1, 2 DE MAYO 1461

1.° DE MAYO. 

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de los santos apóstoles Simón y Judas.

2 DE MAYO.

Teniéndose noticia de que en Perpiñan y en varios puntos del condado de Rosellon y de Cerdaña y hasta en el Ampurdan había personas mal intencionadas que procuraban sembrar discordias y entorpecer, por consiguiente, la marcha de los negocios, acordóse que las ocho personas elejidas nombrasen un sujeto de discreción, el cual fuese a la mencionada villa para poner coto a tales disturbios, haciendo saber los pormenores que haya a los señores Diputados, y averiguando las noticias de Francia que el diputado local de dicho punto les había escrito anteriormente.
Resolvióse, además, a instancia de los síndicos de los remensas, nombrar tres personas, a saber, una de cada estamento, para arreglar la concordia proyectada con dichos rústicos, cuya elección encargaron a las ya referidas ocho personas, previniéndose que si algún modo podían encontrar, justo y bueno, de llevar a cabo la referida concordia, lo participasen al Consejo, consultándolo enseguida con el Señor Primogénito, a fin de lograr la resolución de una manera firme y segura.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas, y enviaron las que se hallan a continuación.

Nobilibus spectabilibusque ac egregiis viris dominis Cathalonie deputatis amicis notris carissimis.
P. Cardinalis de Fuxo domini nostri Pape vicarius.
Nobiles spectabilesque ac egregii viri amici carissimi. Accedit versus partes istas egregius vir dominus Garcias de Mota harum tabellarius secretarius et familiaris noster predilectus pro nonnullis negociis expediendis qui in faciliorem negociorum expedicionem nostris eximiis spectabilibusque nomine nostro aliqua dicturus existit quas afectiosius quo possumus deprecamur ut ipsum secretarium in his que ex parte nostra humanitatibus vestris dicet fidem adhibere velitis sedulam et si qua nos facturos volueritis scribatis quoniam adimplere summo opere studebimus. - Ex Avinione XX aprilis.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Per certs sguards e afers los quals explicar a vostres reverencies serien aquells molt prolixos per letra exprimir havem deliberat trametre aqui En Jaume de Gramontell com paher nostre plenament informat de les coses que ab vostres reverencies e magnificencies honorables savieses per part nostra e de tota aquesta universitat haura explicar dir e exprimir. Placia a vosaltres donant fe e creença en tot ço e quant a vostres grans prudencies per part nostra e de tota aquesta vila explicat sera axi com si per nosaltres e tota aquesta universitat presentialment vos era dit e recitat vullats aquell hoyr. E sia la Santissima Trinitat proteccio e custodia vostra. En Cervera a a XXVII de abril any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e molt savis senyors a tot honor e servir vostre apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Per sguard del bon regiment del honorable mossen Dalmau dez Far veguer e batle de aquesta ciutat e de sa bona justicia la qual loablament ha tribuida lo pus prop peset (?) (passat) trienni a suplicacio de aquesta ciutat lo mateix Dalmau dez Far per la present trienni dels dits oficis per la Serenitat reyal es stat provehit e per que los jutges per la mateixa Serenitat assignats en purgacio de la taula per lo dit trienni per execucio de llur comissio sien stats aci e sia posat dubte en la forma del comanament del basto del dit veguer per tant com per constitucio de Cathalunya durant lo temps de la purgacio de la dita taula no puga regir e perque en temps passat per semblant cas se sagui aci cert inconvenient entre lo veguer e los jutges qui llavors eran per tant per cessar dit inconvenient pregam a vostres reverencia e honorables savieses de la manera e forma del procehiment los quals se han es deuen seguir sobre les dites coses nos vullats informar e sobre aço son plenament informats lo senyor En Gabriel Puig sindich de aquesta ciutat e lo portador de la present als quals placia a vostres reverencia e honorables savieses darlos fe e creença axi com si per nosaltres personalment vos sera explicat. De Manresa a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordonareu promples los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutada de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem e vist lo tenor de aquella havem molta contentacio de vos e de tot lo que per vos es stat dit e explicat per nostra part al reverend bisbe Delna en la materia que vos haviem acomanada. E venint a respondreus en aquells caps sobre los quals nos consultau vos dehim es nostra intencio e ferma delliberacio persevereu en dir al dit bisbe no haja alguna sperança se puixa donar loch que les persones aci congregades sien licenciades per anar a la convocacio sua com sien tals e de tanta gravitat que elles en res absentar se de aci serie perdre aquests afers en los qual resideix tota la salut e benifici de aquesta patria. E com de hu que diria lo dit bisbe que si a nosaltres eren notes les causes urgentissimes de la sua convocacio e la molta necessitat que occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre e altres parts de levant que força no hagueren aquests detenguts podeu satisfer e dir per part nostra que ab tot nos dolgam de aquelles necessitats pero que no son a nosaltres tant urgents com las de la propria patria. E que no seria ordonada caritat jaquir parir nosaltres mateixs per subvenir a altri e que es cosa tant feta a servici de Deu conservar lo stament de aquesta provincia com lo realme de Xipre. Per les quals e altres degudes consideracions podeu ubertament parlar al dit bisbe que no vulla insistir per deduir a efecte la sua legacio en aquesta provincia ne per induccio de la decima ne per la armada que acis delliberaria fer encara que per la major part romanguessen aci les utilitats com dehiu car tant aqueix fet com laltre serie prejudicial interes ço es evacuar la provincia de persones. E per tant en algun cap no si pot donar loch no solament per lo interes del clero mas per lo interes comu de tot lo Principat e daquen no afretura en res ell venir aci per transferir sa convocacio car tot seria trebellar en va sino que pense en nom de Deu qual altra provincia de sa legacio haura disposicio de temps per poder en aquella la dita legacio espletar car en aquesta ab tot que la devocio e voluntat hi sia bona pero possibilitat ne disposicio de temps non acompanya. Nous obmetreu dir al dit bisbe par esment en qual disposicio stan los pobles de aquesta provincia per lo present e quen pot considerar per la conmocio que aqui es stada feta assats perillosa a sa persona persuadiuli que no vulla donar loch a scandels car no seria facil cosa poder a aquells
occorrer. E axi avisats lo dit bisbe creem que per sa virtut e bon seny desistira proseguir aquesta faena e fer nou volia servareu e deduhireu a efecte totes les coses contengudes en les instruccions queus havem donades sens que no afretura pus fer sobre aço altra consulta com sia nostra voluntat e abans haurem accepte per vos sia feta alguna cosa mes avant si a vos e als altres queus havem donat per consell sera vista fahedora mes que si del contengut en dites instruccions res obmetreu hajau vos hi ab tota constancia e
virtut com de vos fiam ne haja pensar lo dit mossen Delna aço esser pres negligentment e ab poch esforç car si per lo vostre parlar ne ha lo degut sentiment no posam dubte que no volra pus sobre aço contendre. E ab tot que la dita conmocio ne alguna altra semblant no fa abraçar no donada obra mas fortuna ministrant et forsitan per obra divinal per benefici del negoci crehem hi conferra assats. E que nostre Senyor Deu qui es en moltes coses mills que no era pensat ha dirigides e endreçades les obres dels cathalans vista lur recta e bona intencio sera endreçador e director de aquesta. La copia que lo dit mossen Delna vos ha demanada de vostres instruccions no donasseu per res no donesseu per scrits algun rahonament ne altra cosa no donasseu loch a algun acte per lo qual lo dit mossen Delna se pogues en res aferrar ne per allo res intemptar contra la provincia ne lo Principat. Lo senyor archebisbe de Tarragona sobre totes aquestes coses que concorren li scriu stesament. La qual cosa pora esser en molta execu ... al dit mossen Delna. Ab tant lo Sant Sperit sia direccio vostra. De Barchinona lo primer de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - An Johan Ferrer qui sobre aço nos ha scrit ensenyareu la present e sia li per resposta a son scriure. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Francesch de Santçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. vostra letra havem rebuda e la informacio que haveu presa del fet dels homens de reemença la qual vista Deus volent nosaltres hi farem tals provisions que sera obviat a tot sinistre de aquest Principat e provehit al benefici e repos de aquell. Si altres avisos sentireu o sabreu avisaunosen pero no cal ab correu o home propri car tots dies venen persones segures. Aquest qui ha portat les dites coses pagaulo segons vos sia vist rahonablement e digau An Ramon Raset que som no poch maravellats com nons ha aportats o enviats los diners que te los quals se devien convertir en pagar la gent darmes de aqui e per ço feu que hi don recapte quels enviu ols aport prestament. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya. (Estos drets son les generalitats. Exides, no surtides o sortides.)
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda sobre les coses explicades e dites per micer Riquer a mossen Delna e la disposicio del negoci. Sobre tot aço nosaltres scrivim stesament al dit micer Riquer e li dehim vos comunique sa letra per aquella veureu esser respost e satisfet a tot lo vostre scriure. E axi ab lo dit micer Riquer ensemps fareu e obrareu segons veureu esser la voluntat nostra. Dels avisos quens feu de noves havem plaer fareu per semblant tota hora de quant sintau. Responent vos apres al necessari de la altra vostra letra de XXIII del passat vos dehim que puys teniu compliment de les XX conestablies no admetau En Vidal de aqueixa ciutat per conestable jatsia vos haguessem scrit en favor sua. Dels homens fugits es nostra delliberacio tornen al exercit e servesquen lo temps complidament e aço succeescha a ells en loch de pena. E plaunos que com vingau passeu per lo camp de Tarragona segons nos haveu scrit. Dels trompetes que demanau volem ens plau ne prengau aqui dos. Los penons vos seran aqui prest tramesos per En Miquel Vives lo qual es tornat de aqui. Havem sabut que haveu rebut los diners queus havem tramesos per lo exercit donau en tot bon recapte segons de vos confiam. Lo present correu de aquest darrer viatge que ha fet per lo fet de mossen Delna no es stat pagat per que ha esser pagat aqui. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorable e savis senyors. En aquest consistori es stada feta es fa continuament gran clamor per part de micer Pere Azmar sobre la sua detencio e preso pretenent esser a fi de donarli vexacio sens algunes culpes ne demerits. Es vista e recensida la forma de aquesta sua preso e detencio cau prou en dificultat que per tals migans se puixa esser feta com se vulla sia per quant en lo temps que tenim totes coses fan aplanar havem delliberat scriureus e pregarvos tant afectuosament quant podem vullau condecendre e donar loch que lo dit micer Azmar ab seguretat de sagrament e homenatge e pena de mil liures per les quals don idonees fermançes que dins dos o tres dies que sera personalment request o en la casa de la sua habitacio continuament comptadors se presentara personalment al diputat local de aqueixa vila e stara a son voler e delliberacio hisqua de la preso. E sius plahia donar loch que lo dit micer Azamar per donar raho de si mateix segons diu pogues venir fins aci ab deguda seguretat hauriem vos ho a major contentacio e seria molta justificacio vostra. Pregantvos que almenys en traurel de la dita preso ab la dita seguretat no haja falla. En lo mig poreu fer rebre e continuar la informacio contra lo dit micer Azmar si ja donchs feta e rebuda no es. E siau certs que si culpas ha per res no volem perturbar lo seu castich. Placiaus donchs condecendre en aquestes coses les quals ultra que succehiran a vostre bon nom e fama e per moltes consideracions sera fer lo degut nosaltres vos ho haurem a complacencia molta. E tornamvos pregar nons digau de no de aço car certament de major cosa vos complauria aquest consistori. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Scrivintnos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Nosaltres per algunes consideracions e sguards scrivim als consols de aqueixa vila pregant los doneu loch que ab lur beneplacit micer Pere Azmar sia tret de la preso e stiga en cert arrest segons en nostra letra se conte. Dehimvos e manam que si volran en aço donar loch no façau alguna instancia en contrari abans pregueu de part nostra los dits consols donen loch en aço axi com los scrivim car molt nos plaura que axis faça. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant som avisats que En Guillem Vola de Perpenya es anat a Çaragoça per tractar algunes coses que serien en gran turbacio de aquests afers que tenim entre mans e dan de la cosa publica de aquest Principat specialment tochants les
remençes e encara de alguns de Rossello qui no han recta ni bona intencio envers la dita cosa publica havem deliberat sia per vos cautament provehit a aqueixos passos ço es al pont o als portals de aqueixa ciutat e a la barcha de Torrestorres e altres lochs circumvehints queus fos vist que si lo dit Guillem Vola passava fos aturat e scorcollat e vist si res portava de les coses dessus dites o altres qui donassen empaix o turbacio als dits afers e si hi era res de aço trobat li fos levat e trames aci e ell fos detengut en bona preso entro que de nosaltres haguesseu altre manament. E si res de aço no li era trobat preneu sagrament e homenatge ab pena de mil florins que venint aci dreta via se presentara a nosaltres e no sen partira sens nostra licencia e voluntat. E en aço vos encarregam e manam façats tanta diligencia com lo cas requer e de vos confiam. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

20 DE MAYO, 1461, fin del tomo 16

20 DE MAYO. 

Reunidos los señores Diputados en consistorio, presentóse el reverendo padre Antonio de Venerio, electo de Siracusa en Sicilia, nuncio y colector del Santo Padre, el cual entregó de parte de este, y fue leído en alta voz por el escribano Sellent, un breve, escrito en pergamino, cuyo contenido es el siguiente.

Dilectis filiis diputatis Generalis et Concilio representanti Principatum Cathalonie.
Pius Papa II.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Commisimus nonnulla dilecto filio Anthonio Venerio electo Siracusano nuncio et collectori nostro presencium exhibitori nostro nomine devotioni vestre referenda. Super quibus hortamur velitis et tanquam persone nostre indubitatam fidem adhibere. Datum Rome sub annulo piscatoris die quinta marcii M. CCCCLXl. pontificatus nostri anno tercio. - Ja. Papiensis.

Después de cuya lectura, manifestó, de palabra, el referido nuncio, lo que se espresa en el siguiente resumen.

Dient que nostre Sant Pare havia hagut molt gran anuig de la capcio del Senyor Princep pero creu haura hauda molt major alegria de la liberacio per la qual los cathalans tant virtuosament havien insistit e treballat com a fidelissimos vassalls e de molta virtut
loant molt los actes de aquells e a la fi dihent que pus la liberacio era obtenguda nostre Sant Pare los pregava e encarregava que fossen axi virtuosos en reconsiliar lo amor paternal en lo fill e obediencia del fill en lo pare.
(en lo fill; en lo pare; ni ab, ni mucho menos el invento amb, sino en)
E en aço volguessen ab gran studi entendre e encara en lo repos del Principat oferint que ell en nom del Papa si mester era hi volia treballar e per totes ses forçes conduir bona concordia e repos entre tots.

Por estar ausente el abad de Monserrat, que era a quien correspondía contestar al nuncio, hízolo el reverendo arzobispo de Tarragona, con las siguientes palabras.

Primo los cathalans nuncha han tengut ni tenen alre en llur cor sino coses que sien servey de la Majestat del Senyor Rey com a fidelisimos vassalls e en tota bona amor del Senyor Rey ab lo Senyor Primogenit. Quant a la intervencio oferta per lo dit nuncio apostolich li regracien molt e si obs sera la acceptara en son cas.

Siguen las cartas que se recibieron y las que se despacharon en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorable senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir per quant plegats a Piera no haguem alguna nova de la Senyora Reyna sino de la sua partida que feu lo digous de Çaragoça com sabeu e era ja algun tant vespre no curam passar daqui avant
vuy som intrats en aquesta vila a les nou hores de mati e perque no havem alre sabut sino que la dita Senyora Reyna devia passar a Montso maravellantsnos de la sua tanta triga e congoxant que no hagues mudat de proposit de fer lo cami de Monblanch havem acordat de fer un correu spatxat fins a Balaguer per lo qual havem scrit al diputat local que del que sapia de la dita Senyora Reyna e del cami que deja fer nos faça avis de continent. Lo que nosaltres senyors havem sentit per homens del cami es que lo Senyor Rey per la nova que hague de Navarra parti tirant aquella via lo divendres passat. Hannos dit que la Senyora Reyna devia aturar en Montso II o III jorns.
Aquesta turada e la triga del cami nos es a marevella que attesa la cuyta dels afers per la qual cuyta la dita Senyora volgue partir lo dijous dia de Assensio que apres ature en Montso II o III jorns o com se vulla sia que apres de sa partida de Çaragoça no sen havia nova en certs haveu de tot aço volgut certificar les reverencies nobleses e savieses vostres. Per que atteneu si sera expedient haver alguna persona ab lo Senyor Rey qui avisas si per ventura lo dit Senyor en loch de anar en Navarra faria altre cami ço que venim a pensar per la triga de aquesta Senyora. Nosaltres aturarem aci sperant lo correu que havem trames e de tot lo que sentirem vos avisarem quiscun dia. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Agolada a XIIII de maig any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present es aci attes hun secretari del Senyor Primogenit venint via dreta en Çaragoça lo qual nos ha fets certs que lo dit Senyor Rey seria anat en Navarra.
Mes nos ha dit que la Senyora Reyna ve de tot cert e que sera dema en aquesta vila.
Part aço nos ha dit que Ia dita Senyora se te par dit anar via dreta en aqueixa ciutat e intrar dins ella. E que de aço es molt cert per una persona de les principals qui saben l veritat. Sobre aço nosaltres havem deliberat seriureus car nosaltres nos tenim per dit servar les instruccions vostres e suplicar la e dirli tot a que en vostres dites instruccions se conte. Pero si supplicada sa Senyoria ab tota aquella humil subjeccio forma e manera ques pertany ne fer porem la dita Senyora no volra aturar sino anar avant en aquest cas vostres instruccions no se stenen e per aquesta causa es lo nostre present avis. Nosaltres som de parer que vista sa intencio dihent que vol anar e no aturar nos dejam de continent partir de sa Senyoria cuytantnos per esser aqui primers per quant nos apar que en aço vaja lo tot e que intrar la dita Senyora en la ciutat o acostarsi massa seria destruccio de tots los afers. E sabeu senyors sobre aço quant punt nes stat fet e quals inconvenients sen porien seguir que no afretura replicarlos per la qual raho es la intencio nostra seguintse lo dit cas fer com vos dehim ço es partir tornant e anantnosen primers. E axi ho farem si donchs per vosaltres senyors nons es scrit lo contrari. Closa lo dit dia.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Per vostres grans reverencies me fonch scrit en dies passats que yo ves diligentment les despeses que aquesta ciutat havia fetes en la custodia del castell Damposta ans que per ordinacio vostra hi fonch tramesa una conestablia de les gents que aci eren conduhides per lo General e que les vos trametes e axi mossenyors ho he fet que los honorables procuradors daquesta ciutat me han donades les dites despeses les quals yo he vistes e regonegudes e examinades ab los dits procuradors e receptor de la ciutat e passen realment e ab veritat axi com son posades les quals tramet a vostres reverencies ensemps ab la present certificant aquells com lo receptor de les pecunies daquesta ciutat me ha dit vos scrigues queus placia donar les dites despeses en Manuel Dalmau mercader de aqueixa ciutat per que mossenyors vos suplich les hi façau donar. E mes tramet a vostres reverencies los actes en publica forma rebuts de les seguretats
prestades per los oficials de exequutar totes requestes quels seran fetes per part del General axi com per vostres reverencies mes estat scrit los vos trametes.
Mossenyors apres que les gents conduhides per lo General que gordaven lo castell Damposta sen son anades per ordinacio vostra jo he fet e faç guardar lo dit castell e tots jorns e a despendre e pagar lo sou que prenen segons per altres letres vos he scrit perque suplich vostres reverencies vullen scriure al receptor de les pecunies del General de aquesta ciutat que paga les dites despeses. Les quals manamen tot lo que plasent los sia. E tinga aquells la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Vlll de maig del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra hir scrita en Agualada havern rebuda de la qual e dels avisos alli son tenguts havem hagut gran plaer responentvos al necessari. Nostra deliberada intencio es que seguint lorde de vostres instruccions nous partiau de la Excellencia de la Senyora Reyna ans aquella supliqueu e insteu segons vos es comes com sia vist axi deures fer per la honor del Principat e benefici del negoci on empero ço que no creem la Sua Serenitat volgues en tota manera venir aci avisaunosne per correu volant a fi que puixam deliberar lo que sera fahedor. E continuament nos avisau del succes del negoci e de totes particularitats. E tingaus la Santa Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a XV de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Nostra intencio es que encara que la dita Senyora volgues aci venir nous partiau de sa Excellencia mas en tal cas feunosne (se lee feuuosne) correu volant. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio a nosaltres feta per la cort de Cathalunya ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir lo repos e tranquille stat de aquest Principat elegit als reverends nobles magnifichs e savis senyors qui hajen vassalls pagesos de remença salut e honor.
Com sobre la questio dies ha moguda entre vosaltres senyors dels dits pagesos per los mals usos en ques preten per part vostra esser vos tenguts e obligats de una part e los dits pagesos de la part altra hajam molt a cor e voluntat se don repos e concordia havem deliberat enviar a vosaltres lo honorable micer Guerau Guardiola doctor en leys lo qual informat de nostra intencio sobre la dita questio vos dira e explicara algunes coses. Pregam e encarregam vos donchs vullau donar fe e creença al dit micer Guerau Guardiola de tot ço que de part nostra sobre los dits afers vos dira e explicara e metreho en obra e execucio segons de vosaltres confiam axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. Car indubitadament speram Deus mediant los afers vindran a bona e votiva conclusio servey de Deu e del Senyor Rey repos e tranquille stat del Principat e encara a utilitat de totes les parts. E sia molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XX de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat.

FIN DEL TOMO DÉCIMOSEXTO DE LA COLECCIÓN, TERCERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE
DON JUAN SEGUNDO.

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.

Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajats appellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya per haver coloqui et consell dells sobre alscuns affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stades ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao deles companyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar aquella e per aço sia stada feta una covinença per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch la qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre aço consell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitar les gents darmes stranyes que huy son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rossello per obviar que mes gents darmes no entren en la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguent pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son dret del dit usatge no contrastants alscunes covinences qui sien per qualsevol paraules ne ab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sien haudes per casses e nulles. Et per ço que totes les dites DC lances de fet servesquen pus sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axi per la gran e importable subvencio que ha feta del temps passat com encara per aquella queus ha a fer per III meses sdevenidors inclus lo present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira axi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personas que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadas axi que son tresorer non haja res a reebre: mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço e quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per ço car los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessus dites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ença tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I flori per foc lo mes. Plau al senyor rey ço quel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtes e altres grans persones de la terra e que lo foragitar de les dites gents darmes stranyes se faça pus spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure al senyor infant prestament e que saperceba ab aquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pus ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos e volenterosos vinguen al vostre servey quels vos placia guiar: sens los quals e daltres comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey fara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura loch lo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remença o per servey personal segons que es convengut. E per ço senyor com si mes gents darmes stranyes entren en Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valencia e per aço lo general de Cathalunya entena emprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreça que puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyes lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los grans perills daquestes gents darmes e daltres qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus se faça e torn a honor et a reverencia vostra et ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e los fills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverli misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi com dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats per via dost en general o en special ne en altre manera haver trer o fer exir les osts reyals de Cathalunya en general o en singular vulles per via de consell com en altra manera ne les dites osts o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio de les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notarii infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

cxx-reg-1893-fol-81-3-octubre-1387

Ley XXI. Com deuen esser fets los cavallers.

Ley XXI. 

Com deuen esser fets los cavallers.

Espasa es arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites: et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal manera que passada la vigilia tantost que sera jorn deu oyr primerament sa missa et pregar Deu que li endreç sos affers en servey de Deu et apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deuli demanar si mantendra la cavalleria axi com se deu mantenir e apres que li ho haura atorgat deuli calçar los esperons o manar alcun cavaller quels li calç: e aço ha a esser segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta manera per mostrar que axi com al cavaller son posats los esperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr egualment son cavall axi deu ell fer sos affers dretament et endreçada de manera que nos torça nis declin a alcuna
part. E apres hali a cenyir lespasa sobrel brial o gonella que vestra axi que la sinta no sia molt fluxa mas que satanç al cors: e aço es per significança de les IIII virtuts que havem dites les quals deu tots temps tenir ab si lo cavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quels homens fossen fets cavallers estan armats de totes armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no tengueren en be quels caps tenguessen cuberts car aquells qui porten los caps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la una per cobrir alguna cosa quey haguessen que noy esties be et per aço los deuen cobrir dalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltra manera perques cobren lo cap es quan lom fa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no conve en nenguna manera a les persones nobles: car pus que ells han a reebre tan noble et tan honrada cosa no es raho que reeben aquella ab mala vergonya ni ab pahor. E apres que li haura cenyida lespasa deula li trer del foure et metrela li en la man dreta e deuli fer jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per son senyor natural: la terça per sa terra. E quan aço haura jurat deuli dar ab la ma en la templa per tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienli que Deu lendreç a son serviy et li leix complir ço que ha promes: e apres daço deulo besar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser guardada entrels cavallers segons la costuma de la terra.

ley-xxii-descenyir-lespasa-cavaller-novell-apres-sera-fet-cavaller

2 DE JULIO.

2 DE JULIO.

Después de haber resuelto varios asuntos por la mañana, (se) reunieron otra vez, por la tarde, los señores Diputados, junto con los oidores de cuentas, para tratar de la embajada que havia de enviarse al rey de Castilla, y como estuviese presente el señor Primogénito explicó a los mismos el derecho que tenía en el reino de Navarra, aduciendo, a tal objeto, varios documentos auténticos y sellados, de cuyo derecho solicitó que se dijera algo en las instrucciones que se diesen a los embajadores; sobre lo que se reservaron deliberar los señores Diputados, cuando de ello se hubiesen ocupado con detención.
Acerca de la elección para el nombramiento de embajadores hubo discordancia, y, por consiguiente, lo único que acordaron fue que se reunirían con los Concelleres de la ciudad, para resolverlo, a cuyo objeto designaron las personas que formarían esta comisión.
Se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y se mandó escribir otras, que se hallan, por su órden, a continuación.

Als venerables religiosos magnifichs be amats e feells nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerable religios magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de XXVII del present havem rebuda e hoyda la creença per vosaltres acomanada An Johan Brujo notari en lo que dir nos ha volgut de part vostra sobre lo ofici de portant veus de governador en aquest Principat lo qual desijau sia per la Majestat del Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat donat a mossen Arnau de Vilademany e de Blanes e de aço mateix nos ha scrit lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab creença acomanada als reverend e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez Deredia ab molta voluntat haguerem scrit al dit Senyor Rey e quant en nos fos stat donat orde que de aço fosseu complaguts e ja haviem manades les dites lettres sino que apres nos vingue en memoria com sobre aço mateix haviem ja scrit al dit Senyor Rey en favor del noble don Frances de Pinos a molta instancia e prechs a nos de aço fets per lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab altres letres sues lo qual nos significava esser don desig a plaer que lo dit don Frances e no altre algu per quins hagues scrit hagues lo dit ofici axi havem delliberat sobreseure hi fins que per lo dit Illustrissimo Princep al qual de aço scrivim per ses letres nos sia declarada sa intencio per qual de aquests dos haura mes en plaer nos interposem ab la dita Majestat la qual sabuda ab tots nostres efectes treballarem ab lo dit Senyor Rey aquella sia complida. E axi podeu vos persuadir que en aço e en totes coses que fer pugam donarem tot orde ab la dita Majestat que vosaltres siau complaguts e per nos no restara que ab tota aficacia e instancia per vostra complascencia nons hi interposem segons per lo dit en Brujo pus extensament vos sera scrit. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIII dies de juny any Mil CCCCLX hu. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo jorn passat que comptavem vint e sinch del present mes de juny rebi vostres letres ab les quals voleu licenciu tots los
qui eren romasos aci ab mi ço es cent homens de peu axi com he fet per satisfer a vostra ordinario entre los quals son Jaquet Deparis (le petit Jacques de Paris, apellido catalán de toda la vida) e lo gran Girart Despla (Dezpla, des pla, dez pla, de es pla) quascu conestable de vint e sinch homens spinguarders qui des que lo exercit es stat principiat fins lo jorn present han ben servit e lealment ab totes ses gents en tant que no solament jo quis comendava mes encara quants ab aquells han hagut a contribuir restem molt contents e pagats e mes que ab sou e sens sou moltes voltes per honor del Principat se son oferts servir de que no poch los ho he agrahit e son dignes de totes honors e plaeres los puguen esser fets. Per tant molt reverend e magnifichs senyors vos supplich los sobre anomenats ab ses gents vullau haver molt per acomenats segons be fins aci haveu acustumat e de vostres reverencie e magnificencies se spere les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostres reverencie e magnificencies com Jaquet de Paris o lo gran Girart Despla conestables dels spinguarders exhibidors de les presents son stats los primers qui vingueren ab lo exercit del Principat e continuament ab molta bona voluntat e ab tota cortesia e obediencia han servit en dit exercit fins vuy que restam molt contents e son dignes de molta remuneracio. Per ço a vostres reverencia e magnificencies notificant les dites coses exortam e pregam vos placia haver los per ben comendats a fi hajen aquella remuneracio que merexen a vostres reverencia e magnificencies conexeran les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLX hu. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir la siguiente carta.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Altesa havem vuy reebuda una letra responsiva al que haviem suplicat a vostra Excellencia en favor de mossen Vilademany per lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat. E per quant lo lllustrissimo Primogenit tremet a vostra gran Senyoria lo seu vicecanciller per declarar sa intencio a vostra Altesa sobre lo dit ofici e crehem sera per lo dit mossen Vilademany haurem a singular gracia e merçe a vostra Altesa li placia per lo dit mossen Vilademany continuar Vostra intercessio ab la Majestat del Senyor Rey en favor del dit mossen Vilademany per lo dit ofici. E tinga Senyora molt alta e molt Excellent vostra Excellencia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda votivament manant nos lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. De vostra Altesa humills subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Ley XXIII.

Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells quils fan cavallers ans encara ab los padrins quils descinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per aço ordonaren los antichs quel cavaller james no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat empero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardas aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan ans o deu descolre quant puga que no sia e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahia assaber o de si meseix o de son pare sil havia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar sa mort. Pero aço senten si per lo desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apres que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per aço los cavallers novells pus que tan gran deute han ab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlos les espases.

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessen ordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents mera utilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecent subvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mut mas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquets affers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habets dissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanades concordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostrantho la regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehiran de fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on mils e pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

14 DE ENERO.

14 DE ENERO. 

Después de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por unanimidad todo lo obrado hasta entonces.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita letra esser conformes in omnibus et per omnia (en todo y por todo) en ço que nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys de aqueix Principat mettentli al devant que de alli porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat volguera fos dat orde solament restassem aci dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de Castella. Significant que apres millor se menegerie la fahena del Princep dient que per lo moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la culpa del Princep e la ligança (alianza; lligar : atar) que diu ha feta ab lo dit Rey concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada (divulgada) per lo univers que nunque de rebellio se porie haver penser e quant es en tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren (no existe en catalán de laboratorios Pompeyo Fabra "es esperen", qué raro) stan en ma sua de esser abolides e reposades solament volent complaure aqueix Principat de tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E que are la sua Majestat havia millor opportunitat a descarrech seu complaure lo Principat que james anant continuar la cort en Leyda portanthi lo Princep on sens tota falla conexerien los cathalans esser prests e disposts a tot lo que sie servey (poquet cervell o servell teníeu, tos haguere tingut que entrá lo Rey de Fransa, idiotes, com cuan va entrá un fransés, Borbón o Bourbon, rey de España, y to se van acabá totes les leys)
e honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas que reposat aço la sua intencio es de anarhi e entendre en tot bo que sia util e bon stament del Principat pero nunque ha dit quey vulle portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey En Marti per los quals diu pot porrogar daci la cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que hiria e vendria de Leyda provehira a les fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis podie fer. Dixnos que per aço havia fet ajustar consell ab tot que los juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades dient que ell se dolie molt daquestas fahenas del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus sino en la manera que huy se fa per vosaltres e nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de portar lo Princep en Fraga non calie parlar car lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat tret. E lavors lo dit menejador dix veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per tots concordament fon delliberat que si lo Senyor Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens ella no creem res fer e lo Princep en Leyda on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per dar començament a la fahena e veniem delliberats jatzia fos impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort entrar libertament pero per introduhir la materia e dispondrela en cami de meneig que oferissem los qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet del Princep stant empero en sa força e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna no porie patir daci per quant havie presidir en les corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor Rey nos poria dar conclusio en los negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment volriem fos encastellat ans com ho sabessem de nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos fluxariem jatzia ab enuig com cregam les sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del senyor archabisbe de Çaragoça. Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres havem ab copia de paraules sforçades e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie manifest e encara vos certificam com huy depres dinar es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del dit Princep son partits ab letra nostra de creença a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou cregam. Fins aci los deputats nons han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits embaxadors la cort nos dona tres porters qui continuament han servit e serveixen ço es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los quals per llurs necessitats demanen diners placieus ferlos algun socorriment qui lus sie trames aci ab lo primer correu. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas lo que plasent lus sie.
Scrita en Çaragoça a XII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que comptavem V del present mes de janer rebi una vostra letra la dada de la qual fonch aqui en Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon molts altres axi matex seran per contractar dels afers del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol reverend e honorables senyors jo no pux esser per la indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador de la present religios de aquest monestir vos informara pus largament al qual vos suplich doneu fe e creença en tot lo que de part mia vos dira e haverme per scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus endreça en los dits afers axi com sab es necessari. Scrita en Sanctes Creus a VIIII de janer any LXI. - A ordinacio de vostres reverencies promte lo abbat de Sanctes Creus.

Al molt honorable e car frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt honorable mossenyer e car frare. Vuy havem resebuda una letra dels reverent e honorables diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit segons Deus los ha administrat e fins aci no sie conseguit lo fi desijat ans hagen deliberat lo present capitol deure esser demenat e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per tant que axi espatxadament no ses trobada en capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e delliberadores tocants e concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol. Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
- Si cas sera que vullau nis require haver la potestat en forma enviaunos una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res. - Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor apperellat.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies executats e per tant ne havia ja parlat ab alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant que si tal cas era fossen attents que tal acte nos fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra letra e per tots nemine discrepante ab molta fermetat e unitat mes estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us dich que tant so content de vostres bons procehiments fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab ajuda de Deu millors que sempre stare attent en defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort si vostra comissio seria finida e aço seria bo que vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino stariam nos axi com fem e del queus fos vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a XII de janer de lany Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres canonge de Vich.

Als honorables convocats de la cort General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell de la universitat de la dita vila del Arbos convocat consell general axi com es acustumat et cetera en força de vostra letra a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra la dada de la qual fou en Leyda sots impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es largament contengut han crehats sindichs yconomos e procuradors e missatgers specials En Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun dells in solidumita quod occupantis condicio et cetera videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum et soltandum (escoltá, escoltar?) queque in dicto parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que alii sindici universitatum civitatum villarum et locorum regalium Cathalonie pro predictis apud dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.

Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vos mossen me coman Andreu Alfonselo.