Mostrando las entradas para la consulta acostuma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta acostuma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de noviembre de 2021

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 


(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de BayernMonaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

Milano, Biblioteca Ambrosiana E4 SUP, doctrina pueril, provenzal, occitan


È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 


.ij. De Trinitat. 


Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 


.ijj. De creatio. 


Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,


ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 


.iiii. De Recreatio. 


 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 


.v. De gloria. 


Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 


.vj. De Conceptio. 


 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 



.vij. De nativitat. 


El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 


.viij. De la passion. 


Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 


.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.


.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

lunes, 20 de septiembre de 2021

enero, febrero, 1465

1.° DE ENERO. (1465)


Honorable
senyer. Per altra que havem scrit e si per aquella fet nou haureu vos
tornam a dir per aquesta que de les peccunies de les generalitats de
aquexa
taula doneu e pagueu al egregi comte de Prades o a qui ell
volra trenta florins dor per ell convertidors en salaris de correus
spies e scoltes a salvament de la gent darmes de sa companya e a
ofensio dels enemichs. Del qual cobrareu apocha o cautela. E meteu
los en vostre compte. E açous dehim e manam façau axi no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre al
general collector. La qual en quant tocha los dits XXX florins soltam
e conmutam. Com aço sie vist redundar a major necessitat e utilitat
de les generalitats ço que per nos potissimament fa attendre. Dada
en Terragona lo primer dia de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Al honorable lo collidor de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honorable senyer. Per dues altres vos havem scrit que no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre an Joan
Berenguer Thora general receptor donasseu e paguasseu al egregi comte
de Prades trenta florins dor per lo dit comte convertidors en salaris
de correus scoltes e spies segons en les letres haureu vist. E per
quant los dits XXX florins no abasten a tot lo necessari per la dita
despesa vos dehim e manam per la present que ultra los dits XXX
florins doneu e pagueu al dit senyor comte de Prades setanta florins
dor axi que per tot sien cent florins dor e cobran dell apocha de
rebuda. Aço feu ens manam façau no contrastant la dita seguretat
per vos prestada de respondre al dit En Thora. La qual en aço vos
soltam e conmutam per la facultat e potestat que en nos es. Per que
nous hi detingau en res. Car donarieu als afers e servici del senyor
Rey molt destorb. E per tant vos tornam dir noy haja falla
denguna. Dada en Terragona a III de janer any MCCCCLXV. Si en
aço vos detenieu gens haurieu a altri proveir del ofici. Car sabeu
que a la persona havent de nos comissio haveu prestada la seguretat e
axi no es dupte no la puxau soltar e conmutar. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable lo collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

5 DE
ENERO.

Honorable senyer. Apres les altres letres que ab la
present rebreu ço es una vostra e dues per als cartoxans les quals
han trigat alguns dies per falta de portador havem rebuda vostra
letra ab la qual nos dehiu com los homens de Mora (de´Ebre;
de Ebro
) e de Carcia (García, Garcia) se havien
mes al cap de no pagar. E mes nos dehiu tot lo que vos hi haveu fet.
A queus responem que no hi podeu haver tant fet com es necessari e
com plaura al senyor comte per quant aquexes peccunies han a servir a
son sou axi pensau si amara mes que la cosa vaja lesta que
embaraçada. Si vos vehieu les letres com venen spesses per esserli
tramesos diners veurieu la cuyta e necessitat que hi es. Hajau per
cert que ell trametra en bon viatge lo missatger que anat hi es.
Resta vos no flixeu en res e havem per bona la provisio que haveu
feta en los molins. E si algun moliner hi haura inobedient lo deveu
metre en preso e fer contra ell e altres persones tots rigorosos
enantaments. Feu vos atembre en la cosa per castich de algu que
altrament no fareu res. En lo fet de Cartoxa no si pot flixar. Feu
axi com per laltra letra vos dehim e per vos matex podeu fer totes
forces que noy cal anar porter. Lo senyor Rey los scriu. Si ells se
tenen per dit poder ho excusar vinguen al senyor Rey e veuran que
poran obtenir. Del pacte que volrien los de Tiviça no si pot
donar loch per quant molts volrien lo matex partit. Lo qual algu no
ha hagut fins aci. No es en facultat de poder se fer abans tot hom ha
a passar per lo tall que lo parlament ha ordenat. Informats som que
lo Vallosell e Vallclara son de la collecta del comdat
per que cove vos hi hajau provehit que altrament per ventura alguna
hi haurie attes e axi aquells lochs romandrien franchs. Vejau hi en
tot e com dit vos havem moltes vegades. Hajau per cert que aço son
afers del senyor comte los quals vos acostumau haver per recomenats
ultra que hi sou tengut per la seguretat que prestada haveu. Dada en
Terragona a V de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Dalmacio de Tolosa
collectori comitatus de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e
vist lo contengut en aquella havem feta paraula al senyor Rey del fet
del capita de Biure. Lo dit senyor Rey
li toma scriure
molt secretament. No es de creure lo dit capita se detenga pus en
aço. E si ho fa deveu donar orde que per part del collector dels
drets se faça
requesta a mossen Dalmau de Queralt e a tots
capitans e gents darmes qui sien aquen del sou que ab ma poderosa
vagen al dit loch de Biure per fer sforç de esser pagats los drets.
Axins son tenguts de fer ho los dits capitans e gent darmes en virtut
de la seguretat que han feta en lacte de la mostra e quant son stats
rebuts al dit sou. Feu hi tot lo degut per no flixar al dit loch ne
donar eximpli a altres. E del que succehira certificau nos ne. De
Terragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Al honorable En Joan Rosanes deputat local en la vila
de Sancta Coloma de Queral.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.


Per lo monestir de Poblet.
Nos En Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat
del ofici de
deputacio del dit General per la inobediencia e
rebelio per los olim condeputats vostres a la Magestat del senyor Rey
feta.
Com En Gabriel Maloll collector per nos posat e assignat en
la vila e vegueria de Monblanch als drets de generalitats antichs e
novament en virtut del parlament per lo dit senyor Rey celebrat en la
present ciutat de Terragona imposats ensemps ab micer Jacme Nicolau
companyo seu en aquestes coses en virtut de la comissio e potestat
quels havem dada hagen fets e exercits alguns actes en lo monestir de
Poblet e en alguns lochs de la sua honor. Los quals actes se dirien
prejudicials als dits monestir e lochs per quant se pretendria
aquells esser constituits e compresos en la vegueria de la ciutat de
Leyda e no de la dita vila de Monblanch e per conseguent no poder
esser exercits per los dits comissaris ço que no es stat fet ab
intencio de fer algun prejudici. Per tant ab la present en quant a
nos e nostre ofici se pertany volem consentim e atorgam a vos
reverend frare Miquel abbat del dit monestir e al covent de
aquell e lochs seus e universitats e singulars de aquells que per les
dites coses no sie fet algun prejudici novacio o derogacio al dit
monestir e sos lochs o algun dells o singulars seus. Abans les coses
sien e stiguen en aquell stament que eren abans de la dita comisio e
actes subseguits e axi com si aquells fets no fossen. En testimoni de
les quals coses havem manada la present esser feta signada de nostra
ma e del segell de nostre ofici en lo dors
sagellada. Dada en
Terragona a VII dies del mes de janer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al
deputat local de Tarregua.
Mossen Montros. Per quant En Ramon
Ferrero collector de aqui vol molt attendre en la seguretat que ha
prestada de respondre de les peccunies an Thora e per ço sta aturat
de pagar la quantitat que li havem scrit donas al senyor comte per
les missions de correus scoltes e spies e aço per quant non ha letra
del dit En Thora qui no pot fer tal letra per quant lo capitol qui
toqua a ell non fa alguna mencio. Pero es stat vist que nos ho podem
fer per lo carrech de nostre ofici e axi loy havem manat per nostra
letra si empero ell stava encara aturat per que ell puxa fer la cosa
a tota seguretat sua e no li sia donat carrech de esser hi mes altre
collector car de aço mes fa a laor que increpar com los qui guarden
la fe primerament donen de si bon senyal que stimen aquella. Fareu
donchs per proveir a tot en tal manera que revocareu de part nostra
lo dit En Ferrero e li cancellareu (concellareu) la seguretat
que ha feta. E un dia apres tornar leu a proveir ab seguretat que
prestara de respondre de les peccunies an Thora excepto de aquelles
que per letra nostra li sera dit convertescha en altres usos. E
ladonchs li manareu que complescha lo que scrit li havem e sera
proveit a tot en sera fora tot scrupol. Meteu ho en obra en tal
manera. De Tarragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al molt honorable mossen Franci de Montros
deputat local en la vila e vegueria de Tarregua.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Sancii Soler.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la
Magestat del senyor Rey feta.
Confiant de la fe e probitat de vos
En Sancii Soler del loch de Artiez en la vall Daran ab
tenor de la present fem constituhim deputam e assignam a vos
en collector e rebedor dels drets de generalitats de bolla
de plom segell de cera e intrades e exides
en lo loch e
pas de Vella (Vielha; Vieja) de la dita vall Daran
e encara dels drets novellament imposats en virtut del parlament per
la Majestat del senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terregona
remogut qualsevol altre que fins aci tingues la dita collecta. Axi
que vos dit En Sancii Soler siau collidor e receptor de tots los dits
drets en lo dit loch e pas e tingau la taula de aquells e façau los
desempatxaments e totes coses per a la dita collecta necessaries en
la qual collecta e actes de aquella vos hajau be faelment e leyal
guardant tot profit del General e lo damnatge squivant. E siau tengut
totes les
peccunies que dels dits drets a mans vostres provendran
donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora receptor
general de les dites generalitats per lo present any assignat o a qui
ell volra e ordenara e donarli de aquelles bon compte e raho. E apres
lany a quis pertangue. E per aço axi fer e complir
volem siau
tengut prestar sagrament e homenatge en poder del batle del dit loch
de Vella
abans que useu del dit ofici. Lo qual vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de
deputacio e per aquell vos constituhim aquell salari que vostres
predecessors en aquell han acostumat haver e rebre. Mes vos donam
comissio e facultat de metre guardes de les dites generalitats en los
passos de la dita vall Daran en la forma e manera acostumades es a
saber aquelles persones que a vos seran vistes idonees.
De les
quals puxau rebre sagrament e homenatge de haver se leyalment e be en
los tals oficis. Adonchs ab aquesta dehim e manam al deputat local de
la dita Vall Daran e requirim tots oficials e persones jurisdictio
exercints en la vall sobredita sots virtut de la seguretat per ells
prestada e o que son tenguts prestar de obtemperar nostres requestes
e a totes altres persones privades dehim e intimam o en quant toqua
lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En Sanci¡
Soler hagen e tinguen per tauler e collector dessus
dit e lo dit
deputat local e oficials vos desliuren e desliurar facen los segells
empremptes e altres arreus de la dita taula e collecta e ells e los
altres dessus dits en totes coses concernents la dita collecta vos
obtemperen e los dits deputat e oficials vos asistesquen de oportu
auxili. Dada en Terragona a VIII de janer any de la Nativitat de
Nostre Senyor MCCCCLXV. -Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Al collector de Tarregua.

Honrat senyer. Informats som que dificultau pagar al egregi comte
de Prades los cent florins dor que per algunes letres vos havem scrit
li donasseu per les missions de correus spies e scoltes e aço feu
per quant non haveu letra den Thora al qual havem prestada seguretat
de respondre de les peccunies de vostra collecta. Veritat es que lo
dit En Thora nons pot fer tal letra per quant lo capitol no lin dona
facultat. Pero no es algun dupte que nos non puxam axi provehir e
manar per lo carrech de nostre ofici e vos encara complirho per lo
manament nostre e axi es stat vist per homens de sciencia. Ab tot axo
per fer se la cosa a tota seguretat vostra scrivim al deputat local
queus revoque e cancelle aquexa seguretat e apres vos torne assignar
e proveir de nostra part ab novella seguretat que prestareu de
respondre al dit En Thora de totes les quantitats excepto de aquelles
que per nos vos sera manat convertisquau en altres coses e axi
ho poreu fer segurament Per que meteu ho en obra.
Dada en
Terragona a VIII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



13 DE ENERO.

Prestó en este día juramento y
homenaje, en poder del diputado, con las formalidades de costumbre,
Pedro Lor de Tarragona, encargado por aquel del cobro de las
generalidades recogidas por los colectores de las tablas,
(taula : tabla : mesa : tavola) villas, castillos y lugares
del Campo de Tarragona,

Per En Joan de Tagamanent.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui es e recau tota la
potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e
rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta.

Attenents nos ab nostra patent provisio de nostra ma signada e de
nostre segell sagellada la qual dada fonch en la present ciutat de
Terragona a XXVII del mes de noembre prop passat haver fet e creat a
vos En Joan de Tagamanent ciutada de Barchinona fael e
obedient al dit senyor Rey en guarda del de¡t General e dels
drets de generalitats de aquell. E haver vos consentit e
atorgat que de totes fraus per vos atrobadores hajats
per vostres treballs la part pertanyent al acusador o denunciador de
aquelles segons los capitols dels dits drets de la qual part de
les dites penes e bans vos haguesseu a contentar sens algun altre
salari per lo dit vostre ofici segons en la dita provisio se conte. E
per quant del temps ença que regiu lo dit ofici experiencia ha
mostrat que donau diligent cura en la custodia dels dits drets e
sosteniu molts treballs circa la utilitat de aquells dignes los dits
treballs de major remuneracio e premi que no es la part de les dites
penes. E per quant no es condescent cosa esser rebut de algun servici
sens condigna remuneracio. Per tant nos de certa sciencia hagut
sguart al que dessus dit es volem consentim e atorgam a vos dit En
Joan de Tagamanent que ultra la dita part de les penes e bans dels
fraus per vos atrobadors en les dites generalitats vos hajau
dels bens emoluments e drets del dit General per salari vostre del
present any qui comença lo primer dia del present e dejus scrit mes
de janer e axi per quiscun any apres venidor tant com sera
beneplacit nostre e de nostres successors vos haver e tenir lo dit
ofici ço es dotze florins dor a vos donadors e pagadors entre
quatre terces de quiscun any es a saber de tres en tres meses
e aquest tal salari a vos constituhim. Les altres coses en la
dita provisio contengudes stants en sa força e vigor e per testimoni
de la veritat havem manat la present esser feta signada de nostra ma
e del segell de nostre ofici en lo dors segellada. Dada en Terragona
a XIIII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honrat
senyer. Ultra los cent florins dor que per letres nostres fins aci
vos havem manat esser per vos donats de les peccunies de vostra
collecta al egregi comte de Prades capita general del senyor Rey per
les missions de correus spies e scoltes necessaries per son exercit
vos dehim e manam doneu al dit egregi comte per la matexa raho
cinquanta florins dor. E cobrau ne dell apocha o cautela e meteu los
en vostre compte. De Terragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al honrat En Ramon Ferrero collector de
les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut loam vostra bona diligencia en
attendre a tots fraus que sien comesos en les generalitats e que
los
delinquents sien castigats signantment essent oficials e ministres
del General axi com aquex del qual nos haveu scrit. Plau nos lo
arrest o seguretat en lo qual lo haveu mes. Stiga en aquell fins per
nos hi sia altrament provehit. En lo miger lo companyo
tinga lo carrech que andosos havien. Vos fareu
rebre informacio del cas e aquella closa nos trametreu la qual
vista vos avisarem de la provisio faedora per castich seu e eximpli
de altres. O lo honorable En Joan Berenguer Thora vostre fill
receptor general de les dites generalitats lo qual ha esser aqui
prestament haura carrech de dir vos de nostra part e de fer exequutar
lo que sera vist si deja fer justicia migançant. Dada en
Tarragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella et cetera.
Al honrat En Francesch Thora diputat local
en la vila e vegueria de Monblanch.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Per En Benet Vives.
Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona. A tots e sengles capitans batles e
altres oficials dels castells e lochs de Altafulla e de la Non
(Nou) e altres. E no resmenys a qualsevol moliners e altres persones
a les quals se pertangue saluts. Notificam vos com En Benet Vives del
loch de Altafulla es per nos posat e assignat en collidor e rebedor
dels drets de generalitats en los dits lochs de Altafulla e de la
Nou. Ço es axi dels drets de la bolla de plom segell de cera
com altres antichs e novament imposats en virtut del parlament en
aquests prop passats dies convocat e celebrat per lo senyor Rey en la
present ciutat de Terragona e ha prestada en poder nostre per la dita
sua collecta deguda seguretat. Adonchs vos dehim hajau e tingau
lo dit En Benet Vives en los dits lochs de Altafulla e de la Nou
per collector dessus dit e li resPonçau e façau respondre
dels dits drets. E no resmenys vosaltres dits moliners molgau
liberament tots blats dels homens dels dits lochs de Altafulla
e de la Nou.
Los quals seran aportats a vostres
molins ab albara o bolleti del dit Benet Vives per lo qual apparegua
ell haver rebut lo dret novament imposat en les farines per aquells
dits blats que seran aportats als molins vostres. E en aço nous
detingau en res per lo sguart del dit dret. Dada en Terragona a XVI
de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

El expresado Benito Vives
prestó el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre,
en poder del diputado, prometiendo entregar a Juan Berenguer Thorá o
a quien este designare, las cantidades procedentes de los derechos
percibidos.

Per lo honorable En Joan Berenguer Thora.
Nos
En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor
Rey feta.
Attenents que vos honorable En Joan Berenguer Thora qui
per los del parlament en los dies prop passats celebrat per lo dit
senyor Rey en la present ciutat de Terragona sou dat e assignat en
receptor General de totes les peccunies provenients en aquest any en
e dels drets de les generalitats axi antichs com novament imposats en
virtut del dit parlament per lo carrech de
la dita receptio haveu
a fer cercha e anar per les taules lochs e passos hon los dits drets
se cullen. E per que ultra les coses a vos comeses per lo dit ofici o

vostra general receptio pugau proveir a totes altres coses
concernents la endreça e benavenir dels dits drets. De nostra certa
sciencia per la facultat e potestat e nostre ofici comanam e cometem
a vos dit En Joan Berenguer Thora que pugau privar e remoure
qualsevol collectors guardes oficials e ministres per nos o per part
nostra posats o deputats a la collecta dels dits drets o circa
aquells en qualsevol ciutat vila o loch del dit Principat de
Cathalunya. Ço es aquell o aquells dels dits collectors guardes
oficials e ministres del qual o dels quals a vos sera vist no haver
se idoneament e be en les coses a ells comeses. E en loch dels dits
collectors guardes oficials e ministres que per vos seran privats e
remoguts pugau altres posar deputar e assignar e encara novament
posar e crear dels tals collectors oficials guardes e ministres en
les ciutats viles lochs e passos hon a vos sera benvist. E per
los dits oficis constituir los salaris dels quals conexereu esser
merexedors. E pugau sobre dels dits collectors guardes oficials e
ministres seguretat migançant sagrament e homenatge e altra que a
vos sie vista de haver se leyalment e be en les coses que per vos los
seran comeses e que los collectors de les generalitats que a mans
lurs pervendran respondran a vos com a general receptor en aquest any
o a qui vos volreu e donaran de aquelles a vos bon compte e raho tot
frau cessant. E mes pugau requirir qualsevol oficials axi
ecclesiastichs com seglars constituits dits (dins) lo dit
Principat de Cathalunya que facen e presten si ya fet no han los dits
ecclesiastichs jurament e los seglars sagrament e homenatge de
obtemperar e exequir totes requestes a ells per nos o per part nostra
faedores tot consell consulta e dilacio cessants segons les
constitucions del dit Principat volen e disponen. E requirir los dits
oficials e qualsevol dells sots virtut de la dita seguretat que facen
e complesquen totes aquelles coses que a vos son vistes justament
sguardar les utilitats e benavenir de les dites generalitats. Sobre
les quals coses dessus dites e sengles ab les sues dependencies e incidencies donam e atorgam a vos facultat e potestat e lo loch e
veus nostres plenament. Dihent e requirint los dits oficials reyals e
altres e manant als deputats locals e altres oficials del dit General
e a totes persones a les quals se pertangue e en quant lo interes de
les dites generalitats sguarde que a vos dit honorable En Joan
Berenguer Thora en e circa les dites coses que per nos vos son
comeses vos obtemperen e no contrafacen per alguna raho. E en
testimoni de les dites coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e de nostre segell en lo dors segellada. Dada en
Terragona a XV dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per
micer P. Miquel.
Honrat senyer. Los del parlament en aquests prop
passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de
Terragona per alguns certs respectes han volgut proveit e manat dels
drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel
procurador del lllustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per
queus dehim e manam que de les peccunies de la taula dels dits drets
del loch de Castello de Farfanya doneu o per lo collector o
tauler de aquella taula façau donar al dit micer Pere Miquel a tota
sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apoca de
rebuda. E noy hage falla alguna. Com aço sguarde benefici del
General. E lo contrari redundarie en damnatge. Dada en Terragona a
XVIII del mes de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV.

- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General
de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Guerau de
Cervello collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer
vezcomdat Dager e terra del Marquesat.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Per altra letra la qual
haureu rebuda o deveu rebre per lo honrat En Joan Berenguer Thora
general receptor qui es anat en aquexes parts vos havem scrit dient
vos com los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per
lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs

respectes han volgut proveit e manat dels drets de les
generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del
Illustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehiem en la
dita letra que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch
de Castello de Farfanya donasseu o per lo collector dels dits drets
en lo dit loch de Castello de Farfanya donar fesseu al dit micer P.
Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne
dell apocha de rebuda. E per quant pora esser que lo dit micer P.
Miquel sera ab vos abans que lo dit En Joan Berenguer Thora per tant
vos dehim e manam que si per aquella no es fet per aquesta façau e
complisquau lo que dessus es dit e en la forma dessus contenguda e no
altrament e noy haje falla. Hajau empero aquella e aquesta per una
matexa axi que los dits cinquanta florins se
paguen una sola
veguada sens pus. Dada en Terragona a XXII de janer any MCCCCLXV. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur dicto Gueraldo de Cervello ut supra.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Joan Molgosa.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e requau tota
la potestat del ofici
de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al
lllustrissim senyor Rey feta.
Com lo ofici de exactor e exequutor
dels deutes del dit General o a ell pertanyents lo qual ofici En Joan
Pujades tenia e possehia vague per mort del dit Joan car no
contrastant ell dit Joan hagues aquell resignat an Franci Xatanti.
Pero per quant la dita resignacio no fonch gratuita abans forçada
stant pres lo dit Joan en la preso comuna de la ciutat de Barcelona
per ell esser hagut e tengut per parcial devot e fael al dit senyor
Rey ço que en aquesta turbacio de temps en lo present Principat
sdevenguda (la e colocada al revés, efecto espejo) es
detestat e perseguit per los inobedients e rebelles de aquella ciutat
per los quals lo dit Joan Pujades fonch cominat no exir de la
dita preso fins la dita resignacio hagues feta es vist aquella esser
invalida e lo dit ofici verdaderament residir en lo dit Joan fins al
dia de la sua mort. E noresmenys per quant tots los oficials e
ministres del dit General qui no son de vera obediencia del dit
senyor Rey son stats per nos declarats inabils als lurs oficis
e
ministeris e de aquells remoguts e privats e nos encara lo dit Franci
Xatanti en quant sie necessari ab la present dehim e declaram per
inabil al dit ofici e de aquell lo removem e privam e axi lo dit
ofici per qualsevol de les dites causes vagua de present. Del qual
nos volents en persona idonea proveir. Confiants de la fe industria e
probitat de vos En Joan Molgosa ciutada de Terragona ab tenor de la
present fem e cream a vos en exactor e exequutor dels deutes o
credits del dit General. E lo dit ofici vagant per la dita mort o per
la dita privacio a vos de nostra certa sciencia acomanam e cometem e
de aquell vos provehim ab tots drets preheminencies facultats e
prerogatives de aquell. Axi que vos dit En Joan Molgosa siau exactor
e exequutor dels dits deutes e credits del dit General e lo dit ofici
hajau tingau e regiscau e totes e sengles coses façau
e fer puxau que al dit ofici se sguarden e pertanyen axi e
segons vostres predecessors en aquell podien e han fet e acostumat
degudament fins aci. En lo qual dit ofici e us e exercici de aquell
vos hajau be leyalment e fael a tot profit e utilitat del dit General
salva tots temps veritat e honestat segons per vos es ofert e promes
en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en
poder nostre. Per lo qual dit ofici hajau les preheminencies
facultats e prerogatives al dit ofici pertanyents e acostumades. E no
resmenys tota hora que la dita ciutat de Barcelona e altres parts del present Principat que han donat e son fora obediencia del dit
senyor Rey a la dita obediencia seran reduides e vos haureu la vera e
real possessio del dit
ofici e poreu fer lo degut exercici de
aquell hajau e rebau en e dels emoluments del dit General aquell
anual salari que vostres predecessors en lo dit ofici solien e han
acostumat rebre e haure. Adonchs nos ab la present requirim tots e
sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en lo dit Principat
constituits presents e sdevenidors sots virtut de la seguretat per
ells feta e
prestada e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e manam a qualsevol
oficials e ministres del dit General e encara per lo interes de les
dites generalitats a totes e sengles altres persones a les quals se
pertangue que hagen e tinguen a vos dit En Joan Molgosa per exactor e
exequutor dessus dit e a vos en e circa lo dit ofici e us e exercici
de aquell obtemperen e resPonçuen e los dits oficials obtemperar e
respondre facen e no contravinguen per alguna causa o raho. En
testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e del segell de nostre ofici pendent segellada.
Dada en Terragona a VIII dies del mes de febrer any de la Nativitat
de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el referido
Juan Molgosa el juramento y homenaje, en poder del diputado y con
todas las formalidades de costumbre.

Reverendissim pare en
Christ e senyor. Jatsia los homens de la vostra Vall de Barraves
sien stats requests de pagar e subir los drets imposats en
virtut del parlament celebrat per la Magestat del senyor Rey en la
present ciutat de Terragona ells pero no han volgut obtemperar
allegants voler ne primer consultar V. R. Senyoria. La qual com sapia
esser cosa que aquells ne alguns altres de aquest Principat scusar no
poden. Per tant senyor vos placia provehir e manar que los dits
homens paguen sens alguna dilacio. Per manera que no covinga
usar contra ells de altre remedi lo qual obmetre nos poria. E jatsia
la justicia axi ho vulla encara senyor yo per mon ofici
al qual incumbex la diligencia e carrech de aquestes coses ho
reputare a gracia a la R. P. V. La qual lo Deu Omnipotent conserve en
tota felicitat e aquella orden e mane de mi
lo que li placia.
Scrita en Terragona a quatre de febrer any MCCCCLXV.
Senyor lo
qui es prest al servey de V. R. S. Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya.
Al Reverendissim pare en Christ e senyor
lo senyor cardenal de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt noble e molt magnifich
mossenyer. Los homens de vostra baronia requests de pagar los drets
novament imposats no han volgut en res obtemperar. E jatsia se crega
que vostra magnificencia apres sera attesa en aquelles parts hi haura
fet lo degut segons es tenguda e per aquella es stat ofert e promes a
la Magestat del senyor Rey ab tot axo nos per nostre ofici al qual
incumbex la cura de aquest negoci per la molta necessitat que occorre
en suplir al sou de la gent darmes qui fa tant servici al senyor Rey
e benefici a aquest Principat quant vos sabeu vos havem volgut
scriure e pregant e requirint vos queus placia proveir e manar
vostres dits homens nos meteu daqui avant sobre aço
en dilacio
mas vostra Magestat los faça pagar e reta en aço son deute e
lo que es per aquella ofert e promes. Altrament si hauria a fer
provisio aquella que per la disposicio dels capitols del parlament o
alias serie vista justa e condescent. De la qual per tantes fadigues
queus ne son stades donades nos deureu haver per scusats. Dada en
Terragona a quatre dies de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona prest a vostre honor.
Al molt noble e molt
magnifich baro mossen Franci de Erill.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Molt honorable senyer. Apres vostra
partida es aci attes En Gabriel Fraga hu dels cullidors dels drets en
la ciutat de Leyda lo qual ere anat en Pallars ab comissio e carrech
de fer la imposar los drets. Ço en que no ha abastat abans les gents
de aquella terra se meten en cami de no voler pagar en la forma que
los dits drets imposats son ab tot que significarien voler venir a
arrendaments o a alguna altra forma. La Magestat del senyor Rey scriu
als oficials e altres persones de aquelles parts e lo dit En Fraga
sen torna al qual havem donat carrech se veja ab vos e de tot lo que
ha sentit de aquella terra vos done informacio. Daquiavant si vos
delliberareu ell hi torne o si En Feriça es ya lla que li
sien trameses les letres ell ha manament de star a tota vostra
ordinacio. Quant havem a ell hoit son mes del parer queus diguem ço
es ques facen arrendaments en les terres hon se ha tant a fer a
conduhir los pobles. Perque menejau la cosa e feu la menejar lla hon
conexereu fer se deja e fet apuntament de aquella reportau lo
de la part deça perque prenga conclusio en la forma que ya vos havem
scrit. Cuytau e no si perda temps car ya veheu quant es necessari per
suplir a tants demanadors. Crehem aqui sou be importunat e aci es ya
sperada vostra venguda e per ço cove spatxar quant fer se puscha.
Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al molt
honorable senyer En Joan Berenguer Thora general receptor de les
generalitats en lo Principat de Cathalunya.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Batle senyer. Informacio havem
que En Gilabert moliner de aquesta vila no volria plegar lo
dret imposat en les farines e que per la dita raho lo dit dret se

pert e ha mal recapte. Deveu hi attendre per quant la cosa
redunda principalment a interes del S. Patriarcha car les peccunies
ques cullen en sa terra del dit dret se convertexen en pagament del
seu sou e per ço lon deurieu forçar per lo dit sguart encara que lo
capitol nou (no ho) disPonça. Si empero no delliberau
metre hi força digauli de nostra part quel culla e no stigua per lo
poch salari que lo capitol diu que haura si altre sguart en manera
que sen pora contentar. E hon de tot en tot recuse plegar lo dit
dret
feu li manament e posau li pena que nos desisqua de
les farines sino ab albara o bolleti del collector per lo qual se
mostre sie pagat per aquelles lo dret. Dada en Tarragona a VII de
febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al
honorable lo batle de la vila de la Selva o a son lochtinent.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la
facultat e potestat del ofici de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres de la
Magestat del senyor Rey feta.
Com los drets en les farines vi e
oli novament imposats en virtut del parlament per la Magestat del dit
senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona nos puxen
cullir sens grans missions e despeses. E per ço et alias sie vist
esser mes util al dit General fer de aquells dits drets arrendaments.
Confiants donchs de la probitat e industria de vos honorable En Joan
Berenguer Thora general receptor dels dits drets per lo dit parlament
assignat ab tenor de la present cometem a vos eus atorgam facultat e
potestat de arrendar los dits drets de les farines vi e oli a
les universitats o singulars persones queus sera vistes ço es en e
de quiscuna vila o loch per fi (sí;
por sí misma
) o de moltes ensemps axi com al profit del
General a vos sera vist millor succehescha e aço per aquells preus e
quantitats que a vos ben vist sera. Los quals preus se hagen a pagar
a vos com a dit general receptor o a aquella o aquelles persones que
vos volreu e en la forma que per vos sera deputada. Los quals dits
arrendaments sien tant solament per lany present per lo qual los dits
drets son imposats. E per aquests dits arrendaments pusquau
fermar contractes ab les clausules que a vos seran vistes e pusquau
encara substituir e subdelegar altra o altres persones per fer aço
matex en les viles o lochs hon vos personalment no poreu esser. Sobre
les quals coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies
comanam e cometem a vos e als que vos substituireu o subdelegareu
tots nostres lochs e veus. De la present pero comissio e facultat
exceptam e trahem les ciutats de Leyda Balaguer Terragona e vila de
Tarrega en les quals no es nostra intencio los dits drets se arrenden
mas ques cullen axi com ya es es praticha. E per semblant se
faça aqui e en les altres parts del dit Principat dels altres drets
en virtut del dit parlament imposats en altres coses. E per testimoni
de la veritat es feta la present de nostra ma signada e del segell de
nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VIII dies de
febrer any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Collector. Maravellats som com vos no servau la prathica
que tots los altres serven en cullir lo dret de les farines e segons
lo capitol de la crida que aqui deu esser publicada vol e dispon. Ço
es que blats alguns de homens de aquexa vila no vagen a molre sino ab
albara o bolleti vostre per lo qual apparegua hagen a vos pagat lo
dret imposat. E açous manam pratiqueu e façau praticar e façau fer
crida en pena de X lliures que algun moliner no gose molre altrament
pocha cosa ni molta en pena de X lliures e axi lo dit dret vindra a
vostres mans e cessara la diferencia que es entre vos e En Gilabert.
Los blats empero de persones strangeres que son poblades en lochs hon
no ha collector e seran portats als molins de aquexa vila per molre
los dits moliners hagen facultat aquells molre cullint ne lo dret
imposat e de aquell donant a vos
compte e raho tota hora quels
requerren sots virtut de sagrament e homenatge que dells rebreu si ya
donchs fet nol han. Servau ho axi que aquesta es la forma del capitol
e cesse tota diferencia. Dada en Terragona a XV de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Dalmau
Marti
collector de les generalitats en la vila de la Selva.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona al honrat En Manuel de Vilaplana
collector de les generalitats en la ciutat de Leyda e a tots e
sengles altres collidors e guardes dels drets de les dites
generalitats del dit Principat en qualsevol ciutats viles passos e
lochs de aquell constituits. Saluts.
Com En Françoy Ramaç
ciuteda de Leyda qui acostuma portar o trametre de aquesta ciutat de
Terragona en Arago pex fresch (peix fresc;
pescado fresco
) e altres coses dellibere per sa millor expedicio
pagar en aquesta ciutat lo dret de exida (no busqueu “el
dret de sortida” perque no lo trobareu
) per lo pex e
altres coses que traura e valegua tant al General rehebre aci lo dret
com en altra part attes tot es una bossa e tot se sguarda a una
matexa fi e no haja a pagar dues vegades. Per tant vos dehim e manam
que mostrant lo dit Francesch Ramaç o persona per ell albara
den P. Arlambau collidor en aquesta ciutat dels drets de
intrades e exides ab emprempta del General per lo qual albara
se mostre lo dit Francesch Ramaç
haver aci pagat lo dret de exida per lo pex e altres
coses que traura lo permetau passar e traure aquelles
liberament sens exhigir lo dret que ja haura pagat. E atteneu no
fesseu per res lo contrari. Dada en Terragona a XVI de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Sigue aquí una provisión nombrando a Juan
Mas, notario de Montblanch, escribano de la diputación local de la
misma villa y su veguería, y encargando que se cumpla aquella si el
nombrado aceptare.
Honrat senyer. Per la present vos dehim e
manam de les peccunies de vostra collecta doneu al egregi senyor lo
comte de Prades cinquanta florins dor convertidors en salaris de
correus spies e scoltes e aço ultra les altres quantitats que ya per
manament nostre li haveu donades. Cobrareu dell apocha de rebuda dels
dits L florins quant los li desliurareu ensemps ab la present e meteu
los en vostre compte. Dada en Tarragona a XVII de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Ramon
Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Comissio
den P. Gil de Villoro.
Nos En Bernat çaportella
cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de

deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los
olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fidelitat e probitat de vos honorable En Pere
Gil de Villoro
ab tenor de la present vos deputam e assignam en
receptor en la vila de Orta e viles lochs e passos de la
batlia sua dels drets de generalitats del dit Principat de bolla de
plom segell de cera e altres drets axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en los dies prop passats convocat e
celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi
que vos dit En Pere Gil (pero no Julivert) siau
receptor dels dits drets de mans dels cullidors particulars de
aquells en la dita vila e batlia. Los quals cullidors vos puxau metre
e posar en la dita vila de Orta e altres viles lochs e passos
de la dita batlia ço es
aquelles persones que a vos sien vistes abils e idonees. E
pusquau fer cridar e publicar los capitols e imposicio dels
dits drets e rebre dels dits cullidors particulars jurament e
homenatge e altre seguretat que a vos sie vista de haverse leyalment
e be en la exaccio dels dits drets guardant lo profit del dit General
e tot frau squivant e que donaran e liuraran a vos tot quant hauran
cullit e exhigit dels dits drets en la dita vila e batlia eus ne
donaran bon compte e raho tota hora que requests ne sien. Nos vos
donam e atorgam facultat e
comissio de exhigir demanar e haver
compte e raho de qualsevol persones qui en lo temps passat hagen
cullides les dites generalitats e drets de aquelles en la dita vila e
batlia e les quals per aço tengudes sien e rebre e haver de aquelles
tals tot quant vers elles sia de les dites generalitats e drets e per
aço destrenyer e
forçar les per los
mijans
deguts de dret. E los dits comptes examinar loar approvar
o impugnar e aquells absolre o definir segons a vos vist sia. Pusquau
encara de part nostra requerir los batle e oficials de la dita vila e
batlia de fer e prestar e de aquells rebre la seguretat acostumada
migançant sagrament e
homenatge que obtemperaran e exequiran nostres requestes o per part
nostra a ells faedores cessants tots consell dilacio e consulta.
Sobre les quals coses totes e sengles dessus dites ab ses incidencies
e deppendencies acomanam e cometem a vos dit En P. Gil plenariament
lo loch e veus nostres. En la qual dita recepcio e altres coses queus
acomanam vos dit En Pere Gil vos hajau diligentment e be a tot profit
del General tot frau cessant e siau tengut tota hora que request ne
sereu les peccunies que rebudes haureu aquelles per aquelles sens que
non pusquau fer algun ampre o no donar e desliurar al honorable En
Joan Berenguer Thora general receptor en lo present any deputat per
lo dit parlament o a qui ell volra o a qui per nos o per part nostra
o de nostres successors en lo dit ofici de deputacio manat vos sia. E
les dites coses totes siau axi tengut fer e complir sots virtut del
sagrament e homenatge que per aço
haveu prestats en poder nostre. E del salari de la dita vostra
recepcio e altres coses dessus dites les quals vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors volem hajau star a
conexença vostra e de
aquells. E per semblant hi hagen a star los collectors particulars
per vos posadors en les dites coses. Adonchs requerim ab la present
los oficials de la dita vila e batlia sots virtut de la dita
seguretat per ells feta e o la qual son tenguts fer de obtemperar e
exequir nostres requestes. E a totes altres persones dehim e intimam
e per lo interes de les dites generalitats en quant en nostra
facultat es manam que a vos dit En P. Gil e als qui per vos seran
posats en e circa la exactio dels dits drets en la dita vila e batlia
obtemperen e los dits oficials vos hi facen assistencia e presten
auxili e ajuda. En testimoni de les quals coses
havem manat la
present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici
en lo dors sagellada. Dada en Terragona a XVIIII dies del mes de
febrer
any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Prestó el referido Pedro Gil el juramento y homenaje con
todas las formalidades de costumbre, en poder del diputado, con
obligación de su persona y bienes.

Honrats senyers. Vostra
letra havem rebuda. Plau nos la diligencia que haveu en guardar los
drets del General e axi vos ne encarregam tota hora. Lo cas de
quens
haveu scrit den Cabrer o de sa muller nos lons
reservam. Nous cureu per lo present enantar hi fins altrament vos
scrivam. Persones son tinentes de qui tota hora se pora haver raho e
certament es nostra voluntat vista la cosa no passar la sens castich
de la culpa lur e de altres eximpli. Data en Terragona a XVIIII dies
de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Als
honrats En Gabriel March e En Joan del Mas cullidors de les
generalitats en la vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda
e responent vos al contengut quant es al fet de les letres del senyor
Rey que demanau per la present partida del
present correu nos
son pogudes desempatxar. Haureu les decontinent. Al que dehiu dels
cavallers que haveu pagats los V rocins del bisbe per I mes e los

altres per dos ab tot pensem que sia per lo temps que han ya
servit. Pero encara haurem a plaer nos ne certifiqueu. Avisant vos
com los V rocins del bisbe son ultra lo nombre que lo parlament ha
ofert al senyor Rey e vist que lo dret no abasta als altres vos dehim
no doneu res per aquells cinch fins que nos vos ne scrivam.
Pero teniu los axi en bones paraules nels digau res de aço.
Als altres XX donau tot aquell compliment que pusquau e lo dret
abaste. Avisant vos com per letres del baro qui ha scrit que la
senyora sa muller fos aci socorreguda del sou fins en XXX lliures nos
li havem feta aci bestraure en absencia den Thora alguna part de
aquelles e decontinent lo dit En Thora
sie attes li sera fet
compliment a les dites XXX lliures. Per que feu a ell compte sobre
aquelles en lo que li donareu. Al restant que dehiu del forment lo
dit En
Thora sinch spera de dia en dia. Vengut que sia
veurem sis pora donar orde en lo que scriviu. Dada en Terragona a XXI
de febrer any MCCCC sexanta cinch.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Joan Terre receptor de les generalitats en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Provisio den Pere de Ramon
Arnau
del ofici de deputat local en la vall Daran.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui requau tota la potestat
del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio
per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fe e probitat de vos En Pere de Ramon Arnau del
loch de Arties de la vall Daran ab tenor de la present fem e cream a
vos en deputat local de la dita vall e lo dit ofici de deputacio
local per aquell temps que sera de beneplacit nostre e de nostres
successors deputats a vos cometem e acomanam. Axi que durant lo dit
beneplacit siau deputat local en la dita vall e lo dit ofici
hajau e tingau regisquau e exercisquau e
totes e sengles coses façau e fer pusquau que al dit
ofici se sguarden. E hajau per lo dit ofici aquell salari e
aquelles prerogatives emoluments e drets que vostros
predecessors en aquell han acostumat rebre e haver. En lo qual dit
ofici e totes e sengles coses en aquell pertanyents vos hajau be
faelment e leal los drets e preheminencies del dit General conservant
guardant e mantenint e los damnatges squivant salva tots temps
veritat e honestat segons haveu ofert e promes en virtut de jurament
e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Adonchs ab
la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com
seglars en la dita vall constituhits sots virtut de la seguretat per
ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar
e exequir nostres requestes e a totes altres persones a les quals se
sguarde per lo interes de
les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Pere de Ramon
Arnau durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local
en la vall dessus dita e a vos en e circa les coses concernents lo
dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e los dits oficials
obtemperar facen eus hi assisten de oportu auxili. Dada en Terragona
a XXVII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor
MCCCCLXV. Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Juró y prestó homenaje el referido Pedro de
Ramón Arnau, en poder del diputado, con todas las formalidades de
costumbre.