Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino

pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-

Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus

barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores

haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

Sententia

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo

mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel

apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt (abjurarunt) dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus. 

3 DE MAYO.

3 DE MAYO.

Pasado a votación, en este día, el escrito que antecede, deliberóse conforme al siguiente voto de mosen Bernardo Çaportella, al que generalmente se adherieron todos los asistentes, debiendo entenderse que este voto era corroboración, en parte, del emitido por el obispo de Vich, quien aprobó el escrito, opinando, además, que debía publicarse a voz de pregón.

Idem ut episcopus en les persones alli anomenades.
En les altres empero qui no son nomenades no es daquell parer fins haja vist que son e li conste lo perque.

Separóse únicamente de esta opinión común, en parte, el honorable Juan Çacirera, emitiendo en nombre del señor conde de Prades el siguiente voto.

Dix esser de parer que aquells qui contrafan a la capitulacio sien castigats segons forma de aquella pus conste haverli contrafet.

Los eclesiásticos repitieron sus protestas de costumbre, diciendo que no consentirían en nada que tendiera a efusión de sangre.
Fueron nombradas en seguida las tres personas encargadas de inventariar los bienes de los presos, resultando elegidos el canónigo Torres, Bernardo de Guimerá y Juan Pellicer, síndico de Villafranca del Panadés.
Se recibieron, en este día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Entes havem que lo discret Nanthoni Lombard hauria feta relacio e que la informacio per ell rebuda seria stada publicada sobre los novells imposits ques volen posar per vostres reverencies en les exides de les lanes (salidas de las lanas; eixides de les llanes) si seran dampnosos o no a aquesta ciutat e mes havem entes ques hauria en parer per los a qui es stat remes quel imposit (impuesto; impost) de les lanes ques carreguen en fustes strangeres per la tacita prohibicio de aquelles seria dampnos a aquesta ciutat mas lo imposit universal ques posa en la exida de les lanes segons la dita informacio e relacio se poria tollerar e que axi se volria per vosaltres deliberar e fer servar les quals coses vos certificam que seria total destruccio de aquesta terra e nosaltres quen veem per experiencia ho podem millor dir e informar que no los stranys qui parlen per presumpcions parers e credulitats eus dehim de tot cert que per la sola fama dels dits novells imposits aquesta ciutat en sos drets ja na rebuts grans dans e axis troba per veritat en les imposicions e en altra manera. E si los dits drets se imposaven e cullien no resteria sino tancar les portes e perdres tot. Per que mossenyors vos suplicam no vullau la destruccio e dan de aquesta ciutat no posar ne fer collir en aquella lo dit dret novellament imposat de les lanes e cuyrams car aquesta ciutat may hi consentira ne tollerara ne permetra per no esser destrohida esser collit ne exigit lo dit dret en aquella per queus tornam a suplicar lo stat de aquesta ciutat e la conservacio de aquella vullau haver per ben recomenats e no portarla en total ruhina e destruccio axi com se speraria venir si los dits novells imposits en aquella eren posats e cullits car no porien star que noy haguessem a fer lo que dessus es dit com aquesta sia la deliberacio del concell general e universalment de tots los ciutadans e poble de la ciutat e aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua guarda e proteccio. Scrita en Tortosa a XXI de abril del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverents egregis nobles e senyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos del que fins aci he fet. Lendenma que parti de aqueixa ciutat ab lo discret En Johan Mayans arribi en la ciutat de Manresa en la qual de continent fom arribats ell e yo donam endreça que los consellers de aquella ciutat se ajustaren en la casa de llur concell e fonch los dit com era aqui per part dels diputats e conçell representants lo Principat e lo discret En Johan Mayans per aqueixa ciutat eren tramesos als dits consellers e concell general de la dita ciutat de Manresa portant los certes letres a ells e a llur general concell dirigides. E per ço los pregam que de continent fassen ajustar lo dit concell. Fonch dit per ells que lo dit concell nos podia ajustar sens que no fos cridat per tres vegades e havia encara entrevall (intervalo) de mes de hun dia e mig com tal fos lur pratica empero que si eren coses cuytades ells donarien orde que cert concell ordinari seria aplegat al qual podiem donar les dites letres e explicar ço quens plauria e de fet vehent presentiment que ja haviem per informacio de algunes persones que en la dita ciutat de Manresa tot hom stave attent al ben avenir de la cosa publica e majorment com ja aqui tinguem bons sindichs e vist lo sperar fora de mes delliberam donar les letres e explicar nostra crehença dient aquelles coses quens occorrega segons nostra instruccio. Le lur resposta fonch en efecte recitada de paraula que ells totstemps eran promptes e apparellats en seguir lo benefici del Principat e de la ciutat de Barchinona com fins aci han e axi largament ne scriuran aqui a llur sindich e donat compliment lo dia apres partim e arribam en aquesta ciutat en la qual fom certificats que vuy que es disapte se muden los consellers e concell e axi no havem disposicio de res fer fins dilluns primer vinent car fins lo dit dia no poden haver concell e ya los dits consellers e concell es fet som informat que la major part es de bona intencio axi crech que ells faran be e per que no perdesem un punt de temps vuy que es disapte demati havem fet ajustar lo capitol de aquesta Seu e ajustat los havem donades les letres de queus dich que si los pobles de aquesta ciutat com encara lo dit capitol han hanua gran consolacio e sforç de nostra venguda la qual no poch han extimada no maravellant se molt com tant havien tardat en fer lo que ara haveu fet. Lo dia pus prop passat es stat aci un juriste quis apella micer Pere Miquel trames per la Senyora Reyna lo qual sermona per aquestes parts e ha aportades letres de creença axi a la ciutat com al capitol les quals ha explicades segons per los del dit capitol nos es stat recitat portant la capitulacio e glosa sobre aquella dient que per la capitulacio no obsta la venguda del Senyor Rey ni la citatoria qui es stada feta al vicicanceller ni a micer Falco ni a micer Taranan ni lo traure de la preso de mossen Copons ni lo traure de les banderas e moltes altres coses dient a la fi que los deputats e conçell ne encara en la ciutat de Barchinona no pot fer res daço qui es stat determenat e aqui conclos donant gran carrech en moltes maneres al dit consell e a la ciutat en tant que lo dit micer Miquel va per les universitats per induir ço que pora a la sua part. En aço
he satisfet en cascun cap en tal manera que lo dit capitol nes restat informat e aconsolat e de aço lo dit capitol vos ne scriu largament. Segons man significat ells stan ab gran spant de aquests pagesos de remença e no es maravella car en lo mig dells stan segons per ells nos es stat dit los dits pagesos trameten manaçes als vicaris e rectors de fora vila que si ells signen alguna letra de vet per causa de algun deute que ells los mataran en tant que jals aportats en aço que no gossen signar ne nenguna. E no resmenys som stat informat per homens dignes de fe com alguns dels dels dits pagesos son stats en una casa de un quis diu mossen Barutell e han li robada tota la casa fins a les craspines de sa muller e ell molt mal tractat que los cavallers e gentils homes que no tenen cases forts les desempatxaren e sen venen aci segons per mossen Benda mes stat dit car axiu ha ell fet. Axi mateix se diu aci com En Verntallat quis fa cap dels dits pagesos tracte de haver diners si pot en aquesta forma que ell fa que tres pagesos la hun vage e los dos restants bestraguen per la messio de aquell qui va empero fins aci no ha res pogut acabar e mes se diu en cert que En Sarroli (Seroli) notari va per quant hic ha tractant entre los pagesos ques faça tall entre ells de XVIII sous per foch per sostenir lo borbull empero noych poch (no hi pot; no puede) res fer mas ara ya comença aci de moures e van a flotes ajustant se en alguns lochs. Sino si fa alguna provisio prompta lo foch se poria tant ensendra (encender; ensendre; encendre) que pocha aygua noy bastara. A nit pasada ya vespre arriba aci en lo hostal hon yo pos (poso, reposo) mossen Burgues de Mallorques ab alguns pagesos de peu e de cavall eren nou en nombre o nos volgueren mostrar ans stigueren secrets e lo sendema gran mati hic exiren. Venia de Gerona e creuse tira la via del Senyor Rey. E no mes recoman me a la senyoria de tots vosaltres. Scrita lo primer de maig Mil CCCCLXII. - Senyors lo qui es prest e aparellat a vostres manaments e ordinacions Pere dez Plugues. (de Esplugues, d'Esplugues, Desplugues, Espluga : Espelunca, Spelunca)

Molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors.
Apres debita recomissio gran confort havem pres dels avisos per les reverencies vostres axi ab vostres expectantissimes letres com ab paraula del honorable En Pere Desplugues donzell de vosaltres aci e en altres parts trames lo qual en nostre capitol ab attencio e ab gran plaer havem scoltat (escuchado; auscultare) a nosaltres fets lo que molt vos regraciam. E per quant lo dit vostre embaxador nos ha molt encantats que de tot lo que sentirem concernent lo util o interes de la terra e signantment sobre lo fet dels homens de remença ne deguessem certificar les vostres reverencies havem pensat scriureus lo que ara haveu sentit. Som veridicament certificats com En Verntallat quis fa capita dels dits homens ab una flota que sen ha menats per força es entrat en la casa de mossen Barutell e aquella han barrejada e desboscada que no li han jaquit (dejado; deixat, dixat, leixat) un clau e han tret de la preso un home que lo dit mossen Barutell tenia pres e segons se diria en lo loch on aquell stava han mes lo dit mossen Barutell.
E mes se diu que lo dit Verntallat talla los dits pagesos a dos florins per foch los majors e los altres segons mes e menys de les quals talles dona sou a aquells quil segueisen. E que ha fetes entre ells cinquantenes e conestablies e que molt pres ab dos milia o tres milia homens deu fer la via de Balaguer per les muntanyes de Puigcerda e dalli enfora tirara la via del molt alt Senyor lo Senyor Rey e que ell lo metra en Cathalunya. Diuse axi mateix que lo dia de Sancta Creu qui sera dilluns se deuen ajustar en Lussanes en una parroquia que dien Sanct Boy be CCC o CCCC dels dits pagesos de remença quen surtira no sab hom. Creuse que no res de be. Los consellers daquesta ciutat son stats
avisats en via de confessio e ab molt gran secret per certa persona qui sent molt entre los homens de remença que certament entre ells es deliberat ells donar sobre aquesta ciutat e entrarla e barrejar la sglesia e les cases dels capellans e encara de alguns ciutadans e ferse forts en aquella. E per aquesta causa aquesta ciutat se proveeix de bombardes bussons ballestes e polvores e de altres coses a defensio sua necessaries. Mes som stats avisats per alguns rectors (lo retó, los retós) de les sglesies a nos circumvehines com ells son fortment menassats per alguns que no gosen nomenar abans dien que nols conexen que ells no presumesquen signar ne executar algunes letres de la cort ecclesiastica qui vinguen contra los pagesos car si ho fan los mataran axi mateix sentit que lo Verntallat seria entrat aquestos prop (falta: passats) dies en Osona e que hauria comunicat ab alguns pagesos de la bandositat de aquesta terra pregant e animant los lo vullen seguir. Creem queu faran e per co (ço, so) desijam molt attesa la disposicio de aquesta ciutat grantment freturejant de qualque home de cap haguessem aci qualque algu per capita ab gent que la governas e la tingues en custodia car en la defensio de aquella no va poch si be es pensat. E aço molt reverends nobles magnifichs e molt savis mossenyors hauriem a gracia molt singular la major que al present desijam e per ço la mes affectament que podem vos ne pregam e encarregam oferints nos sempre al que de vosaltres ordenar vos plaura. Supplicant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio. De Vich lo primer de maig Mil CCCC sexanta dos. A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich. - Als molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Teniendo noticia de que la Reina había escrito a algunas universidades de Cataluña, entre ellas a la de Caldes de Mombuy, censurando la conducta de los Diputados, de cuyo escrito tenían estos copia en su poder, acordaron que las nueve personas encargadas de este asunto redactaran una contestación a las referidas universidades, explicando como habían tenido lugar los sucesos, cuya contestación fue aprobada desde luego, y sigue, precedida de la mencionada carta que escribió la señora Reina.

La Reyna tudriu etc.
Amats e feels del Senyor Rey e nostres. Apres que ab altres letres closes per nos a vosaltres trameses sotz data de XX dies del mes de marts prop passat vos havem informats de les coses e cassos en les dites letres a les quals nos referim contenguts e succeguits fins a la jornada de la dita data e les quals vos pregam façats (occitano; hagáis; faiguéu, faigueu, faigáu, faigau) recencir e legir en presencia de tots vosaltres a fi que pus facilment puixats (occitano; puguéu, pugueu, pugáu, pugau; podáis) compendre les coses davall expressades se son seguits altres cassos actes e procehiments dels quals es expedient e molt necessari stats avisats axi com se segueix. Ço es que pretenents Ios diputats e consell del General del Principat de Cathalunya ab intervencio e assentiment de la ciutat de Barchinona que lo magnifich e amat conseller e vicicanceller del Senyor Rey e nostre micer Francesch Merquilles e los amats micer Pere Falco e micer Jaume Taranan doctors en leys del sacre concell del Senyor Rey veladors sobre la preso de micer Johan de Copons detengut lavors en lo carcer reyal de la ciutat de Barhinona haurien procehit e enantat contra forma del usatge de Barchinona constitucions e libertats del Principat de Cathalunya per aquesta raho en cas a ells no permes per la capitulacio ne en altra manera ans requests e citats los dits vicicanceller e veladors que dins cert termini en la requesta e citacio per ells feta contengut compareguen davant ells per defendres de les coses de que eren impetits. E a aço han fet no obstants les inhibicions e manaments literatoriament ab forts e grans penes com dit es a ells fets hoc e apres les dites coses no curants los dits deputats e consell de la acerbitat dels enormes e detestables crims dels quals es delat inculpat e acusat tota via a instancia e prossequucio de part lo dit micer Copons e largament contenguts expressats en los procesos e enquestes contra lo dit micer Copons per la dita raho fetes penjant la inhibicio feta per nos ab nostres letres patents segons forma de les constitucions de Cathalunya emanades e presentades aquelles als oficials reyals per causa de regoneixer los dos
dels dits processos. E encara penjant evocacio e inhibicio als oficials del altre proces criminal per causa de viduitat e miserabilitat a la reyal audiencia per nos feta los dits diputats e concell han tengut pratica e manera que ab llurs forts instancies e aspres requestes fetes al regent la vegueria de Barchinona qui per nostres dites letres e inhibicions a ell e altres oficials fetes e presentades ab juxta causa e raho se excusave assistint e congoixant lo alguns per aço destinats axi per lo concell dels dits diputats com encara de la dita ciutat que no obstants les dites nostres letres inhibicions e manaments passas avant en deliberar e soltar del carcer lo dit micer Johan de Copons e axi aquell es stat deliurat e liberament releixat e tret del dit carcer contra nostra voluntat e nostres inhibicions en gran vilipendi e derogacio de les regalies juridiccio e preheminencics del Senyor Rey. Apres se es seguit que ab consell e instancia de consellers e concell de la dita ciutat de Barchinona son stats presos En Jaume Perdigo sabater e Marti Solzina mosteçaf En Comes specier o sucrer e altres del sindicat dels tres staments de la dita ciutat de que ses seguit que ab illicita e reprovada pratica e contra guiatge por nos als dits Perdigo e altres atorgat lo dit Perdigo es stat turmentat per lo veguer o regent la vegueria de la dita ciutat de Barchinona assistintli tota via e empanyentlo los dits consellers no procehint deliberacio alguna o interlocutoria de turments e que es pus fort no oyt aquell ne donat a defençes fahents aço los damunt dits en los dies sant e per la divinal reverencia feriats no solament contra lo dit guiatge lo qual a tots encara que fossen infeels se deu e es acostumat servar mas encara contra expres manament e inhibicio ab nostres patents letres la qual inhibicio havia compressos tots los oficials reyals de la dita ciutat als quals era stada feta presentacio ans que fos procehit a la capcio dels dits homens o algu de aquells ne altres. E jatsia lo dit veguer se escusas als
consellers de la dita ciutat e concell de aquella mostrants los les dites nostres letres e inhibitories patents a ell presentades empero ab llurs consells e forts requestes expressament continents que no contrastant aquelles dites nostres letres e inhibicions passas avant atemorint lo dit veguer reyal han fet ab llur assistencia saltar en los dits actes los quals no solament quant sien en evident injuria vilipendi derogacio e prejudici de la suprema dignitat reyal e contra raho e justicia mas encara en notoria lesio prejudici e violacio de les constitucions generals de Cathalunya usatges e privilegis de Barchinona capitol de cort e altres drets e leys del dit Principat. Encara mes tenints pratica per poder fer dites capcions ço es que alguns han meses falses fames e albarans que volien furtar lo cors del Illustrissimo Primogenit don Karlos de recordable memoria hoc e que volien cremar aquell e encara que en la dita ciutat se devia seguir hun gran cas e axi feren armar molta gent lo dijous sanct e lavors prengueren los dits Marti Solzina e alguns altres faents tot aço per poder complir lur intencio. Mes avant volem siats avisats que los dessus dits diputats e consell han feta deliberacio en lo consistori de la diputacio que no obstants les coses e rahons en nostres letres e provisions seriosament deduides e a ells presentades la jurisdiccio e conexença de inquirir punir e castigar los qui hauran tractat o fet contra la capitulacio recau en ells occupants se notoriament la jurisdiccio e offici pertanyent a la dignitat reyal e per conseguent a la Majestat del Senyor Rey e a nos com a tudriu del lllustrissimo Primogenit don Ferrando possants los limits de la capitulacio segons la qual tal potestat no es a ells atorgada. E axi aço es cosa inaudita e detestable e no praticada en aquests regnes e terres ni may la dita capitulacio ha somiat hun tal o
semblant reprovat acte com es aquest preparatiu de inconvenients e scandels irreparables posants aquest Principat e comdats e los poblats en aquells en grandissima turbacio e quasi e final extermini o perdicio. E per que no ignorets (occitano; ignoréis; ignoreu, ignoréu) la pratica que han tenguda en fer la dita deliberacio vos avisam que veents alguns del consell dels dits diputats e consell de la dita ciutat que no havien poschut (pogut, pugut; podido) conduir jatsia per moltes vegades ha haguessen assajat que haguessen compliment de veus pera XXXII en la casa de la Diputacio lo dilluns apres pasat al mig jorn feren congregar lo concell e aqui feren venir entorn CC o CCC homens armats los quals fahien murmurs e per quant alguns del concell dehien que ells no staven segurs faerenlos apartar. Empero apres tantost ne vingueren gran nombre qui ab grana crits cridaven muyren tots aquells qui nos concordaran ab la deliberacio de la
ciutat e axi alguns del conçell dels dits diputats qui en lo passat havien votat que no podien fer la dita deliberacio veents tantes impressions e terrors e cominacions apres ja los eren per altres precedents jornades fetes sen anaren altres restaren e votaren per temor e pahor. E nous volem obmetre la novitat feta per los consellers e conçell de la dita ciutat de Barchinona ço es que com aquests dies passats nostra Excellencia trametes hun plech de letres a mossen Galceran Oliver tresorer del Senyor Rey los dits consellers han pres lo dit plech e contradienthi expressament lo dit tresorer han legides aquelles no faents hi altra diferencia que si les dites letres fossen de una privada persona rompents los segells reyals e legint los secrets de la cort no redubtants violar la gran auctoritat dels segells reyals per usatges de Barchinona e constitucions generals de Cathalunya roborada lo que james fonch vist. E no resmenys digmenge prop passat que teniem vint e cinch del present no contents del damunt dit los dits diputats e conçell ab intervencio del batle de la dita ciutat assistent a ell les persones per los dits diputats e concell e per la ciutat de Barchinona en aço deputades leva lo basto publicament ab gran multitut de gent a mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona e aquell mes en la preso de la dita ciutat faentlo apartar e posarli cadenes e grillons per quant lo dit veguer en virtut de nostres manaments ab forts e grans penes a ell literatoriament fets hauria trets de la preso En Marti Solzina Pere Comes specier e Nantoni Abello de la predita ciutat guiats e assegurats per nos en bona fe e reyal nostra. La qual cosa no passa sens alguna gran admiratio als veents e oynts semblants actes car com sabets altra inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat o auctoritat alguna de fer semblant acte en persona de hun tal oficial com es lo veguer de Barchinona lo qual per observança de nostre dit guiatge atorgat als sobredits En Pere Juny del qual res no deu esser attemptat o fet per alguna via juxta lo usatge Quoniam per inicum judicem e altres usatges e leys de la patria faents no resmenys deliberacio los dits diputats e conçell de enderrocar la casa del dit veguer e moltes altres novitats e procehiments fan continuament e continuen fer repugnants al domini e senyoria de la corona reyal. E axi nos vistes e considerades les coses damunt specificades vos havem volgut de aquelles certificar e certificam ab les presents per vostre avis. E per que sapiau ab quants treballs e ab quanta vigilancia sollicitud e cura havem entes e continuadament entenem en lo repos e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per semblant puixats compendre la intencio dels dessus dits
pregants menants e encarregants vos ab quanta afeccio podem vullats considerar e attendre en les coses dessus dites e a la fi per que son fetes e provehir en totes aquestes coses que han sguard a la honor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del
Senyor Rey benefici e repos e tranquillitat de la terra e segons de vosaltres confiam e be havets acustumat per la innata fidelitat e naturalesa que vosaltres e vostres predecessors sempre havets hagudes a vostre Rey princep e Senyor. Data en Gerona a XXVII dies de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna. - Als amats e feels del Senyor Rey e nostres los jurats e prohomens e conçell general de la vila de Caldes de Monbuy.

Molt honorables e savis senyors.
A quascuns deu be recordar com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles (no confundir con el idiota de Carlicos Podiodemonte) fill primogenit seu aquest Principat en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insisti e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma a usatges de Barchinona constitucions leys usos pratiques de aquell tro a perfeta lliberacio (hasta aquí solo se encontraba liberacio, con una l, como leys) del dit Primogenit fahents e prosseguints los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerrogativa de grau devingues en la successio apres los beneventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extraccio del dit beneventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eren stats infringits lesos e prejudicats e com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fonch per moltes vies e maneres que alguns dels dels consellers e altres qui entorn del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament en respecte del dit glorios Primogenit mas encara de aquest dit Principat per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit beneventurat Primogenit no pogues a induccio de males persones incidir algun altre cas e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordenar las coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Excellencia per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada. Deu mes avant acordar a vosaltres com apres que fonch plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles ora per ora insiguints la dita innata e intacta fidelitat per los embaxadors del dit Principat fonch per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor que per merce sua volgues trametre axi com de fet continuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustre don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poca edat del dit lllustre don Ferrando fonch admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya. Crehents nosaltres que aquest Principat representam tota vía que observant se la capitulacio la qual a molta gracia e benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes era religar e en major amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos reys e comtes de Barchinona passats ampliants exaltants e ratifiquants lo reyal domini no han dubtat exposar persones e bens ab llur excellencia en conquistar Sicilia Valencia Napols Cerdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres e fer altres molts innumerables serveys hoc e no essent ara lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la dita capitulacio ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades docentes milia liures. Totes aquestes coses a vostres honorables savieses havem volgut succintament rememorar per ço que mes perfectament puxau compendre a quina fi tiren aquells qui les letres per la Senyora Reyna a vosaltres trameses la derrera de les quals es de molt larga seria dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de abril indebitament e no a bona intencio aconsellen salva tots temps la honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna. E encara per que puxau sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses hoc e en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduhida e mal consellada repetida la humil reverencia com dit es nos vol impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa coses no subsistents ans freturants de vertader fundament. E primerament venint el fet de mossen Johan de Copons cavaller veritat es que per manament de la dita Senyora Reyna aquell en aquesta ciutat sots color de certes paraules per ell segons era afermat dites de les quals procehia certa inquisicio fonch pres ab tot fos guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del dit Principat no comporten e axi fonch apertat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. Decontinent nosaltres per observancia de leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam la Excellencia de la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo vicicanceller e los reladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e aquell tractar com a cavaller juxta les dites leys usos e pratiques fahent li donar la demanda e publicant li la enquesta segons fer se devia allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat entorn tres mesos en gran violacio e prejudici dels
dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques e qui pus greu es de hoyr constituit en malaltia fins al article de le mort no li era permes entrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio ço que si fos en terra de infels negat no li fora. Attesses adonchs totes aquestes coses nosaltres qui ja havem per cert aquelles eren expressament contra la dita capitulacio e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanceller e reladors no en derogacio ne vilipendi de les regalies juridiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço e ab aquella nos a otorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vegueria de Barchinona quel tragues de la preso e axi fou fet jatsia fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat son stats presos En Marti Solzina Pere Comes Anthoni Abello e Jacme Perdigo delats de haver tractada ensemps ab altres alguns dels quals apres son stats presos certa dampnatissima conspiracio havent respecte no solament a mort dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mes encara a subvercio e total destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de la Majestat divina e gran deservici del dit Senyor Rey e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua reyal corona per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada es continuava inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues lavors regent la dita vegueria contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e consell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols desliuras de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguart al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquiria a les deu hores de nit desliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos amagada de les dites coses axi detestables les quals de directo son contra la dita capitulacio on com a hoyda nostra qui som mantenidors de aquella pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran qui de totes les dites coses era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en h contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners delliberacio precedent entrevenint consentinthi la dita ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit mossen Burgues no ab multitut de gent salva la dita humil reverencia de la dita Senyora Reyna ans pertinentment e deguda es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los desus dits son stats maravellosament represos e apres altres de major condicio ciutadans de aquesta ciutat e mijançant endressant la omnipotencia divina les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los vehents e ohynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la consitacio e conspiracio tractada e encara sera vist qui eren los inventors e actors de aquella e com se tirave no solament a subvertir aquesta ciutat mas tot lo Principat. Si aquestes coses molt honorables e savis senyors par sien plasents e dignes de comport pensen hi vostres savieses pensen encara mes quant visiblament (visiblemente; visiblement) nostre Senyor Deu te la ma en endressar les coses qui son a conservacio de la cosa publica la qual no vol peresque segons era tractat per malissimes persones. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre consell no semblava prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diversos consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio e la facultat en e ab aquella atorgada e finalment fetes de sa e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo concell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e desliberat la dita facultat de inquirir esser attribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne per temor segons apar en los vots en los quals quascu ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupada
la juridiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella e los consellers e altres qui tals letres a vosaltres dirigides han compostes de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e no se oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos e benefici e tranquillitat del dit Principat. Com sia cregut la Excellencia de la dita Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada tals letres e altres consemblants no haguera manades sino concellada e seduhide sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants la honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Quant es al qui es scrit los consellers e consell de aquesta ciutat haver pres cert plech de letres de la dita Senyora Reyna dreçat a mossen Galceran Oliver tresorer som certs ells hi foren impellits per deguts respectes e no a alguna mala intencio e creem ells ne han ja dada e daran suficient e plenissima raho com aquells qui son zeladors de la honor e servici de la dita Majestat e del repos e tranquille stat no solament de la dita ciutat mas de tot lo Principat. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o fassam ne hajam en voluntat de fer novitats o procehiments repugnants al domini e senyoria de la corona reyal com ne sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat inseguints los vestigis de nostres predecessors cathalans mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota vegada fahents ho a lahor de la Majestat divina e a honor e servici del dit Senyor Rey vullau donchs molt honorables e savis senyors recogitar ab quant studi vigilancia e maxinacio (machinacio; maquinació; maquinación) se es treballat en destrouir (destruir) e anitxilar (anichilar; aniquilar) la capitulacio e en subvenir e comprimir aquesta ciutat e tot lo dit Principat axi per los tractes en diverses e insolites manares moguts e pactats en aquesta ciutat com per los fets dels pagesos de remença qui huy en dia son en major augment de desorde que james e altres molts dels quals resultar devien fruyts terribles e qui ofenen les piadosos orelles mas a nostre Senyor Deu qui es protector e endreçador dels qui van a bona intencio e conservador de la cosa publica no ha plagut aquella paresca ans visiblament la endreçada e governada e fara per avant. Havem plena confiança per sa infinida bondat e per merits dels seus benaventurats sants e specialment del dit glorios Carles per lo qual som constituits en aquestes perplexitats e lo qual ab sos multiplicats miracles tots jorns nos aconsola e conforta e comprenem nostre Senyor Deu ha haguts e ha per acceptes los actes per nosaltres fets ens dona gran animo en la perseverança de aquells. No sia donchs maravella a alguns si som stats impellits en traure les banderes e fer gent de cavall e a peu e altres desliberacions en virtut de la dita capitulacio et alias car covengut ha e cove axi ferse per obviar a tanta destruccio e extermini tractats e ab gran vigilancia desliberats a exequucio pervenir e per la salut repos e tranquille stat del Principat al qual es necessari usar ara de tanta virtut constancia e unanimitat com james per conservacio de aquell e de la cosa publica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap. E per ço aquesta ciutat qui es la torra mestra (torre maestra) e le principal entre les altres del dit Principat de gran consell virtut e saviesa dotada ha treta la sua propria bandera e ha fets traure penons (pendones) a les confraries e oficis destinant e ordonant capitans guaytes e altres comendables actes per custodia sua tota via essent conformes e de un voler e uniformitat ab aquest nostre concell. De totes les coses demunt dites per retre lo deute al carrech que tenim senyors molt honorables vos havem volgut amplament certificar per esser de aquelles ab veritat informats ab tot cregam les demes vos eren ja notes daqui avant vos
pregam encarregam e exortam quant mes podem vullau esser attents e vigils en la custodia e conservacio de la cosa publica particular quius es acomanada e encara de tot lo Principat com sie interes universal certificants vos nosaltres e aquesta ciutat haver firmissimo proposit e voluntat de esposar les persones e bens ab molta ardor e fermetat en e per conservacio de tot lo Principat e de aqueixa e altres universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell sens les quals viure no desijamans no menys a tuycio e observacio de aquelles que adquisicio usar entenem de aquella virtut que nostros passats han acustumat crehents fermament que fer lo contrari seria en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat reyal e no prou integritat de aquella innata e incorrupta fidelitat que sempre los cathalans qui son fundament de aquella han haguda per la qual e per llurs gloriosos actes son per tot lo mon comendats. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio e guarda vostra e de aquest dit Principat. Dada en Barchinona a IIII dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los deputats del General e consell llur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.

Igual al documento que antecede, envióse copia, con la dirección respectiva, a las principales municipalidades y concejos generales de Cataluña, como se escribió también al varvesor mosen Arnaldo de Foxá, a los caballeros mosen Pedro Berenguer Sort, mosen Roger Alamany, mosen Pedro Çariera, mosen Juan Çariera, mosen Jofre Çariera y a los donceles En Juan Bertran y En Pedro Juan Ferrer, bajo la misma forma de la carta que sigue.

Al molt noble baro En Bernat Gilabert de Cruylles senyor de Peratallada.
Molt noble baro. Nosaltres per causa del exercit que de present se fa per lo Principat havem necessari gent a cavall. E per que som certs vos haveu manera de subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço que ab la mes gent a cavall queus sera posible siau aci sens tota falla al pus prest que poreu per servici del dit Principat e sera dat lo sou ordonat certificant vos esser deliberat lo capita partescha ab les banderes lo darrer dia de maig on empero vostra persona sera impedita no stigau per aço de trametre vostres homens e cavalls e de conduir tots altres queus parra sien dispost e utils a cavall per lo dit exercit e que sien aci a la dita jornada. E sia molt noble baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a IIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.