MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

El rey Martín I, tras la muerte de su hijo Martín de Sicilia, se convierte en rey de Sicilia, pero muere entre el 30 y el 31 de mayo de 1410.

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al Sí de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

18 DE MAYO.

18 DE MAYO. 

Se contestó, en este día, a los embajadores de Valencia por conducto del arzobispo de Tarragona, dándoles las gracias por sus ofrecimientos; y haciéndoselos igualmente los señores Diputados y Consejo, les rogaron, al propio tiempo, que, en atención a haber de llegar cuanto antes la Señora Reina, se sirviesen aguardarla y, no marchar hasta dejar concluído el negocio; a lo que contestaron dichos embajadores, que habían determinado volverse el día siguiente y salir al encuentro de dicha Señora Reina, por lo que, si de algo podía servirles su intercesión, podían disponer; a cuyas palabras replicó el señor arzobispo, dándoles las gracias.
El mismo día, se mandó leer la siguiente súplica presentada por el abad de San Juan de las Abadesas, relativa a su procurador Raimundo Pallarés, lo que dio lugar a un altercado con el obispo de Vich, que estaba presente y defendía la parte contraria.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors.
No obstant lo edicte per vostres reverencies e magnificencies ordenat e publicat per repos e pacifich stat de aquest Principat lo dijous sant pus prop passat lo honorable En Ramon Pallares procurador en la administracio de la justicia del abat de Sant Johan de les Abbadesses (ces en textos anteriores) detengut en la present ciutat per convenir en lo present consell oficiant lo dit Ramon Pallares e volent portar a conclusio certa pau ques tractava ab alguns de la vila de Sent Johan e anant fora la vila per portar a conclusio dita pau fonch pres per En Peyro Frigoler e quant altres complices seus ab gran traycio e malvestat e axi pres fou portat axi per lo terme del noble don Francesch de Pinos e apres fou mes en lo terme de la dita vila de Sent Johan e en la via publica primer ligats los braços e mans del dit Ramon Pallares posaren dit procurador en terre de subines (de súbito, súpito, súbitamente) e apres que li hagueren levats los guants e un anell que tenia en lo un dit un bonet una cugulla en lo coll una brotxa una nomina o agnus Dei e la bossa e tots quants diners tenia e altres coses ab una brotxa li donaren molts colps e li feren moltes nafres en lo ulls axi dins com de fora ab voluntat e per obra tant quant en ells fo de traure li los ulls en tant que crehent haverlo totalment exorbat lo leuxaren per orb e li posaren un capell que portava sobre la cara. E mes alli mateix robaren un missatge e oficial del dit abat al qual abans volien levar lo peu la bossa e tots quants diners portava e fet dit cas axi leig e may cogitat als dits procurador missatge oficials e ministres de la justicia com es dit per alguns judicis e conjectures apres subseguits son stats presos Nanthoni Giamar de la dita vila vassalls e subdits del dit abat al qual han prestat lo jurament acustumat prestar per vassalls a senyor los quals segons consta per proces collegit e pres per lo veguer de la vila de Camprodon e lo balle de Sent Johan confessat sens questio o turment algu que ells abdosos frares ensemps foren lo dia precedent ço es lo dimecres sant ans del dit cas dins la senyoria del dit abat ab lo dit Peyro Frigoler e parlaren ab ell e a la conclusio foren de acord ab lo dit Peyro Frigoler lo qual deia que ell volia traure los ulls al dit Ramon Palleres segon pus largament apar per dita confesio e per aquesta raho dits Anthoni e Guabriel Giamar son vuy detenguts presos en virtut de les constitucions de pau e treua per quant ipso facto per raho del dit crim son guiats (gitats, expulsats, com se veu una mica mes avall) de pau e treua.
E per quant lo dit Gabriel Giamar lo qual es conjugat se diu esser tonsurat es stat request per lo venerable lochtinent de vicari del senyor bisbe de Vich ab cominacio de la constitucio de Tarragona e per ell amonestat e mes no obstant que per lo procurador del dit abat sia stat allegat e deduhit que lo dit Gabriel Giamar no pertanyia en aquest cas al senyor bisbe ne a sos oficials per quant era ipso facto en virtut de les constitucions gitat de pau e de treua e es notori que lo proces de pau e treua com pren e constreny los conjugats encara que sian coronats (tonsurados) com sia proces civil juxta la concordia de la Reyna Elionor (Leonor) e que del dit Guabriel Giamar pretes coronat en quant se sguarda al proces de pau e treua lo jutge secular era e es jutge competent e mes no obstant fos allegat que lo dit Gabriel Giamar a instancia del fisch del Senyor Rey fos request e emparat en poder del dit Ramon Palleres com a procurador del dit abat no haguda raho alguna de les dites excepcions dalt allegades e preteses es stada per lo dit loctinent de vicari no dubtant per ço incidir e incorrer en les penes de fauctoria en favor del dit Gabriel Giamar jatsia nullament e injusta contra lo dit Ramon Palleres promulgada e publicada la constitucio de Terragona e axi vuy la dita vila sta entredita e lo dit Ramon Palleres constitucionat. E mes novament no obstant per lo dit Ramon Palleres sia stada interposada appellacio al senyor archebisbe de Terragona es stat posat e afigit a les portes de la parrochial esglesia de la dita vila un monitori per part del dit senyor bisbe en lo qual son nomenats ultra cent persones de la dita vila continent que dins spay de tres ores desisten e daqui avant sots pena de excomunicacio no comuniquen ab lo dit Palleres del qual dit monitori los oficials del dit senyor bisbe no han volgut donar copia ans com de aquell que era afigit a les portes de la dita esglesia e segons es acustumat a fi que a tots sia notori e de aquell a dita fi se volgues pendre copia dit monitori fou de continent remogut e levat de les dites portes per aquel! qui loy havia afigit a fi que de aquell negu no podes haver copia dient que axi ho havia de manament de son superior que es cosa e pratica mala injusta e desonesta e perillosa per quant ne justicia ne equitat ho comporta. Per que facilment los que son compresos en dit monitori podien esser amonestats personalment e no sen devia denegar copia e ja per tal via e pratica axi maliciosa e scandalosa es vist derogar a la justicia que vol que tals monestats deuen esser monestats nominatim et pro dierum intervalla e per tant pot esser dit tal monitori parany de la cos als christians e voler aquells illaquear per que nos pot seber qui son aquells qui son amonestats e axi molts poden incorrer la pena de extorcacio ignorantment si fos tal que aquells ligas. E mes consta per deposicio dels dits Anthoni e Guabriel Giamar germans los quals son honcles de mossen Pere Giamar assert dega del dit senyor bisbe a occasio del qual tota aquesta materia fins avuy ses subseguida e sta en los termens presents lo dit Pere Giamar dega e oficial del dit senyor bisbe fou avisat e certificat e a ell dit per los dits honcles seus ço es lo dit dimecres sant abans que lo cas del dit Palleres se subseguis avisantlo com los dits Anthoni e Guabriel honcles seus lo dit dimecres sant eren stats ab lo dit Peyro Frigoler e ab ell havien parlat tractat e concordat e havien dat carrech al dit Peyro Frigoler que esgarras matas lo dit Ramon Palleres o quen fahes lo ques volgues. E no obstant que aquesta materia vingues per lo dit mossen Pere Giamar dega e per conseguent consentint al dit crim attenent que ho sabia en ere avisat e noy feu altra provisio axi com devia considerat que es prevere e signantment com es oficial o dega del dit senyor bisbe per ques pot compendre quals son los oficials ecclesiastichs qui en la dita vila stan e encara attes e considerat que en aquesta part hi es stat consent e participant un prevere qui en lo dit deganat es fisch del dit senyor bisbe e segons de aço se han judicis assats clars e vehements e conjectures no poch leugeres per tant sentintse de aço un poch agreviat lo dit abat de Sent Johan e per quant los gitats de pau e treua no deuen esser ajudats favorits consellats o receptats e com lo jutge secular sia jutge competent en lo proces de pau e treua dels coronats si son conjugats e axi ho volen les constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e la concordia de la Reyna Elionor e longament se sia axi praticat e observat tant axi per observança de les dites constitucions usatges concordia e pratiques e encara en virtut del dit edicte per vosaltres instituit fet e publicat supplica a vosaltres ab aquella honor e reverencia ques pertany lo dit abat de Sent Johan queus placia fer observar dites constitucions usatges concordia e pratica e per semblant lo dit vostre edicte e encara proveir en tals forma e manera que per mitga de aquells los dit abat e Ramon Pallares procurador del dit abat ja assats congoixat per lo cas en la sua persona subseguit no sien indebitament ne injusta agreujats ans de tals greujes sien relevats e totalment preservats fahents encara revocar la promulgacio e publicacio de la dita constitucio e aquella tolre e levar ab lo dit monitori e totes e sengles coses daqui avant subseguides e encara fer debitament proceir contra lo dit loctinent de vicari com a fautor dels dits Anthoni e Gabriel Giamar signantment com lo dit procurador sia costret e es continuament request per lo honorable veguer de Camprodon que dits Gabriel e Anthoni Giamar com a gitats de pau e treua li sien luirats (liurats, lliurats; librados) per quant ell preten que es jutge competent en lo present cas e axi se deu fer de justicia. E jatsia ei cetera. - Altissimus etc.

Se dio cuenta, además, de las siguientes cartas que se recibieron.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque viris dominis prelatis et deputatis generalis et concilii representantibus Principatum Cathalonie Barchinone existentibus.
Reverendis in Christo patres spectabilesque ac magnifici viris et domini. Reddidit nobis superioribus diebus venerabilis dominus Bernardus Vilalba archidiaconus cesaraugustanus litteras vestras pleneque etiam explicavit credenciam quam in eidem litteris conmutebatis que quamvis minime dubitabamus a parte declaravit singularem voluntatem quam geritur circa conservacionem rei publice tocius patrie tutelamque et defenisonem (defensionem) cleri illius itaque innumeras vobis agimus gratias animumque et voluntatem hanc vestram quam pro cautela cleri obtulistis acceptamus.
Et quia reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis orator apostolicus dictam quam Illerde statuerat trastulit ad istam vestram civitatem Barchinone comisimus sindicis nostris qui istuc ob eam causam veniunt aliqua nostro nomine reverendis patribus et magnificenciis vestris explicanda quibus ut tanquam nobis fidem plenam adhibeatis vos rogamus et bene in domino valete. Dattam Cesarauguste die quarta mensis maii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLX primo. - Prelati et capitulares ceterique de clero provincie Cesarauguste congregati honoribus et beneplacitis vestris parati.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una vostra letra havem rebuda la data de la qual fonch en Barchinona a XII del mes present hon nos encarregau e pregau molt afectuosament per los sguards contenguts en aquella volguessem provehir e donar orde lo clero de aquesta sglesia sia adeenat segons lo poble de aquesta ciutat ha fet. Axi mateix deguessem provehir los portals e forats de cases de canonges e clergues han exida al riu fossen tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres que seguir sen poguessen segons ab letra mia yo bisbe de Tortosa he significat dies ha a les magnificencies vostres per alguns privilegis drets e libertats pretenen haver los eclesiastichs de (se lee du) aquesta mia sglesia en no esser tenguts la guarda custodia ne scolta de ciutat murs portes e portals estrenyment o força bonament nols podia fer en les coses expressades en dita letra per tant me donava e fahia consulta a les providencies de vosaltres mossenyors. En los tancaments dels
portals e forats per motiu nostre es stat notificat als honorables procuradors de aquesta ciutat temps ha se deguos provehir per part de nosaltres lus fou ofert quant deliberassen en quals cases de ecclesiastichs se devia provehir sempre eren apparellats anar e veure endessemps ab (ensemps; ensemble; con; amb en catalán inventado por Pompeyo Fabra) ells per manera tal servassem unitat e conformitat en tot quant se sguardas al benavenir e bon estament del Principat de aquesta ciutat com ab la present ab molta voluntat constant e ferma ho significam a les magnificencies vostres. Empero
per lo sdevenidor nos sian sguards e salvats nostres privilegis drets e libertats com tant solament entengam complir lo contengut en dita vostra letra per lo manament e pregaries de vosaltres e no en altra manera. Ab molta devocio pregam lo nostre pare Sant Agusti vulla supplicar la Santissima Trinitat dirigescha vostres actes e don bon fi en aquells. Closa en Tortosa a IIII de maig any Mil CCCCLXI. - Als beneplacits manament e ordinacio vostres apparellats e promptes S. de Muncada bisbe los canonges e capitol de Tortosa. (Montecateno; Moncada, Muncada, Montcada, Muntcada, etc...)

8 DE MARZO.

8 DE MARZO. 

Fueron recibidas en este día las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau per recomanat el vullau fer ben remunerar car certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car hon tot lo reves vingues ço que no es de presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem sostenir ne crech may poguessem aturar aci vuyt jorns e axi me par que la vila haja forniment pera XV me par sia prou bastantment provehit daqui avant. Son arribat aci ab lo capita per veure sis volia servir de mi e per veure com staven les coses de aci trop que ha donat carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de aquella e jatsia ells sien homens savis hajen per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch per dit que attes la gent que som en un camp per flach que fonch volentnos metre sols en defensio seria massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna aqui en Cathalunya no crech si faça algun moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon se faça no crech james vinga en aquesta vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat ques ha contra aquells qui han mostrada cara en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar sobre aço e veure en quina manera pora exir lo capita provehir axi a la indempnitat axi de son exercit com encara al haver als dits lochs e viles del Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa guisa que per be sia manat ab crida escassament ne han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Als venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres de aquella qui hir fonch feta a mig jorn. Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos spatxi e trames pero per quant vuy demati a quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de Ribagorça ab los vehins de aquell se son ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera disapte se devien trobar en la Almolda que es loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat de Çeragoça del dit loch de la Almolda e altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit sia provehit que en la vila e castell se guarden be e singularment lo pont e encara fora la vila los passos e per guardia de aquells lançades scoltes per los camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada (Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres letres les quals hir
rebi e ab letres que yo li he fetes de crehença per los dits cavallers per part mia splicadora. Per semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de Aytona ab doscents homens de peu instruhit per mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força ni en altra manera mas que treballas aleujar ell e sa gent quant pus prop poria del dit castell a fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat provehit attes que Alcarras sta en lo cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e loch. E com los inimichs familiars interiors e domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça ab sa companyia los quals stant en aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura libertat quatre jorns havia hi com hir que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya se volia inimicar lo realme de Arago al qual molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell instades e requestes e axi molts contents huns dels altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los homens de peu que fins vuy açi son attesos no basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de Navarre que era en Faro ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus haureus a grat per vostra letra sia avisat com voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per gordar e regordar lo castell e vila muralles entrades e exides de aquells e troben molts forats molts trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces (passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna guayta han mester dessus CCCC homens. Daria en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres de tots los quim vendran entre mans car del dit Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los vehins se son ajustats pus de D pahons. Han se ajustar als Almolde que es de Johan de Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura e no segons lart en que es comendat e axi tostemps haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat. E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que facilment se porien saguir si los dits consellers entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo portador de la present nos vullats consellar e certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor Rey per ventura lur venguda e stada aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia. De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo mateix sere letra. Mossenyors perquem recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e los acordats per lo General primers e lo dit Senyor passa per mig del cor de la dita gent los capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna primer apres al Senyor Primogenit enclinant les banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon dat a mi fiu que aquests CXV homens que era companyan lo dit Senyor hisqueren primers de tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament axi fort en la cara que paria fos serafi e en tot aquell dia may perde aquella color e com mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt la taula e com los digueren que fessen loch respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E ell exequant hun poch los ulls casi gent tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber trenta solidos dich XXX sous. E per la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. - Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la Bruna.

Als molt magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta de passatge son restades fins aci e ara van ab la present vos scrivim larch de la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira en Terragona e prest lo haurem aci. E perque siau participants en nostre goig e consolacio vos avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e servici de la Majestat reyal e benifici e repos no solament de aquest Principat mas encara de tots sos regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor promptes.

13 DE ENERO.

13 DE ENERO. 

En la sesión de este día se acordó que por el abad de Monserrat se contestase a Luis de Vich en términos generales, diciéndole que la Diputación y la Junta o Conferencia, en el negocio que les habían encargado las cortes, procurarían el mayor bien del señor Rey y el sosiego y la satisfacción del Principado. Se acordó luego despachar las siguientes cartas, y se dio cuenta de haberse recibido las que más abajo se insertan.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per nostra letra que derrerament scrivim a vostres savieses fahem oferta que certificariem aquelles del que los embaxadors del Senyor Rey qui venien explicarien a nosaltres e de la resposta quels seria feta. Perque satisfent a nostra oferta vos certificam com lo magnifich mossen Luis de Vich per part de la Majestat del dit Senyor ha explicat a nosaltres diputats car ab los del consell parlar no li ha plagut dihentnos algunes causes perque la dita Majestat havie feta la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor Princep les quals son aquelles expressades en la letra dels embaxadors de la qual vos havem trames copia. Subjungint que la dita Majestat nos pregava e encarregava donassem orde e manera fos desistit en les supplicacions instancies et prosequcions ques fan per part de aquest Principat en liberacio de la persona del dit Princep. Per nosaltres diputats fon detenguda en lo respondre deliberacio proposant al dit mossen Luis de Vich si li plaguera present lo consell dels XXVII congregats fer la sua exposicio e oyr la resposta en que ell se reserva acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab nosaltres diputats. E per tant es deliberat per lo dit consell e per tots los altres apres congregats esser feta al dit mossen Luis la resposta en efecte seguent la qual per lo dit consell es stada acordada e conclosa e es que lo Principat de Cathalunya e nosaltres ab lo consell aquell representants per cosa alguna no desistiriem en la prosequcio de la liberacio del Senyor Princep car en la detencio sua e extraccio del Principat de Cathalunya sostenen ruptura e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats del Principat los quals se enten conservar e defendre e mes que la dita detencio per molts sguarts porta grans inconvenients e dans a la cosa publica de aquest Principat e deservey molt gran a la Majestat del Senyor Rey lo
qual es sinistrament informat e no ben consellat en aquesta materia ans dels tal consells axi creguts per la sua Altesa seguex diminucio de honor e reputacio a la sua corona. E per quant aquest Principat es Io principal conseller del Senyor Rey e qui millor veu e ab fidelitat innata lo que es honor e servey de la sua corona e utilitat conservacio e repos de la cosa publica li consellen insten y (solo se encuentra e, et, primera y griega en este tomo, año 1461) prosseguexen restitucio de la persona del Senyor Princep en Cathaluuya (Cathalunya) don lo ha tret e apres liberacio e de aquest proposit james disistira lo Principat ans ho continuara procurara e curara esser observades les libertats de la Patria. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. A nosaltres es continua cura solicitut e vigilancia donar orde en les coses que concernexen la desijada fi de les coses occorrents per causa de la detencio del Senyor Princep lo qual negoci es ab tanta strenuitat e sforç empres en aquest Principat que per forma alguna desistir en aquell no seria comportat certificantvos com ir a XII del present arribaren aci tots los de quius trametem nomina (lista de noms; nombres) e cascuna ora ne arriben. Dit dia apres mig jorn congregats tots en la casa de la Diputacio (són los diputats del General, pero la Generalitat NO la anomenen) los fon feta relacio de les coses fins aci en aquest negoci subseguides e foren legides publicament totes vostres letres a nosaltres trameses e les instruccions per nosaltres fetes e letres a vosaltres trameses e tots los actes en aquest negoci subseguits. Per los dits congregats ab tanta uniformitat e concordia que en lo mon mes dir ne excogitar nos podria (poria ix abans) foren tots los dits actes molt loats comendats ratificats e aprovats dihents que pus virtuosament fer nos podien e axi ho faeren continuar per lo notari fahent oferta cascuns per si e per aquells qui representaven no fallir james en la prossequcio de aquest negoci ans ab molta animositat fins a la fi aquell continuar portar fins a reintegracio total dels privilegis e libertats (no se trobe llibertat ni llibertats) de la patria e son specialment stats molt contents de la satisfaccio per vosaltres feta a descarrech de aquest Principat volent mes avant loant e aprovant pus la Majestat del Senyor Rey gracia consentir al Principat de liberar la persona del Senyor Princep o a pena de carceller donar ha denegat de justicia deurelo restituhir en Cathalunya sia promptament e streta demanat juxta la forma de la ultima (si Pompeyo Fabra ve esta palabra, seguramente la quita de su diccionario) letra (aún no he visto lletra, como carta; litera o littera en latín) que tramesa vos havem car tots los dits congregats staran sperant (muchas palabras sin e inicial) la dita resposta perques puxa (se encuentra puga, pero no pugui, y perque se puga) talment consellar deliberar e exequtar quen seguescha (no segueixi) servey (se encuentra servici, pocas veces, pero no servei) e honor al Senyor Rey (no se encuentra rei ni Rei, Reyna, no Reina) utilitat e repos a la cosa publica (res publica, republica) daquest Principat. Pregamvos donchs tan (se encuentra tan y tant) stretament com podem ab (con, no se encuentra amb, que es en mallorquín emb) molta cuyta (o cuita; cuidado) e ab aquella decencia ques pertany juxta la forma de la dita letra dada aci (açi, aci, daci, daçi, muy típico de la lengua valenciana) a VIl del present mes façau la dita instancia de justicia si feta ja (se encuentra también ya, y a veces hi ha: ya) no es ço (= lo; per ço: per això) que no crehem (creem, no creiem) e ab molta cuyta nos (nos: mos; no ens) certifiqueu de la resposta perque en aquesta materia se puxa (no se encuentra: es pugui) cumplidament deliberar. Mes vos (pasa a tos y a us) avisam com mossen Luis de Vich ha donada a nosaltres diputats una letra de la dita Majestat e per part de aquella de e per part de aquella nos ha explicat les causes de la detencio del Senyor Princep les quals molt mes ne eren ja per vosaltres scrites subjungint que la dita Majestat nos pregave e encarregave se donas orde e manera fos desistit en les suplicacions instancia e prossequcio ques fan per part de aquest Principat en la liberacio (no lliberació) de la persona del dit Princep. Per nosaltres deputats (se encuentra diputats y deputats) fon retenguda en lo respondre deliberacio posant al devant al dit mossen Luis si li plaguera present lo consell dels XXVII fer la sua (seua; seva) exposicio e oyr (oír en castellano; oir, sentir, escoltar) la resposta dihentli que en aquest negoci no fahiem (pasa a feiem, feem y faem) res sino per vigor de la comissio de la cort la qual ab cert consell feta nos era en que ell se reserva (verbo en pasado, pero no es reservà, sino SE delante) acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab (expresión que a Pompeyo le daría bastante grima: supongo que usaría "mes que amb") nosaltres diputats sols. Es stat deliberat vuy (hoy: se encuentra vuy, huy, avuy, avui no lo encuentro en este tomo hasta ahora; ayer: ir, ahir, etc) per los XXVII e per tots los novament venguts que la prossequcio de aquest negoci no pot esser derelicta ans cove (abans, sino que convé) dit negoci prosseguir fins a (se encuentra tro a) fi e conclusio desijada (no hay ningún desitjada o desitg, sino desig, desijada, desigam) e axi (així) ne han fet levar acte. E per ço juxta deliberacio dels demunt dits sera al dit mossen Luis feta resposta que per res nos pot desistir de aquest negoci allegant e deduhint les causes e rahons de que tant vos havem scrit e per ço no les replicam e es ordonat molt pus (mes, més; más) forçadament e streta que nous (no vos, no us) es stat scrit en la derrera (última) e altres letres li sie feta resposta e axi sera fet. Per lo mati havem rebuda vostra letra de VIIII (9, XIX) del present per la qual (también se encuentra cual) som certificats dels replicats triplicats e quadruplicats. Stam ab molta contentacio de vostra diligencia eus (e us, e vos) pregam continueu juxta la forma ja scrita e en los inconvenients que la dita Majestat allega (alega; al.lega con l geminada, se pronuncia la l dos veces, con una muy corta pausa entre ellas, al+lega, no es ni ll ni y; resto del latín) del Rey de Castella e que ha sinistra (siniestra: mala, también izquierda) opinio de les coses que per aquest Principat se fan (no: es fan) som nosaltres be certs (ben certs, segurs de; bien ciertos, seguros de) que tal opinio de nostres actes e procehiments no se ha ne sen haura car pus axi (car: ja que: ya que) rectament debita e virtuosa procehim attesa nostra innata e incorrupta fidelitat (también feel, feeltat) ya vulgada notoria e publica tals pensaments no se hauran (este se hauran no cambia a es hauran) ans creuran lo Senyor Rey mal conselIat e perversament recaure en error e deservey (deservicio; deservei) de la sua corona e dan de la cosa publica daquest Principat. E pus la sua Majestat veu que per aquests actes son suscitades tals novitats per lo Rey de Castella e facilment les pot reposar comanant lo Princep al Principat de Cathalunya com a carcellers perque se voI detenir ne aturar en fer aço (això; asso, assò o assó) que es de justicia e son servey (su servicio; lo seu servissi; lo seu servei) e lo Principat ho (hoc latín, algunas veces se encuentra todavía hoc; otras se encuentra hoc : sí, afirmación en OCcitano) reputara a gracia. Nos detenga donchs la sua Serenitat en fer gracia al dit Principat e reposara tantes coses suscitades e podra poch (poco; poc) stimar qualsevol moviments de Rey vehins (vecinos; veíns o veins) e altres. Lo acte del Rey En Jacme e son fill primogenit havem rebut ab plaer car servira en son cas e loch. Aquesta letra e totes coses sien comunicades als missatgers de Barchinona car semblant comissio han (tienen; tenen) ells de la ciutat e aquestes dues cases (dos casas) procehexen ab summa unio e bona intelligencia (también con l.l). E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e guarda e dels afers (asuntos, aferes) queus son acomenats bona direccio. Dada en Barchinona (de ahí sale la data como fecha, Barchinona es nombre general para Barcelona, alguna vez de encuentra Barçalona, Barcinona, etc, procede de la muy antigua Barcino, apellido) a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A P. abat (abbat, abad) de Montserat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. (prontos, preparados)

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables (todavía se usa molt honorable para el presidente de la actual Generalidad o Generalitat, quizás también para los diputados) mossenyors los diputats del General de Cathalunya (la Generalitat no aparece con tal nombre, pero sí casa de la Diputacio, sin tilde aún) e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi (singular) nobles magnifichs e honorables mossenyors (plural). Vostra letra de XXIII del passat havem rebuda ab la qual nos (mos: no ens) scriviu stesament dels actes fets per los embaxadors lo queus regraciam (regraciar: dar las gracias, agradecer) als quals per la expedicio e cuyta del correu no havem temps axi com volriem (voldriem) de satisfer ni respondre. Pero per quant lefecte final de vostra dita letra es pregarnos (pregar+nos: pedirnos; plegaria, petición) elegissem (eligiésemos o eligiéramos) algun nombre (número) de persones que fos de XII sertificam (se encuentra certificam más veces) vostres reverencies nobleses e magnificencies que tant per los respectes que scriviu quant (tant – quant: tanto, como, cuanto) per fer unio e conformitat ab vostres procehiments e voluntat tant quant hi sentirem e sabrem havem feta eleccio de quinze persones ab poder de respondre e fer cara en tot ço que lo negoci concorrent requerra procehint en tots aquests actes lo jurament per vosaltres scrit se devia prestar del qual poder ensemps ab (ensemble; junto con; ensamblar) la satisfaccio de les dites e altres coses per la primera vos scriurem copiosament (copiosamente, de copia, copioso, ya en latín, abundante). Lo trellat de les persones de que es feta dita eleccio sera interclus dins la present significantvos que lestament (el estamento) nostre e reyal e la vila de Perpenya (Perpignan, Perpiñán) tostemps (tots temps; touts temps; todos tiempos) sera en unitat e bona concordia toquant (tocant; tocando) lo be avenir e repos del concorrent negoci no contrestant qualsevol perturbador que treballas (trabajase o trabajara) en lo contrari. E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e continua guarda. Dada en Perpenya a XII de janer any mil quatracents sexanta hu. - Lo vescomte de Roda. - Los elets (electos, elegidos) per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.
Mossenyors la letra qui es ab la present dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen Dalmau Dez-Volo vos placia haja spatxat recapte ensemps ab letres vostres.
Apres (après francés; después; després) havem vist lo trellat de la letra tramesa a vosaltres per los dits embaxadors a la qual vos respondrem com dessus (arriba) es dit.  

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. (en, a veces se encuentra a)
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de dos del present ab la qual nos scriviu com per causa de la detencio del Senyor Princep e de la comissio a vosaltres feta per la cort que ab consell de aquelles persones queus fos vist provehisseu tots remeys concernents servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep per ço com lo fi desijat fins aci no es stat obtengut ab consell de les persones eletes haveu delliberat haver consell de mes persones scrivintnos elegiam una persona e la tremetam a vosaltres ab plen poder sobre les dites coses per la qual raho aquesta universitat ha elet lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquesta ciutat per entrevenir en les dites coses ab tot poder bestant sobre aquelles. Perqueus placia aquell admetre en los dits fets e donarli fe e creença en tot ço e quant per aquesta ciutat dira e explicara a vostres
reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen en tot lo que plasent los sia.
E tinga aquellas la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota honor de vostras reverencias e
magnificencias apparellats los procuradors de Tortosa.



Reverendo ih Christo patri virisque colendissimis dominisque deputatis Principatus Cathalonie.
Reverende in Christo pater virique colendissimi et magnifici. A vestrum serie et potestate quoddam exivit edictum literarum nos movendo et monendo ob necessariam concurrenciam in numero copioso personarum reperiendique remedia ab Altissimi consilio super discrimina nostrum et serenissimi Regis et incliti principis sciscitatos vos dicitis ab inbaxiatoribus Principatus ut ipsa exharat littera ac perlecta ob quod jussa paratum insequentes et patrie in comuni ministerio quamquam Ecclesia hec multo perplexo levietam et vinculo ejus fuerit innodata ut tanto servicio una cum allis tocius Principatus libere insistamus elegimus ad hec in sindicum nostrum honorabilem Franciscum Climent canonicum et archidiaconum majorem hujus ecclesie facultate plenissima assistendi qui et utilitati comuni in federe Regis nostri Illustrissimi et ejus incliti filii studebit pro parte nostra in fine omnium concordare. Deus omnipotens qui fons est tocius consilii inefabili sua providencia adaperiat corda vestra et infundat remedia pacifica donetque media paternique nexus ipseque Spiritus Sanctus cum Principe nostro ut maneat nec solvantur Altissimum exoramus Amen. Ex Dertusa VIII januarii anno a Nativitate Domini
Millessimo CCCC sexagesimo primo. Colendissimis Paternitati et dominacionibus vestris prompti Capitulum Ecclesie Dertuse. (capitol, cabildo)

Als molt observandissims e manifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt observandissims e magnifichs senyors. Dimarts quis comtava sis del present mes de jener ab aquella deguda manera ques pertany rebi una vostra letra segons la seria de aquella me pregau volgues elegir una persona en cars que jo fos impedit de no poder
anar aqui a Barchinona la qual fos ab vostras saviesas a XII del dessus dit present mes havent sguart a utilitat e repos de la cosa publica. E per tant desijant concordia e lo ben avenir de tots he delliberat trametre en loch meu e per mi lo honorable micer Johan de Soldevila oficial e vicari general meu ab poder bastant e ultra aço supplich e continuament vull supplicar nostre Senyor Deu vos endres en tal manera que lo fi sia accepte a sa sacratissima Majestat e tranquillitat de la terra la qual vos vulla consellar e sia de tots special custodia. Dada en Tortosa a VIII del dessus dit mes de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A la honor e obsequi de vosaltres prest Ot de Muncada bisbe de Tortosa. (Montecateno : Moncada, Montcada, Ot escribe de sí mismo Muncada).

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. De vostres grans providencias havem reebudes dues letres ab una interclusa en la una de aquellas contenents en efecte per certs sguarts tocants servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey utilitat e repos de lacosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep volguessem elegir una persona ab suficient potestat per les dites coses la qual per los respectes demunt dits sia a XII del present mes aqui en aqueixa ciutat. E nosaltres vistes les dites dues letres
vostres e interclusa havent voluntat gran en fer e cumplir les coses per vosaltres demanades havem fet aplegar un consell ordinari en lo qual havem fetes legir les dites vostres letres pregantlos de paraula volguessen donar conclusio en la eleccio de la persona segons per vosaltres es demanat. Mes per tant com nosaltres e lo dit consell ara novellament som entrats en lo regiment e per ordinacio de aquesta vila lo consell ordinari no pot elegir algun sindich ne missatger sens un gran consell appellat de Sexantena en la qual han esser sexanta prohomens los quals sexanta prohomens han esser liquidats per lo racional de aquesta vila quals son en majors talles o summa de quistia e aço sots grans penes sagrament e homenatge quey va a nosaltres e a tot lo consell ordinari no havem pogut dar conclusio en la liquidacio dels dits LX prohomens mes continuament sens divertir a altres actes ni negocis nosaltres fem treballar lo dit racional de aquesta
vila en fer la dita liquidacio dels dits LX prohomens. E per major expedicio del dit negoci havem associats certs prohomens al dit racional per fer la dita liquidacio e crehem fermament que dins breu temps sera acabada de liquidar la dita sexantena e encontinent
sens dilacio alguna nosaltres aplegarem lo dit consell de LX en lo qual elegirem tal persona e ab tal poder que Deus migensan Deu ne sera lohat e vosaltres contents.
E aço senyors molt reverend honorables e molt savis no pensets sia ficcio ni difugi a dar expedicio al dit negoci car lo voler nostre e de tota aquesta universitat es en tota honor del Senyor Rey e ben avenir de la cosa publica de tot lo Principat e repos del Senyor Princep. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a VIIII de janer any Mil CCCC LXI. - Molt reverend honorables e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Vuy que tenim XII del present mes de janer any present e dejus scrit havem avisat molt mati un consell appellat de Sexantena en lo qual havem proposat lo contengut en vostres letres e encara aquelles fetes legir en lo dit consell lo qual consell no discrepant algu ab grandissima voluntat han elegit e creat sindich actor e procurador de aquesta universitat e dels singulars de aquesta lo honorable En Jacme Tallada ab amplissima potestat en aquell per la dita vila donat tant com es al present cas e coses en vostres letres contengudes. Mes per quant desijam ell si possible es vuy esser aqui lan fem anar cuytat no havent en sa publica forma lo dit sindicat per quant desijam com predit es ell sia aqui lo qual Deus volent prestament molt prest li trametrem en sa publica forma. Pregant molt reverend magnifichs e savis mossenyors donau fe e creença al dit Jacme Tallada en tot ço e quant de
part nostra e de tota aquesta universitat vos sera dit expremit e recitat. E conserveus Deus vostres reverend magnifiques persones. De Cervera a XII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila del Cervera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors Ios diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Havem vuy rebuda una letra vostra dada en Barchinona a dos del present mes ab afecte que deguessem trametre una persona ab suficient potestat sobre les coses contengudes en la dita letra la qual persona sia e dege esser aqui a XII del dit present mes. Per tant com axi espatxadament no havem pogut trametre ni espatxar la dita persona havem donat carrech e comissio al honorable micer Agosti de la Illa canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna (de Elna) de entrevenir en les coses per les quals demanau la dita persona. Axi que si per qualsevulla manera o raho lo dit micer Agosti no poria entrevenir en les dites coses o en altra manera sera necessari trametehi altra persona del nostre Capitol hauda letra vostra tantost com sera possible la hi trametrem. E sia tant la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Elna a sis del mes de janer any de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests lo capitol de la Seu Delna.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de gran saviesa mossenyors. Diluns prop passat entre sis e set hores de nit reebem una vostra letra en la qual nos avisaveu de la comissio per la cort general a vosaltres feta per la deliberacio de la persona del Senyor Princep e com
vosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones havieu fets certs enantaments e preparatoris empero fins aci no era aconseguit lo fi desijat ans ab deliberacio del dit consell era vist nosaltres e altres esser demanats e per çons pregaveu afectuosament volguessem elegir una persona queus tramatessem ab suficient potestat per les dites causes la qual per los respectes dessus dits sia a XII del present mes aqui. Perque reeber aquella de continent fem ajustar consell general en lo qual fonch elegit sindich per aquesta vila sobre lo dit fet lo honorable En Johan Solanell de aquesta vila portador de la present ab suficient potestat segons pot esser vist en son sindicat lo qual havem amplament informat de nostra intencio sobre lo dit negoci. Pregantvos mossenyors que al dit Johan Solanell sindich nostre e a tot ço e quant a vostra molt gran reverencia e honorables savieses sera explicat sobre lo dit fet vos placia donar plena fe e creença. E sia molt rererend honorables e de gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat vostra
continua guarda. Scrita en Puigcerda a VIIII de janer any MCCCC sexanta hu. - A vostra honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Al reverendo e magnificos e devotos amigos los diputados del General de Cathalueña residentes en Barchinona.

Reverendo e magnificos e devotos amigos. Vuestra letra recebi scrita en Barchinona a dos del presente notificandome por aquella el inconveniente e caso recrescido a que la corte vuestra deste Principadgo non podia donar conclusion por causa de la prorrogacion fecha de la corte para la qual aviades demandado cierto nombre de personas entre les quales me declarastes escreviendome que por los respectos en vuestra letra contenidos yo sea a dotze del presente en esa ciudad. Magnificos e devotos amigos del inconveniente e caso pocas personas son que mas se devan doler que yo e nuestro Señor sabe como a mi noticia vino el pesar e grand enojo que ove e tengo non sin causla e por los esguardes non dubdo conosceys por quanto con intrannable deseo soy presto trabajar a servicio del Senyor Rey mi Senyor e paz e sosiego e tranquillidad de sus Reynos e bien avenir deste Principadgo de Cathalunia e dado orden en algunos fechos que tengo necessarios en este condado e tierra a Dios plaziendo lo mas presto que ser pueda sere en esa cibdat segund lo escrivo a la vuestra corte de Cathaluenna a la qual nuestro Senyor Dios de tal gracia que todos e yo con ellos e con vos podamos en el dicho inconveniente e caso dar tal orden e manera commo Dios sea loado e el Senyor Rey mi Senyor servido e el inconveniente cesse por quel casso se repare a su servicio e a bien e paz e sosiego de todos sus regnos e repos e bien avenir deste Principadgo commo specialmente este es mi deseo. Dada en Sant Pedro Pescador a nueve dias de enero anno de Mil CCCCLXI. - Infante.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Ultra dues letres que de vosaltres molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors diputats havem reebudes la primera de dos del mes corrent laltre de set del mateix mes ab lo traslat o copia de la letra per los embaxadors del Principat a vosaltres tramesa ir a les nou apres mig jorn rebem per correu certa altra letra de vostres molt grans reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses data a nou del mes corrent. E per tant car ans de la recepcio de la dita letra de comuna concordia de nosaltres e de les condicions de persones entrevenints en los consells generals de aquesta vila haviem convocat consell general per aquell celebrar la jornada de la present a les set ores ans de mig jorn en lo dit consell congregat havem feta legir la dita vostra letra e legida aquella per lo dit consell ab gran unitat e concordia es feta eleccio de tres persones ço es dels honorable En Thomas Taqui per burgesos Francesch Pericoles per mercaders e Johan Ramon altre dels sobreposats de parayres per los cap de mesters e sobreposats dels oficis los quals han manament de partir dema de gran mayti per esser ab vostres molt gran reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses e informaran aquelles de la grandissima concordia e inseparable unio que es vuy en aquesta vila e encara en lo bras militar de aquest comdat per conservacio de les libertats constitucions usatges e privilegis de Cathalunya a gran servici e benefici de la reyal Corona de la Majestat del Senyor Rey repos e tranquillitat de la republica de tot lo Principat. E la potencia increada molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio de vostres molt grans reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses. Scrita en Perpinya a XII de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.