Mostrando las entradas para la consulta aragonesos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aragonesos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

CONSTANÇA D'ARAGÓ. 1284.

CONSTANÇA D'ARAGÓ.


1284.


https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n

https://es.wikipedia.org/wiki/Constanza_II_de_Sicilia


Respira, cor meu, respira,  Que prest del foch que 'l' turmenta  No romandrá ni una espira:




-
Respira, cor meu, respira,


Que
prest del foch que 'l' turmenta


No
romandrá ni una espira:


Un
broll de sanch no 'm retgira


Si
de sanch las taques renta.


De
ta llarga malaltía


Remey
será aquexa sanch.


¿Qu'importa
que noble sia?


Mes
ho era la qu'un dia


Feu
vermell mon manto blanch.


En
mitx de tanta grandesa


Qu'als
pesars consol no dona,


De
cruels inimichs ofesa,


Per
enganar ma tristesa


Duya
d'òr una corona.





CONSTANZA
DE ARAGÓN.


1284.


-
Alienta, corazón mío, alienta; pronto no quedará ni una chispa del
fuego que te abrasa; no me infunde pavor un chorro de sangre, si lava
manchas de sangre.



Medicina
a tu larga enfermedad será esta sangre. ¿Qué importa que sea
noble?
Más lo era la que un dia enrojeció la blancura de mi
manto.


En
medio de tanta grandeza, escaso lenitivo a mis pesares, por crueles
enemigos ultrajada, no logró jamás mi corona de oro engañar mi
tristeza.





CONSTANÇA D'ARAGÓ. 1284. Rey en Pere III, Pedro III de Aragón





Mes fins ara 's pot dir
qu'era


Reyna
solament de nom


L'esposa
del rey en Pere:


Que
som reyna vertadera


Ben
prompte ho veurá tothom.


Res
em fa que pugan creure


Que
de bronzo un cor abrich.


No
'm quedarán res a deure:


Del
cálzer que 'm feren beure


Ne
beurá mon inimich.


Que
plor. Si. Qu'ensaboresca


Aquell
glop d'amarch verí.


Per
ágre que li paresca,


Com
las gotes d'una bresca


Els
seus plors serán per mí.


Y
¡cóm s'engana si espera


Que
podrá la compassió


Fer
tornar mon bras arrera!


L'esposa
del rey en Pere


Arrera
no torna, no.


Primer
daria a mans plenes


Les
joyes de mon tresor,


Mon
manto faria benes,


Sanch
treuria de mes venes,


Trossos
faria mon cor.


Que
totes les nits encara


Quant
estich mitx condormida,


M'arriba
una veu ben clara,


La
triste veu de mon pare,


Que
“mort y venjança” crida.





Mas, hasta ahora solo en
el nombre puede decirse que era reina la esposa del rey Don Pedro,
pronto confesará el mundo que soy reina verdadera.



Que
lo crean, que es de bronce mi corazón! Saldada quedará la deuda.
Del cáliz que me dio a beber beberá mi enemigo.


Que
llore. Sí. Que saboree toda la hiel de aquel veneno. Qué importa
que sea amargo; como gotas de miel serán sus lágrimas para mi
corazón.


Y
¡cuánto se engaña si espera que podrá la compasión detener mi
brazo! No retrocede, no, la esposa del rey Don Pedro. (III de Aragón)


Antes
desperdiciaría las joyas de mi tesoro, trizas haría de mi manto
real, regaría la sangre de mis venas, rompería en pedazos mi
corazón.


Que
todas las noches, cuando viene el sueño a cerrar mis párpados,
llega todavía la voz triste de mi padre clamando “muerte y
venganza”.





Venjança, dolsa
venjança,


Anys
fa qu'envers tú m'empenyen


El
desitx y l'esperança;


Pero
avuy mon bras l''alcança,


Avuy
mos brassos l''estrenyen.


No
'l' deixaré. No m'espanta,


No
'm gela 'l cor el nom teu:


Quant
ets justa també ets santa,


Ets
un cástich qu'adelanta


L'invisible
má de Deu.


Me
venjaré a tota ultrança:


Qu'el
botxí son ferro esmol,


Y
axí veurán còm s'alcança;


Qu'aquesta
avorrida França


En
sentir mon nom tremol. -





Axó
's deya a sí matexa


La
reyna dona Constança,


La
muller del rey en Pere,


Qu'en
la Sicilia comanda.


En
son palau de Messina


Tanta
de gent s'ha aplegada,


Que
en sa cort, mes no 'n tendría


L'emperatriu
de Alemanya.


En
son trono está la reyna


Ab
la corona posada,


Ab
lo pom d'òr y lo sceptre,


Distintius
de soberana.


Dels
infants que tant estima


Un
ne vol a cada banda,





Venganza, dulce venganza!
años ha que a ti me arrastra mi anhelo, tú eres mi única ilusión;
mas hoy logro alcanzarte, hoy te estrecho entre mis brazos.


No
te dejaré. No me estremece, no hiela tu nombre mi corazón; eres el
castigo que anticipa la invisible mano de Dios.


Me
vengaré a todo trance; que afile su hacha el verdugo; así verá el
mundo como tiembla solo a mi nombre esa aborrecida Francia. -


Así
hablaba a su corazón Doña Constanza, la esposa del rey Don Pedro,
la soberana de Sicilia.


Es
tanta la muchedumbre que se ha juntado en su palacio de Mesina, que
más grande no la tuviera en su corte la emperatriz de Alemania.


En
su trono está la reina, ceñida a su frente la corona, en sus manos
el globo de oro y el cetro, emblemas de soberana.


A
su lado tiene a sus amados hijos, su alteza





Té en Frederich a má
esquerra,


A
má dreta l'alt en Jacme.


Y
sols ells tres allá séuen


En
les cadires daurades,


Sobre
vistosa catifa


De
flors vermelles y blaves.
-----





Ornament
que sembla impròpi,


Del
costat la paret tapan


Una
folgada cortina


Y
un dosser de negre llana.





De
Jesucrist la figura


Imponent
allá destaca,


Coronat
el cap d'espines,


En
la creu les mans clavades,


Devant
ella resplandexen


De
cera groga sis atxes


Que
ab la seua llum recordan


Les
de trista funeraria.


Y
prop d'allá per lo sèries


De
terror el pit conglassan


De
set rigurosos jutges,


Vestits
de negre, les cares,
___





Ni
se miren, ni sonríuen,


Ni
se parlan ab veu baxa,


Y
aquella cambra está plena


De
cavallers y de dames;









el infante Federico a la
izquierda, y a la diestra Don Jaime.


Solo
ellos tres ocupan los dorados asientos sobre una vistosa alfombra de
flores azules y coloradas.


___


Impropio
semeja el ornamento de la estancia; de un lado cubren la pared una
holgada cortina y un dosel de negra lana.


En
el fondo destaca severa y majestuosa la imagen de Jesucristo,
coronado de espinas y clavado en la cruz.


Sobre
el altar resplandecen seis blandones de amarilla cera, y su luz
recuerda la de tristes funerales.


Y
junto a él se hallan sentados y vestidos de negro siete jueces de
imponente aspecto; su rostro hiela de terror.


____



No
se dirigen una mirada, ni sonríen, ni se hablan por lo bajo, y está
llena la sala de damas y caballeros,





De patges y de donzelles,


De
barons de antich paratge,


De
prelats que duhen mitra,


De
guerrers qu'han guanyat fama;


De
valents que compartexen


Ab
el gran Rotger de Lauria


Lo
domini de les ones,


Els
perills de les borrasques.


Hi
há nobles de Sicilia,


De
la Grecia, d'Alemanya,


Catalans,
aragonesos...


Sols
un de francesa rassa.
____





En
Carles príncep de Nápols,


Del
tronch d'Anjú noble rama,


Que
a n'en Rotger sens afronta


Rendí
sa vensuda espasa,


N'es
aquest qu'allá se troba


Presoner
y en mitx de llançes,


Aguardant
que decidesca


De
sa vida una paraula.


Ni
la tem, ni la provoca.


De
sos ulls tranquils no saltan


Ni
de fel amargues gotes,


Ni
espires d'encesa rábia.


Sabent
a qué está sotsmesa


La
cega sòrt de les armes,


Ni
l'orgull son front axeca,


Ni
'l dolor son front acala.





De pajes, doncellas y
barones de antiguo linaje, de prelados y guerreros de ilustre fama,


De
valientes que con el gran Roger de Lauria compartieron el dominio de
las olas y el peligro de las tormentas.


Hay
nobles de Sicilia, de Grecia, de Alemania, catalanes, aragoneses....
uno sólo hay, uno de francesa estirpe.


Don
Carlos príncipe de Nápoles, de la noble rama de Anjou, el que sin
afrenta depuso a los pies de Roger su vencida espada,


Es
el que allí entre lanzas se halla prisionero, aguardando a que
decida de su suerte una palabra.


Ni
la teme, ni la provoca. De sus tranquilos ojos no se desprenden
amargas gotas de hiel, ni una chispa de furor centellea de sus
pupilas.


Sabe
que es ciega la suerte de las armas, he aquí porqué ni eleva su
frente el orgullo, ni la abate el dolor.






Mes fort que son bras de
ferro


Quant
feria en la batalla,


Un
cor té que no 'l doblegan


De
la mort les amenasses.


Prou
coneix qu'ella s'acosta,


La
remor sent de ses ales,


Y
la sent com grossa alzina


Els
bramuls de la ventada.


____


Fit
a fit la reina 'l mira,


Y
llavores sí que ratja


Sanch
mes viva y mes bullenta


De
son cor l'antiga llaga!


Del
color de les roselles


Enceses
mostre les galtes,


Y
del foch qu'en son pit cova


Respiran
p'els ulls les flames.


___



Rompent
aquell llarch silenci:


-
¿Sabeu, oh jutges, esclama,


Que
del Rey Manfré som filla?...


Som
la filla desditxada! -


Y
sa passió rencorosa


Cedint
a la pena amarga,


Son
esperit li flaquetja,


Y
sos ulls en plors esclatan.





Más fuerte que su brazo
de hierro cuando hiere en la batalla, más fuerte es su corazón; no
le ablandan las amenazas de la muerte.


Bien
conoce que esta se aproxima, ya siente el rumor de sus olas; siente
como la poderosa encina los bramidos del vendaval.


Le
contempla la reina tenazmente, fija en él su mirada, y es entonces
más viva y ardiente la sangre que chorrea por la antigua llaga de su
corazón.


Enciende
su rostro el color de la amapola, y sale por sus ojos la llama del
fuego que devora su pecho.


Rompiendo
aquel tan largo silencio exclama:


¿Sabéis,
oh jueces, que soy la desdichada hija del rey Manfredo?... -


Y
cediendo a su amarga pena la pasión rencorosa, flaquea su espíritu
y rompe en llanto.








- No ploreu, aquells
responen,


Senyora,
seréu venjada.


Del
rey Manfré la memoria


Lo
temps no ha esborrat encara.


Del
rey Coradí l'afronta


Hem
pesat en la balança:


Cap
per cap es la justicia,


Mort
per mort la lley demana. -


-
Demá...! y s'atura. - Reyna!


Diu
el príncep ab gran calma,


Si
fòs encara possible


Demanaria
una gracia.


-
No hi há mercé. - Es tan petita!


-
Y es? - Morir quant la campana


Tòqui
a las tres del capvespre


La
tercera batayada.


-
Per qué axí?... - Demá 's divendres,


Mon
calvari es una plassa,


Y
en el seu en aquesta hora


Mon
Redemptor espirava.
___



Commoguda,
com si fossen


Tan
poques y humils paraules


Ferest
tró d'una centella


Que
reventás dins la cambra,


La
reina s'axeca dreta,


Gira
el cap, y ses mirades


En
la figura 'n tropessan


Que
baix del dosser ressalta.





- No lloréis, responden
los jueces, seréis vengada señora. El tiempo no ha borrado todavía
la memoria del rey Manfredo.


Hemos
pesado en la balanza la afrenta del rey Coradino; cabeza por
cabeza, esta es la justicia; muerte por muerte, esta es la ley.


-
Mañana...! y se detiene. - Reina! dice el príncipe con sosiego, si
aún fuera posible os pediría una gracia.

-
No hay perdón. - Es tan corta...! - Y es?


-
Morir a las tres de la tarde, al sonar la tercera campanada.




-
Por qué así?... - Mañana es viernes, una plaza es mi calvario, y
en el suyo y en aquella hora exhaló mi Redentor el último suspiro.
-


Conmovida,
como si estas breves y humildes palabras fuesen el pavoroso trueno de
un rayo caído en la estancia,


Levántase
la reina, vuelve la cabeza y su mirada se encuentra con la figura que
bajo el dosel extiende sus brazos.





Gran batech el cor li
dona,


Mut
gemech son pit eczhala, (exhala)


Y
ab sa veu que li tremola,


Pero
veu ben estil-lada:


-
Barons, diu, en Catalunya


Lo
Rey mon espòs s'encuantra,


A
ell li pertany fer sentencia


De
tal príncep en la causa.


Si
mon perdó necessita,


Lo
té ja, qu'a mí no 'm bastan


Els
llorers que se mostian,


Els
llorers qu'ab sanch se guanyan. -





Com
estorats tots se quedan


Mentres
qu'ella s'adelanta,


Al
príncep besa en la boca


Y
sa ma dreta li allarga.


Y
ningú 's tem que sa esquerra


Comprimint
son pit estava,


Y
que 's deya a sí matexa:


-
¡Calla, cor meu, calla, calla!


No
'm recordis que som reyna,


Recórdem
que som cristiana,


Que
Jesucrist es mon mestre,


Que
Jesucrist es mon pare. -


____



Sacude su corazón un
fuerte latido, mudas quejas su pecho exhala, y con voz temblorosa
pero segura:

-
Barones, dice, en Cataluña se halla el rey mi esposo, a él toca
fallar en la causa de este príncipe.

Si
mi perdón necesita, lo tiene ya; no me bastan laureles que se
marchitan, laureles ganados con sangre.


Asombrada
queda la muchedumbre mientras ella se adelanta, besa al príncipe en
la boca y le alarga su diestra.


Y
nadie se apercibe de que comprimiendo con la otra mano su corazón,
le decía:
- Calla, corazón mío, calla, calla!


No
me recuerdes que soy reina, recuérdame que soy cristiana, que
Jesucristo es mi maestro, que Jesucristo es mi padre. -

___

martes, 2 de marzo de 2021

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de 
bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

miércoles, 17 de febrero de 2021

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron 
los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.