VEGUERIA DE
PALARS.
FOCHS REYALS.
Loch de la Guardia. 33:
Talarn. 37.
FOCHS DE CIUTADANS.
Frigols: qui es
den Jacme Rossell. 6.
Sent Feliu: den Bernat de Mora mercader
honor des Pills. 4.
FOCHS DE CAVALLERS E DESGLEYA.
Primo vila de Tremp: qui es del bisbe Durgell. 194
Puig
Cercos XII, Moror XIII, Olzina IIII, Mur V: del pabrodre de Mur son
entre tots. 34.
Galiners IIII, Vila Mijana XV, Munt Squiu VI, Puig
del Anell IIII: del bisbe Durgell son entre tots. 28.
Isona XXVI,
Lorda VII, Covit VII, Vasqueri VIIII: del capitol de la Seu Durgell
son entre tots. 49.
Lochs de Casterneri e Starri: del abat de la
O. 5.
Val de Barrues X, Loch de Cases III, Loch de Vilalar XI,
Loch de Coll Vl, Loch Dalesp IIII, Loch de Castello IIII, Loch de Ca
Rocha II, Loch de Viu III: del bisbe de Leyda son entre tots.
43.
Loch de Sa Clua: del abat de Lavax. 3.
Palau:
de Espital de Sent Joan de Jherusalem. 27.
Sent Steve de Sarga:
del rector del dit loch. 3 (o 9, no se ve bien).
Prulans:
dels hereus den R. Paschal donzell. 4.
Gartuy: del abat de Roses.
6.
Loch de Mur: den Luys de Mur. 8.
Perroquis de
Miralles e Camus: den R. de Mirayles donzell. 6.
Loch de Mahull: den Berenguer Dartus donzell. 3.
Loch de
Careu e Roca Espana: den Bort de Talarn. 2.
Loch Daroles:
den Simon Daroles donzell. 8. (Eroles, Aroles)
Loch de
Muntlobar: del dit Simon. 3.
Castell Nou: del bisbe Durgell.
4.
Loch de Tolo e Muntlor: del vescomte Vilamur. 2.
Loch de la
Torra Doulet: den G. Dalçamora.
3.
Castell de Sendell: del merquesat. 11.
Spluga Tresserra:
den Ramon de Claramunt. 6.
Pertusa de Madona: den Ponç
Ça Torra. 3.
Loch de Conchas LVII, Figuerola XXXl, Orchau XVII, Font Sagrada
VIII, Benavent VIIII, Olient II, Torra Dolient III, Peralba IIII,
Coll de Ven II, Arentis XVIIII: qui son del noble Narnau
Dorcau e son per tot. 153.
Loch de Samus: del dit noble. 2.
Claret: qui es den Bernat de Claret. 7.
Loch Dalçamora:
den Bramon Dalçamora
donzell. 4.
Loch de la Nehia: del demunt dit noble. 2.
Malmercat:
qui es del comte de Pallars. 5.
Castell Tallat: den A. Dorcau. 5.
Sotarrania: del dit noble A. Dorcan. 11.
Sent Lobi: del dit
noble. 3 (quizás 8).
Sent Berthomeu: del dit
noble. 5.
Loch Dortaneda: del dit noble. 5.
Loch Dorba
Savina: del dit noble. 2.
Loch de Vilamur XXX, Saverneda III,
Tornafort V, Soriguera IIII, Les Lacunes
V, Robio IIII, Lo Bruch III, Lo Tornado V, Lo Frexa lII, Mesons de
Junyet III, La Torra III, Pobla de Sagu XII, Puig de Sagu VI, Bastuç
(es de mossen Arnau Dorcau (Narnau más arriba) XII: qui son
del vescomte de Vilamur. 98 ?.
Loch des Torm e de
Vila Munera: qui son de mossen F. de Parues. 7. (Lo Tormo, com
Valldeltormo, Matarraña, Matarranya)
Tendrim: qui es del abat
Dareny. 5.
Castell Sent. 11.
Loch Daramunt: del vescomte de
Castellbo. 17.
Sent Salvador de Tolo: del demunt dit vescomte de
Vilamur. 16.
Loch de Rialp XXV, La Suy XVIII, Loch de la Torra
XII, Sauri XVII, Barnuy VI, Loch del Torn VIIII, Surp XII,
Vilamijanes VII, Loch den Suy VIIII, Arescuy VII, Rocha Balera VII,
Vilela V, Salmanuy V, Santa Coloma de Belera III, Loch Dalerent
III, Loch de la Bastida III, Loch Darden IIII, Tavill I, Loch Deutist
III, Castell Asco II, Loch Doneig IIII, Loch de Daydiro VII, Lestella
IIII, Castell de Rey XII, Loch de Tahull XVI, Loch de Dorro XII, Loch
de Baruhera VIIII, Loch del Puy XIIII, Loch de Capdella XIIII, La
vall de Sent Sarni VIII, Loch de Cervolles XIIII: tots aquets
son del noble En Johan de Belera que son en suma. 183.
Tots
aquets son del noble Narnau Daril e son en summa. 194:
Loch de
Boyra I, Loch de Serrahis VII, Mayanet X, Lo Batlliu de Cars VIII,
Castell Germa III, Loch de Daviu III, Loch de Domps VI, Loch de
Pinyana III, Loch de Ens VIIII, Loch de Parues VI, Loch de Torroella
II, Loch de Mal Pas VI, Loch de Peranera III, Castell Darill IIII,
Loch Despills VIIII, Loch de Sapera XII, Loch Desplugues e de
les Spones II, Loch Verri I.
Carega: de mossen Ferrer de
Perues: 10.
Loch des Cars: del dit mossen F. 4.
Tots
aquets son del abat de Gerre e del Priorat de Valerge. 82.
Loch de
Sent Roma VII, Vall Espir III, Gerre XXII, Loch de Guars X, Loch
Daches X, Loch den Vall II, Loch de Cavals II, Sent Marti de
Cavals VII, La Roqueta I, Sent Sabastia III.
Loch de Banbo V, Loch
Dosen I, Loch de Ausen IIII, Loch de Cuberes V.
Loch de
Sorre: qui es de mossen Ferrer de Perues. 6.
Sots Terres: del
Spital de Sent Johan. 7.
Castello del Pusch: del dit Spital. 4.
Loch de Selles: del Spital. 1.
Figols: del dit Spital. 2.
Splugues: de la pobordria Damur. 2. (de Amur)
Loch
de la Torra Santa Maria (es en la vagueria de Leyda): del
camerer de Solsona. 9.
Loch de Arbull: del Spital de Sent
Johan de Jherusalem. 3.
Loch de Trago: de la abadessa de Valvert.
18.
Salavert: de la dita abadesa. 3.
Loch de Canelles: de la
dita abadessa. 4.
Loch de Torrayla VIII, Torrello IlII, Claverola
III, Val de Banyu V, Arinya V, Rigart V: tots aquests son del comte
de Paylars son en summa. 40.
Pobla de Beluchi. 9.
Fochs
de Santa Maria de Liniana e del Spital en lo merquesat. 7.
Castello
jusa e de Sent Merti e de Sent Cristofol: qui son del prior de Maya.
18.
Cavet: del Spital de Sent Johan de Jherusalem (de mossen
Narnau Dorcau). 6.
Santa Maria de Maya: qui es del prior de Maya.
11.
Loch de Rubis de Cabrera de Curvia e de Figuerola. 13.
Loch
de Mutroig de Sus: del dit prior. 3.
Lochs de Passanade e
de Vilanova: qui es de Ramon de Pallars. 11.
Loch de Rodes: qui
es de mossen Ramon de Perues. 4.
Loch de Peratals e lo loch de
Sentella: de mossen F. de Perues. 7.
Fochs den Bort de Pallars:
qui son en terme de Liniana. 8.
Loch de Castello sobira en lo
marquesat: es de mossen F. de Perue. 6.
(Perues)
Garzelles: den Jacme Bresco en lo merquesat. 4.
Loch Dargentera: qui es de mossen R. Despens. 4. (de
Argentera)
Loch de La Cluha en lo merquesat: es den
Berenguer Deugleola. 10. (Danglesola, De Anglesola,
etc.)
Loch de Sentomia: qui es den Gispert Dalçamora.
24.
Loch de Robi: qui es den Luis de Mur en lo
merquesat. 6.
Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis
donzell en lo merquesat. 1.
Loch de Pugis: qui es den Bernat de
Torra cavaller. 1.
Loch de Bença:
qui es de mossen Francesch Morell cavaller. 2.
Loch de la Torra de
Fluvia: qui es den Berenguer de Fluvia donzell en lo merquesat. 6.
Loch de Abeyla: qui es del noble en Berenguer de Beyla.
31. (Abella)
La Torra Daroles: qui es del dit noble. 10.
Castell de Sent Roma: del dit noble. 12.
Loch de Boxols: del
dit noble. 9.
Suma major dels fochs de la Sotsvegueria de
Pallas. 1657.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 26 de julio de 2020
VEGUERIA DE PALARS.
miércoles, 1 de septiembre de 2021
molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars
Al molt egregi e strenuu baro lo
senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya
(Cathaluuya).
Molt egregi e strenuu baro. Una querellosa
suplicacio es stada a nosaltres presentada per En Gili Juglar
mercader de la present ciutat continent que en Pere Juglar pare seu
abitador de aqueixa vila de Cervera per esser la sua casa devant lo
call dubtant algun barreg nos seguis a aquell axi com dies ha fou
barrejat e per la prompitat de lloch la dita sua casa no incorregues
perill trague de aquella certes robes e aquelles porta a casa de
mossen Francesch Ermangol prevere e que vostra gran noblesa haurie
aquells fetes ocupar sotz titol de esser de enemichs del Principat no
podent les cobrar lo dit Pere jatsie les haje moltes vegades
demanades. E no resmenys serien stades preses les muller e una filla
donzella del dit Pere per sola cauza com son parents de alguns
enemichs del Principat qui habiten en la vila de Tarregua.
Suplicant lo dit Gili que com los dits pare e mare e germana seus no
hajen comesa causa alguna meritoria de occupacio de bens e menys de
vexacio de persones fos a ells provehit de remedi opportu de
justicia. E jatsie la provisio sirca aço faedora hare
sguard ab senyor don Johan loctinent empero per respecte del honor
vostre e per altres consideracions havem delliberat fer la present
pregants e encarregants vostra gran noblesa si axi es com se aferme
vullau fer restituhir les dites robes e delliurar les persones dels
dits Pere Juglar muller e filla seus de les presons e cessar de tota
vexacio lur e del dit prevere. Si empero les coses no passen axi
lestament com es dit vos agrahirem les dites robes sien meses en
poder de alguna fiabla persona de la vila e les persones aleujades de
presons rahonablament per forma los querelants hajen alguna causa de
contentar aquestes coses empero entenem dir tota via sens perjudi
del bon stament de aquexa vila com la utilitat publica a la privada
sie preferidora.
E tingueus la Santa Trinitat en sa custodia.
Data en Barchinona a V doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar
dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et
cetera.
martes, 7 de septiembre de 2021
egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallars
Al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Nous poria
dengu inculpar de esser solicit en scriure e avisar de les coses
necessaries a aqueixes parts com sie fet lo degut e ço que requer lo
ofici queus es acomenat. Adonchs a vostra letra de XVIII del corrent
continuativa de les necessitats de aqueixa terra responents
certificam vostra gran noblesa que hir fem eleccio de III persones
qui han carrech de comunicar e strenyer ab lo senyor don Johan al
qual e als honorables consellers de aquesta ciutat dita letra es
stada comunicada lo que es faedor per metre vitualles en aqueixa vila
e a la ciutat de Leyda e uncha sen levera la ma fins sie
apuntat e mes en orde de exequcio. Stimants que pus sie a aço
provehit de la resta no fretura passar gran bascha e pus aqui havem
trames en Johan Mates per dar sou als cent rocins vostra gran noblesa
pora algunament campajar e scalfar tot lo pahis. Del
que los enemichs dien publicament tenir aqui tracte segons vostre
scriure e que ab lo mal temps es perill de alguna nit no scalar no
deu esser feta mencio car si veritat era no ho publicarien. Vostra
noblesa empero deu provehir en esser hi tengut be sment del aplech
que dien se fa per anar en Empurda. Donam alguna credulitat e per ço
havem avisat quant hi ha e tenim ferma creença ab la ajuda de Deu si
hi van conexeran les coses no seran axi facils com pense. De la gent
darmes qui es en Rossello no havem pogut encara haver no per
que no hi hajam gran voluntat mas sens licencia del
Christianissimo Rey de França exequtar no ho volen. Decontinent
segons nos ha scrit hi han trames home propi. Speram ne de die en
die bona resposta. De que sera vos avisarem decontinent. E sie la
Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre
del any MCCCCLXIII - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del
General et cetera.
Domini deputati et cetera.
miércoles, 1 de septiembre de 2021
Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya.
Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Rebudes havem dos vostres letres huna
de XXII altre de XXIII del present per les quals e altres ja
precedents e per la creença
explicada per lo honorable En
Francesch Bertran donzell restam plenament avisats de les congoxes de
aquexa terra e de la necessitat que es expedir lo socors. Nosaltres
com scrit vos havem continuament hi fem lo possible e derrerament
havem delliberat haver CC rocins de francesos entre los quals
haje LXXX homens darmes los altres sien pillarts sens archers. Creem
seran molt prests conduhits e vindran de part deça. Aquesta es la
mes presta provisio car de la terra tant nombre haver nos porie. Siau
adonchs confortat que tot strem se fa e fara fins haje compliment.
Havem plaer del avis dels cent rocins utils e bons que dieu se
trobaran en aquexes parts e de continent sera posat en consell e de
la deliberacio sereu avisat. Venints al fet daquexa vila e de Leyda e
altres universitats daquexes parts nosaltres com scrit vos havem
derrerament volriem sentir lur pensament car tal porie esser que sera
accepte a nosaltres e tots farem una via com es de raho e saludabla
per los tots. Certificants vostra gran noblesa nosaltres star en
semblant treball sobre la matexa (manexa) materia e porie
esser Nostre Senyor Deu ha divinament inspirats a ells. Si donchs
sabut ho havieu placieus avisar nos ne car semblantment los ne
scrivim ab lo correu portador de aquesta. E sie la Santa Trinitat
proteccio de tots. Dada en Barchinona a XXVII de septembre del any
MCCCCLXIII. - Los deputats del General e consell representants lo
Principat de Cathalunya.
Domini deputati et consilium
mandaverunt mihi Anthonio Lombard.
sábado, 4 de septiembre de 2021
don Hugo Roger comte de Pallars, capita general
Al molt egregi e strenuu baro don
Hugo Roger comte de Pallars e capita general del exercit del
Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. No ignore
vostra gran noblesa ab quanta penuria e necessitat se troben les
nobles dona Elfa muller e filles del noble don Hugo de Cardona
mort en servey del Principat les quals axi virtuosament e pacient
porten los infortuits
cassos que es cosa de gran comendacio per la qual raho volent e
desijant la dita noble poderse subvenir de les coses devall scrites
vos pregam e encarregam doneu orde una sua donzella ab certes joyes e
bens seus quis trobe en la vila de Verdu (Verdú, Urgell, Leyda)
sie de alli treta e portada en aqueixa vila e encara mes ensa
si possible sera a fi se puixe ajudar e socorrer daço del seu. Cosa
sera la qual molt vos agrahirem. E sie la Santa Trinitat proteccio de
tots.
Data en Barchinona a XIII de octubre del any Mil CCCCLXIII.
- P. de Belloch.
- Los deputats del General et cetera.
Domini
deputati et cetera.
miércoles, 1 de septiembre de 2021
don Hugo Roger comte de Pallars, capita general exercit Cathalunya
Al molt egregi e strenuu baro don
Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de
Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Rebudes vostres letres
avisatories de la ruptura del S. Rey de Castella ab lo Rey don
Johan e corregudes que fa Johan Ferrandez Galindo e proditoria
perdicio de la vila de Anglesola totes les quals noves son reformades
per letres ir rebudes dels honorables pahers de Leyda e vista
la necessitat de aqueixa provincia per los dits e attes bons
respectes encontinent havem deliberat scriure als dits pahers de
Leyda e de Cervera segons veureu en la copia qui sera dins aquesta.
Certificants vostra gran noblesa segons ab dita copia veureu havem
elegit home lo qual ten prest pertira ab diners e altres provisions
per esser dat sou aqui als cent rocins de que scrit vos havem e aço
hajau per cert. Es donchs necessari com ja scrit vos havem no lexeu
la vila e que comuniqueu ab los honorables payers del
contengut en la dita copia confortant e animant los segons loablament
haveu acustumat revocant los pobles de la titubacio en que en que dien stan. Tota via comendant vos dels avisos e del treball que
metten en la conservacio de la dita vila e de tota aqueixa comarcha
als pobles de la qual vos placia scriure de les dites coses per lur
pler e consolacio. La letra que demanau peral castell de
Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la
qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat
scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de
Ganer del qual creem havem contentacio. E sie Nostre Senyor Deu
proteccio vostra e direccio de les negociacions que proseguim. Data
en Barchinona a X de octubre del any Mil CCCCLXIII.
- M. de
Monsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et
cetera (cteera).
sábado, 4 de septiembre de 2021
Nugo Roger comte de Pallars
Al molt egregi e strenuu baro lo
senyor Nugo Roger comte de Pallars capita general del exercit
de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. En Johan Mates
portador de aquesta es aqui trames per nosaltres per dar orde e
exequcio en lo pagament faedor als cent rocins com derrerament vos
havem scrit portasen part dels diners e la resta ha exir daço que
tenen los exequdors dels bens dels acuydats en aqueixa vila la qual
reste segons que per En Garau Tallada e altres som avisats e de X en
XII milia sous. Lo dit Johan Mates sera ab vos. Placieus les coses
haver per recomenades e dar orde promptament los dits diners e los
rocins se hajen per manera vostra gran noblesa stigue acompanyada de
compatent nombre e puixau fer lo honor del Principat e vostre
e la gent daqueixa vila e terra per lo vostre color sie confortada e
puixe treballar per la vida segons desije.
Si algunes noves
sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo placieus nos ne
aviseu. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona
a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats
del General et cetera.
Lo monestir de Poblet done orde que certa
gent a cavall es tramesa a Verdu per poder fer veremes (venemes).
Pregam vos com hi sien hi dispongau alguna de la gent vostra per fer
les coses mes al segur.
Domini deputati et cetera.
//
https://www.trivago.es/lerida-31976/fiestaseventos/fiesta-de-la-vendimia-de-raimat-741491 (trivago, no tres vagos que organizan huelgas a las que llaman vaga, vagues)
miércoles, 8 de septiembre de 2021
Huguo Roger comte de Pallars
Los deputats del General e consell
representants lo Principat de Cathalunya al egregi don Huguo
Roger comte de Pallars capita general e a qualsevol altres
capitans
e conestables
e gents del exercit e a tots e sengles regidors de qualsevol ciutats
viles lochs e universitats del dit Principat saluts.
Com En
Guillem Pages mercader de la present ciutat vulle fer portar en
aquesta ciutat draps cuyram lanes e altres mercaderies que te en la
vila de Verdu per ço als quis pertany pregam e als altres dehim e
manam que En Johan Catha
de la Pobla de Claramunt
qui ab sos animals deu portar les dites coses per lo dit Guillem
Pages pus vinguen en la
present ciutat encare que passen per les terres dels enemichs hajau
per rechomenat e no li façau torb o molestia alguna ans lexeu
aquells passar e venir liberament sens algun lagui.
Data en Barchinona a XXVIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. d
Belloch.
viernes, 9 de abril de 2021
20 DE MAYO.
20 DE MAYO.
Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse
deliberación, apesar de haber alguna discordancia de
pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien
manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas
encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se
elijieron varios representantes de la Diputación y de la
ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y
ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los
asuntos que se indicaron como proposiciones.
Lo cap de
la gent darmes Dempurda que offer lo
vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e
jentils homens.
Lo fet del socors que demana
la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de
Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames
per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo
fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a
inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi
comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo
sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.
El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las
siguientes cartas.
Al molt noble e gran baro don Johan
senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit
largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut.
Apres es arribat lo vostre home per lo qual en
virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab
lo lllustrissim Rey de França e de les aliances
entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne
e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a
cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de
les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos
los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e
aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per
vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui
avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra
gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a
cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou
acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants
vos nos vullau ab vostres letres avisar
de tot lo queus parra sia necessari avis
e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio
vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la
Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de
maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e consell lur representants
lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Als
honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames
per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no
solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra
per homens poch zelants lo servici del Senyor
Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara
de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses
que sien conservacio de les libertats e repos del dit
Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos
significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt
prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no
seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com
a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en
proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil
CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
General e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al honorable senyer En
Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable
senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de
les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora
Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al
que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim
que per uns avisos de pocha importancia no freture fer
despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis
vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser
ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa
empero que fer poreu. E per quant havem ayres de
França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus
encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols
de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens
portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey
de França e encara lla on sera lo comte de Foix o
en ses terres e discretament e cauta senten e sapien
(en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o
moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per
venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en
nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a
vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E
feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que
partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant
en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada
en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar
dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
En dicho día, los señores Diputados y Consejo
recibieron las siguientes cartas.
Als molt reverend egregis
magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis
magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra
e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy
data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila
trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo
present portador per ço que per
vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les
constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien
servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e
de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada
havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans
informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits
trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença
a tot ço e quant a vostres
gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit
Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si
per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell
al pus prest que porets nos scrivats
que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com
podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites
crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta.
Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e
publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere
de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua
guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil
CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis
senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de
Cervera.
Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt
savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur
consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis
nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit
com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no
solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de
aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi
vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites
provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne
remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots
perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat
quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es
stat fet que huy de mati en lalba per una part
del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden
aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona
defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres
sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey
es en Çaragoça
e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia
gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con
los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon
Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab
aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu
exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi
mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de
gents En Mora e obra e enforteix lo
castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen
es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo
hostal hon passave rahonantse los dits entre
ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor
Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III
o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per
les quals coses creem esser molt necessari entendre en la
defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la
frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels
circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora
no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres
reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent
per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home
de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si
alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la
cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera
ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita
difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de
tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen
provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien
guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou
del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e
despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que
per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les
ordinacions dels novells imposits de les lanes e
cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell
e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat
per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran
dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e
fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell
general ha delliberat per no esser fet ne donat tan
gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que
tals ordinacions en aquella sien publicades ne
exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen
millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal
manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e
destruccio axi com faria si los dits novells imposits se
publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos
quel concell de aquesta ciutat constantment persavera
en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells
imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit
havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien
necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants
vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis
de parer ne que aço sien
passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles
sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans
e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia
molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve
la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament
en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de
maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans
reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.
Als
molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los
diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis
senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de
maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a
lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey
Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e
dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells
e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la
resposta fahedora a ço de
quens avisats mas literatoriament havem
informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta
vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres.
Placieus donar fe e creença a
tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans
reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat
de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres
e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers
que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de
aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres.
E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a
XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis
magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre
prests los pahers de la vila de Cervera.
Al molt discret e
car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal
de Casan.
Molt discret e car amich. Meses
les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat
es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A
mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia
ab VII solament han festejada de la casa de mossen
Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo
meu arnes (arnés) que yo havia dexat
pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De
pus he açi a
Masanet jom son amerate vostra me
pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra
de la casa den Cauter. Si agues res de mossen
Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat
Dez Balla e de Feruela.
Als molt magnifichs e molt
honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors.
La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com
alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la
Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant
sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no
ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si
tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los
impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e
haver car tot temps ab gran voluntat metre
en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera
manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e
guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres
mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.
Als molt reverends egregis nobles honorables e molt
magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell
lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per
alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina
servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit
llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a
vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament
instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat
Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys
ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos
pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e
explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets
fe e creença axi com si
personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special
reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les
quals mantinga felicissament la Sancta e
individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig
del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes
los jurats de Gerona.
Als molt reverends egregis
nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General
de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en
Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt
magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor
de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors
Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de
aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats
instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany
de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen
Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e
exhortam que a tot ço e quant
los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de
nosaltres donets fe e creença
axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem
a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques
providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en
Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres
ordinacions promptes lo stament del braç
militar del bisbat de Gerona.
Als molt reverents egregis
nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son
conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents
egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de
nostro scriure si es per quant sentim e vehim la
terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens
causa hoc no resmenys vuy dada de la
present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan
fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados
roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som
avisats que gent darmes se preparen per entrar en
aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que
empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla
como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con
toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la
carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo
turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres
reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían
lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per
quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo
pas e frontera dels regnes stranys e considerant
que aço es una dels claus del dit Principat e
força dels que mes mal pot
venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic
es axi de arnesos com de gent e males muralles (no
han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos)
e per que per avant nons fos imputat a necligencia o
(exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en
Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat
trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes
a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger
e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses
e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son
tenguts e axi com de vosaltres confiam ço
es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia
molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e
creença en tot ço
e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat
com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per
la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros
braços suplicant vos hajats
dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes
que poreu com vuy la
ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses.
(Y así vais a defender lo Principat del rey de França,
o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any
LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los
consols e prohomens de la ciutat Durgell.
Als
molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los
diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en
Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis
mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell
Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es
tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al
receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou
que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta
ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les
requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part
de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del
poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present
certifich vostres grans reverencies com so informat per una
letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem
Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo
Senyor Rey es en Çaragoç
e que te dos milia gascons en Santa Fe e
que deu venir en Cathalunya e que gents contraries
hixen al encontre al exercit del Principat e altras
coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so
imformat per hun home que hir vingue de
Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent
e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E
com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte
que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora
desfreçat
e apres tres o quatre milia homens e que
deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat
avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son
stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola
(Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz
(Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres
e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar
la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E
mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de
Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians
com moros. Creuse ques fan les dites coses
contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de
les coses dessus dites per ço que sobre aquelles
puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço
que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de
aquelles yo aci tendre esment lo millor
que pore en tot lo que sia benefici util e repos
del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho
volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals
rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles
la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en
Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo
correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus
donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig
jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans
reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent
de diputat local de Tortosa.
Als molt reverends egregis
nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del
General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs
honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent
certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de
maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la
Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la
fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen
acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni
crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors
jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e
per part vostra requeri segons en la letra mes manat als
oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari
fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats
obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots
temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a
ells sera possible al General o al Principat. Es ver
mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora
Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello
qui es de la diputacio local mia yo per no dar
mesions al General no so volgut anar presentar ni
publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres
reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se
publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya
(Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano)
hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero
mossenyors si volreu lay faça
publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus
volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs
honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig
una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes
persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida
encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera
per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar
actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç
(Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual
es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich
hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles
magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la
Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies
les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia.
Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt
reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana
servidor de aquelles Andreu Dartedo.
Fue
recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.
Als
molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En
Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt
honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes
haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava
certs ballesters gascons per venir al vescomdat
e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem
que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e
de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo
concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta
homens qui guarden los dits passos o si pus ni
haura mester ni trametrem fins que vos siau aci
es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran
perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los
misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us
penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio
majorment que lo dit senyor cardenal aferma
que
pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals
se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol
hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey
se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre
gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam
nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no
fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los
del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors
e de bens nengu no gos traure vitualles del dit
vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch
del vezcomdat ha signat hun home que compre e
paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los
castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen
a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest
e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de
la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. -
Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana,
con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas
palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos
escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc.
)
Entregadas las cartas que preceden por los mensageros
de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse
darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos
días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y
la respuesta acordada.
Lastament (l´estament; el
estamento) militar ajustat en la ciutat de
Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr
blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre
concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab
les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor
de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada
hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne
defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes
particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el
veent les mes caras coses com son la honor e libertats
esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules
no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho
porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per
trobarse daçi absents e de les coses poch informats
tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo
contrari lo que en la intencio llur james cabria
ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per
la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e
ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots
aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells
comunicar los motius e causas per los quals son stats
moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses
proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos
reputaran a summa hi special gracia los vullau informar
ab tota aquella particularitat que possible us sera a
fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per
fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si
plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en
defensio de les libertats del dit Principat desijants
lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los
supplica prega e exorta quels placia entendre en lo
repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla
diferencias qui sien en aquell encara que les
diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la
Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps
ab pler de vostres reverencies egregias
senyorias magnificencias pendren aquella part del
treball que a ells sera plasent.
Stans los
jurats e prohomens de Gerona meravellats perque
haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les
parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat
e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a
tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni
entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats
del dit Principat per asso stants no meravellats desijans
ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends
egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur
representants lo dit Principat e concellers de Barchinona
comunicar lus tant com bonament lus puxe esser
comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi
mateix suplicant pregant exortant los que lo dit
exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge
daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes
si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps
en defensio de les libertats del dit Principat desijans
lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los
supplica prega e exorta quels placia entendre en lo
repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle
diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies
hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o
de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de
vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies
pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.
Los
diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son
molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors
de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones
singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les
delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio
e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los
embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part
de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent
ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les
conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo
dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou
feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici
pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots
los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns
poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e
Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo
repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als
quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra
la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit
Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar
per totes llurs forçes.
E aço fonch
fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans
de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual
partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets
axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de
Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun
stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e
depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les
quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell
per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar
del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les
dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit
Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e
altres libertats del dit Principat segons les dites coses son
be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit
Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan
maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament
militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com
sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran
instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de
Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors
del stament militar que aço
han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides
representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de
aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot
per aço innuir la
pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament
e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats
e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur
intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos
per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e
servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que
si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a
la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son
Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de
alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les
dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e
concellades en total extermini e destruccio del dit Principat
e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots
contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament
considerada. Oferen donchs los dits diputats e
concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu
volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e
encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo
sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir
e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.
Los diputats e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no
solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas
encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe
e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell
ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant
los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas
les dites coses exortants que lo exercit del General no vage
en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de
aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots
los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la
straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu
servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa
publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los
quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella
per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor
de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de
la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit
Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere
resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la
capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant
se aquella anichilar per totes llurs forçes
e aço fou fet enseguint
la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa
benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida
veents los dits diputats e conçell
los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu
e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit
e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e
altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit
Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas
fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los
honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme
Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat
de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de
Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres
instancias et alias moguts los dits diputats e concell
entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant
la straccio de les dites banderas e la causa de la dita
straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici
e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e
altres libertats del dit Principat segons les dites coses son
be notorias e manifestas no solament als habitants en
lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan
no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir
ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi
instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha
alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen
persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la
pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament
e conegut de quina frau aço
ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et
alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats
e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer
entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab
mitja dels quals si totes passions eran postposades serian
continuament segons les altres universitats del dit Principat
sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los
dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia
imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc.
fiat ut supra in alia preinserta.
lunes, 13 de julio de 2020
CAPÍTULO XLIV.
De Armengol de Moncada, primer conde de Urgel, y vida de san Hermenegildo, de quien deriva este nombre. - De como el nombre de san Hermenegildo fue muy recibido en España, y de los muchos nombres que de este se han formado.- Prosíguense los hechos que se saben de Armengol de Moncada.
Dapifer de Moncada quedó en el lugar de Otger Catalon, y por muerte de él, le eligieron sus compañeros capitán, cabeza y caudillo, y lo fue toda su vida. Este Dapifer dejó un hijo, que se llamó Arnaldo de Moncada, y por muerte del padre, sucedió en el cargo y gobierno de las poblaciones que había en los montes Pirineos, en nombre del rey de Francia, señor de Cataluña. Murió Arnaldo, y dejó un hijo llamado Armengol, que sucedió en el cargo. Esté vivía cuando Carlo Magno entró en Cataluña, y gobernaba, a más de los montes Pirineos, la tierra de Cerdaña, Pallars, Urgel, Empurias y otras muchas. En su tiempo se edificaron los más de los castillos que hay en aquellos montes, que, como eran guarida y retirada de los cristianos, procuraban todo lo posible que estuviesen con la debida fortificación, para poder mejor resistir a los moros que continuamente les molestaban. Fue esta venida de Carlo Magno el año 791, o el siguiente. Conoció Carlos a Armengol, y le trató y tuvo claras señales de su valor y merecimientos, y vio con sus propios ojos los servicios que de Dapifer y Arnaldo, su padre y abuelo, había recibido, y que el nombre francés se era, por su valor y esfuerzo, conservado en Cataluña. Esto y ser Armengol de gran linaje, le dio motivo para honrarle como lo merecía: dióle título de conde de Urgel, Rosellón, Empurias, Cerdaña y Pallars, y fue el primero que gozó de estos títulos juntos, y con mucha razón, por debérsele a él y a sus ascendientes mucha parte de la conservación y conquista de aquellas tierras; y el título que usaba primero, anteponiéndole a los demás, era conde de Urgel, y así es comunmente llamado. En memoria suya quedó que los condes de Urgel, sucesores suyos, tomaron este nombre de Armengol, que por muchos años duró en aquella ilustre casa y familia. Es forzoso en aquesta historia nombrar infinitas veces este nombre Armengol, el cual era tan propio de los condes de Urgel, que cuando decían el conde Armengol, por antonomasia, se entendía el de Urgel; y eran ellos tan celosos de conservarle, que obligaban los padres a los hijos lo conservaran sus descendientes, y Sunyer, tercer conde de Urgel, a dos hijos suyos dio este nombre, como veremos en su lugar.
Es este nombre y suena lo mismo que Hermenegildo en Castilla, y se toma del glorioso rey mártir san Hermenegildo, honra y lustre de todos los reinos de España, y más de la ciudad de Tarragona, donde padeció martirio y se guarda su cuerpo.
La vida y martirio de este santo escribieron muchos autores antiguos y modernos; pero como no habían llegado a noticia de ellos (porque aún no se eran hallados) los fragmentos históricos de Lucio Dextro y cronicon de Marco Máximo, obispo de Zaragoza, su devoto y contemporáneo; no pudieron escribir con puntualidad igual a la de este autor, que fue testigo de vista; y así, por honra de este bienaventurado santo y por la memoria que de él quedó en los condes de Urgel, y en honra de su nombre, del que, aunque corrompido, cada paso se hace mención en este libro, he querido escribir aquella, como cosa muy de mi propósito e intención.
Fue este santo español de nación, hijo primogénito de Leovigildo o Levigildo, godo, rey de España (Ludwig, Luis), y de la reina Teodora, que fue hija de Severiano, capitán general del rey y gobernador de Cartagena y su distrito, y de Teodora su mujer, varones de gran virtud y santas costumbres. De estos fueron hijos san Leandro, arzobispo de Sevilla, san Fulgencio, obispo de Écija, san Isidoro, que sucedió a su hermano en el arzobispado de Sevilla, y santa Florentina, abadesa y maestra de muchas monjas y vírgenes dedicadas al Señor. Nació el año 562, siendo pontífice romano Pelagio (Pelayo, Pelaya, Pelaia, Pelagia, como el mote de mi abuela Mercedes). Faltóle su madre Teodora a los tres años de su edad y 566 de Cristo, mujer santa y católica, a quien no se apegó ningún contagio de la herejía del rey su marido: murió en Toledo, y fue sepultada con gran dolor y sentimiento de la ciudad y de los suyos en la iglesia de santa Leocadia Pretoriense, en el arrabal de Toledo, sobre el río Tajo. No tardó mucho tiempo en tomar el rey otra mujer, aunque muy diferente en costumbres de la primera; llamábase esta Gosvinta, viuda del rey Atanagildo, su predecesor, mujer astuta, maliciosa e inficionada de la secta arriana, de quien no leemos que quedasen hijos. Deseaba el rey ver casado a su hijo primogénito, y por eso pidió por nuera a Indegunda, hija de Sigiberto o Heriberto, hijo de Clotario primero, rey de Francia, y Brunequilda, reyes de Austrasia. Para esto envió Agila, su tesorero; pero porque la edad de Indegunda era poca, se dilató el matrimonio siete años. El siguiente tomó el rey por compañeros del reino a sus dos hijos Hermenegildo y Recaredo, con que les aseguró la sucesión y excluyó a los godos de elegir rey; y de aquí le quedó el título de rey a Hermenegildo, aunque murió en vida del padre. Creció la novia y vino a España el año 580: era de edad de diez y seis años, hermosa sobremanera, dotada de reales y cristianas costumbres: vinieron en su acompañamiento Eugenio o Epifanio, arzobispo de Toledo, a quien en los arquiepiscopologios de aquella Iglesia llaman Eufimio; Fortunio, obispo Pictaviense; Salviano, Aligense; Frontiniano, Acuense; Beltrinio, Burdegalense; Gregorio, Turonense, y con lo mejor de la nobleza de los reinos de Francia y España. Veláronse los novios en la iglesia de santa María de Toledo. Sintió mucho la novia que el rey su marido estuviese inficionado de la herejía de Arrio, pero confiada del favor del cielo, con sus continuas exhortaciones y ayudada con cartas de San Leandro, tío de su marido, dejó la herejía y confesó la fé católica, admitió el concilio Niceno, y se declaró patrón y amparo de los católicos. Sintióse de esto el padre, y le amonestó que se apartase de ellos y dejase de favorecerles; la madrastra Gosvinta tratábala mal, tomóla un día por los cabellos y arrastróla por el suelo, dejóla toda ensangrentada, y un día la echó en una alberca con gran peligro de ahogarse, y estaba llena de odio y rencor contra de ella, por ser católica y haber reducido a su marido al cristianismo. Los católicos, contentos de tener de su parte al príncipe y sucesor del reino, tomaron las armas: declaráronse por el príncipe y por católicas las ciudades de Córdoba, Sevilla, Murcia, Orihuela, Évora y otras. Movióse cruel guerra; sitió el rey en Sevilla a su hijo, que confiado de algunos pocos romanos que aún quedaban en España, se era fortificado en ella; pero ellos, cual otros Juda,s fueron traidores al príncipe y le entregaron al rey su padre, que le metió en duras y horrendas prisiones en Sevilla, que son las que describe Ambrosio de Morales en su historia, de las cuales salió dando rehenes, y metiéndose so la obediencia del rey su padre las ciudades y pueblos que habían seguido su voz; pero esto duró poco, porque el año siguiente, después de salido de la cárcel el príncipe, el rey le volvió a perseguir. Cercóle en una villa de Portugal, llamada Osset, y le tomó y llevó a Toledo, y allá le metió en la cárcel. Estando el santo detenido en ella, se congregó en aquella ciudad un conciliábulo de obispos arrianos; presidió en él Pascasio, que se intitulaba obispo de Toledo; Vincencio, obispo de Zaragoza; Sumnio y Nepontiano, obispos de Mérida; Hugo, de Barcelona; Murila, de Valencia; Argimundo, Portucalense; y Gardingo, Tudense, y otros de la misma secta. Lo que salió de aquella maldita y execrable junta dice Ambrosio de Morales, libro undécimo, capítulo sesenta y cinco; y porque los obispos católicos y otras personas contradijeron a lo declarado en aquel conciliábulo, el rey los desterró, y en esta ocasión fue el abad Juan de Valclara desterrado a Barcelona, el que escribió muchas cosas de este santo, el cual, librado de la cárcel que había padecido en Toledo, el año siguiente de 583 se retiró a Sevilla, donde le cercó otra vez el rey su padre; y porque debió hallar alguna resistencia, llamó en su favor a Miron, rey de los suevos, que entiendo reinaban en Galicia, y gran copia de gentes, con cuyo favor prendió el rey en Córdoba a su hijo, que de Sevilla se era retirado en aquella ciudad. De aquí le mandó otra vez desterrado volver a Sevilla, y después a Toledo, y de
aquí a Valencia. Duraron estas peregrinaciones algunos meses, y por quitarle el rey su padre de los ojos de los súbditos, cuyos corazones iban tras él, y más los de los católicos, le mandó prender otra vez, y así preso y con ejército que le servia de guarda, le envió a Tarragona y le mandó meter en una cruel y estrecha cárcel. No le faltó aquí la consolación de Dios, que le envió tres santísimos varones, que eran el arzobispo de Toledo, el abad Juan de Valclara, que estaban aquí desterrados, y Eufemio, que fue arzobispo de Tarragona, que le exhortaron y animaron, aunque secretamente, por temor de los arrianos, a sufrir aquellos y mayores trabajos por la fé santa de Cristo señor nuestro. Vivía en aquella ocasión en Tarragona Pascasio, arzobispo intruso de Toledo, hereje arriano, y por mandado del rey, la vigilia de Pascua fue a la cárcel, y allá quiso con su sacrílega mano comulgar al santo príncipe, que indignado del atrevimiento de aquel desvergonzado hereje, no quiso recibir la comunión, antes bien con ira y odio le echó de sí, dándole las razones y reprehensión que dice Ambrosio de Morales, de lo que el padre se sintió mucho, e irado sobremanera, de una vez quiso acabar con el hijo, y mandó a Sigiberto, capitán de su guarda, que le matase. Este obedeciendo al impío rey, que no debiera, fue a la cárcel y con una alabarda o maza de armas, o con un puñal, como dice
Escolano en la historia de Valencia, le hirió de muerte; y debieron ser, sin duda, muchas las heridas que le dio, porque en la sagrada cabeza de este santo, que hoy está en el Escorial, donde fue llevada desde el monasterio de Xixena, del orden de san Juan, en Aragón, tiene un ahujero cuadrado en la coronilla y otros más abajo, a manera de cuchilladas. Con estas y otras heridas salió aquella bendita alma, y coronada con la auréola de martirio voló a su Criador, que para tanta gloria suya y honra de España la había criado, honrándola con una infinidad de milagros, como fueron, en el silencio de la noche oír músicas celestiales sobre su cuerpo y salir una sobrenatural resplandor que, quitadas las tinieblas de la cárcel, la volvió más clara que si el sol diera en ella. Estos y otros milagros enseñaron a los fieles que debían reverenciarle como a cuerpo de mártir glorioso. Asistían en aquella ciudad el arzobispo de Toledo y otros obispos, y el abad Juan de Valclara: estos, juntos con el arzobispo de Tarragona y muchos seglares, con grandes llantos y sentimiento le sepultaron en la iglesia de santa Tecla de Tarragona, como dice Marco Máximo, obispo de Zaragoza, contemporáneo de este santo, y hoy por nuestros pecados y poca devoción de aquellos a quien toca, no sabemos en qué parte, aunque muchos dicen que en aquella iglesia está sepultado un santo, pero ni saben quién es, ni dónde; y yo tengo por cierto que este santo fue sepultado, no en la iglesia catedral, mas en otra que está no muy lejos de ella, de edificio antiguo, que llaman santa Tecla la Vieja, de la cual Luis Pons de Icart, en sus Grandezas de Tarragona, dice estas palabras: «y por esto se dice que, siendo en Tarragona san Pablo, mandó edificar la iglesia de santa Tecla la Vieja so la invocación de la dicha santa, la cual devoción se ha siempre tenido en Tarragona, y de entonces acá la tienen por abogada y protectora;» y he notado yo que está esta iglesia, aunque pequeña, llena de muchos sepulcros antiguos, que denotan mayor antigüedad, sin duda, de la que tiene la iglesia mayor y metropolitana de aquella ciudad, aunque ambas a dos son muy antiguas. La cabeza de este santo y
buena parte de su cuerpo, poco después de muerto, Marco Máximo, obispo de Zaragoza, devoto suyo, la tomó y llevó a Zaragoza, enriqueciendo con tal tesoro la iglesia de Nuestra Señora del Pilar, y de aquí vino la cabeza a Xixena, de allí al Escorial, por medio del obispo de Vique y de Juan Francisco de Copons de la Manresana, caballero catalán, como lo refiere largamente Alonso Morgado en la historia de Sevilla. Este Marco Máximo fue contemporáneo de este santo amigo y conocido suyo, y le consoló en sus trabajos, esforzándole al martirio, y continuó la omnímoda historia de Flavio Dextro, y refirió lo que queda dicho; y así, como a testigo de vista, se le debe fé y crédito, mayormente no apartándose de lo que escriben san Gregorio, papa, y el Turonense; Juan, abad de Valclara; don Lucas de Tuy, Paulo Emilio, Roberto Gaguino, Adon, arzobispo de Viena en Francia; Ambrosio de Morales, Baronio, Pisa, Alonso de Morgado, Ribadeneira, Villegas, Marieta y otros graves autores, así contemporáneos del santo, como modernos; y dice Marco Máximo, hablando de este santo: quem martirem ego de facie novi, et saepius allocutus sum, cum esset in custodia patris, Hispali, mox Cordubae, rursus Toleti, Valentiae, et postremò Tarraconae, cujus ut devotissimus vitae sanctisimique martirii, carmen hoc ei qualecumque dicavi, quod est index pietatis in eum meae, etc. La mujer del santo se fue a África, y de aquí a Sicilia, donde murió y allí fue sepultada; un hijo que tenía, llamado Teodorico, fue llevado a Constantinopla, donde san Leandro, tío de su padre san Hermenegildo (que estaba allá para negociar con el emperador que favoreciese los católicos de España), cuándo le vio, se entristeció sobremanera. Murió este santo rey y príncipe de España a 13 de abril del año 586 a los veinte y cuatro años de su edad. El año siguiente murió el rey Leovigildo, su padre, a quien Dios hizo mucha merced, pues le dio conocimiento del error en que estaba y de la persecución y muerte que dio al príncipe su hijo, y abominando de los errores de los arrianos, abrazó la fé católica, y en ella murió a 2 del mes de abril del año 587, muy arrepentido del mal que había hecho, y fue sepultado en Toledo, en la iglesia de Nuestra Señora, la Antigua.
Poco después, que fue el año 588, murió también en Constantinopla Teodorico, hijo de este santo príncipe; y Sigiberto, que fue el que le mató no quedó sin pena, porque fue convencido de graves delitos, y el rey Recaredo, hermano de san Hermenegildo, le castigó muy afrentosamente, mandándole raer el cabello, que era gran ignominia entre los godos, y cegarle, y después le subió en un asno, y con la cola en la mano, a manera de cetro, le mandó pasear por la ciudad y llevar al suplicio. A Gosvinta, madrastra del santo, no le faltó su castigo, porque fue acusada de un grave delito que olía a traición contra del rey Recaredo, que le asignó jueces que conociesen de sus delitos, y por voto de ellos, que eran muchos, con un lazo le quitaron la vida.
Ambrosio de Morales, devotísimo que fue de este santo, trabajó en averiguar todo lo que le fue posible lo tocante a su vida y hechos, y es cierto dijera más, sí más hallara. Refiere este grave autor, que en una dehesa llamada Casa Blanca, cerca de Córdoba, donde hay vestigios de edificios antiguos, halló una moneda de oro de este santo: celébrala aquel autor por insigne antigualla, como cierto lo es, y más por la devoción que aquel buen autor tuvo a aquel santo. Tiene esta moneda a la una parte el rostro del santo sobre un trono, con una cruz en medio de él, y alrededor dicen las letras: Hermenegildi; de la otra parte tiene la moneda una victoria, y la letra que está al derredor dice: Regem devita, como que exhortaba el santo a los españoles que se apartasen del rey, porque con la herejía no les inficionase, siguiendo en esto el consejo del Apóstol, que dice: haereticum hominem post unam et secundam correctionem devita; y con este mote justificó el santo la causa porque había tomado las armas contra su padre, y el católico intento que tuvo en aquella guerra. De este mote hace autor Morales a san Leandro o san Isidoro, tíos del santo. Es esta medalla de oro muy fino, lo que no tenían las de los demás reyes godos, argumento de ser ella verdadera y no contrahecha, que la curiosidad en estas cosas se contenta de metal más bajo y no tan costoso como el oro. Don Antonio Agustín, en sus diálogos de las medallas, no parece que la tenga por verdadera; pero yo creo que él no debió de ver la que tenía Ambrosio de Mavales, sino otra diferente, que, aunque de oro, debía estar mal labrada o consumida del tiempo, cuya antigüedad no dejó distinguir en ella lo que Morales en la suya; el cual a buen seguro que no afirmó lo que no era, y más en cosa tocante a este santo, de quien se confiesa muy devoto, y reconoce por su medio haber alcanzado de Dios muchas mercedes.
El nombre de este santo y esclarecido mártir fue muy recibido en España, y mucha gente principal por devoción suya (como se echa de ver en muchas escrituras de los primeros reyes de Castilla después de don Pelayo) le tomaba. En la dotación que el rey don Alfonso, el Casto, hizo a la Iglesia de Oviedo, uno de los testigos se llamaba Hermenegildo: es la data de esta escritura a 16 de noviembre, año 812, y en tiempo del rey don Alfonso, el tercero de este nombre, llamado el Magno, un obispo de Oviedo y un conde de Tuy en Galicia, y otro del Puerto (O porto, Oporto) en Portugal, tuvieron este mismo nombre, como parece en el primer concilio de Oviedo, celebrado el año 879; y en un privilegio que tiene la Iglesia de Santiago de Compostela del mismo rey año 881, confirman tres Hermenegildos, el uno obispo, el otro mayordomo del rey y el otro sin título; y después, en tiempo del rey don Fernando, el primero, después de haberse frecuentado mucho, este nombre, se sacó de él un sobrenombre, que era Hermenegildez, así como de Fernando Fernández, de Gonzalo González, de Rodrigo Rodríguez; y este sobrenombre Hermenegildez era muy frecuente en las confirmaciones de los privilegios de este rey, en que anda un Pedro Hermenegildez que se halló en la confirmación de muchos de ellos: después se fue corrompiendo y abreviando algún tanto, y en privilegios de Alfonso, hijo de doña Urraca, confirma muchas veces un Gutierre Hermildes, que en otros privilegios se llama Gutierre Hermenegildez, do se ve claro ser todo un mismo nombre; y en Portugal había linajes y caballeros que lo tomaban por sobrenombre, como Alonso Ermegic, Estévan Ermiges, Alonso Ermiges y otros.
No fue menor la devoción con que veneraron este santo en Cataluña, donde fue muy ordinario su nombre, aunque algo mudado y corrompido, como vemos cada día que diversos lenguajes mudan más o menos, de una manera y de otra los nombres propios, o desgobernando las letras o añadiéndolas o quitándolas a los vocablos; y de aquí quedaron Armengol o Hermegaudo por Hermenegildo, y todo es un mismo nombre, y en muchas escrituras vemos que los que aquí son Hermengaudos y Armengols, en Francia son Irmingarios y en Castilla los llaman Hermenegildos. De esto hay muchos ejemplos; solo referiré algunos: en la fundación de la antigua Valladolid, que hizo el conde don Pedro Anzures a 21 de mayo, era 1133, y de Cristo señor nuestro 1095, que está en el archivo de aquella iglesia, confirma el conde Armengol de Urgel, yerno del conde
Pedro Anzures, y no se nombra ni firma Armengol, sino Hermenegildus; y en muchos privilegios latinos del rey don Alfonso, hijo de doña Urraca, y en otros que trae el obispo de Pamplona en su historia, firma el conde de Urgel, y no se llama sino Hermenegildo, acomodando su nombre al verdadero y original de Castilla. En unos versos que están en la vida del conde Armengol de Castilla, nieto del conde Pedro Anzures, le llama el poeta Hermenegildus; y no solo tomaron este nombre los hombres, mas aún también las mujeres, y es cierto que el nombre de Ermengarda, Ermisenda, Ermesinda y otros semejantes que vemos en escrituras antiguas, es el de este santo, y se echa de ver esto, en que a las mujeres que en unas partes están nombradas con uno de estos tres nombres, en otras las nombran Hermenegildas, y todo es una misma cosa.
Duró por espacio de trescientos cincuenta años que todos los condes de Urgel, a imitación y ejemplo de Armengol de Moncada, tomaban este nombre; y porque cuando heredaron aquella casa los vizcondes de Cabrera se dejó este nombre, el conde don Ponce de Cabrera mandó en su testamento que sus hijos, que eran cuatro, y otros a quienes venía la sucesión de aquel condado, estuviesen obligados a llamarse Armengoles o Ermengaudos, y lo repite muchas veces, encargándolo con grandes veras, porque sabía y se era observado ser este nombre, en la casa y linaje de Urgel, nombre de fortuna y felicísimo, y tanto cuanto duró en ella, gozó paz, felicidad, buena ventura, aumento de estados, paz con los reyes, amor con sus vasallos, sosiego en sus tierras y señoríos, y de felicísimas victorias de sus enemigos; y así nota muy eruditamente un autor, que hay nombres que tienen fortuna, y otros que son desdichados. El nombre de Antonino fue en Roma felicísimo, y lo daban a los Césares en pronóstico de la virtud y valor se prometían de ellos, hasta que lo tuvo Eliogábalo, que con sus pésimas costumbres le afrentó de manera, que de allí en adelante se tuvo por nombre afrentoso. Judas fue apellido sacrosanto desde el principio de la república hebrea hasta que pereció, y así hubo cuatro de este apellido en el colegio apostólico; pero el uno fue tal, que llenó el nombre de ignominia y su malicia le afrentó en gran manera. Los nombres de Fernando y
Alfonso en Castilla son felicísimos, y desgraciados los Enriques, así como los Jacobos en Escocia (James, Jaime, Tiago, Santiago), Carlos en Inglaterra, y los príncipes Carlos en España.
Tuvo el conde Armengol de Moncada en casa del rey de Francia y emperador Carlo Magno y de Ludovico Pío, su hijo, muchos y muy honrados cargos y dignidades: en el año 800 de Cristo señor nuestro fue nombrado virrey y gobernador de la isla de Mallorca por el emperador Carlo Magno, y años después confirmado por Bernardo, su nieto, hijo de Pepino, a quien dejó Carlo Magno lo de Italia. La causa y motivo para dar este cargo a Armengol, fue porque el año 799, que fue uno antes de coronarse emperador Carlo Magno, los moros de África y España causaban grandes daños en aquella isla y vecinas, y los isleños estaban en continuos sustos y temores por no tener donde acudir, por estar por todas partes rodeados de enemigos. Vivieron con este desasosiego hasta el año 800 que pidieron favor a Carlo Magno, prometiendo que si se lo daba, serían sus vasallos. El emperador aceptó la ofrenda muy contento de ser señor de tan fértiles y pobladas islas, y así les dio el socorro necesario para prevalecer contra los enemigos, dándoles por capitán y virrey a Armengol de Moncada, conde de Urgel, para que les gobernase y tuviese en devoción suya, defendiéndoles de los moros que corrían aquellos mares. Estos, sabiendo el socorro que había venido a los mallorquines, dejaron de molestarles y mudaron sus correrías y pasaron a destruir y * y a la vuelta dividieron su armada, y la una parte fue a la isla de Cerdeña, y otra a la de Córcega, donde hicieron grandes daños, talando los campos y destruyendo los pueblos, y llevándose muchos cautivos con lo mejor de aquella isla, y a la que, ricos de la presa, se volvían a África a gozar de ella, tuvo Armengol noticia y salióles con su armada. Trabóse batalla y quedó vencedor, y tomó ocho naves a los enemigos, y dio libertad a más de quinientos corsos que llevaban cautivos. Con esto se volvió con triunfo a la isla, asegurando con esto todos los mares vecinos.
Tomaron de esto los moros tanta rabia, que por vengarse, volvieron a Italia (que a Mallorca ya no osaban) , y dieron sobre Civitavechia, en la Toscana, y sobre algunos pueblos de la provincia Narbonense (Francia); y en venganza de la pérdida de las ocho naves hicieron gran daño en aquellas tierras, y después que hubieron saciado su crueldad, volvieron a Cerdeña, donde hallaron resistencia, porque los sardos estaban prevenidos y mataron muchos de ellos.
Crecía cada día la fama del conde por todo el mundo, en terror y espanto de sus enemigos, triunfó de ellos en mar y en tierra muchas veces, gobernó con gran prudencia la isla de Mallorca, conservándola en devoción del emperador Carlo Magno, y muerto él, de Bernardo su nieto, hijo de Pepino, que le confirmó el gobierno de la isla, y le duró toda su vida.
Murió Armengol en tiempo de Ludovico Pío, hijo de Carlo Magno, siendo conde de Barcelona Bara, el año no se sabe de cierto, mas por evidentes conjeturas se entiende fue antes del 820. Por su muerte volvieron los condados que él tenía, y en particular el de Urgel, a Ludovico Pío, rey de Francia y señor de Cataluña, no, como dice Tomic, por haber muerto sin hijos, sino porque no eran estos títulos hereditarios, como después lo fueron, y solo se daban durante la vida del proveído, con obligación que no pudiese disponer de ellos en favor de sus hijos o descendientes; y con esto queda respondido a la opinión del dicho Tomic, que quiere que Guifre Pelos dispusiese de estos condados entre sus hijos, lo que no pudo ser, porque Armengol de Moncada a Guifre pasaron más de sesenta años, y antes de Guifre hubo otro conde de Urgel, como diré después, que fue
nombrado por Ludovico Pío, y a Guifre le pertenecieron aquellos condados por haber cedido y renunciado en su favor y de sus descendientes Carlos Calvo, rey de Francia, el derecho y señorío que tenía en Cataluña.
De Armengol de Moncada no hallo hijos, antes en las escrituras de aquel linaje consta haberle heredado Oton de Moncada, hijo de Arnaldo. Este Otón sucedió en el cargo de general, y le hallo con él en la conquista de Barcelona con Ludovico Pío, que se dio por tan bien servido de él, que le remuneró con muchos lugares cerca de aquella ciudad, en el Vallés, a cuya cabeza puso el nombre de su apellido de Moncada, y con la mitad de la ciudad de Vique, que por muchos años poseyeron sus sucesores; y de este desciende la ilustre familia de los Moncadas, de quien ha escrito muy docta y elegantemente don Tomás Tamayo de Vargas, cronista del rey Católico, este año pasado de 1638.
Las armas de este primer conde fueron las mismas que él llevaba, propias, de su linaje, que eran, según dice el doctor Beuter, las de la casa de Baviera, de donde ellos descendían; y despues las dejaron, y tomaron siete panes de oro en campo de sangre, esto es, tres y medio en cada una de las dos tiras, y después dividieron el escudo en palo, y a la mano derecha pusieron los siete panes, y a la otra los palos de Cataluña, por haber emparentado con la casa real de Aragón y los que hoy son bajar de aquella.