1, 2 DE MAYO 1461

1.° DE MAYO. 

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de los santos apóstoles Simón y Judas.

2 DE MAYO.

Teniéndose noticia de que en Perpiñan y en varios puntos del condado de Rosellon y de Cerdaña y hasta en el Ampurdan había personas mal intencionadas que procuraban sembrar discordias y entorpecer, por consiguiente, la marcha de los negocios, acordóse que las ocho personas elejidas nombrasen un sujeto de discreción, el cual fuese a la mencionada villa para poner coto a tales disturbios, haciendo saber los pormenores que haya a los señores Diputados, y averiguando las noticias de Francia que el diputado local de dicho punto les había escrito anteriormente.
Resolvióse, además, a instancia de los síndicos de los remensas, nombrar tres personas, a saber, una de cada estamento, para arreglar la concordia proyectada con dichos rústicos, cuya elección encargaron a las ya referidas ocho personas, previniéndose que si algún modo podían encontrar, justo y bueno, de llevar a cabo la referida concordia, lo participasen al Consejo, consultándolo enseguida con el Señor Primogénito, a fin de lograr la resolución de una manera firme y segura.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas, y enviaron las que se hallan a continuación.

Nobilibus spectabilibusque ac egregiis viris dominis Cathalonie deputatis amicis notris carissimis.
P. Cardinalis de Fuxo domini nostri Pape vicarius.
Nobiles spectabilesque ac egregii viri amici carissimi. Accedit versus partes istas egregius vir dominus Garcias de Mota harum tabellarius secretarius et familiaris noster predilectus pro nonnullis negociis expediendis qui in faciliorem negociorum expedicionem nostris eximiis spectabilibusque nomine nostro aliqua dicturus existit quas afectiosius quo possumus deprecamur ut ipsum secretarium in his que ex parte nostra humanitatibus vestris dicet fidem adhibere velitis sedulam et si qua nos facturos volueritis scribatis quoniam adimplere summo opere studebimus. - Ex Avinione XX aprilis.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Per certs sguards e afers los quals explicar a vostres reverencies serien aquells molt prolixos per letra exprimir havem deliberat trametre aqui En Jaume de Gramontell com paher nostre plenament informat de les coses que ab vostres reverencies e magnificencies honorables savieses per part nostra e de tota aquesta universitat haura explicar dir e exprimir. Placia a vosaltres donant fe e creença en tot ço e quant a vostres grans prudencies per part nostra e de tota aquesta vila explicat sera axi com si per nosaltres e tota aquesta universitat presentialment vos era dit e recitat vullats aquell hoyr. E sia la Santissima Trinitat proteccio e custodia vostra. En Cervera a a XXVII de abril any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e molt savis senyors a tot honor e servir vostre apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Per sguard del bon regiment del honorable mossen Dalmau dez Far veguer e batle de aquesta ciutat e de sa bona justicia la qual loablament ha tribuida lo pus prop peset (?) (passat) trienni a suplicacio de aquesta ciutat lo mateix Dalmau dez Far per la present trienni dels dits oficis per la Serenitat reyal es stat provehit e per que los jutges per la mateixa Serenitat assignats en purgacio de la taula per lo dit trienni per execucio de llur comissio sien stats aci e sia posat dubte en la forma del comanament del basto del dit veguer per tant com per constitucio de Cathalunya durant lo temps de la purgacio de la dita taula no puga regir e perque en temps passat per semblant cas se sagui aci cert inconvenient entre lo veguer e los jutges qui llavors eran per tant per cessar dit inconvenient pregam a vostres reverencia e honorables savieses de la manera e forma del procehiment los quals se han es deuen seguir sobre les dites coses nos vullats informar e sobre aço son plenament informats lo senyor En Gabriel Puig sindich de aquesta ciutat e lo portador de la present als quals placia a vostres reverencia e honorables savieses darlos fe e creença axi com si per nosaltres personalment vos sera explicat. De Manresa a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordonareu promples los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutada de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem e vist lo tenor de aquella havem molta contentacio de vos e de tot lo que per vos es stat dit e explicat per nostra part al reverend bisbe Delna en la materia que vos haviem acomanada. E venint a respondreus en aquells caps sobre los quals nos consultau vos dehim es nostra intencio e ferma delliberacio persevereu en dir al dit bisbe no haja alguna sperança se puixa donar loch que les persones aci congregades sien licenciades per anar a la convocacio sua com sien tals e de tanta gravitat que elles en res absentar se de aci serie perdre aquests afers en los qual resideix tota la salut e benifici de aquesta patria. E com de hu que diria lo dit bisbe que si a nosaltres eren notes les causes urgentissimes de la sua convocacio e la molta necessitat que occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre e altres parts de levant que força no hagueren aquests detenguts podeu satisfer e dir per part nostra que ab tot nos dolgam de aquelles necessitats pero que no son a nosaltres tant urgents com las de la propria patria. E que no seria ordonada caritat jaquir parir nosaltres mateixs per subvenir a altri e que es cosa tant feta a servici de Deu conservar lo stament de aquesta provincia com lo realme de Xipre. Per les quals e altres degudes consideracions podeu ubertament parlar al dit bisbe que no vulla insistir per deduir a efecte la sua legacio en aquesta provincia ne per induccio de la decima ne per la armada que acis delliberaria fer encara que per la major part romanguessen aci les utilitats com dehiu car tant aqueix fet com laltre serie prejudicial interes ço es evacuar la provincia de persones. E per tant en algun cap no si pot donar loch no solament per lo interes del clero mas per lo interes comu de tot lo Principat e daquen no afretura en res ell venir aci per transferir sa convocacio car tot seria trebellar en va sino que pense en nom de Deu qual altra provincia de sa legacio haura disposicio de temps per poder en aquella la dita legacio espletar car en aquesta ab tot que la devocio e voluntat hi sia bona pero possibilitat ne disposicio de temps non acompanya. Nous obmetreu dir al dit bisbe par esment en qual disposicio stan los pobles de aquesta provincia per lo present e quen pot considerar per la conmocio que aqui es stada feta assats perillosa a sa persona persuadiuli que no vulla donar loch a scandels car no seria facil cosa poder a aquells
occorrer. E axi avisats lo dit bisbe creem que per sa virtut e bon seny desistira proseguir aquesta faena e fer nou volia servareu e deduhireu a efecte totes les coses contengudes en les instruccions queus havem donades sens que no afretura pus fer sobre aço altra consulta com sia nostra voluntat e abans haurem accepte per vos sia feta alguna cosa mes avant si a vos e als altres queus havem donat per consell sera vista fahedora mes que si del contengut en dites instruccions res obmetreu hajau vos hi ab tota constancia e
virtut com de vos fiam ne haja pensar lo dit mossen Delna aço esser pres negligentment e ab poch esforç car si per lo vostre parlar ne ha lo degut sentiment no posam dubte que no volra pus sobre aço contendre. E ab tot que la dita conmocio ne alguna altra semblant no fa abraçar no donada obra mas fortuna ministrant et forsitan per obra divinal per benefici del negoci crehem hi conferra assats. E que nostre Senyor Deu qui es en moltes coses mills que no era pensat ha dirigides e endreçades les obres dels cathalans vista lur recta e bona intencio sera endreçador e director de aquesta. La copia que lo dit mossen Delna vos ha demanada de vostres instruccions no donasseu per res no donesseu per scrits algun rahonament ne altra cosa no donasseu loch a algun acte per lo qual lo dit mossen Delna se pogues en res aferrar ne per allo res intemptar contra la provincia ne lo Principat. Lo senyor archebisbe de Tarragona sobre totes aquestes coses que concorren li scriu stesament. La qual cosa pora esser en molta execu ... al dit mossen Delna. Ab tant lo Sant Sperit sia direccio vostra. De Barchinona lo primer de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - An Johan Ferrer qui sobre aço nos ha scrit ensenyareu la present e sia li per resposta a son scriure. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Francesch de Santçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. vostra letra havem rebuda e la informacio que haveu presa del fet dels homens de reemença la qual vista Deus volent nosaltres hi farem tals provisions que sera obviat a tot sinistre de aquest Principat e provehit al benefici e repos de aquell. Si altres avisos sentireu o sabreu avisaunosen pero no cal ab correu o home propri car tots dies venen persones segures. Aquest qui ha portat les dites coses pagaulo segons vos sia vist rahonablement e digau An Ramon Raset que som no poch maravellats com nons ha aportats o enviats los diners que te los quals se devien convertir en pagar la gent darmes de aqui e per ço feu que hi don recapte quels enviu ols aport prestament. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya. (Estos drets son les generalitats. Exides, no surtides o sortides.)
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda sobre les coses explicades e dites per micer Riquer a mossen Delna e la disposicio del negoci. Sobre tot aço nosaltres scrivim stesament al dit micer Riquer e li dehim vos comunique sa letra per aquella veureu esser respost e satisfet a tot lo vostre scriure. E axi ab lo dit micer Riquer ensemps fareu e obrareu segons veureu esser la voluntat nostra. Dels avisos quens feu de noves havem plaer fareu per semblant tota hora de quant sintau. Responent vos apres al necessari de la altra vostra letra de XXIII del passat vos dehim que puys teniu compliment de les XX conestablies no admetau En Vidal de aqueixa ciutat per conestable jatsia vos haguessem scrit en favor sua. Dels homens fugits es nostra delliberacio tornen al exercit e servesquen lo temps complidament e aço succeescha a ells en loch de pena. E plaunos que com vingau passeu per lo camp de Tarragona segons nos haveu scrit. Dels trompetes que demanau volem ens plau ne prengau aqui dos. Los penons vos seran aqui prest tramesos per En Miquel Vives lo qual es tornat de aqui. Havem sabut que haveu rebut los diners queus havem tramesos per lo exercit donau en tot bon recapte segons de vos confiam. Lo present correu de aquest darrer viatge que ha fet per lo fet de mossen Delna no es stat pagat per que ha esser pagat aqui. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorable e savis senyors. En aquest consistori es stada feta es fa continuament gran clamor per part de micer Pere Azmar sobre la sua detencio e preso pretenent esser a fi de donarli vexacio sens algunes culpes ne demerits. Es vista e recensida la forma de aquesta sua preso e detencio cau prou en dificultat que per tals migans se puixa esser feta com se vulla sia per quant en lo temps que tenim totes coses fan aplanar havem delliberat scriureus e pregarvos tant afectuosament quant podem vullau condecendre e donar loch que lo dit micer Azmar ab seguretat de sagrament e homenatge e pena de mil liures per les quals don idonees fermançes que dins dos o tres dies que sera personalment request o en la casa de la sua habitacio continuament comptadors se presentara personalment al diputat local de aqueixa vila e stara a son voler e delliberacio hisqua de la preso. E sius plahia donar loch que lo dit micer Azamar per donar raho de si mateix segons diu pogues venir fins aci ab deguda seguretat hauriem vos ho a major contentacio e seria molta justificacio vostra. Pregantvos que almenys en traurel de la dita preso ab la dita seguretat no haja falla. En lo mig poreu fer rebre e continuar la informacio contra lo dit micer Azmar si ja donchs feta e rebuda no es. E siau certs que si culpas ha per res no volem perturbar lo seu castich. Placiaus donchs condecendre en aquestes coses les quals ultra que succehiran a vostre bon nom e fama e per moltes consideracions sera fer lo degut nosaltres vos ho haurem a complacencia molta. E tornamvos pregar nons digau de no de aço car certament de major cosa vos complauria aquest consistori. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Scrivintnos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Nosaltres per algunes consideracions e sguards scrivim als consols de aqueixa vila pregant los doneu loch que ab lur beneplacit micer Pere Azmar sia tret de la preso e stiga en cert arrest segons en nostra letra se conte. Dehimvos e manam que si volran en aço donar loch no façau alguna instancia en contrari abans pregueu de part nostra los dits consols donen loch en aço axi com los scrivim car molt nos plaura que axis faça. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant som avisats que En Guillem Vola de Perpenya es anat a Çaragoça per tractar algunes coses que serien en gran turbacio de aquests afers que tenim entre mans e dan de la cosa publica de aquest Principat specialment tochants les
remençes e encara de alguns de Rossello qui no han recta ni bona intencio envers la dita cosa publica havem deliberat sia per vos cautament provehit a aqueixos passos ço es al pont o als portals de aqueixa ciutat e a la barcha de Torrestorres e altres lochs circumvehints queus fos vist que si lo dit Guillem Vola passava fos aturat e scorcollat e vist si res portava de les coses dessus dites o altres qui donassen empaix o turbacio als dits afers e si hi era res de aço trobat li fos levat e trames aci e ell fos detengut en bona preso entro que de nosaltres haguesseu altre manament. E si res de aço no li era trobat preneu sagrament e homenatge ab pena de mil florins que venint aci dreta via se presentara a nosaltres e no sen partira sens nostra licencia e voluntat. E en aço vos encarregam e manam façats tanta diligencia com lo cas requer e de vos confiam. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

VEGUERIA DE PALARS.

VEGUERIA DE
PALARS.

FOCHS REYALS.

Loch de la Guardia. 33:

Talarn. 37.

FOCHS DE CIUTADANS.

Frigols: qui es
den Jacme Rossell. 6.
Sent Feliu: den Bernat de Mora mercader
honor des Pills. 4.

FOCHS DE CAVALLERS E DESGLEYA.


Primo vila de Tremp: qui es del bisbe Durgell. 194
Puig
Cercos XII, Moror XIII, Olzina IIII, Mur V: del pabrodre de Mur son
entre tots. 34.
Galiners IIII, Vila Mijana XV, Munt Squiu VI, Puig
del Anell IIII: del bisbe Durgell son entre tots. 28.
Isona XXVI,
Lorda VII, Covit VII, Vasqueri VIIII: del capitol de la Seu Durgell
son entre tots. 49.
Lochs de Casterneri e Starri: del abat de la
O. 5.
Val de Barrues X, Loch de Cases III, Loch de Vilalar XI,
Loch de Coll Vl, Loch Dalesp IIII, Loch de Castello IIII, Loch de Ca
Rocha II, Loch de Viu III: del bisbe de Leyda son entre tots.
43.
Loch de Sa Clua: del abat de Lavax. 3.
Palau:
de Espital de Sent Joan de Jherusalem. 27.
Sent Steve de Sarga:
del rector del dit loch. 3 (o 9, no se ve bien).
Prulans:
dels hereus den R. Paschal donzell. 4.
Gartuy: del abat de Roses.
6.
Loch de Mur: den Luys de Mur. 8.
Perroquis de
Miralles e Camus: den R. de Mirayles donzell. 6.

Loch de Mahull: den Berenguer Dartus donzell. 3.
Loch de
Careu e Roca Espana: den Bort de Talarn. 2.
Loch Daroles:
den Simon Daroles donzell. 8. (Eroles, Aroles)
Loch de
Muntlobar: del dit Simon. 3.
Castell Nou: del bisbe Durgell.
4.
Loch de Tolo e Muntlor: del vescomte Vilamur. 2.
Loch de la
Torra Doulet: den G. Dalçamora.
3.
Castell de Sendell: del merquesat. 11.
Spluga Tresserra:
den Ramon de Claramunt. 6.
Pertusa de Madona: den Ponç
Ça Torra. 3.

Loch de Conchas LVII, Figuerola XXXl, Orchau XVII, Font Sagrada
VIII, Benavent VIIII, Olient II, Torra Dolient III, Peralba IIII,
Coll de Ven II, Arentis XVIIII: qui son del noble Narnau
Dorcau e son per tot. 153.
Loch de Samus: del dit noble. 2.

Claret: qui es den Bernat de Claret. 7.
Loch Dalçamora:
den Bramon Dalçamora
donzell. 4.
Loch de la Nehia: del demunt dit noble. 2.
Malmercat:
qui es del comte de Pallars. 5.
Castell Tallat: den A. Dorcau. 5.

Sotarrania: del dit noble A. Dorcan. 11.
Sent Lobi: del dit
noble. 3 (quizás 8).
Sent Berthomeu: del dit
noble. 5.
Loch Dortaneda: del dit noble. 5.
Loch Dorba
Savina: del dit noble. 2.
Loch de Vilamur XXX, Saverneda III,
Tornafort V, Soriguera IIII, Les Lacunes
V, Robio IIII, Lo Bruch III, Lo Tornado V, Lo Frexa lII, Mesons de
Junyet III, La Torra III, Pobla de Sagu XII, Puig de Sagu VI, Bastuç
(es de mossen Arnau Dorcau (Narnau más arriba) XII: qui son
del vescomte de Vilamur. 98 ?.
Loch des Torm e de
Vila Munera: qui son de mossen F. de Parues. 7. (Lo Tormo, com
Valldeltormo, Matarraña, Matarranya)
Tendrim: qui es del abat
Dareny. 5.
Castell Sent. 11.
Loch Daramunt: del vescomte de
Castellbo. 17.
Sent Salvador de Tolo: del demunt dit vescomte de
Vilamur. 16.
Loch de Rialp XXV, La Suy XVIII, Loch de la Torra
XII, Sauri XVII, Barnuy VI, Loch del Torn VIIII, Surp XII,
Vilamijanes VII, Loch den Suy VIIII, Arescuy VII, Rocha Balera VII,
Vilela V, Salmanuy V, Santa Coloma de Belera III, Loch Dalerent
III, Loch de la Bastida III, Loch Darden IIII, Tavill I, Loch Deutist
III, Castell Asco II, Loch Doneig IIII, Loch de Daydiro VII, Lestella
IIII, Castell de Rey XII, Loch de Tahull XVI, Loch de Dorro XII, Loch
de Baruhera VIIII, Loch del Puy XIIII, Loch de Capdella XIIII, La
vall de Sent Sarni VIII, Loch de Cervolles XIIII: tots aquets
son del noble En Johan de Belera que son en suma. 183.
Tots
aquets son del noble Narnau Daril e son en summa. 194:
Loch de
Boyra I, Loch de Serrahis VII, Mayanet X, Lo Batlliu de Cars VIII,
Castell Germa III, Loch de Daviu III, Loch de Domps VI, Loch de
Pinyana III, Loch de Ens VIIII, Loch de Parues VI, Loch de Torroella
II, Loch de Mal Pas VI, Loch de Peranera III, Castell Darill IIII,
Loch Despills VIIII, Loch de Sapera XII, Loch Desplugues e de
les Spones II, Loch Verri I.

Carega: de mossen Ferrer de
Perues: 10.
Loch des Cars: del dit mossen F. 4.

Tots
aquets son del abat de Gerre e del Priorat de Valerge. 82.
Loch de
Sent Roma VII, Vall Espir III, Gerre XXII, Loch de Guars X, Loch
Daches X, Loch den Vall II, Loch de Cavals II, Sent Marti de
Cavals VII, La Roqueta I, Sent Sabastia III.
Loch de Banbo V, Loch
Dosen I, Loch de Ausen IIII, Loch de Cuberes V.

Loch de
Sorre: qui es de mossen Ferrer de Perues. 6.
Sots Terres: del
Spital de Sent Johan. 7.
Castello del Pusch: del dit Spital. 4.

Loch de Selles: del Spital. 1.
Figols: del dit Spital. 2.

Splugues: de la pobordria Damur. 2. (de Amur)
Loch
de la Torra Santa Maria (es en la vagueria de Leyda): del
camerer de Solsona. 9.
Loch de Arbull: del Spital de Sent
Johan de Jherusalem. 3.
Loch de Trago: de la abadessa de Valvert.
18.
Salavert: de la dita abadesa. 3.
Loch de Canelles: de la
dita abadessa. 4.
Loch de Torrayla VIII, Torrello IlII, Claverola
III, Val de Banyu V, Arinya V, Rigart V: tots aquests son del comte
de Paylars son en summa. 40.

Pobla de Beluchi. 9.
Fochs
de Santa Maria de Liniana e del Spital en lo merquesat. 7.
Castello
jusa e de Sent Merti e de Sent Cristofol: qui son del prior de Maya.
18.
Cavet: del Spital de Sent Johan de Jherusalem (de mossen
Narnau Dorcau). 6.
Santa Maria de Maya: qui es del prior de Maya.
11.
Loch de Rubis de Cabrera de Curvia e de Figuerola. 13.
Loch
de Mutroig de Sus: del dit prior. 3.
Lochs de Passanade e
de Vilanova: qui es de Ramon de Pallars. 11.
Loch de Rodes: qui
es de mossen Ramon de Perues. 4.
Loch de Peratals e lo loch de
Sentella: de mossen F. de Perues. 7.
Fochs den Bort de Pallars:
qui son en terme de Liniana. 8.
Loch de Castello sobira en lo
marquesat: es de mossen F. de Perue. 6.
(Perues)
Garzelles: den Jacme Bresco en lo merquesat. 4.

Loch Dargentera: qui es de mossen R. Despens. 4. (de
Argentera)
Loch de La Cluha en lo merquesat: es den
Berenguer Deugleola. 10. (Danglesola, De Anglesola,
etc.)
Loch de Sentomia: qui es den Gispert Dalçamora.
24.
Loch de Robi: qui es den Luis de Mur en lo
merquesat. 6.
Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis
donzell en lo merquesat. 1.
Loch de Pugis: qui es den Bernat de
Torra cavaller. 1.
Loch de Bença:
qui es de mossen Francesch Morell cavaller. 2.
Loch de la Torra de
Fluvia: qui es den Berenguer de Fluvia donzell en lo merquesat. 6.

Loch de Abeyla: qui es del noble en Berenguer de Beyla.
31. (Abella)
La Torra Daroles: qui es del dit noble. 10.

Castell de Sent Roma: del dit noble. 12.
Loch de Boxols: del
dit noble. 9.

Suma major dels fochs de la Sotsvegueria de
Pallas. 1657.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

FOCHS
REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179.

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85.

FOCHS
DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de
Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas denTorra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort
Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de
Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida ?)
Castell
de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa:
qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup
del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú ?):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys
de Requesens. 36.
Castell de Ça
Guialtrun: qui es den Guerau de Sanehuja donzell
62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat.
51. (de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del
pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del
prior de Muntserrat. 8.
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de
Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de
Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den
Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de
Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de
Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59.
Castell de
Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e
Quadra de Banas: del prior de Muntserrat.
9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa
Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La
Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent
Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres
persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia:
qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den
March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent
Pol. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell
de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus.
12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de
Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat.
5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans:
del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del
bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den
G. Dayguaviva
donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell
de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara
e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà,
Creixell)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent
Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell:
del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de
Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de
Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre
de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de
cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot
del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de
Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya.
15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell
Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de
diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra
de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.

Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de
Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell
de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra
de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon
Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de
Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de
Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e
Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab
III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son
del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den
Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En
Marti ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme
Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de
Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de
Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es
den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de
Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de
Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den
Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui
es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de
Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra
den Barra: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas
den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e
terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior
de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de
Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy.
13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell
e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de
Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de
Segur qui es den
Jacme de Miralpex e la Quadra de
Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent
P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den
Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de
Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de
cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell
Bisbal donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den
Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de
Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma:
del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de
Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens
de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den
Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens
de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de
Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de
Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de
Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab
XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra
den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88. (Sant
Pere de Riudebitlles)
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del
Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS
ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran
Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de
Çanit. 3.
Galceran
Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues.
2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font,
Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P.
Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler
de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida.
14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R.
Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas
de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer
quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch
Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la
perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd
terme de Ribes. 1. (Sant Pere
de Ribes, junto a Sitges?)
P. Rossell des Viver hom
espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des
Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes:
aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R.
Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal.
4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de
Penedés?)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de
Sant Lorenç e de Salamo. 26.

Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas
Lorenç. 17.
Rocha
Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de
Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de
Santes Creus del dit terme. 4.

22 DE ABRIL.

22 DE ABRIL. 

En la sesión de este día se trató del nombramiento de tres personas, una de cada brazo, para que calcularan lo que se había de hacer acerca del subsidio impuesto al clero de los dominios del Señor Rey, y la manera de proceder en este negocio; resultando elejido, para el objeto indicado, el reverendo abad de San Benito de Bages, Domingo Burges de Viladecans, caballero, y Jaime Tallada, síndico de la ciudad de Cervera.
Se dio cuenta, además, de una carta que enviaba la Señora Reina, y se mandó escribir otra al obispo de Santa Justa, las cuales se hallan a continuación.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e faells nostres los diputats del Principat de Cathalunya e congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e faels nostres. Apres que havem conferit dels afers occorrents ab vostres missatges per lo gran desig voluntat afeccio que havem a la bona e votiva expedicio dels dits afers los havem dit que seriem de parer que ells nos acompanyasen e anassen ab nos a la Majestat del Senyor Rey per que speram ab la intervencio nostra e dells sa Excellencia se dignaria mijançant nostre Senyor condecendre en les faenes a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benefici e repos de sa casa e de sos regnes e terres per ells nos es stat respost que no havien de vosaltres tal facultat. Per ço havem deliberat notificarvos lo nostre parer que es per benefici dels dits afers serie molt bo trametessets alguns missatgers que mils vos semblaran que encara que nos siam ab la prefata Majestat dos o tres jorns abans vendran a bona ora car nos havem delliberat per no perdre temps partir vuy de aci e de continent que siam ab sa Excellencia treballar ab sa Altesa quant porem e ab totes nostres forces e com hi seran vostres missatgers nos per nostra part e ells per la sua e tots juntament supliquarem lo dit Senyor en tal manera que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia e benignitat del dit Senyor Rey los fets reebran bona conclusio. E per que sapiam mils lorde que havem a servar de ço que speram haureu be delliberat nos fareu sabidora certificants vos que per que stimam la intervencio e supplicacio de vostres missatges hi sera bona per la voluntat que lo dit Senyor Rey te de complaure aquest Principat e per tots bons respectes vos havem volgut notificar lo parer nostre e haurem molt gran plaer tremetau aquells missatges vostres per los dits respectes queus parra com dit es tots temps venint vostres missatges o no. Nos entenem ab totes nostres forces treballar en los dits afers no menys que si a salvar nos he haguessem fins exposar hi la vida com be habeu pogut compendre ho havem fet fins aci e ara no menys voluntat hi havem. Dada en Vilafranqua de Penedes a XXI dies de abril del any Mil CCCCLXI. -
La Reyna.

Al reverend pare en Christ lo bisbe de Sancta Justa procurador e vicari del senyor bisbe de Gerona.
Reverend pare en Christ. Entes havem que per vos com a procurador del senyor bisbe de Gerona en virtut de cert indult apostolical se volria fer visita en la diocesis de Gerona la qual visita se pretendria esser contra forma de privilegi atorgat al clero de aquesta provincia contenint que durant les obligacions per les manleutes del dit clero en dies passats fetes alguna tal visita nos puixa fer e concorrent en aquests dies lo ques diu de un subsidi imposat a causa de la cruada com tals e tants carrechs sien coses insuportables al dit clero e a sos privilegis derogants es en via de greuge tot aço en nostre consistori deduhit e sobre lo dit subsidi es stat delliberat fer si certes provisions car tals coses importen novitats e perturben la tranquillitat e repos de la cosa publica del dit Principat e per semblant se convendria provehir en lo fet de la dita visita si voliets en aquella perseverar. Per queus pregam vos placia attendre a la concorrencia del temps
e de quen per lo present sobreseure en la dita visita e fins a tant que lo repos sie Deus volent en lo Principat tal que sie factible a la dita visita la donchs donar loch car si es de dret del senyor bisbe e bonament se pora per dret e justicia fer no sera gens prejudicat per aquest sobresehiment ne li sera lavors contrestat pero per lo present nos poria tollerar abans per lo molt interes de la cosa publica lo qual a tots altres sera preferit si convindrie fer provisio per inconvenients e perills obviar creem e speram que vostra reverend paternitat sera coneixadora de totes les coses que dehim e condecendra a la necessitat del temps. E axi vos ne pregam. E tingue la Sancta Trinitat vostra reverend paternitat en guarda sua. Rescrivint nos françosament tot ço queus placia. Dada en la ciutat de Barchinona a XXII del mes de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

10, 11, 12, 13 de mayo, 1461

10 DE MAYO. 

No hubo sesión.

11 DE MAYO.

Propuso el reverendo abad de Montserrat que, en atención a haberse trasladado el obispo de Elna, de Lérida a esta ciudad, se resolviese el modo como se había de proceder para tratar con este prelado, acerca del subsidio impuesto al clero, y que se creía inoportuno realizar; y después de largo coloquio sobre este asunto, acordóse, por fin, que el mismo obispo asistiese al consistorio, y allí personalmente se le dieran las explicaciones oportunas, para que desistiese de su comisión; escribiéndose al propio tiempo a su Santidad, con toda atención y reverencia, haciéndole ver los justos motivos que tenía el Principado para resistirse, entre otros muy especialmente la bula de su antecesor, por la cual se eximía al referido clero de todo subsidio particular.
Siguen las cartas que se recibieron o se mandaron expedir en este día.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Ab letra de XXVII del prop passat vos scrivi com aci era arribat hun capella ab letres que aportava segons desia de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França dirigides la una a mossen lo regent la governacio de aquests comdats laltra als honorables consols de aquesta vila laltre al magnifich En Felip Albert les quals letres com jaus he scrit fahien gran demostracio de star nosaltres de part de sa ab gran sospita. Es ver com jaus scrivi sa dupte que lo dit portador nos hagues forjades dites letres e per aclarirho los dits consols havien trames al bisbe de Beses qui es fill del dit tresorer lo qual informat del cas sen es fort squivat e de continent ha tramesos aci dos homens de honor per fer afrent e altres enantaments ab lo dit capella qui esser stats aci los dits dos homens es stat mes en la preso e se es vist e trobat que tot aço es stat moviment e royndat del dit capella e veus aci com passa aquest fet. Altres coses a present nom occorren sino queus placia fer regonexer les tantes consultes queus he fetes e sobre aquelles voler rescriure de vostre deliberacione. Suplicant la divina potencia vos tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpenya a sinch de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Al honorable senyer En Francesch Sant Celoni diputat local de Gerona.
Honorable senyer. Per certs sguards que no curam aci explicar es mol necessari que cautament e secreta vos entremetau si son aqui En Miquel Albert e En Jacme Seroli qui entreveneren en los fets de les remençes e si hi son o aquen al entorn requiriu los oficials a quis pertan que en virtut de la seguretat que han prestada o son tenguts prestar de optemperar nostres requestes que aquells prenguen e tinguen ben guardats entro que de nosaltres hagen altre manament o requesta. E de continent nos ne avisau per vostra letra. E feuhi la diligencia que es obs e de vos confiam. Dada en Barchinona a XI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

12 DE MAYO.

No hubo sesión por estar ocupados los señores Diputados en otros asuntos de la Generalidad.

13 DE MAYO.

Por el mismo motivo que el día anterior, no hubo sesión general, y sí tan solo reunión secreta entre los señores Diputados, los Concelleres de la ciudad y algunos jurisperitos.
Las cartas que se recibieron o se mandaron expedir en este día se hallan a continuación.

A mossenyors molt reverend honorables e de gran saviesa los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. Aci es stat en Ceroli Dempurda qui ab una letra de creença que portava del Senyor Rey ha aplegats tantes pagesos de remença com ha poguts al Carme de aquesta ciutat e som hi stats huns quaranta o mes entrels quals hi es stat lo portador de la present. Lo quels ha proposat sabreu per relacio sua. E per quant me semble interes de les generalitats lo per ell jo he fet ab lo dit portador que ell personalment vos ho anas referir prometentli que jol faria contentar de totes les despeses que faria per causa de la dita anada hoc encara dels jornals que perdria. Certificantvos que es home al qual podeu donar creença perque placieus ferlo satisfer e informar de la resposta que hauran a fer la qual han a fer disapte propvinent car fins en aquell dia se han aturat acort. E seria bo a mon semblant que li donassen ordonada la resposta que hauran a fer e encara que hi faessen venir algu dels sindichs qui aqui son per ferla. Remetho empero a vostres reverencies qui mils hi veen dormint que no faria yo vetllant. E sia mossenyors de gran reverencia lo Altisma vostra continua proteccio e guarda. En Vich a XI de maig. - De vostra reverend e honorables savieses humil servidor Pau Alamany diputat local de Vich.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. La present es per notificar a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres com disapte prop passat a dinar aribi en aquesta ciutat. Com fuy dinat provehi los jurats se apleguassen ab los adjunts e per que era dia de mercat fonch hora tarda e certificat dells ani a lur casa de juyaria e segons forma de las instruccions precchints vostres saluts los doni vostra letra de creença e aquella lesta los spliqui com mils pogui la dita creença e aturasen se acort per altra hora. E lo diumenge hun dels jurats parla molt ab mi a la mia posada e en son rahonament mostra la gran divisio que es entre ells a que repliqui ço quem sembla significant li quants dans e inconvenients se seguien per discordia e quants bens portave unitat persuadint lo que li plagues haver sguard a la temporada e a les faenes quis manejaven quant eren a servey de Deu e a benavenir del Principat qui per la endreça de nostre Senyor e per gran unitat eren en lo punt que vuy son e si en la dita unitat nous conservau no obtendreu lo fi desijat. E partit lo jurat de la mia posada tentost fonch ab mi altre jurat sertificantme de tot lo contrari e per lo semblant li repliqui dolentme molt de la discordia era entre ells pregantlo ab aquelles pus dolçes paraules pugui totes pasions fosen posades adepart e solament fos ates al servey de Deu e a la conservacio del dit Principat e que per neguna passio ells nos devien metre en neguna discordia per gran que fos quant mes per ten pocha cosa de que debatien. E es per lo entrevenir en vostre consistori de mossen Francesch Sampso e los altres tres volen mestre Marti ells plau que abdosos entrevenguen en lo dit consistori mes que lo dit mestre Marti presehescha attes que fonch elegit per entrevenir en lo dit consell e que en mossen Sampso es finit son sindicat a que fonch elegit e la hun e laltre man molt pregat quels ne digues mon parer e jo son men lunyat dihentlos que en aquexa part nols diria mon parer ne axi poch los he vulgut res significar bels he molt stretament pregats se volguessen concordar e no aturarse per ten pocha cosa tots temps tirant los a tota amor pau e concordia en tant que hir sperant jo me trametessem a demanar per ferma resposta fonch a la mia posada hun jurat acompanyat de dos notables ciutadans lus (o los) qui per part sua e de dos companyons seus me dix com en manera al mon nos podien acordar en ferme rasposta e feu moltes ofertes en tot lo que fos plasent a vosaltres senyors e a vostre consistori e sap Deu li digui moltes coses dolentme molt de lur discordia e quem marevellave que a tan pocha resposta com se podia fer en lo quels havia explicat staven axi discordes e pus axi era ne volia parlar per mon descarrech ab sos companyons. E volentnos partir vench nova com CCC. homens armats de peu devallaven per la muntanya (o montanya, no está acabada de cerrar si es una o) e tota la ciutat se aremora e tancaven portals aquells qui poden tancar car prou stan desordonadament e fonch hun fill den Guillem de Biure qui era ab huns LX o LXX homens e anava a hun loch a una leuga de Gerona per hun matrimoni ha fet e esperes haver cert debat ab mossen Johan Çariera. Fonch acordat que dos jurats acompanyats de alguns ciutadans hisquessen parlar ab ells per fer los desapleguar e que no entrassen en la ciutat e com foren axits ells se foren ja spargits (falta punto o pone llan) Han ordonat de regonexer e metre en orde les portes dels portals e regonexer la ciutat e partirla per cinquantenes e X^nes e metres en orde degut e tornats ab los ciutadans que noy mancha nengu sino mossen Felip Sant Celoni qui no es ben dispost de sa persona. Jols reciti lo rahonament mera fet per lo dit jurat els pregui me volguessen fer la dita resposta e metres en aquella unio que los afers requerien e fahent los loch romangueren ensemps e stigueren fins entre X e XI hores de nit per ferma resposta la qual fonch que un jurat acompanyat de tres ciutadans e apres tres jurats qui tots los huns separats dels altres me manifestaren gran discordia entre ells stant e persevarant quiscuns en lus oppinions. Deu sap los repliqui lo que pogui ne sabi. E pus les parts son aqui placia a les vostres magnificencies e grans savieses hoyr a quiscuns e aplanar ho car los afers de aquesta ciutat sen torben e aquesta pocha spira (spark inglés; purna) poria fer hun gran foch qui poria molt noura e tot lo mon fora de vosaltres senyors noy basta en reposar ho. Aci ses dit que los pagesos de ramença se son ajustats e tant no he traballa no he poscut (se lee posent) sentir hon e res dit que diumenge se devien ajustar a la Bisbal mes yo fiu venir hir hun *bo pages de Foixa hon jo havia trames hun home propri e parli molt ab ell per que havien dit ell sabia molt entre ells dihentme que lo aplech de la Bisbal creya sera torbat perque lo procurador del bisbe havia feta una crida que nengu no si gosas ajustar mes avant de res. Placieus no sia tengut en vill lo fet dels pagesos de ramença que molt stretament se treballa en conduhir los e ham dit aquest que ells seran de cort ab lo Senyor Rey quels fermera V capitols dels mals usos e darli han LX mil florins. Lo bisbe e son capitol son fort mal per hun subsidi que lo dit bisbe vol li façen mes sera afermat com lo palau del bisbe formen de vitualles e armes secretament e apres per hun notable eclesiastich ab qui jo havia parlat senti esser no res e a nit stant jo ab los jurats se faheren venir loficial del bisbe per lo ques dehia del dit palau e lo dit oficial qui present mi que hun jurat e II ciutadans anasen al dit palau per veure lo que voldrien e no hi trobaren res sino prou poch e tot lo moble ne lo qui hi es no val cent florins. Aci ha gran fretura de oficials que en lo bruit que hir sich moch lo sotzveguer ne lo batlle nos trobaren en la ciutat car lo veguer se diu es aqui e aquests dos oficials se diu son tals com a Deu plau. De tot lo que pore sentir vos informare eus avisare suplicantvos que en la composicio de ma letra vullats prestar pasciencia com jous presente lo que tinch e no çe scriure ni menys ordonar e jou he a fer tot que Deus sab quant ha que laguin a fer la present e tantost partre per tirar mon cami la via de Perpenya. En Johan Ramon me suplica ir hora de dinar vostra creença e dinas ab mi e tantost fonch dinat parti oferintme tantost sia a Perpenya treballar en lo que ordonareu sens fallir hi hun punt de mon poder. Aquest plech no he trobat nengu e scrivint es vengut lo portador qui es de Perpenya e pus es master no he volgut fer home propri. De Gerona a XII de maig a X hores de mati any Mil CCCCLXI. - Mossenyors prest a vostra manament e ordinacio Francesch Lobet.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Per letra del vostre sindich lo honorable En Gabriel Vinet som stats avisats del que En Seriol fa aqui (falta punto, tres espacios) Regraciam vos lo avis. Nosaltres ab tot nostre poder treballam la questio dels homens de remença se meta en nostro poder. E per part de molts dels pagesos qui vuy son aci nos es feta instancia sobre aço hen havem ab ells molt comunicat e speram en nostro Senyor ques obtendra e hi darem tal conclusio que sera servey de Deu e del Senyor Rey e repos e benefici no solament de les parts mas de tots los poblats en aquest Principat e aço sen deu consellar per vosaltres als qui son aqui que donen dilacio a la resposta fundant ho que aquesta cosa tocha que ells a soles no porien respondre sens haver sentiment dels altres. De aço scrivim al diputat local. Vullaune ab ell comunicar e havervoshi virtuosament segons fins aci haveu fet. Car aço a tot tocha. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable micer Pau Alamany diputat local en la ciutat de Vich e vegueria de Osona.
Mossen molt honorable. Vostra letra havem reebuda e havem plaer del avis quens haveu fet e tots temps haurem a plaer de tals avisos. Com se vulla sia en la resposta deveu esser aconsellats los qui han a respondre que de aço que tocha a tots no poden axi breument delliberar. Ans convendria comunicarne ab molts e aço anas per via de una dilacio car nosaltres stam en punt de lavar los la questio a tots qui ho metran en nostro poder. E ja ninch ha aci molts per dar hi orde e manera e speram en nostre Senyor hi darem tal fi que sera servey de Deu e del Senyor Rey e gran repos no solament de les parts mes de tot aquest Principat. Vos podeu allagar la materia que vaja a dilacio per fer lo que dit vos havem. Dada en Barchinona a XIIII de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

VEGUERIA DOSONA.

VEGUERIA
DOSONA. (de Osona)

FOCHS REYALS.

Primo ciutat
de Vich: la part qui es del rey. 313.
Perroquia de
Vich. 8.
Perroquia de Sent Andreu de Guix. 11.
Perroquia
de Sent Julia de Sorba. 2.
Perroquia de Sent Salvador de Vespela
del terme de Gurp. 2. (Gurb)

Después de la
página 80 del pdf, aparece esto:

BASES DE ESTA PUBLICACIÓN.


Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Archivo,
saldrá a luz cada mes un cuaderno de 100 a 112 páginas de
impresión.
Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por
adelantado.
Se admiten suscripciones.
En Barcelona: en la
portería del mismo Archivo.
En los demás puntos de España:
mediante carta franca al Director de esta Colección, acompañando el
importe de la suscripción en una libranza sobre correos.
En el
extranjero: en todos los consulados españoles.

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.

Cuaderno 38 (o
58)

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL
ARCHIVO.
1856.
Continúa en la página 81:

Perroquia de
Santa Maria de Folgaroles. 3.
Perroquia de Sent Julia de Bell
Puig. 2.
Perroquia de Riu de Peres: P. G. Eymerich. 1.
Lo
mas des Ferrer de perroquia de Santa Maria de Vilalaons. 1.

Perroquia de Santa Euginia de Berga. 4.
Castell e
terme de Tona. 12.
Quadra de Torra Lobreta. 4.
Quadra de
Clavelles. 5.
La Guardia prop Les Loçes
(nos troba).

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo de
la ciutat de Vich: qui son del vescomte de Castellbo. 134.

Sent Boy: del bisbe de Vich. 21.
Vila de
Ripol: qui es del monestir de Ripol. 174.
Ripoll.
Castell
de la Guardia: del dit monestir. 61.
Ripolles de fora la villa.
91.
Vila de Sent Johan Ses Abadesses: del abat de Sent
Johan. 58.
Castell de Laers, perroquies de Johan Apaulu, Sent
Merti de Aguassa, Sent Merti de So Rocha, Sent Pau de
Sesgorilles: del dit abat de Sent Johan Ses Abadesses. 105.
Castell
de Duacastella: qui es den G. Sa Sala donzell. 20. (dos
castillos, dos castells)
Castell de Basora: den A. G. de
Basora. 20.
Castell de Malany, Vall Fogona: de mossen Roger de
Monchada. 56.
C. Corull den Malla. 22.
Castell de
Repit (Rapit o Ropit, no se ve bien), Castell de Fornils: de
mossen Gilabert de Cruiles. 81. (Cruilles)
Perroquia
de Saderre: den A. de Sederre. 7.
Castell de
Sentelles ab son terme: es den Eymerich de Sentelles. 89.

Loch de Sent Miquel: qui es den Dalmau de Rochabrune donzell. (no
hay)
Lo terme de Muntanyola: del abat del Stany. 18.

Perroquia de Sent Merti de Riu de Peres. 16. (Riu de Pedres,
río de piedras)
Perroquia de Folgaroles. 20.
Terme e
perroquia del Castell de Maya ab II fochs de Quadra Reyal. 27.

Perroquia de Sent P. de Falgas (es de la casa tatxada) del terme de Castell de Bas. 9.
Perroquia de Gurb: desgleya e
de cavallers. 30.
Perroquia de Sent Julia de Sorba del terme de
Gurb. 8.
Perroquia de Sent Salvador de Vespella: del terme del
castell de Gurb. 7.
Terme de Vigilans de la dita perroquia
de Sent Salvador: den Francesch de Malla. 5.
Perroquia de
Sent Julia de Bel Puig; desgleya e de cavallers. 2.
Castell e
terme de Tavertet: de *Roger de Mayla. lt
Castell e perroquia de
Muntet: qui es den R. de Brull. 7.
Castell e terme de *Tavertet:
qui es den Eymerich Sentelles. 58.
Castell e terme de Terradull:
qui es den Vilademany. 71.
Castell e terme de Solterra e casa de
la Ruvira: qui es den Gurb donzell. 28.
Castell e
terme de Blanchafort ab II fochs de La Quadra de Grats: qui son del
abat de Sent Johan Ses Abadesses. 22.
Castell e terme de
Torroella; qui es del bisbe de Vich. 20.
Quadra de la pabordria
de Palau: del monestir de Ripoll. 11.
Perroquia de Sent Steve de
Granullers: desgleya. 13.
Quadra de Sent Fertos de
perroquia de Sent Stheve de Granullers. 2.
Quadra
de Cuolomers de la dita perroquia. 4.
Perroquia de Sent Julia de
Vilamirosa del terme de Gurb. 6.
Perroquia de Santa
Euginia de Berga. 7.
Castell e terme de Sent Fores: qui es del
bisbe de Vich ab III fochs de Vilambert e ab VI fochs de Sent Johan.
23.
Perroquia de Tavernelles e terme del castell de Savessona
aytant com es de jurediccio del senyor Rey com los
romanents sien den Bernardi de Cabrera: e aquests son
desgleya. 10. (Sa vessona, sa bessona, la gemela.)
Perroquia
de Santa Maria de Vilalehons: desgleya. 12.
Castell e
terme des Brull: qui es del bisbe de Vich. 40.
Perroquia Vich:
desgleya. 16.
Perroquia de Santa Maria de Folgaroles: de sgleya.
20.
Castell de Muntanyola: del abat de Estany. 18.

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Se ocuparon de otros asuntos de la Generalidad, como se ve por el primer documento que sigue; se dio cuenta de unas cartas que se habían recibido, entre ellas, dos de la Señora Reina y dos de los embajadores; se expidieron otras varias, y se mandó escribir a Geraldo Guardiola, enviándole unas instrucciones.

Per quant en dies passats per los senyors diputats e lur consell fou deliberat que fos tallat e boscat lenyam per vint e quatre galees e axi es stat deduit en efecte e del dit lenyam ne es stat boscat e tallat una gran part e força la major en terres e possessions cultivades e sembrades en les quals ha splets ques perdrien si la fusta o lenyam que hi es tallat prestament non exia e sen trahia. E per que los daqui es lo dit lenyam fan gran clamor demanant la paga del dit lenyam per ço per los dits diputats e consell es deliberat per obviar a tots los dits dans que lo lenyam tallat e boscat axi en les terres e possessions cultivades e en que ha splets com la qui es en bosch o erms sia pagada per lo dreçaner del General e de les peccunies del dit General a noticia de algunes persones en semblants coses expertes qui juren en poder del dits diputats be e leyalment aconsellar en les dites coses. E axi mateix es deliberat pes certs respectes havents sguarts al honor e util del dit General que lo lenyam qui es tallat e boscat en les possessions e terres cultivades e en que ha splets sia alleujat e enginyat e aportat a la dreçana del dit General hon sia be e dilingentment conservat e tot aço sia fet e administrat per lo dit dreçaner ab consell de persones en semblants coses segons es dit expertes. Laltre lenyam qui es tallat en erm o bosch segons es dit romenga al present sens ferhi pus despeses e missions.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per satisfer a ço que per vostres misatgers nos es stat dit som aci a Martorell venguda e vist que som no be aposentada e encara per altres bones consideracions que havem arbitrat esser en benifici dels afers e haver pus a prop la resposta de vosaltres havem deliberat anar nos aposentar a Sant Cugat ahon sperarem lo avis e resposta de vosaltres de ço que per mossen Çalva vos trametem a dir e scrivim. Afectuosissimament vos pregam e encarregam hi vulleu atendre ab aquella ignata fidelitat bona voluntat e prudencia que de vosaltres ferma e indubitadament speram que nos en quant podem fem mes de poder de venir e lo mes prest que nostra possibilitat baste als desigats repos benavenir e bona conclusio dels afers per nos e per vosaltres desijada. Dada en la vila de Martorell a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Estantnos per partir la via de San Cugat com scrit vos havem son junts a nos mossen Bernat Çalva e mossen Vilademany los quals e los altres vostres missatgers hoits e vista vostra letra que per lo dit mossen Viladamany nos es donada. Vista la gran voluntat que mostrau de la detenguda de nos aci havem aturat per los motius quens haveu tramesos a dir. Si empero reebem de vosaltres resposta o letra e coneixem per aquella que nostra anada a Sent Cugat no deu esser com no podem pensar que fos danyosa ans profitosa al benefici dels afers partrem sens sperar pus. E certament som stada marevellada de ço que dit es de nostra detenguda aci que entre les altres coses ni la disposicio de nostra persona que sta prou fatigada lo comporta ni lo aposentament que tenim. Dada en Martorell a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.
Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
A nit vespre partint de aqui yo Vilademany plegui a Molins de Reg ensemps ab mossen Bernat Çalba e a la miga nit lo dit mossen Çalba hague correu per lo qual fonch avisat que la Senyora Reyna havia feta en ferm delliberacio de partir per anar a Sant Cugat e que devia partir reyalment vuy per lo mati. E de continent lo dit mossen Çalba e yo delliberam ensemps partir e som stats aci en Martorell a la punta del sol exit trobants que la dita Senyora era ya presta per cavalcar e de continent nosaltres tots tres ensemps anam a sa posada e sperant que lo dit mossen Çalba hagues primerament parlat ab sa Senyoria en apres nosaltres li parlam e juxta forma de vostra letra e instruccions per mi dit Vilademany ara derrerament portades la suplicam plagues a sa Excellencia aci aturar e no passar pus avant. La dita Senyora apres nos hague hoits nos respos benignament e humana que a sa Senyoria era cosa de molta congoxa que de la voluntat que havia al benifici de aquest negoci e dels treballs e martiris que per aço sostenia se haguessen sospites ne algunes altres sinistres opinions e que la intencio sua per la qual tant volia anar a Sant Cugat no ere sino per quant havia vista la indisposicio de aqueix loch en lo qual era tant mal alleugada que no ere en possibilitat sua poderho gens sostenir signantment per indisposicio de sa persona la qual ya se havia sentida en Çaragoça abans de partir e ara per lo cami era augmentada e en tal grau que li era necessari purgarse de continent. E per ço e per la presta expedicio dels afers desigava e vehia esser necessari mudar de loch qui no fos tant remot de la ciutat e hagues altra disposicio pero per reposar aquests pensaments e sospites ha dit que era contenta aci aturar ab aço que nosaltres vos consultassem queus sera vist se dega fer com aquest loch no sia per sa Senyoria poder hinc (poderhi, poder-hi) aturar. Per ara empero ha dit que aturara si donchs per vosaltres als quals sa Excellencia ha scrit del anar a Sent Cugat no era dellibera juxta la sua intencio de la qual scrit vos ha. Per nosaltres li fonch regraciada humilment sa resposta e per aquella li besam la ma. Apres li explicam com a nosaltres haviem manament de suplicar sa Altesa per donarnos resposta de la deliberacio del Senyor Rey e que fos de sa merce aquella donarnos pus aturava aci a fi que lo temps nos perdes. Sa Senyoria ha en aço respost haver instruccio e manament del Senyor Rey de donar la dita resposta al consell vostre e de la ciutat e que si aço nos dispon altrament convendria a sa Altesa o consultar lo dit Senyor Rey o los dits Consells venir aci o alla hon a vosaltres sera vist ella se puixa aturar. Ab tot quens ha dit que no podia en aço delliberadament respondre per quant volia veure e regoneixer les instruccions de les quals nos recordaba be mas que jaquit aquest cap vos consultassem del altre ço es com delliberava romanir aci fins vosaltres senyors hajau vists los contraris que en aço concorren e que façau vostra delliberacio de la qual com feta la haureu nos scriviu de continent car per aço es fet lo present avis. E tingaus molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. De Martorell a XXIII de maig a les nou hores abans mig jorn any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis mossenyors e nobles los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Per correu qui parti a dues hores apres mig jorn havem scrit a vostres reverencies apres a les quatre hores som stats apellats per la Majestat de la Senyora Reyna la qual nos ha refermat e de continent parteix per la vila de Martorell e ans dit que de aqui sta per tirar en la vila de Sant Cugat de Vallers (del Vallés) e es li stat respost per nosaltres suplicant la que com fos a Martorell scrivis a vostres reverencies eus consultas de la sua desliberacio e sperar resposta vostra e per sa Majestat nos est stat dit que venia acordada de scriureus del dit loch de Martorell mas nons ha volgut atorgar que sper dita resposta me que com sia en lo prop dit loch ho deliberara pero que la sua intencio es tirar si temps li basta a Sent Cugat e tant no havem fet que hajam puguda traura de aquest proposit no contrestant li hajam fetes moltes rahons tan fundades que en aquesta part devien reposar la sua Excellencia en nostres supplicacions fetes ab una gran pertinencia havent grantment sguard al servey del Senyor Rey e benifici de la cosa publica e encare de sa Majestat e posteritat dels Illustres fills seus perque atteneu en totes les coses attenedores per aquest tan gran negoci e axi mateix que es fahedor per nosaltres missatgers car sempre farem tot lo que per vosaltres senyories sera ordonat e manat e placieus havervoshi molt attentament com aquestes sien coses que tota dilacio deu esser apart posada a fi que lo repos de la cosa publica se seguescha com ara hi vage lo tot en que son compreses totes les parts e apres la sua Excellencia es arribada en la vila de Martorell a les vuyt
hores de nit de continent lavem suplicada vos volgues scriure e sperar vostra resposta en la dita vila hans atorgat scriureus de continent pero no som segurs sper la dita resposta aci no contrestant li hajam dites moltes coses a que sa Senyoria deuria grantment attendre e tant no havem fet quens en haja volgut res atorgar ne mostrar volerhi condecendre ans diu aseguradament e sença falla que dema bon mati partira per anar a San Cugat e aqui sperara vostra resposta perque es necessari que de continent haver rebuda la present trametau correu volant per que sapiam de vostres senyories que ordonau que devem fer car gran necessitat ha. Es veritat que la dita Senyora significa haver gran voluntat en dar conclusio en los capitols e que creu que la cosa hira en manera que nosaltres nos contentarem e havemli respost que sa Senyoria ho deu menejar en manera si vol finar que no sen haja neguna sospita car si aquest fets
rompen duptam se puguen sercir (? resarcir). Tant li havem dit sobre aquesta materia com dir se pogues e seguint vostra letra nons som partits de sa Senyoria. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Martorell a XXII de maig any Mil CCCCLXI. A les nou hores partix lo correu a esser aqui a les dotze hores e ha portar resposta. Nosaltres lo pagarem aci. Desempatxaulo quey sia dema a les sis hores de mati. - Mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prests los embaxadors vostres lo prior de Cathalunya e Jaume Ros.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya e consell llur en Barchinona.
Senyors.
Molt reverends nobles e magnifichs. La present sera sol per trametre a vostre reverent senyoria lo present plech de letres rebi a nit passada de Palerm per via de Napols. Crech sien dels vostres honorables embaxadors tramesos en Sicilia lo qual vos tramet per bon respecte sots letres del honorable En Johan Stela al qual vostre reverent senyoria fara pagar lo port que son sis florins dor com en la coberta vostre reverent senyoria veura. E axi men han scrit de Palerm per comissio dels sobredits vostres honorables mossenyors. E altres coses ab la present nom occorren de scriure ne avisar a vostres reverents senyories sino com en aquesta cort se parla molt en lahor de vostres virtuoses pratiques e maneres tengudes en deliurar lo lllustrissimo Princep e primogenit Darago. A qual a nostre Senyor Deu sia plasent donarli longa vida el leix ben governar e regir aqueix Principat de Cathalunya amen. De Roma a XXVII de abril Mil CCCCLXI. - De vostres reverents senyories. - Humil servidor Nicholau Crexells. (Creixell, Creixells)

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vuy data de la present mes stada liurada per lo honorable micer Stopinya una letra vostra closa dreçada al honorable En Johan Ferrer receptor del General de les entrades e exides del General de Cathalunya en efecte contenent-donas sou lo dit receptor En Ferrando de Bolea scuder de Çaragoça per VIII rocins los quals se diria tenir aci pera hun mes començant lo primer del present mes en cert orde e forma en dita vostra letra contengut. E ab tot yo haje ves mi certa peccunia la qual ma jaquida lo dit receptor nom so volgut plenir en exequir vostra letra per quant no ere dirigida a mi sens primer consultar vostres magnificencies. Per que molt reverends e magnifichs senyors manatsme en ço lo queus sera present deja fer car de continent sera Deus volent deduhint a degut efecte. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. De Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverents e magnifichs mossenyors los diputats del Principat del General de Cathalunya residents en Barchinona. (los diputats del General del Principat)
Molt reverents magnifichs senyors. Vuy data de la present los honorables micer Johan Daltavit doctor en leys canonge e oficial del senyor bisbe de Leyda e Steve Doso loctinent de cort e veguer en la ciutat e vegaria de Leyda per lo Senyor Rey han prestat ço es lo dit oficial jurament e lo dit loctinent de cort sagrament e homenatge de exequir totes requestes que per part de diputats de Cathalunya fetes li seran tot consell e consulta remotes fahents ne les presents letres certificatories a vostres reverencies les quals ordenen de mi lo quels seria plasent. De Leyda a XV de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia senyors. Nosaltres scrivim larch als nostres sindichs sobra aquesta gent del exercit que es aci conferesquen ab vostres reverencies e magnificencies perque sian assoldadats per altra messada com ara en les messes molta gent strangere vingue a la present ciutat per causa de dites. E axi per guardar la orta que es lo principal membre de aquesta ciutat e per ço et altres es molt necessari dita gent sia asoltadada per altra messada segons per dits sindichs vostres reverencies e magnificencies seran a ple informades. E axi placieus darlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra sera explicat a vostres reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda. De Leyda a XVI de maig lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant lo honorable En Johan Ferrer va aqui e es a ple informat de tots los afers del exercit e disposicio de aquell com despuys quel exercit es stat per vosaltres a mi acomanat quant hi fet he fet a consell e mija del dit Johan Ferrer nom cur scriureus particularment com no menys a bocha vostres reverencies e magnificencies puxen plenissimament per lo dit Johan Ferrer esser informades com per la present lo qual vos prech vullau graciosament hoir en tot ço e quant vos dira sobre les dites coses e donar plena fe e creença quant farieu a la persona mia. Per una vostra letra so avisat del voler vostra e provisio que feta haveu sobre la bandera de Sant Jordi la qual voleu que sia acomanada En Bonet de Tortosa e satisfent al voler e delliberacio vostra de aquell es stat provehit. E com per alguns sguarts singularment per lo bon recapte que fins aci Nuch de Copons ha donat a les coses per mi a ells acomanades e ara servir en aquelles no desista sens alguna bestreta e emprestança per vosaltres a ell feta vos haure a singular pler ultra quem semble lo degut axi per lo que dit es com encara quem tinch par dit haureu haver rocins nous que entre los que de nou haureu a conduhir vos placia donar al dit Copons aquells tres rocins ab los quals mossen Foxa servia qui es absent. Per multiplicades letres vos he scrit infestat per los de Fraga vos plagues deliberar sobre la satisfaccio a ells fahedora dels dans per los del exercit donats e fins aci de res de tot aço no haja aguda resposta per que continuament me infesten. Ultra la gelosia que tinch de la honor de vosaltres vos haure a singular gracia per lo dit Johan Ferrer haja vostra resposta e delliberacio pregantvos quant puch que quant pus prest poreu lo dit Johan Ferrer me remetau com sens mal dir de algun altre aquell sol haja tant mester com algun de ma companyia. E si de mi voleu res ordenar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest ell que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifics mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. De vostres reverencies e senyories havem rebuda una letra feta a XXI de maig ensemps ab dues letres dreçades a la Majestat de la Senyora Reyna e de continent anam a la dita Senyora e li donam dues letres e li explicam lo que en dita vostra letra es contengut per la dita Senyora no son stades dites moltes coses e per nosaltres molt replicat e per sa Senyoria axi mateix en tant que mostrada enament a durar entorn IIII hores e la fi no havem pogut pus traure de sa Majestat sino que vol partir de continent per anar jaura a Martorell e aqui consultara vostres reverencies nobleses e magnificencies no matentnos gens en ferm que dega aturar aqui a Martorell tant com lavem suplicada e per tan estam ben duptosos ja que volra fer sa Senyoria com haja gran voluntat en entrar en aqueixa ciutat a dit a nosaltres que havem a sa Majestat al dit loch de Martorell e per ço com en dita vostra letra es
contengut que asistiam continuament ab la sua Excellencia fins per vostres reverencies nobleses e magnificencies sia altrament deliberat per que. Placieus de continent scriure que enteneu sia fahedor per nosaltres esser com dit es la sua intencio stivar en aquexa ciutat com sa Majestat nos ha dit no una vegada mes moltes que explicar lo manament e poder que ha de la Majestat del Senyor Rey a tot lo consell del consistori axi de la casa de la Diputacio com de la ciutat aço diu a fer dins la ciutat o fora la ciutat e que en res noy pot toquar pero si les vostres reverencies o magnificencies volen venir a Martorell o a San Cugat ho Valldonzella ho alla hont volreu fora la ciutat venint abdosos los dits collegis la sua Excellencia los explicara lo que ha portat de la Majestat del Senyor
Rey la qual es tal que la sua Excellencia creu es repos e tranquillitat de la cosa publica e que les coses son tals que no poden haver ruptura per que placia a vostres reverencies stretament veura ques fahedor. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. De Piera a XXII de maig a II hores passat mig jorn. Any Mil CCCCLXI. - E de continent partim ab sa Magestat e encara no som dinats. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e nobleses e magnificencies prests los vostres missatgers. - Lo prior de Cathalunya. Jaume Ros.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Una letra ir scrita en Martorell de vostra gran Excellencia havem rebuda ab la qual es vist vostra Senyoria ha deliberat anar aposentar en San Cugat la qual cosa Senyora molt alta porta a nosaltres molta conturbacio per quant attesa la disposicio del temps es vist tal delliberacio poria portar inconvenient irreparable. Per tant Senyora molt Excellent continuants les suplicacions per aquesta raho a vostra Senyoria fetes humilment suplicam aquella sia merce sua vulla condecendre a aquelles e al consell del Principat e de aquesta ciutat qui son queus placia aturar en Martorell com sia molt necessari per benifici dels negocis altrament Senyora constituhiu a nosaltres en tanta congoixa que nos pot major pensar. E per ço per nostra excusacio e descarrech fem la present suplicants
altra e altra vegades humilment vostra gran Senyoria vulla nostres supplicacions exaudir e fahent se axi succehira a laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa repos e benifici dels fets. E sia de vostra gran Senyoria la Sancta Trinitat proteccio e guarda. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII del mes de maig any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls et cetera. - Los diputats e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

Als reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes una feta a Piera altra en Martorell. E axi mateix ne havem rebuda una de la Senyora Reyna feta en Martorell en la qual nos scriu la sua Majestat ha delliberat venirsen a San Cugat. Nosaltres responem a la sua Senyoria segons veureu en la copia de la letra queus enviam dins la present. Per queus pregam e encarregam molt stretament que humilment e ab gran instancia supliqueu la dita Senyora li placia condecendre a nostres supplicacions e de aquesta ciutat segons en nostra letra scrivim. A les altres coses vos respondrem prestament que ara no podem ab la present per altres occupacions. E sia reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona ab cuyta a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en lo dit Principat constituits al qual o als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs afers tocants la questio qui es entre los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença e los dits pagesos enviem lo honorable micer Garau Gordiola doctor en leys exhibidor de la present vos pregam e encarregam e manam molt stretament que en totes les coses que per raho dels dits afers lo dit micer Garau vos haura obs lo endresseu ajudeu e hajau per recomanat tractantlo favorablament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Instruccions fetes a micer Guerau Guardiola doctor en leys sobre les coses que ha a dir e tractar ab los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença.
Primo donara les letres de creença ab saluts de part dels molt reverend e honorables diputats explicara la creença segons devall se conte.
E axi dira als dits senyors tant en comu com en particular segons la opportunitat millor com donara com als dits mossenyors diputats e a lur consell per la disceptacio e diferencia entre los senyors e los homens de remença deures levar e la concordia entre ells portar gran laor de Deu Omnipotent e gran servey de la Majestat del Senyor Rey be repos honor e utilitat de la republica del dit Principat. E lo contrari poria reportar grans perturbacions perills dans e inconvenients. E per tant los dits diputats e consell se son volguts per tanta necessitat et util interposar ab tota vigilancia cura e sollicitut e ja los del dit consell e altres senyors qui son presents com es lo senyor archebisbe e lo senyor comte de Prades e altres qui comprenen la major e mes sana part del dit Principat son contents dar loch a la dita concordia e avinença. Mas per tant com lo negoci concerneig tots los senyors poblats en lo dit Principat e encara en los comdats de Rossello e de Cerdanya e es molt decent e necessari totalment la materia sia ab tots concordada havent los dits diputats e consell sumament a cor que no resta particula alguna en diferencia. Per tant han trames lo dit micer Guardiola a ells ço es als dits senyors pregant e exhortantlos per orgue seu quant podem que per quant son poblats en lo dit Principat e son notables e singulars membres en aquell e ben zelants lo honor repos e utilitat en la republica de aquell los placia conformantse ab los dits diputats e consell qui son representants tot lo dit Principat en virtut de la comissio a ells feta per la cort remetre e cometre als dits mossenyors diputats e a lur consell quant concernira o concernir pora a lur interes ab amplissima facultat e potestat de poder tractar pactar transigir concordar e finar totes les dites diferencies qui sien entre los dits senyors e los dits homens de remença ab tots incidents e dependents ab tanta libera potestat e facultat com haurien los dits senyors si presents e tractants eren e ab totes clausules ampliatives e mes favorables al dit poder. E que sia licit e facultat als dits diputats e consell apres ferne remissio a alguns del dit consell per ço com seria cosa dificil que tot lo dit consell pogues tractar la dita faena dientlos que per ço de continent vinguen personalment o per llurs procuradors havent suficient poder en la ciutat de Barchinona per fermar e dar lo dit poder e aço
sens dilacio alguna car la dilacio poria reportar grans dans e perills e si volran alli fermar e dar lo dit poder per scusar lo venir o lo trametre que ho façen en poder de aquell notari quel diputat local de la ciutat vila o loch li administrara o en absencia sua de aquell que elegira lo dit micer Guardiola.
La forma de haver los dits senyors sera aquesta que per mossenyors los diputats son ya trameses crides qui seran fetes en los caps de les vegueries convocant los senyors que per la dita raho convenguen los jorns e en los lochs davall scrits. E per ço donen per forma e instruccio nl dit micer Guardiola que a dos del mes de juny primerament sia a Gerona car a la dita jornada son los dits Senyors convocats e aqui fara lo dit acte. A cinch del dit mes sera a Perpinya e fara lo dit acte a vuyt sera a Puigcerda a onze a la Vall de Ribes a XIII a Campredon a XV a Sant Johan Çes Abadesses a XVII a Ripoll a XX a la ciutat de Vich a XXIII a la ciutat a XXVI a Berga (e no en altra part).
Mes de aqui sen tornara a Barchinona e faces record e diga com ja aci los homens de remença han tramesos sindichs ab poder per tractar de la dita faena e leixara en carrech als diputats locals quant partira que si alguns venien apres sa partida quels dits diputats los manifesten les dites coses e faça rebre lurs fermes si fermar volran en la forma quel dit micer Guardiola los leixara.
Donantli per forma e instruccio que no vaja cercar singular algu fora les ciutats viles e lochs que li son assignats nels convoch en altra manera que es dalt dit pero leixen a ell facultat que si li parra en lo bisbat de Gerona vage a alguns senyors singularment per la dita raho que ho puxa fer.
Datta Barchinone die vicesima tercia mensis madii anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat. V.t Jacobus Taranou.
- V.t Gregorius Molgosa.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra gran Excellencia una ultima letra vuy scrita en Martorell avisantnos com hoits los motius per part de aquest Principat a vostra Altesa explicats per los embaxadors de aquell e per mossen Barnat Çalba havia delliberat aturar en aqueixa vila fins hagues nostra resposta la qual Senyora molt clement creem haureu reebuda vuy entre una hora o dos hores apres mig jorn ab la qual molt humilment per benifici dels negocis havem suplicada sia merce sua vulla reposarse aqui en Martorell com del venir a Sant Cugat se sperassen inconvenients irreparables encara clementissima Senyora perseverants en nostres supplicacions continuament suplicam vostra gran Excellencia al bon comport prenga la aturada aqui com jatsia lo aleujament no sia qual a vostra gran Senyoria pertany. Empero havem ferma sperança que dada conclusio e compliment a les coses apuntades e a vostra Senyoria donades en Vilafrancha la posada prestament se conmutara en molta contentacio de vostra gran Senyoria. Suplicam adonchs humilment aquella de continent vulla entrar en la materia e expedir aquella segons per tots es sumament desijat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Per vostra derrera letra vuy scrita som avisats dels rahonaments per vosaltres e mossen Çalba haguts ab la Senyora Reyna sobre la venguda a Sant Cugat e com la sua Senyoria havia deliberat sperar nostra resposta la qual vos havem tramesa e creem haureu reebuda vuy entre una e dues hores apres mig jorn. Apres havem reebuda altra letra de la sua Excellencia a la qual responem segons veureu en la copia interclusa dins la present. Pregamvos per ço e encarregam que fahent vostre ofici com be e loablament haveu acustumat soliciteu la dita Senyora Reyna sia merce sua vulle prestament e sens dilacio dar compliment a les coses apuntades e a sa Senyoria liurades en Vilafrancha e no passar daqui en ça per gran servici de la Majestat del Senyor Rey e sua repos e benefici dels negocis. E siau sollicits de avisarnos de tot lo succes continuament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio et cetera a vostra honor prests.

Ocupáronse en la misma sesión de la respuesta que debía darse a la cédula del Papa, entregada a los señores Diputados por el obispo de Elna, relativamente al subsidio; y acordada dicha contestación, nombróse, para llevarla a este prelado, al noble don Arnaldo Guillermo de Cervelló y Juan Lull. El contenido de este documento, que se repite luego más ampliado, sigue a continuación.

Las necessitats qui occorren en les parts de levant son stades deduides de paraula per lo reverend bisde (bisbe) de Elna en nom e part de la Santitat de nostre senyor lo Papa e son asats deduides en certes copies de bulles de mon senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e lur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera feta.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se hajen armar de la gent axi de cap com de rem qui a aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey Darago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostre senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en totes coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les XX deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadors a carrech de la prefata Santitat e sues peccunies daquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros del regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sian compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos solidos per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dubte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguritats necessaries que nos puguen convertir en altres usos e mes que de les pecunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastera le dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat e grates e acceptes a aquell ab llur voluntat.
Item per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en la precedent capitol.
Fuit data et lecta in consilio presens responsio domino Rererendo in Christo patre domino episcopo Elnensi comissario domini nostri Pape die veneris XXII die madii anno a nativitate Domini Millessimo CCCCmo sexagesimo primo.

Religiosissimament e ab honor e reverencia pertinents es stat reebut lo reverend senyor bisbe Delna nunciu del Sant Pare per los diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya e ab molta attencio es stat oyt tot ço que defussament e prolixa ha plagut a la reverent paternitat del senyor bisbe explicar en lo consistori dels dits diputats e consell la qual explicacio e peticions per vos dit senyor bisbe als dits diputats e consell en memorial en scrits es stat donat del tenor seguent.
Les necessitats que occorren en les parts de levant son stades deduhides de paraula per lo reverend bisbe Delna en nom e part de la Santitat de nostro Senyor lo Papa e son assats deduides en cartes copies de bulles de nostro Senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e llur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera fet.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro Senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat de Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se han armar de la gent axi de cap com de rem qui aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey de Arago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostro Senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en tales coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les vint deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadores a carrech de la prefata Santitat e sens peccunies de aquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros dels regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sien compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch e favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos sous per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dupte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguretats necessaries que nos puguen convertir en altres usos. E mes que de les peccunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastara la dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat grates e acceptes a aquell e ab llur voluntat.
Item que per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament hi volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en lo precedent capitol.
Les quals coses totes diligentment examinades e recensides han a gran molestia e congoixa los dits diputats e consell no tenir ultra disposicio en lo dit Principat de la que huy tenen per poder annuir e loch donar a les coses per lo dit senyor bisbe demanades com sia publich e notori lo stament del dit Principat en quantes congoixes o molestia stiga constituhit per causa de les dites diferencies suscitades entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustrissim Primogenit ne axi poch son de la memoria abrases les grans tribulacions diminuicions del servey divinal destruccions desglesies alienacions de coses ecclesiastiques en profans usos cessacions do hospitalitats empenyoraments de coses dedicades a servici de sagraments tapidacio e refredament de la religio e fe christiana e altres innumerables detriments perniciosos subseguits en los dies prop passats en lo dit Principat de Cathalunya per obra e exequcio de alguns prelats e altres nuncius e comissaris apostolichs los quals afermants procehir ab nom auctoritat e comissio dels Sants Pares e de la Sede Apostolica han exhigits e trets del dit Principat sots diversos colors e occasions e en diverses maneres de exaccions pus e ultra de dos milions dor en molt poch temps les quals exaccions excessives e inmoderades donaren poch temps ha causa e perill de gran inconvenient e conmocio en la present ciutat de Barchinona e han grandissimament depauperat e evaccuat lo dit Principat e portat la cosa publica de aquell en perill de gran extermini e no sens causa com no sia provincia en christians qui tanta evacuacio de or tollerar hagues poguda car la moneda es la anima e sustancia de cascuna provincia. E es se seguit per les dites exaccions en lo dit Principat ultra la grandissima depauperacio dels laychs que lo servey divinal al qual pus religiosament e ab mes observança que en nenguna altra part celebrar se solia es grandissimament diminuit ço es ab gran dolor es recitat innumerables sglesies parrochials son stades de llurs rectors derelictes e desemparades son morts molts christians per ço sens confessio e altres sagraments molts clergues son stats forçats vendre los breviaris e leixar sos oficis les creus calzes joyels e altres ornaments de les sglesies empenyorades a usura en poder de jueus les proprietas dels beneficis alienades e les coses de la yglesia esser fetes tributaries per vendes de censals ha cessat la celebracio de misses ordinaries e rogacio de almoynes observacio de hospitalitat en monastirs recepcio de religioses e moltes altres coses del servey divinal han cessades e son pervenguts en lo dit Principat diversos nuncius e prehicadors apostolichs los quals per part del Sant Pare denunciaven e prehicaven croada ab moltes indulgencies incitaven la gent a devocio e anar en la dita croada afermaven construhirse gran armada en la ciutat de Barchinona e en altres parts per anar contra los turchs a les quals coses los poblats en lo dit Principat donants fe e creença axi ecclesiastichs com laychs no solament se feu exaccio en les decimes dels ecclesiastichs mes encara dels laychs inumerables quantitats armes e altres coses foren extortes e quant cuydaren metres en la armada per anar contra lo Turch e exequutar llur sant e devot proposit no trobaren una petita stimba qui prompta stigues per anar en la dita exequucio de la dita croada e encara molts ardents de gran devocio ab propries fustes se sforsaren de anar guanyar les indulgencies qui prehicades los eren stades e com no trobassen exercit negu per part del Papa jatsia tant fos stat prehicat foren molts dells morts per lo turch e altres captivats e altres en algunes galeres trameses per lo Papa segons se dehia fortament presos e detenguts en tant que envides nes retornat algu per lurs fortunes recitar les quals coses no ab poch dolor havens a memoria los poblats en lo dit Principat trobantse axi en fe de prehicacio apostolica decebuts daquiavant en les paraules de semblants nuncius poch credit dona han constituit volent mes en les obres sperimentar que ab paraules recaure en semblants decepcions. Vist mes avant la dilaniacio quis fa de les coses ecclesiastiques e diminucio del servey divinal per causa de les exaccions sobredites tant frequentada en lo dit Principat stan aturats los poblats en aquell almoynes e caritatives leixes instituir e donar a les sglesies vehent la diminucio del servey divinal vehent la cessacio dels sacrificis e veent (se lee vcent) aquelles rendes que llurs predecessors han jaquides e dotades les sglesies per augment del servey divinal per imolacio de sacrificis e per remey de llurs animes convertirse en altres usos indignes e indeguts car no es ignot en quins usos ses convertida la moneda exigida en dues decimes en aquest Principat pagada sotz color de la croada e per les indulgencies e prehicacions fetes los quals actes fets en nom de Apostolich han portats los poblats en lo dit Principat en tepidacio e fredor de devocio e credit que es cosa de grandissima dolor. Les quals coses son asatz notories a vos dit reverent senyor bisbe Delna quius afermau nunciu apostolich. Et si per vostra reverend paternitat lo Sant Pare fos veridicament informat se ha per cert no volguera ajustar inconvenients a inconvenients ne donar loch a fer altres exaccions en lo dit Principat ja tant exigit e novament afligit per les altres causes publiques e notories. E jatsia se crega prou necessitat esser en lo levant a la religio christiana pero no comperteix la defencio solament al dit Principat lo qual ja ha tant fet e tant exbursat (ex+bursa: bossa : bolsa) per defensio de la fe christiana e per defensio del regne de Cipre (Chipre, Xipre) que si cascuna part de christians fahia la meytat seria suficient no solament a defendres del turch mes encara prostrarlo del tot e ultra aço ab les peccunies del dit Principat exides ses recuperada la marcha *Ancouicana e restituida a la sglesia romana e liberada la cambra apostolica de les obligacions en que tenguda era. E encara dura la exaccio per dita liberacio e jatsia tant haja fet aquest Principat en honor e utilitat de la sglesia romana e defensio de la fe christiana veuse per experiencia la devocio e facilitat de aquest poble tant prompte en ben obrar quant poden esser causa de gran llur dempnatge e axi com veuriau esser mes amats comportats e lunyats de afliccio los comissaris de la Sede apostolica donen orde frequentar en ells les exaccions sens utilitat fer a la dita religio christiana. E deuria esser considerat cosa no rahonable destruhirse la sglesia en lo dit Principat e no construirne en neguna altra part ne justifica a vos dit senyor bisbe la oferta feta de diputar persones qui convertissen la decima en armada car qualsevol fossen les persones pus per vos o altres comissaris fossen deputades no poria esser a voler dels comissaris deputants no faessen. E seria facil Ies peccunies faessen lo cami de les altres ne se ignora ja quins tractats son fets per vostra paternitat de patronies de galeres e altres coses si la decima se exigia e axi poch se ignora molt pus ampla oferta esser feta per lo Sant Pare en Mantua qui volia consentia quatre persones en quascuna provincia receptores esser de la peccunia de la decima una per la sua Santitat deputadora altra per lo senyor temporal de aquella provincia altra per los ecclesiastichs altra per laychs e qual conjectura donchs se poch haver restrenyer vostra reverend paternitat ço que per lo Sant Pare pus amplament es stat ofert e en totes les causes sobre scrites no stiguessen axi com stan en veritat e son notories a vostra reverend paternitat stant la occurrencia del temps en lo dit Principat en lo qual se ha gran necessitat de gens (gents; gentes; chen) peccunies armes o vittualles es gran admiracio vostre reverend paternitat sollicitar les coses demanades e creuen aquelles no procehir de mente e recta intencio del Sant Pare lo qual ha recta e santa intencio e no vol afligir los posats en afliccions ne vol destrohir aquesta part de sglesia latina per no conquistarne de grega ni de altra. E ja segons la explicacio feta per vostra reverend paternitat en lo consell nostre Sant Pare ha per ben scusats lo reyalme de Napols los alamanys e altres qui vehins son als turchs e aço per causa de les coses que entre ells occorren molt major raho es haja per scusats al dit Principat qui tant haja fet per la religio christiana e per la Sede Apostolica e son oxmanits e evacuats e occorren en lo dit Principat qui pus luny sta constituit tant grans o majors causes qui dignament los reten scusats. No resmenys empero encara que totalment en les coses per vostre reverend paternitat demanades per les causes de que dites permissio alguna o loch donar nos degues pero a la primera peticio sobre la armada fahedora de diners daltra part encara que lo dit Principat haja moltes necessitats seran contents los dits diputats e consell per reverencia del Sant Pare e per la fervent devocio que han en la defensio de la religio christiana loch donar esser feta la dita armada puys empero peccunia alguna del dit Principat en aquella no serveix volra empero lo dit Principat raho haver de la seguretat de les persones qui en dita armada iran per evitar a aquelles los inconvenients que ja altres temps han experimentades. Cuant a la solucio de la decima demanada no ha manera ni es possible als dits diputats e consell loch donar ne rahonablament se deu permetre per les causes dessus expresades e encara mes per quant en lo restant de christians no se han tantes decimes exigides com en lo dit Principat. Laltra forma de exaccio per indulgencies e prehicacions molt menys deu esser permesa per honor e reverencia de la Sede Apostolica car indubitadament seria gran opprobi e devissio e mes seria indignar les gens que promoverles a devocio. E per tant los dits diputats e consell donant a vos reverend senyor bisbe Delna la present resposta pregan vostre reverend paternitat per aquella com a justa e pertinent e necessaria a la conservacio del dit Principat placia pendre ab bon comport e contentacio e per nenguna via lo contrari de la dita resposta o pus avant no vullau procehir car serien forçats per repos del dit Principat e evitar scandels en aquell provehiri segons necessari seria lo que no creuen vostra reverend paternitat dotada de molla sapiencia experimentar vulla ne lo Sant Pare esser de voluntat inscitar scandels ne inconvenients ans ha acostumat e es son ofici aquells reposar e entendre ab summa cura en conservacio de la religio christiana la qual mes es conservada en aquesta part inseguint lo proposit e deliberacio dels dits diputats e consell que no seria volentne altres coses experimentar. E jatsia aço sia just degut e pertinent e necessari encara los dits diputats e consell hauran a gran complacencia degudament vulla la vostra reverend paternitat ab lur just e necessari proposit conformarse requirint et cetera.