Mostrando las entradas para la consulta Rocafort ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rocafort ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

NOTAS.

NOTAS.


(1)


Camina
que caminarás. No encontramos otra manera de verter al castellano la
frase del original, usada con frecuencia en los cuentos populares de
la isla. Hemos preferido ser literales a desnaturalizar demasiado en
la versión el sabor que distingue esta composición.


(2)


-
“De ancho y profundo foso rodeada, amparada y guarnecida de muro
que flanquean multitud de torres, y de bello antemural coronada.” -
Crónica de Marsilio. - “La ciudad de Mallorca que es de las más
fuertes del orbe y la de mejores murallas.” -
Crónica de
Muntaner.



(3)


-
“Y según relación que hemos oído a muchos sarracenos, y el rey
lo averiguó a su tiempo con mayor diligencia, precedía a los
hombres armados un caballero sobre blanco alazán, cubierto de
relucientes armas y de blanquísimas vestiduras, y este caballero fue
muy terrible para los sarracenos y el primero que penetró en la
ciudad; 
el
cual piadosamente creemos sería el bienaventurado San Jorge.”


-
Crónica de Marsilio.





(4)


El
yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma,
existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón
o animal fabuloso.

El yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma, existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón o animal fabuloso.


(5)


-
“Avanzaron (los cristianos) e hicieron gran número de prisioneros
de los moros que se habían reunido en aquel punto, y todo lo
arrollaron y vencieron. Y avanzando más herían y mataban a cuantos
enemigos encontraban a su paso, hasta que llegado hubieron a la Real
Alcazaba, que se llama la Almudayna, y entonces se esparramaron 
por
la ciudad haciendo gran matanza de enemigos, de manera que esto les
tuvo ocupados todo el día. “ - Crónica de Desclot.


(6)


-
“Los saqueadores, escudriñando las casas, encontraban bellísimas
mujeres y muy agradables doncellas que tenían en su regazo monedas
de oro y plata, margaritas y piedras preciosas, brazaletes de oro y
plata, collares y toda suerte de ricas alhajas; y ostentaban estas
cosas a los ojos de los soldados que invadían las viviendas, y
llorando amarguísimamente les decían en arábigo: - Tuyas sean
estas riquezas y concédeme la vida.” - Crónica de Marsilio.


(7)


-
“El último que se apartó del teatro del combate fue el
animosísimo rey de Mallorca. “ - Id. id.


(8)


-
“Y el rey don Jaime conoció al rey sarraceno.... y acercándose a
él asióle de la barba.” - Crónica de Muntaner.


(9)


Imprecación
que en los cuentos populares de la isla profieren las hadas antes de
empezar sus hechizos o encantos.


(10)


Con
este nombre se conocieron en el siglo XVII en Mallorca, dos bandos
encarnizados que originaron sensibles desgracias y ensangrentaron
lastimosamente el suelo mallorquín.

(11)


Especie
de toca que forma parte del traje característico de las campesinas
de Mallorca. No tiene correspondencia castellana por no usarse más
que en la isla.


(12)


Se
llama así la danza primera con que se abre el baile en las fiestas
populares de los pueblos rurales de Mallorca. Las jóvenes campesinas
apetecen mucho alcanzar esta distinción; y por esto se abre en la
misma plaza del baile una licitación, adjudicándose la primera al
mejor postor. El precio ofrecido, así como el de las danzas
sucesivas, se aplica a los gastos de la fiesta religiosa del patrón
del pueblo.


La
puja, pues, ofrece ocasión al amante para pretender que el honor de
bailar la primera recaiga en su novia, y esto hace que muchas veces
las posturas lleguen a ser muy crecidas.


(13)


Especies
de danzas peculiares del país.


(14)


-
“Después el conde de Ampurias empezó una mina muy próxima al
foso, e hízola abrir tan extensa y profunda, que parecía una casa y
cabían en ella en caso necesario más de doscientos caballeros. El
conde se introdujo allí con los suyos, y allí estaba día y noche.”
- Crónica de Desclot.



(15)


-
“En tanto el buen conde de Ampurias hizo minar el muro y la torre
de poniente, y los hizo cubrir de vigas y maderámenes y les puso
fuego; cuando llegó el sábado hundiéronse el muro y la torre y
cayeron al foso. “ - Id. id.


(16)


-
Gil de Alagón, que fue cristiano y caballero, y ahora es sarraceno y
renegado de la fé bajo el nombre de Mahomet.” - Crónica de
Marsilio.


(17)


-
“Pero el conde de Ampúrias no quiso asistir a este consejo ni a
otro cualquiera en que se tratase de transacción alguna con los
sarracenos; sino que continuamente estaba en la mina que mandaba
abrir, diciendo cuando era citado a consejo que no saldría jamás de
allí hasta que la ciudad fuese tomada.” - Id. id.


(18)


-
“Plugo al rey lo que más había sido del agrado del consejo, y
envió al rey de Mallorca la respuesta de que no se admitía
convenio.” - Id. id.


(19)


-
“Y en continente todos los que eran de la familia de Moncada y los
prelados dijeron a una voz y con clamor unánime, que fuese tomada la
ciudad a viva fuerza.” - Id. id.


(20)


-
Benhabet fue al campamento y convidó al conde Don Nuño para que
pasase con él las fiestas de Navidad en la villa de Pollenza... el
conde aceptó el convite, y montando a caballo iba a partir... El de
Ampúrias dijo súbitamente a Don Nuño que por nada del mundo se
ausentase.” - Crónica de Desclot.

(21)


-
“Id, vos allá, Rocafort, y llamadlos a toda prisa, y decid a Nuño
que esta su tardanza de hoy podría perjudicar demasiado y que podría
hacernos mal provecho su comida.”
- Crónica de Marsilio.

(22)


-”...La
estudiada dilación de Don Nuño que comprometió la vida de los
Moncadas.”
- Quadrado. Notas a la Crónica de Marsilio.


(23)


-
“Don Nuño Sánchez.... combatió al lado de su padre en las Navas
de Tolosa donde fue armado caballero....Es probable que fuese este
(el de Ampúrias) el conde que asistió a la gloriosa batalla de las
Navas...” - Quadrado. Conquista de Mallorca. Apéndice 1.°


(24)


-
“Cuando el conde Don Nuño comprendió que el de Ampúrias y todo
el ejército estaban disgustados de su partida, detuvo su viaje... y
dijo:... No me ausentaré puesto que no os place: mas por lo que
concierne al asalto, hagamos lo que os diré. Fijemos el día en que
debamos entrar en la ciudad para morir o vencer, y que nadie pueda 
volver
atrás. Esto juran todos... el rey el primero y luego los demás.” 
- Crónica de Desclot.


(25)


-
“Y el conde de Ampúrias enfermó también y dentro de ocho días
pagó el tributo de la naturaleza.” - Crónica de Marsilio.


(26)


-
“Y considerando y recapacitando estas pérdidas, el conde de
Ampúrias con ánimo doliente y lloroso, dijo: Con qué! ¿todos los
de la familia de Guillermo de Moncada le seguirán falleciendo así?
Seguro es.” - Id. id.



(27)


-
“Cayó enfermo Guillermo de Clarmunt y al octavo día pasó a
reunirse con sus padres. En seguida enfermó Raimundo Alemany y al
octavo día terminó su carrera. Después de él enfermó García
Pérez de Meytats.... y al octavo día murió. Después de estos
enfermó Gerardo de Cervelló.... y al octavo día entregó su
espíritu al Señor. - Id. id. (28)


Traducimos
esta frase, comienzo obligado de todos los cuentos populares de la
isla llamados rondalles, con la que pone
Cervantes al principio del que relata en su primera parte del Don
Quijote, cap. XX.

(29)


Véase
la nota 13.


(30)


Poetas
vulgares improvisadores. Suelen concurrir a las bodas para amenizar
la danza con sus agudezas. Los ha habido de una facilidad asombrosa
en el versificar.


(31)


Véase
la nota 11.


(32)


Estos
versos forman el principio de un romance popular muy conocido en la
isla.

_____



ÍNDICE.
Se
omite.

ERRATAS NOTABLES.
Se corrigen en el texto.

GERÓNI FORTEZA.LO CANT DELS AUCELLS. LO PATJE.

GERÓNI FORTEZA.


Al
mateix temps que es feu conexer est jove poeta per sos artícles en
prosa castellana 
en
los periódichs de Palma, prenia part en lo renaxement de la
literatura patria, 
escriguent
poesies mallorquines, ahont espresa los tendres y purs sentiments de
la 
seua
ánima. El publich conex y ha llegit ab gust les poques que es deuen
a sa ploma; 
y
lo Consistori dels Jochs florals de Barcelona del any 1871 feu menció
honorífica 
de
lo romanç titolat Lo cant dels aucells. En la Revista Balear n'havem
vistes d'altres que no son menys dignes de llegirse.

Naxqué (lo;
el
) dia 23 de decembre de 1846.





LO CANT DELS AUCELLS.





Quant
rojench lo sol s'axeca


De
dins les ones del mar,


Y
lo cim del mont daurantse


Mostra
'l dia a los barranchs,





Riu
y canta y volatetja


L'aucellet
dintre los valls,


Responent
a l'armonía


Dels
boscatjes llunyedans.





Torna
al niu al cap d'estona,


Y
conta piulant, piulant


A
sos tendres fills que 'l cridan


L'alegría
de los camps.





EL CANTO DE LAS AVES.


Majestuoso
y resplandeciente se eleva el sol de entre las olas del mar, y
dorándose las cumbres, señalan a los barrancos el nacimiento del
día.


Respondiendo
a las armonías de lejanos bosques, ríe la avecilla, y canta, y
revolotea en el valle.


Torna
luego al nido, y con repetidos gorjeos describe a sus tiernos hijos
la alegría de los campos.






Els diu com porta la
terra


Garlanda
color rosat,


Pera
poder tota hermosa


Rebre
al rey de los espays.





Y
d'òr lo mantell rumbetja,


Les
aures ompl' de cantars,


Y
tota 's fon ab aromes,


Agrahida
a son esguart.





Y
'ls núbols color de púrpre


Cap
al cel s'en van pujant,


Y
s'allunyen y se perden


Y
ab quiscum un cor s'en vá.





Els
conta com dexen caure


Les
roses sos dïamants,


Sobre
els clavells que 's despertan


Ab
l' ofrena matinal.





Com
l'ardida papallona,


Flor
del aire, vé jugant,


Y
conversa ab les abelles


Y
les flors besa al pasar.





Com
la clara fontinyola


Remoretja
entre penyals,


Y
retrata la puresa


De
los lliris boscatans.




Díceles como ciñe la
tierra guirnalda purpurina, para recibir toda hermosa y engalanada al
rey de los espacios.


Como
ostenta su magnífico velo de oro, llena las auras de cantares, y se
exhala en aromas, agradecida a sus miradas.


Como
las nubes de grana van subiendo en el horizonte, y se alejan, y se
pierden, y cada una se lleva un corazón.


Como
la enamorada rosa deja caer sus diamantes sobre el clavel, que se
despierta al recibir en su cáliz la ofrenda matutina.


Como
la pintada mariposa, flor del aire, viene jugueteando, y dice amores
a las abejas y besa al pasar los capullos.


Como
la clara fuentecilla murmura, deslizándose entre peñascos, y
retrata el purísimo color de los lirios silvestres.





¿No sentiu com vos
convidan


Los
aucells del comellar,


Los
ecos de les montanyes


Y
la flayra dels pinars?





-
Axecau, fills meus, les ales,


Y
del niu el mon guaytau;


Exa
terra delitosa


Algun
jorn heu de trescar. -
____





Ja
lo sol trist s'en devalla


A
morir a dins la mar,


Y
s'ullada tremolosa


Escampa
el dol per la vall.





L'aucellet
ple de recança


Mira
'l sol l' adeu cantant,


Y
ab sentides cantarelles


L'oratjol
fa suspirar.





Torna
al niu al cap d'estona,


Y
conta piulant, piulant


A
sos tendres fills que ploran


L'orfanesa
de los camps.





Diu
com vé la bòira negra


De
la fosca inmensitat,


Y
la nit demunt ses ales


Fa
sentir sa veu d'esglay.





¿No oís cómo os
convidan los pajarillos de la cañada, los ecos del monte y el
murmurio de las selvas?


-
Alzad las alas, mis hijuelos, y desde ese nido dirigid los ojos a la
tierra: algún día habéis de cruzar este valle deleitoso. -
___



Ya
el sol pausado y triste baja a morir en la mar, y su mirada
temblorosa difunde el duelo en las hondonadas.


Contémplale
quejumbrosa la avecilla, y al despedirle, sus melancólicos cantares
hacen suspirar las auras de la noche.


Torna
luego al nido, y a sus hijos que dolientes la llaman, les describe
con repetidos gorjeos la orfandad (horfandad) de los campos.


Como
suben de la inmensidad las nieblas, y viene la noche sobre sus alas,
y deja oír su voz de espanto.






Diu que 'ls núbols
d'anyorança,


Perque
el sol los va dexar,


Ne
llensaren l'òr y púrpre


Per
vestir color morat.





Y
s'apleguen y s'estenen,


Y
s'estenen per la mar,


Y
per entre la boirada


Cualque
estrella tremolant.



Se
condol la fontanella


Ab
lo mut y fosch penyal,


Que
'ls llíris no s'enmirallen


Dins
ses aigues claretjants.





Baxa
's la flor amorosa


Les
poncelles per besar,


Si
la nit dú la tempesta


Orfanetes
romandrán.





L'esburbada
papallona


Les
floretes ha dexat,


Y's
condormen solitaries


De
lo grill al gemegar.





Y
se adorm també la terra


Al
remors del bosch sagrats,


Y
son últim jorn somnia


Y
la freda eternitat.





Como entristeciéndose
las nubes por la ausencia del sol, dejaron sus matices de oro y
púrpura para vestir color violado.


Y
se agrupan, y se extienden, y bajan hacia el mar, y asoma alguna
estrella temblando entre las sombras.


Conduélese
la fuentecilla con el mudo y frío peñasco, de que no se miren ya
los lirios en sus aguas cristalinas.


Inclina
la flor su marchita corola para besar a los tiernos capullos;
huérfanos quedaran si la tempestad viene en pos de las tinieblas.


La
traviesa mariposa abandonó ya las flores, y se duermen solitarias al
monótono gemir de los grillos


Y
se aduerme la tierra al rumor sagrado de los bosques, y sueña
en su última noche y en la pavorosa eternidad.






- Aplegau, fills meus,
les ales,


No
tregueu del niu lo cap,


Exa
vall, abans tan bella,


D'amargura
fa plorar. -
_____





Sent
una arpa que suspira,


La
conex mon cor glaçat,


Viu
recort d' un temps de gloria,


Lo
meu cor fa respirar.





Apròp
meu la fesomía


Resplandex
de l'angel sant,


Que
mos ulls venia a cloure


Per
donarme sòmnis grats.





Y
com l' auba qu'ompl de perles


L'açucena
virginal,


Cada
auba mon cor omplia


D'esperança,
amor y pau.





-
Aplega, cor meu, les ales,


Ton
consol es allá dalt,


Exa
vall, abans tan bella,


D'amargura
fa plorar. -

____



- Plegad las alas, hijos
míos, no saquéis del nido la cabeza; amarga pena infunde este valle
antes tan deleitoso. -
------


Óyense
a lo lejos los suspiros de un arpa, la conoce mi corazón helado; mi
corazón se estremece a su sonido, vivo recuerdo de un tiempo de
gloria.


Junto
a mí resplandece la fisionomía del ángel santo, que venía a
cerrar mis ojos para infundir en mi alma apacibles ensueños.


Y
como derrama sus perlas sobre los capullos virginales, cada aurora
henchía mi alma de paz, de amor y de esperanza.


-
Pliega (plega) tus alas, corazón mío: en el cielo está tu
consolación, llanto de amargura te arrancara este valle, antes tan
delicioso y tan bello. -

_____





LO PATJE.


I.





Una
nit gelada y fosca,


Quant
muda la terra dorm,


A
dins son castell vetlavan


Que
s'alça altiu demunt morts,


De
lo comte Arnau la viuda


Y
'l botxí de son espós,


Guaytant
per una finestra


Com
la neu queya a poch poch.


Mentre
allá dins tot callava,


Remor
llunyana de trons


Dexava
sentir a estones


Xiscles
d'arpelles y còrbs.


-
Anem, senyor, me corgela


La
feredat d'aquests llochs!


Anem!
que la nit es freda


Y
la selva me fa pòr!





EL PAJE.


I.


Era
una de aquellas noches heladas y oscuras en que parece duerme
enmudecida la tierra. En su alcázar, que se eleva altanero sobre
cadáveres, velando estaba la viuda del conde Arnaldo con el que fue
verdugo de su esposo. Asomados ambos a una ventana, y mientras todo
callaba en el castillo, oíase el rumor lejano de los truenos, que
alternaba con el funesto graznido de los cuervos y los milanos.




-
Apartémonos de aquí, señor: la soledad y tristeza de estos lugares
me hiela el corazón! Vámonos que la noche es fría, y me da miedo
la negrura de esta selva.





- Dins la neu ¿no veis,
senyora,


Una
llum color de foch,


Que
apar que puja y s'acosta


Com
mes vá per dins el bosch?


-
No mes veig la llum del guayta


Del
castell de Rocafort;


No
hi vullau signar, madona,


Que
hi morí vostron espòs.


-
Anem, donchs; ses torres negres


Ennegrexen
lo meu cor!


Comtesa,
¿no veis una ombra


Que
baxa per aquell ròst,


Qui
cavalca un cavall negre


Y
se 'n munta cap al pont?


Ja
se 'n entra 'n lo boscatje!


¿Sentiu
lo trepitx? ¡ja es pròp!


-
Jo no vetx mes que tenebres,


Y...
no sent mes que los trons.


-
¡Aquest trapitx m'escarrufa!


-
Anem, senyor, qu'el recort...


Anem,
que la nit es freda


Y
tot quant vetx me fa por!





II.





Ben
tancades les finestres,


Dins
sa cambra arreconats,


De
l'amor ab les dolçures


La
nit anavan passant.





- ¿No veis, señora,
brillar sobre la nieve una luz color de fuego, que parece que se
mueve y se aproxima por entre el ramaje?


-
Sólo veo la luz del vigía del castillo de Rocafort.


-
Oh! dejad de señalarla con el dedo, señora: allí, allí murió
vuestro esposo.


-
Vámonos, pues: sus torres negras, negro pavor infunden a mi pecho.


-
Condesa, ¿no veis una sombra bajando por el declive, montada en
poderoso alazán y dirigiéndose hacia el puente? ¡Ya penetró en el
bosque! ¿No oís sus pisadas? ¡Ya está cerca de aquí !


-
No veo sino tinieblas, y.... oigo solamente el eco de los truenos.


-
¡Me aterra el rumor de estas pisadas!


-
Vámonos, señor; el recuerdo.... Vámonos que la noche está fría,
y cuanto veo hiela mi pecho de espanto. -


II.


Escondidos
en el más apartado retrete, pasaban la noche anegados en amorosas
delicias. Las





Les visions de dol se
fonen


Dins
lo foch de sos esguarts,


Y
ab l' ardor de ses besades


Torna
en sí lo cor glaçat:


Tot
de cop s'obre la porta


Y
romanen esglayats.


-
(¡Sense sentir ses petjades!)


¿Per
quína porta heu entrat?


-
Dins lo castell a tota hora


Quant
jo vulla puch entrar,


Tant
si está la porta uberta


Com
si s' tanca ab pany y clau.


-
¿Quí sou vos? ¿vestit de negre


Y
ab un dogal ab la ma?


Y...
¿perqué 'us tapau la cara?


-
Som patje d'un regne estrany.


-
¡Patje!... ¡d'hont!... y en aquesta hora...!


¡¡Y
el dogal ne ratja sanch!!


-
Es un present que 'us envia,


Com
a mostra d'amistat,


Un
noble que, segons contan


Per
açí vostres vasalls,


Fa
temps s'en aná a la guerra


Pera
vençre los alarbs.


-
¡Ah!... ¡si fós!...¡agonitzava!...


¡Sé
ben cert que 'l vaig matar!


-
Si que hi jau dins del sepulcre!...


La
fredor del vas sagrat


No
mata la gelosía,


La
febre del desengany!





visiones de muerte se
disiparon al fuego de sus miradas; y al calor de sus ardorosos besos
tornaba en sí el corazón helado. Abrióse la puerta de repente y
quedaron inmóviles y despavoridos.


-
(¡Sin percibir siquiera el rumor de sus pasos!) ¿Por dónde habéis
entrado?


-
A todas horas puedo penetrar en este castillo, bien permanezcan
abiertos sus dinteles, bien os encerréis con doble cerradura.


-
Mas, ¿quién sois? ¿por qué venís vestido de negro y con un dogal
en la mano?
Y.... ¿por qué os cubrís el rostro?


-
Soy paje de un reino extraño.


-
¡Paje!.... ¡de quién!.... y a tal hora...!
¡¡Chorrea sangre
ese dogal!!


-
Es un presente que os envía, en señal de fina amistad, un noble
que, según cuentan en voz baja vuestros vasallos, hace tiempo marchó
a la guerra para batir a los sarracenos.


-
¡Ah!.... ¡si fuese!.... ¡estaba agonizando!... ¡Seguro estoy de
que le maté!

-
Sí, sí, cierto es que yace en la sepultura!... mas la fría losa no
es bastante para apagar el ardor de los los celos y la fiebre del
desengaño!






Sentí remor de besades


Y
sospirs assedegats,


Y
d'un cor que era de cendra


La
sanch encesa brollá.


Sos
òssos cruxen, s'axecan,


Forçetjan
dins del fossar,


Mossega
sos dits de canya


Y
futx de la eternitat!...


Sos
òssos tenen prou vida


Per
donarvos un abraç!


¿Ja
no 'us recordau de l'ombra


Que
passava p'el barranch?...


¿Conexeu
ma fesomía?


¿Conexeu
aquest punyal? -


....





Y
cau lo traidor en terra


Sus
l' esposa criminal:


Fit
a fit lo patje 'ls mira


Ab
los ulls tot enfonsats,


Y
esclata ab una rialla


Que
'l castell fa tremolar.
…..





Lo
patje sols era una ombra,


L'ombra
era del comte Arnau.


_____

Lo patje sols era una ombra,  L'ombra era del comte Arnau.



Oyó rumor de besos y
suspiros sedientos de amor, y brotó la sangre hirviente en su
corazón de ceniza! Sus huesos crujen, se levantan, forcejean en la
tumba, retuerce sus brazos de caña y huye de la eternidad!... Sus
huesos tienen aún vida bastante para abrazaros. ¿Os habéis
olvidado ya de la sombra que bajaba por el declive?
¿No
recordáis mis facciones (fisionomía)? ¿No reconocéis este
puñal? -


..



Y
cae el asesino junto a la adúltera: una mirada de odio inextinguible
brilla en las hundidas órbitas del paje, y hace retemblar los
pilares del castillo una estentórea carcajada.
….....


El
paje era solamente una sombra, era la sombra del conde Arnaldo.


------------




martes, 17 de noviembre de 2020

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.