LETRA TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

LETRA
TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL
DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

Molt alt e molt
poderos princep e senyor.
A la vostra molt sacra reyal
maiestat humilment supplicant notifich que he
regoneguts los vostros castells de Cerdanya ço
es Livia Bellver castel de Querol e la Torra Cerdana
e he fet inventari de les armes qui en aquells son e memorial de les
obres necessaries que jatsia no sien grans son be
urgents en gran culpa daquells quiu han regit com obra
pocha jaquir aporta apres gran despesa e
vergonya axi senyor com vos he scrit de la plaça
de les cols de Perpenya que ab Deus he feta
obrar.
Item senyor apres he citat lo vescomte Devol En
Sicart de Lordat e tots los altres feudataris vostres
daquesta vegueria senyor de Cerdanya per los
feus que tenen per vos faent libre apartat de
regonexences de tots los dits feus qui son dins la dita
vegueria. E semblant senyor entench a fer dels feus de las
vegeries de Conflent de Rossello e Vallspir com
trobarets senyor que en lofici de la vostra procuracio
son axi los libres de vostres feus entremesclats que es
confusio de cercar aquells.
Item senyor he trobat lo
vostre feu de la honor de Enveyg obligat a censals
e benifets tot destroit et dissipat sobre lo
qual ab consell de savi he posada empara real.
Si a la vostra senyoria sera recorregut per aço
placiaus manar veure lo proces per interes vostre.

Item senyor he regonegut tot lo vostre patrimoni
daquesta vegeria hon he trobats los
empenyoraments seguents:
Ço
es primerament lo vostre castell de Allo qui fo
empenyorat per lo excellent Rey Johan dalta
recordacio frare vostre a mossen lo vescomte de Roda
segons he entes par mil liures. Diuse senyor que
pot valer cent liures de renda.
Item senyor los
prohomens de Puygcerda tenen lo vostre castell de
Salteguel qui fon donat en feu per lo excellent e
glorios senyor Rey En Pere de bona memoria pare vostre a mossen
Jacme de Pallars per preu de XVIII.m solidos qui apres lo
vene an Johan de Luçano
quil revene a la universitat de Puygcerda. Diuse
senyor que val de renda XXX liures pero yo trob
senyor que si a vostra senyoria hagues plagut tramettre letres
de creença
e provisions en aço
covinents que los consols e promens de Puygcerda
vostres venen acordats de fer aci bon peu de cobrar vostre
patrimoni e en lo preu del dit castell fer tant per reverencia vostra
que merexeran vostra gracia e merce. Si a la vostra
senyoria senyor plaura fer les dites letres yo son
apparellat treballar hi de mon poder.
Item
senyor la vall vostra de Villech e lo delma de Sogol e les
rendes de Maranges e de la Sajonia e los censes grossos de
Puygcerda ab lo castell de Arescot tot aço
fou empenyorat segons trop an Ipolit Garrius per
XXXVI.m solidos. Valen les rendes de les dites coses segons senyor he
trobat per informacio daquells que les han administrades ço
es los censes grossos de Puiygcerda LXXXI liura XVIIII
solidos Maranges XXVIIII liures X solidos Villech XXII liures
X solidos Arescot XVI liures X solidos Isogol IIII liures XI solidos
la Sajonia XVII liures que munten totes les dites rendes …. CLXII
lliures.
Es ver empero senyor que apres lo
dit Ipolit Garrius revene a micer Nicholau de Palou lo dit
delme de Isogol e la dita Sajonia e lo castell Darescot lo
qual castell Darescot fon apres atorgat segons
senyor he entes an Bort Daragall ab salari de XXV liures. E
trop senyor en los libres antichs vostres de la dita
procuracio que no solia haver de salari sino cent solidos.
Item
senyor les vostres rendes Dangostina e de Niula daquest
comdat ensemps ab daltres vostres rendes de Conflent
foren empenyorades per lo dit excellent Rey Johan an March
Pujol de la sua cambra. Diuse que les dites rendes foren
empenyorades per XII.m solidos quis diu li foren donats per
exovar de una donzella de cort.
Item senyor les
vostres rendes de Pratsdoçeja
e de Salagosa ab daltres son empenyorades an Francesch deç
Puyg savi de Perpenya per XXII.m solidos de que ell cull
II.m solidos censals qui es a rao de Xl.m per milenar.
Com me paragues que vos senyor perdiets en mes de XXI
liura tots anys fiu li letra requisitoria queu
tornas a preu just de que ses molt esquivat per que ho
remet senyor a vostra senyoria. Mas per por de negu no
estare de dir la veritat lla hon veyg vostre
gran interes senyor.
Item senyor la leuda de Puygcerda
passatge e pes e lo masell e los taulers
de la cort del veger e del batle e los molins ab
les rendes de Querol es empenyorat a mossen Francesch Bertran per
preu de CXXXV.m solidos e mes par que aquest preu sia
just com es per censal de VIIII.m DCXXXXIIII solidos X diners a raho
de XIIII.m per milenar e si les rendes munten mes es vostre
senyor.
Item senyor les rendes e drets vostres del tauler
dels clams e reclams del batle e veguer
de Puigcerda se solia tostemps cullir per
I scriva quin havia XXV liures. E apres senyor lo dit
excellent Rey Johan dona lo dit tauler an Guillem Gibilli scriva seu
e sobre lo dit tauler donali mes XXV liures per que senyor vos
perdets en aço
les dites XXV liures de renda part aço
senyor li dona los censes del vegueriu que lo veger de
Cerdanya solia pendre per son ofici e apres foren ajustades a
la procuracio reyal per pobresa del ofici. Valen de X en XII
liures.
Item senyor lo castell e Vall de Ribes fo empenyorat a
mossen Bernat de Pinos per XV.m florins. Diuse que los V.m florins de
cauteles de son frare e apres li son estats enadits
altres X.m florins e mes per deutes de la cort.
De totes les
dites coses senyor yo he parlat a mossen Torrelles lo veger
e ab lo jutge vostres daci per informar
vostra senyoria qui en los dits afers li placia provehir specialment
en trametre letres per la dita reempço
als consols et promens de Puygcerda. Nostre
Senyor Deus vos do vida longa e victoria contra
vostres enemichs. Escrite en Puygcerda a
XXVI dagost.
Senyor.
Lo vostre humil vassall
qui besant vostres mans et peus se comana en vostra gracia e
merce.
ARNAU PORTA.

/ Aquí hay un índice de castillos,
lugares, villas, con paginación, que no concuerda con este formato
/

A.
Argilers.
Aljama de juheus de Perpinya.
Castell de
Ariscot.
Loch de Angostrina.
Castell de Alt.
Castell de
Allo.
B.
Castell de la Bastida.
Banyuls.
Castell de
Belver. (Bellver)
Castell de Bolvir.
Castell de Bar.
Castell de
Bellpuig.
C.
Castell de Cochliure.
Castell de Corçavi.

Castell de Castellnou.
Casa Fabre e de Lottes.
Castell de
Clayra.
Loch del Camp.
Loch de Corbera.
Castell e Vall de
Conat.
Cerdanya.
D.
Castell de Daraleu.
E.
Castell
de Sant Esteve.
F.
Loch de Fulla.
Castell de Formiguera.

I.
Castell de Isogol.
I..
Castell de Lauro.
Leuda
de Stagell. - Emoluments de la cort e molins del dit loch.
Castell
de Sant Lorenç.
Castell de
Livia.
M.
Castell e loch de Muntesquiu.
Castell de
Maurelas.
Castell de Munbaulo.
Molins de Santa Cilia.
Vall
de Morangues.
Castell de Musser.
N.
Loch de Nafiach.

Vilar de Niula.
O.
Castell de Opol.
P.
Vila de
Perpinya.
Vall de Prats.
Portella.
Loch de Pollestres.

Castell de Puigbaladors.
Pesquer de Conflent.
Villa de
Puigcerda.
Castell de Prats.
Q.
Castell de Querol.
R.

Castell de la Rocha.
Loch de Reglella.
Castell de
Roders.
Vall de Ribes.
Castell de la Rocha de Villech.
S.

Loch de Stagell.
Castell e loch de Salvaterra.
Castell de
Salses.
Loch de Sahorra.
Sajonia de Cerdanya.
Loch de
Salagosa.
Loch de Santaguell.
T.
Castell de Tohir.
Loch
de Toluges.
Castell de Tautahull.
Loch de Tresserra.
Loch
de Torderes.
Treta de la mena de Conflent.
V.
Loch de
Vernet.
Castell del Volo.
Castell de Vinça.

Loch de Vilamulacha.
Vila de Vilafrancha de Conflent.

Castell de Vinça.

Vallsebollera.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

9 DE MARZO.

9 DE MARZO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejeros presentóse el noble don Martin Geraldo de Cruilles, con una credencial del Señor Primogenito, que fué leida, como lo fueron tambien las cartas y documentos que siguen.

Als reverendissimos pares en Christ nobles egregis venerables magnifichs e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e congregats sobre la nostra liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ egregis venerables nobles magnifichs e amats e verdaders amichs nostres.
Trametem de present a vosaltres lo magnifich e be amat conseller e camerlench nostre mossen Marti Guerau de Cruilles plenament instruit de nostra intencio de algunes coses concernents nostre servey e benefici dels negocis de les quals de nostra part deu ab vosaltres largament conferir. Pregamvos per ço ab quanta afeccio podem que dant fe e crença al dit mossen Marti Guerau en tot lo que de nostra part vos dira ho vullau metre per execucio e obra com de vosaltres speram. Dada en lo Perallo a VI de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius. (Lo Perelló)

Als reverent venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres los diputats e altres del Principat de Cathalunya congregats en la nostra ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres. Per altres nostres letres ans e apres que partissem de Çaragoça vos havem scrit e avisat de tots nostres progresses e de totes aquelles coses de les quals nos ha paregut necessari darvos noticia. E perque ab la ajuda de nostre Senyor Deu entenem prosseguir nostre cami ensemps ab lo lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill havem delliberat trametreus lo amat conseller nostre mossen Luis de Vich mestre racional de nostra cort en regne de Valencia sobre algunes coses necessaries e importants.
Per çous pregam e strenyem que a les paraules de aquell vullau creure com a la persona nostra e aquelles metre en exequucio segons de vosaltres indubitadament confiam. Dada en la font de Perello a VI dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs o savis senyors. Ja de Cambrils he scrit a vostres reverent magnificencies de la entrada alli de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit vuy diumenge a vuyt del present. Los dits Senyora e Senyor son entrats aci en Tarragona entre sis e set hores apres mig jorn. Es exida la bandera de Tarragona ab qualsque cinquanta homens molt be armats e apres tots los oficials ballant quiscu ab sa manera de entrames ab moltes bombardes e grandissima alegria e profacio ab molta bella capa e abans de la dita entrada qualque tres hores los senyors de embaxadors qui haveu trames me scriviren de posades. E en aquella era tota la ciutat stablida que ab los dits Senyora e Senyor son pasades D persones pur ells han hagut bon recapte axi vostres embaxadors com los de la ciutat de Barchinona. A nit passada parli ab lo Senyor Primogenit dixme son cami fora de Terragona a Vilafrancha e de alli a Martorell. Ara al fer la present aquests senyors de missatgers splican sa embaxada en que restaran refirmen en son scriure. Lo present correu parteix daci a una hora apres de miga nit. Ha esser alla en tretze hores dic en XIII hores. Deu haver sis florins dor dich VI florins dor.
E per la present no he mes a dir a vostres reverent magnificencies sino suplicar aquelles vullan manar de mi al qui plasent vos sera. E suplich la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. De Tarragona diumenge a .... hores abans de miga nit que havem a VIII de març Mil CCCCLXl. A nit passada lo Senyor Primogenit me dix partiria lo dilluns de Tarragona ara que no partiria dit dia. - Mossenyors a vostres manaments e servir prest Guillem de la Bruna.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egris nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy diumenge que comptam VIII de març circa sinch hores apres mig jorn arribam aci en Tarragona e sabut que la Serenissima Senyora la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Primogenit venint de Cambrils eran pres de aquesta ciutat deliberam tirar la lur via e trobam la dita Senyora e lo Primogenit entre lo pont e aquesta ciutat e aqui ab aquella reverencia ques pertany besam la ma a la Senyora Reyna e apres al Senyor Primogenit e acompanyant aquells entram en aquesta ciutat en la qual son stats rebuts ab gran alegria e honorificencia e ab professo molt solemna entram en la Seu e feta oracio la Senyora Reyna acompanyada del Senyor Primogenit ana a la possada e nosaltres anam ab la dita Senyora. E lo dit Primogenit lexant la dita Senyora en la sua possada ana a reposar a la sua possada e nosaltres romanguem ab la dita Senyora e per mitga de Johan Ferrandis fahem dir a la dita Senyora com nosaltres la suplicavem quens volgues dar audiencia e de continent la dita Senyora dix era contenta e sola en una cambra sens altra companyia la sua Senyoria nos dona audiencia ensemps ab los embaxadors de Barchinona e referides les recomendacions de vostres paternitats nobleses e magnificencies ab aquella reverencia que es deguda a tanta Majestat donada la letra de creença per orga de mi ardiacha de la Mar seguint les vostres instruccions ab lo motiu donat en les instruccions e ab aquell millor tall de peraules que fon possible a mi dit ardiacha per part de vostres magnificencies fonch suplicada la dita Senyora fos merçe sua voler ordonar e dispondre que lo Senyor Primogenit liberament sens companyia de la sua Senyoria e dels de son consell anas en aqueixa ciutat havent pera ferm que sobresehent la anada sua seria pus fael via a tractar lo que fos servey del Senyor Rey e repos del Principat de Cathalunya car apenes se poria donar entendre la liberacio esser purament feta si la sua Majestat e consell entraven en aqueixa ciutat ensemps ab Primogenit. E fet rahonament fundat en la intencio de vostres instruccions la dita Senyora molt compostament e ordonada ab molta humanitat respos rescitant los treballs que havia presos en la liberacio del Princep axi per amor del Senyor Primogenit com encara per satisfer a les suplicacions dels Principat lo be del qual e repos ella tan desiguada com la vida e que pus tost deliberaria morir que donar loch que aqueix Principat hagues negun dan e que ella havia orde del Senyor Rey de aportar en aqueixa ciutat lo Senyor Primogenit e que li paria stranya cosa que venint ab tal delliberacio ella romangues e que volguessem attendre a la honor del Senyor Rey e a la sua bona voluntat. E per nosaltres fon replicat lo honor del Senyor Rey era tan car com la dita e que per servar aquell lo Principat metia tots sos treballs e que speraven en Deu que aquell se salvaria. E la sua Senyoria respos que no havia altra sperança e que conexia be que quant era stat fet era degudament fet e per honor del Senyor Rey. E nosaltres la suplicam fos merce sua voler condesendir a la suplicacio del Principat. E ella respos que axi era que la sua Senyoria ne parlaria ab lo Primogenit e que apres faria resposta demenantnos si nosaltres ne haviam perlat ab lo Primogenit. E responguem que no que tal comissio no haviam. E apres moltes rahons dites a la sua Senyoria confortants les dites suplicacions anam a la possada del lllustrissimo Primogenit e dites les recomendacions vostres li denunciam lo rahonament fet a la dita Senyora. E lo dit Senyor rebudes vostres recomendacions ab molta humanitat mostrant haver gran obligacio al Principat dient moltes peraules de gran amor dient que ell no crehec haver sino hun pare pero que ara ne ha molts ço es tots los qui habiten en aqueix Principat e que vol star a consell de aqueix Principat. E per avisar vostres nobleses e magnificencies del que ses fet fins aci havem deliberat fer lo present correu sperant que la dita Senyora condescendra a vostres suplicacions car en son parlar la sua voluntat es fer Io que lo Principat volria. De continent hajam la resposta per correu ne seria avisats. Lo Senyor Primogenit esta en bona disposicio e ha gran desig de esser en aqueixa ciutat pero per dites coses no pora partir dema. Pero crehem que dimarts primer vinent la sua Senyoria partira e nosaltres ab ell. E per aquesta no havem mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio de vostres paternitats nobleses e honorables savieses. Scrita en Terragona a VlII de març e una hora apres de mitga nit Mil CCCC sexanta hu.
Los missatgers de Barchinona no han acordat de scriure esperant la resposta e stimant la present esser letra comuna. Placieus volerne dar raho a mossenyors de consellers per descarrech llur. - A la ordinacio e manaments de vostres providencies e magnificencies prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molts magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs e savis senyors. Nosaltres scrivim al senyor marques de Oristany e als conseller e prohomens del Alguer e de la ciutat de Sacer segons scrivim a vosaltres de aquests afers aci concorrents. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau enviar les dites letres queus dara lo honorable Nandria Bacallar patro de nau portador de la present e hauremho a molta complacencia. E sia molt magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. En lo exercit es hu quis diu mestre Pere menescal del Senyor Primogenit qui es acordat per genetari. E per quant ha obs al servey de la casa del dit Senyor Primogenit e ofir donar hun altra qui per ell servira lo qual se diu Anthonet Angles e som stats suplicats vullau aquest altre en loch seu pendre e acceptar volents condecendre a les dites suplicacions assenyaladament per sguard del servey del dit Senyor Primogenit vos pregam e encarregam que façats rebre mostra del dit Anthonet
Angles e si sera trobat suficient genetari prengau e accepteu aquell en loch del dit mestre Pere e rebuda del dit Anthonet seguretat que servira per lo temps que lo dit mestre Pere licencia de venirsen. Placieus que aço axis faça car tal es la voluntat nostra. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. De Barchinona a VIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem es nostre parer que si la Senyora Reyna ve aqui la deveu rebre ab tota obediencia e honorificencia axi e segons de bons e feels vassalls se pertany e fins aci loablament haveu acustumat. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a nou de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al Illustrissim Senyor don Charles Princep de Viana primogenit Darago e de Sicilia et cetera.
lllustrissim Senyor. Rebuda havem per lo noble mossen Marti Garau de Cruilles una letra de vostra Excellencia e aquell ah molta devocio e voler hoyt en lo que explicar nos ha vulgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs ernbaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament supplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera aquella explicat. La Sancta Trinitat Illustrissim Senyor tinga en proteccio sua la Celsitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Rebuda havem per lo magnifich mestre Racional de la cort del Senyor Rey en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich una letra de vostra Excellencia e aquell ab molta devocio e voler hoit en lo que explicar nos ha volgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs embaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament suplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera a aquella explicat. La Santa Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua la Serenitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se recomanen Diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra feta a VIII del present per la qual restam plenament informats del progres de vosaltres e exposicio de vostra embaxada feta a la Serenitat Reginal e de la resposta feta per la sua Excellencia e consemblantment del parlar fet al Senyor Primogenit. Havem haguda e reputada vostra forma de procehir digna de molta comendacio e lahor segons la expectacio que de vostra prudencia se havia en la qual nostra sperança es stada que donarieu tal orde en les coses a vostra circunspeccio comeses que sen aconseguiria lo desijat efecte e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna gran benifici e repos de aquest Principat. E perque milor siau de totes les coses occorrents informats vos certificam com poch abans de la recepcio de vostra letra per lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles haviem rebuda una letra credencial del lllustrissim Senyor Primogenit e en virtut de la creença nos havia esplicat lo grandissimo desig e voler que ha lo dit Senyor en esser axi ab nosaltres e totes coses fer ab consell e delliberacio de aquest Principat o nosaltres aquell representants pero que per sguard de Deus desiga lo Senyor Rey e la Senyora Reyna esser humanament tractats e axi nos en prega stretament. En lo temps mateix mossen Luis de Vich per part de la Illustrissima Senyora Reyna nos ha donada letra de creença per vigor de la qual nos ha explicada molta voluntat e afeccio que la dita Senyora ha al benifici repos e utilitat de aquest Principat e que desija esser consellada per nosaltres en lo dit repos e benifici pregantnos li donem consell del que fer dega en la venguda del Senyor Primogenit. Sobre les dites creençes exposades es stada per nosaltres feta resposta als dits mossen Marti e mossen Luis com de nostra deliberacio scrivim a vosaltres embaxadors del Principat qui aquella explicareu e fareu resposta als dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit la qual deliberacio es que sobre la intrada aci de la dita Senyora stam e perseveram en la deliberacio ja feta aci quant vosaltres hi ereu car no son vistes occorrer causes noves algunes per les quals aquella deliberacio alterar se degue e algunament comunicar. Perque ab molta humilitat e reverencia per part de aquest Principat regraciareu a la dita Illustrissima Senyora la voluntat e afeccio que mostra haver en lo benifici e repos de aquest Principat. E per ço direu a la sua Excellencia que la suplicacio feta que li placia dispondre e ordenar en lo voler entrar en aquesta ciutat es gran benifici e repos del Principat e molt servey de la sua Altesa la qual pot esser certa aquest Principat no la supplicaria si axi no era. E fins aci en aquests darrers actes qui de tanta ponderositat son stats ha pogut veure la sua Excellencia james aquest Principat haver supplicat sino de coses concernents honor e servey de la reyal corona e benifici e repos del Principat. E com semblantment aquesta supplicacio concerneix e redunde en dits servey honor repos e benifici perque suplicareu la sua Excellencia vulla credit donar a nostre consell e exaudir nostra supplicacio la qual efectualment de la sua clemencia e benignitat obtendreu juxta la deliberacio aci feta en vostra presencia car en aquella mateixa se sta e persevera. Al lllustrissimo Senyor Primogenit per nostra part regraciareu devolament e humil les coses ofertes per orgue del dit mossen Marti Guerau de Cruilles les quals ja per letra la sua Excellencia significades e ofertes nos havia. Aquella confiança havem haguda en la sua Altesa com nos paragues raho portas tal sperança deurese haver. E per quant nosaltres en tal sperança constituhits desigam molt lo remey e honor de la sua Altesa e vehem per experiencia la irrefrenada cupiditat e ambicio de oficis e interesos propris que generalment se poder
donar occasio a moltes enveges e descontentacions e per conseguent gran turbacio al repos e benifici de aquest Principat e desservey de la sua Altesa per evitar los dits e altres molts inconvenients que per nominacions scripcions ofertes o concessions de oficis seguir poden per nostra part molt afectuosament e devota supplicareu la sua Excellencia sia merçe sua abstenirse de donar o otorgar oficis alguns. E si alguns ni ha otorgats o a importunitat de alguns fet o manat scriure a suplicacio e consell nostre vulla la sua Altesa irritar o cassar e haver per nulle per forma e manera que tot sia abolit e munde. Aço es gran servey de la sua Excellencia e porta gran repos e moltes gelosies qui corren les quals porien molt detriment portar al servey de la sua Altesa e al benifici repos e tranquille stat de aquest Principat. De aço molt stretament supplicareu la sua Excellencia afermantli aquest esser lo primer consell que li donam el ne supplicam per quant es grantment son servey notori e de nostra instancia e supplicacio per objecte fer e resposta als qui importunaran la sua liberal e humanissima Altesa. En lo que prega esser la Majestat del Senyor Rey e la lllustrissima Senyora Reyna humanament tractats. Direu a la sua Altesa aquest esser nostre desig e voler los quals innatament havem sempre haguts. E per tant per servey e honor de la dita Majestat e Senyora fem la supplicacio predita concernents dits servey e honor segons pus clarament pora entendre e veure lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit quant aci Deus volent sera arribada la sua Excellencia ab la qual plena comunicacio de les coses occorrents haguda sera talment deliberat que succeira a lahor de Deus Omnipotent honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E tingaus magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor prests.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL. 

Versó la deliberación tomada en este día acerca de los peones que se habían quedado en Tortosa, para que pudiesen volverse a sus casas, dándoseles el exceso de sueldo que les correspondiese por el tiempo que hubiesen servido de más.
El propio día, manifestó el Señor Primogénito a los Diputados, que había recibido una carta del rey, su padre, en la que le decía, que estaba contento le jurasen por Primogénito y gobernador general en sus reinos y tierras; que hiciese lo posible para que el Rey de Castilla retirase se ejército de la frontera, lo que procuraría él también respecto de los gascones, a fin de que no entrasen en Navarra; y que se diese prisa para que los capítulos de la concordia que el Principado había de presentar al Rey quedasen corrientes lo más presto possible; sobre todo lo que se reservaron los señores Diputados tomar la correspondiente deliberación.
Se recibieron, al propio tiempo, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Segons ja vos havem scrit hir dimecres primer de abril nosaltres intram en aquesta vila e de continent anam fer reverencia a la lllustrissima Senyora Reyna e donada la letra de creença li diguem e explicam de part de vostres reverencies nobleses e magnificencies humils e devotes recomendacions. Som stats rebuts per la dita Senyora ab molta benignitat e humanitat mostrant haver molt plaer de la venguda nostra dient aquella haver desigada molt. E per aquella hora no fonch en altre proceit fins avuy dijous que apres que tots los oficis de la santa jornada son stats dits e complits e que per la dita Senyora es stada feta asistencia al precios cors de Jhesuchrist en la esglesia fins a les VIII hores apres mig jorn tornantsen la dita Senyora a sa posada ha plagut a la Excellencia sua donarnos audiencia aquella hora. E essent sa Senyoria en una cambra e de aquella apartat tot hom romanints nosaltres tres ensemps ab En Perello notari e secretari en aquests afers per vostra ordinacio per nosaltres ab aquella humilitat e millor pertinencia de paraules que havem pogut seguint lorde de vostres instruccions es stat explicat a sa Excellencia com per vosaltres mossenyors eren stades ordonades e compostes aquelles coses que son stades vistes redundar a servici e honor de la Majestat del Senyor Rey e de sa Excellencia amor e concordia entre la dita Majestat e lo Illustrissim Senyor Primogenit tranquillitat bon stament e repos de aquest Principat juxta forma dels capitols los quals aqui a la sua Celsitud presentam. A la qual plague aquells esser legits de continent
e axi per lo dit notari foren legits e per la dita Senyora hoits e scoltats molt atentament. En la lectura dels quals la Excellencia sua apunta assats primament en alguns passos donant a sentir a nosaltres molt compendre aquells jat sia en la primera inspeccio ço que a vosaltres fonch cosa de admiracio e apres la complida lectura de aquells la Altesa sua nos ha fet un rahonament de tanta saviesa e composicio de paraules com en lo mon se pot regraciant primerament a vosaltres e al Principat algunes coses en les quals es attes a la honor e benefici seu e del Illustrissim infant don Ferrando e altres fills seus en les quals per vosaltres se mostra fer juxta la confiança que sa Excellencia ne ha pero com digua res en lo mon a sa Senyoria no esser tant car com la honor de la Majestat del Senyor Rey no stimaria la dita Senyora res poder haver que succehis a sa contentacio si primer no era a la honor del dit Senyor Rey en tot deferit e attes. E com los dits capitols en alguns passos toquen coses que li son vistes derogar a la dita honor prega e encarrega a vosaltres e al Principat sobre aquelles vullau atendre e haver deguda consideracio sguardant tota reverencia a la predita Majestat e altres coses que de bons e feels vassalls son pertinents. Dient aquestes coses la dita Senyora no sens efusio de continues lagremes dels seus ulls discorrents e ab altres anxioses paraules. E jatsia de la sua voluntat a tot repos e benefici del Principat nos fes certs pero pora al davant a la approbacio dels dits capitols esser lo obstacle dessus dit. E fetes per nosaltres a la sua Celsitud devotos gracies de la sua bona voluntat e apres fets replicats en aquella part de la honor e reverencia de la Majestat real dient esser tan cares al Principat com la vida e que no es intencio ne pensament de vosaltres ne alguns altres en la composicio dels dits capitols res haver que sguarde sino honor e servey de la predita Majestat e sua. E apres passam per moltes circunstancies del negoci no obmetent dir la ferma sperança que lo Principat ha de sa Excellencia e lo dit negoci per miga de aquella poder haver e pendre
aquesta conclusio e altres moltes rahons que discorreguem les quals serien longues de scriure car lo rahonament fonch durador fins a les XI hores de la nit. Finalment la dita Senyora demanantnos los dits capitols ha dit sobre aquells la Excellencia sua communicara ab los del consell del Senyor Rey qui aci son e apres se pora intrar en pratica sobre aquells e axi los dits capitols li foren donats. E aço es lo fins aci subseguit. Del que apres succeira de jorn en jorn vos avisarem. En lo mig molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. Rescrivint e ordonant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penades a II de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Air que era diumenge de rams rebi una letra de vostres reverencies ab la qual me es stat scrit que digues e manas de part vostra als conestables e tots los assoldadats (sou, sou + dats, soldats; sueldo, asueldados, soldados; la moneda solido, sueldo, sou) per lo Principat que son en aquesta ciutat vagen aqui de continent ajustats quiscuns ab ses conestablies es presenten a vosaltres sots virtut de la seguretat per ells prestada. E axi mossenyors ho he fet e executat de continent e alguns dells partiren air e altres parteixen vuy. Certificantvos mes com en vigor de una letra de vostres reverencies yo havia trames una conestablia dels dits asoldadats ab En Pere Gil per capita a guardar lo castell Damposta e ara per vigor de la letra dessus dita la dita conestablia sen (se lee seu) es venguda per anar aqui axi com es stat scrit. E per ço quel dit castell no romangues sens persones quel guardassen los procuradors de aquesta ciutat me han consellat e encara request yo hi trametes almenys deu persones e axi mossenyors ho he fet per ço com era molt necesari guardar aquell confiant que vostres reverencies ho hauran accepte e per ben fet. Per que mossenyors supplichvos me vullau rescriure si es vostra delliberacio faça guardar en la dita forma lo dit castell en lo qual son los dits deu homens ab lo dit En Pere Gil car tots temps sere prest inseguir vostres delliberacions e manaments. Suplicantvos vullau scriure e manar al receptor del General de aquesta ciutat que pague lo sou dels dits homens que es a raho de
sis florins corrents per mes com yo los haja bastret a quiscu ja un flori dor els tinch a socorrer de temps en temps lo dit sou com en altra manera noy volguessen anar. E altres coses no occorren a present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors.
Si per negligencia o diversitats de opinions sobre la forma de la custodia de aquesta ciutat per los procuradors o diputat local de aci vostres reverencias e magnificencies no eren plenament certificades specialment sobre la provisio faedora en la custodia del castell certifich aquelles com fins avuy tant per la major part dels habitants de aquesta ciutat ab mi ensemps no havem cridat que no havem pogut obtenir que entegrament lo dit castell stigues a ma de vostres magnificencies per quant lo balle may es exit del dit castell. Es veritat que lo jorn de rams vist lo gran murmurar que lo poble de aço fahia ateses moltes paraules que lo dit balle contra los qui pujaven a guardar lo dit castell se leixava dir feren requesta los procuradors al diputat local que ell requeris lo dit balle isques del dit castell axi com de fet lo dit diputat feu en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia al General lo qual mossenyors demana de la dita requesta trellat e fins avuy non es exit ans par ho vulla metre en plet lo que mossenyors no apar sens alguna sospita voler lo dit balle en ço que ell se deuria convidar per sa honestat ferse tenir e forçar majorment considerades les paraules damunt dites de menaces car segons mossenyors la relacio que yo he de les guardes mateixes la qual me ha mogut a scriure e avisar vostres magnificencies creent per negu dels damunt dits ab tot ho sabeu be non sereu avisats. Lo dit balle scriu tots jorns la gent qui puja a guardar lo dit castell qui va per deenes e lo nom de cascu e diu ara avant feu be que qualque jorn farem nosaltres penseu que no y ha boda que no haja tornaboda e moltes altres coses que porten la gent a no voler pujar ja a guardar lo dit castell dient e que lo balle nos ha scriure perque depuixs nos accuse ab lo Senyor Rey nou volem. Daltra part mossenyors que lo dit
balle se ha tots temps fins aci retenguda la major força del castell en tant que si ell ho deliberava poria metre gent en aquella part del dit castell e en la nit lançar les guardes de la ciutat per la muralle e daqui avant los qui en lo dit castell romandrien porien
molt dampnejar aquesta ciutat lo que a Deu no placia. Per que mossenyors de les coses damunt dites e verdaderes vostres reverencies sien certificades yo he volguda ferla present per scusacio mia e repos del Principat e de aquesta ciutat creent aquelles hi faran molt prompta e deguda provisio. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en special custodia e conserve en bona unio. Altres coses hi ha del dit balle de les quals sent ja vostres magnificencies son certificades per que al present no cur scriure solament de aquesta del castell per que he dubte no las hajen oblidada aquells qui nan carrech. En Tortosa lo darrer de març. - Mossenyors. - Los qui en gracia e merce de vostres
reverencies e magnificencies se recomana Guillem Bonet.

12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors