15 DE MARZO.

15 DE MARZO.

Se tomaron varios acuerdos relativos a los remensas, pero de interés secundario; y recordando al mismo tiempo el abad de San Benito el mal trato en que seguía mosen Copons, sobre uno y otro asunto pasóse a votación, y en consecuencia, se tomó como acuerdo definitivo el voto del obispo de Vich, que consistía en apoyar el parecer del abad de Poblet, quien proponía el libramiento de ciertas cantidades a la villa de Besalú, y una carta felicitando a los jurados de la misma población per su comportamiento.
Fue recibida, en este día, la siguiente carta.

Als molt magnifichs mossenyors e de molt gran saviesa los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt magnifichs e de molt gran saviesa. Lo honorable En Johan Solanell sindich de aquesta universitat ab voluntat e consentiment nostre e de tot lo consell general de aquesta vila ha substituit en totes absencies sues lo honorable En Johan Sitjar mercader ciutada de aqueixa ciutat al qual ha donat tal e semblant poder qual e quant per aquesta universitat al dit Johan Solanell est stat donat lo qual Johan Sitjar nos par persona notable e ben suficient e crehem a vosaltres acceptable per esser sindich substituit per aquesta universitat e entrevenir per aquella en totes coses necessaries. Per ço mossenyors vos pregam tant afectadament com podem lo dit Johan Sitjar per sindich daquesta universitat vos placia pendre e acceptar e aquell demanar en nom daquesta vila totes voltes que lo cas ho portara axi com feu lo dit Johan Solanell com es present en aqueixa ciutat. E no res menys vos placia aquell e nosaltres e aquesta universitat haver per recomenats axi com de vosaltres confiam. E sia mossenyors molt magnifichs e de molt gran saviesa la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a sis del mes de març del any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres honor e servey
apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia e magnificencies de les noves quem semblava bonament se poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a dir car no tinch al present fahenes açi de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he (e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino per occasio de marques que exequuten huns contra altres. Es ver que yo crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar; dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts. Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo, fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII embaxadors. Crech sien ja empatxats e partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat la cort als de aquest regne crech yo que la major part de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la Reina participaron que dicha señora había provehido ya el asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien extrañaba que, habiéndolo hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación; sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a votación, por el orden siguiente.

Voto del señor Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a despesa del General la qual gent asistescha primerament en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua Altesa que proveescha a les dites coses e si noy proveix ques exequute lo que dit ha dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo les letres derrerament ordonades de part dels diputats e consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en admetre o repellir los altres qui no son stats passats ab faves. (Las habas, faba, fava, fabes, faves, blancas y negras que se usaron en la elección.) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons ut patriarcha.

De Pedro Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.

Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.

Idem in omnibus ut patriarcha.

De mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.

De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.

Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer. (de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.

De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.

En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.

Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.

Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.

Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.

Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.

De Pedro Cestrada.

Idem ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.

In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que es cert quel General ha ya despes per aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del General en virtut de la comissio de la cort es del vot en aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.

Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.

Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.

Los diputats clohen lo present consell en los caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.

Los XXXV requeren e preguen los dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta, contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio que han feta en la manera dessus dita com sien primer tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint se que pus no sia contra lo dit sagrament e homenatge ells faran so que es stat delliberat per los XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

1, 3, febrero, 1462

1.° DE FEBRERO.

Reunidos, en este día, para tratar del asunto de los remensas, la comisión que se había elejido para dar su dictamen sobre el mismo, expuso sus razones, y en consecuencia, se tomó la siguiente deliberación.

Ço es quant a les coses suplicades per part dels senyors dels homens de remençes demanants revocacio de la provisio que han del Rey don Alfonso de bona memoria e de la crida que en virtut de aquella fonch feta dels sis mals usos delibera la dit concell que decontinent se entena ab homens de sciencia pera veure en qual millor via pora esser demanat e prosseguit justament per manera que sen puga conseguir la desijada fi. E quant a laltre cap de les tasques e altres drets que los dits pagesos han acustumat pagar e ara recussen dellibera lo dit concell que tantost sien elegides algunes persones per lo present concell e per la ciutat les quals de continent entenguen en suplicar la Senyora Reyna que jatsia per sa clemencia e acostumada justicia haja feta certa provisio sobre les dites tasques e altres drets darrerament dits. Encara mes si master sera ne vulla fer altre e altres provisions a compliment del bon efecte de la cosa. E mes decontinent suplicaran que sien presos e mesos en segur los qui en aquests actes derrers han sabut entrevengut e consellat e donat loch a la perturbacio de la paga dels dits drets e de provisions injustes per causa dels quals provenen los ajusts dels homens e altres escandils. La qual preso se faça a fi que tals persones puguen esser castigades degudament.
Ocupáronse, además, de otros varios asuntos, entre ellos, del de don Jofre de Castro, sobre los cuales se hizo a un mismo tiempo la votación, quedando en mayoría el voto emitido por el conde de Pallars, a saber: que se suplicase a la señora Reina, o cuando no, que se expidiesen las cartas, del mismo modo que se había deliberado antes de tratarse el compromiso; y pasando en seguida a la
elección de las personas que habían de componer la comisión acordada en la sesión anterior, resultaron nombrados el abad de Poblet, el arcediano Çariera, micer Juan Çaplana, el vizconde de Illa, mosen Marcos Lor, Bernardo de Guimerá, y, según se deduce, los representantes de Lérida, Gerona y Cervera.
Dióse cuenta de una carta que se había recibido de los prohombres de Fraga, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los senyors de la vintisetena (vint i setena sí tiene i, pero no se encuentra en los textos i como nexo, solo y, et, e) lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Recomendacions precedents per alguns afers de aquesta vila enviam missatgers nostres a la Senyora de vosaltres En Johan Pallas juriste e En Manuel de Morach informats largament de nostra intencio. Placieus volerlos hoir e donarlis fe e presta execucio en quant de nostra part vos diran segons que be de la Senyoria de vosaltres confiam. E si per vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors porem fer negunes coses ab molta bona voluntat ho farem. De Fraga a XVI de janer any LXII. - A les R. E. N. e magnifiques Senyories molt prest los jurats e prohomens de la vila de Fraga.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell residents en la insigna ciutat de Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Jatsia la hora que per los jurats e promens de aquesta vila de Fraga lo senyor comte de Modica capita general del exercit de aqueix Principat e son concell fonch suplicat de fer justicia dels danys donats per la gent del dit exercit als poblats e habitants en la dita vila segons per informacio presa legitimament present e entrevenint hi personalment los honorables frare Franci Oliver comenador de Torres e micer Bernat Destopinya assessor del mossen veguer de Barchinona foren per mi donats en memorial tots los danys a mi donats en una mia torra als dits frare Oliver e Bernat de Stopinya. Als quals veure e regoneixer les dites coses per lo dit senyor capita consell fonch comes e remes e per negligencia sua aquells foren perduts e amagats ab llur honor parlant en tal manera que de aquells no feren inspeccio alguna ne axi poch segons son (soc; soy; jo som en mallorquí) stat informat per hun meu procurador qui aqui es stat a nostres reverencies e magnificencies de aquells no han feta relacio alguna ni mencio com sia degut yo de aquells esser satisfet e reintegrat no menys dels altres qui son stats danyats. Per tant suplica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vos placia la hora que dels dits danys per los dits jurats e promens de la dita vila demanats per vosaltres sera provehit sien satisfets que aquella hora per semblant vos placia provehir que los meus dans a mi donats segons mon procurador vos dara en memorial me sien pagats e satisfets lo que ultra que sia de justicia vos a gracia singular e ab tant me coman a la merce vostra. La qual nostre Senyor Deu prosper e guard de tot mal. De Fraga a XX de janer. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors lo qui es prest a ordinacio vostra lo justicia de Fraga.

3 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos; se nombraron las dos comisiones antes designadas para examinar los de don Jofre de Castro; de los remensas; se votó a algunos individuos para ver si debían ser admitidos o no en sus respectivos oficios; y se pasaron las últimas deliberaciones al Consejo de treinta y dos de la ciudad.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.

Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.

De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.

Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.

De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De Bernardo Juan Çacirera.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.

De Juan de Vilafranca.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.

En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.

De mosen Luis Xatanti.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.

De mosen Regaç.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.

De micer Torres.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.

De micer Colom.

En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.

De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.

En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.

En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.

Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.

Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

11 DE DICIEMBRE.

11 DE DICIEMBRE.

Mandóse notificar a los Concelleres la deliberación hecha sobre el asunto de D. Jofre, que fue aprobada desde luego (entre su padre y él, desde luego, son más pesados que una vaca en brazos) por los representantes de la ciudad: a consecuencia de lo que, se nombró en seguida una comisión, para suplicar a la señora Reina, en lo tocante a la deliberación referida.
El mismo día, por la tarde, se congregó otra vez el Consejo, y ocupándose principalmente de la venida del señor Rey, se fueron emitiendo los votos y pareceres de cada cual por el orden siguiente.

Voto del arzobispo de Tarragona.

Que la Majestat del Senyor Rey per molts respectes e causes per lo dit senyor archabisbe largament deduhits per benifici e honor del Principat de Cathalunya sia suplicada e demanada persona o persones trametedores per los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya que vinga e residescha en lo dit Principat en axi que fahent residencia la sua Altesa cesse lo exercici de la loctinencia del Senyor Primogenit e absentant se In dit Senyor ipso facto exercescha lo dit Senyor Primogenit la sua loctinencia sens alguna altra provisio com sia irrevocable (falta punto) Empero abans que la dita embaxada vaja o peticio o demanda se faça la Senyora Reyna haja donar orde ab compliment en provehir de tots oficials e ministres de justicia e ordenar lo consell e ordenar la casa del Senyor Primogenit juxta forma de la capitulacio. La qual en tot e per tot sia inviolablament observada.
E venint lo dit Senyor Rey regescha ab los oficials ordenats.

Del señor obispo de Vich.

Que la lllustrissima Senyora Reyna deu esser suplicada de donar oficials al Principat e consellers al Senyor Primogenit e ordenar la casa sua de tots oficials e ministres juxta forma de la capitulacio. E que fetes aquestes coses en apres se deu molt attendre sobre les coses proposades per la dita Senyora Reyna de la venguda del Senyor Rey que nos puixa en res prejudicar a la capitulacio e per tant nos deuen tractar axi precipitadament abans attes que la dita capitulacio es stada composta ab molta maturitat e ab intervencio de les universitats reyals e altres moltes persones del Principat tractant se de la venguda del Senyor Rey e abans de concloures de aquella deurien esser les dites universitats e altres persones appellades. Scrita empero de parer que al embaxador de França deurie esser feta decontinent resposta tal que satisfara la honor del Senyor Rey e a la bona fidelitat del Principat segons al altre embaxador es stada feta.

Del conde de Módica.

Que sia demanada la venguda del Senyor Rey e que sia suplicada la Senyora Reyna donar oficials e que la capitulacio sia cumplida e aquestes coses no li apar degen retardar la suplicacio de la venguda del Senyor Rey e que sia trebellat per totes forçes que la dita capitulacio haja compliment e les coses que lo Senyor Rey ha promeses.

Del vizconde de Illa.

Que lo Senyor Rey deu esser suplicat de sa venguda pero que abans no sortescha efecte la dita suplicacio sien donats oficials e fetes altres coses que la capitulacio ordena.

De Tomás Taqui represante de Perpiñan.

Que havia consultat sos principals e ques salvara deliberacio fins haja resposta la qual spera de hora en hora per adherir se a la opinio que haura dels dits sos
principals.

De Juan Ramon representante de Perpiñan.

Que sta en la opinio del dit mossen Tomas Taqui companyo seu. Et idem dixit en nom de Leyda.

Del religioso Çaplana, representante del Comendador, su tío.

Que lo Senyor Rey sia de continent suplicat que vinga e la Senyora Reyna sia per semblant decontinent suplicada que done los oficials al Principat necessaris e orden la casa del Senyor Primogenit.

De mossen Juan Lull.

Que la dita Senyora Reyna deu esser suplicada de donar recapte e compliment a la capitulacio sens fer mencio de la venguda del dit Senyor Rey. Crehent que la dita capitulacio havent compliment la suplicacio de la venguda del Senyor Rey sera demanada sens alcu convidar e que sera degudament feta en son cas e loch.

De Pedro Dez-Plugues.

Que sia suplicada la Senyora Reyna que done oficials e compliment a la capitulacio e que pora fiar sa Senyoria que lo Principat fara tal cosa que lo Senyor Rey e sa Senyoria ne seran contents.

Del maestro Martin Pere.

Que no ha potestat de sos principals de Gerona a votar en tal acte sens consultar los als quals ha avisats per letra e non ha encara resposta.

De micer Severtes.

Que es de parer de consultar la ciutat de Tortosa abans de res dir.

Del abad de Monserrat.

Dix esser del vot del vezcomte Dilla.

De mossen Francisco de Asís del Bosch. (Asis escrito por Manuel Bofarull)

Que se retenie deliberacio fins Barchinona haja deliberat. E per Cervera dix haver consultat la vila e no poder res dir fins la consulta sia venguda.

De mosen Regaç.

Que la capitulacio sia servada ad unguem realiter cum efecte. Secundo de ingressu domini Regis que sia elegida embaxada segons al consell sera vist e que facen lavors la embaxada de la intrada del dit Senyor.

De mosen Francisco Dez-Valls.

Que lo Senyor Rey sia suplicat de la sua venguda. Pero que aquesta suplicacio no sia deduida a efecte fins tant que la Senyora Reyna haja provehit dels oficials e ordenat lo consell del Senyor Primogenit e la casa sua.

Sin embargo de ocurrir algunas dificultades sobre la aptitud de mossen Luis Xetantí, que había sido conceller el año anterior, y de mediar algunas protestas, el señor arzobispo, de cuya opinión había treinta votos, se adhirió con todos los suyos a la del vizconde de Illa, y en consecuencia, acordóse definitivamente, con aprobación de los votantes, que fuesen elegidas tres personas, para participar dicho acuerdo a la ciudad de Barcelona, y fueron el reverendo abad de San Juan, el caballero mosen Juan Çabastida y mossen Francisco Sampsó.

11 DE DICIEMBRE. (fecha repetida. Después salta al 15.)

Faltando en la sesión de este día algunos individuos por haberse negado a concurrir, deliberaron los asistentes nombrar una comisión de personas, gratas a los disidentes, para rogarles que se sirviesen asistir, y otra para que se ocupase de la contestación que se hubiese de dar al embajador del Rey de Francia.
El mismo día, las personas encargadas de participar al Concejo de la ciudad la deliberación de los señores Diputados y Consejo sobre la proposición hecha por la señora Reina, pasaron a ejecutarlo, y la entregaron, después de leída, al Consejo de XXIV, que se encontraba reunido en las casas consistoriales, el cual se ocupo de la misma desde luego (otra vez, será cansino!), para deliberar.

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.