12 DE JULIO.

12 DE JULIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

(A partir de aquí prescindiré de esta lista, no sé para qué vale. Si hay alguien nuevo, lo añadiré)

“Bomeu Lull, Romeu Lull”.
Pere Figueres sabater. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet den Thomas Carreres correu (buen nombre para esta profesión!)
vista la suplicacio per ell presentada continent en efecta com en los dies passats continuant se la cort general de Cathalunya en lo capitol de la Seu de la present ciutat lo dit Thomas Carreres ab letres de deputats qui llavors eren fou trames en Napols als embaxadors qui llavors alli eren stats tramesos per la dita cort. E tornant sen lo dit Thomas de Napols fou pres per florentins e turmentat en la qual preso suporta grandissims treballs e arribat en la present ciutat demanada la pagua per ell del dit viatge hunca li sie stada pagua ans continuamen haja demanada suplica e demana aquella li sia paguada. Vists e hoyts los testimonis per ell donats los quals son ministres de la casa de la Deputacio los quals han dit e testificat de paraula que continuadament han vist venir lo dit Thomas en la casa de la Deputacio denant los deputats passats demanant los li paguassen lo que li ere degut per dit viatge e encare hagudes altres informacions fahents per lo dit Thomas. E attes que no ses pogut trobar en dies passats lo dit Thomas que havia per viatge ni menys ses pogut saber bonament lo dit Thomas si prorata alguna ha rebuda per lo dit viatge. Per tots los demunt dits concordablament a bon arbitre han delliberat e conclos que axi per lo dit viatge com per qualsevulle dans rebuts per lo dit Thomas Carreres com per qualsevulle altres coses qui per raho del dit viatge per el poguessen esser demanades li sien paguats quaranta florins
valents vint e dues lliures Barchinoneses. En aço no obstant que per los honorables deputats passats e consell fos lo dit Thomas remes a les primeres corts attes que corts a present nos speren tenir.
En lo fet den Luis dez Cortal demanat de paraula ço es que entorn dos anys ha per les nou persones eletes per lo consell li fou donat carrech de paguar e spatxar los correus e tenir compte de aquelles e jatsie ell dit Luis dez Cortal com a forçat e a pregaries de les dites nou personas ell prengues lo dit carrech e attes li prometeren que de aço sie paguat e satisfet. Es stada feta delliberacio e conclusio que attes lo dit Luis dez Cortal ha tengut lo damunt dit carrech e sostenguts molts e grandissims treballs hoc encare e bestreta alguna quantitat la qual huy per lo General li es deguda haguda veridica informacio de algunes persones de la dita novena que per tots e qualsevulla treballs ha sostenguts per lo dit fet fins la present jornada li sien paguades cinquante lliures Barchinoneses.

TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA. (FIN)

TATXES
DELS CONTRACTES EN MALLORCA.

DE TESTAMENS, INVENTARIS,
CODICILS, E DONACIONS
per causa de mort. En los Notaris son les
Tatxes seguens.

PRIMO
de bens valens fins, a cent liures. XX. Sol.

Item
de cent liures fins a trecentes liures. XXX. sol.

Item
de 300. liures fins a 500. liures. ij. liu. v. sol.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures. iij. Liures.

Item
de 1000. lliures fins en 2000. liures. v. liures.

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures vij. liu. x. so.

Item
de 5000. liures fins en 10000. liures. 12. liures.

Item
de valents mes de 10000. liures quant que sia, xx li.
E mes avant
vltra les taxacions hagen los dits Notaris per cascun die
que traballaran, ells, o llurs subrogats en ferlo
(fer-salto línea-lo) Testament, Inventari, y Encant,
si es dins lo lloch ahont seran domiciliats, vij. sol.
y vj. din. e si es fora lo lloc ahont seran
domiciliats. xv. sol.

DE
ESPOLITS.

PRIMO
fins 50. liures de Dot hajen haver xv. sol.

Item
de 50. liures fins a cent liur xx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. xxx. sol.

Item
de 200. liures fins a 500. liures, ij. liu. x. sol.

Item
de 500. liures fins a 1000. liures iiij. liu.

Item
de 1000. liures fins a 2000. v. liures x. sol.

E
si es mes de dos milia muntan a iiij. sol. per centenar mes
avant de les cinch liures x. sol. ab aço que no excedesca de
xx. liu. En tot.

DE VENDES DE CENÇALS.

PRIMO
fins a cinquanta liures de preu. j. liura.

Item
de cinquanta liures fins a 100. liures. xxx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. ij. liu. x. sol.

Item
de 200. liures fins a 300. liures. iij. liures.
Item de 300.
liures fins en 500. liures. iiij. liures.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures, o quant se vulla mes.
vij. liures, y x.sol.

DE
ACTES MOMENTANEOS DE QVALSEVOL COSA
que sien.

PRIMO
de valor fins a 100. liures. 8. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liu. 12 sol.

Item
de 200. liures fins (fius) a 300. liures 1. liura.

Item
de 300. liures fins a 500. liu. 1.liu.10.sol.

Item
de 500. liures fins 1000. liu. 3.liu.

Item
de 1000. fins en 2000. liu. 4.liu

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures 7.liu.10.sol.

Item
de 5000. liu. fins en 10000. liu. 10.liu.

Item
de 10000. liures & vltra. 20.liu.

DILACIONS VLTRA
MARINAS.
Menorca, Esvissa. xxx. dies

Barcelona,
valencia (con minúscula). dos mesos.
Portugal, Granada, e
qualsevol Regne de Castilla, França, Serdeña, Corcega. iiij.
mesos.

Sicilia,
Napols, Roma Genova, Rodes. vj. mesos.

Castell
Sant Pera, Chipre, Alexandria, Venecia,
Flandes, Inglaterra, y
altres parts. 8. mesos.

Indias
Occidentales de la nova España. 18. mesos.

Y
del Peru. 2. Añys.

les
IORNADES QVE LOS PORTADORS DE LLETRES

tenen
en les Viles per executar, y quantes dietes a cade Vila.

Alaro. Algaida. Alcudia cade die. Artá cade die. Andrax. Bañabufar. Benyamar. Benisalem. Buñola. Campos. Campanet. Calvia. Falanix. cade die. Inca, cade die. Lluch major, cade die. Manacor, cade die. Muro cade die. Montuiri. Marratxi. Porreres. Pollença. Pobla. Pétra. Purpuñent. Soller. Selva. Sencelles. Santañi. Sineu cade die. Santa Maria del cami Sant Iuan de Sineu. Santa Margarita de Muro. Stellenchs. Valldemussa.

Dilluns. j. Dimecres j. Liuramens Dimecres. iij. Liuramens Divendres. iiij. Dijous. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimecres. j. Divendres. j. Dilluns. ij. Dilluns. iij. Dimecres. j. Liuraments Dilluns. ij. Liuramens Dijous. ij. Liuramens Dimecres. ij. Liuramens dimars. i.j. Liuramens Dijous. ij. Dimars. ij. Dimars. j. Dilluns. ij. Cade die. iij. Divendres. ij. Dimars, é Disapte. ij. Dilluns. j. Cade die. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimars. iij. Liuramens Dimecres. ij. Divendres. j. Divendres. j. Divendres. ij. Dilluns. ij. Dimecres. j.

NVPCIES.

Toto
Anni tempore, praeterquam ab Adventu vsque in diem Epiphaniae, &
a feria quarta cinerum, vsque in octavam Paschatis, permittuntur
nuptiae.

ADVENT.
Lo
Diumenge mes prop de Sant Andreu, y si sera en Diumenge, lo matex
Diumenge.
Que sint cause, & qui sunt Actus, qui, & quae
diebus feriatis possint (possnnt) tractari, & fieri.
Haec
faciunt causas testis tractare diebus.
Pax, scelus admissum,
manumissio, res peritura.
Terminus expirans: mora, testis abesse
uolentis.
Cumque potestatis patriae. jus filius exit.

QVATVOR
ANNI TEMPORA.
Pentecost, (cruz) Luciam, Cineres, &
Crucem.
Post Pentecost, Crucem, Luciam, Cineres, debent jeiunia
dici.
(dibujo)

INDEX.

(Se
omite. No coincide con el formato doc, ni HTML. Empieza en la página
412 del pdf. Es interesante como glosario para investigar el léxico
de la lengua mallorquina, mallorquín, mallorquí. FINAL DEL LIBRO.)

Se puede comprar en Amazon:

3 DE MAYO.

3 DE MAYO.

Pasado a votación, en este día, el escrito que antecede, deliberóse conforme al siguiente voto de mosen Bernardo Çaportella, al que generalmente se adherieron todos los asistentes, debiendo entenderse que este voto era corroboración, en parte, del emitido por el obispo de Vich, quien aprobó el escrito, opinando, además, que debía publicarse a voz de pregón.

Idem ut episcopus en les persones alli anomenades.
En les altres empero qui no son nomenades no es daquell parer fins haja vist que son e li conste lo perque.

Separóse únicamente de esta opinión común, en parte, el honorable Juan Çacirera, emitiendo en nombre del señor conde de Prades el siguiente voto.

Dix esser de parer que aquells qui contrafan a la capitulacio sien castigats segons forma de aquella pus conste haverli contrafet.

Los eclesiásticos repitieron sus protestas de costumbre, diciendo que no consentirían en nada que tendiera a efusión de sangre.
Fueron nombradas en seguida las tres personas encargadas de inventariar los bienes de los presos, resultando elegidos el canónigo Torres, Bernardo de Guimerá y Juan Pellicer, síndico de Villafranca del Panadés.
Se recibieron, en este día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Entes havem que lo discret Nanthoni Lombard hauria feta relacio e que la informacio per ell rebuda seria stada publicada sobre los novells imposits ques volen posar per vostres reverencies en les exides de les lanes (salidas de las lanas; eixides de les llanes) si seran dampnosos o no a aquesta ciutat e mes havem entes ques hauria en parer per los a qui es stat remes quel imposit (impuesto; impost) de les lanes ques carreguen en fustes strangeres per la tacita prohibicio de aquelles seria dampnos a aquesta ciutat mas lo imposit universal ques posa en la exida de les lanes segons la dita informacio e relacio se poria tollerar e que axi se volria per vosaltres deliberar e fer servar les quals coses vos certificam que seria total destruccio de aquesta terra e nosaltres quen veem per experiencia ho podem millor dir e informar que no los stranys qui parlen per presumpcions parers e credulitats eus dehim de tot cert que per la sola fama dels dits novells imposits aquesta ciutat en sos drets ja na rebuts grans dans e axis troba per veritat en les imposicions e en altra manera. E si los dits drets se imposaven e cullien no resteria sino tancar les portes e perdres tot. Per que mossenyors vos suplicam no vullau la destruccio e dan de aquesta ciutat no posar ne fer collir en aquella lo dit dret novellament imposat de les lanes e cuyrams car aquesta ciutat may hi consentira ne tollerara ne permetra per no esser destrohida esser collit ne exigit lo dit dret en aquella per queus tornam a suplicar lo stat de aquesta ciutat e la conservacio de aquella vullau haver per ben recomenats e no portarla en total ruhina e destruccio axi com se speraria venir si los dits novells imposits en aquella eren posats e cullits car no porien star que noy haguessem a fer lo que dessus es dit com aquesta sia la deliberacio del concell general e universalment de tots los ciutadans e poble de la ciutat e aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua guarda e proteccio. Scrita en Tortosa a XXI de abril del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverents egregis nobles e senyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos del que fins aci he fet. Lendenma que parti de aqueixa ciutat ab lo discret En Johan Mayans arribi en la ciutat de Manresa en la qual de continent fom arribats ell e yo donam endreça que los consellers de aquella ciutat se ajustaren en la casa de llur concell e fonch los dit com era aqui per part dels diputats e conçell representants lo Principat e lo discret En Johan Mayans per aqueixa ciutat eren tramesos als dits consellers e concell general de la dita ciutat de Manresa portant los certes letres a ells e a llur general concell dirigides. E per ço los pregam que de continent fassen ajustar lo dit concell. Fonch dit per ells que lo dit concell nos podia ajustar sens que no fos cridat per tres vegades e havia encara entrevall (intervalo) de mes de hun dia e mig com tal fos lur pratica empero que si eren coses cuytades ells donarien orde que cert concell ordinari seria aplegat al qual podiem donar les dites letres e explicar ço quens plauria e de fet vehent presentiment que ja haviem per informacio de algunes persones que en la dita ciutat de Manresa tot hom stave attent al ben avenir de la cosa publica e majorment com ja aqui tinguem bons sindichs e vist lo sperar fora de mes delliberam donar les letres e explicar nostra crehença dient aquelles coses quens occorrega segons nostra instruccio. Le lur resposta fonch en efecte recitada de paraula que ells totstemps eran promptes e apparellats en seguir lo benefici del Principat e de la ciutat de Barchinona com fins aci han e axi largament ne scriuran aqui a llur sindich e donat compliment lo dia apres partim e arribam en aquesta ciutat en la qual fom certificats que vuy que es disapte se muden los consellers e concell e axi no havem disposicio de res fer fins dilluns primer vinent car fins lo dit dia no poden haver concell e ya los dits consellers e concell es fet som informat que la major part es de bona intencio axi crech que ells faran be e per que no perdesem un punt de temps vuy que es disapte demati havem fet ajustar lo capitol de aquesta Seu e ajustat los havem donades les letres de queus dich que si los pobles de aquesta ciutat com encara lo dit capitol han hanua gran consolacio e sforç de nostra venguda la qual no poch han extimada no maravellant se molt com tant havien tardat en fer lo que ara haveu fet. Lo dia pus prop passat es stat aci un juriste quis apella micer Pere Miquel trames per la Senyora Reyna lo qual sermona per aquestes parts e ha aportades letres de creença axi a la ciutat com al capitol les quals ha explicades segons per los del dit capitol nos es stat recitat portant la capitulacio e glosa sobre aquella dient que per la capitulacio no obsta la venguda del Senyor Rey ni la citatoria qui es stada feta al vicicanceller ni a micer Falco ni a micer Taranan ni lo traure de la preso de mossen Copons ni lo traure de les banderas e moltes altres coses dient a la fi que los deputats e conçell ne encara en la ciutat de Barchinona no pot fer res daço qui es stat determenat e aqui conclos donant gran carrech en moltes maneres al dit consell e a la ciutat en tant que lo dit micer Miquel va per les universitats per induir ço que pora a la sua part. En aço
he satisfet en cascun cap en tal manera que lo dit capitol nes restat informat e aconsolat e de aço lo dit capitol vos ne scriu largament. Segons man significat ells stan ab gran spant de aquests pagesos de remença e no es maravella car en lo mig dells stan segons per ells nos es stat dit los dits pagesos trameten manaçes als vicaris e rectors de fora vila que si ells signen alguna letra de vet per causa de algun deute que ells los mataran en tant que jals aportats en aço que no gossen signar ne nenguna. E no resmenys som stat informat per homens dignes de fe com alguns dels dels dits pagesos son stats en una casa de un quis diu mossen Barutell e han li robada tota la casa fins a les craspines de sa muller e ell molt mal tractat que los cavallers e gentils homes que no tenen cases forts les desempatxaren e sen venen aci segons per mossen Benda mes stat dit car axiu ha ell fet. Axi mateix se diu aci com En Verntallat quis fa cap dels dits pagesos tracte de haver diners si pot en aquesta forma que ell fa que tres pagesos la hun vage e los dos restants bestraguen per la messio de aquell qui va empero fins aci no ha res pogut acabar e mes se diu en cert que En Sarroli (Seroli) notari va per quant hic ha tractant entre los pagesos ques faça tall entre ells de XVIII sous per foch per sostenir lo borbull empero noych poch (no hi pot; no puede) res fer mas ara ya comença aci de moures e van a flotes ajustant se en alguns lochs. Sino si fa alguna provisio prompta lo foch se poria tant ensendra (encender; ensendre; encendre) que pocha aygua noy bastara. A nit pasada ya vespre arriba aci en lo hostal hon yo pos (poso, reposo) mossen Burgues de Mallorques ab alguns pagesos de peu e de cavall eren nou en nombre o nos volgueren mostrar ans stigueren secrets e lo sendema gran mati hic exiren. Venia de Gerona e creuse tira la via del Senyor Rey. E no mes recoman me a la senyoria de tots vosaltres. Scrita lo primer de maig Mil CCCCLXII. - Senyors lo qui es prest e aparellat a vostres manaments e ordinacions Pere dez Plugues. (de Esplugues, d'Esplugues, Desplugues, Espluga : Espelunca, Spelunca)

Molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors.
Apres debita recomissio gran confort havem pres dels avisos per les reverencies vostres axi ab vostres expectantissimes letres com ab paraula del honorable En Pere Desplugues donzell de vosaltres aci e en altres parts trames lo qual en nostre capitol ab attencio e ab gran plaer havem scoltat (escuchado; auscultare) a nosaltres fets lo que molt vos regraciam. E per quant lo dit vostre embaxador nos ha molt encantats que de tot lo que sentirem concernent lo util o interes de la terra e signantment sobre lo fet dels homens de remença ne deguessem certificar les vostres reverencies havem pensat scriureus lo que ara haveu sentit. Som veridicament certificats com En Verntallat quis fa capita dels dits homens ab una flota que sen ha menats per força es entrat en la casa de mossen Barutell e aquella han barrejada e desboscada que no li han jaquit (dejado; deixat, dixat, leixat) un clau e han tret de la preso un home que lo dit mossen Barutell tenia pres e segons se diria en lo loch on aquell stava han mes lo dit mossen Barutell.
E mes se diu que lo dit Verntallat talla los dits pagesos a dos florins per foch los majors e los altres segons mes e menys de les quals talles dona sou a aquells quil segueisen. E que ha fetes entre ells cinquantenes e conestablies e que molt pres ab dos milia o tres milia homens deu fer la via de Balaguer per les muntanyes de Puigcerda e dalli enfora tirara la via del molt alt Senyor lo Senyor Rey e que ell lo metra en Cathalunya. Diuse axi mateix que lo dia de Sancta Creu qui sera dilluns se deuen ajustar en Lussanes en una parroquia que dien Sanct Boy be CCC o CCCC dels dits pagesos de remença quen surtira no sab hom. Creuse que no res de be. Los consellers daquesta ciutat son stats
avisats en via de confessio e ab molt gran secret per certa persona qui sent molt entre los homens de remença que certament entre ells es deliberat ells donar sobre aquesta ciutat e entrarla e barrejar la sglesia e les cases dels capellans e encara de alguns ciutadans e ferse forts en aquella. E per aquesta causa aquesta ciutat se proveeix de bombardes bussons ballestes e polvores e de altres coses a defensio sua necessaries. Mes som stats avisats per alguns rectors (lo retó, los retós) de les sglesies a nos circumvehines com ells son fortment menassats per alguns que no gosen nomenar abans dien que nols conexen que ells no presumesquen signar ne executar algunes letres de la cort ecclesiastica qui vinguen contra los pagesos car si ho fan los mataran axi mateix sentit que lo Verntallat seria entrat aquestos prop (falta: passats) dies en Osona e que hauria comunicat ab alguns pagesos de la bandositat de aquesta terra pregant e animant los lo vullen seguir. Creem queu faran e per co (ço, so) desijam molt attesa la disposicio de aquesta ciutat grantment freturejant de qualque home de cap haguessem aci qualque algu per capita ab gent que la governas e la tingues en custodia car en la defensio de aquella no va poch si be es pensat. E aço molt reverends nobles magnifichs e molt savis mossenyors hauriem a gracia molt singular la major que al present desijam e per ço la mes affectament que podem vos ne pregam e encarregam oferints nos sempre al que de vosaltres ordenar vos plaura. Supplicant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio. De Vich lo primer de maig Mil CCCC sexanta dos. A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich. - Als molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Teniendo noticia de que la Reina había escrito a algunas universidades de Cataluña, entre ellas a la de Caldes de Mombuy, censurando la conducta de los Diputados, de cuyo escrito tenían estos copia en su poder, acordaron que las nueve personas encargadas de este asunto redactaran una contestación a las referidas universidades, explicando como habían tenido lugar los sucesos, cuya contestación fue aprobada desde luego, y sigue, precedida de la mencionada carta que escribió la señora Reina.

La Reyna tudriu etc.
Amats e feels del Senyor Rey e nostres. Apres que ab altres letres closes per nos a vosaltres trameses sotz data de XX dies del mes de marts prop passat vos havem informats de les coses e cassos en les dites letres a les quals nos referim contenguts e succeguits fins a la jornada de la dita data e les quals vos pregam façats (occitano; hagáis; faiguéu, faigueu, faigáu, faigau) recencir e legir en presencia de tots vosaltres a fi que pus facilment puixats (occitano; puguéu, pugueu, pugáu, pugau; podáis) compendre les coses davall expressades se son seguits altres cassos actes e procehiments dels quals es expedient e molt necessari stats avisats axi com se segueix. Ço es que pretenents Ios diputats e consell del General del Principat de Cathalunya ab intervencio e assentiment de la ciutat de Barchinona que lo magnifich e amat conseller e vicicanceller del Senyor Rey e nostre micer Francesch Merquilles e los amats micer Pere Falco e micer Jaume Taranan doctors en leys del sacre concell del Senyor Rey veladors sobre la preso de micer Johan de Copons detengut lavors en lo carcer reyal de la ciutat de Barhinona haurien procehit e enantat contra forma del usatge de Barchinona constitucions e libertats del Principat de Cathalunya per aquesta raho en cas a ells no permes per la capitulacio ne en altra manera ans requests e citats los dits vicicanceller e veladors que dins cert termini en la requesta e citacio per ells feta contengut compareguen davant ells per defendres de les coses de que eren impetits. E a aço han fet no obstants les inhibicions e manaments literatoriament ab forts e grans penes com dit es a ells fets hoc e apres les dites coses no curants los dits deputats e consell de la acerbitat dels enormes e detestables crims dels quals es delat inculpat e acusat tota via a instancia e prossequucio de part lo dit micer Copons e largament contenguts expressats en los procesos e enquestes contra lo dit micer Copons per la dita raho fetes penjant la inhibicio feta per nos ab nostres letres patents segons forma de les constitucions de Cathalunya emanades e presentades aquelles als oficials reyals per causa de regoneixer los dos
dels dits processos. E encara penjant evocacio e inhibicio als oficials del altre proces criminal per causa de viduitat e miserabilitat a la reyal audiencia per nos feta los dits diputats e concell han tengut pratica e manera que ab llurs forts instancies e aspres requestes fetes al regent la vegueria de Barchinona qui per nostres dites letres e inhibicions a ell e altres oficials fetes e presentades ab juxta causa e raho se excusave assistint e congoixant lo alguns per aço destinats axi per lo concell dels dits diputats com encara de la dita ciutat que no obstants les dites nostres letres inhibicions e manaments passas avant en deliberar e soltar del carcer lo dit micer Johan de Copons e axi aquell es stat deliurat e liberament releixat e tret del dit carcer contra nostra voluntat e nostres inhibicions en gran vilipendi e derogacio de les regalies juridiccio e preheminencics del Senyor Rey. Apres se es seguit que ab consell e instancia de consellers e concell de la dita ciutat de Barchinona son stats presos En Jaume Perdigo sabater e Marti Solzina mosteçaf En Comes specier o sucrer e altres del sindicat dels tres staments de la dita ciutat de que ses seguit que ab illicita e reprovada pratica e contra guiatge por nos als dits Perdigo e altres atorgat lo dit Perdigo es stat turmentat per lo veguer o regent la vegueria de la dita ciutat de Barchinona assistintli tota via e empanyentlo los dits consellers no procehint deliberacio alguna o interlocutoria de turments e que es pus fort no oyt aquell ne donat a defençes fahents aço los damunt dits en los dies sant e per la divinal reverencia feriats no solament contra lo dit guiatge lo qual a tots encara que fossen infeels se deu e es acostumat servar mas encara contra expres manament e inhibicio ab nostres patents letres la qual inhibicio havia compressos tots los oficials reyals de la dita ciutat als quals era stada feta presentacio ans que fos procehit a la capcio dels dits homens o algu de aquells ne altres. E jatsia lo dit veguer se escusas als
consellers de la dita ciutat e concell de aquella mostrants los les dites nostres letres e inhibitories patents a ell presentades empero ab llurs consells e forts requestes expressament continents que no contrastant aquelles dites nostres letres e inhibicions passas avant atemorint lo dit veguer reyal han fet ab llur assistencia saltar en los dits actes los quals no solament quant sien en evident injuria vilipendi derogacio e prejudici de la suprema dignitat reyal e contra raho e justicia mas encara en notoria lesio prejudici e violacio de les constitucions generals de Cathalunya usatges e privilegis de Barchinona capitol de cort e altres drets e leys del dit Principat. Encara mes tenints pratica per poder fer dites capcions ço es que alguns han meses falses fames e albarans que volien furtar lo cors del Illustrissimo Primogenit don Karlos de recordable memoria hoc e que volien cremar aquell e encara que en la dita ciutat se devia seguir hun gran cas e axi feren armar molta gent lo dijous sanct e lavors prengueren los dits Marti Solzina e alguns altres faents tot aço per poder complir lur intencio. Mes avant volem siats avisats que los dessus dits diputats e consell han feta deliberacio en lo consistori de la diputacio que no obstants les coses e rahons en nostres letres e provisions seriosament deduides e a ells presentades la jurisdiccio e conexença de inquirir punir e castigar los qui hauran tractat o fet contra la capitulacio recau en ells occupants se notoriament la jurisdiccio e offici pertanyent a la dignitat reyal e per conseguent a la Majestat del Senyor Rey e a nos com a tudriu del lllustrissimo Primogenit don Ferrando possants los limits de la capitulacio segons la qual tal potestat no es a ells atorgada. E axi aço es cosa inaudita e detestable e no praticada en aquests regnes e terres ni may la dita capitulacio ha somiat hun tal o
semblant reprovat acte com es aquest preparatiu de inconvenients e scandels irreparables posants aquest Principat e comdats e los poblats en aquells en grandissima turbacio e quasi e final extermini o perdicio. E per que no ignorets (occitano; ignoréis; ignoreu, ignoréu) la pratica que han tenguda en fer la dita deliberacio vos avisam que veents alguns del consell dels dits diputats e consell de la dita ciutat que no havien poschut (pogut, pugut; podido) conduir jatsia per moltes vegades ha haguessen assajat que haguessen compliment de veus pera XXXII en la casa de la Diputacio lo dilluns apres pasat al mig jorn feren congregar lo concell e aqui feren venir entorn CC o CCC homens armats los quals fahien murmurs e per quant alguns del concell dehien que ells no staven segurs faerenlos apartar. Empero apres tantost ne vingueren gran nombre qui ab grana crits cridaven muyren tots aquells qui nos concordaran ab la deliberacio de la
ciutat e axi alguns del conçell dels dits diputats qui en lo passat havien votat que no podien fer la dita deliberacio veents tantes impressions e terrors e cominacions apres ja los eren per altres precedents jornades fetes sen anaren altres restaren e votaren per temor e pahor. E nous volem obmetre la novitat feta per los consellers e conçell de la dita ciutat de Barchinona ço es que com aquests dies passats nostra Excellencia trametes hun plech de letres a mossen Galceran Oliver tresorer del Senyor Rey los dits consellers han pres lo dit plech e contradienthi expressament lo dit tresorer han legides aquelles no faents hi altra diferencia que si les dites letres fossen de una privada persona rompents los segells reyals e legint los secrets de la cort no redubtants violar la gran auctoritat dels segells reyals per usatges de Barchinona e constitucions generals de Cathalunya roborada lo que james fonch vist. E no resmenys digmenge prop passat que teniem vint e cinch del present no contents del damunt dit los dits diputats e conçell ab intervencio del batle de la dita ciutat assistent a ell les persones per los dits diputats e concell e per la ciutat de Barchinona en aço deputades leva lo basto publicament ab gran multitut de gent a mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona e aquell mes en la preso de la dita ciutat faentlo apartar e posarli cadenes e grillons per quant lo dit veguer en virtut de nostres manaments ab forts e grans penes a ell literatoriament fets hauria trets de la preso En Marti Solzina Pere Comes specier e Nantoni Abello de la predita ciutat guiats e assegurats per nos en bona fe e reyal nostra. La qual cosa no passa sens alguna gran admiratio als veents e oynts semblants actes car com sabets altra inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat o auctoritat alguna de fer semblant acte en persona de hun tal oficial com es lo veguer de Barchinona lo qual per observança de nostre dit guiatge atorgat als sobredits En Pere Juny del qual res no deu esser attemptat o fet per alguna via juxta lo usatge Quoniam per inicum judicem e altres usatges e leys de la patria faents no resmenys deliberacio los dits diputats e conçell de enderrocar la casa del dit veguer e moltes altres novitats e procehiments fan continuament e continuen fer repugnants al domini e senyoria de la corona reyal. E axi nos vistes e considerades les coses damunt specificades vos havem volgut de aquelles certificar e certificam ab les presents per vostre avis. E per que sapiau ab quants treballs e ab quanta vigilancia sollicitud e cura havem entes e continuadament entenem en lo repos e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per semblant puixats compendre la intencio dels dessus dits
pregants menants e encarregants vos ab quanta afeccio podem vullats considerar e attendre en les coses dessus dites e a la fi per que son fetes e provehir en totes aquestes coses que han sguard a la honor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del
Senyor Rey benefici e repos e tranquillitat de la terra e segons de vosaltres confiam e be havets acustumat per la innata fidelitat e naturalesa que vosaltres e vostres predecessors sempre havets hagudes a vostre Rey princep e Senyor. Data en Gerona a XXVII dies de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna. - Als amats e feels del Senyor Rey e nostres los jurats e prohomens e conçell general de la vila de Caldes de Monbuy.

Molt honorables e savis senyors.
A quascuns deu be recordar com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles (no confundir con el idiota de Carlicos Podiodemonte) fill primogenit seu aquest Principat en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insisti e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma a usatges de Barchinona constitucions leys usos pratiques de aquell tro a perfeta lliberacio (hasta aquí solo se encontraba liberacio, con una l, como leys) del dit Primogenit fahents e prosseguints los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerrogativa de grau devingues en la successio apres los beneventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extraccio del dit beneventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eren stats infringits lesos e prejudicats e com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fonch per moltes vies e maneres que alguns dels dels consellers e altres qui entorn del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament en respecte del dit glorios Primogenit mas encara de aquest dit Principat per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit beneventurat Primogenit no pogues a induccio de males persones incidir algun altre cas e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordenar las coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Excellencia per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada. Deu mes avant acordar a vosaltres com apres que fonch plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles ora per ora insiguints la dita innata e intacta fidelitat per los embaxadors del dit Principat fonch per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor que per merce sua volgues trametre axi com de fet continuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustre don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poca edat del dit lllustre don Ferrando fonch admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya. Crehents nosaltres que aquest Principat representam tota vía que observant se la capitulacio la qual a molta gracia e benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes era religar e en major amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos reys e comtes de Barchinona passats ampliants exaltants e ratifiquants lo reyal domini no han dubtat exposar persones e bens ab llur excellencia en conquistar Sicilia Valencia Napols Cerdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres e fer altres molts innumerables serveys hoc e no essent ara lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la dita capitulacio ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades docentes milia liures. Totes aquestes coses a vostres honorables savieses havem volgut succintament rememorar per ço que mes perfectament puxau compendre a quina fi tiren aquells qui les letres per la Senyora Reyna a vosaltres trameses la derrera de les quals es de molt larga seria dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de abril indebitament e no a bona intencio aconsellen salva tots temps la honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna. E encara per que puxau sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses hoc e en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduhida e mal consellada repetida la humil reverencia com dit es nos vol impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa coses no subsistents ans freturants de vertader fundament. E primerament venint el fet de mossen Johan de Copons cavaller veritat es que per manament de la dita Senyora Reyna aquell en aquesta ciutat sots color de certes paraules per ell segons era afermat dites de les quals procehia certa inquisicio fonch pres ab tot fos guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del dit Principat no comporten e axi fonch apertat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. Decontinent nosaltres per observancia de leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam la Excellencia de la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo vicicanceller e los reladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e aquell tractar com a cavaller juxta les dites leys usos e pratiques fahent li donar la demanda e publicant li la enquesta segons fer se devia allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat entorn tres mesos en gran violacio e prejudici dels
dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques e qui pus greu es de hoyr constituit en malaltia fins al article de le mort no li era permes entrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio ço que si fos en terra de infels negat no li fora. Attesses adonchs totes aquestes coses nosaltres qui ja havem per cert aquelles eren expressament contra la dita capitulacio e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanceller e reladors no en derogacio ne vilipendi de les regalies juridiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço e ab aquella nos a otorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vegueria de Barchinona quel tragues de la preso e axi fou fet jatsia fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat son stats presos En Marti Solzina Pere Comes Anthoni Abello e Jacme Perdigo delats de haver tractada ensemps ab altres alguns dels quals apres son stats presos certa dampnatissima conspiracio havent respecte no solament a mort dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mes encara a subvercio e total destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de la Majestat divina e gran deservici del dit Senyor Rey e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua reyal corona per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada es continuava inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues lavors regent la dita vegueria contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e consell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols desliuras de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguart al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquiria a les deu hores de nit desliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos amagada de les dites coses axi detestables les quals de directo son contra la dita capitulacio on com a hoyda nostra qui som mantenidors de aquella pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran qui de totes les dites coses era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en h contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners delliberacio precedent entrevenint consentinthi la dita ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit mossen Burgues no ab multitut de gent salva la dita humil reverencia de la dita Senyora Reyna ans pertinentment e deguda es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los desus dits son stats maravellosament represos e apres altres de major condicio ciutadans de aquesta ciutat e mijançant endressant la omnipotencia divina les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los vehents e ohynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la consitacio e conspiracio tractada e encara sera vist qui eren los inventors e actors de aquella e com se tirave no solament a subvertir aquesta ciutat mas tot lo Principat. Si aquestes coses molt honorables e savis senyors par sien plasents e dignes de comport pensen hi vostres savieses pensen encara mes quant visiblament (visiblemente; visiblement) nostre Senyor Deu te la ma en endressar les coses qui son a conservacio de la cosa publica la qual no vol peresque segons era tractat per malissimes persones. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre consell no semblava prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diversos consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio e la facultat en e ab aquella atorgada e finalment fetes de sa e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo concell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e desliberat la dita facultat de inquirir esser attribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne per temor segons apar en los vots en los quals quascu ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupada
la juridiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella e los consellers e altres qui tals letres a vosaltres dirigides han compostes de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e no se oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos e benefici e tranquillitat del dit Principat. Com sia cregut la Excellencia de la dita Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada tals letres e altres consemblants no haguera manades sino concellada e seduhide sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants la honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Quant es al qui es scrit los consellers e consell de aquesta ciutat haver pres cert plech de letres de la dita Senyora Reyna dreçat a mossen Galceran Oliver tresorer som certs ells hi foren impellits per deguts respectes e no a alguna mala intencio e creem ells ne han ja dada e daran suficient e plenissima raho com aquells qui son zeladors de la honor e servici de la dita Majestat e del repos e tranquille stat no solament de la dita ciutat mas de tot lo Principat. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o fassam ne hajam en voluntat de fer novitats o procehiments repugnants al domini e senyoria de la corona reyal com ne sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat inseguints los vestigis de nostres predecessors cathalans mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota vegada fahents ho a lahor de la Majestat divina e a honor e servici del dit Senyor Rey vullau donchs molt honorables e savis senyors recogitar ab quant studi vigilancia e maxinacio (machinacio; maquinació; maquinación) se es treballat en destrouir (destruir) e anitxilar (anichilar; aniquilar) la capitulacio e en subvenir e comprimir aquesta ciutat e tot lo dit Principat axi per los tractes en diverses e insolites manares moguts e pactats en aquesta ciutat com per los fets dels pagesos de remença qui huy en dia son en major augment de desorde que james e altres molts dels quals resultar devien fruyts terribles e qui ofenen les piadosos orelles mas a nostre Senyor Deu qui es protector e endreçador dels qui van a bona intencio e conservador de la cosa publica no ha plagut aquella paresca ans visiblament la endreçada e governada e fara per avant. Havem plena confiança per sa infinida bondat e per merits dels seus benaventurats sants e specialment del dit glorios Carles per lo qual som constituits en aquestes perplexitats e lo qual ab sos multiplicats miracles tots jorns nos aconsola e conforta e comprenem nostre Senyor Deu ha haguts e ha per acceptes los actes per nosaltres fets ens dona gran animo en la perseverança de aquells. No sia donchs maravella a alguns si som stats impellits en traure les banderes e fer gent de cavall e a peu e altres desliberacions en virtut de la dita capitulacio et alias car covengut ha e cove axi ferse per obviar a tanta destruccio e extermini tractats e ab gran vigilancia desliberats a exequucio pervenir e per la salut repos e tranquille stat del Principat al qual es necessari usar ara de tanta virtut constancia e unanimitat com james per conservacio de aquell e de la cosa publica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap. E per ço aquesta ciutat qui es la torra mestra (torre maestra) e le principal entre les altres del dit Principat de gran consell virtut e saviesa dotada ha treta la sua propria bandera e ha fets traure penons (pendones) a les confraries e oficis destinant e ordonant capitans guaytes e altres comendables actes per custodia sua tota via essent conformes e de un voler e uniformitat ab aquest nostre concell. De totes les coses demunt dites per retre lo deute al carrech que tenim senyors molt honorables vos havem volgut amplament certificar per esser de aquelles ab veritat informats ab tot cregam les demes vos eren ja notes daqui avant vos
pregam encarregam e exortam quant mes podem vullau esser attents e vigils en la custodia e conservacio de la cosa publica particular quius es acomanada e encara de tot lo Principat com sie interes universal certificants vos nosaltres e aquesta ciutat haver firmissimo proposit e voluntat de esposar les persones e bens ab molta ardor e fermetat en e per conservacio de tot lo Principat e de aqueixa e altres universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell sens les quals viure no desijamans no menys a tuycio e observacio de aquelles que adquisicio usar entenem de aquella virtut que nostros passats han acustumat crehents fermament que fer lo contrari seria en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat reyal e no prou integritat de aquella innata e incorrupta fidelitat que sempre los cathalans qui son fundament de aquella han haguda per la qual e per llurs gloriosos actes son per tot lo mon comendats. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio e guarda vostra e de aquest dit Principat. Dada en Barchinona a IIII dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los deputats del General e consell llur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.

Igual al documento que antecede, envióse copia, con la dirección respectiva, a las principales municipalidades y concejos generales de Cataluña, como se escribió también al varvesor mosen Arnaldo de Foxá, a los caballeros mosen Pedro Berenguer Sort, mosen Roger Alamany, mosen Pedro Çariera, mosen Juan Çariera, mosen Jofre Çariera y a los donceles En Juan Bertran y En Pedro Juan Ferrer, bajo la misma forma de la carta que sigue.

Al molt noble baro En Bernat Gilabert de Cruylles senyor de Peratallada.
Molt noble baro. Nosaltres per causa del exercit que de present se fa per lo Principat havem necessari gent a cavall. E per que som certs vos haveu manera de subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço que ab la mes gent a cavall queus sera posible siau aci sens tota falla al pus prest que poreu per servici del dit Principat e sera dat lo sou ordonat certificant vos esser deliberat lo capita partescha ab les banderes lo darrer dia de maig on empero vostra persona sera impedita no stigau per aço de trametre vostres homens e cavalls e de conduir tots altres queus parra sien dispost e utils a cavall per lo dit exercit e que sien aci a la dita jornada. E sia molt noble baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a IIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

17 DE MARZO.

17 DE MARZO.

Habiéndose leído, en Consejo, algunas cartas en que se daba aviso de las conmociones de los remensas, que iban siguiendo, como que una partida de mil se había reunido en Santa Pau, con intento de apoderarse del castillo a fuerza de armas; tratóse del remedio que podía ponerse a tales escándalos, y pasando a votación, acordóse que al punto, y por de pronto, fuese sacada en público la bandera del General, y colocada en la casa de la Diputación.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. A vostres magnifiques providencies notificam com hir que fo diluns hora tarda la molt lllustrissima Senyora la Senyora Reyna ab lo lllustrissimo Princep e primogenit arribaren en aquesta ciutat on es stada humilment reebuda segons de la sua Majestat se pertany. E vuy demati la dita Senyora ha tengut son consell en lo qual nosaltres som stats convocats en lo qual ha feta alguna provisio sobre el fet dels
pagesos. E en quant nosaltres podem compendre la sua Senyoria ha molt bonissima voluntat en cedar e reposar aquelles. Aquestes coses per que confiam hi
trobareu plaer singular havem deliberat ferne lo present avis a vostres reverencies e grandissimes providencies les quals nostre Senyor Deu tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a XVI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.

La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als reverend e venerables egregis nobles magnifichs be amats e feels del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo dia de ayr essent en lo hostal nou a una legua de aquesta ciutat per dinar nos e apres entrar en aquella axi com per gracia de nostre Senyor fem essent nos exit a reebre lo veguer de la dita ciutat. Per aquell som imformada com en la nit pus prop passada a instancia e requesta de un mercader pretenent que aci en un hostal eren arribats certs mercaders del regne de França que portaven certes letres de cambi (no canvi) que trahien monedes del dit regne de alguns mercaders que en aquests dies passats se eren abatuts en gran derogacio e destruccio de sos principals li covench de anar al hostal e fer detencio de tots los francesos que en aquells troba e pendre scorcoll de aquells. E que apres de haver pres lo dit scorcoll per lo principal dels dits francesos li fou dit esser missatger del Illustre Rey de França trames a vosaltres e als consellers de aqueixa dita ciutat pera qui portava letres de creença e aço sobre los fets de les marques. E lo dit veguer vista la dita requesta e lo qui la fahia que ja per lo que lo dit françes allegava no volia desistir de aquella vehent axi mateix lo dit françes dirse embaxador e que nos erem tant prop delibera no tocar en res sino venir alli a consultar nos ne com es dit.
E nos hoyt lo dit veguer e vistes les dites coses per lo dit françes esser embaxador nos fou greu aquell esser detengut encara a instancia de part en reptam molt lo dit veguer perque ho havia fet. E de fet que fom entrada a nit vespre en aquesta ciutat per nos fou manat delliurar. Pero no resta per ço que nons dega esser pus molestissimo que havent se haver recors de les dites marques ne altres coses nengunes per lo dit Rey de França ni per altre en que se haja a provehir que no fos pus pertinent de trametre a la Majestat del Senyor Rey o a nos quins trobam aci en loch de sa Excellencia e a qui la provisio principal se pertany que a nengun altre e volent entrar en pensament la prudencia de quiscu de vosaltres noy veura per molts respectes contrari. E axi ommetent totes altres coses e venint en reposar nos en la virtut prudencia e innata fidelitat vostres havem deliberat de fer delliurar lo dit embaxador e posar en plena libertat aquell tenint plena confiança en vosaltres que o de marques o de qualsevol altre fet que per lo dit embaxador o per part del dit Rey vos sera dit ne explicat que no freturara de condigna resposta e on necessari sia remetreu aquella a la prefata Majestat o açi a nos en manera que sera tal que Deus e la prefata Majestat ne seran servits e vosaltres conservant lo caracte de la innata fidelitat com be e virtuosament haveu acostumat sereu dignes de reportarne gloria e bon renom. Dada en Gerona a XVI de març any Mil CCCC LXII. - La Reyna.

El mismo día, recibieron los señores Diputados un breve del Sumo Pontífice, una carta del cardenal de Valentini y otras de varios personajes, cuyo contenido es como sigue.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Venerunt ad nos dilecti filii Jacobus prior prioratus Cathalonie et Johannes de Cardona preceptor Majoricarum milites hierosolimitani oratores vestri quos libenter vidimus atque audivimus. Tulerunt autem ad nos litteras vestras egeruntque nobis gratias nomine vestro pro his que conmemorarunt nos antea fecisse pro concordia concilianda inter carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem ac bonc memorie Carolum principem Viane primogenitum ejus proque pace et quiete istorum regnorum. Nos vero dilecti filii si quid fecimus quod isti patrie et vobis conducibile existimaveritis et gratum et acceptissimum habemus et sic fecisse gaudemus ad quod certe pruna dilectione et caritate facile inducti fuimus. Neque opus fuit ut pro hac re nobis gracias ageretis. Nam ut lacius respondimus ipsis oratoribus vestris eo proposito sumus ut pro commodo et tranquillitate istorum regnorum nulli cure neque labori parcere velimus. Dattum Rome apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris die XII decembris M. CCCCLXI Pontificatus nostri anno quarto. - Ja. Papien.

Reverendissimo in Christo patri et magnificis viris D. deputatis in Principatu Cathalonie amicis nostris prestantissimis.
R. cardinalis Valentinensis I. S. R. E. vicecancellerius. Reverende in Christo pater et magnifici viri prestantissimi salutem. Plures litteras vestras per magnificus et claros oratores vestros D. Jacobum priorem prioratus Cathalonie et D. Johannem de Cardona his diebus accepimus que nobis profecto gratissime fuerunt eosque viva voce plurima nomine vestro referentes diligeniter et amice auscultavimus atque ad pedes S. D. N. qui primum introduximus a quo per benigne visi fuerunt prout litteris eorum lacius intelligere dehuistis petierunt autem certam pro vobis graciam pro qua suplicavimus Sanctisimo D. N. atque illam obtinuimus. Verum post ipsorum recessum super expedicione dicte gracia suborta est certa dificultas quam intelligens a venerabili viro D. Berengario Villa canonico archidiacono Urgellensi secretario nostro presentium latore cui in omnibus opera nostra et facultate utamini arbitrio vestro. Quoniam et verbo et facto namquam vestris peticionibus deerimus. Bene valete. Rome die XIII januarii 1481. (?) - Pres a vostra honor R. cardenal de Valentini vicecanceller. (Estamos aún en 1462)

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell lur representant lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories ja per altra vos havem scrit de nostra junta aci en cort de Roma e del que fins en aquella jornada haviem fet del que per vostres senyories nos fonch donat carrech. La present es per notificarvos com nostre Sant Pare vos fa resposta per breu de nostra embaxada. E axi mateix com vos trametem les bulles per mossen Berenguer Vila secretari del Senyor cardenal vicicanceller del altar portatil e licencia de hoyr missa en temps de entredit e lo jorn de Sant Jordi si hi havia entredit se puixa celebrar lo ofici divinal e missa ab portes ubertes segons per la dita bulla largament veureu. E encara que en la dita butlla no digua de vespres a vespres pus nostre Sant Pare atorga la festivitat axis enten e axin som stats informats per persones doctes. Costa la dita butlla desempatxada XXXXIII ducats los quals havem presos a cambi den Pere Blancha a raho de XXI sou per ducat e aquells vos remetem aqui ha pagar an Guillem Blancha. Placiaus al temps fer hi bon compliment. Lo dit mossen Berenguer ha sollicitades les butlles placiaus haver lo per rocomenat si en nengunes coses vos haura mester les quals butles ab molta voluntat son stades atorgades per medi del reverendissimo senyor cardenal vicicanceller lo qual mostra esser afectat aqueix Principat. Pariens ab smena de vostres senyories li scrivisseu regraciant molt a sa Senyoria la bona voluntat e amor que aporta e mostra per obra al dit Principat. Nosaltres som stats molt benignament tractats per nostre Sant Pare e per tots los cardenals e desempatxat tant favorablement com se puixa dir. Lo senyor archabisbe de Caller procurador del Senyor Rey ses molt profert a nosaltres dient com era prest en totes coses que pogues fer per servey del dit Principat. E ques dol molt com li es stat reportat que persones que li volen mal han dit aqui que ell se hauria lexades dir algunes paraules qui venien en gran derogacio del dit Principat. E diu que no placia
a Deu que ell ne parlas may mal ans es stat molt alegra de la concordia e tranquillitat de aqueix Principat ab lo Senyor Rey e que tots temps que ell pora
servir en nengunes coses lo dit Principat ho fara de molt bona voluntat. Nosaltres creem que per fer lo servey del Senyor Rey ell ha a descomplaure aci ha molts e alguns qui li volen malt (mal; en molt la t no se pronuncia, mol, mal no tiene t final) han sembrades aqui les paraules que dien ell haver dites per que si nenguna dignitat vaccava aqui que ell pogues haver li poguessen noure. E segons som stats informats ell may ne parla mal. E encara per quant es virtuos e nengun home virtuos no poria dir mal de tants virtuosos actes com lo dit Principat ha fets en la liberacio e recuperacio del glorios Primogenit dels miracles com per altra havem scrit a vostres senyories vostres encara que nostre Sant Pare los crega creem que volra servar la consuetut de la Sglesia que es que per sa Santedad fos comes esser aqui collit lo proces pus som desempatxats. Dema si a Deu sera plasent entenem a partir pera Gayetta o pera Napols per haver passatge pera Sicilia e dalla enfora pera Rodes. Nostre Senyor lons de pare bo ens hi condoescha prest ab salvament. E no mes sino quens manen vostres senyories lo que plasent los sia les quals la Sancta Trinitat conserve longuissimament e prospera. De Roma a XIIII de deembre any Mil CCCCLXl. - Prests a la ordinacio de vostres senyories lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comenador de Mallorcha e del Masdeu etc.

5 DE JUNIO.

5 DE JUNIO.

Se reunieron los señores Diputados y Consejo, para oír a los embajadores, que habían regresado, los cuales dieron cuenta de su embajada y de cuanto había ocurrido con la Reina, poniendo de manifiesto ciertos escritos que contenían las modificaciones y habilitaciones hechas por dicha Señora, sobre los capítulos presentados; en vista de lo que, y después de leídos y examinados los escritos que se mencionan, nombróse una comisión, para que, junto con los abogados de la casa y otros de la ciudad, se ocupasen de estudiarlos, y de hacer los apuntes que fuesen más convenientes.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Aquesta nit nosaltres som stats expedits per la Senyora Reyna e talment que crehem sera a tot benavenir dels afers. Es stat delliberat per benefici dels dits afers alguns de nosaltres anar aqui per fervos relacio altres aci romanir. Los qui hirem serem aqui dema Deu volent apres mig jorn. De que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals Deu guarde. De Vilafrancha de Penedes a III de juny any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

A mossenyors reverendissim e molt magnifichs los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda e aquella ab la honor reverencia e benivolencia quis pertany de vostres grans reverencies e magnificencies lesta e vista la molt mala contentacio que haveu de mon ben obrar creu per relacio de homens qui parlen ab colara e no gens per que en fet tal informacio vos dege esser feta com fins aci despuys son fora de Barchinona per fer lo servey de vosaltres en lo meu entendre vos haja deificat en terra no dubtant fer qualsevol cosa pus fos servey vostre oblidant qualsevol interes e qualsevol persona per tal servey fet tot temps ab veritat legalitat e taciturnitat quant los negocis importaven e venint a la causa de vostra maravella en vostra letra mencionada per lo dit plech de les letres den Thora parlant ab tota veritat e sens scusa la qual nom fretura. La causa de retenir les dites letres no per mi mas per lo capita e son consell fonch per quant lo qui les portava ere correu qui anava per lo Senyor Rey trames a la Senyora Reyna e com ab les dites letres del dit Thora hagues una letra qui anava a Ferrando de Bolea la qual lo dit correu nos dona ensemps ab la dita letra fonch consellat per mossen Arinyo e Luis Dalbarrassi (de Albarracín) que hi foren demenats com amichs del dit Ferrando que tal letra no hi devia anar per lo dit correu dubtant les letres del dit Bolea no fossen registrades per los qui eren ab sa Senyoria e per aquella mateix raho ensemps ab aquelles fonch delliberat retenir les del dit Thora per ço que jatsia les letres fossen dreçades en aquell fonch donada fe e crehença que lo contengut en aquelles eren noves vostres e tot lo interes del Principat segons apres per vosaltres es stat a mi scrit ab vostra letra. E en aço foren presents mossen Capita mossen Arinyo mossen Luis Delbarrasi mossen Comenador de Torres mossen Bernart de Marimon mossen Huguo de Copons En Bayona notari e jo qui sens registrar aquelles ni desligarles les vos tremati segons ells vos scriuran. E aquesta es la veritat ques vulla ques sia reportat en contrari. E per quant lo dit Thora ab una letra quem fa acompanyada de molts fastigs la qual vos sera aqui mostrada e carrechs diu en aquella tals o semblants paraules es ver que jo no puch be comportar com so comporten altres majors de mi que may aci en aquest consell ses permes fer lo que vos ara feu Mossenyors molt reverends e magnifichs vos haure a molta gracia eus suplich ab aquella humil e subjecte reverencie que puch jo entenga aquest parlar a quin fin tira com segons he dit lo servir meu fins aci no ha mancat en lo possible tots temps ab aquella fidelitat amor e lealtat que de mi a vosaltres es deguda e que son sert que sens demerits mes donada culpa e conseguentment indeguda pena ab honor tots temps parlant. E per so vos supplich eus deman de gracia vullau manar an Johan Ferrer pach lo correu e son viatge lo qual lo dit Thora no ha volgut pagar aqui jatsia tots temps que per vosaltres fer nos volra lo capita e los demunt dits seran contents pagar aquell tots temps que per vosaltres sia axi ordonat. E ab tant manen de mi vostres grans reverencias e magnificencies tot so e quant plasent los sia les persones dels quals nostro Senyor tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda. - Mossenyors als manaments e servey de vosaltres tot prest Bernart de Marimon. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona. - Mossenyors reverents e molt magnifichs del qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya. - Del quim recoman a la reverencia e magnificencies vostres. Lo comenador de Tora. - (antes sale comenador de Torres) Senyors qui faran lo que maneu Johan Derinyo. Luis Mes (? Luis Dalbarrassi; Huguo de Copons) - de Copons. - A tota ordinacio manament e servir vostre Francesch Bayona notari.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molts reverents magnifichs e de gran prudencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda e aquella entesa som certificats per alguns sguarts no haveu pugut (o pogut, o mal cerrada) desliberar lo exercit si aturara o no. Mas que en lo mig se donas orde ab alguna color la gent fos detenguda oferintlos passat aquest mes lo que servirien los serie pagat. A la qual molt reverend e magnifichs senyors vos responem que stam no poch maravallats de tanta saviesa e prudencia vostre voler ignorar la tanta necessitat en que aquesta ciutat sta posada per molts sguarts e perills en que vuy sta e voler vostres prudencies ab conduccions de vuyt ni de quinze jorns lexar la defensa nostra e no tan solament en aquest fet es sols lo perill nostre mes encara dan e vergonya de tot la Principat car prosoposat la concordia fos feta la necessitat del negoci requer que de sis mesos e mes avant lo exercit no hisques de aci la qual cosa seria molt gran honor del Principat gran scalf dels abitants en aquell e als stranys dupte de la potencia e consell del dit Principat repos e custodia nostra. Lo contrari poqua stima dels que sentirien tals conduccions e per sdevenidor dan en aquesta ciutat lo qual sabeu ab quanta voluntat vostres ordinacions promptament es stada disposta e per aquells complir som molt grantment menaçats de esser maltractats e punits e de aço som certificats per moltes vies e ara darrerament ho podeu veure per deposicio queus tremetem de hun home que tenim pres. Placiaus voler promptament fer tal provisio que sia honor del Principat e seguretat nostra. E sia molt reverends e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus en custodia dels tots. De Leyda a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell en virtud de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregis nobles e de molt gran magnificencies senyors. A XVIII del prop passat mes de maig lo diputat local de aci per manament dels molt reverend e magnifich diputats del General de Cathalunya me feu metre en la preso comuna de aquesta vila en la qual son detengut fins la present jornada que son passats quinze dies sens que no puch seber quina es la occasio de ma preso. Yo empero mossenyors per squivar tota manera de dilacio que per la part mia pogues sobre aquesta fahena sortir en aquella hora que la preso mia fon feta liberalment volgui renunciar a qualsevulla manera de guiatge que en favor mia fos obtengut segons lo notari qui es assi per lo General a requesta mia ab carta continua. E apres mossenyors com som stat arribat en lo present carcer digui al dit diputat renunciave a corona de la qual per no poder alleguar possessio ab rasor me fets levar tots los cabells del cap. E ara per tant mossenyors com al parer meu aquesta fahena comença de caure en alguna delacio la qual no solament es a mi dampnosa ans encara specia de total destruccio attenent que mon petit heretatge sta tot en arbitres he lo temps de profitar ho perdre aquells penja en lo present e sdevenidor mes. E pensant en aquesta fahena haje considerat que majors occupacions que no son les fahenes son justa causa de dilacio als dits mossenyors diputats emperamor daço he deliberat fer la present ab la qual aquest negoci sia notificat a vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant aquelles voler provehir en lo desempetxament de aquest negoci en tal manera que longua dilacio no fos causa de la destruccio mia. E mes avant mossenyors vos notifich com lo dit diputat local proseguint los manaments dels dits mossenyors los diputats prengue escorcol de la casa mia e sen porta totes les scriptures que troba en aquella e en que son lo fonament de mon patit heretatge que sis foraviaven ço ques poria fer sens culpa del dit diputat local seria destretarme. Sobre aço vos placia axi mateix provehir. E encara mossenyors en hun sobrecehiment que entorn dos mesos ho mes son passats que a requesta del dit diputat fou fet en la execucio ques fahia en los bens den Mallol Cadany mercader per veguor de cessio ho cessions que contra lo dit Mallol Cadany bons dies abans del sobrecehiment yo havia feta de LXXXV libres a dos menestrals de aquesta vila e les quals lo dit Mallol me devia per resta de aquells CCC florins que ab voluntat de la Majestat del Senyor Rey sobre lo dit Mallol me foren cessionats en pagua porrata de major quantitat per lo dit Senyor a mi deguda per cambis de Napols que per servey de sa gran Altesa havia prests e pur lo dit Mallol Cadany mossenyors no es stat processat ni menys condemnat per usures. E com los degues per algun condemnat ab sentencia que fos usura al parer meu passant les coses com dalt es dit per diverses cessions he pagada partida de la quantitat lo dit sobrecehiment hi seria demes. Empero mossenyors moltes veguades cauteloses informacions son bastants en fer procehiments dels quals vista la veritat son degudament tornats a loch. Emperamor deço he delliberat fer la present ab la qual com dit es sia notificat a les vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant humilment a aquelles que en tot vot placia degudament e presta provehir tolent tota manera de dilacio car fahent mossenyors les coses suplicades fareu la justicia per vosaltres acostumada la qual vos tindre a singularissima gracia. Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.