Mostrando las entradas para la consulta Pallars ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Pallars ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE PALARS.

VEGUERIA DE
PALARS.

FOCHS REYALS.

Loch de la Guardia. 33:

Talarn. 37.

FOCHS DE CIUTADANS.

Frigols: qui es
den Jacme Rossell. 6.
Sent Feliu: den Bernat de Mora mercader
honor des Pills. 4.

FOCHS DE CAVALLERS E DESGLEYA.


Primo vila de Tremp: qui es del bisbe Durgell. 194
Puig
Cercos XII, Moror XIII, Olzina IIII, Mur V: del pabrodre de Mur son
entre tots. 34.
Galiners IIII, Vila Mijana XV, Munt Squiu VI, Puig
del Anell IIII: del bisbe Durgell son entre tots. 28.
Isona XXVI,
Lorda VII, Covit VII, Vasqueri VIIII: del capitol de la Seu Durgell
son entre tots. 49.
Lochs de Casterneri e Starri: del abat de la
O. 5.
Val de Barrues X, Loch de Cases III, Loch de Vilalar XI,
Loch de Coll Vl, Loch Dalesp IIII, Loch de Castello IIII, Loch de Ca
Rocha II, Loch de Viu III: del bisbe de Leyda son entre tots.
43.
Loch de Sa Clua: del abat de Lavax. 3.
Palau:
de Espital de Sent Joan de Jherusalem. 27.
Sent Steve de Sarga:
del rector del dit loch. 3 (o 9, no se ve bien).
Prulans:
dels hereus den R. Paschal donzell. 4.
Gartuy: del abat de Roses.
6.
Loch de Mur: den Luys de Mur. 8.
Perroquis de
Miralles e Camus: den R. de Mirayles donzell. 6.

Loch de Mahull: den Berenguer Dartus donzell. 3.
Loch de
Careu e Roca Espana: den Bort de Talarn. 2.
Loch Daroles:
den Simon Daroles donzell. 8. (Eroles, Aroles)
Loch de
Muntlobar: del dit Simon. 3.
Castell Nou: del bisbe Durgell.
4.
Loch de Tolo e Muntlor: del vescomte Vilamur. 2.
Loch de la
Torra Doulet: den G. Dalçamora.
3.
Castell de Sendell: del merquesat. 11.
Spluga Tresserra:
den Ramon de Claramunt. 6.
Pertusa de Madona: den Ponç
Ça Torra. 3.

Loch de Conchas LVII, Figuerola XXXl, Orchau XVII, Font Sagrada
VIII, Benavent VIIII, Olient II, Torra Dolient III, Peralba IIII,
Coll de Ven II, Arentis XVIIII: qui son del noble Narnau
Dorcau e son per tot. 153.
Loch de Samus: del dit noble. 2.

Claret: qui es den Bernat de Claret. 7.
Loch Dalçamora:
den Bramon Dalçamora
donzell. 4.
Loch de la Nehia: del demunt dit noble. 2.
Malmercat:
qui es del comte de Pallars. 5.
Castell Tallat: den A. Dorcau. 5.

Sotarrania: del dit noble A. Dorcan. 11.
Sent Lobi: del dit
noble. 3 (quizás 8).
Sent Berthomeu: del dit
noble. 5.
Loch Dortaneda: del dit noble. 5.
Loch Dorba
Savina: del dit noble. 2.
Loch de Vilamur XXX, Saverneda III,
Tornafort V, Soriguera IIII, Les Lacunes
V, Robio IIII, Lo Bruch III, Lo Tornado V, Lo Frexa lII, Mesons de
Junyet III, La Torra III, Pobla de Sagu XII, Puig de Sagu VI, Bastuç
(es de mossen Arnau Dorcau (Narnau más arriba) XII: qui son
del vescomte de Vilamur. 98 ?.
Loch des Torm e de
Vila Munera: qui son de mossen F. de Parues. 7. (Lo Tormo, com
Valldeltormo, Matarraña, Matarranya
)
Tendrim: qui es del abat
Dareny. 5.
Castell Sent. 11.
Loch Daramunt: del vescomte de
Castellbo. 17.
Sent Salvador de Tolo: del demunt dit vescomte de
Vilamur. 16.
Loch de Rialp XXV, La Suy XVIII, Loch de la Torra
XII, Sauri XVII, Barnuy VI, Loch del Torn VIIII, Surp XII,
Vilamijanes VII, Loch den Suy VIIII, Arescuy VII, Rocha Balera VII,
Vilela V, Salmanuy V, Santa Coloma de Belera III, Loch Dalerent
III, Loch de la Bastida III, Loch Darden IIII, Tavill I, Loch Deutist
III, Castell Asco II, Loch Doneig IIII, Loch de Daydiro VII, Lestella
IIII, Castell de Rey XII, Loch de Tahull XVI, Loch de Dorro XII, Loch
de Baruhera VIIII, Loch del Puy XIIII, Loch de Capdella XIIII, La
vall de Sent Sarni VIII, Loch de Cervolles XIIII: tots aquets
son del noble En Johan de Belera que son en suma. 183.
Tots
aquets son del noble Narnau Daril e son en summa. 194:
Loch de
Boyra I, Loch de Serrahis VII, Mayanet X, Lo Batlliu de Cars VIII,
Castell Germa III, Loch de Daviu III, Loch de Domps VI, Loch de
Pinyana III, Loch de Ens VIIII, Loch de Parues VI, Loch de Torroella
II, Loch de Mal Pas VI, Loch de Peranera III, Castell Darill IIII,
Loch Despills VIIII, Loch de Sapera XII, Loch Desplugues e de
les Spones II, Loch Verri I.

Carega: de mossen Ferrer de
Perues: 10.
Loch des Cars: del dit mossen F. 4.

Tots
aquets son del abat de Gerre e del Priorat de Valerge. 82.
Loch de
Sent Roma VII, Vall Espir III, Gerre XXII, Loch de Guars X, Loch
Daches X, Loch den Vall II, Loch de Cavals II, Sent Marti de
Cavals VII, La Roqueta I, Sent Sabastia III.
Loch de Banbo V, Loch
Dosen I, Loch de Ausen IIII, Loch de Cuberes V.

Loch de
Sorre: qui es de mossen Ferrer de Perues. 6.
Sots Terres: del
Spital de Sent Johan. 7.
Castello del Pusch: del dit Spital. 4.

Loch de Selles: del Spital. 1.
Figols: del dit Spital. 2.

Splugues: de la pobordria Damur. 2. (de Amur)
Loch
de la Torra Santa Maria (es en la vagueria de Leyda): del
camerer de Solsona. 9.
Loch de Arbull: del Spital de Sent
Johan de Jherusalem. 3.
Loch de Trago: de la abadessa de Valvert.
18.
Salavert: de la dita abadesa. 3.
Loch de Canelles: de la
dita abadessa. 4.
Loch de Torrayla VIII, Torrello IlII, Claverola
III, Val de Banyu V, Arinya V, Rigart V: tots aquests son del comte
de Paylars
son en summa. 40.

Pobla de Beluchi. 9.
Fochs
de Santa Maria de Liniana e del Spital en lo merquesat. 7.
Castello
jusa e de Sent Merti e de Sent Cristofol: qui son del prior de Maya.
18.
Cavet: del Spital de Sent Johan de Jherusalem (de mossen
Narnau Dorcau). 6.
Santa Maria de Maya: qui es del prior de Maya.
11.
Loch de Rubis de Cabrera de Curvia e de Figuerola. 13.
Loch
de Mutroig de Sus: del dit prior. 3.
Lochs de Passanade e
de Vilanova: qui es de Ramon de Pallars. 11.
Loch de Rodes: qui
es de mossen Ramon de Perues. 4.
Loch de Peratals e lo loch de
Sentella: de mossen F. de Perues. 7.
Fochs den Bort de Pallars:
qui son en terme de Liniana. 8.
Loch de Castello sobira en lo
marquesat
: es de mossen F. de Perue. 6.
(Perues)
Garzelles: den Jacme Bresco en lo merquesat. 4.

Loch Dargentera: qui es de mossen R. Despens. 4. (de
Argentera
)
Loch de La Cluha en lo merquesat: es den
Berenguer Deugleola. 10. (Danglesola, De Anglesola,
etc.
)
Loch de Sentomia: qui es den Gispert Dalçamora.
24.
Loch de Robi: qui es den Luis de Mur en lo
merquesat
. 6.
Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis
donzell en lo merquesat. 1.
Loch de Pugis: qui es den Bernat de
Torra cavaller. 1.
Loch de Bença:
qui es de mossen Francesch Morell cavaller. 2.
Loch de la Torra de
Fluvia: qui es den Berenguer de Fluvia donzell en lo merquesat. 6.

Loch de Abeyla: qui es del noble en Berenguer de Beyla.
31. (Abella)
La Torra Daroles: qui es del dit noble. 10.

Castell de Sent Roma: del dit noble. 12.
Loch de Boxols: del
dit noble. 9.

Suma major dels fochs de la Sotsvegueria de
Pallas. 1657.


miércoles, 1 de septiembre de 2021

molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars

 

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya (Cathaluuya).
Molt egregi e strenuu baro. Una querellosa suplicacio es stada a nosaltres presentada per En Gili Juglar mercader de la present ciutat continent que en Pere Juglar pare seu abitador de aqueixa vila de Cervera per esser la sua casa devant lo call dubtant algun barreg nos seguis a aquell axi com dies ha fou barrejat e per la prompitat de lloch la dita sua casa no incorregues perill trague de aquella certes robes e aquelles porta a casa de mossen Francesch Ermangol prevere e que vostra gran noblesa haurie aquells fetes ocupar sotz titol de esser de enemichs del Principat no podent les cobrar lo dit Pere jatsie les haje moltes vegades demanades. E no resmenys serien stades preses les muller e una filla donzella del dit Pere per sola cauza com son parents de alguns enemichs del Principat qui habiten en la vila de Tarregua. Suplicant lo dit Gili que com los dits pare e mare e germana seus no hajen comesa causa alguna meritoria de occupacio de bens e menys de vexacio de persones fos a ells provehit de remedi opportu de justicia. E jatsie la provisio sirca aço faedora hare sguard ab senyor don Johan loctinent empero per respecte del honor vostre e per altres consideracions havem delliberat fer la present pregants e encarregants vostra gran noblesa si axi es com se aferme vullau fer restituhir les dites robes e delliurar les persones dels dits Pere Juglar muller e filla seus de les presons e cessar de tota vexacio lur e del dit prevere. Si empero les coses no passen axi lestament com es dit vos agrahirem les dites robes sien meses en poder de alguna fiabla persona de la vila e les persones aleujades de presons rahonablament per forma los querelants hajen alguna causa de contentar aquestes coses empero entenem dir tota via sens perjudi del bon stament de aquexa vila com la utilitat publica a la privada sie preferidora.
E tingueus la Santa Trinitat en sa custodia. Data en Barchinona a V doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

martes, 7 de septiembre de 2021

egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallars

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Nous poria dengu inculpar de esser solicit en scriure e avisar de les coses necessaries a aqueixes parts com sie fet lo degut e ço que requer lo ofici queus es acomenat. Adonchs a vostra letra de XVIII del corrent continuativa de les necessitats de aqueixa terra responents certificam vostra gran noblesa que hir fem eleccio de III persones qui han carrech de comunicar e strenyer ab lo senyor don Johan al qual e als honorables consellers de aquesta ciutat dita letra es stada comunicada lo que es faedor per metre vitualles en aqueixa vila e a la ciutat de Leyda e uncha sen levera la ma fins sie apuntat e mes en orde de exequcio. Stimants que pus sie a aço provehit de la resta no fretura passar gran bascha e pus aqui havem trames en Johan Mates per dar sou als cent rocins vostra gran noblesa pora algunament campajar e scalfar tot lo pahis. Del que los enemichs dien publicament tenir aqui tracte segons vostre scriure e que ab lo mal temps es perill de alguna nit no scalar no deu esser feta mencio car si veritat era no ho publicarien. Vostra noblesa empero deu provehir en esser hi tengut be sment del aplech que dien se fa per anar en Empurda. Donam alguna credulitat e per ço havem avisat quant hi ha e tenim ferma creença ab la ajuda de Deu si hi van conexeran les coses no seran axi facils com pense. De la gent darmes qui es en Rossello no havem pogut encara haver no per que no hi hajam gran voluntat mas sens licencia del Christianissimo Rey de França exequtar no ho volen. Decontinent
segons nos ha scrit hi han trames home propi. Speram ne de die en die bona resposta. De que sera vos avisarem decontinent. E sie la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any MCCCCLXIII - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Rebudes havem dos vostres letres huna de XXII altre de XXIII del present per les quals e altres ja precedents e per la creença
explicada per lo honorable En Francesch Bertran donzell restam plenament avisats de les congoxes de aquexa terra e de la necessitat que es expedir lo socors. Nosaltres com scrit vos havem continuament hi fem lo possible e derrerament havem delliberat haver CC rocins de francesos entre los quals haje LXXX homens darmes los altres sien pillarts sens archers. Creem seran molt prests conduhits e vindran de part deça. Aquesta es la mes presta provisio car de la terra tant nombre haver nos porie. Siau adonchs confortat que tot strem se fa e fara fins haje compliment. Havem plaer del avis dels cent rocins utils e bons que dieu se trobaran en aquexes parts e de continent sera posat en consell e de la deliberacio sereu avisat. Venints al fet daquexa vila e de Leyda e altres universitats daquexes parts nosaltres com scrit vos havem derrerament volriem sentir lur pensament car tal porie esser que sera accepte a nosaltres e tots farem una via com es de raho e saludabla per los tots. Certificants vostra gran noblesa nosaltres star en semblant treball sobre la matexa (manexa) materia e porie esser Nostre Senyor Deu ha divinament inspirats a ells. Si donchs sabut ho havieu placieus avisar nos ne car semblantment los ne scrivim ab lo correu portador de aquesta. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Dada en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII. - Los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

sábado, 4 de septiembre de 2021

don Hugo Roger comte de Pallars, capita general

 

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars e capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. No ignore vostra gran noblesa ab quanta penuria e necessitat se troben les nobles dona Elfa muller e filles del noble don Hugo de Cardona mort en servey del Principat les quals axi virtuosament e pacient porten los infortuits cassos que es cosa de gran comendacio per la qual raho volent e desijant la dita noble poderse subvenir de les coses devall scrites vos pregam e encarregam doneu orde una sua donzella ab certes joyes e bens seus quis trobe en la vila de Verdu (Verdú, Urgell, Leyda) sie de alli treta e portada en aqueixa vila e encara mes ensa si possible sera a fi se puixe ajudar e socorrer daço del seu. Cosa sera la qual molt vos agrahirem. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots.
Data en Barchinona a XIII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - P. de Belloch.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

don Hugo Roger comte de Pallars, capita general exercit Cathalunya

 

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Rebudes vostres letres avisatories de la ruptura del S. Rey de Castella ab lo Rey don Johan e corregudes que fa Johan Ferrandez Galindo e proditoria perdicio de la vila de Anglesola totes les quals noves son reformades per letres ir rebudes dels honorables pahers de Leyda e vista la necessitat de aqueixa provincia per los dits e attes bons respectes encontinent havem deliberat scriure als dits pahers de Leyda e de Cervera segons veureu en la copia qui sera dins aquesta. Certificants vostra gran noblesa segons ab dita copia veureu havem elegit home lo qual ten prest pertira ab diners e altres provisions per esser dat sou aqui als cent rocins de que scrit vos havem e aço hajau per cert. Es donchs necessari com ja scrit vos havem no lexeu la vila e que comuniqueu ab los honorables payers del contengut en la dita copia confortant e animant los segons loablament haveu acustumat revocant los pobles de la titubacio en que en que dien stan. Tota via comendant vos dels avisos e del treball que metten en la conservacio de la dita vila e de tota aqueixa comarcha als pobles de la qual vos placia scriure de les dites coses per lur pler e consolacio. La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio. E sie Nostre Senyor Deu proteccio vostra e direccio de les negociacions que proseguim. Data en Barchinona a X de octubre del any Mil CCCCLXIII.
- M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera (cteera).


La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio.



sábado, 4 de septiembre de 2021

Nugo Roger comte de Pallars

 

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor Nugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. En Johan Mates portador de aquesta es aqui trames per nosaltres per dar orde e exequcio en lo pagament faedor als cent rocins com derrerament vos havem scrit portasen part dels diners e la resta ha exir daço que tenen los exequdors dels bens dels acuydats en aqueixa vila la qual reste segons que per En Garau Tallada e altres som avisats e de X en XII milia sous. Lo dit Johan Mates sera ab vos. Placieus les coses haver per recomenades e dar orde promptament los dits diners e los rocins se hajen per manera vostra gran noblesa stigue acompanyada de compatent nombre e puixau fer lo honor del Principat e vostre e la gent daqueixa vila e terra per lo vostre color sie confortada e puixe treballar per la vida segons desije.
Si algunes noves sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo placieus nos ne aviseu. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Lo monestir de Poblet done orde que certa gent a cavall es tramesa a Verdu per poder fer veremes (venemes). Pregam vos com hi sien hi dispongau alguna de la gent vostra per fer les coses mes al segur.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.trivago.es/lerida-31976/fiestaseventos/fiesta-de-la-vendimia-de-raimat-741491  (trivago, no tres vagos que organizan huelgas a las que llaman vaga, vagues)

miércoles, 8 de septiembre de 2021

Huguo Roger comte de Pallars

 

Los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya al egregi don Huguo Roger comte de Pallars capita general e a qualsevol altres
capitans e
conestables e gents del exercit e a tots e sengles regidors de qualsevol ciutats viles lochs e universitats del dit Principat saluts.
Com En Guillem Pages mercader de la present ciutat vulle fer portar en aquesta ciutat draps cuyram lanes e altres mercaderies que te en la vila de Verdu per ço als quis pertany pregam e als altres dehim e manam que
En Johan Catha de la Pobla de Claramunt qui ab sos animals deu portar les dites coses per lo dit Guillem Pages pus vinguen en la present ciutat encare que passen per les terres dels enemichs hajau per rechomenat e no li façau torb o molestia alguna ans lexeu aquells passar e venir liberament sens algun lagui. Data en Barchinona a XXVIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. d Belloch.

viernes, 9 de abril de 2021

20 DE MAYO.

20 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse deliberación, apesar de haber alguna discordancia de pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se elijieron varios representantes de la Diputación y de la ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los asuntos que se indicaron como proposiciones.

Lo cap de la gent darmes Dempurda que offer lo vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e jentils homens.
Lo fet del socors que demana la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.

El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las siguientes cartas.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut. Apres es arribat lo vostre home per lo qual en virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab lo lllustrissim Rey de França e de les aliances entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants vos nos vullau ab vostres letres avisar de tot lo queus parra sia necessari avis e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra per homens poch zelants lo servici del Senyor Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses que sien conservacio de les libertats e repos del dit Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim que per uns avisos de pocha importancia no freture fer despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa empero que fer poreu. E per quant havem ayres de França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey de França e encara lla on sera lo comte de Foix o en ses terres e discretament e cauta senten e sapien (en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día, los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo present portador per ço que per vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostres gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell al pus prest que porets nos scrivats que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta. Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es stat fet que huy de mati en lalba per una part del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey es en Çaragoça e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de gents En Mora e obra e enforteix lo castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo hostal hon passave rahonantse los dits entre ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per les quals coses creem esser molt necessari entendre en la defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les ordinacions dels novells imposits de les lanes e cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell general ha delliberat per no esser fet ne donat tan gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que tals ordinacions en aquella sien publicades ne exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e destruccio axi com faria si los dits novells imposits se publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos quel concell de aquesta ciutat constantment persavera en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis de parer ne que aço sien passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la resposta fahedora a ço de quens avisats mas literatoriament havem informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres. Placieus donar fe e creença a tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Al molt discret e car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal de Casan.
Molt discret e car amich. Meses les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia ab VII solament han festejada de la casa de mossen Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo meu arnes (arnés) que yo havia dexat pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De pus he açi a Masanet jom son amerate vostra me pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra de la casa den Cauter. Si agues res de mossen Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat Dez Balla e de Feruela.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e haver car tot temps ab gran voluntat metre en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les quals mantinga felicissament la Sancta e individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e exhortam que a tot ço e quant los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes lo stament del braç militar del bisbat de Gerona.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de nostro scriure si es per quant sentim e vehim la terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens causa hoc no resmenys vuy dada de la present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som avisats que gent darmes se preparen per entrar en aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo pas e frontera dels regnes stranys e considerant que aço es una dels claus del dit Principat e força dels que mes mal pot venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic es axi de arnesos com de gent e males muralles (no han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos) e per que per avant nons fos imputat a necligencia o (exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son tenguts e axi com de vosaltres confiam ço es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros braços suplicant vos hajats dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes que poreu com vuy la ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses. (Y así vais a defender lo Principat del rey de França, o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los consols e prohomens de la ciutat Durgell.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present certifich vostres grans reverencies com so informat per una letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo Senyor Rey es en Çaragoç e que te dos milia gascons en Santa Fe e que deu venir en Cathalunya e que gents contraries hixen al encontre al exercit del Principat e altras coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so imformat per hun home que hir vingue de Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora desfreçat e apres tres o quatre milia homens e que deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola (Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz (Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians com moros. Creuse ques fan les dites coses contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de les coses dessus dites per ço que sobre aquelles puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de aquelles yo aci tendre esment lo millor que pore en tot lo que sia benefici util e repos del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e per part vostra requeri segons en la letra mes manat als oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a ells sera possible al General o al Principat. Es ver mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello qui es de la diputacio local mia yo per no dar mesions al General no so volgut anar presentar ni publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya (Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano) hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero mossenyors si volreu lay faça publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç (Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia. Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana servidor de aquelles Andreu Dartedo.

Fue recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.

Als molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava certs ballesters gascons per venir al vescomdat e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta homens qui guarden los dits passos o si pus ni haura mester ni trametrem fins que vos siau aci es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio majorment que lo dit senyor cardenal aferma

que pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors e de bens nengu no gos traure vitualles del dit vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch del vezcomdat ha signat hun home que compre e paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. - Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana, con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc.
)

Entregadas las cartas que preceden por los mensageros de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y la respuesta acordada.

Lastament (l´estament; el estamento) militar ajustat en la ciutat de Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el veent les mes caras coses com son la honor e libertats esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per trobarse daçi absents e de les coses poch informats tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo contrari lo que en la intencio llur james cabria ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells comunicar los motius e causas per los quals son stats moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos reputaran a summa hi special gracia los vullau informar ab tota aquella particularitat que possible us sera a fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijants lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla diferencias qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias magnificencias pendren aquella part del treball que a ells sera plasent.

Stans los jurats e prohomens de Gerona meravellats perque haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats del dit Principat per asso stants no meravellats desijans ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur representants lo dit Principat e concellers de Barchinona comunicar lus tant com bonament lus puxe esser comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi mateix suplicant pregant exortant los que lo dit exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijans lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.

Los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar per totes llurs forçes. E aço fonch fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors del stament militar que aço han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot per aço innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e concellades en total extermini e destruccio del dit Principat e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament considerada. Oferen donchs los dits diputats e concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.

Los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas les dites coses exortants que lo exercit del General no vage en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant se aquella anichilar per totes llurs forçes e aço fou fet enseguint la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits diputats e conçell los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres instancias et alias moguts los dits diputats e concell entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant la straccio de les dites banderas e la causa de la dita straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notorias e manifestas no solament als habitants en lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau aço ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab mitja dels quals si totes passions eran postposades serian continuament segons les altres universitats del dit Principat sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc. fiat ut supra in alia preinserta.

lunes, 13 de julio de 2020

CAPÍTULO XLIV.


CAPÍTULO XLIV.

De Armengol de Moncada, primer conde de Urgel, y vida de san Hermenegildo, de quien deriva este nombre. - De como el nombre de san Hermenegildo fue muy recibido en España, y de los muchos nombres que de este se han formado.- Prosíguense los hechos que se saben de Armengol de Moncada.

Dapifer de Moncada quedó en el lugar de Otger Catalon, y por muerte de él, le eligieron sus compañeros capitán, cabeza y caudillo, y lo fue toda su vida. Este Dapifer dejó un hijo, que se llamó Arnaldo de Moncada, y por muerte del padre, sucedió en el cargo y gobierno de las poblaciones que había en los montes Pirineos, en nombre del rey de Francia, señor de Cataluña. Murió Arnaldo, y dejó un hijo llamado Armengol, que sucedió en el cargo. Esté vivía cuando Carlo Magno entró en Cataluña, y gobernaba, a más de los montes Pirineos, la tierra de Cerdaña, Pallars, Urgel, Empurias y otras muchas. En su tiempo se edificaron los más de los castillos que hay en aquellos montes, que, como eran guarida y retirada de los cristianos, procuraban todo lo posible que estuviesen con la debida fortificación, para poder mejor resistir a los moros que continuamente les molestaban. Fue esta venida de Carlo Magno el año 791, o el siguiente. Conoció Carlos a Armengol, y le trató y tuvo claras señales de su valor y merecimientos, y vio con sus propios ojos los servicios que de Dapifer y Arnaldo, su padre y abuelo, había recibido, y que el nombre francés se era, por su valor y esfuerzo, conservado en Cataluña. Esto y ser Armengol de gran linaje, le dio motivo para honrarle como lo merecía: dióle título de conde de Urgel, Rosellón, Empurias, Cerdaña y Pallars, y fue el primero que gozó de estos títulos juntos, y con mucha razón, por debérsele a él y a sus ascendientes mucha parte de la conservación y conquista de aquellas tierras; y el título que usaba primero, anteponiéndole a los demás, era conde de Urgel, y así es comunmente llamado. En memoria suya quedó que los condes de Urgel, sucesores suyos, tomaron este nombre de Armengol, que por muchos años duró en aquella ilustre casa y familia. Es forzoso en aquesta historia nombrar infinitas veces este nombre Armengol, el cual era tan propio de los condes de Urgel, que cuando decían el conde Armengol, por antonomasia, se entendía el de Urgel; y eran ellos tan celosos de conservarle, que obligaban los padres a los hijos lo conservaran sus descendientes, y Sunyer, tercer conde de Urgel, a dos hijos suyos dio este nombre, como veremos en su lugar.
Es este nombre y suena lo mismo que Hermenegildo en Castilla, y se toma del glorioso rey mártir san Hermenegildo, honra y lustre de todos los reinos de España, y más de la ciudad de Tarragona, donde padeció martirio y se guarda su cuerpo.
La vida y martirio de este santo escribieron muchos autores antiguos y modernos; pero como no habían llegado a noticia de ellos (porque aún no se eran hallados) los fragmentos históricos de Lucio Dextro y cronicon de Marco Máximo, obispo de Zaragoza, su devoto y contemporáneo; no pudieron escribir con puntualidad igual a la de este autor, que fue testigo de vista; y así, por honra de este bienaventurado santo y por la memoria que de él quedó en los condes de Urgel, y en honra de su nombre, del que, aunque corrompido, cada paso se hace mención en este libro, he querido escribir aquella, como cosa muy de mi propósito e intención.
Fue este santo español de nación, hijo primogénito de Leovigildo o Levigildo, godo, rey de España (Ludwig, Luis), y de la reina Teodora, que fue hija de Severiano, capitán general del rey y gobernador de Cartagena y su distrito, y de Teodora su mujer, varones de gran virtud y santas costumbres. De estos fueron hijos san Leandro, arzobispo de Sevilla, san Fulgencio, obispo de Écija, san Isidoro, que sucedió a su hermano en el arzobispado de Sevilla, y santa Florentina, abadesa y maestra de muchas monjas y vírgenes dedicadas al Señor. Nació el año 562, siendo pontífice romano Pelagio (Pelayo, Pelaya, Pelaia, Pelagia, como el mote de mi abuela Mercedes). Faltóle su madre Teodora a los tres años de su edad y 566 de Cristo, mujer santa y católica, a quien no se apegó ningún contagio de la herejía del rey su marido: murió en Toledo, y fue sepultada con gran dolor y sentimiento de la ciudad y de los suyos en la iglesia de santa Leocadia Pretoriense, en el arrabal de Toledo, sobre el río Tajo. No tardó mucho tiempo en tomar el rey otra mujer, aunque muy diferente en costumbres de la primera; llamábase esta Gosvinta, viuda del rey Atanagildo, su predecesor, mujer astuta, maliciosa e inficionada de la secta arriana, de quien no leemos que quedasen hijos. Deseaba el rey ver casado a su hijo primogénito, y por eso pidió por nuera a Indegunda, hija de Sigiberto o Heriberto, hijo de Clotario primero, rey de Francia, y Brunequilda, reyes de Austrasia. Para esto envió Agila, su tesorero; pero porque la edad de Indegunda era poca, se dilató el matrimonio siete años. El siguiente tomó el rey por compañeros del reino a sus dos hijos Hermenegildo y Recaredo, con que les aseguró la sucesión y excluyó a los godos de elegir rey; y de aquí le quedó el título de rey a Hermenegildo, aunque murió en vida del padre. Creció la novia y vino a España el año 580: era de edad de diez y seis años, hermosa sobremanera, dotada de reales y cristianas costumbres: vinieron en su acompañamiento Eugenio o Epifanio, arzobispo de Toledo, a quien en los arquiepiscopologios de aquella Iglesia llaman Eufimio; Fortunio, obispo Pictaviense; Salviano, Aligense; Frontiniano, Acuense; Beltrinio, Burdegalense; Gregorio, Turonense, y con lo mejor de la nobleza de los reinos de Francia y España. Veláronse los novios en la iglesia de santa María de Toledo. Sintió mucho la novia que el rey su marido estuviese inficionado de la herejía de Arrio, pero confiada del favor del cielo, con sus continuas exhortaciones y ayudada con cartas de San Leandro, tío de su marido, dejó la herejía y confesó la fé católica, admitió el concilio Niceno, y se declaró patrón y amparo de los católicos. Sintióse de esto el padre, y le amonestó que se apartase de ellos y dejase de favorecerles; la madrastra Gosvinta tratábala mal, tomóla un día por los cabellos y arrastróla por el suelo, dejóla toda ensangrentada, y un día la echó en una alberca con gran peligro de ahogarse, y estaba llena de odio y rencor contra de ella, por ser católica y haber reducido a su marido al cristianismo. Los católicos, contentos de tener de su parte al príncipe y sucesor del reino, tomaron las armas: declaráronse por el príncipe y por católicas las ciudades de Córdoba, Sevilla, Murcia, Orihuela, Évora y otras. Movióse cruel guerra; sitió el rey en Sevilla a su hijo, que confiado de algunos pocos romanos que aún quedaban en España, se era fortificado en ella; pero ellos, cual otros Juda,s fueron traidores al príncipe y le entregaron al rey su padre, que le metió en duras y horrendas prisiones en Sevilla, que son las que describe Ambrosio de Morales en su historia, de las cuales salió dando rehenes, y metiéndose so la obediencia del rey su padre las ciudades y pueblos que habían seguido su voz; pero esto duró poco, porque el año siguiente, después de salido de la cárcel el príncipe, el rey le volvió a perseguir. Cercóle en una villa de Portugal, llamada Osset, y le tomó y llevó a Toledo, y allá le metió en la cárcel. Estando el santo detenido en ella, se congregó en aquella ciudad un conciliábulo de obispos arrianos; presidió en él Pascasio, que se intitulaba obispo de Toledo; Vincencio, obispo de Zaragoza; Sumnio y Nepontiano, obispos de Mérida; Hugo, de Barcelona; Murila, de Valencia; Argimundo, Portucalense; y Gardingo, Tudense, y otros de la misma secta. Lo que salió de aquella maldita y execrable junta dice Ambrosio de Morales, libro undécimo, capítulo sesenta y cinco; y porque los obispos católicos y otras personas contradijeron a lo declarado en aquel conciliábulo, el rey los desterró, y en esta ocasión fue el abad Juan de Valclara desterrado a Barcelona, el que escribió muchas cosas de este santo, el cual, librado de la cárcel que había padecido en Toledo, el año siguiente de 583 se retiró a Sevilla, donde le cercó otra vez el rey su padre; y porque debió hallar alguna resistencia, llamó en su favor a Miron, rey de los suevos, que entiendo reinaban en Galicia, y gran copia de gentes, con cuyo favor prendió el rey en Córdoba a su hijo, que de Sevilla se era retirado en aquella ciudad. De aquí le mandó otra vez desterrado volver a Sevilla, y después a Toledo, y de
aquí a Valencia. Duraron estas peregrinaciones algunos meses, y por quitarle el rey su padre de los ojos de los súbditos, cuyos corazones iban tras él, y más los de los católicos, le mandó prender otra vez, y así preso y con ejército que le servia de guarda, le envió a Tarragona y le mandó meter en una cruel y estrecha cárcel. No le faltó aquí la consolación de Dios, que le envió tres santísimos varones, que eran el arzobispo de Toledo, el abad Juan de Valclara, que estaban aquí desterrados, y Eufemio, que fue arzobispo de Tarragona, que le exhortaron y animaron, aunque secretamente, por temor de los arrianos, a sufrir aquellos y mayores trabajos por la fé santa de Cristo señor nuestro. Vivía en aquella ocasión en Tarragona Pascasio, arzobispo intruso de Toledo, hereje arriano, y por mandado del rey, la vigilia de Pascua fue a la cárcel, y allá quiso con su sacrílega mano comulgar al santo príncipe, que indignado del atrevimiento de aquel desvergonzado hereje, no quiso recibir la comunión, antes bien con ira y odio le echó de sí, dándole las razones y reprehensión que dice Ambrosio de Morales, de lo que el padre se sintió mucho, e irado sobremanera, de una vez quiso acabar con el hijo, y mandó a Sigiberto, capitán de su guarda, que le matase. Este obedeciendo al impío rey, que no debiera, fue a la cárcel y con una alabarda o maza de armas, o con un puñal, como dice
Escolano en la historia de Valencia, le hirió de muerte; y debieron ser, sin duda, muchas las heridas que le dio, porque en la sagrada cabeza de este santo, que hoy está en el Escorial, donde fue llevada desde el monasterio de Xixena, del orden de san Juan, en Aragón, tiene un ahujero cuadrado en la coronilla y otros más abajo, a manera de cuchilladas. Con estas y otras heridas salió aquella bendita alma, y coronada con la auréola de martirio voló a su Criador, que para tanta gloria suya y honra de España la había criado, honrándola con una infinidad de milagros, como fueron, en el silencio de la noche oír músicas celestiales sobre su cuerpo y salir una sobrenatural resplandor que, quitadas las tinieblas de la cárcel, la volvió más clara que si el sol diera en ella. Estos y otros milagros enseñaron a los fieles que debían reverenciarle como a cuerpo de mártir glorioso. Asistían en aquella ciudad el arzobispo de Toledo y otros obispos, y el abad Juan de Valclara: estos, juntos con el arzobispo de Tarragona y muchos seglares, con grandes llantos y sentimiento le sepultaron en la iglesia de santa Tecla de Tarragona, como dice Marco Máximo, obispo de Zaragoza, contemporáneo de este santo, y hoy por nuestros pecados y poca devoción de aquellos a quien toca, no sabemos en qué parte, aunque muchos dicen que en aquella iglesia está sepultado un santo, pero ni saben quién es, ni dónde; y yo tengo por cierto que este santo fue sepultado, no en la iglesia catedral, mas en otra que está no muy lejos de ella, de edificio antiguo, que llaman santa Tecla la Vieja, de la cual Luis Pons de Icart, en sus Grandezas de Tarragona, dice estas palabras: «y por esto se dice que, siendo en Tarragona san Pablo, mandó edificar la iglesia de santa Tecla la Vieja so la invocación de la dicha santa, la cual devoción se ha siempre tenido en Tarragona, y de entonces acá la tienen por abogada y protectora;» y he notado yo que está esta iglesia, aunque pequeña, llena de muchos sepulcros antiguos, que denotan mayor antigüedad, sin duda, de la que tiene la iglesia mayor y metropolitana de aquella ciudad, aunque ambas a dos son muy antiguas. La cabeza de este santo y
buena parte de su cuerpo, poco después de muerto, Marco Máximo, obispo de Zaragoza, devoto suyo, la tomó y llevó a Zaragoza, enriqueciendo con tal tesoro la iglesia de Nuestra Señora del Pilar, y de aquí vino la cabeza a Xixena, de allí al Escorial, por medio del obispo de Vique y de Juan Francisco de Copons de la Manresana, caballero catalán, como lo refiere largamente Alonso Morgado en la historia de Sevilla. Este Marco Máximo fue contemporáneo de este santo amigo y conocido suyo, y le consoló en sus trabajos, esforzándole al martirio, y continuó la omnímoda historia de Flavio Dextro, y refirió lo que queda dicho; y así, como a testigo de vista, se le debe fé y crédito, mayormente no apartándose de lo que escriben san Gregorio, papa, y el Turonense; Juan, abad de Valclara; don Lucas de Tuy, Paulo Emilio, Roberto Gaguino, Adon, arzobispo de Viena en Francia; Ambrosio de Morales, Baronio, Pisa, Alonso de Morgado, Ribadeneira, Villegas, Marieta y otros graves autores, así contemporáneos del santo, como modernos; y dice Marco Máximo, hablando de este santo: quem martirem ego de facie novi, et saepius allocutus sum, cum esset in custodia patris, Hispali, mox Cordubae, rursus Toleti, Valentiae, et postremò Tarraconae, cujus ut devotissimus vitae sanctisimique martirii, carmen hoc ei qualecumque dicavi, quod est index pietatis in eum meae, etc. La mujer del santo se fue a África, y de aquí a Sicilia, donde murió y allí fue sepultada; un hijo que tenía, llamado Teodorico, fue llevado a Constantinopla, donde san Leandro, tío de su padre san Hermenegildo (que estaba allá para negociar con el emperador que favoreciese los católicos de España), cuándo le vio, se entristeció sobremanera. Murió este santo rey y príncipe de España a 13 de abril del año 586 a los veinte y cuatro años de su edad. El año siguiente murió el rey Leovigildo, su padre, a quien Dios hizo mucha merced, pues le dio conocimiento del error en que estaba y de la persecución y muerte que dio al príncipe su hijo, y abominando de los errores de los arrianos, abrazó la fé católica, y en ella murió a 2 del mes de abril del año 587, muy arrepentido del mal que había hecho, y fue sepultado en Toledo, en la iglesia de Nuestra Señora, la Antigua.
Poco después, que fue el año 588, murió también en Constantinopla Teodorico, hijo de este santo príncipe; y Sigiberto, que fue el que le mató no quedó sin pena, porque fue convencido de graves delitos, y el rey Recaredo, hermano de san Hermenegildo, le castigó muy afrentosamente, mandándole raer el cabello, que era gran ignominia entre los godos, y cegarle, y después le subió en un asno, y con la cola en la mano, a manera de cetro, le mandó pasear por la ciudad y llevar al suplicio. A Gosvinta, madrastra del santo, no le faltó su castigo, porque fue acusada de un grave delito que olía a traición contra del rey Recaredo, que le asignó jueces que conociesen de sus delitos, y por voto de ellos, que eran muchos, con un lazo le quitaron la vida.
Ambrosio de Morales, devotísimo que fue de este santo, trabajó en averiguar todo lo que le fue posible lo tocante a su vida y hechos, y es cierto dijera más, sí más hallara. Refiere este grave autor, que en una dehesa llamada Casa Blanca, cerca de Córdoba, donde hay vestigios de edificios antiguos, halló una moneda de oro de este santo: celébrala aquel autor por insigne antigualla, como cierto lo es, y más por la devoción que aquel buen autor tuvo a aquel santo. Tiene esta moneda a la una parte el rostro del santo sobre un trono, con una cruz en medio de él, y alrededor dicen las letras: Hermenegildi; de la otra parte tiene la moneda una victoria, y la letra que está al derredor dice: Regem devita, como que exhortaba el santo a los españoles que se apartasen del rey, porque con la herejía no les inficionase, siguiendo en esto el consejo del Apóstol, que dice: haereticum hominem post unam et secundam correctionem devita; y con este mote justificó el santo la causa porque había tomado las armas contra su padre, y el católico intento que tuvo en aquella guerra. De este mote hace autor Morales a san Leandro o san Isidoro, tíos del santo. Es esta medalla de oro muy fino, lo que no tenían las de los demás reyes godos, argumento de ser ella verdadera y no contrahecha, que la curiosidad en estas cosas se contenta de metal más bajo y no tan costoso como el oro. Don Antonio Agustín, en sus diálogos de las medallas, no parece que la tenga por verdadera; pero yo creo que él no debió de ver la que tenía Ambrosio de Mavales, sino otra diferente, que, aunque de oro, debía estar mal labrada o consumida del tiempo, cuya antigüedad no dejó distinguir en ella lo que Morales en la suya; el cual a buen seguro que no afirmó lo que no era, y más en cosa tocante a este santo, de quien se confiesa muy devoto, y reconoce por su medio haber alcanzado de Dios muchas mercedes.
El nombre de este santo y esclarecido mártir fue muy recibido en España, y mucha gente principal por devoción suya (como se echa de ver en muchas escrituras de los primeros reyes de Castilla después de don Pelayo) le tomaba. En la dotación que el rey don Alfonso, el Casto, hizo a la Iglesia de Oviedo, uno de los testigos se llamaba Hermenegildo: es la data de esta escritura a 16 de noviembre, año 812, y en tiempo del rey don Alfonso, el tercero de este nombre, llamado el Magno, un obispo de Oviedo y un conde de Tuy en Galicia, y otro del Puerto (O porto, Oporto) en Portugal, tuvieron este mismo nombre, como parece en el primer concilio de Oviedo, celebrado el año 879; y en un privilegio que tiene la Iglesia de Santiago de Compostela del mismo rey año 881, confirman tres Hermenegildos, el uno obispo, el otro mayordomo del rey y el otro sin título; y después, en tiempo del rey don Fernando, el primero, después de haberse frecuentado mucho, este nombre, se sacó de él un sobrenombre, que era Hermenegildez, así como de Fernando Fernández, de Gonzalo González, de Rodrigo Rodríguez; y este sobrenombre Hermenegildez era muy frecuente en las confirmaciones de los privilegios de este rey, en que anda un Pedro Hermenegildez que se halló en la confirmación de muchos de ellos: después se fue corrompiendo y abreviando algún tanto, y en privilegios de Alfonso, hijo de doña Urraca, confirma muchas veces un Gutierre Hermildes, que en otros privilegios se llama Gutierre Hermenegildez, do se ve claro ser todo un mismo nombre; y en Portugal había linajes y caballeros que lo tomaban por sobrenombre, como Alonso Ermegic, Estévan Ermiges, Alonso Ermiges y otros.
No fue menor la devoción con que veneraron este santo en Cataluña, donde fue muy ordinario su nombre, aunque algo mudado y corrompido, como vemos cada día que diversos lenguajes mudan más o menos, de una manera y de otra los nombres propios, o desgobernando las letras o añadiéndolas o quitándolas a los vocablos; y de aquí quedaron Armengol o Hermegaudo por Hermenegildo, y todo es un mismo nombre, y en muchas escrituras vemos que los que aquí son Hermengaudos y Armengols, en Francia son Irmingarios y en Castilla los llaman Hermenegildos. De esto hay muchos ejemplos; solo referiré algunos: en la fundación de la antigua Valladolid, que hizo el conde don Pedro Anzures a 21 de mayo, era 1133, y de Cristo señor nuestro 1095, que está en el archivo de aquella iglesia, confirma el conde Armengol de Urgel, yerno del conde
Pedro Anzures, y no se nombra ni firma Armengol, sino Hermenegildus; y en muchos privilegios latinos del rey don Alfonso, hijo de doña Urraca, y en otros que trae el obispo de Pamplona en su historia, firma el conde de Urgel, y no se llama sino Hermenegildo, acomodando su nombre al verdadero y original de Castilla. En unos versos que están en la vida del conde Armengol de Castilla, nieto del conde Pedro Anzures, le llama el poeta Hermenegildus; y no solo tomaron este nombre los hombres, mas aún también las mujeres, y es cierto que el nombre de Ermengarda, Ermisenda, Ermesinda y otros semejantes que vemos en escrituras antiguas, es el de este santo, y se echa de ver esto, en que a las mujeres que en unas partes están nombradas con uno de estos tres nombres, en otras las nombran Hermenegildas, y todo es una misma cosa.
Duró por espacio de trescientos cincuenta años que todos los condes de Urgel, a imitación y ejemplo de Armengol de Moncada, tomaban este nombre; y porque cuando heredaron aquella casa los vizcondes de Cabrera se dejó este nombre, el conde don Ponce de Cabrera mandó en su testamento que sus hijos, que eran cuatro, y otros a quienes venía la sucesión de aquel condado, estuviesen obligados a llamarse Armengoles o Ermengaudos, y lo repite muchas veces, encargándolo con grandes veras, porque sabía y se era observado ser este nombre, en la casa y linaje de Urgel, nombre de fortuna y felicísimo, y tanto cuanto duró en ella, gozó paz, felicidad, buena ventura, aumento de estados, paz con los reyes, amor con sus vasallos, sosiego en sus tierras y señoríos, y de felicísimas victorias de sus enemigos; y así nota muy eruditamente un autor, que hay nombres que tienen fortuna, y otros que son desdichados. El nombre de Antonino fue en Roma felicísimo, y lo daban a los Césares en pronóstico de la virtud y valor se prometían de ellos, hasta que lo tuvo Eliogábalo, que con sus pésimas costumbres le afrentó de manera, que de allí en adelante se tuvo por nombre afrentoso. Judas fue apellido sacrosanto desde el principio de la república hebrea hasta que pereció, y así hubo cuatro de este apellido en el colegio apostólico; pero el uno fue tal, que llenó el nombre de ignominia y su malicia le afrentó en gran manera. Los nombres de Fernando y
Alfonso en Castilla son felicísimos, y desgraciados los Enriques, así como los Jacobos en Escocia (James, Jaime, Tiago, Santiago), Carlos en Inglaterra, y los príncipes Carlos en España.
Tuvo el conde Armengol de Moncada en casa del rey de Francia y emperador Carlo Magno y de Ludovico Pío, su hijo, muchos y muy honrados cargos y dignidades: en el año 800 de Cristo señor nuestro fue nombrado virrey y gobernador de la isla de Mallorca por el emperador Carlo Magno, y años después confirmado por Bernardo, su nieto, hijo de Pepino, a quien dejó Carlo Magno lo de Italia. La causa y motivo para dar este cargo a Armengol, fue porque el año 799, que fue uno antes de coronarse emperador Carlo Magno, los moros de África y España causaban grandes daños en aquella isla y vecinas, y los isleños estaban en continuos sustos y temores por no tener donde acudir, por estar por todas partes rodeados de enemigos. Vivieron con este desasosiego hasta el año 800 que pidieron favor a Carlo Magno, prometiendo que si se lo daba, serían sus vasallos. El emperador aceptó la ofrenda muy contento de ser señor de tan fértiles y pobladas islas, y así les dio el socorro necesario para prevalecer contra los enemigos, dándoles por capitán y virrey a Armengol de Moncada, conde de Urgel, para que les gobernase y tuviese en devoción suya, defendiéndoles de los moros que corrían aquellos mares. Estos, sabiendo el socorro que había venido a los mallorquines, dejaron de molestarles y mudaron sus correrías y pasaron a destruir y * y a la vuelta dividieron su armada, y la una parte fue a la isla de Cerdeña, y otra a la de Córcega, donde hicieron grandes daños, talando los campos y destruyendo los pueblos, y llevándose muchos cautivos con lo mejor de aquella isla, y a la que, ricos de la presa, se volvían a África a gozar de ella, tuvo Armengol noticia y salióles con su armada. Trabóse batalla y quedó vencedor, y tomó ocho naves a los enemigos, y dio libertad a más de quinientos corsos que llevaban cautivos. Con esto se volvió con triunfo a la isla, asegurando con esto todos los mares vecinos.
Tomaron de esto los moros tanta rabia, que por vengarse, volvieron a Italia (que a Mallorca ya no osaban) , y dieron sobre Civitavechia, en la Toscana, y sobre algunos pueblos de la provincia Narbonense (Francia); y en venganza de la pérdida de las ocho naves hicieron gran daño en aquellas tierras, y después que hubieron saciado su crueldad, volvieron a Cerdeña, donde hallaron resistencia, porque los sardos estaban prevenidos y mataron muchos de ellos.
Crecía cada día la fama del conde por todo el mundo, en terror y espanto de sus enemigos, triunfó de ellos en mar y en tierra muchas veces, gobernó con gran prudencia la isla de Mallorca, conservándola en devoción del emperador Carlo Magno, y muerto él, de Bernardo su nieto, hijo de Pepino, que le confirmó el gobierno de la isla, y le duró toda su vida.
Murió Armengol en tiempo de Ludovico Pío, hijo de Carlo Magno, siendo conde de Barcelona Bara, el año no se sabe de cierto, mas por evidentes conjeturas se entiende fue antes del 820. Por su muerte volvieron los condados que él tenía, y en particular el de Urgel, a Ludovico Pío, rey de Francia y señor de Cataluña, no, como dice Tomic, por haber muerto sin hijos, sino porque no eran estos títulos hereditarios, como después lo fueron, y solo se daban durante la vida del proveído, con obligación que no pudiese disponer de ellos en favor de sus hijos o descendientes; y con esto queda respondido a la opinión del dicho Tomic, que quiere que Guifre Pelos dispusiese de estos condados entre sus hijos, lo que no pudo ser, porque Armengol de Moncada a Guifre pasaron más de sesenta años, y antes de Guifre hubo otro conde de Urgel, como diré después, que fue
nombrado por Ludovico Pío, y a Guifre le pertenecieron aquellos condados por haber cedido y renunciado en su favor y de sus descendientes Carlos Calvo, rey de Francia, el derecho y señorío que tenía en Cataluña.
De Armengol de Moncada no hallo hijos, antes en las escrituras de aquel linaje consta haberle heredado Oton de Moncada, hijo de Arnaldo. Este Otón sucedió en el cargo de general, y le hallo con él en la conquista de Barcelona con Ludovico Pío, que se dio por tan bien servido de él, que le remuneró con muchos lugares cerca de aquella ciudad, en el Vallés, a cuya cabeza puso el nombre de su apellido de Moncada, y con la mitad de la ciudad de Vique, que por muchos años poseyeron sus sucesores; y de este desciende la ilustre familia de los Moncadas, de quien ha escrito muy docta y elegantemente don Tomás Tamayo de Vargas, cronista del rey Católico, este año pasado de 1638.
Las armas de este primer conde fueron las mismas que él llevaba, propias, de su linaje, que eran, según dice el doctor Beuter, las de la casa de Baviera, de donde ellos descendían; y despues las dejaron, y tomaron siete panes de oro en campo de sangre, esto es, tres y medio en cada una de las dos tiras, y después dividieron el escudo en palo, y a la mano derecha pusieron los siete panes, y a la otra los palos de Cataluña, por haber emparentado con la casa real de Aragón y los que hoy son bajar de aquella.