Mostrando las entradas para la consulta asso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta asso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, O.

OFFICIALS.


QVE
no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per
cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o
quatre bons homens.


Asso
matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar
en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del
libre den Sant Pera.


Que
no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer
Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua,
apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.


Que
negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de
falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons
homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la
segona columna den Sanct Pera.


Que
nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa
en la fi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina,
comensa. En Sancho.


Asso
matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la
primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los
officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit
libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.


Que
no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en
cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que
sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina,
comensa. Encara atorgam.


Que
los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex
Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera
columna. Nos Ioannes.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137.
en la primera pagina. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina.


Que
los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e
Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Que
los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant
los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia
difinitiva si seran condemnats:


es
en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.


Que
los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina,
comensa: En Sancho.


Que
nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en
libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden
entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la
primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Los
Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in
locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gracia.


La
Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part
Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.


Revocacio
de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos
Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.


Los
Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en
libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son
tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit
libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.


Los
Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la
cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions
se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Que
los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes
tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina,
comensa. Martinus.


Los
Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no
donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.


Que
los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant
llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica
de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes
99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre
den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei
Gratia.


Que
los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone
ennuals, no se be bien
) e hagen tenir Taula, es en dit libre en
cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.


Los
Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto
crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la
primera columna, comensa. Attendat locumtenens.


Los
Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor
Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes
82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo
Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la
segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.


Los
Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon
vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en
cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.


E
los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats
Catalans, es en lo matex lloch.


Que
lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels
Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant
Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2.
capitol.


Los
Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e
sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis.


Asso
matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Les
causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes
119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es
rotta.


Lo
Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan
sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en
cartes 220. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Lo
Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es
eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio 
Governador.


Los
Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit
libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en
dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos curan de questions
pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina
comensa. Martinus.


Los
Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de
aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa.
Martinus.


Los
Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt
del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens,
concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 
2.
pagina, comensa Martinus.


OBLIGACIO
DE DONES.


La
Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis
hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la
Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en
cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod
Mulieres.


ORDINACIONS
DE LES CORTS, E ALTRES.


De
aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta
columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e
segona.


De
Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.


Ordinacions
nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en
cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in
libro den abello folio 91. Santius.



OFFICIS.


Que
nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los
Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Si
Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres
coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219
en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs
del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la
ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den
Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans,
Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la
seguent. Nos Martinus


De
vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no
sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes
341. segona pagina, comensa. Martinus.


Los
Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins
casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y
de sach folio 44. pagina segona cap. 15.


Incip.
Com per forma del dit Regiment, &c.


Algu
no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de
consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en
cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en
lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet
inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla
de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens
Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch
e pagina.


Impretans
Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a
rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats,
es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.


Observancia
de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna
los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra
1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la
trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Officis
de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab
Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina
segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.


Officis
Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no
hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.


Olis
que se aporten al Banch ni sos preus poden ser
emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, T.

TALLS,
TATXATS.


QVE
tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer en certs casos
expressats en la franquesa, comensant. Quoniam vniverse libertates,
en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna.


Tots
los qui posehexen en Realench hagen, a contribuir en Talls, es
en dit libre en la sisena carte en la quarta columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Que
los Taxats en los Talls no pugan allegar compensacio, ne
sia hoit
qui ve per corregir se fora lo terma prefigit a
correccio, es en libre en cartes 177, en la segona pagina, comensa.
Ioannes Dei gratia.


TERMENS
DE ALCHARIES, E PASTVRES.


De
questions de Termens de Alcharies, e pastures fa mensio la franquese.
comensa. Iacobus, en libre Sant Pera en la 9. carta en la 3. columna.


De
dits Termens de Possessions, e camins, e de Parroquies se fa mensio
en dit libre en cartes 29. en la tercera columna. no es axo
sino que confirma que no pugan forsar a nigu.


Quant
es questio dels dits Termens pettany aquella a conexer als
Balles de les Viles ab los Iurats ensemps, es en dit libre en 91
carta en la tercera e quarta columna.


Que
de les Sentencias dels termens de les Possessions si es
appellat se deu admetre appellatio en quatre casos
contenguts en la franquesa, comensa. Petrus Dei gracia, en libre den
Rossello en cartes 211. 1. pagina.



TRETA
DE FORMENT.


**
(no se ve esta palabra o palabras) habitadors de Mallorques
han liberament treta de 
Forments,
e altres vitualles de
Valencia, e Cataluñya
franquement, e libera, es en libre den Sant Pera a 26.
cartes en la quarta columna, comensa. Circa la fi.


Asso
matex, es en dit libre en cartes 28. en la tercera columna, conensa.
Petrus Dei gratia.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 203. en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


Treta
de forment, vitualles de Tortosa, e de tots los llochs
subiectes al Señyor Rey, es en libre den Rossello en
cartes 210. en la prinera pagina, comensa. Petrus Dei gra.


TESTAMENT,
E TESTMENT DE IVRATS.


Los
Testaments valen no obstants les solemnitats de dret, es en libre den
Sant Pera a 27. cartes en la primera columna entenent empero que lo
Hereu
sia capas, comensa. Rursus &c.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 207. en la primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


Del
Testament dels Iurats parla lo capitol, en libre de capitols de corts
generals en cartes 104. en la Primera pagina en lo principi, comensa.
Item com antigament.


Los
Testaments ques fan no sien publicats devant los testimonis en libre
den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item
Testamenta.


TVRMENTAT,
TVRMENTS, TORTVRA.


Que
negu sia Turmentat sens Sentencia ab concell de Promens dada e dels
qui hi entrevenien dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis, y de Asso
matex dispon la franquesa qui, comensa. Nos Ferdinandus en libre den
Sant Pera en cartes 198.


De
Turments, o questions parla la franquesa en libre den Sant Peta en
cartes 138. en lo principi de la *primera pagina, comensa. En
careus
atorgam.


Que
los turmentats sien fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
141. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
en les Tortures han entrevenir dos dels Magnifichs Iurats es en lo
dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y
mes en lo Matex libre en cartes 198. comensa. Nos Ferdinandus.


Asso
matex dispon la franquesa Nos Ferdinandus en lo dit libre en cartes
198. en la primera pagina.


Que
no sia algu turmentat sens consell de Promens, e que aquells
entrevengan en dita Tortura, es en libre den Rossello en
cartes 208. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


TAVLA,
E TAVLA DE CAMBI.


De
la taula que han de tenir los Officials mireu en la dictio capitols
de Corts Generals, e quins Officials hi son tinguts, mireu en lo dit lloch.


Que
los Officials qui executan per la Vniversitat aiustats devant
los Iutges de la taula no son tenguts posar lo basto fins, a
Sentencia difinitiva si son comdemnats, es en libre den Sant
Pera en cartes 199. en la segona pagina, comensa Noverint Vniversi.


Que
negu no gos tenir Taula de Cambi ab tapit si la
dita Taula no havia asegurade en poder de la cort, es en libre
den Rossello en cartes 171. en la primera pagina, comensa Sapien
tuyt.


Que
los Ordinaris son tinguts tenir taula, es en libre den Rossello en
cartes 153. en la primera pagina comensa. Pateat Vniversis.
Asso
matex, es en dit libre en cartes 206. comensa. Petrus Dei Gratia en
la I pagina.


Los
Taulers
conegan de tots los Officials passats e que
no sien Impedits per lo Governador en cartes 308. en
libre den Rossello en la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


La
Taula Numularia de la Vniversitat de Mallorques
Institucio e capitols de aquella en libre Abello en cartes 135.


Los
Iutges de la Taula sien elegits de les mes Idoneas
persones e haut colloqui ab los Magnifichs
Iurats primerament, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.


La
Taula del deposit sia de la Vniversitat de Mallorques al
exemple de Barcelona es en libre den Rossello en cartes 422.
l. pagina, comensa. Nos Martinus.


Los
capitols de la Taula, y creacio de aquells son en lo libre
den Abello
en cartes 135.


TEXIDORS
DE LLANA


Les
Ordinacions, e capitols de Texidors, sien servats, es en libre den
Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu.


TESTIMONIS.


De
Punir falsos Testimonis, es en libre den Sant Pera en cartes 121. en
la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gracia.


Que
les deposicions del Testimonis fassen personalment los
Nottaris
de les corts e que nos cometen a Iovens
sino son ben Instruits e doctes, en libre den Abello en car. 90 en la
primera pagina, comensa. Sanctius Dei gratia.


TRESOR.


Los
qui troberan Tresor sia servat lo dret comu, es
en libre den Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, encareus
atorgam. Asso matex troberan en libre den Rossello, en 162.
cartes en la segona pagina.


TRAYCIO.


Si
algu es trobat en Traycio, o en falcia sia Iutiat per
la Cort, e promens, e en continent lo que sera Iutiat mes en
execucio
, es en libre den Sant Pera en cartes 140. en la I.
pagina, comensa. Sapien Tuyt.



TINCTS,
TINCTORES.


Que
Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no
habiten en mig de la Ciutat, es en libre den Rossello en 289.
cartes, comensa. Nos Petrus en la primera pagina. (Muy bien
legislado para evitar los malos olores típicos de la tintorería.
Tintar, tincts, tinctores, tintores, tintorers, tintoreros, etc. Lli
: lino, en otros textos antiguos se encuentra “li”.)


TAFFVRARIA.
(tafuraria)


Taffuraria
no pot esser ni en la Carce Real ni en algu
lloch de Mallorques es en libre den Rossello en cartes
297. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Asso
matex en dit libre en cartes 391. segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.


TAXES
DEL SCRIVA DELS CONCOLS Y ALTRES.


Tatxacions
fetes per los Magnifichs Iurats dels Selaris del Scriva
del Consolat, y dels Verguers, y limitacions dels
calculs, y relacions, es en libre extreordinari de
Ramom Lull


Nottari
en Iañi 1540 registades en
la Governacio en libre de Suppor. Del dit dit Añy
comensa. Noverint Vnivers.


Tatxacions
fetes sobre les portades dels Bastaxos, stan continuades en lo
extraotdinari del discret en Perot Genovart
Nottari del Añy. 1543.


Capitol,
y Ordinacions de la Taula en lib. den Abello car. 205.
Taula de la Vniversitat intitucio, y capitols de
aquella en libre den Abello folio 135. 203. y 221.


Tolles,
ni Sindicats no poden resoldres en lo Gran y
General Concell sens el vot de la tersa part dels
consellers de le part Forana folio 86. del licre den
Abello.


Talaies
sien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2. del libre
den Abello.

viernes, 2 de abril de 2021

SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI,
O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh.
Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit 
vulgarment
la Valentina.


ADVLTERI.


Negu
no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy
ha
clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa
del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll.
circa la fi de aquella.

ARMES.


Les
Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria
feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera
franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la
2. coll.


Les
Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer,
asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la
I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.


Les
Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres
altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la
segona pagina comensa primo en la Illa.


Que
tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias
aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si
expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada
la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en
cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.


Confirmatio
de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en
libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa,
Infans.


La
ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo
portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do
licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en
cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.


E
de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes
365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.


ALMVDAlNA.


De
la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S.
Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la
3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é
en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa,
manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.


ADVOCATS
DE LA VNIVERTITAT.


Que
los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en
libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la
franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.


Nigu
no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer
ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27.
cartes en la primera coll. comensa Pateat 
Vniversis.


Que
los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en
dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda
2. coll.


De
Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre
en 97. cartes.


Que
Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en
libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en
Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals
en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.


Que
algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo
Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone
pagina, comensa Pateat Vniversis.


Lo
Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en
libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina,
comensa Item statuhim. Pero que te de consellar 
los
clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari
ordinari es 60. ll.


Que
lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar
llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne
prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias
nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen
ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no
seran priuats


de
Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in
fol. 430. in 2. pagina.


Advocats
qui no han oit dret: vide Procurador.


APPELLATIONS.


De
Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en
libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.


Les
cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit
libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei
gratia, é en la franquesa seguent del 
dit
Rey. (
espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en
75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.


No
sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre
den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos.
(espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes
172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso,
En Alfons, Nalfons)


Lo
Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la
franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu,
es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Idem
disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit
Petrus in 2. pagina.


ALLONGAMENTS.


De
allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes
de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll.
comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.


E
de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la
segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.


Nos
pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa
de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot
allongar, si nos fa mensio del primer.


Ni
de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni
Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del
que es degut a pubils, ni per curatio ó 
tutela,
ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni
de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de
nuncios ó de cases ó censals ó 
per
coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles
de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa,
noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.


Los
Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals
nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es
en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


ALOERS.
ALOVS.


De
Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio
Stablidors.


De
Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus.
en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.


Nos
pot fer questio de Alous per mencament de instrumens,
si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa Pateat 
Vniversis.


Si
algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó
censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat
de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar
luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la
franquesa. In Dei nomine.


A
negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials
si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208.
en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES,
E ARMAMENT.


Que
en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la
6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.


La
Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en
la 19. carta en la I. coll.


De
armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25.
cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa
seguent.


Nigu
no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres
consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en
la 2. coll. comensa. Nos Petrus.


Que
los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar
aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93.
cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso
metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la
2. pagina en lo 44. capitol.


Que
lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo
capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera
columna.


De
Armada en lo que es tingut lo Señor Rei
contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina
comensa Sapien tuit. lo matex se enten
quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina
comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den
Rossello asso matex comensa. Sapien tots.


Que
en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu
ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en
la I. pagina.


Que
per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las
franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit
libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien
tots. é en lo privilegi seguent.


Los
Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en
cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.


Nos
pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es
en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.


Que
per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens
tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en
libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus


Aquells
qui se cordaran ab Armadas hagen adonar
fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los
guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre
den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.


Los
guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les
Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa.
Nos Petrus.


Los
Mallorquins
qui armaran contra Moros no sian
tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S.
Pera en cartes 201.


AYGUA
DE LA CIVTAT.


De
la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre
den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.


E
de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la
4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor
baiulus.


Dela
Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit
libre en Cartes 97. en la 4. columna.


Aygua
de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124.
cartes la primera pagina comensa Iacobus.


De
la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare
o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus,
en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.


De
la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.


Las
concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques
pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en
cartes 184. comensa. Nos Martinus.


Laigua
de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres
(despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna
concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en
cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.


Los
quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la
poden vendra o alienar a altres per regar les
possessions o honors qui no seran llurs es en libre
den Rossallo
en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Que
los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en
libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius
Dei Gratia.


Que
la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit
libre, carte y pagina.


De
la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit
libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.


Que
en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba
fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit
libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.


Comissio
de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en
dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la
mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.


Que
tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat
contribuescan en los adops de aquell en libre den
Rossallo nou. car. 5.


Petrus
dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361.
comensa Martinus Dei Gratia.


ALMIRANT.


De
offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123.
cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.


De
Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é
77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.


ADVOCAT
FISCAL.


Del
Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es
tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27.
cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.


Que
de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen
appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre
a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit
libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.


Lo
Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni
criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit
libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus
Dei Gratia.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del
Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona
pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut
advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.


Que
lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions
ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en
cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.


Advocat
é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los
fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes
237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


ASSEGVRAMENT.


Del
Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la
Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28.
cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.


Assegurament
fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el
libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es
Translado; Asso matex es en la 
seguent,
en cartes 128.


ASSESSOR
DE GOVERNADOR.


Lo
Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct
Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies
que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina,
comensa Petrus Dei Gratia.


Que
lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio
dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina comensa


Pateat
Vniversis.


Lo
Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo
ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello
en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.


ABSENTS.

Contra
los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera
en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.


AVDIENTIA.


Quant
es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera
determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den
Sanct Pera a 71. carta en la tersera 
columna
comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina,
comena Petrus Dei Gratia.


ABATVTS.


De
Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert
cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la
segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.


Que
los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride
publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la
fi, comensa Nos Alfonsus.


Los
Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386.
segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS
DE BALLE E VAGVER.


Los
Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar
regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4.
columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la


franquesa
en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare
eus atorgam, que per contrarieg a la I.


Los
Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en
cartes 140: en la segona pagina en lo principi.


Los
assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats
abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina,
comensa. Sapien tuyt.


Los
Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat,
si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar
concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den
Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei
gratia.


Los
dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa
en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.


Los
Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori
posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en
libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, 
comensa
Philippus de Maioric.


ANELLS
DE DELME.


De
Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98.
cartes en lo libre de Sanct Pera.


ABSOLTS.


Los
Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes
123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es
asso matex en dit libre en cartes


182.
en la segona pagina.


AIVDES
DE LA CIVTAT, E PART FORANA.


De
les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct
Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.


Que
en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los
Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes
176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.


Los
Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se
Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites
aiudes, es en libre den Rossello en 
cartes
332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit
libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.


De
aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre
den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Les
Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é
sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item
com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona
pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum,
&c.


Que
sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en
les vujt Impositions consignades perpagar los creditors
de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals
en cartes 258. segona pagina.


ASSISTENTS.


Dels
Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en
cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.


De
Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en
cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.


Revocatio
y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en
cartes 173. Ioannes Dei Gratia.


ALMOYNA.


Los
Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns,
han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136.
comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.


De
la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct
Pera en cartes 171. quarta pagina.


ALIENATIONS
DE MOBLES E IMMOBLES.


Mira
de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en
la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.


ALCVDIA.


Lo
Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los
soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes
226. en la primera pagina comensa. Petrus


Dei
Gratia.


ADVOCAT
DE POBRES DE CHRIST.


Estingut
lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é
sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes
269. segona pagina, comensa. Petrus.


de
asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona
pagina, comensa. Petrus (no hay punto)


ADMINISTRADOR
DE LA VNIVERSITAT.


Los
que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar
comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella
dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre
den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.



ADVLTS.


Les
diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en
la dictio, difinitions.


ALGVTZIRS.



Que
no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los
qui llevors heren per ell creats es en libre den
Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.


Que
nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en
cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.


APLECHS.


Que
nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,


ADIVDICACIONS
DE PREVS.


Que
los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits
fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications
fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en
cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.


ART.


Cadehu
pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


AMBAXADOR.


Los
Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.


ALIMENTS.


Si
sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio
en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes
31.


Que
los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre
concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la
Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de
quatra dines per llivra, y dit salari no
pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy
1585. Cart. 194.


Los
Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna
persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat
Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.


Que
la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos
privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.


La
Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg
die
conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. &
fol. 124.


De
la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la
lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol.
657. & seqq.


Los
Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos
Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.


Los
Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre
vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en
libre den Abello folio 23. pagina 2.


Crida
Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre
del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en
1651. á 30. Ianer 1651.


Assientos
dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit
a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub.
de fust.


Advocats
de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real
Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614.
fol. 44. del libre de cartes Reals ab 
cub.
de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
folio 73.


Adops
forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu
pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre
1620. folio 71. del libre de cart.


Reals
ab Cub. de fust.


Audientia
Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez
a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de
plegami.


Administratio
de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat
en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes
Reals ab cub. de pleg.


Assientos
dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio
que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a
29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y
lo matex son les dos cartes seguens.


Assistentos
dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es
present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial
a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.


Appellations
de Iutjes inferios, vide causas


Alguazils
no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si
matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del
lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157.
dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.


En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.


Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus
) atorgam.


IVRATS.


Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa 
Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.


Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.


Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.


Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.


No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.


De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.


Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo
)


Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.


Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.


Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.


Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.


Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.


Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.


De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en 
la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.


Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.


Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.


Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.


De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola
en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.


Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.


Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.


Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.


Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.


Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.


Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.


Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.


Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.


Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.


Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.


Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.


Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.


Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. 
en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.


Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.


Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.


Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.


Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.


Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.


Item
com la ravocacio.


Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.


Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.


Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.


De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.


En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.


Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.


En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. 
Pateat
vniversis.


Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.


Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.


ILLES
DE MENORCA, E YVICA.


Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.


Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.


De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.


Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.


Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta)


Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.


Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.


Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.


Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.


Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina 
comensa.
Sapien Tuyt.


Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.


Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa


Sapien
Tuyt.


Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.


Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.


IVRATS
DE LA PART FORANA.


De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.


De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.


Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.


Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,


De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.


IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.


Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.


Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


IOCH,
IVGAR, IVGADORS.


Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.


Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.


INSTADORS
DE COMPTES.


De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


INSTRVMENTS.


Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.


IVRAMENT.


Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.


IMMOBLES.


Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.


Mira
de dita Iugadissa en la dictio 
Tafuraria.


INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.


IOVENS
DE NOTARIS.


Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est 
de
vsu, & consuetudine in Maioricis.


IVRISTES.


Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso
per la gratia, &c.


Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre
de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.


Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo
) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.


Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.


Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.


Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.


Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.


Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.


Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.


Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan
) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.


Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.


Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.


Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.


Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión)
dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.