Mostrando las entradas para la consulta coltell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coltell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de enero de 2020

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN

Nota: PERE TERÇ (según apunta Bofarull en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Nota:
tots
los trips de Israel : todas las tribus de Israel.
La Seu: La Seo, San Salvador de Zaragoza.


Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Nota:
los punyals: punyetes: puñetas: puños de las mangas.
Coltell: gavinyet, gaviñet: ganivet: cuchillo.
Cendalies: sandalies: sandalias.
Ceptre: cetro.
Letenia: letanía.


Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.
Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.


E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

reynes-darago-consegrar-reys-darago-les-coronaran

sábado, 2 de octubre de 2021

EL CONCILIO. EL CONSILI.

EL
CONCILIO.



La
noticia divulgada por la Europa de que la iglesia iba a celebrar en
Viena un concilio general por el año 1311, durante el pontificado de
Clemente V, inspiró al gran Lulio el poema de que nos ocupamos,
entre otras obras en las que en tal ocasión manifestó un ardiente
celo por la extirpación de los errores, la conversión de los
infieles, la conquista de los Santos Lugares, y la dilatación del
dogma católico. En París, en vísperas de emprender el viaje hacia
la gran ciudad del imperio alemán para echarse a las plantas del
jefe de la grey cristiana, fue donde trazó Lulio en enérgicos
versos lo que aquel gran acontecimiento hacía concebir a su
infatigable imaginación. La esperanza que tenía en los resultados
de aquella asamblea, encendió en su corazón la llama del entusiasmo
que rebosa en los versos de la obra El Concilio. El objeto que en
ella se propuso era excitar a los poderosos para que emprendiesen el
recobro del Santo Sepulcro, y hacerles presente las virtudes de que
debía estar adornado el corazón de los que habían de tomar parte
en tan trascendentales deliberaciones, y los vicios que en ellas
deben alejar de sí.

la iglesia iba a celebrar en Viena un concilio general por el año 1311, durante el pontificado de Clemente V




Divídese
la obra en once capítulos. El primero consiste en una introducción,
en la que manifiesta el objeto de la composición, y exhorta a los
que han de concurrir al concilio, a que no sean en él avaros ni
perezosos, a que sean esforzados y cumplidos de amores, de suspiros y
lágrimas, para que Dios les haga llevar a feliz término la santa
empresa del honor divino. - "Aconsejaos, exclama, de hombres de
entendimiento esclarecido no de artificiosos y astutos, porque el que
va vestido de vicios y mala intención va mal apuesto; a lo cual
añade: que quien está negativo en el concilio, niega al Señor, que
expiró en la cruz; y concluye diciendo: - "Ayúdeos Dios en el
concilio, porque mucho temo que se os engañe. Antes que habléis
mirad por donde empezáis; no os fiéis de todo el mundo, porque hay
muchos de intención torcida. En el concilio el astuto cordero burla
al lobo y al león, y la zorra se ríe de la raposa. El
sí es peor a veces que el no, y si no andáis con prevención seréis
engañados y escarnecidos. Tened presente siempre que vuestro objeto
es Dios, vía por la cual ascendemos al cielo; y si persistís día y
noche en el concilio, no os vendrá daño, antes estaréis seguros y
seréis perfectos.



El
segundo capítulo va dirigido al Sumo Pontífice Clemente V, a quien
arenga para que no ande remiso en la celebración del concilio, para
que le honre con su presencia, y haga en él cuanto pueda por la fé
de Jesu-Cristo; diciéndole, que si así no lo practica será
blasfemado y aborrecido de las gentes, y que Dios le pedirá estrecha
cuenta de su conducta. Aconséjale que lejos de ser orgulloso y
altivo en el concilio, que es el camino por donde con fina y
perseverante voluntad se llega a buen término, sea noble y use de
largueza en sus concesiones. Indúcele también a que haga predicar
la fé católica y probarla con razones concluyentes, para atraer los
infieles al bautismo y a la salvación eterna; y concluye en estos
términos: - "Si el concilio no se celebra o no tiene buen
éxito, miedo he de que gran mal nos sobrevenga; mas quien ante el
daño permanezca indiferente, irá a hospedarse en mala casa, para
padecer eternamente males sin cuento y sin que sienta el consuelo de
los que se arrepienten. Rogad a Dios, alto pontífice, que en este
gran suceso seáis ayudado, que el Espíritu-Santo os ilumine, que la
excelsa reina de los cielos os tenga siempre en su memoria y que el
Dios del amor os preste el necesario auxilio en el gran negocio de su
honra." -



Dirígese
a los cardenales en el tercer capítulo, como consejeros que son del
Sumo Pontífice; a los cuales recuerda el grande premio que
alcanzarán de Dios, si cooperan al buen éxito del concilio; y
amenázales con la cólera divina, si en él promueven obstáculos.
Les ruega que escojan buenos caballeros para emprender la reconquista
de los Santos Lugares, y continúa diciéndoles: - "El que no
haga todo el bien que le será dable, atraerá sobre sí la venganza
celeste; pues con no hacer el bien, hará mal; al paso que no hará
mal procurando hacer el bien; y pues en vuestras manos reside el
poder, sed amigos del bien." - "Consagrad a Dios el poder
que de Dios habéis recibido, porque si no lo hacéis, vais a excitar
su enojo y os sobrevendrán grandes males." - "Vuestra
decidida voluntad puede conquistar y llevar a buen fin el orbe todo,
con sólo dedicar a Dios el poderío que tenéis. Contribuid, pues, a
los buenos resultados del concilio, que valen más que todos los
tesoros imaginables, y que el descanso y las vanas comodidades del
mundo.” -



Los
príncipes son objeto del capítulo cuarto, y es uno de los más
enérgicos e inspirados de la obra. Después de alentar a los reyes y
barones para que levanten su bandera, dice: - "Caballero que
bien sabe amar, no debe permanecer indeciso un solo momento en
emprender la gloriosa conquista de la Siria. Ármense, pues, para la
honra de Dios, con vigor y esfuerzo, reyes y emperadores. Pronto
veremos quienes serán los buenos, quienes harán de la razón
bandera, y armadura del amor (de) Dios; y quienes los prelados
que dispuestos a la santa empresa, darán la señal, diciendo: -
Prontos estamos: sús, bravos paladines!" - "Al buen
caballero cúmplele cabalgar, embrazar el escudo, empuñar la espada
o enristrar la lanza; cúmplele amar a Dios para dedicarse a su
servicio, emprender la conquista del Santo Sepulcro y alcanzar el
perdón de sus culpas. Mucho avergonzaréis, ó príncipes, al jefe
de la iglesia, si mostrándoos dispuestos a acometer la santa
empresa, no os ayuda ni favorece. "
- "No es cortés el
caballero que no ama a Dios sobre todas las cosas; ni sabe dar buenos
mandobles en su servicio quien se encenaga en el pecado. ¡Ah,
caballero! corre con todo tu brío y tu voluntad a servir a tu Dios."
- "El caballero que a Dios sirve no conoce el miedo, porque Dios
le da esfuerzo, y el santo amor le alienta. ¡Ah, caballero! Ama la
caridad y el bien de tu prójimo, si quieres merecer el nombre de
valiente. No hay caballero esforzado si no se adorna de virtudes, ni
lo es el que con falso amor se olvida, descansando en su lecho, de la
honra de Dios.” - “El buen caballero ha de servir a la justicia,
ha de perseguir la sinrazón y el mal, para que el bien pueda
entronizarse." -
"Más vale el paladín aventurero para
el servicio de Dios, que el malvado que desama a su Criador y no
llora sus desvíos. ¡Ah caballeros! Pronto veremos cuales serán los
primeros, cuales serán los más esforzados!" -



El
capítulo quinto se ocupa de los prelados, a quienes encarga que no
sean desidiosos ni amigos de la molicie y que den lo que reciben, en
pro de la santa conquista; que empleen todo su poder y valimiento en
hacer bien; y que ofrezcan a Dios cuanto tengan, puesto que en dar
hacen una buena obra, avisándoles de que si así no lo practican,
verán cuán tremendo les parecerá el juicio de Dios. - "Prelado,
dice, considera lo honrado (que) te ves por Jesucristo, y cuán
poco le amas, no procurando el recobro de su santo sepulcro; ve pues
a honrarle sin mezquinidad (mezquindad) de corazón; ve a ser
una de sus columnas en el concilio." - "¿Qué harás de la
gran potestad que has recibido?
¿La emplearás en el servicio de
Dios? Si así no lo haces, ¿qué es lo que dirás al parecer ante el
tribunal de la justicia divina, cuando aquel juez recto exclame:
-
Puesto que quisiste mi mal, ve a los eternos tormentos. -



"No
imagines que puedas engañar a Dios, ni que puedas torcer sus justos
juicios; si nada quieres hacer por él, te expones a ser blanco de la
ira celeste; si no practicas el bien, no creas encontrar excusa a los
ojos de tu Criador." - "Después dirígeles consejos e
infúndeles el temor de Dios, y les asegura el menosprecio de los
hombres si no procuran el buen éxito del concilio; y concluye
diciendo: - "¿Qué vale, ó prelados, vuestro anillo, vuestro
soberbio caballo, vuestro rico manto, vuestro séquito de apuestos
donceles, si en vuestros hechos no hay discreción, si cuando es
oportuno no hay ardimiento en vuestro espíritu, no hay nobleza en
vuestro corazón?" -



Trata
en el siguiente capítulo de los religiosos. Díceles que exhorten al
Papa y le aconsejen, y que prediquen la cruzada; y les advierte que
el que vaya contra el concilio, bajo su hábito va vestido de mal y
no procede con lealtad. Añade que el religioso contemplativo hace su
lecho de temor de Dios, que no se arredra por amenazas ni
contrariedades, y que el que quiere servir a Dios debe sacrificar por
él su existencia, predicando su santa ley, y enseñándola a los
infieles; porque mucho complace a Dios el que muere para sostener la
verdad; y concluye diciendo: - "Religioso, si el Papa va a la
conquista de Ultra-mar, todos le seguirán, y el triunfo
indudablemente coronará la empresa: si tienes, pues, ardimiento,
clama, predica con valor. Tú sabes que el perro ladra para que el
hombre despierte y evite el mal que amenaza; ladremos, pues, para
despertar aquellos que pueden contribuir a la santa empresa. Cubrirte
has con el hábito del bien y del buen ejemplo; el amor verdadero
debe hacerte esforzado; y sin miedo has de elevar tu voz para
predicar las excelencias del Señor." -



El
capítulo séptimo está dedicado a la contrición (contriccion),
la que desea hiera los corazones, para que brote de ellos el amor,
los suspiros y las lágrimas en satisfacción de los pecados. Dice,
entre otras cosas, que la contrición pierde su nombre, si no hay
verdadero arrepentimiento, si no llora amargamente su pecado; y si no
tiene éxito el concilio, será porque muchos se vestirán con paño
de falsedad, puesto que la hipocresía va en torno a veces de la
contrición, levantándola el traidor a menudo por enseña; siendo en
el fondo maldad lo que nos parece bueno en el exterior; aunque otros
de más elevado ánimo, hacen de la contrición su cota de malla y su
manto; a todo lo cual añade:
- “A ti me entrego, o contrición;
y con tal que inspires la devoción, que induzcas a la celebración
del gran concilio, y que alejes de todos la perfidia, contigo iré a
la Tierra Santa para la exaltación del bien; porque el que se
arrepiente, pronto queda perdonado, en todo obra con justicia, en
todo anda derecho, y es valeroso, porque tras ti
se guarece."
-



El
octavo capítulo se ocupa de la satisfacción, a la que llama casa
donde no habita mal alguno. Y después de varios conceptos, exclama:
- "Si no eres partidario del concilio, te haces enemigo de la
santidad y tendrás la ira de Dios suspendida sobre tu cabeza."
- "Considera todo cuanto Dios te ha dado, los bienes de que te
colma, y todo cuanto le robaste, y si de ello no has razón, en mala
hora naciste." - "Si en este mundo no das la debida
satisfacción de tu culpa, irás a las profundidades del infierno,
asediado de toda clase de males, sin que conozcas el bien. ¡Ah,
caballero! Sé bueno y valiente paladín, y acude el primero a donde
Dios te llama." -



La
devoción es el objeto del capítulo noveno, que empieza con estas
palabras:
- "Devoción, ¿á dónde estás? ¿No nos es dado
saber si irás al concilio, si le quieres, o si dirás al Padre Santo
y a los cardenales que señora eres de su albergue?” -
Dícele
que sea amiga de la bondad, del entendimiento y de la voluntad, a lo
cual añade:
- "Las consideraciones, los suspiros y las
lágrimas te piden un amor ardiente. ¡Ojalá que vayas a la gran
conquista, que prelados y barones te abriguen en su pecho para cobrar
en ti aliento y ardor, y que seas puerto de consolación? Ahora se
verá lo que valen tus lágrimas; y si nada consiguen ¿quién te
creerá de hoy en adelante? ¿Quién creerá ya con las palabras y el
llanto de Raimundo?" - "Ahora es tiempo de que con el papa
Clemente des comienzo a la alta empresa, y que todo el mundo reciba
de ello contento; de lo contrario ¿quién creerá después en tu
loro, en tu palabra y en tus elocuentes razonamientos? - ¿De qué
sirve que ciña el yelmo una cabeza sin devoción?"
-
"Llorando me iré al concilio a exhortar a los grandes señores.
Ven conmigo y ayúdame; y levantaremos hasta el cielo nuestra voz,
hasta que hayamos conseguido nuestro intento." -



La
oración da materia al capítulo décimo, a la cual dice
personificándola: -"Ven en nuestra compañía y predicarás al
Dios de bondad, para que nos ayude a honrarle y a dar término al
concilio, disponiendo la santa conquista de Ultramar. Ruega al
Todopoderoso que dé esfuerzo y voluntad al Papa, a los cardenales, a
los prelados, a los barones y a todas las órdenes religiosas para
acometer grandes empresas." - Y entre otros conceptos, añade:

- "Oración, si mientras tus labios murmuran la plegaria,
forjas el mal en el fondo de tu corazón o imaginas el modo de
practicarlo, mucho yerras y nada vales." - "Oración,
óigote cantar y veo que operas milagros, mas poco basta para
extraviarte, hasta el punto de que parezca que tienes más grande
amor a las riquezas, al ocio y a los placeres de los sentidos, que al
Dios a quien te diriges. Si no tienes firmeza en tu voluntad, no
vayas al concilio, puesto que en él perdería el Señor sus
derechos; mas si te sientes inspirada por el amor, Dios te ayudará,
el concilio llegará a su término y de él emanarán grandes bienes.
Mas todo cuanto a Raimundo es dable hacer para ordenarlo, es levantar
su bandera y exhortar con el ejemplo de un amor grande a todos los
que habiendo recibido del Todopoderoso el mundanal poder, puedan
contribuir a su feliz éxito.” -



Por
último constituye el capítulo undécimo una plegaria o himno,
dirigido al Ser Supremo, para que dé a los padres del concilio, por
consejeros a la justicia y a la prudencia, a la fortaleza por ayuda y
por tesoro a la templanza; para que en el la fé tenga amigos, la
esperanza infunda aliento, y la caridad encienda los corazones en
santa llama; y por último para que aleje de su recinto la avaricia,
la gula, la soberbia, la pereza, la envidia y la ira.



Abundan
en esta poesía, que puede colocarse entre las escogidas del poeta,
los rasgos valientes y los elevados conceptos. Como está dedicada al
asunto que fue el móvil constante de todas las acciones,
peregrinaciones y trabajos de Lulio, está llena de inspiración y
entusiasmo; a todo lo cual se unen una dicción esmerada y una
versicación (versificación) que nada deja que desear.







EL
CONSILI.







Del
Consili qui feu mestre RAMON LULL



malorquí.







I.







Un
consili vuyl començar



En
mon coratge, e xantar,



Per
ço que faça enamorar



Tots
cells qui ho poden far



Per
Deu servir,



E
lo sepulcre conquerir:



Molt
ho desir.




En
consili tan gran siats,



E
tan bellament ordenats,



Que
Deus ne sia molt honrats



E
mant hom ne sia salvats,



E
tot lo mon



En
lònch, ample e pregon (1)



Haja
ahon,




En
consili no façats fòr
Per argent, castell ne per òr;
Temets
ho cóm seny si que mòr;
Car si havets bò e gran còr,
¡Ah!
¿qué dirán
Juseu, sarrahí, crestian,
Tártres e man?
En
consili no siats duptós,



Avár,
ni trist, ne pererós;



Tant
fòrts siats complits d' amors,



De
suspirs, lágremes e plors,



Per
bòn amar



Que
Deus vos faça acabar



Lo
seu honrar.







En
consili hajats consell



Ab
hom ardit e no volpell,



A
consellar per bòn capdell (2),



E
si ‘u havets serets molt bell;



Car
hom vestit



De
vicis e mal sperit,



Es
mal garnit.







En
consili qui 'us diu de no,



De
no diu al Senyor del trò,



Qui
per amor en la creu fó:



Si
éll lo lexa abandó



Al
diable,



Infern
será son stable



Turmentable.







En
consili Deus vos ajut;



Temme
no siats desçebut, (me tem; me temo)



Car
mant home ha leu volgut



Alcú
bé far qui es recregut



Al
començar;



Prech
Deus qu' eus vulla amparar



Ab
bò amar.















En
consili ans que parlets,



Guardats
en quals començarets;



En
tots homens non vos fiets,



Car
mant home no está drets.



¡Ah,
bòn amich!



Savi
's qui per altre 's castich



E
tem destrich.







En
consili lo péch moltó (cordero avispado)



Engana
'l lop e lo leó,



E
la volp engana al rapó (3) (vulpes : zorra; rapó :
raposo, raposa; rabosa : zorra, zorro
)



E
mant hoc es pijor que no. (este hoc: sí OCcitano)



Si
no ‘us guardats,



Per
mant hom serets enganats



E
meynspreats. (menyspreats : menospreciados)







En
consili guardats la fí



De
Deu, qui está lo camí



De
paradis, veray fí;



E
si hi anats vespre e matí (4),



Segur
irets, (iréis)



Barat
ne tòrt, mal no tembrets (6); (temeréis)



Perfayt
serets (6).











II.



DEL
PAPA.




SENYOR
en Papa quint Clement,



Qui
estats Senyor de tanta gent!



Fayts
qu' el consili sia breument;



Si
tròp hi fayts delongament



Parrá
barat,



E
Deus vos en haurá desgrat (7);



Serets
jutjat.







Senyor
en Papa! ¿qué farets?



¿Vostre
consili honrar lets?



Si
no 'y fayts tot quant porets,



Per
tot lo món blasmat serets,



E
mal volgut;



Mostrarets
siats recresut,



E
es perdut.







Senyor
en Papa! ¿qué fará



Lo
gran poder qui ‘n vos está?



Si
no 'l fayts far tot quant porá (8),



A
Jhesu-Christ s' en clamará



Fortment
de vos;



E
car no vòl sia occiós,



E
es raysós.

Senor en Papa! tal vos riu,
Que volria no
fossets viu;
Guardats que no siats altiu
Al consili, qui está
riu
E bòn camí,
Perque hom vá a bona fí
Ab voler fí.

Senyor en Papa! per lo món



En
lònch, ample e pregon,



Vostre
poder hi es en tòrn;



Perque
sant Pere n' ha sejòrn (9),



Hajats
l' on vos,



No
siats avar, pererós,



Mas
larch e pròs.







Senyor
en Papa! fayts preycar



La
sancta fé e mostrar clar,



Perque
vengon a batejar



Tuyt
l' infesel, e per salvar; (infieles)



E
eu say raysons,



Contra
que no vál lurs sermons;



Dats
hi perdons.







Senyor
en Papa! eu m' escús



Al
bòn rey, salvayre Jhesus (10);



Qu'
eu vos ne pregat sajus



Qu'
el consili pujets en sús;



Al
jutjament



Diray
que al Papa Clement



Ho
fuy dient.







Si
el consili no es ni val,



Pahor
ay qu' en ischa gran mal; (salga; cuando significa surta :
sortir
)



E
qui dirá: - "Res no m' en cal” -



Crey
que iray en mal hostal



Tots
mals sofrir,



Pena
e dan sens penedir,



E
sens exir.









Senyor
en Papa! Deus pregats



Que
en est pas siats aydats,



P'
el Sanct Sperit spirats,



Per
nostra dona remenbrats;



E
'l Deu d' amor



Ajút
a la cuyta major,



Per
sa honor.







III.



DELS
CARDENALS.







CARDENAL,
es bò cardenil



De
gran porta bòna, humil,



Per
la qual entra hom gentil,



Que
ço que fá tot va a fil.



¡Ah,
gran nom ha!



Cardenal,
lo poder que ha



¡Ah!
qu' en fará?







Cardenal,
es lo conseller



Del
Papa, e ha lo poder



Que
ha 'l Papa en son mester;



E
ço que ensemps poden fer,



¿A
qual punir



Si
élls no volen Deu servir?



¡Ah!
¿quí 'l pòt dir?







Si
'ls cardenals han bòn consell



Qu'
el consili sia bò e bell,



Cascú
ab gran gaug s' aparell;



Car
Deus será totstemps ab éll



Sus
en lo cèl,



Cherubin,
Seraphin, Michael,



E
Gabriel.



Cardenal
que vòl destorbar



Qu'
el consili no 's puscha far,



Lo
consili s' irá clamar



A
Deu, qui ‘l venjará ben car.



¡Lás!
¿qu' es fará,



Car
no li ‘n valrá puig ne plá



Ne
tot quant ha?







Senyors
cardenals! ordenats



Que
cavaller sia triats



Religiosos,
e si los dats



Ço
del temple, e les potestats



D'
altres maysós (casas, órdenes religiosas; maison,
maisons
)



De
las altres religiós,



Cavallers
bos.







Tal
cavaller vaja estar



Per
totstemps may en Ultra-mar;



La
décima li fayts donar



Per
lo Sepulcre cobrar;



Lo
gran poder



Qui
haurá ¿quí lo pòt saber?



Vullats
ho fer.







Cell
qui no fá 'l bé que porá,



Sapia
que Deus s' en venjará;



Car
en no far bé, mal fará,



E
en far bé nuyl mal fará.



E,
dónchs, senyors,



Puis
qu' el poder está en vos, (pues ya que el poder está en
vosotros
)



Estiats
bos.









Senyors
cardenals! dats a Deu



Lo
vostre poder qui es seu;



Si
no ho fayts seralí greu;



Porie
‘us en venir mal leu.



¡Ah!
bé 'us guardats



Que
son poder no li tollats;



Car
es venjats (11).







Senyors
cardenals! ab voler



Podets
tot lo món conquerer,



Ab
que donets vostre poder



A
Deu, e podets ho leu fer,



Pus
que 'us vullats:



Si
no ho fayts será car comprats.



¡Ah!
bé 'us guardats.







Senyors
cardenals! lo consili



Fayts
per venir a bona fí,



Que
val mays que argent ne cosí,



Ne
sejorn, vespre ne matí.



¡Ah,
Deus amat!



Ha
son orde cardenalat (12);



Qu'
en sia honrat.





IV.
DELS
PRINCEPS.




SENYORS
princeps, duchs e marques!



Sapiats
gran maravella es



Si
'l consili no 's fá ades,



E
lo millor que parria mes;



Tan
bò que no fó,



Cascú
meta son ganfanó,



Per
gran perdó.







Cavaller
qui bé sàb amar



En
conquerir tot Ultra-mar,



En
nuyla res no deu duptar;



Pensar
pòt que Deus vòl aydar



A
sa honor.



Vagen,
dónchs, rey, emperador



Ab
gran vigor.







Rey,
emperayre e baró!



Cras
veyrem si serán bò,



Ne
de raysó fán ganfanó,



E
del amor de Deu gonilló;



E
quals prelats



Diguen:
- Nos som aparellats;



Senyors,
anats! -







Al
cavaller tayn cavalcar,



Escut
e sella, e brochar (silla de montar; la otra silla es
cadira; cadiera aragonés
)



Espasa
e llança, e còlps dar; (espada y lanza, y golpes dar;
llança, con ll
)



E
taynli atresí amar,



Per
conquerir



Lo
Sepulcre, per Deu servir;



Peccats
delir.



Senyors
prínceps! si prometets



Al
Papa que trestuyt irets



E
que 'y farets tot quant porets,



En
gran vergonya metrets,



Si
no 'us vòl dar



Per
lo Sepulcre acobrar.



Vets
l' on pregar.







Cavaller
no tinch per cortes,



Si
Deus no ama mes que res;



No
sàb fer còlps a manes (13)



D'
amor, si gran peccador es;



¡Ah,
cavaller!



En
Deu servir fay ton poder



E
volenter.







Cavaller
qui es servidor



De
Deu, no ha de res pahor,



Car
conforte 's en son Senyor,



E
en força de bòn amor.



¡Ah,
cavaller!



Si
tú vòls esser bòn guerrer



Ama
bé fer.







Nuyl
cavaller está ardit,



Si
de virtuts no es complit,



E
falsa amor sia 'n son llit (14) (vemos lit y llit; pero no escribe
Llull
)



E
que lo honor de Deu l' oblit



¡Ah,
gran baró!



Mit
tota ta entenció



Que
sias bò.















Cavaller
es per dret servir



E
que lo mal faça fugir,



Perque
lo bé puscha venir,



E
que lo dó per obeir



Al
Deu d' amar,



Ab
que vaja en Ultra-mar




exalçar.







May
val cavaller pasejats,



Per
tal que Deus sia honrats,



Que
malvat viu e desamats



Per
Deu, e no plòr sos peccats.



¡Ah,
cavallers!
Cras veyrem quals son primers



E
bòns guerrers.




V.
DELS
PRELATS.







REMEMBRAR
vuyl a los prelats,



Qui
per Deu estan tan bastats,



Que
no sian tróp sejornats,



E
que donen ço que 'ls es donats,



A
conquistar



Tota
la terra d' Ultra-mar,



Pus
qu' es pòt far.







Prelat!
tant quant ha de poder



En
far bé, lo bé li quer



Que
dó a Deu de son haver;



E
lo donar es son bé fer



En
son bòn lòch;



Sino
delay no 'ls parra jòch.



¡Ah!
fòrt los tòch!



Prelat!
guarda quant est honrat



Per
Jhesu-Christ, molt deshonrat;



Car
per tú está pauch amat,



E
p' el Sepulcre no cobrat,



¡Ah!
vay l' honrar
Per lo consili emparar,



Sens
còr avár.







Senyors
prelats! ¿e qué farets



De
lo gran poder que havets?



¿A
Deu honrar dar lo volrets?



Si
no ho fayts, ¡ah! ¿qué direts



Al
jutjament,



Quant
Deus dirá: - “Mon malvolent!



Vay
a turment!" -







Prelat!
no pòts Deus enganar,



Ne
en res no lo pòts forçar;



E
si del seu no li vòls dar,



De
tú 's porá fortment venjar;



Si
no est bò,



No
haurás escusació;



Dir
t' ha de no.







Senyors
prelats! bé 'n son certá (13



Que
si lo consili no 's fá,



Vos
hi metrets la vostra má;



Aquella
má on fugirá



A
greu dolor



Perpetual,
per qui 'l Senyor



Ha
deshonor.









Senyors
prelats! tal mal me sent (16)



Car
vey alcú ensenyament,



Que
el consili no sia nient (17);



E
si ho es ha defalliment (18)



Pena
e mal,



De
qui serets perpetual



Malvat
hostal.







Senyors
prelats! bé 'us es vengut



Si
fayts consili e rebut;



Si
no 'l fayts mal vos es cresut,



Lo
consili no fós sabut,



Ne
nomenats;



Per
mant home serets blasmats



E
meynspreats.

Senyors prelats! no es leó



Qui
no faça tembre el moltó:



E
diets hòc, puis diu de no (19) (hòc : sí en
OCcitano, lenga d´Òc, oc, och
)



De
ço en qui ha gran raysó,



Pauch
es temut;




li fora que estés mut,



No
recreut.







Senyors
prelats! no val anell



Ne
gran cavall, ne bél mantell,



Ne
gran flocha de mant donçell (20) (flota, muchedumbre)



Si
en sos fayts no ha capdell,



Discreció,



E
que sia ardit e prò



Quant
es raysó.















VI.



DELS
RELIGIOSOS.

RELIGIÓS! fayts monastir,



Per
tal que 'y puscats Deu servir;



Si
en Ultra-mar l' anats bastir,



P'
el consili podets venir (21),



E
preycar,



E
per lo Papa a pregar,



E
consellar.







Religiós
bò se sotsmet



A
servir Deu quant éll vá dret;



E
si contra el consili es met,



Sots
son habit está nelet,



Habit
de mal;



Sots
lo qual habit no val



Ni
es leyal.







Religiós
contemplatiu



Temor
de Deu está son niu;



No
tem menaças ne nuyl briu,



Ne
no vòl esser sejorniu:



Vay
preycar



Que
anem tuyt en Ultra-mar



Per
Deus honrar!







Religiós!
entinme bé; (entiéndeme)



Si
contra Deu fay nuyla re,



Molt
pus gran pena te cové;



Car
fenys te que faças mays bé



Que
altre, e par



Que
mays que altre 't deus guardar



En
lo mal far.



Religiós!
si vòls servir



Molt
Deu, vay per s‘ amor morir,



E
de la sancta fé ver dir



Als
infaels, per convertir; (infieles; se encuentran
variaciones de esta palabra
)



Car
gran plaer



Ha
Deu d' hom qui vòl sostener



Mòrt
per dir ver.







Religiós!
oració



Fay
a Deu molt gran, qu‘ él nos dó



Consili
verdader e bò, (verdadero; vertader; de veritas: veritat,
vertat, verdad
)



E
qu' el Papa dó gran perdó



Ab
gran tresòr;



Car
l' un e l' altre han lo fòr,



E
mal hi mòr.







Religiós
bò es presich



Que
faça a l' hom que se castich (22)



E
que dó a cell qui te rich;



E
pus que t' es mes en oblit,



Vay
preycar



Lo
Papa, que vuyla passar



En
Ultra-mar.







Religiós!
si 'l papa vá



En
Ultra-mar, tot hom irá,



Tota
la terra conquerrá. (conquistará; conquerirà)



Religiós!
si en tú ha



Gran
ardiment,



Crida,
preyca valentment



E
mantinent.















Religiós!
tú saps qu' el chá, (cà; can, perro)



Tant
ladre, qu' hom s' en despertá, (lladre; ladra)



E
fuyg lo mal e lo bé fá.



¿Quál
de nosaltres ladrará,



Per
despertar



Aquells
qui poden gran bé far



En
Ultra-mar?







Religiós!
lo teu habit



Deu
esser de molts béns complit.



E
de bons eximplis guarnit,



Per
ver amor esser ardit;



E
sens pahor



Deu
esser gran preycador



Per
lo Senyor.







VII.



DE
CONTRICCIÓ.







CONTRICCIÓ,
a mon albir (23)



Tròp
vos delicats en dormir (24),



¿Per
qué no anats còr ferir



Del
qual façats amor exir,



E
gran amar,



Dolor,
sospirs e molt plorar,



Per
satisfar?







Contricció,
cell qui no 'us vòl



Sens
fina amor está tot sòl;



E
si lo còr contrit no ‘s dòl,



De
tot en tot serets en sòl;



Ja
gras capó (28) (capón gordo, con mucha grasa; gras, como el foie
gras
)



No
'us valrá a dampnació,



Préchs
ni perdó.



Contricció,
lo nòm perdrets,



Si
dels peccats dòl no havets;



E
que 'ls peccats tant no plorets,



Com
sabets que gran scarn fets;



Si
no 'ls mundats,



Plena
estarets de barats



E
falsetats.

Contricció, hipocrita



Vos
vá en torn, e si no 's fá



Lo
consili, vostra lana



De
falsetat mant hom vestrá,



Per
destruir



Lo
consili, fá jaquir



Deus
a servir.







Contricció,
vostre panó



Alcuna
vets es tració;



Car
ço que defòra eus per bò,



De
dins es mal e falió



E
gran peccat;



Perque
havets lo nòm mudat



Per
gran barat.







Contricció,
cota e mantell



Fán
de vos mant hom gran e bell,



E
si vos sots de bòn capdell,



Deus
vòl que hajats mant donçell



E
mant cavall,



A
destruir mal en vall



D'
on mal tresall.















Contricció,
no 'us vuyl mentir;



No
‘m play ab vos en lur dormir,



¿D'
on fayts devocio exir



Si
‘l consili fayts er jaquir (26)?



E
car plorats



Per
ço que façats grans barats,



Mal
vos n‘ es dats.







Contricció,
a vos me dó



Ab
que amets devoció,



E
far consili gran e bò,



Fòra
de tota tració



E
mal pensar;



Ab
vos iray en Ultra-mar,




exalçar.







Contricció,
qui bé es penet,



Tantost
es exit de nelet;



E
en tot ço qui es ha dret,



E
per tot vá cap dret (27)



E
es ardit,



Pus
que está de mal exit,



Per
vos guarnit.







Contricció,
lo dejunar



Que
fayts, el sospir e plorar,



Oració
e lo cantar,



Tot
se coneix al satisfar



De
qual part vé;



Car
luny está lo mal al bé,



Ço
leu hom ve (28).















VIII.



DE
SATISFACCIÓ.







SATISFACCIÓ
es hostal



En
qui no está negun mal,



Ne
tem menaçes ne destral,



Car
satisfer es son cabal;



Perque
Deus há



Qui
li ajuda ça e llá,



Segur
está.







Satisfarás
a ton voler



Del
mal que has fayt, ab bé fer;



Satisfarás
a ton saber,



A
ton membrar e a ton poder,



Que
'ls dóns a Deu,



Per
ço que trestot sia seu



Ab
tot son feu.







Satisfarás
a ton sentir



A
imaginar e consir



En
ayço que no deus tenir,



Ab
còr contrit e ab sospir



De
lo mal far,



E
gran sia lo desirar



En
Deus honrar.

Satisfé consili a Deu
En tot ço que ‘y sia
seu;
Si no ho fas mal ten vendrá leu
En tot quant has, e será
‘t greu.
¡Oh, consili!
No ‘t valdrá tresòr ne cosí
A
mala fí.



Si
lo consili bò no ‘t sáb,
De sanctetat te farás gàb
(29);
Nuyl bé menjarás en ton màb,
Ira de Deu será en ton
càp.
¡Ah, robador!
No faças a Deu deshonor,
Lo teu
Senyor.

Consira quant t‘ ha Deus donat,
E com te fá
estar bastat,
E quant es ço que ‘l has emblat;
Si no ho
sàbs, mala fuist nat.
Hages consell
Ab virtuts, no ‘t dóns
del coltell,
Hages capdell.

Si no satisfás en aquest
món,
En infern irás tan pregon,
Que de tot mal haurás
ahon,
E nuyl bé no ‘t será en torn.
¡Ah, cavaller!
Sias
bò e valent guerrer
E vay primer.

Si satisfás a ton
parent
De ayço en que no has nient,
No satisfás, mas
fentement (30)
Sabrás ho al traspassament,
Quant Deus dirá:
-
“Qui no satisfá ço que ha,
Dampnat será.” -






Si
satisfás a ta honor



Mays
que a Deu, car es millor;



Si
a éll satisfás amor,



Ell
te dará lo dó major



De
salvament,



Hon
estarás eternalment



Alegrament.







Qui
satisfá sí ha raysó,



No
está pech, ne es moltó;



Si
al consili diu de no,



No
estará veray ne bò,



E
tot lo mal



Que
li vendrá, será hostal



De
mal cabal.

IX.



DE
DEVOCIÓ.







DEVOCIÓ!
¿e hon estats?



¿Poriem
saber si vendriats



A
est consili, si 'l amats?



E
que al Papa tòst digats



E
al cardenal



Que
dona sots de lur hostal



Perfayt
cabal (31)?







Devoció
de volentat,



Siats
cosina de bontat,



D'
enteniment e de bòn grat,



E
que no 'y sia nuyl barat



Ne
dir de no



Al
consili, com sia bò



De
gran perdó.



Devoció,
lo consirar



E
li sospir e li plorar



Requeren
a vos gran amar.



Prelats,
barons a escalfar



Cascú
vos pòrt



En
Ultramar, e siats pòrt



De
bòn conòrt.







Devoció,
tot quant havets,



Sia
amor, lausor e prets;



E
si no fayts quant far porets,



Fals
e debades planyerets (32):



Vostre
plorar,



E
'ls sospirs fayts per enganar



Contra
bé far.







Devoció,
are 's parrá



Si
lo vostre plorar valrá;



E
si no vál, ¡ah! ¿quí creyrá



Vos
e RAMON per paraulá



E
per plorar?



Anats
los altres enganar



E
baratar.







Devoció,
ara es temps



Que
per vos sia tal comèns,



E
per lo Papa quint Clemens,



Tot
lo món ne sia jausens;



E
si fallits,



¿Qui
'us creyrá per plòrs ne per crits



Vostres
bélls dits?















¡Ah!
¿e qué vál gran caparó



En
càp sens devoció?



¿Ne
qué val menjar gras capó



Emblat
a son bòn companyó,



Per
Deus honrat,



Qui
ab hom s' es aparentat



Per
amistat?







Devoció,
iray plorar



E
al consili preycar



Als
senyors qui lo poden far;



E
si vos hi volets anar



E
m' ajudats,



Cridarem
trò sia altrejats




ordenats.







Devoció
sens ardiment,



Discreció,
bò estament,



E
sens manera d' ardiment,



No
valrá 'l consili nient.



¿Qué
nos farem?



De
bòns fayts nos aparellem,



Quant
hi irem.







Qui
bé ama, no ha pahor,



Ne
res no 's té a deshonor;



Pus
que de Deus es servidor,



Al
nostro hostal lexem pahor (33);



E
ardiment



Sia
nostre pà e piment, (sea nuestro pan y pimienta)



E
bòn talent.





X.
DE
ORACIÓ.

ORACIÓ! venits ab nos.
E que siam bòns
companyós;
Vos preyrets Deus qui es bòs
Que ajút a fayre s‘
honors
Per sí honrar,
E lo consili acabar
Per
Ultra-mar.

Oració, a Deu pregats
Que al Papa dó
volentats,
Com es lo poder que ‘ls ha dats
Als cardenals e
als prelats,
E los barons
E a totas religions,
Per far fayts
bòns.

Oració, qui prega Deu
Que li perdó los peccats
leu
El dó e no vòl esser seu,



Lo
consili li es molt greu;
Vá per camí
A hostal greu de mala

Vespre e matí.

Oració, en mant hom sots,



Qui
Deus prega per ço desots,



Plora,
suspira al sanglots,



E
de Deu no 'l cal una crots (34),



Perque
fallits;



Car
ets en homens mal nudrits (35)



De
bòn fayts dits.



Oració,
si com pregats



Ço
que en boca vos formats,



En
vostre còr mal pensats,



Com
lo façats greument errats,



Res
no valets;



Car
no fayts lo bé que parlets,



E
mal volets.







Oració,
Deus diu de no



A
quí 'l prega ab tració,



Ab
sacrifici qui es bò



Mala
lo met en son mentó.



Anats
dormir;



Mantes
vets m' havets fayt fallir,



Deus
escarnir.







Oracio,
al hom pech



Diu
hom cauech bauech (36):



-
E com vos estats fals alberch!




'us fá qui 'us diu qui' s famech. -



Oració,



Lo
mal puja è lo bé no;



Deus
vos perdó (37).







Los
apostols preycaven,



Deus
los dava que volien,



Los
infaels convertien,



E
per amar élls morien,



E
per honrar;



Tròp
vos havets venuda car
Per oblidar.





Oració,
veig vos xantar,



Molt
e petits miracles far;



Ab
petit vos veig destorbar;



Par
que no hajats gran amar,



Mays
en cosí,



En
sejornar, e en bòn ví (38),



E
en aur fí.







Oració,
ja no anets



Al
consili si no volets;



Car
Deus hi perdrá sos drets.



E
si vos molt amar volets,



Deus
vos valrá;



Per
vos lo consili es fará,



E'
l bé 'n vendrá (39).







RAMON,
tot ço que pòt far



Per
bòn consili ordenar,



Ab
la senyera e preycar,



Aquells
qui 'l poden ordenar



Per
gran amor,



E
qui han la força mayor



Per
lo Senyor.





XI.




Senyor
Deus: pluja,
Perque el mal fuja,
Car peccat puja!
------




Senyor,
tal pluja donats,
Que en amor, Papa, prelats,
El Sepulcre sia
cobrats,
E lo gran nòm vostre honrats.
Senyor Deus!
pluja,
Perque el mal fuja,
Car peccat puja!

Quant el
consili es justats (40),
Ver Deus, justicia donats
Per
conseller a los prelats;
Car no ‘y será nuyl barats.
Al
consili ver Deus ajudats (41).
Senyor Deus! pluja,
Perque el
mal fuja,
Car peccat puja!

Prudencia sia conseller,
Que
consella fayt vertader;
A lo consili es mester;
Sens ella no
valrá diner.
Senyor Deus! pluja,
Perque el mal fuja,
Car
peccat puja!


Fortitudo
de gran confòrt



De
lo consili sia pòrt;



Si
no ho es já me ‘n desconòrt,



Car
lo bé hi perdrá son sòrt (42).



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Si
lo consili ha son fòr,



Temprança
gran será el tresòr,



Car
tot será vestit d' òr,



E
de virtuts, e de bòn còr.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Si
la fé grans amichs no há



A
lo consili ¿qué fará?



Lo
consili es clamará



A
Deu, car la fé no ‘y valrá.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Qui
'l consili volrá honrar,



Esperança
vuyla menar;



Car
ab ella es porá acabar (43),



Fals
hom no ‘y porá contrastar.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Caritat
venits aydar



Al
consili, per lo bé far,



E
‘l Papa enamorar



E
cardenals aconsellar.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Avaricia
es camí



Per
qui hom vá a mala fí;



Si
ella es al consili



Ell
no valrá un peytani (44).



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Glotonía
es destral



Ab
còlp mortal;



Si
al consili ha hostal,



Lo
consili en res no vál.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Si
al consili vá ergull



Ab
nuyl hom, ne en éll l' acull,



Tot
hi será de mal escull;



No
‘y cal anar RAMON LULL.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!





Accidia
e neglijar



De
far bé e destorbar,



Si
al consili pót entrar,



No
‘y cal nuyl hom bò anar.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Enveja
es desijament



De
fembra, castell e argent;



Si
lo consili es son parent,



Tot
será vestit de nient.



Senyor
Deus! pluja,



Perque
el mal fuja,



Car
peccat puja!







Ira
es trista passió;



D'
ella no vé consell bò:



Si
al consili ha maysó,



Lo
consili no será bò.



Senyor
Deus! pluja,



Que
RAMON s' huja,



Car
lo mal puja!





VARIANTES.




(1)
En lònch e ample e ‘n pregon



(2)
Aconsellar per bòn capdell,



(3)
E la vòlp engana al capó (*)



(4)
E si anats vespre, matí,



(5)
Barat ne tòrt, mal no pendrets;



(6)
Per fayt secrets.



(7)
E Deus vos haurá desgrat;



(8)
Si no li fayts far quant porá,



(9)
Perque sant Pere ne sejorn,



(10)
Ab bòn Rey, salvayre Jhesus;



(11)
Car envenjats.



(12)
A son orde cardenalat;



(13)
No sáb fer còlps amanés



(14)
E falsa amor si en son llit



(15)
Senyors prelats! Bé 'n son cèrt ¡ah!



(16)
Senyors prelats! tan mal me sent,



(17)
Que el consili no si ment;



(18)
E si 'u es ha defalliment



(19)
Qui no 'n faça tembre un moltó;



E
qui diu hoc e puis diu no
(hoc : sí en
OCcitano, lenga d‘Óc, oc, òc, och; en 146x todavía se encuentra
en textos de los deputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona. Y pretenden decir que el catalán es una lengua diferente
al occitano, con todas sus variantes o dialectos: provenzal,
provençal, lemosin, lemosín, de Limoges, lengadoc, languedoc,
vivaroaupenc, gascón : aranés, etc
).



(20)
Ne gran flota de mant donçell,



(21)
Al consili podets venir,



(22)
Que fas a l' hom que se castich,



(23)
Contricció, es a mon albir



(24)
Tròp vos delitats en dormir,



(25)
J‘ agras capó



(26)
Si ‘l consili fayts en jaquir?



(27)
E per tot vá cap aret



(28)
Coleu hom ve.



(29)
De seendat te farás gàb;



(30)
No satisfás, mas fen tament



(31)
Per fayt cabal.



(32)
Fals adebadas planyerets: (debades; en vano)



(33)
Al nostre hostal lexem pahor;



(34)
E de Deu no 'l cal una nots, (**)



(*)
En el texto dice rapó en vez del vocablo capó (capón) de la
variante. La palabra rapó no la hemos visto usada por ningún
autor lemosín; ni sabemos, si es que no sea equivocación de
copista, su equivalencia castellana, aunque hayamos usado en el
extracto que va al frente de la composición de la palabra raposa,
para no dejar intraducido el pasaje. (la canción ai vist lo lop,
lo “rainard”, la lebre; rabosa : zorra, zorro
)



(**)
En otro códice se lee: E de Deu no 'l cal una tiots, (crots
: crotz : creu : cruz
)



(35)
Car ets en homens mal noyrits
(36) Diu hom cavech bavech:
(37)
Deus vos ho perdó.
(38) E en sejornar, e en bon ví,
(39) E 'l
ben venrá
(40) Quant al consili er justats,



(41)
Al consili ver Deus aydats.
(42) Car lo bé hi perdrá son
fòrt.
(43) Car ab ella es porá cobrar,
(44) Ell no valrá un
peytavi.