CXI. Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

CXI.
Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezirie Gibraltaris Insularum Canarie necnon Indiarum Orientalium et Occidentalium Insularum ac Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Sane per fidelem nobis dilectum Antonium Soler sindicum majoralium confratrie nautarum nostre civitatis Dertuse sub invocatione beati Elmi fundate fuit nobis expositum inter cetera privilegia a predecessoribus nostris eis concessa habere privilegium quoddam tenoris sequentis.
- Nos Joannes Dei gratia rex Navarre infans et gubernator generalis Aragonum et Sicilie dux Nemosensis et Montisalbi comes Rippacursie ac dominus civitatis Balagarii locumtenenens (locumtenens, lugarteniente, lochtinent, etc) generalis serenissimi domini regis fratris nostri honorandissimi visis et recognitis supplicatione et capitulis majestati nostre oblatis et humiliter presentatis pro parte vestri dilectorum nostrorum majorum hominum et singularium marineriorum et piscatorum civitatis Dertuse et elemosine vestre cujus quidem supplicationis ac capitulorum tenor sequitur in hunc modum.
- Senyor molt excellent loctinent general: los mariners pescadors e altres homens de mar vivents del traball e exercici ques fa en la mar los quals de tant temps en ça que memoria de homens no es en contrari fan una pia e charitativa almoyna axi a catius a rembre com en subvencio de christians exits de cativeri e encara en altres pies charitatives obres e per la dita almoyna e a captiri de aquella han acostumat ajustarse de que encara han licencia de la molt alta senyora reyna muller e loctinent general del molt alt senyor rey e com per alguns esguarts concernents la honor de Deu benefici e augment de la dita almoyna e de la cosa publica del senyor rey hajen necessari les coses davall scrites: supliquen a vostra magestat los vulla aquelles otorgar perpetuament. Primerament que tota hora e quant segons han acostumat e poden per la licencia real que han ells e tots altres que son e seran de la dita almoyna se ajustaran per la dita almoyna e a captiri de aquella puixen tractar parlar e delliberar totes e qualsevol coses quels seran vistes necessaries e expedients a laor de Deu e servey del senyor rey e concernents augment util e benefici de la dita almoyna e dels dits mariners pescadors e homens de mar e la art e exercici de aquells e per ço puxen fer e ordenar entre ells e redigir en escrits qualsevol ordinacions quels seran vistes necessaries utils e expedients en e per lo exercici de lurs officis o arts tan solament e encara per tenir en condret e ornada la capella e almoyna de vestiments luminaries e ornaments de capes calzers retaules joyes e altres coses necessaries e per aquelles tenir e observar imposar axi mateix aquelles penes pecuniaries que volran: les quals ordinacions puix sien fetes de voluntat e concordia de tots o de la major part los dits mariners o pescadors e homens de mar hajen e sien tenguts servar sots les penes quey seran apposades de les quals penes la mitat sia adquirida al senyor rey o al veguer o sotsveguer de Tortosa qui fara la execucio e laltra mitat a la dita almoyna. Item que quiscun mariner pescador e home de mar habitant en la dita ciutat e terme de Tortosa axi caps de cases com moços qui prenguen soldades o vajen a son partit o salari algu hajen e sien tenguts pagar quiscun diumenge a la dita almoyna o plegadors de aquella un diner: e sil recusaran o nol voldran pagar que nos alegren dels beneficis de la dita almoyna ne subvencions de aquella com la dita almoyna no haja de ques puxa sostenir sino de almoynes. Item que los dits veguer e sotsveguer de Tortosa e quiscu dells tota hora e quant requests seran per los majordoms de la dita almoyna o algu dells los quals puxen e hajen facultat de elegir segons han acostumat hajen e sien tenguts sots pena de doscents florins adquisidora als cofres del senyor rey si per ells sera contrafet fer execucio en los bens dels dits mariners pescadors e homens de mar per les penes que hauran comeses adquisidores segons que es damunt dit. Item com la dita ciutat de Tortosa certs mesos del any tenga un llaut que es appellat llaut de guarda lo qual discorre per tota la costa per descubrir fustes de moros cossaris pirates e altres enemichs e avisar les fustes axi de la dita ciutat com de altres navegants vassalls e amichs del senyor rey que troben en aquelles mars a fi que no sien preses per les dites fustes de moros cossaris e altres enemichs lo qual llaut com hi vajen be dotze homens fa grans messions e despeses axi del sou dels dits homens com altres en les quals messions e despeses la dita almoyna dels dits mariners pescadors e homens de mar puga certa part: e perque puixa bastar al carrech de les dites despeses com altrament noy pogues bastar quiscun lleny o ultra fusta de homens de la dita ciutat per quiscun viatje que fa pach e haje acostumat pagar certa cosa a la dita almoyna en e per sosteniment de dit llaut de guarda e sia rahonable que les altres fustes de estrangers que se alegren del benefici de la dita guarda del dit llaut paguen la subvencio que paguen e han acostumat pagar les fustes de la dita ciutat: suppliquen per ço los dits mariners pescadors e homens de mar sia merce vostra senyor proveyr e atorgar a la dita almoyna que tota fusta de port de doscentes botes o de aqui avall de estrangers que vendran a la dita ciutat o ports de aquella e surgiran alli haja e sia tengud a pagar a la dita almoyna e als majorals de aquella aquella subvencio que altres semblants fustes de la dita ciutat acostumen pagar per quiscun viatje que fan: e si les dites fustes o patrons de aquelles recusaran pagar la dita subvencio que lo veguer o sotsveguer de Tortosa tota hora que requests ne seran per los dits majordoms de la dita almoyna hajen e sien tenguts fer prompta e expedida execucio per la dita subvencio en los bens de la dita fusta o del patro de aquella ensemps ab les despeses que per culpa llur se faran en la dita execucio. Item que qualsevol persones de la dita almoyna ques eligiran quiscun any per majordomens de aquella segons es acostumat sien tenguts de acceptar lo dit offici de majordomens sens contradiccio alguna sots pena de cinquanta sous adquisidora segons dessus e jurar en poder de algun official real de la dita ciutat de haverse be y llealment en lo dit offici a llaor de Deu e servey del senyor rey utilitat e benefici de la dita almoyna e de la cosa publica de la dita ciutat.
- Quia capitula ipsa et omnia in eis contenta concernere videantur Dei cultum laudem et honorem dicti domini regis servitium vestrique dictorum marineriorum ac piscatorum et reipublice beneficium: supplicationibus vestris annuentes benigne tenore presentis carte nostre perpetuis temporibus valiture dicte elemosine et vobis dictis marineriis et piscatoribus dicte civitatis Dertuse preinserta capitula et omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta de nostra certa scientia et consulto juxta illorum pleniorem seriem et tenorem laudamus approbamus concedimus et firmamus illisque et eorum cuilibet regiam et nostram interponimus auctoritatem pariter et decretum. Mandantes per hanc eandem gerenti vices Cathalonie principatus nostri generalis gubernatoris officii vicario bajulo
procuratoribus dicte civitatis Dertuse et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris sub incursu regie indignationis et ire penaque duorum millium florenorum auri quod preinseraa capitula et omnia et singulo in eis et eorum quolibet contenta teneant perpetuo et inviolabiliter observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant ratione aliqua sive causa. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo impendenti munitam. Pro hiis vero nobis seu regie curie dedistis quos de nostri voluntate tradidistis dilecto consiliario ac locumtenenti thesaurarii generalis dicti domini regis Andree Cathala trescentos sexaginta sex solidos octo denarios barcinonenses. Data Barcinone die vigesimo primo madii anno a nativitate Domini millessimso quadringentesimo quinquagessimo sexto regnique dicti domini regis scilicet citra farum anno vigesimo secundo aliorum vero regnorum anno quadragesimo primo. - El rey Juan. - Dominus rex locumtenens mandavit Joanni Peyro visa per locumtenentem thesaurarii generalis et de Mesa fisci advocatum. - Supplicatum prefate magestati nostre humiliter fuerit pro parte dicti sindici et majoralis vice et nomine majoralium et confratrie nautarum dicte civitatis Dertuse quod preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta laudare approbare ratificare et confirmare ac quatenus opus sit de novo concedere dignaremur. Nos vero subditorum nostrorum votis preinsertim benemeritorum inclinati tenore presentis deque nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto ac matura nostri sacri supremi regii Aragonum consilii accedente deliberatione dictum preinsertum privilegium et omnia et singula in eo contenta expressa et declarata juxta illorum seriem formam et tenorem a prima ejus linea usque ad ultimam quatenus tamen in eorum possesione dicti majorales et confratria nautarum sancti Elmi existunt laudamus approbamus ratificamus et confirmamus ac si et quatenus opus est de novo concedimus nostreque hujusmodi laudationis approbationis ratificationis et confirmationis ac nove concessionis presidio seu munimine validamus et roboramus nostramque auctoritatem eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio ac nova concessio sit et esse debeat eisdem majoralibus et confratrie nautarum dicte nostre civitatis Dertuse presentibus et futuris modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio vel extra sentiat diminutionis incomodum dubietatis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo sucessori intentum aperientes nostrum sub paterne benediccionis obtentu dicimus eumque rogamus futuro vero locumtenenti et capitaneo generali nostro in dictis principatu Catalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario gerenti vices nostri generalis gubernatoris regenti cancellariam doctoribus regie audientie magistro rationali bajulo generali advocatis et procuratoribus fiscalibus necnon vicario bajulo et procuratoribus dicte nostre civitatis Dertuse ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris tam majoribus quam minoribus in eodem principatu et comitatibus constitutis et constituendis sub incursu nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis dicimus precipimus et jubemus quatenus preinsertum privilegium nostramque hujusmodi confirmationem omniaque et singula in eis contenta modo et forma superius declaratis teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere celeri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die quinto decimo mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo secundo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Terça et Quintana regentes cancellariam. - Confirma V. M. á la cofradria de los marineros de la ciudad de Tortosa un privilegio que tienen del serenisimo rey don Juan segun que estan en posesion.

CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatos et qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianos ex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriis quoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestati nostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mon e especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots los franchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinona per la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertats e per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançant lo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sens que per vos molt excellent senyor nols sia atorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellencia en consemblants coses signantment axi a Deus saludables consentir e de aquelles liçencia special atorgar: emperamor daço los dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mon e del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchrist lo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs qui metre si volran e encara mullers infants e companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixen metre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metre si donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pach o haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer aço aquell tal sia forçat o constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metra en la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pus una vegada si sia mesa que no sen puxa exir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrares hagen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo mort et lo senyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si lo senyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per llur simple sagrament: e si sera albat que en aquell sien tenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defunt de la dita confraria lo dia de la sua mort o lo dia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sien presents tots aquells qui esser hi poran et los prohomens de la dita confraria hi demanaran. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axi en provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que sia ordinario entre los confrares que tots anys una vegada ço es en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ (Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascu de cinch o VI liures e un altre ciri gros lo qual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes ab llur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojats en la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix sia ordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascun christia es tengut fer e obligat que en aquell cars tots aquells de la dita confraria los quals per los dits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaran VI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per ço que les coses dessus dites e altres en apres deidores mils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostol tots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un loch aquell quis volran e aqui elegesquen et deguen elegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellats prohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apres al cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran stats prohomens lany passat hagen e deguen liurar les claus de la dita caxa a aquells que novelament entraran et retre comte a ells daço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absent o sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casos o cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ab laltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomens defuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolter bandoler e inobedient en seguir les coses rahonables de la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no sia tenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitat com en malaltia et axi en mort com en vida de ningunes coses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomens hagen a collir totes setmanes los deutes del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de llur consciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si los dits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinona puxa aquells tota hora que per los prohomens ne sera request compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares serien cayguts segons damunt es largament specificat. Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen los hereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera fins a la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçia a vos senyor que los dits prohomens totes aytantes vegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellar los confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et sia present un dels notaris o scrivans de la cort del batle de la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracte o puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltres e que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascuna vegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalis gubernatori in Cathalonie principatu vicario et bajulo Barchinone subvicarioque et subbajulo ac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaque mille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorum erario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliarius et locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorum quadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rex locumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

CIII. Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

Nos Johannes et cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperio multiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterine confratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrie ipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com sia certa cosa a la vostra magnificencia et per tot lo mon que una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regnes et ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochs se fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia venguda a gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara son vullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitols et ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metre tots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metra pach e haja a pagar cascuna setmana a la caxa de la dita confraria o als qui aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sien tenguts ne forçats de pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et dege prometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volra que noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exira de poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cos morra que tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo marit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a host o en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la muller daquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lur simple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira mitge liura de cera o VI diners. Item que cascun confrare et confraressa haja o deje dir e aço prometra con entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra. Item que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo cors jaura al qual aniversari sien presents aquells maestres que esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apres lo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de las V plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria sien dites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que sia fet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors de la caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijares a aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axi en provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura ço que Deus no vulla algun confrare sera cativat per moros o per males gents e sera atorgat a algun rescat que los dits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sien elegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pus habundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament faça alguna lexa a la caxa de la confraria et que en aço no haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per aço encorrega en alguna pena. E per ço que les coses dessus dites o les davall scrites mils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquen e se hajen a aplegar en un loch ques volran e aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquen e deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacions contengudes e segons que açi se conte: los quals consols elegits lo dit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batle de Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açi contengudes tota malicia parcialitat e frau foragitades e que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessus dita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab los dits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitats ques haguessen a fer per qualsevol raho se havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consols et dos prohomens hajen a convocar la art et ab voler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomens lany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de ço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas sera que algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanar son loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenara hauria si era present e que aquell a qui ell ho comanara haja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que sera maestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es dege aturar e cullir de cascun de la dita confraria que en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascun dissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et dega jaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con sia tornat del viatge pach complidament tot ço que degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadri se exira de son maestre es volra metre ab altre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendre aquell fadri ni metrel en alguna obra dins lo dit temps si doncs nou fa ab benivolença et consentiment del maestre ab qui stava et aço sots pena de X sous per cascuna vegada que contrafara de la qual pena sia adquisida la meytat a vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltra meytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesque entre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols sia tengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçar aquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençant justicia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells sia tengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volra asesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestre que dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nos tendra per content dels maestres en volra haver mes o haverne destranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consols dementre que en les dites obres obraran. Item que cascun maestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que los maestres de la ciutat acustumen de pagar en las lurs terres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estar en la obra dels dits navilis a tota conexença correccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que los maestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçades axi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascun jorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lo maestre major de cascun navili tatxen los loguers dels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra hon ell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitar de la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tengua fadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxen e deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per ço que lo dit fadri no perda son temps et que lo maestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui faça navili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pus viatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lo dit patro o son maestre del navili requiren los dits consols quels donen maestres per spatxar lo dita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat ho per ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavors lo dit patro ab consell dels dits consols e de son maestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangers a obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega acullir en la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols los hi pusquen metre et compartir no gitantne los maestres que lo dit patro haura fets venir si donchs aquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensions entre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que sia servada la usança que tots temps es stada servada ço es que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenya fara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membres sia del maestre que la fa o qui fa lo dit membre et que ultra aço lo dit patro haje et dege dar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumades de dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraure aquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchs lo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jorn pach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo libre de las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per ço placia a vos senyor que los dits consols totes aytantes vegades com se volran e a ells sera vist faedor puxen appellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parra esser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascuna vegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com sia rahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcun maestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumat altre maestre no pusque esser gitat de la obra pus que sia abte et sufficient a obrar mas que II sia tatxat lo salari segons ço que fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis Vallensis XVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.

LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

LXVIII. Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

LXVIII.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:
- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e in pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.
- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine (limosna, almoyna, almoina) et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc. Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.