Mostrando las entradas para la consulta Rex Ferdinandus ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rex Ferdinandus ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.


DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.


SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.


Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.


Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.


STABLIDOR,
STABLIMENTS.


De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.


Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.


Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.


Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.


De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.


La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.


La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.


SENTENCIES.


Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.


E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.


Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.


Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.


De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.


Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.


La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.


Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia


Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.


Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.


STILS
DE MOSEN ERIL.


Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.


SGLESIA.


Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. 
columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.


E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.


E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.


La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.


De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.


STAMENT.


Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.


SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.


De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.


Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam


Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.


Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.


Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.


Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.


Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.


Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona 
pagina,
comensa. Namfos.


Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.


Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.


SALARIS.


Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.


Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.


Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.


Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.


De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.


Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.


E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.


De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, 
comensa.
Namfos.


De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.


Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.


STRENGERS.


Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.


Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.


Los
Strengers
qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.


Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.


Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.


Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.


SCREX.


Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.


Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.


Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la 
segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.


Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.


SCRIPTVRES.


Scriptures
mireu en la dictio cartes.



SERVITVT,
O SOLDADE.


Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.


SOBRECEHIMENT.


Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei 
gratia.


Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.


Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.


Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.


Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.


SVBHASTAR.


Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.


Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.


Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.


E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.


SERVISI
FET AL SENYOR REY.


Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.



SCRIVA
DE COMPTES.


Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


SCRIVA
DE CONSOLAT.


La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.


SOT
CEQVIERS.


Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.


SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.


Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


SINDICATS
O PROCVRATORIS.


Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.


SPLETS.


Miren
en dictio Fruits.


STVDI
GENERAL.


Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”
) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.


Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.


Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.


Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.


Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor
Virrei, en Rossello nou folio 177.


Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.


pagina
segona.


Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.


Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.


Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne
en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.


Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.


Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.


Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.


En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.


Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus
) atorgam.


IVRATS.


Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa 
Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.


Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.


Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.


Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.


No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.


De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.


Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo
)


Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.


Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.


Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.


Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.


Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.


Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.


De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en 
la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.


Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.


Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.


Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.


De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola
en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.


Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.


Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.


Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.


Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.


Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.


Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.


Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.


Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.


Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.


Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.


Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.


Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.


Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. 
en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.


Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.


Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.


Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.


Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.


Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.


Item
com la ravocacio.


Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.


Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.


Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.


De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.


En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.


Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.


En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. 
Pateat
vniversis.


Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.


Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.


ILLES
DE MENORCA, E YVICA.


Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.


Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.


De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.


Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.


Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta)


Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.


Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.


Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.


Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.


Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina 
comensa.
Sapien Tuyt.


Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.


Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa


Sapien
Tuyt.


Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.


Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.


IVRATS
DE LA PART FORANA.


De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.


De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.


Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.


Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,


De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.


IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.


Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.


Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


IOCH,
IVGAR, IVGADORS.


Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.


Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.


INSTADORS
DE COMPTES.


De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


INSTRVMENTS.


Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.


IVRAMENT.


Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.


IMMOBLES.


Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.


Mira
de dita Iugadissa en la dictio 
Tafuraria.


INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.


IOVENS
DE NOTARIS.


Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est 
de
vsu, & consuetudine in Maioricis.


IVRISTES.


Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso
per la gratia, &c.


Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre
de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.


Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo
) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.


Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.


Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.


Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.


Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.


Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.


Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.


Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan
) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.


Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.


Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.


Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.


Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión)
dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.

Sumari, G

GOVERNADOR.


Que
lo Gouernador, o qualsevol altra Official sien tinguts iurar les
franqueses e aquelles seruar, e fer saruar es en la 2.
franquesa del lib. den S. Pera en la segona carta en la fi.


Asso
matex es en lo dit libre en 24. cartes en la tercera columna,
comensa. Sanctius.


Que
lo Governador de les Sentencias e Provisions per el fahedores
no puga haver salari ni lo seu Assessor, es a 29. cartes de dit libre
en la tercera columna, comensa. Petrus Dei gracia.


Lo
Governador te punir los Delinquens en les vies
publicas, es en libre dit en 35. cartes en la primera columna
comensa. Attendat lo cumts tenens.


Lo
Governador ha de seguir los mes vots de la Audiencia, es en dit libre
a 71. carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Petrus Dei
gracia.


Negun
de Arago e del comptat de Rossello no pot esser Governador en
lo Regne de mallorques, es en libra den Sant Pera a 73.
cartes en la segona pagina, comensa la franquesa. Noverint Vniversi.
(tiene que ser nacido en el reino; nat en lo Regne o Regna)


Que
lo Governador no Perturb los Consols en llur Ofici, mireu en la
dictio Consols.


Que
lo Governador conega si Provisions son contrafahens
franqueses, es en dit libre en cartes 94. la segona columna, comensa
en lo segon capitol de Leyda.


Lo
Governador Iudich les causes dels officials, sens salaris, es en
libre den Sant Pera en cartes 127. en la primera pagina, conensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador, es Iuitge del Patrimoni Real, sens salari, es en
dit libre en cartes 127. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia.
Que lo Governador no pot treura les causes dels ordinaris
en dit libre cartes 129. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gra.


Asso
matex, es en la franquesa Namfos en la primera pagina.


Asso
matex, es en libra den Rossello en cartes 119 en la segona pagina,
comensa. Item el segon capitol.


Lo
Gouernador es Iutge de les Appellacions de Menorca e Eviça, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 142. en la segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Lo
Governador com ordinari no hage salari de les Sentencias, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 149. en la fi de la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gracia. Est eadem 
que
est superius folio 29. columna tercera eiusdem libri.


Lo
Governador es tingut deduir a exequutio les letres Reals e tremeses
els Iurats es en libra den Rossello en cartes 130. la primera
pagina comensa. En Sanxo.


Asso
matex diu la franquesa en libra den Rossello en cartes 153. en la
segona pagina, comensa. En Sanxo, entenenthi franqueses.


Los
Governadors han de Iutjar e condemnar ab consell de promens, es en
libre den Rossello en cartes 163. en la segona pagina, comensa.
Encara Atorgam.


Lo
Governador de les causes ordinaries no hage salari, es en libra den
Rossello en cartes 211. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gracia la primera. Et eadem de qua superius in libro den Sant Pera in
duobus locis.


Que
lo Governador, es conexedor de les causes Patrimonials, sens salari,
es en dit libra en cartes 213. en la primera pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris e altres Officials
en civil, e criminal per reho del offici, & non alias, es
en dit libre den Rossello en cartes 217. en la pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conaxer dels porters Reals venint assi
en Mallorcas ab comissions, &c. Es en dit libre den Rossello en
cartes 217. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conexar de Ies causas del Patrimoni sens
salari, es en libre den Rossello en cartes 218 primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia


Que
lo Governador conega de les causes, e questions les quals seran sobre
concessions fetes, y fehedores de officis de pes, de
Scrivenies, e altres coses, es en libre den Rossello en cartes
219. en la segona pagina.


Lo
Governador no pot fer manament als Ordinaris que procehescan
sumariament, sino com han acustumat Iuxta la franquesa, es en libre
den Rossello en cartes 221 en la 
segona
pagina, comensa. Petrus Dei gracia


Lo
Governador en admetre de les appellacions hage de servar la franquesa
en asso disponent, e lo que es disposat per dret comu, es en libre
den Rossello en cartes 222, en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei
gracia,


Al
Governador se poden fer e presentar protests ab qualsevulla Notari,
es en libre den Rossello en cartes 222. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador nos pot entremeter de les cause dels
Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 224. comensa. Petrus
Dei gracia en la primera pagina.


Los
havents Cavallaries poden prestar lo Iurament de feeltat en
poder del Governador, o de son lloch tinent, es en libre den Rossello
en cartes 235. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.


Lo
Governador, y tots los altres Officials sian tinguts totes les Causes
civils, y criminals determinar ab concell de promens; no obstant
qualsevullaus contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador ne altres Officials no hagen salari de les questions de
las quals son ordinaris comeses a ells a decidir, es en libre den
Rossello, en cartes 248. en la segona


paginar
comensa Petrus Dei gracia.


Que
lo Governador nos entremeta de questions de censals, es en libre den
Rossello en cartes 271. en la primera pagina. Petrus Dei gracia.


Lo
gouernador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den
Rossello en cartes 275. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Familiars, e Domestichs dels Governadors, sino son nats en lo Regne
no pugan esser admesos en Officis de aquell, es en libre den Rossello
en certes 308. la primera pagina, comensa Petrus.
Lo
Gouernador o son Lloch Tinent no han de Iudicar ab promens en les
causes de Appellacions, les quals en vers si se retindran, es en
libre den Rossello en cartes 309. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.
Que lo Governador no sia de Arago ni de Rossello, en
cartes 314. en dit libre la primera pagina, comensa Noverint
Vniuersi.
Declaracio del Governador per la qual, es determinat que
lo Vaguer de Mallorques no sen tremeta des negosis pertañyents al
Executor, es en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa.
Noverint Vniversi.


Lo
Gouernador nos entremeta del Ofici del Consolat, es en dit libre den
Rossello en cartes 346. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Que
lo Governador fassa Iusticia en la questio que era per raho de la
escrivania del consolat per los actes mercantils, es en libre den
Rossello en cartes 353. en la primera pagine, comensa. Martinus.


Lo
Governador, ni altres Officials no poden guiar ni assegurar los
pirates cossaris
, ni malfactors de mar, es en libre den Rossello
en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos cur de les questions perteñyens
als Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 425. en la segona
pagine, comensa. Martinus.
Lo Governador, o son Llochtinent fassen
guayta (se lee gnayta) personalment, e que no donen licencia a
les Putes de portar Mantells ne altres, de sonar
per la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 29. en la segona
pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Lo
Governador no pot remetre casos de homey ni de crim enorme, ni
transactio, ni pardonement sino que fassa la Iusticia, es en libre
den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa. Martinus Dei
gracia.


Lo
Governador no pot fer alongaments de deutes, es en libre den
Rossello en cartes 434. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Lo
governador, e altres Officials sens algun salari (en dos líneas,
sin guión
) de gan diffinir totes les cavses tocants a la
Vniversitad, es en libra den Rossello en cartes 448. en la
primera pagina comensa. Martinus.


Lo
Governador e altres Officials expedescan les questions Civils
e Criminals no donants en aquella alguna diletio, es en dit
libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus.


GVAYTA.


Que
los bons homens de la terra fassen Guayta parla la franquesa en libre
den Sant Pera en la sisena carta en la segona columna.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 49. en la
segona pagina, comensa. Atorgam encara.


Lo
Governador, o son Llochtinent no poden fer Guayta sino personalment,
es en libre den Rossello en cartes 429. segona pagina, comensa.
Martinus.


GARRIGA.


Cascu
es pot emprar de la Garriga del vehi per cent bisties
menudes, asso dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Statuit Dns Rex, en la fi de aquella.


GRACIA
DE CREADORS.


Los
menors Creadors devhen estar a la Gracia feta al deutor
per los maiors Creadors en deuta e nombre de persones
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item aliqui.


GVIATGE,
E GVIATGE DE VITVALES.


Que
los portants Vitualles son guiats, es en libre den Sant Pera en
cartes 72. en la tercera columna, comensa. Pateat Manifeste. Excepta
certs casos, en dita franquesa expressats.


Guiatge
e sobresehiment atorgat per lo Señor Rey a tots aquells quis
vendran apoblar en Mallorques es en dit libre en cartes
114. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en dit libre en 112 cartes en
la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


De
Guiatge de mort acordada per la franquesa en dit libre en cartes 194.
en la pagina (?), comensa la franquesa. Nos Ioannes.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en libra den Sant Pera en
cartes 197. en la segona pagina, comensa. Nos Ferdinandus.


Aportants
Vitualles son guiats y no pot esser dada marca
contra ells, es en libre den Rossello en cartes 247. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Guiatges atorgats en favor de Armada no valgan als acordats si
personalment no yran, es en libre den Rossello en cartes 311.
en la primera pagina, comensa. Nos 
Petrus.


Los
Guiatges dels Cossaris sien revocats, es en libre den Rossello
en cartes 408. en la primera pagina, comensa. Martinus.


De
Guiatge de armades, mira en la dictio, Armament Armades.


Lo
Governader ni altres Officials no poden guiar ni assegurar
Cossaris, de Mar ni malfactors, es en dit libre en cartes 410. en la
primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Guiatges
de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles en lo dit Regne
es en libre den Rossello en cartes 417. 2. pagina, comensa. Pateat
Vniversis.


Guiatge
atorgat a totes nacions venints apoblarse en lo Regne, es en
dit libre en cartes 446. en la segona pagina, comensa Martinus.


GONELLAS.


De
Gonellas parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/459295/Tgrc2de2.pdf?sequence=6&isAllowed=y

https://archive.org/details/codicediplomati01lagugoog/page/n11/mode/2up?view=theater


GALERA,
O GALERES.


Que
home de Mallorques no sia detingut en Galera, es en libre den Sant
Pera en cartes 185. en la primera pagina, comensa Don loan, e en la
franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Que
lo Señor Rey ha detenir quatra Galeres per Tuicio
del Regne, es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Asso
matex en dit libre en cartes 169. en la segona pagina, comensa.
Namfos.


GRECHS.


Los
Grechs e los altres subiectes el Emperador de
Costantinopla, no sian hoits per la cort en cas de Proclamar
libertats, es en dit libre den Rossello en cartes 420. en la
primere pagina, comensa. Nos Martinus.


Generals
de Galeres
no poden regoxer Vaxells en corats
en los Ports de la Illa, Carta Real dade en
Madrid a 30. Iuriol 1655. fol.143. del libre de cart. re. ab
cub. de. fust.


Gran,
y General Concell deu veure les instructions ques donen a los
Sindichs qui van a la cort. Carta Real dat en Aranivez a 2. Maig
1584. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Gastos
de Blat, deuhen pagarlos Eclesiastichs, com los
demes, Carta Real dat en Madrid a 7. Maig 1620 folio 74. del libre de
cartes Reals ab cuberta de fust. Altre ni ha fol. (salta línea) lio
(sería fol.lio) 15. del libre ab cuberta de plegami.