem aqui a les savieses de vosaltres En Johan Calvo de aquesta vila portador de la present lo qual aquelles de nostra part vos explicara. Supplicant vos doneu plena fe e creença en tot quant de nostra part vos explicara axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. E placieus haver a memoria e no oblidar vos aquesta universitat. E sia mossenyors molt magnifichs la Trinitat Sancta custodia vostra e direccio dels negocis de aquest Principat. Dada en la vila de Figueres a vint e vuyt de maig en lany Mil CCCCLXII. - Aparellats a vostra servir e honor los consols e concell de la vila de Figueres.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Segons so informat vostra senyoria ha scrit a tots los gentils homens Dempurda sobre los actes de la terra de que so stat meravellat que jo no sia stat en lo nombre daquells car so cert que los meus han rebut en les conquestes primeres daquest Principat e encara en obtenir los privilegis e libertats frenqueses que tenim e si a Deu es plasent jo volria caber en defendre aquelles e ofendre totes les persones qui hi contravindran oferintme a la senyoria vostre que tota volta quem manareu e mescriureu que vage aqui jo sere prest. E si lo cars lo portara qui segons veig venir es aparella de comunicar vos totes maneres de artellaries per defendre ciutats viles e castelles e per ofendre aquells e axi be ques tinguen situats dins mar o en aygue de peludes e de aço sere content de donar vos ne la mostra de present o de fet com a vosaltres mossenyors sera plasent e totes actes darmes dar vos ne raho segons vist he per praticha en diversos regnes e no pens la senyoria de vosaltres que jous scrive per cubdicia de honor mes naturalesa e gran amor me ha fet atrevir e als nous dich sino que suplich a Deu qui es vensedor de batalles queus vulla trametre e illuminar del Sant Sperit e do victoria a la bona e sana part en guisa que totes males saments hic sien fora. De Cadeques (Cadaqués) a XXVI de maig. - Mossenyors qui en vostra bona gracia me recoman lo vostra Felip de Rexach.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat senyer En Johan Molins notari diputat local en la ciutat de Vich. Honrat senyer. Nosaltres havem necessaris aci per afers del Principat Nanthoni Puig Feliu olim bayner e Rafael Ortigues boter de aqueixa ciutat. Dehim e manam vos per ço que vista la present doneu orde vinguen aci a nosaltres e si algun dubte tenien digaulos de part nostra que nols cal dubtar de res. E si vist vos sera preneu dells suficient seguretat ab sagrament e homenatge que vindran tota dilacio cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil quatrecents sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalanya residents en Barchinona.

Al molt honrat mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Dues vostres havem vuy rebudes avisatorias del fet de Gerona e del somaten e del forment que es arribat e com En Verntallat signifique volerlo levar havem gran plaer dels dits avisos certificant vos que lo egregi capita es partit e creem sera vuy en aqueixa vila. Daquiavant ell es tal e vos e altres concellers sens que aquest Principat sta reposat en les coses se han a fer. Mossen Luis Colom ab la gent e ab home propri qui portara diners per pagar sou e altres coses partiran vuy depres dinar e tantost seran aqui. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Figueres.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e oyda la creença en virtut de aquella explicada per En Johan Calvo restam molt contents de la bona e sencera intencio e voluntat que vosaltres e aqueixa universitat com a vertaders cathalans haveu en lo benefici del Principat e en conservacio de les libertats de aquell a tots comunes de les quals coses erem mes que certs com axi ho hajau loablament acustumat de que nosaltres som e serem be recordants. Venint a la resposta de les coses demanades si la Majestat del Senyor Rey per cas venia en aquexas parts en aço es de mes dar concell car ja hi es la capitulacio que teniu la qual de aço parle clar. Veninthi empero la Senyora Reyna havem comunicada nostra intencio de paraula al dit Johan Calvo per ço son coses qui stan millor a la lengua majorment de persona discreta que a la ploma regiuvos ne segons ell vos dira. Certificant vos que lo egregi capita general qui ja es en camp ab lo exercit del dit Principat socorrera lla on sera necessari. Vosaltres siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila perquen puixau dar bona raho atteses majorment les noves de França e altres de que ja vos havem ja scrit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e concell general de la vila dels Prats del Rey.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes per lo discret Nanthoni Ferran notari e oyda la creença per ell explicada restam molt contents dels bons avisos e de la virtut e ferma voluntat que com a vertaders cathalans teniu en conservacio de les libertats del Principat e de la cosa publica de aquell a lahor de nostre Senyor Deu e servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey. Certificant vos nosaltres qui representam lo dit Principat tenir la matexa voluntat e firmissimo proposit e per aço no dubtarem exposar les vides e despendre los bens. Quant es al fet de les coses que demanau vos avisam que lo capita es exit e ab lo exercit stara en camp per socorrer on la necessitat sera vos pregam stigau vigils e attents en la custodia vostra e de aquexa vila
axi com fan les altres ciutats e viles del dit Principat e si noves vos occorrera dignes de avis certificau nos ne ab vostres letres perque puixam procehir a les coses necessaries. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e llur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Felix de Rexach.
Mossen molt magnifich. Vostra letra de XXVI del present mes havem rebuda. Restam molt e molt contents de vostra bona voluntat e intencio que com a vertader cathala teniu en la conservacio de aquest Principat e de les libertats de aquell a les quals acquirir som certs han entrevengut de vostres predecessors. Veritat es que fins açi totes nostres letres avisatories de les faenes qui han occorregut havem remeses a les persones eletes per lo stament militar de aqueix bisbat e no a singulars car a vos oblidat no haguerem de vostra bona disposicio e saber en fets de terra e de mar. Som certs avisants vos que lo egregi capita general es en camp ab lo exercit e Deu mijançant fara coses que seran a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat repos e benefici de aquest Principat. Si volreu pendre sou vos o vostre fill a cavall siau ab lo dit capita car alli trobareu recapte de diners. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Memoria en via de instruccio per los molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fet al senyer En Miquel Vives defenedor del dit General de les coses que ha a fer segons devall sera dit.
Primerament ell ira ab los diners que los dits diputats e concell li liureu al molt egregi capita del exercit del dit Principat e aquell seguira on que vage e a concell del dit capita fara bastreta a la gent de peu de mig mes pagant los a pes sens engan e de la resta dels diners que sen porta pagara lo sou de tres mesos a la gent de cavall qui de nou sera soldejada per lo dit capita ço es al home darmes a raho de XXXXV florins corrents e als ginetaris a raho de quinze florins per quascun mes. E mes pagara tant com master sia spies correus artellaries e altres coses quis faran per lo dit exercit e de tot tendra bo e vertader compte com es acustumat e necessari en semblants coses. E de totes noves e coses qui li semblara esser dignes de avis lo dit Miquel Vives ab ses letres certificara sovint los dits diputats e concell. E jura lo dit Miquel Vives a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que be e leyalment e ab gran diligencia se haura en les dites coses tota pau cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

24 DE MARZO.

24 DE MARZO.

Después de haberse leído unos capítulos sobre el mismo negocio, fueron aprobados y se acordó su expedición.
Presentóse el mismo día en el consistorio el Señor Primogénito, para rogar a los señores Diputados que activasen viesen con toda diligencia el despacho de los negocios antes mencionados.
Los embajadores enviados a Villafranca a la Reina hicieron relación de su embajada, manifestando cuanto había tenido lugar en ella.
Además, se dio cuenta de las siguientes cartas que se habían recibido.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam com les gents de nostres capitanies son posades e constituides en gran indigencia e necessitat car tot lo sou se han despes axi per fornirse de armes com per lur provisio e despesa en tant que no tenen de que viure ne son per sostenirse aquest temps que resta si per vostres reverencies nols es fet subvenir de alguna quantitat. Per que vos supplicam a les dites gents nostres vullau socorrer de aquella quantitat e per aquell temps queus sera ben vist per manera hajen que despendre es puixen sostenir o vostres reverencies los donen licencia sen puixen anar car certament la necessitat de aquells es molt gran.
E nou diriem neus ne scriuriem si axi no era. Perque placiaus provehirhi segons havem dit. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests March de Planella Johan Eymerich Gurb e Anthoni Mercader capitans de les gents darmes que son en Tortosa conduides per lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principal de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Los capitans de les gents darmes conduides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita En Çamaso nos han feta gran clamor dients que les dites sues gents no tenen diners pera despendre e sostenirse e que tot lo que han rebut del General se han despes axi en les armes que han hagut a comprar com en lur provisio e que son en tanta necessitat que no tenen de que viure de que stan recelosos que alguns nos meten a robar e hannos pregat que scriguessem a vostres reverencies explicant la dita lur necessitat e supplicant los volguesseu provehir de algun soccorriment. Perque notificam totes les dites coses a vostres reverencies supplicant aquelles vullen a les dites gents darmes provehir e fer subvenir de algunes quantitats per aquell temps queus sera ben vist car de tot cert segons dieu son posats en gran necessitat o quels sia donada licencia que sen puguen tornar majorment que per causa de la dita lur inopia es dubte que alguns nos convertesquen a furtar o posar en algun perill e inconvenient aquesta ciutat perque tornam supplicar vostres reverencies hi proveesquen prestament en rescriguen per lo portador al deputat local en aquella manera que coneixeran les quals nos scriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prest los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per la gran cuyta que lo senyor capita me te que li do correu per portar la letra que ell vos tramet he hagut lo present correu a peu car de cavall no hi ha ans si haviem una cuyta seriem be embaraçats. Ha de esser pagat lo dit correu segons com servira. Dels fets de aci mossenyors speram tot temps vostra ordinacio apparellats en executar aquella. Haureus a gracia que si vostra opinio sera que degam anar avant quen sia ab temps avisat car entrant de aci avant aquest camp no pot
anar que no port sobre cent adzembles propries e aquestes he de tenir continuament car no irem per terra que puixa manar a la gent quem seguescha. E si ab temps ho puch fer haurem mercat e bon bestiar. E si cuytat se ha de fer costara un diner dos e envides sere servit. Aço mossenyors dich per que quants venen de aqui creen que haurem de passar en Navarra. Per les spies que he cobrades de Barbastre e de Monço se avisat que la nova que Leyda habia haguda que Rebolledo era en lo comdat de Ribagorça es falsa car ni ell ni sos fills no y son ne negun hom de cap. Lo comanador de Montço parti diumenge passat per al Rey sols ab un patge desfreçat. La spia de Çaragoça me diu que tres dies ha que lo Rey no es en Çaragoça e que es fama que es anat a caça. Nom se si seria del que fe algunes voltes ques sia absentat per anar a qualque hu a vistes. Quants venen de Çaragoça dien que lo Rey treballa en fer gent e daltra part dien que no ha manera de ferne gens e yo crech que ell no fara may gent fins que aquesta de aci sia desaplegada car al present massa gent hauria a fer per noure aci a aquesta. Ja lo capita scriu de les persones que te aci de son exercit. Baldament mossenyors en cada letra que fereu al dit capita feuli tots temps mencio que faça smenar los furts que fins aci envides se ha res fet de smena. Axi mateix lo capita es malalt. Lo vezcomte qui es capita de la gent de peu es absent mes ha de sis dies que es en Aytona e semblan que poria esser scrit que puxs lo hu es malalt que almenys tornas laltre car certament tots stam mal sens capita. Fins aci mossenyors no y ha *uls de que fretur scriure. Feta en Fraga a XXIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables magnificencies Johan Ferrer.
Vuy se es començat sentir aci un tracte com Hivany de Bardaxi havia provat alguns de tanquarnus de nit quant dormissem les cambres e les posades damunt e pendrens tots e cobrar la vila. Es ver que aci ha molta gent maliciosa que son de la part contraria e per ventura per mal mesclar lo loy alleven. Es ver pero que es ell hi es entrat des que nosaltres hi som desfreçat en habit de frare encara non sabem de fi en fi la veritat. Per la barcha de Falixo passen correus de la Senyora Reyna al Rey. Passan laltre dia hu a qui dien En Messeguer natural de Tortosa lo qual te casa en Valencia.
Homens de Montço hu e molts me han dit en cert que lo comenador de Montço se troba que de nit fa obrir citges (pera l´aigua, Sitges) de sos vassalls e sen fa pujar lo forment al castell. No se siu dien per ferne lagot.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons mills de mi vostres grans reverencies nobleses e magnificencies saben en los exercits quant algu delinqueix tant deu esser punit per donar eximpli als miradors com per donar pena a la culpa de aquell condigne e pertinent. E per aço axi de dret com de fet es permes a qualsevol capita e president de gent darmes punir e castigar qualsevol crims rigorosament e sens figura e forma de juhi ordinari ans aquelles obmeses axi com lo delat es trobat fragant crim deu esser executat e punit. E jatsia fos degut a mi per vosaltres esser permes que ensemps ab mossen lo veguer sens altre solemnitat de consell en altra manera rigorosament pogues punir e castigar qualsevol qui de mon exercit delinquissen. Pero per vostres instruccions la tal facultat e poder a mi son tolts e no obstant yo crega la fi vostra sia de major be gens empero tal nos segueix ans tot lo contrari ço es que no sols degudament o indeguda yo no faç justicia mas encara aquella fer totalment a mi es impossible per quant volent yo seguir vostres instruccions e servar la pratica la quel servar per aquelles so stret.
Ans de poder metre les coses en consell primerament es a mi forçat ensemps ab mossen lo veguer faça proces e aquell fet e vist per lo dit consell cullir los vots de aquells e segons la major part fer lo que per aquells sera delliberat. E axi vist aquest discurs tant lonch los delats han temps de recorrer per lurs amichs e los amichs de aquells treballar per ells e axi constituhir a mi e los de mon consell en congoixes e pensaments e tribulacions de prechs als quals si uns resisten los altres no poden ultra que acordar deu o dotze que son en consell en un parer. Fins aci aconseguir no he pogut sino en hu que bate la guarda del general de Arago per que demanava lo dret al qual delat yo haguera penjat o levat lo puny. E jatsia despuys yo so aci yo vehes tots aquests contraris e hagues en voluntat axi per lo present com per lo sdevenidor scriureus e pregarvos me volguesseu prorogar la jurisdiccio e donar a mi poder pus ample del que tinch segons la forma de les instruccions. De present he delliberat fervos la present e aço per quant dimecres prop passat jatsia jagues ab la febra al lit seguintse lo cas de un conestable lo qual per esserli manat a ell e als de sa conestablia per part mia que vuydassen la casa hon staven per allehujar en aquella lo noble Roger de Arill dix als de sa conestablia senyors stauvos en casa e sius hi volen lançar cridau un crit que tots cinquanta serem a punt o unes semblants paraules aquell fiu venir a la mia posada ab hu de la sua conestablia e ab aquells ensemps un altra qui a nou del present havia feta resistencia a mossen lo veguer e ajudat a levar lo dit home per quant lo fahia stobar per la present vila acompanyat del dit mossen lo veguer e de molts altres del dit exercit perque me era donat entendre me foren levats los munti tots al castell ab un altre qui anant yo ab los presoners me hisque al encontre cridant levemlols levemlols los quals tots quatre vuy tinch en lo dit castell presos els faç lo proces el faç fer a mossen lo veguer ab son assident a fi que fets los processos los puixe punir e castigar. Per queus prech que axi per lo que es dit de la dificultat ques han de unir molts enteniments a un parer com encara per major repos del present exercit lo qual sta tant o mes en eximplis com en punicions vos placia a mi allargar lo poder en manera que ab dos o ab tres per mi e mossen lo veguer elegidors o e altra manera yo puscha proceir en les punicions e execucions dels criminosos fahedores e de aço vosaltres lo Principat e yo ab vosaltres tots aconseguirem lo fi desigat e lo exercit repos qual deu haver. Avisantvos que no sols yo mas encara les mies cabres (Cabrera) en los penons e en les parets seran temudes. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXII de març any Mil CCCCLXI.
Senyors jatsia que la intencio de vosaltres sia bona en les instruccions que vosaltres me fes mas siau certs que praticantse segons aquelles es occassio de molts mals e nos poden praticar ans es atrevir a molts de fer mal e vullvosho dir per escusacio mia per queus placia provehir que a mi sia allargat lo poder si desigau sien castigats los mals fahedors de ma ma (la meua ma; la meva ma; mi mano).
Ab la present vos tramet una letra qui es stada trobada en poder de un viandant e una altra qui va a don Johan Dixer. Placiaus donarlay. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Per altres letres vos he scrit com los capitans de les gents darmes conduhides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita en Samaso se conguoxen molt dients com les dites lurs gents no tenen diners del sou e que tot ho han despes axi en lo fornir ques feren de armes com en lo que fins aci han haut mester per sa provisio. E com demanen la dita lur gent sia subvenguda de algunes pecunies en altra manera que no son per sostenirse e vuy los dits capitans salvo lo dit en Samaso han tornat fer davant los procuradors de aquesta ciutat e davant mi de les dites coses gran instancia mostrans la dita lur gent esser constituhida en gran necessitat e no haver manera de poderse sostenir sino son socorreguts per vostres reverencies pregantnos vos ne scrivissem. Perque mossenyors certificantvos les coses dessus dites vos supplich queus placia provehir sobre aquelIes e fer que les gents dels dits capitans sien socorreguts e los sia donada licencia que puixen anar car axi ho demanen instantment demostrants que altrament no es possible aquells poderse sostenir. Certificantvos mes com fare publicar la crida del arrendament dels drets del General per lo temps e lochs axi com per vostres reverencies me es stat scrit e manat. E per semblant entendre en examinar e veure diligentment les despeses que son stades fetes per aquesta ciutat en la custodia del castell Demposta axi com per vostres reverencies es stat provehit e manat fer. Mes encara mossenyors vos certifich com En Pere Gil menor de dies lo qual per vostres reverencies es stat constituhit capita per anar ab una conestablia a la custodia del castell Demposta no es en aquesta ciutat e per ço no he pogut trametre de les gents que son aci una conestablia a la custodia del dit castell axi com me es stat manat. E totes hores quel dit Pere Gil sia vengut hi trametre ab ell ensemps la dita conestablia. E si vostres reverencies volen que sens lo dit capita hi trameta aquella scriguenmen que de continent ho executare axi com per aquellas sera provehit. E fare prestar als oficials que novellament entraran les seguretats acustumades e vos trametre aquelles autenticament axi com me es manat per vostres reverencies. Les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Al molt reverend senyor lo senyor abat de Montserrat diputat en Barchinona.
Molt reverend senyor. Primer de res a dir me recoman en gracia e merçe de vostra Senyoria. La present es tant solament per avisar vostra reverencia com a les gents de ma capitanía per causa del forniment que han hagut a fer tant de cuyraçes quant de altres arnesos e altres coses a ells necessaries son restats molt baix que no tenen diners pera despendre e per semblant molt de les altres capitanies. Per so havem deliberat tots los capitans fervos lo present correu ab lo qual vos intimam la dita necessitat supplicantvos quant podem en lo mon que pus nostre Senyos Deus nos a feta tanta de gracia que havem so que tots desijavam ço es la lllustrissima persona del Primogenit quens licencieu quens en puixam tornar en nostres casas majorment que lo temps dels dos mesos que jo he ma gent e a servir sera molt prest complit comptant del dia que los conselles nos prengueren a Puigcerda ab sagrament e homenatge de star a manament e a ordinacio vostra e aquell dia partim e ab aquell pacta havem jurat e dels dos mesos prenent los dies que havem mester per tornarnosne en nostres cases que al manco hi havem mester Xllll jorns per quant daçi a Puigcerda a XXXXVlll leugas (leguas) e prenent aquests dies jo puch partir daci los dilluns de la sammana (septimana; semana; setmana) santa e per la necessitat que passan molts de la dita ma capitania e de totes les altres vos he volgut fer lo present avis per ço que si io partesch alterasio nenguna no prenguesseu e vostra Senyoria man que voleu que fassa que tots temps stich a ordinacio e a manament de vostra Senyoria. Tinch asi las vostres adsemblers (acemileros; ase; acémila; adzemila) sperant de dia en dia que pus lo Primogenit era en lo Principat de Cathalunya queus ne poguessem tornar. Per que senyor vos supplich quant puch en lo mon que ma aviseu que volreu que yo fassa volent star a ordinacio e manament vostre e la Sancta Trinitat vos tinga en sa gracia. De Tortosa a XXI de març.
- Senyor. Lo qui en gracia e merce vostre se recomana Anthoni Mercader.
(En este texto se encuentra jo, io, yo).

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors deputats e los del consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molts reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Apres que havem scrit a vostres magnificencies vuy circa de mig dia havem apres procurat haver audiencia de la Majestat de la Senyora Reyna a la qual som stats a les vostres hores apres mig jorn explicantli lo que havem scrit a vostres reverencies e magnificencies ans paragut esseli stat accepte a que essernos respost per sa Majestat a compliment ultra nos es stat dit per sa Excellencia com la sua Senyoria ha rebudes letres vuy per correu del Senyor Rey fetes en Çaragoça a XVIIII del present les quals nos a fetes mostrar. Es lo contengut en dites letres com lo Senyor Rey avisa dita Senyora Reyna que no obstant lo conestable de Navarra fos en passos dits hixit del regne de Arago ab tota aquella gent de cavall e de peu ab la qual hi es entrat que ara novament dit conestable ab la dita gent castellana es entrat en lo dit regne de Navarra hauria pres en son poder e occupat lo loch e torre de Medania e que apres per altre avis es informat e fet cert que dit conestable ab dita gent a pres e occupat lo loch e vila e fortalesa de Deserma e encara continuament entenen en pendre en son poder e occupar totes altres forteleses e lochs del dit regne de Navarra dels quals novitats la dita Senyora Reyna sta ab molta congoixa e molestia. Considerat e attes los negocis de aquest Principat en qual stament stan e per tant a menat a nosaltres que de tot aço vos sia per nosaltres scrit e per quant es molt pertinent vostres magnificencies ne sien avisades per tant fem la present a fi que totes les coses e noves occorrents vos sien fetes manifestes e en aquelles sia provehit en la forma que a vostres senyories e magnificencies sera vist. Nosaltres no obstant les dites noves en la millor forma quens es stat possible havem comfortada la sua Excellencia dihent nos que la sua Senyoria es venguda aci a fi que totes e quantes diferencies son entra la Majestat del Senyor Rey e lo Senyor Primogenit prengan fi conclusio e repos per mitga vostra e del Principat de Cathalunya. Per tant placia a vosaltres mossenyors considerar attentament en totes les coses e donar orde que en la partida de aquestes faynes se puga prestament entrar segons per nostres letres pus largament havem scrit a vostres reverencies a les quals nos referim manantnos so que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXI a XI hores de nit. - Lo dit Senyor Rey per sa letra diu vol provehir a les dites novitats e occupacions damunt dites perque si altre sentieu vos sia avis. - A vostres ordinacio e manament prests labat de Sant Johan Johan Bastida e Francesch Burgues.

El mismo día, los señores Diputados enviaron las siguientes cartas.

Als honorables los veguer e altres oficials de la vila de Cervera e tots e sengles altres oficials reyals ecclesiastichs o de barons als quals les presents pervendran e seran presentades a cascu dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com en virtut del proces de sometent fet e mes a instancia nostra e de nostre consell elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat contra tots aquells qui han fet procurat e instat e fan procuren e insten alguna cosa en dan prejudici e perturbacio de la cosa publica del dit Principat sia vist esser necessari esser presos e venir a mans del veguer de Barchinona jutge del dit proces micer Pere Boquet e En Johan Solsona notari. Per tant per la conservacio de la cosa publica del dit Principat e drets de les generalitats de aquell a vosaltres e a quiscu de vosaltres requerim en virtut del sagrament e homenatge per vosaltres prestat o que prestar sou tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostras tota consulta dilacio e execusio cessants que ab molta cura e diligencia precureu e doneu orde en haver los dits micer Pere Boquet e En Johan Solsona a vostres mans e aquells presos sots bona e diligent custodia trametau aci al dit veguer o regent la vegueria de Barchinona e si per ells era pretes o allegat algun guiatge o altres rahons no resmenys los remetreu aci presos com dit es hon se haura raho de tot ço que allegar vullen. Hajauvoshi ab la diligencia que lo negoci requer per manera que la cosa haja son degut efecte. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorable mossen Galceran Çacirera cavaller veguer de la vila de Cervera.
Molt honorable mossen. Sobre algúns afers concernents lo benifici de aquest Principat e drets de generalitats de aquell per nosaltres es aqui trames En Guillem de la Bruna sobrecullidor del dit General informat dels dits afers segons vos explicara. Pregam e requerim vos li doneu creença en tot lo queus dira de part nostra com si nosaltres vos ho dehiem e per obra façau en tot ço queus dira e per nostra part vos requerra axi com son (sou) tengut en virtut de la seguretat que prestada haveu es confia de vos. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino

pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-

Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus

barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores

haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)