15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Fueron leidos en esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia infinida com veig les coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio de creure e crehent la dita liberacio de sa real persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres florins com ma creença sia que de mil dels acordats los DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat. Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no esser stats obedients leals e feels axi be com valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la liberacio de sa persona feta de present e ab sa real Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio del dit mossen Torrelles per castella (castellà; castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que sodes ydos assi por part del regno como por part de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon nos porem be allehujar. E sien certes vostres senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat. Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e fill se principien a portar per forma e ab tanta de contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les cinch de mati any LXI. - A la ordinacio de vostres senyories e magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos certificam com vuy diumenge data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e vents los quals fins aci nos han acompanyada e detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials e de plaer a tots fervos la present. Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera Senyora y madre he seido puesto en mi pura libertad y su Senyoria y yo seremos presto en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi mano en Morella primero de março. - El Principe que vuestro bien desea. - Charles.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos grahesch la bona voluntat me significau haveu en ferme administrar la mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que farem sino havem diners o licenciaunos que puixam vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo son cert que gran necessitat los fa fer ço que no volrien car los homens de peu los mes quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car yo no puch pus fer sino avisarvosne e haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una anima en la qual me es dit que do prestament orde que les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma ma ni ells tant poch son absents de la present vila car des que hi entram non son exits. Crech yo que lo capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu ne de cavall en despendre res en municions de castells ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e honorables savieses que de aci avant no si despendra diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil voltes men so volgut anar a Leyda per levarme de aquest treball e despesa del General mas duptantme que qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de bestiars tales e robaries que si fan de les quals si fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu aquest quin article es pera menejarlo eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en part a fornir la botiga del General que sta molt pobra e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. - Si per vostres reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem vuy o dema. - Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e) pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun jorn o dos que al pus larch stare assi per fet del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo usatge Quoniam per iniquum et cetera e tots los altres usatges e constitucions fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy senyaladament que puys lo capita era informat e certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a carrech del regne de Arago e jo li digui que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu pertir pero quem semblava que attes quo Fraga reportava tan gran util de star alli lo exercit per los grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell e que fins alli yo no creya que lo Principat de Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen les portes e aquells tant be responent juridicament les li obriren e axi nos podia causar greuge ni interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre ell e mi jo comprench que pus lo primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell haje consultats sos principals a Çeragoça per dar qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que li buyden la vila. De aço jo no so cert siu fara mas parlant ab ell me semble que haja poscut compendre aço de ses rahons. Perque placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant. Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne han mes los cathalans que los aragonesos car dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes altres. Aço la veritat es hun poch en carrech del capita qui siu volgues ben scusar nos fera. Pero en aço que yo he entrevengut pens haver prou assegurada la honor del Principat car primerament la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per XXXXIIII .... Arribat jo alli lo sendema ab lo exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço attes que la vila tant amigablament havia trames lo mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio me oferi de pagarho per part del General e de fet ho pagui e tinchne apocha dels dits mostassafs los quals compartiren aquells diners entre aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles. E apres congoxantse lo justicia de Fraga de aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos (pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent que al principi de nostra entrada era mester que entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me volgui allargar a mes que no havia comissio faent compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de Barchinona volgues inquirir de aquells quis dehien havien dat aquell dan en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que yo li oferia pagar tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu em trametreu forma pera ferho ohehire vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera forsat ferla alli egual.
Hun home he cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran ço que sa Senyoria ordonara. Los altres li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de Muntço se fornexen tots jorns de vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell. Altres dien que les treues de mossen Rabolledo de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella color ab una pedra matara dos perdals (pardals; pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be en temor del Senyor Rey tanque molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat hun avolot lo major del mon dient que III M. homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis veheren mal fornits darmes sabent que jon tenia aci prou del General en una casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte que stan tan storats que no ve negun que nols porte armes contra ells pero lo moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos. Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera e no trobi correu per trametreus les letres. Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en Tortosa e ham manat que pus nous havia trames les letres que esta nit les vos trametes ab daltres queus na fetes. Perque mossenyors jous tramet hun correu ab les dites letres lo qual parteix esta nit a les XII hores de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de mati e donarli eu vuyt florins dor. En Tortosa a quatre de març. - Del vostre Franci de Santmenat prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent lo Senyor Primogenit fos liberat acorda ab son consell trametre a mi per ferlo cert de la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo dit Senyor per entrar en lo Principat de Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars. - Senyors. - Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets son stats comunicats fahents gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una explicacio de afeccio car creem en cert que vostres deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra se conte significantsnos que per molts sguarts los preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi urgents hi toquants los dits negocis que en esta vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any Mil CCCCLXI. - molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries (alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres. Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de març del any mil CCCCLXI. - Sabuda la dita nova mossen lo diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar gent segons vos scriu largament (no hay punto) - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una grandissima consolacio e lesperam major com siam certs sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy port com es desijat. Ab lo dit correu ha haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en lo acordar en degues consultar vostres reverencies si continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e a la partida convendra darlos lo sou per altre mes. Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida yo com me regire. Ir se volia acordar don Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables que son aci hi son volguts exir quiscuns ab ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat. Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.
- Lo correu portador de la present perteix huy qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn. Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins si cumpleix. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset (27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia prestament veura e regonexer tots los dits actes e als qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat en neguna manera. E sia la Deytat increada vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a vostres savieses per tots los qui discentim eus clamam de la desordonada sobreria quens fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera explicat e suplicat. - Qui a les reverencia magnificencies e savieses de vosaltres molt se recomanen los nominats al discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor Primogenit ab una petita letra tota scrita de ma sua ab la qual per jo e lo present exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya per la liberacio de sa persona reyal tant desijada me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra veure poreu com de aquella vos trameta translat interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e veridica informats de algunes coses qui porten significacio de enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les ofertes fetes si aços feya de total repos tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia que yo he tramesa en lo comdat de Foix es tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta (50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo en Arago.
Dehies anaven en ajude de les bandositats que son en Arago. Entre los dits macips no habia nenguna persona de cap que axi de deu en quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort del rey de França. Havia demanada licencia e tots jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de Foix es vengut de la cort del Rey de França poch ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen. Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de França per concordar del tracte ques manege de concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de cort. Yo fins aci no son stat consellat dels consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe, provintia, provincia) ni en França pur jo crech les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten exceptat hun qui es per dos homens utils. Se deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà; demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins. Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent que puix. Los Ortafans e los Lupians crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos. Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.
Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada una certa requesta als quinze elegits per lestament militar. Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo menys sentiment fer se puga se senten lurs diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e hun voler ab lo Principal quant yo puix compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en vostres mans. Los consols daquesta vila man presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia. Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda. Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots los oficials trienuals e altres reyals daci stan molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del General. 
La present ses tradada (tardada) per no haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e per altra qui va a vosaltres.

RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS
REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST
LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Cathalunya e los violaris e assignacions que per
concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
en les dites rendes alcuns richs homens e
cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo
loch de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les
rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit
loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que
en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.

Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la
batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan
poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
destreny per lo
batle de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren
misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los
esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua
Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
s.
Item los esdevenimens del dit loch valen
fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En
les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de
casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.

Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los
esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R.
Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es
assignat a la messio de casa.

Item lo tribut dels jueus de
Gerona et de Gerones ab tota ça
culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt
dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de
Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de
Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens
del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens
an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.

Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes
han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de
Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feu
donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
çaenrere et als hereus
e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri.
(1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
Castellnou III.m solidos cascun any ço
es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho
de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de
Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
aço li a
donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item
hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre ço
quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo
romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
Jacme.

Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
tajada)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen
los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
En les
quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labada
del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les
quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
solidos.
Item hi pren En Berenger Ça
Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
tot ço qui* exira.
E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
ço que exira del dit
mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.

Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E
aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots
aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
Les rendes
de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch
valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En
R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vich
ab los esdevenimens valen uns
ab altres tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni
ix van ab aquells que reeb lo batle
de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament
en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats
lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les
rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes
pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de
les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.

Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.

Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item
valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha
donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules
de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen
cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del
dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son
assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
pren en altres lochs de Cathalunya per ses
cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P.
dor valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades
al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
cambi.

Rendes antigues
de Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de
Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los
esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son
assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de
Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de
Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro
a....
En les quals rendes han assignacio los Preycados de
Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R.
Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi
pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona
hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R.
Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
novellament per ses cavalleries per ço
que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
cambia ab lo bisbe de Vich ço
es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat
lo senyor Rey ab
labat de Sent
Lorens de Baga les rendes de Balcebra qui son de
les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
son sues perpetualment e laltre meytat pren en
paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon
Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
li mudats lo senyor Rey II.m solidos
barchinonesos.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen
cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....

En les quals rendes ha violari Na Berengere des
Puyol D solidos.
Item Na Sans
per violari CLX solidos.
Les quals rendes exceptats
los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
E pot valer ço que hi
pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.

Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item
los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En
Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot
lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.


Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de
les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les
leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la
ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vin
de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha
assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els
romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
compliment dels X.m solidos damunt dits.


Renda dels
Maells de Barchinona et dels censals daquella.

Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
et dels censals daquelles rendes valen cascun
any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
de ça muller
cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
interesse de M. morbatins quel pare de la dita
dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
assignacio del dit senyor Rey
En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent
de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins
Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey
valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta
venda senclou so que alguns foresters hi han qui
hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
Jacme Çabastida
Simon des Lor per En G. Ça
Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los
dits comprados los censals antichs que ha
assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren
Jacme Çabastida
per II.es moles et II quartans quey ha per
compra que A Çabastida
pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

Item munta la part quey prenen los hereus de la
dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
molnar de Barchinona lo qual li vene lo
senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
venda fo revocada paguant lo senyor Rey
a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que
pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
anno MCCCVIII (1308). E munta ço
que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item
munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
II.es moles que te qui foren den G. Ça
Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel
senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
interesse daço
quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta
ço
quels
comprados
meten
en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço
dels foresters et ço dels
censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen
les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es
batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a
CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme ….
de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi
pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item
hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de
Barchinona.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la
nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit
qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item
En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten
los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
ha assignacio se venen.
Item meten en compte los
comprados les obres reyals necesaries qui
si fan les quals fan lo batle el scriva
dels molins qui les donen scrites per menut el
compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en
compte los dits compradors les vagues dels
molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo
batle general hi a a fer tots anys obra novella
qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a
assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço
que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut
dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val
cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se
segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana
donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots
los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar
de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per
lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne
paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la
muller den G. Corroger çaenrere
sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E
axi daço no sobre res.
Leudes
del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de
Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver
en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el
senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada
de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada
de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey
establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de
Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la
ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
de Vilafrancha valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals
rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G.
de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar
dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
lo plet qui es entrel senyor Rey e
lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font
Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
morbetins quel senyor Rey li ha donats.
En axi que prenga las rendes et fassa
sues tro quel senyor Rey haja
pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça
Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En
Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada.
(Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi
poden valer cascun any entre amdos los dits
locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al
noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes
del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites
rendes son assignades a violari an Galceran Ça
Cort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona
valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes
ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F.
de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R.
Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble
En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les
rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E
les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les
rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey
ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en
paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1)
Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La
Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades
valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les
batlies dels dits locs valen cascun any ab
les questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes
et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
Durgell per interesse tro sien pagats del
deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les
rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals
rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
Eleonor).

Esprats Sent Marti et la Manresana.

Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.

Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les
rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
en Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor
valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio
En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les
rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu
et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça
Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les
rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.

Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho
et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententoli
valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs
damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
Berenger Dangleola a XV anys los quals
comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
senyor Rey al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
les dites rendes cascun any apres los dits XV
anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat
lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
Rey hasi retengut mirimperi et host et
cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
anteriores)

Copons.
Les rendes del loch de
Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer
cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la
casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
Jaca, Jacca, Iaca, Iacca).

Cervera.
Les rendes de
Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de
la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En
les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo
Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey
en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
migeres et I quartera V puyerons dordi a
raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres
haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça
part. Item ha escambiats lo delme del forment
del dit loch et del ordi et de la mostura et de
la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta
batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et
esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.
Item hi prenen les sors menors de
Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D
solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX
solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de
Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item
hi pren En Johan Sanç
per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi
pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item
hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
Oscha, De Osca, De Huesca)
Item hi pren En Bernat des Soler de
Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
cafiz, cahiz, cahizada).

Item hi pren En Bernat Percasset
cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona
Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari
XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi
a Nesteve Ça
Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes
prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses.
Item hi pren En R. Dabella a violari
II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se
prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha
hom a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes
son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
que tenia hom a la messio de la casa en
Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes
Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals
rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot
lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer
cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab
les peytes questes cenes monedatge
calonies reensons dost et ab tots
altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et
que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.

Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E
el dit loch tenen los marmessors del noble
compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo
loch de Muntany es atributat
et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres.
200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II
lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los
locs Dalos et de Meya.
Valen los locs de la
terra Dalos et de Meya entre les rendes els
esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest
loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa
et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.

Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los
marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes
de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa
te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel
senyor Rey ha en lo regne de Valencia
dassa el Riu de Xuquer e los violaris
et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia.
(1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
de Valencia, pues no precede a cada relación particular de un
pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la
taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio
de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun
any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m
solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro
a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de
la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es
de la messio de casa.
Item lo terç
del delme del pa et del vin de la orta de
la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi
de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç
del delme de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
(hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de
la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520
s.
Item valen los marchs los quals se
paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels
lochs qui son assignats a la messio de la dita
casa.
Item munta cascun any lo censal lo
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
Valencia. 102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen
los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de
la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha
lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
li ha otorgat ques retenga de vida sua
CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
alhóndiga).
Suma de totes les dites rendes les quals lo
senyor Rey pren cascun any dins la ciutat de Valencia
axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.

Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.


Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item
les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro,
Muro verde)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son
de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch
de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la
messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
Alsira)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item
donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de
Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor
Infant don Jacme.

Cullera.
Item les rendes de Cullera
tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia.
(Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son
de la messio de casa.

Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
Dínia)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la
messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200
s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
Item
les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.


Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son
de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro
a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes
de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent,
Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor)
Item les rendes de Bocayren
tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los
marchs dels dits locs uns anys ab altres cascun
any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de
Bunyol les quals nos venen negun any ans o
cuyl (ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
senyor Rey et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don
Alfonso al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos
venen ans los moros del dit loch donen cascun
any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val
lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la
messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.


Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item
valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.

Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
ha en Xativa encloses e comptats CCCC
solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch
de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
besante, bizantino)
Totes les rendes dels sobredits lochs
de Xativa te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de
les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels
lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les
rendes quel senyor Rey ha cascun any en
lo dit regne de Valencia dessa el riu
de Xucher axi con es scrit per menut et en
summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
: Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les
rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item
les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui
son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
En R. Ça Costa
valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
luysmes....

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te
lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item
Godolest te lo dit noble de ça

/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et
ça mare sobre
les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau
sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les
rendes del terç
del delme de la orteliça.
600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
sobre les dites rendes de la orteliça.
100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria
En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
feta tro quels haja donats et assignats
en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item
pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la
muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla
sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de
Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item
pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats
a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lur
quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item
pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe
de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En
Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En
Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos
Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen
muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item
hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En
Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests
li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
taula.
Item hi prenen Ios falconers per lur
quitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les
rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En
Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En
G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes
veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son
de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer des
Far. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
senyor Rey.
Item hi pren Nalfonso Martinez et
deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de
Barchinona per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet
de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc)
Es mort et axi no prenen
res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
Durgell.
Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia
perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen
en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per
violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En
G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafont
per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es
mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En
G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita
batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
166 s. 8 d.
Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix
et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb et
axi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En
Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

Item pren En Gonçalbo
Çabata per
successio de ça
mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme
capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item
hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren
Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
batlia ho qual que sia batle. 400 s.

Item hi pren En Bernat Dargençola
savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
(damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de
la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.

Item el Salt el Çahat
Medina. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item
hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo
batle general del Regne de Valencia per son salari
en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle
de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les
quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del
castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item
lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.

Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700
s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia.
2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de
Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de
Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren
lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item
lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell
de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
entre forment et paniç
que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites
guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de
totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son
assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest
compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes
quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
de Novella e de Asp.

Primerament lo dret
del quirat de la Duana dels moros de la vila
Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
calonies et alquieda abatuts salaris et messions
pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
sherif ?)
Item pot valer cascun any lo dret quis
cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret
de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels
dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer
cascun any les gallines quels dits moros paguen al
senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli
los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua
quel senyor Rey ha en Elch lo
qual se ven es pertex per cascun dia als
moros de les alqueries del dit loch Delch
abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço
es lo dret que paguen los moros del dit loch per
la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
blanca)
Item pot valer lalmagran quels dits
moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda
(alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les
mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item
val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la
tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

Item es lo tribut quels juheus del dit loch
paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot
valer lalbufera (albufera) Delch cascun
any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels
moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
Alicante) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc
(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item
donen cascun any los juheus del dit loch de
Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden
valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
1500 s.

Suma major de totes les rendes quel
senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius
scrites se paguen cascun any per retinencies
dels castells et lochs de la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia
Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item
Berenguer de Maçanet per
retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de
Tramaçet per retinencia del
castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per
retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo
senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
(Cartagena) prenen cascun any per lo delme
de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço
G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris
ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari
de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo
assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

Item pren per salari cascun any lo batle general per
salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano
per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça
Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva
de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item
Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
(moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo
almoxerif, I.´almoxerif) per salari com es alarif dels
moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los
violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En
Ponç de Matero quel senyor Rey
li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la
casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
s.
Item Domingo Ponçano
per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu
den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

Item Johan Pereç
de Vesques per violari
cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per
violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia
de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les
assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament
al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an
Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests
pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li
mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an
Michel Martineç vehi
Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig
Molto quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son
assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les
quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als
murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
partida del Regne de Valencia per retinençes
de castells et de locs et per salaris de
officials et per violaris et per assignacions
axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E
munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel
senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta
cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch
cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines
quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 300 s.
Item munten les cabeçes
quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del
alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
que sembren IlII diners que poden valer cascun
any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los
delmes ab la alfacra quels moros del dit
loch donen al senyor Rey cascun any tro
a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a
la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta
lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre
(albeçre)
cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun
any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item
val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit
loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo
tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
s.
Item munta cascun any lo quirat qui
es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen
cascun any les calonies quels dits moros paguen
tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel
senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
a. 23705 s. 9 d.
Novella.

Primerament munta lalmagran
quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen
cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines
quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les
cabeçes quels dits moros
paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la
part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer
quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los
molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val
lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda
cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros
paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns
del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item
poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament
val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item
val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

Item valen les cabeçes del
dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los
delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
delme de la venema.
100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del
senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits
moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del
quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes
les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les
quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament
al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que
preses et agues totes les rendes et esdevenimens
dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item
an Pelegri de Muntagut per retinença
del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel
de Libia per retinença del
castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle
per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs
mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora
Reyna de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola
quel senyor Rey lur mana donar cascun any
en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
dalcandia et altres VII cafis de panis
que valen cascun any tro a....

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Arago et los violaris et assignacions que
per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
cavallers et altres homens del Regne de Arago.


Terol et ses aldeas.

Primerament es
la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
(Teruel)
E daquests pren el Judes M.
solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC
solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII
alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item
lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores
CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador
C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes
CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de ço
que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita
peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats
lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item
lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
ab la dita peyta et ab les altres rendes de
Terol exceptades les rendes deius scrites les
quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos
párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehi
de Saragoça
per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a
don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma
de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi
es egual la reebuda del dit tribut a les dites
assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro
a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut
cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
besant.
Aço
te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any
tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C
solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC
solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de
Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya
mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
Dalbarraçin
CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en
summa DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen
CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran
Loppes Daredia (de Heredia) per M. solidos quel
senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
dit muntatgo valla mes o menys et part
los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun
any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle
DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
dit castell Dalbarraçin
et dasso hia letra del senyor Rey.
Item
lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
(adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les
rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R.
de Bolas en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
en los diners del
erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa
e ses aldeas.
Primerament donen los homens
de Huesa et de ses aldeas cascun
any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal
Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

Item pot muntar la sofra et els erbatges
et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
los moros per dret tro a CCC solidos.
E exi
es per tot aço.
800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
(Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
cavalleria et mige.

Darocha et ses
aldeas.

Primerament donen los homens de les
aldeas de Darocha cascun any per peyta.

10000 s.
E daquests pren el judes cascun
any per son salari CC solidos.
Item ne prenen
cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es
quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo
noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val
el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E
aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
los ha donats en beneplacitum menys de
negun serviy.
Item val el peatge et el pes
et los morabetins de les taules de la carniceria et el
loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

E daquests pren Garçia
Ferrandes per retinença
del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es
cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes
Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi
pren Johan Remires per retinença
del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi
pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau
de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes
les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de
Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item
donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX
solidos solia pendre Garçia
Simon a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
dit Garçia Simon el
senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
quel dit En Garçia Simon
devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun
any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar
los deutes del dit En Garçia
Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos
negros (Ojos negros) que es aldea de Darocha
et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo
Garçia que li ha donades
per heretament per tots temps.

Calatayu et ses
aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
Kalat Ayud, etc.)
Donen cascun any los homens de les
aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E
daquests prenen cascun any los monges de
Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI
adalentados et lescriva de les aldeas
sengles morabetins que munten cascun any XLIX
solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan
Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo
peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests
ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi
te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a
violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo
romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
del dit loch ab ses aldeas te la senyora
Infanta dona Elianor qui ho te per cambra.

Salines de
Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.

Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren
En Gonçalvo Garçia.


Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo
noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça
(Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor
Rey los homens de la vila de Fariça
et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests
te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
per X cavalIeries.
Item val el peatge cascun any
tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo
Garcia
cascun any per retinença
del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo
Roys de Fariça D solidos
per retinença del castell de
Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça
cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la
retinença del dit castell a
compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
Garçia per la dita retinença.

Item poden valer les calonies de cristians et de moros
et homicidis tro a. 400 s.

Taressona.
(Tarazona)
Val el peatge et les saques ab
lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
ab lo dret dels cussols del almudi del pa
et la leuda de la carniceria dels moros cascun
any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero
Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per
dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no
basten.
Item es tribut que donen los moros cascun
any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del
monestir de Tolobres CCL solidos.

Item en Gil Darada cascun
any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que
son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
Eximen, Gimeno, de Foces) per ses cavalleries.
Item
pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
ses cavalleries et en defelliment dasso
sobre lo peatge et les saques de Borja.


Torrellas.
Donen cascun any per peyta los
homens del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En
Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San
Martín)
Aquest loch te el noble Nartal
de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
retinença del castell del dit
loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu
quel senyor Rey li deu per
la compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest
loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes
valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin
Xemenez de Vera per interesse del preu quel senyor Rey li
deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen
cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En
Lopp Sanxes de Luna per retinença
del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona
Maria El Moral veyne de Taressona per violari CCC
solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta
gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
loch es pobre.
Item hia lo senyor Rey
heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero
Martines de Calatayu scriva del senyor Rey.


Borja.
Primerament lo tribut et la peyta
que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests
pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

Item donen los moros del dit loch cascun any
per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna
per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los
drets de les saques ab les tendes et ab
les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et ab alcuns
altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals
pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de
Binyech per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne
pren Pero Pereç
Dalcolega per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses D solidos.
Lo romanent que es tro a M
solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania
et lalfaquimat et el sapsala cascun any
tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter
del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens
pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el
dit loch de Borja I heretament ço
es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
et aquest heretament solia esser de la retinença
del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon.
(Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per
peyta et per questa et per azembles et per
cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.

VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del
almudi del pa de Saragoça
ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo
pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro
a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item
lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de
Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.

E aquests pren lo merino de Saragoça
et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

E part aço
pren lo merino tots los homicidis et calonies
de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item
es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
cavalleries.
Item oltra aço
poden valer les escampadures del almudi del blat ab
ço que les gens donen a les mesures oltra eIs
cussols et teho Martin de la Loça
a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val
lescrivania del salmedinat (çalmedina,
zabalmedina, zalmedina) de
Saragoça la qual es del senyor
Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha
donada el senyor Rey entre Domingo Johan
e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge
de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo
noble En Pero Martineç
de Luna per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.


Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los
homens del dit loch cascun any per cavalleries.
2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.

Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor
Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per
peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun
any lo peatge del dit loch ab la leuda de
la carniceria e veno el batle general et
pren los diners el merino de Saragoça
tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl
per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor
Rey) en Grizenich un heretament quis te per lo
senyor Rey a cens de II cafis de forment et
prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen
cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols
et la carniceria et el mercat del dit loch tro
a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça:
axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item
donen per exericança et per altres rendes quel
senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo
noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los
homens del dit loch per tribut lo dret ques
segueix ço es que tota casa en que estien marit et
muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
et mig forment.
E donen los moros del dit
loch exericançes et algunes sofres et
albaquella et tributs de forns et de molins et
donen lo quart del fruyts del rega et
dels fruyts del seca el quint. Item donen
cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero
Ferrandes per IX cavalleries.
El castell del dit loch
te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
Ferrandes de Ixer. E pren per retinença del dit castell en les
salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca
(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda.
(Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de
Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
del dit loch et lort del castell et laretament
daquell castell. E el peatge et la leuda
que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón,
Alagon, Alagó)
Donen los homens del dit loch
cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
(Tauste) per jou de besties cosa certa et per
exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
E
aço te el
noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo
peatge ab lalmudi et tributs de tendes
pot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo
fusiello cascun any tro a. 50 s.
Item lo
tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma
daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la
primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall
de Roures. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
Beseit)
Lo dit loch ab tot sos
termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera
et ses aldeas. (Çuera,
Zuera)
Donen cascun
any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo
noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part aço
ha el senyor Rey en Suera lo
tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
del pa. Item los pares de la cassa ço
es cunills et perdius que paga cascun
cassedor I perell en cascun any. Item les
calonies del mont. E pot valer tot aço
cascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero
Xemenez …. lendaça
qui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavello
ab la honor et ab Jas et ab
la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
Dagues ensemps ab lo castell de la Pena et
pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
s.

Almudevar et ses aldeas que son
aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo
noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
Artal d´Alagó)
Item cascun cassador de perdius
o de cunills donen cascun any sengles perells

et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra
de muli que dona lo senyor Rey an Johan
Dalmudevar porter et fan cascun any II perells de
capons.
Aço
pren lo batle general.


Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C
cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
ordio, hordeum, ordeum)
Suma que pot valer tot aço.
3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt
mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
solament.

Loarre.
Los homens daquest loch
solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
Saragoça no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En
Blasco Peres des Lor ço
es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
els romanens D solidos per retinença
del dit castell. E ell te el dit loch ab
totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest
loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
son privilegiats que donen cosa certa per jou de
besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de
Luna pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço
te Pero Garçes
Matafogo a violari.

Tahust. (Tauste)
La
peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot
valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
Compas et ab los cussols tro a. 600 s.
E
daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer
lerbatge et el peatge et les
saques et la meytat de les calonies del munt
cascun any tro
a. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
Durrea per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
Dangleola muller sua.
Ara ho te lo
senyor Infant don Jayme quil reemi del dit
noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
un castillo, etc.)
Solien donar cascun any los
homens del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E
puys lo senyor Rey privilegials que
pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
certa). E
apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item
ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero
Martinez de Luna en paga de ses cavalleries.
Item hia
lo senyor Rey un poch daretament que li fo
confiscat et pot valer de renda cascun any tro
a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit
heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo
castell del dit loch te En Johan Garçes
a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians
peyteros per tribut I cafis de forment et altre
dordi per jou de besties et arroves de blat de les
cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble
En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo
te lo senyor infant don Jayme qui la
reemut.

Longares et Ivardues.
Les
rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item
donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


Assotiello e Orocal.
Aquests lochs
son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino
pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En
Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer
castiello.
Çer
castiello que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
beneplacitum. E pren per retinença
del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro
a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.

Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes
de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo
consell C kafis del blat meytat forment
et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los
homens daquest loch son franchs de totes
coses et vense el peatge del dit loch tro
a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor
Rey en paga de ses cavalleries.
Item les saques
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an
Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.

Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest
loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano
Unduespintano et Castiello qui peyten
ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena
et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau
de Tramesset per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar
per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el
noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los
homens qui ha casa II solidos cascun any et
pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo
qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del
dit loch son franchs a temps de tota re la qual
franquea no es encare complida.

Escho. (valle
de Echo ?)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch
te Michel Pereç Darbe a
violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C
kafis de blat meytat forment et meytat
ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila
real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi
han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest
loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun
any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te
Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D
el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó)
ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En
Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen
per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble
En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo
mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G.
de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey
vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
Garçes per
interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et
peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La
dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova
Larraç Suesa Bosa.
Aquests
lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et
vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et
peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests
III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el
noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de
Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta.
130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis
de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
retinença del castell de
Grossi.
Item pren lerbatge del puig del
castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per
lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca,
Osca, Wasqa, Uesca, etc...)
En la ciutat de Oscha es el
peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
de la pobla del senyor Rey trahuts
de les açitanes.
E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
Item
donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per
cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats
dius scrites se paguen cascun any
perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per
adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC
solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle
major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item
al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble
En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
muller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda
que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan
se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doscha
per ço com venen la hon les rendes se venen C
solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor
qui crida la venda de la alcaçeria
et de los baldraseros Xll diners.
Item al
savalaquen de les aventures de la moreria per raho
de sos arienços
ço es que ha de XII diners III malles.
Item del
romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En
Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
sia que valla mes o menys.

Campfranch.
(Campfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun
any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et
del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En
aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble
Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo
noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item
prenhi la retinença del
castell de Verdego lo qual te Garçia
de Vera per les retenes del matrimoni de la Infanta de
Castiella et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item
prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses
per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu
que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat
Guasch (Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
a violari CCC solidos.
Suma per tot aço
IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble
En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te
ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch
donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10
morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa.
(Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els
cussols poden valer et prenlos el batle general
tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per
peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo
peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro
a. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de
Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per
privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
II.m ovelles et aço
ven lo batle general cascun any et pot valer tro
a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R.
de Bolas en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell
Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de
Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a.
200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
(Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els
cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle
general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o
tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII
cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo
En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament
que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
(Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis
IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina
que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item lo
carnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses.
300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses
aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de
Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge
et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes
aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

Suma daço. 14500
s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra
asso pren En Johan de Vallés a violari en los
cussols del mercat II quartans
de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

Item en lo terme del dit loch ha salines
de compas que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo
batle general.
Item lo muntatgo te Johan de
Cerenyene et donen cascun any los quals pren lo
meri de Oscha. 20 s.

Nocito et sa
honor.
Los homens daquest loch donen cascun
any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
solidos et que el de miga no prena lo
dit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.

Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.

Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.

Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any.
5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel
Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre.
(Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del
pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
peatges.
La terça part
daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea
de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la
moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item
lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
vin.
Item hia un casal de bayns que no val
re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau
de Benavent per IlII cavalleries et noy basten.
E
oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltre
meytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia
(la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses
aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
Donen
cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui
te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha.
(Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any.
1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


Sevil et los Castellones.
Donen cascun any.
180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en
que coen tots los estedans del loch. Item
una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
et ordi et avena. Item fan sofra ço
es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
dit castell terç de les
calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te
Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa.
(Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los
cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa
donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen
de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro
a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan
cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall
de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250
s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los
homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble
En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall
de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los
homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
muntar tro a LXXX cafis.
Aço
te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.

Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
(mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a
violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los
homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el
noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest
loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
tots temps sots esta forma: quels homens del dit
loch no puxen fer mal ne donar don al
regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes
daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen
Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per
tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a
la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta
dona Blancha.

Cortilles et la honor et Cornes
et Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare
del senyor Rey per una cavalleria et bastahi
escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan
cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
civada.
Aquests pren lo batle.

Archussa
et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.

Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any.
1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


Elsen.
Donen cascun any lo nove
de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el
batle de Ribacorça.
(Ribagorza, Ribagorça,
Ripacurcia, etc)

Monolus
et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit
loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia
Loppes Dansano per retinença
del castell de Monclus. E oltra aço
pren per retinença del dit
castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
(San Esteban de Litera).
E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de
Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo
Morello.
Aquests locs solien donar cascun
any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
que han los homens dels dits locs per ço
com tots aquells locs son erms no paguen sino.
500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
cavalleria.

Ribagorça.

Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lo
tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los
jueus del Regne Darago cascun any per tribut al
senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre
els diners del dit tribut.
Primerament hia
assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez
Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de
Quadret muller que fo den Johan Çabata
per violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad
beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen
Peres de Pina el jove per IIII cavalls armats ad
beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls
armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de
Gotor per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item
Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona
Blancha monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
per ça provisio
M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
en les salines de Remolins et en lo guiatge de
Ribagorça D solidos.
Item
el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item
Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobet
scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt
Avarcha (Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
mig armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
Item Blasco
Massa de Vergua (Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig
de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item
dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
Xemenez Dayerbe a violari M solidos.
Item Johan Garçes
Dalago per retinença del
castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
que te per la dita retinença
en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves
Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago
falconer per ça provisio CCCC
solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per
retinença del castell de
Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a
violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a
violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item
lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el
dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.


Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun
any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los
perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.

(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de
Saragoça los quals pren laministrador de la dita casa et
son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens
de Castellar per una barcha que han a tenir francha
en lo riu
de Ebro a tot hom qui pessar ne
vulla CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per
reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor
de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item
Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a
violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
de Saragoça et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun
dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item
En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun
dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners
cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P.
Messeger VIII diners
cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
lo pesador per ço quels dits CL solidos
romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI
diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de
la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P.
Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
nos donen nes fassa messio neguna
per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de
lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item
G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia
IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez
barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII
diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan
Garçes Dalago D solidos.
Item
el Justicia Darago a
violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des
Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la
procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item
Maestre Marti de Calça
Roga per a provisio III.m solidos.

(Retinençes
de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda)
que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item
Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el
castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
Monte Real) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan
Garçes Dalago a cumpliment de
DCC solidos que pren per retinença
del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
com en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio
de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça
provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
per ça provisio.
Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero
Finestrelles per ça
provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per
provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per
IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item
Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions
del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun
any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
Ebro VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
preu. E el Rayçs
de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
Saragoça portenla
besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
del administredor et un claver et boter et
scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques
paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo
romanent se paga a aquells qui tenen mesnaderies
per solidos et libras.
E son aquests ques
segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item
Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel
Pereç de Gotor per II cavalls
armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Garçia Pereç
Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de
Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de
Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de
Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den
Jacme Pereç per II cavalls
armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I
cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II
cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita
per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III
cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies
XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista
de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
(de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
puntos, creemos que sería
aventurado.

Calonies dels jueus et dels
moros et els homicis
del merinat de Saragoça
de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
los caballeros) Terassona (Tarazona) Calatayu
Oscha Darocha (Daroca).

Les calonies dels jueus et dels moros et els
homicidis de Saragoça
et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
(de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item
pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona
cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies
dels cristians et dels jueus sarrayns et la
terça part dels homeys
de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambra
la senyora Infanta dona
Alienor.
Item los esdevenimens et calonies dels
cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
(s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
Rey don Alfonso en paga daço que li devia. E apres
vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
(s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment
te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

Les calonies de tots los altres locs Darago
exceptat ço
que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
general Darago. E poden muntar ab la terça
part ques pren en Darocha dels omicidis
et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
calonies cascun any tro a (a vegades mes a
vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en
molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts
locs en Arago hon pren cenes en
presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
ha ost et cavalcada en tot Arago en los
lochs seus.
E quels demana peytes o questes
quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se
omite).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.

Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs
Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.

Ademuç.
Alpont.

Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.

Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.

Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.

Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de
Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.

Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.

Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de
Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.


Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.

Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.

Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.

Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.

Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C.
Ç

Cataluña.


Crexell.
Campredon.
Caules de
Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins
del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça
Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.

Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.

Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses
aldeas.
Cetina.
Çer
Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de
Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.

Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.


Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.

Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses
aldeas.

E.

Cataluña.

Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.

Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.

Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font
Rubia.
Aragón.
Fariça
ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.

Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça
Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.

Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.


Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa
e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.

Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels
Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat
de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne
Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




I..

Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.

Liria.

Aragón.
Los
Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La
Reyal.
Lorbes.
Larraç.

Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.

La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.

Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.

Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.

Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.

Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.

Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.

Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.

Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.

Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya
de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.

Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.

Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.

Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.

Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies
dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.

Ruesta.
Ribagorça.

Salines de Remolins.
Retinençes
de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224

Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa
Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.

Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de
Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa
Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes
de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues
de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena
ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.

Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.

Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.

Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses
aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.

Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.


U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.

Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.

Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.


Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.

Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de
Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.

Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.

Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall
de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de
Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.

Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA
PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.